les fagedes: manual de gestió d'hàbitatsd’espais naturals, diputació de barcelona: david...

Títols publicats

Els espais fluvials. Diagnosi ambiental

Els alzinars

Les pinedes de pi blanc

Les pinedes de pinassa

Les pinedes de pi roig

Els espais fluvials. Avaluació del planejament urbanístic

Les pinedes de pi negre

Els espais urbans. Gestió d'hàbitats per a la fauna vertebrada

Les fagedes

Les fagedesManuals de gestió d’hàbitats

Les

fag

edes

. M

anua

ls d

e ge

stió

d’h

àbita

ts

El mes de març de 2005 l’Obra Social de “la Caixa” i la Diputació de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Pla de gestió integral per a la conserva-ció dels sistemes naturals de la Xarxa de Parcs Naturals, que gestiona la Diputació conjunta-ment amb els municipis. El conveni s’emmarca en l’objectiu estratègic de la Xarxa de Parcs Naturals de garantir la preservació dels valors naturals i paisatgístics, el desenvolupament socioeconòmic sostenible i l’ús públic ordenat.

Les línies de desenvolupament del Conveni inclouen la redacció d’un conjunt de manuals de gestió d’hàbitats, per tal de recollir i difondre bones pràctiques de gestió dels sistemes naturals. L’objectiu és elaborar una sèrie de documents tècnics rigorosos, i a la vegada comprensibles per a un públic ampli, en els quals se sintetitzin els coneixements actuals sobre l’estat dels hàbitats i es formulin propostes per millorar-ne la gestió.

Les fagedes vol oferir una visió global i multidisciplinar de la realitat actual de les fagedesal nostre país i donar exemples de bones pràctiques de gestió que puguin ser útils per a totsels que tenen la responsabilitat de gestionar adequadament els sistemes naturals.

https://obrasociallacaixa.org/es/home

http://www.diba.cat

Títols publicats


Els alzinars







Les fagedes


Les

fag

edes

. M

anua

ls d

e ge

stió

d’h

àbita

ts




Diputació de BarcelonaÀrea de Territori i SostenibilitatComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 896 • Fax 934 020 [email protected]

mailto:[email protected]

parcs.diba.cat


Títols publicats


Els alzinars







Les fagedes


Les

fag

edes

. M

anua

ls d

e ge

stió

d’h

àbita

ts




https://obrasociallacaixa.org/es/home

http://www.diba.cat

Autors dels textosCentre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF): Marc Gràcia, Roberto Molowny Horas, José Luis Ordóñez, Javier Retana, Faustina Solà-Morales, Jordi Vayreda, Iraima Verkaik; Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC): Jordi Camprodon, Armanda Marques, Judit Rodríguez, Pau Vericat; CTFC i Institut Català d’Ornitologia (ICO): Lluís Brotons; Equip de Biologia de la Conservació del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona (EBCAP-UB): Vittorio Pedrocchi, Joan Real; Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona: Jordi Carreras, Albert Ferré, Jaume Llistosella, Laura Llorens; Servei de Gestió Forestal del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH): Jorge Heras, Mariano Rojo; Àrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona: David Carrera, Carles Castell.

Autors de les fotografiesJavier Losarcos, Albert Ferré, Lluís Comas, Joan Carles Àngel, Pere Josep Navarro, Pablo Cobos, Scott Darbey, Sección de Gestión Forestal del Gobierno de Navarra.

Coordinació i edicióMarc Gràcia, José Luis Ordóñez (CREAF)

AgraïmentsCentre de la Propietat Forestal (CPF); Forestal del Bages Porta S.A.; Tècnics comarcals de gestió forestal del DMAH; Josep Maria Alcañiz, Lluís Comas, Josep Maria Espelta, Charo Guerrero, Joan Pino, Ferran Rodà, Anselm Rodrigo, CREAF; Montse García, CTFC; Josep Melero, Jordi Riera, Joan Rovira, Diputació de Barcelona; Llorenç Saez (UAB); Andreu Salvat, Aprèn Serveis Ambientals; Fustes Castellarnau S.L.; Fustes Farràs S.C.P.; Fustes Joan Baró; GradualMap; SCAN 4; SEFOCAT S.L.; Ramon Miralpeix, Jordi Pastells, SPI (PN del Montseny); Íñigo Villanueva, DRMAyAL, Gobierno de Navarra; Pablo Cobos, EUIT Forestal (UPM); Joan Carles Àngel; Francisco Cano; Miquel Casas; Albert Codina; Xavier de Juan; Carles Fañanás; Santi Farriol; Anna Ivars; Meritxell Martí; Joan Montserrat; Ramón Prat de la Roda; Carme Munt; Llorenç Palomé; Eduard Parés; Amador Rescalvo; Enric Vadell Guiral.

Disseny: Lucas Wainer, José Luis OrdóñezPrimera edició: Abril de 2013Edició e-llibre: Juliol de 2017© de les il·lustracions: Agnès Perelló, GAIA Estudis Ambientals© de l’edició: Diputació de BarcelonaFoto coberta: Javier LosarcosProducció: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de BarcelonaISBN versió paper: 978-84-9803-494-3e-ISBN: 978-84-9803-804-0

Índex

Presentació.................................................................................................................5 Introducció general.........................................................................................................7 Introducció a les fagedes de Catalunya...........................................................................9

Descripció...................................................................................................................1101 El faig......................................................................................................................1202 Distribució de les fagedes.....................................................................................1403 Flora característica.................................................................................................1604 Fauna característica...............................................................................................18

Funcionament.............................................................................................................2105 Condicionaments de la distribució...........................................................................2206 Fenologia i producció de fages ...............................................................................2407 Dinàmica del banc de fages....................................................................................2608 Regeneració per fages............................................................................................2809 Regeneració per rebrot............................................................................................3010 Creixement i relacions al·lomètriques.....................................................................3211 Models de creixement.............................................................................................3412 Estructures de les fagedes......................................................................................3613 Envelliment de les fagedes.....................................................................................3814 Relacions tròfiques..................................................................................................4015 Activitat de la fauna a escala de rodal....................................................................4216 Activitat de la fauna a escala de paisatge..............................................................44

Indicadors....................................................................................................................4717 Espècies d’interès per a la conservació...................................................................4818 Hàbitats d’interès per a la conservació....................................................................5219 Plantes del sotabosc................................................................................................5420 Arbres acompanyants..............................................................................................5621 Ocells nidificants......................................................................................................5822 Producció i acumulació............................................................................................6023 Característiques estructurals....................................................................................6224 Maduresa de la fageda............................................................................................6425 Les fagedes en el paisatge......................................................................................66

Usos i aprofitaments..................................................................................................6926 Usos i aprofitaments històrics.................................................................................7027 Aprofitament de fusta i llenya................................................................................7228 Aprofitament cinegètic.............................................................................................7429 Aprofitament de bolets.............................................................................................76

Fitxes de bones pràctiques.......................................................................................79F01 Sistemes d’extracció..............................................................................................80F02 Gestió per a la caça de la becada.........................................................................82F03 Gestió per a la caça d’altres espècies cinegètiques.............................................84F04 Plagues..................................................................................................................86F05 Malures..................................................................................................................88F06 El cor vermell del faig............................................................................................90F07 Compatibilitat dels treballs forestals amb la fauna................................................92F08 Conservació de la biodiversitat en la planificació forestal....................................94F09 Conservació de la biodiversitat en el moment de la tallada................................96F10 Gestió per a la conservació de l’escarabat del faig............................................98

Annexos.................................................................................................................101A01 Per què fem servir l’ETR i no el tipus de clima......................................................102A02 La conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya.................................................104A03 Reintroduccions, introduccions i reforçaments poblacionals d’espècies cinegètiques..........................................................................................108A04 Diagrames de les característiques estructurals

de les fagedes catalanes.....................................................................................112A05 Llista d’espècies ordenades pel nom comú català................................................114A06 Llista d’espècies ordenades pel nom comú castellà.............................................120A07 Llista d’espècies ordenades pel nom científic.......................................................126A08 Glossari................................................................................................................132A09 Abreviatures, sigles i unitats de mesura........................,.....................................146A10 Referències consultades.....................................................................................148A11 Bibliografia per saber-ne més..............................................................................152A12 Índex terminològic...............................................................................................154

La sostenibilitat mediambiental i la inclusió social són dos valors ineludibles i complementaris per dissenyar polítiques de servei públic que siguin útils per a les persones i que garanteixin el futur d’una societat viable i equitativa. Amb aquest esperit, el març de 2005, la Fundació “la Caixa” i la Diputació de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per desenvolupar el Pla de gestió integral per a la conservació dels sistemes naturals de la Xarxa de Parcs Naturals. Aquest acord –un bon exemple de com el sector públic i el privat poden aplegar recursos per millorar conjuntament– era, d’una banda, útil i valuós per als dotze espais naturals protegits que la Diputació de Barcelona cogestiona amb un centenar d’ajuntaments de les comarques barcelonines i, de l’altra, s’emmarcava en els programes ambientals i socials que l’Obra Social de ”la Caixa” estableix amb administracions públiques.

L’abast de la col·laboració es fa evident en copsar les dimensions de la Xarxa de Parcs Naturals: més de 100.000 hectàrees de gran valor paisatgístic, ecològic i cultural que formen part d’uns municipis que representen el 22% del territori de Catalunya i el 70% de la seva població. Es tracta, en definitiva, d’un important patrimoni natural del país al qual el desenvolupament del conveni durant més d’una dècada ha aportat accions i mitjans eficaços per garantir l’estabilitat i la maduresa dels seus valuosos ecosistemes, tot millorant-ne l’estat de conservació i reduint-ne la fragilitat davant de possibles pertorbacions.

Una de les línies de desenvolupament del conveni consistia en la redacció d’una sèrie de manuals de gestió d’hàbitats que recollissin i difonguessin bones pràcti-ques en la cura dels sistemes naturals. Després de publicar els onze documents d’aquesta sèrie, que es caracteritzen per la voluntat de combinar el rigor tècnic amb un llenguatge comprensible per a tothom, els responsables de la Diputació de Barcelona i de la Fundació “la Caixa” han volgut ampliar-ne la difusió posant-los a la disposició dels lectors també en format digital, per tal de fer més accessibles els coneixements i les propostes de millora de la gestió d’espais naturals que han

Presentació

convertit aquests manuals en eines de referència. Esperem, doncs, que aquesta nova vida digital faci arribar a moltes més persones la tasca conjunta de “la Caixa” i la Diputació de Barcelona a favor del medi natural i de la integració social. Isidre Fainé Casas Mercè Conesa i PagèsPresident de la Fundació “la Caixa” Presidenta de la Diputació de Barcelona

La gestió integral per a la conservació dels espais naturals implica desenvolupar projec-tes de gestió activa dels hàbitats, encaminats a incrementar-ne l’estabilitat, maduresa i diversitat, i reduir-ne la fragilitat davant de possibles pertorbacions. Aquesta mena de gestió global implica intervenir en el conjunt d’aspectes que incideixen en la dinàmica de cada tipus d’hàbitat, des dels estrictament biològics i ecològics, fins als de caire social i econòmic. Com que habitualment la gestió dels ecosistemes acostuma a ser molt sectorial –de tipus protector, productiu o social, en funció de l’objectiu proposat–, la gestió integral necessita una anàlisi prèvia del conjunt de factors i agents que hi in-tervenen, per proposar la millor gestió que, a més, incorpori tots els aspectes d’interès.

Per tal d’avançar en aquest sentit, en el marc del Conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya s’ha dut a terme l’elaboració dels presents manuals de gestió integral dels principals hàbitats. Els manuals recopilen informació sobre els nombrosos aspectes que incidei-xen en l’estat i la dinàmica actual dels hàbitats, els seus valors i elements d’interès, les principals amenaces i potencialitats, i les propostes de bones pràctiques de gestió. Bona part d’aquesta informació ja existeix actualment, per la qual cosa es tracta bàsi-cament d’adequar-la als objectius dels manuals, completar-la resolent les mancances que hi pugui haver, i donar una visió conjunta de les propostes de gestió. Per això, han participat en la seva elaboració els principals experts en cadascun dels camps de coneixement implicats, així com les persones i institucions amb experiència pràctica en aquestes línies d’actuació. Els centres i institucions que han redactat el present manual són els següents:

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)Equip de Biologia de la Conservació del Departament de Biologia Animal de la Univer-sitat de Barcelona (EBCAP-UB)Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de BarcelonaÀrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona

Introducció general

Així mateix, els tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya han revisat els continguts del manual i hi han fet nombroses aportacions que han contribuït a millorar-lo.

Els manuals de gestió d’hàbitats, que poden obtenir al web de la Llibreria de la Diputació (diba.cat/llibreria) i al de la Xarxa de Parcs Naturals (parcs.diba.cat), sintetitzen els conei-xements actuals sobre l’estat dels hàbitats i formulen propostes per millorar-ne la gestió. Els onze manuals elaborats com a fruit del conveni són una important aportació al món de la gestió, la conservació i la valorització dels ecosistemes de Catalunya. Es tracta d’obres que es posen a la disposició de les persones que gestionen el conjunt dels recursos naturals del país, perquè el repte de la conservació de les espècies, els hàbitats i els pai-satges no es pot circumscriure als espais protegits, sinó que s’ha de fer extensiu a tot el territori. L’única garantia de protecció del patrimoni natural a llarg termini és la planificació i la gestió racional de tots els espais lliures. És per això que aquesta col·lecció de manu-als abasta diversos ecosistemes de forests, hàbitats urbans i fluvials. A aquest efecte, el present manual es divideix en sis blocs:

Descripció. Inclou informació sobre les característiques generals de l’hàbitat, la seva dis-tribució i les principals espècies de flora i fauna associades.

Funcionament. Aporta informació sobre l’estructura de l’hàbitat i sobre els principals pro-cessos que conformen la dinàmica de l’hàbitat i dels elements que el componen.

Indicadors. Proposa indicadors per a l’avaluació dels valors de conservació, productius i socials de l’hàbitat i de les principals espècies associades.

Usos i aprofitaments. Revisa els principals usos i aprofitaments associats tradicional-ment a l’hàbitat i el seu interès actual per aquestes activitats.

Fitxes de bones pràctiques. Recull propostes i recomanacions de gestió associades als aprofitaments de l’hàbitat o específicament per a la millora del seu estat de conservació.

Annexos. Complementa la informació recollida amb dades tècniques i metodològiques, incloent-hi un índex d’espècies, un glossari i una proposta bibliogràfica per saber-ne més.

Tots els blocs s’estructuren en dobles fitxes temàtiques per a cadascun dels aspectes trac-tats, per tal de sintetitzar al màxim la informació i oferir-la en un format àgil i atractiu, sense perdre el rigor i la qualitat. El manual s’adreça a un públic molt ampli, des dels tècnics de les administracions i empreses vinculades a la planificació i gestió dels ecosistemes, fins a propietaris, investigadors i en general a les persones interessades en la dinàmica i la gestió dels sistemes naturals.

http://diba.cat/llibreria

http://parcs.diba.cat

Introducció a les fagedes de Catalunya

El faig és el planifoli més evocador dels boscos caducifolis del centre i nord d’Euro-pa, però a la zona mediterrània resta només als ambients més humits i montans. A Catalunya el trobem sobretot a les obagues de l’alta muntanya i la muntanya mitjana, des dels Pirineus fins al Montseny, i el límit sud de la seva distribució europea és al massís del Port. Durant l’època en què té fulles, la disposició d’aquestes genera un ambient amb molta ombra sota el brancam. El contrast entre aquestes condicions i les que s’esdevenen quan ha perdut les fulles fa que tant la flora com la fauna que hi viuen siguin molt diferents al llarg de l’any. Durant la tardor i l’hivern, la faja (el fruit del faig) representa un recurs alimentari molt valorat per diferents grups d’animals, però la producció de fages pot ser molt variable segons els anys, i això condiciona l’èxit reproductiu de molts dels seus depredadors.

Els faigs tenen també la facultat de rebrotar després d’una pertorbació, però la morta-litat dels rebrots pot arribar a ser molt elevada i la supervivència no es pot considerar estabilitzada fins que han passat quatre o cinc anys des de la pertorbació. El creixe-ment és força ràpid, sobretot si hi ha aigua disponible i l’arbre té ja un diàmetre con-siderable, i la seva fusta és molt preuada per a l’elaboració de mobles i eines. De fet, a Catalunya la fageda té una productivitat semblant a la del pi roig i en volum de fusta en peu només la supera l’avetosa. També és un dels boscos amb major diversitat de bolets, i cal destacar, alhora, que és l’hàbitat de la Rosalia alpina, un dels invertebrats més interessants des del punt de vista de la conservació.

Foto

: Jav

ier L

osar

cos

LES FAGEDESDescripció

El faigDistribució de les fagedesFlora característicaFauna característica

01

02

03

04

12

El faigEl faig és un arbre robust, caducifoli, que forma extenses boscúries a les muntanyes humides. L’escorça és llisa, de color clar, i les fulles es disposen perpendiculars als raigs solars, de manera que es crea un ambient de molta ombra sota el brancam. Els seus fruits, les fages, són molt nutri-tius per a la fauna silvestre.

01

FaigFagus sylvaticaCastellà: haya, fago.

De capçada arrodonida, el faig és un dels arbres forestals per excel·lència, tot i que només viu bé en climes muntanyencs i hu-mits. Disposa d’un sistema radical molt de-senvolupat però poc profund. Així, forma una teranyina densa d’arrels superficials, que li permet absorbir més fàcilment l’aigua de les capes superiors del sòl, la qual prové directament de la humitat ambiental i de les boires. El tronc és dret, i pot fer més de 35m d’alt. L’escorça és llisa, de color cendrós clar, molt poc clivellada i sovint coberta de líquens corticícoles.

El brancatge és nombrós, amb branques que es disposen molt obertes. El fullatge és dens, amb les fulles horitzontals, de manera que l’ambient al sotabosc, a ple estiu, és molt ombrívol. Les fulles, que fan de 4 a 7 cm, són peciolades, el·líptiques, i amb nervis ben marcats, quasi paral·lels. El marge és ondu-lat i amb pèls sedosos, molt evidents quan són joves. Quan són tendres són de color verd clar, i es van enfosquint i agafant llustre a mesura que avança la temporada. Al final de l’estiu comencen a groguejar, durant la tardor es tornen de color bru rogenc i cauen a terra abans no arriba l’hivern. Figura 1.1. (a) Fages joves, (b) disposició de les fulles, (c) flors masculines,

(d) escorça i (e) disposició de les arrels superficials. Fotos: Javier Losarcos.

e

c d

a b

LES FAGEDES. Descripció

13El

faig

El faig

Floreix entre l’abril i el juny, depenent de l’indret i de l’any. Les flors masculines, petites i discretes, tenen de vuit a setze estams i un embolcall de sèpals de quatre a set pe-ces. Es disposen en inflorescències en forma de globus, llargament pedunculades i penjants. Surten als brots nous de l’any, al mateix temps que les fulles. Les flors femeni-nes es troben al mateix peu que les masculines, i s’agru-pen per parelles a l’interior d’un involucre dividit en quatre porcions. Cada flor té tres estigmes llargs i prims. El fruit està format per dues (de vegades una o tres) nous llustro-ses, les fages, allargades, de secció triangular i amb els angles molt marcats. Estan contingudes dins d’un involu-cre cobert d’agullons tous que s’obre en quatre valves per alliberar-les. Maduren a finals d’estiu o principis de tardor.

Figura 1.2. (a) Faig, (b) flors femenines, (c) flors masculines, (d) fages joves, (e) fages madures, (f) fulles de primavera i (g) fulles de tardor.

d

La fusta és de color marró clar, dura, de textura fina i uniforme. És fàcil de treballar i es torneja bé, però és poc resistent als canvis d’humitat. És una fusta comerci-al molt apreciada en fusteria i ebenisteria, i també amb una gran capacitat calorífica (en altres temps se n’havia fet carbó). L’escorça és antisèptica i antiinflamatòria. Les fages són molt nutritives, ja que contenen fins a un 43% d’olis, de manera que són apreciades per un gran nombre d’animals salvatges. El faig viu a les muntanyes de clima humit, sense sequera d’estiu, sobretot en ves-sants obacs i amb boires freqüents. El perjudiquen molt les gelades tardanes, que poden deixar ben torrades les fulles tendres. Algunes varietats, sobretot les de fulla ro-genca, s’utilitzen en jardineria.

bc

f

e

ag

14

Distribució de les fagedes

El faig es va estendre àmpliament per Europa, especialment en els indrets de clima poc o molt oceànic, durant l’últim període interglacial, fa uns 3.000 anys. Al nord arriba a fer-se vora el nivell del mar, mentre que cap el sud es refugia a les muntanyes, on troba millors condicions d’humitat i temperatura, tot i que defuig els sòls massa humits. A la península Ibèrica es concentra a les muntanyes del nord, sobretot a la serralada Cantàbrica i els Pirineus. Cap al sud és més rar, amb algunes masses aïllades al sistema Central i al massís del Port.

Les fagedes més extenses es troben a les àrees muntanyoses humides del nord-est (Montseny, Collsacabra, Vidranès, Garrotxa, etc.) i a la baixa Vall d’Aran. Fora d’aquí, es troben disperses en zones muntanyoses amb una humitat ambiental elevada. Així, arriben fins al massís de l’Albera, al Moianès i a unes poques localitats dels Prepirineus centrals, com ara el Montsec d’Ares, la serra de Lleràs, la Faiada de Malpàs, la serra d’Aubenç, o la Faidella. La fageda més extraordinària es troba al massís del Port, sota condicions climàtiques força extremes. A les valls entre la Noguera Pallaresa i el Segre, són pràcticament inexistents, i només se’n forma una de relativament extensa a Virós, a la Vallferrera.

Figura 2.1. Distribució del faig a Europa.

Distribució del faig

Distribució de les fagedes a Catalunya

Les fagedes són segurament els boscos més evocadors dels paisatges forestals muntanyencs de clima humit. Són freqüents al Montseny, al sistema Transversal, als Prepirineus més humits i a la baixa Vall d’Aran. Es troben també, de forma gairebé sorprenent, en alguns enclavaments frescals envoltats d’un clima general poc propici, com ara al Montsec, o al massís del Port.

02

FagedesAltres boscos

Límits comarcals

Figura 2.2. Distribució de les fagedes a Catalunya.Font: Cartografia d’Hàbitats de Catalunya.


15Di

strib

ució

de

les

fage

des

Les fagedes s’estenen per gairebé 27.000 ha, la qual cosa representa un 2,38% de la superfície forestal (segons dades de la Cartografia dels Hàbitats a Ca-talunya, DMAH). La majoria, unes tres quartes parts, correspon a les fagedes mesòfiles, mentre que la res-ta són molt més minoritàries, especialment les fage-des subalpines de la Vall d’Aran.

Caracterització de les fagedes

Superfície de les fagedes a Catalunya

Figura 2.3. Superfície ocupada per les fagedes respecte al total de boscos de Catalunya. Font: Cartografia d’Hàbitats de Catalunya.

Altres boscos97,62 % (1.096.531,10 ha)

Fagedes 2,38 %(26.697,96 ha)

Segons el tipus de substrat i les condicions generals de l’indret on creixen, es distingeixen diversos tipus de fagedes, molt diferents les unes de les altres per l’estructura i per les plantes que acompanyen el faig en el sotabosc:

Fagedes higròfiles

Amb un sotabosc molt pobre. Es fan sobre substrats àcids (granits, esquistos, etc.). Són les més abundants al Montseny i a l’Albera, però també es troben a la resta de l’àrea de distribució si el substrat és àcid.

Amb un sotabosc més pobre que el de les fagedes hi-gròfiles, però amb alguns arbustos. Pròpies dels subs-trats carbonatats. Són les més freqüents a la serralada Transversal catalana.

D’ambients molt humits, amb molt pocs arbustos i riques en plantes pròpies del bosc. Es troben a la Vall d’Aran i als indrets més humits del Vidranès i el Ripollès.

Fagedes acidòfiles

Fagedes mesòfiles

Es fan als indrets més eixuts i inapropiats per al creixe-ment del faig; s’inclouen en aquest grup les fagedes del Port i moltes de les que viuen als Prepirineus centrals. Creixen sobre substrats calcaris.

Fagedes xeromesòfiles

Formades per arbres baixos i tortuosos, i amb un sotabosc ufanós. Es fan al límit superior del bosc d’alguns indrets de la Vall d’Aran, sota un clima marcadament atlàntic.

Fagedes subalpines

16

Flora característicaLa flora de les fagedes va molt lligada a la fenologia del faig. Des de la primavera fins a la tardor, les fulles planes poden arribar a interceptar la major part de la llum incident, i fer que aquest recurs limiti considerablement el creixement del sotabosc. En canvi, a l’hivern la llum arriba directament al sòl, però ho fa en el moment en què moltes espècies han aturat el seu cicle de creixement.

03

Les fagedes acostumen a ser boscos d’una única espècie arbòria, relativament alts i densos, però de vegades s’hi barreja algun altre caducifoli (freixe, cirerer, grèvol, blada o altres). L’estrat arbustiu no sol ser gaire important i sovint hi és absent; l’estrat herbaci acostuma a contenir un bon conjunt d’espècies molt vistoses, amb un recobriment molt variable.

Les fagedes higròfiles són pròpies d’ambients molt humits i es consideren de caràcter més aviat atlàntic. Al sotabosc només hi ha estrat herbaci, de vegades molt dens i ric en espècies forestals, moltes de les quals tenen bulbs o rizomes. Totes aquestes plantes floreixen i fructifiquen molt aviat (plantes vernals), abans que el faig hagi desplegat totalment les fulles i el sotabosc es torni massa fosc. A les fagedes acidòfiles, que es fan sobre substrats marcadament àcids (granits i esquistos, sobretot), el sotabosc pot esdevenir pobríssim, gairebé inexistent. En canvi, les de caràcter submediterrani, i especialment les que es fan en substrats calcaris, tant si són mesòfiles com xeromesòfiles, solen presentar un estrat arbustiu molt important, absolutament dominat pel boix, al qual acompanyen de vegades alguns arbustos més aviat propis de les rouredes; en aquests casos l’estrat herbaci també s’empobreix extraordinàriament. Finalment, a la Vall d’Aran, s’hi poden trobar unes fagedes de caràcter marcadament subalpí, amb una flora que les apropa força a les pinedes de pi negre. Aquestes fagedes, en algun cas, representen el límit superior del bosc.

Trets comuns de la flora de les fagedes

Diferenciació de les fagedes

Boix

Espunyidella d’olor

Bruguerola

Descàmpsia


17Fl

ora

cara

cter

ístic

a

Taula 3.1. Flora característica de les fagedes.

Buixol

Fagedes higròfiles, pirinenques

Fagedes acidòfiles Fagedes mesòfiles Fagedes xeromesòfiles

Fagedes subalpines

Arbre dominant Faig (Fagus sylvatica)

Faig(Fagus sylvatica)

Faig (Fagus sylvatica)



Altres arbres Avet (Abies alba), freixe (Fraxinus excelsior)

Grèvol (Ilex aquifolium)

Blada (Acer opalus), roure martinenc (Quercus pubescens)

Moixera de guilla (Sorbus aucuparia)

Arbustos alts Boix (Buxus sempervirens), tintorell (Daphne mezereum), tortellatge (Viburnum lantana), heura (Hedera helix)

Boix (Buxus sempervirens), tortellatge (Viburnum lantana), moixera (Sorbus aria), corner (Amelanchier ovalis), lloreret (Daphne laureola)

Arbustos baixos Bruguerola (Calluna vulgaris), nabiu (Vaccinium myrtillus)

Nabiu (Vaccinium myrtillus), roser alpí (Rosa pendulina)

Herbes Joliu (Scilla lilio-hyacinthus), buixol (Anemone nemorosa), canuguera (Cardamine heptaphylla), espunyidella d'olor (Galium odoratum), raïm de guineu (Paris quadrifolia), pulmonària (Pulmonaria affinis)

Descàmpsia (Deschampsia flexuosa), Luzula nivea, Prenanthes purpurea, escorodònia (Teucrium scorodonia), falguera comuna (Pteridium aquilinum)

Buixol (Anemone nemorosa), espunyidella d'olor (Galium odoratum), Poa nemoralis, el·lèbor verd (Helleborus viridis), melcoratge de bosc (Mercurialis perennis), Moehringia trinervia

Herba fetgera (Hepatica nobilis), matrimonis (Primula acaulis), cucut (Primula veris), marxívol (Helleborus foetidus)

Joliu (Scilla lilio-hyacinthus), Mirris (Myrrhis odorata), el·lèbor verd (Helleborus viridis), Adenostyles alliariae

Nabiu El·lèbor verd Joliu

18

Fauna característica

En el sòl abunden els invertebrats, afavorits per una gran cobertura de fulles en descom-posició. Hi és comú el grill boscà, i alguns coleòpters amenaçats que s’alimenten de la fusta morta del faig, com la rosalia i l’osmoderma. En petites cavitats s’hi troba l’escorpí Belisarius xambeui, endèmic del Pirineu.

Els amfibis hi són força presents, gràcies al grau d’humitat del bosc. La salamandra i el gripau comú són els més habituals. En rierols trobem el tritó pirinenc i la granota roja. Al Montseny, s’hi troba el tritó del Montseny, únic vertebrat endèmic exclusiu de Catalunya, malgrat que requereix aigües fredes i pot trobar-se en altres hàbitats.

Entre els rèptils és típica la serp d’Esculapi, que habita preferentment en fagedes, on pot enfilar-se als arbres i cercar clarianes per escalfar-se. També es pot trobar la serp de vidre sota les fulles. A les clarianes amb alguna roca és freqüent la sargantana roquera i en certes fagedes, com ara a les Guilleries, l’escurçó pirinenc. En clarianes amb molta vegetació herbàcia hi trobem el lluert.

Entre els ocells més habituals figuren el pit-roig, el pinsà comú i la mallerenga petita. També en són característics el pica-soques blau, el picot negre, el picot garser petit, la becada, la mallerenga d’aigua, el pinsà borroner i el durbec. Tampoc falten espècies fores-tals més generalistes com les mallerengues blava, carbonera i emplomallada, el raspinell, el picot garser gros, la merla, la griva, el tord comú, el tudó, el gaig, el cargolet i el tallarol de casquet. Entre els rapinyaires destaquen l’aligot vesper i el gamarús i l’aligot comú, i secundàriament l’esparver comú. El gall fer també habita en certes fagedes d’exposició nord. A l’hivern podem trobar el tord ala-roig, la griva cerdana i el pinsà mec.

Els mamífers més habituals són el ratolí de bosc, el ratolí gorjagroc, l’esquirol i el talpó muntanyenc. També són comunes la musaranya cuaquadrada i la de Millet, així com el liró gris. Si el sòl és adequat, també trobem el talp. Els mamífers de mida gran més comuns són el senglar, el cabirol i el cérvol. També hi podem trobar la llebre. Els carnívors més típics són la marta i, en menor mesura, la geneta. L’ós bru, malgrat la seva situació, també habita a les fagedes. Entre els rat-penats forestals figuren el ratpenat de bosc i el ratpenat orellut septentrional.

La fageda és un bosc de caràcter muntà, i per això s’hi poden trobar moltes espècies pròpi-es de la regió eurosiberiana, amb preferència pels boscos caducifolis. La caiguda de la fulla caduca, juntament amb el fred i la neu, generen un canvi en les condicions ambientals que fa que la fauna d’hivern sigui ben diferent de la d’estiu.

04

Fauna general de les fagedes

Tritó pirinenc

Osmoderma

Rosalia

Granota roja


19Fa

una

cara

cter

ístic

a

Taula 4.1. Fauna característica de les fagedes.

Invertebrats Abax pirenaicus, àcars, Belisarius xambeui, Cydia fagiglandana, eruga groga (Elkneria pudibunda), grill boscà (Nemobius sylvestris), Leioderes kollari, Mikiola fagi, Obrium cantharinum, osmoderma (Osmoderma eremita), Rhynchaenus fagi, rosalia (Rosalia alpina), Steropus catalonicus.

Amfibis Granota roja (Rana temporaria), gripau comú (Bufo bufo), salamandra (Salamandra salamandra), tritó pirinenc (Calotriton asper), tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

Rèptils Escurçó pirinenc (Vipera aspis), lluert (Lacerta viridis), sargantana roquera (Podarcis muralis), serp d’Esculapi (Zamenis longissimus), serp de vidre (Anguis fragilis)

Ocells Aligot vesper (Pernis apivorus), astor (Accipiter gentilis), becada (Scolopax rusticola), cargolet (Troglodytes troglodytes), durbec (Coccothraustes coccothraustes), gall fer (Tetrao urogallus), gamarús (Strix aluco), griva (Turdus viscivorus), mallerenga blava (Parus caeruleus), mallerenga carbonera (Parus major), mallerenga d’aigua (Parus palustris), mallerenga emplomallada (Parus cristatus), mallerenga petita (Parus ater), pica-soques blau (Sitta europaea), picot garser gros (Dendrocopos major), picot garser petit (Dendrocopos minor), picot negre (Dryocopus martius), pit-roig (Erithacus rubecula), pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), pinsà comú (Fringilla coelebs), pinsà mec (Fringilla montifringilla), raspinell comú (Certhia brachydactyla), gaig (Garrulus glandarius), merla (Turdus merula), tord comú (Turdus philomelos)

Mamífers Cabirol (Capreolus capreolus), esquirol (Sciurus vulgaris), geneta (Ginetta ginetta), liró gris (Glis glis), llebre (Lepus europaeus), marta (Martes martes), musaranya cuaquadrada (Sorex araneus), musaranya de Millet (Sorex coronatus), ós bru (Ursus arctos), ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), ratolí gorjagroc (Apodemus flavicollis), ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus), senglar (Sus scrofa), talp (Talpa europaea), talpó muntanyenc (Microtus agrestis)

Picot garser petit

Pinsà borroner Serp d’Esculapi

CérvolTalpó muntanyencPit-roig

Foto

: Jav

ier L

osar

cos

Condicionaments de la distribucióFenologia i producció de fages Dinàmica del banc de fages Regeneració per fages Regeneració per rebrot Creixement i relacions al·lomètriquesModels de creixementEstructures de les fagedesEnvelliment de les fagedesRelacions tròfiquesActivitat de la fauna a escala de rodalActivitat de la fauna a escala de paisatge

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

LES FAGEDES Funcionament

Condicionaments de la distribució

22

FagedesLímits comarcals

Zona d’ETR molt alta

Zona d’ETR alta

Zona d’ETR moderada

Zona d’ETR baixa

Zona d’ETR molt baixa

Valors d’ETR (mm)640 o més

de 540 a 640de 440 a 540

de 340 a 440menys de 340

Tot i ser una espècie d’amplíssima distribució europea, el faig no és pas una espècie amb una gran representació a Catalunya. On es troba millor és a les zones més humides de muntanya situades entre 500 i 1.500 m, i és més fàcil de veure a les obagues que no als solells.

05

1. Per ampliar aquesta informació i consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.

El faig necessita una humitat força elevada i constant, i per això a Catalunya les fagedes només es troben a les muntanyes més humides. De les cinc categories d’evapotranspiració real (ETR)1 en què s’ha dividit el territori per a aquest manual, les fagedes es troben, sobretot, a les zones d’ETR molt alta, tot i que localment també es poden trobar on l’ETR és alta o moderada.

Figura 5.1. Distribució de les fagedes sobre el mapa de categories d’evapotranspiració real (ETR).1 Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

Distribució de les fagedes segons l’aigua que poden fer servir les plantes

Què és l’ETR1

La zonació en tipus de clima és la forma més habitual per representar la predisposició del territori per al creixement de les plantes, directament relacionada amb la quantitat d’aigua que les plantes poden utilitzar. En aquest manual, però, s’ha fet servir un indicador més precís que el clima per a aquest propòsit, l’evapotranspiració real (ETR),1 perquè té en compte no només l’aigua disponible, sinó també l’energia tèrmica necessària per fer-la útil per a les plantes.

Com més alta és l’ETR, més gran és la quantitat d’aigua que les plantes poden utilitzar i, en conse-qüència, també és més gran la seva capacitat per créixer.

LES FAGEDES. Funcionament

Cond

icio

nam

ents

de

la d

istri

buci

ó 23

Els diagrames de la figura 5.2 mostren la disposició del bosc i la proporció d’aquest que cor-respon a les fagedes per a cada categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 on aquest tipus de bosc es troba ben representat, en funció del tipus de sòl, l’ori-entació i l’altitud. S’han fet amb la posició de totes les parcel·les de bosc en orientacions nord i sud (N = 0º ± 45º, S = 180º ± 45º) del Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3) corresponents a Catalunya. Les divisions d’altitud s’han fet de 500 en 500 m. Se n’han exclòs les combinacions de factors amb menys de deu parcel·les totals de bosc.

Les fagedes mostren una clara preferència per les zones d’ETR molt alta, on la humitat és molt alta i hi ha molta aigua disponible per al creixement de les plantes. Tam-bé semblen més fàcils de trobar sobre sòls silicis que no pas cal-caris, sobretot si tenim en comp-te que la major part dels boscos catalans es troben sobre aquest últim substrat. Es concentren en-tre els 500 i els 1.500 m d’altitud, i són clarament més freqüents a les obagues, però a partir dels 1.000 m també se’n troben als so-lells, si el clima és humit i plujós.

On són les fagedes

Figura 5.2. Disposició de les fagedes i del conjunt de boscos en les principals categories d’eva-potranspiració real (ETR)1 on les fagedes es troben ben representades, en funció del tipus de sòl, l’orientació i l’altitud. Cada icona d’arbres ( = fageda, = altres boscos) representa 10 parcel·les de bosc entre dues marques altimètriques, arrodonides a la desena. Així, si només hi apareixen ico-nes grises, el nombre de parcel·les de fageda és menor de 5; si n’hi ha una de verda, se situa entre 5 i 14; si n’hi ha dues, entre 15 i 24; i així successivament. Els nombres indiquen el percentatge del bosc que correspon a les fagedes respecte del total de bosc a la zona considerada. Font: IFN3 Atles Climàtic de Catalunya i Mapa Geológico Nacional.

ETR molt altaN

Obaga

Alt (m)

2000

1500

1000

500

0

6%

15%

29% 17%

29%

45%

SSolell

NObaga

SSolell

Alt (m)

2000

1500

1000

500

0

4% 9%

3% 10% 2%

ETR alta

1%

NObaga

SSolell

NObaga

SSolell

Alt (m)

2000

1500

1000

500

0

4%

6% 8%

ETR moderadaN

ObagaS

SolellN

ObagaS

Solell

Sòls calcaris Sòls silicis

3%

Fenologia i producció de fages

24

El faig es reprodueix sexualment per les fages. Normalment, la producció anual de fages és més aviat baixa, però puntualment els faigs fan pics de producció molt forta, que semblen estar relacionats amb l’alta floració que es dóna després d’un estiu càlid i assolellat.

06

L’edat de primera fructificació del faig pot ser molt eleva-da, entre 30 i 80 anys, amb una gran variació en funció de factors genètics i ambientals, però sobretot, de la llum que rep l’arbre: com més llum, més s’avança. La fageda presenta anyivoria, és a dir, que té anyades de producció de fruits excepcional (cada quatre a sis anys, vegeu la figura 6.2), la qual pot arribar a ser 100 vegades superior a la producció de la resta d’anys. Les condicions climàti-ques semblen ser un dels factors que poden incidir més en aquest fenomen: si l’estiu és càlid i assolellat (amb un mes de juny i part de juliol relativament secs i amb tem-peratures elevades), el faig acumula moltes reserves de carbohidrats, floreix de manera abundant, i això donarà lloc a una fructificació copiosa l’any següent. Com a con-trapartida, aquests anys d’alta producció de llavor baixa la producció de fusta i també la d’altres estructures.

Producció de fages

La floració del faig té lloc simultàniament amb la brotada de la fulla, a l’abril o els primers dies de maig. Així, evita les gelades tardanes que destrueixen el pol·len i redueixen molt la producció de fruit. Les flors es pol·linitzen pel vent durant el maig i triguen dues o tres setmanes més a completar la germinació del gra de pol·len i fecundar l’òvul. La maduració del fruit comença al final de l’agost i s’allarga fins al setembre o l’octubre. Durant aquest temps, les fages van guanyant pes i algunes són perforades per insectes. La dispersió de les fages és força lenta: des del setembre fins al gener, amb un pic màxim al mes d’octubre, tot i que poden quedar cúpules buides a l’arbre (sense faja) durant molt de temps, i caure fins i tot a l’estiu. Moltes fages són depredades per diferents grups d’animals, alguns dels quals també ajuden a dispersar-les i n’afavoreixen la germinació.

Fenologia de les fages

Figura 6.1. Fenologia de les fages. Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses.

Fagus sylvatica

Brotada de les fulles

Floració i pol·linització

Fecundació

Creixement de les fages

Maduració

Dispersió

G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D

1r any 2n any


Feno

logi

a i p

rodu

cció

de

fage

s 25

Figura 6.1. Fenologia de les fages. Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses.

Encara que hi pot haver fruits quan ha tingut lloc la pol·linització, aquests tenen llavor només quan hi ha hagut pol·linització creuada. S’ha vist que la pol·linització creuada és més elevada com més gran és el rodal de faig i hi ha més densitat de flors. Igualment, s’ha comprovat que l’anyivoria també hi té influència: en un any de molta producció el percentatge de fruits sense llavor varia entre 6-14%, i en canvi, en un any de baixa producció, aquest percentatge pot arribar al 24%.

Fruits sense llavor

Figura 6.2. Producció de fages. Font: Nielsen, 1977

Figura 6.3. Faja jove. Foto: Javier Losarcos.

1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974

Nombre de llavors / m2

300

200

100

0

Mentre estan a l’arbre una part de les fages són perforades, sobretot per papallones de la família dels tortrícids, i especialment per la Cydia fagiglandana, la larva de la qual es va nodrint de les reserves alimentàries de la faja i, quan aquesta cau a terra, surt i s’enterra per passar l’hivern, fins a emergir com a adult a la primavera. S’ha vist que aquest invertebrat afecta molt més els arbres de mida petita. Diferents estudis realitzats a Europa citen valors d’afectació de l’1% al 38% de les llavors, i del 7% al 55% dels fruits. Aquesta fluctuació entre anys és determinada per la producció anual de fages: el percentatge de fages afectades és molt més petit els anys d’anyivoria que els anys de baixa producció.

Infestació de les fages

Dinàmica del banc de fages

26

La faja és un recurs alimentari molt valorat per la fauna de la fageda, sobretot a la tardor i a l’hivern. Quan encara està dalt de l’arbre, a banda de la depredació pels insectes perforadors, alguns vertebrats, com l’esquirol i els pinsans, també en mengen. Quan han caigut a terra, també en consumeixen diferents animals, i alguns, com ara el ratolí de bosc, ajuden alhora a dispersarles.

07

Figura 7.1. Dinàmica del banc de fages.

La figura 7.1 mostra la dinàmica del banc de llavors del faig. Quan les fages encara són a l’arbre, una part poden ser perforades per insectes i perden la seva viabilitat. Tam-bé poden ser depredades per alguns vertebrats, com l’es-quirol i els pinsans. Durant la tardor i part de l’hivern (des del setembre fins al gener), les fages madures van caient a terra. Cauen a curta distància de l’arbre que les ha pro-duïdes, però un cop a terra, alguns dels animals que se les mengen fan alhora el paper de dispersors, i contribueixen a la distribució del faig en un territori més ample.

Cada fruit del faig conté una o dues fages. Són llavors relati-vament pesants que cauen amb trajectòries força verticals, de manera que la dispersió és escassa. L’hàbit que tenen alguns vertebrats, com ara el ratolí de bosc, de transportar i enterrar els fruits per fer reservori d’aliments contribueix a la dispersió de les fages, que representen un recurs nu-tricional molt cotitzat per a diferents espècies, com passa també amb les glans dels roures i les alzines. L’eficàcia com a dispersors d’aquests animals s’explica pel fet que no poden recordar tots els enterraments que han fet.

Dispersió de les fagesDinàmica del banc de fages


Dinà

mic

a de

l ban

c de

fage

s27

Moltes de les fages que produeix l’arbre no arriben a germinar a causa del consum considerable que en fan diversos animals, ja que són un recurs alimentari molt valorat i suporten bona part de la xarxa tròfica de les fagedes. L’esquirol, que menja també les flors de faig, el pinsà i el pinsà mec en són els principals depredadors a dalt dels arbres. Altres animals recullen les fages del terra, com el ratolí de bosc, el talp, el porc senglar, el talpó muntanyenc, la rata cellarda, el teixó, el conill, el tudó, el gaig, la merla, el pica-soques blau, la graula, i diverses mallerengues. El percentatge de llavors depredades és menor en anys d’anyivoria (prop del 6%) que en anys de producció normal (prop del 12%), tot i que la variació no és tan gran com en el cas dels insectes. També s’ha vist que el percentatge de fages depredades és més gran quan els arbres són més grans i quan el rodal de bosc és més petit. Segons estudis realitzats en fagedes europees, en un rodal gran, menys d’un 10% de les llavors són consumides per tots els vertebrats durant la tardor i l’hivern següent a un any de gran producció.

Depredació de les fages

A la faja no li cal ser enterrada per germinar, al contra-ri que les glans de roures i alzines, però l’enterrament n’augmenta molt la probabilitat de germinació per dues raons: d’una banda, perquè es protegeix la radícula dels fruits (que és molt sensible) de la dessecació i del fred, i de l’altra, perquè les fages soterrades passen més inad-vertides a molts depredadors. Aquest enterrament es produeix sobretot amb el trepig d’alguns animals i l’ac-tivitat d’altres per acumular reserves. Tradicionalment s’ha recomanat que per obtenir una bona repoblació en anys de bona collita és convenient treballar superficial-ment la terra abans de la caiguda de les fages. El faig exigeix coberta per a la germinació i primer desenvolu-pament dels plançons, que així queden protegits de les gelades i la insolació directa.

Germinació de les fages

Figura 7.2. Plàntula recent de faig. Foto: Javier Losarcos

El liró gris inclou les fages en la seva dieta

Regeneració per fages

28

Una part dels faigs adults que es troben al bosc han sorgit d’una rebrotada i no pas d’una faja (la llavor del faig). La rebrotada no és un mecanisme reproductiu, sinó de supervivència individual després d’una pertorbació. Sense la regeneració per fages és impossible garantir la renovació genètica de l’espècie.

08

La figura 8.1 mostra el patró de regeneració del faig sota la prò-pia coberta en funció de les ca-tegories d’evapotranspiració real (ETR),1 de l’orientació i de la frac-ció de cabuda de coberta (FCC), amb dades del Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3). El grau de regeneració s’ha mesurat com el percentatge de la màxima regeneració possible. Un 100% vol dir que totes les parcel·les corresponents a cada combina-

Per distingir quan un faig prové de faja o de rebrot, cal fixar-se en la rabassa. La rebrotada implica l’aprofitament del sistema radi-cular anterior a la pertorbació, i això fa que les rabasses siguin normalment grosses i presentin diferents peus, a més de les so-ques gruixudes dels antics peus principals. Els faigs provinents de llavor no tenen aquesta ra-bassa ni aquestes soques, tot i que també poden presentar més d’un peu per individu genètic.

Regeneració sota la pròpia coberta

Faigs provinents de fages o de rebrots

Figura 8.1. Grau de regeneració del faig sota la coberta en funció de l’evapotranspiració real (ETR), de l’orientació i de la fracció de cabuda de coberta (FCC), mesurat com el percentatge de la màxima regeneració possible: un valor del 0% indica que totes les parcel·les tenen regenera-ció nul·la, i un valor del 100% indica que totes la tenen abundant. “No dades” significa que no hi ha dades suficients per a la condició considerada. Els valors s’indiquen per a plàntules en sentit ampli (plàntules i plançons) i per a peus juvenils, amb diàmetre normal < 5 cm. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

ETR alta

50

13

25

20

Sud (Solell) (Obaga) Nord

Coberta densaFCC > 90%

Coberta densaFCC > 90%

Coberta mitjana FCC = 45 a 90%

Coberta mitjana FCC = 45 a 90%

Coberta laxaFCC < 45%

Coberta laxaFCC < 45%

ETR moderada

11

39

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Sense dades

ETR molt alta

21

11

Plàntules i plançons Peus juvenils

Grau de regeneració de les fagedes sota la seva coberta (%)

13

60


Rege

nera

ció

per f

ages

29

El faig pràcticament no regenera sota altres tipus de bosc. La figura 8.2 recull aquesta regeneració sota les principals cobertes arbòries de Catalunya, considerada com el per-centatge de la màxima regeneració possible. Sota el propi faig és considerable, tot i que el valor de peus juvenils és gairebé la meitat del de plàntules i plançons, però a la res-ta de cobertes, només l’avet permet certa regeneració, on d’altra banda, no es detecta cap pèrdua en el pas de plàn-tules i plançons a peus juvenils. No és estrany que el faig regeneri sobretot sota la pròpia coberta. La llavor de faig, la faja, és relativament pesant i cau verticalment, de manera que la dispersió és escassa. El fet que també regeneri sota l’avet es deu al fet que és l’espècie amb què comparteix unes condicions d’hàbitat més semblants i moltes vegades conviuen en la mateixa zona. S’ha trobat la presència sim-bòlica d’algun plançó de faig sota pi roig i roure de fulla gran, que suposadament tenen algun faig a prop.

1. Per consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.

Regeneració sota diferents cobertes

Figura 8.2. Grau de regeneració del faig sota cobertes amb dominància de diferents espècies arbòries, mesurat com el percentatge de la màxima regeneració possible. Juvenils = peus amb diàmetre normal més petit de 5 cm. Font: IFN3.

ció de factors tenen regeneració abundant, i un 0% vol dir que no hi ha regeneració en cap d’aquestes parcel·les. S’indica un valor conjunt per a les plàntu-les i plançons, i un valor per als peus juvenils (els que tenen un diàmetre normal inferior a 5 cm).El faig és una espècie d’ombra, que necessita co-berta per a la germinació i primers anys de vida dels seus plançons. Regenera força bé sota la pròpia co-berta, sempre a les obagues i en condicions de co-berta mitjana i densa. On la coberta és densa, neixen més plàntules en les zones amb menys disponibilitat d’aigua (ETR moderada), possiblement perquè coin-cideix amb temperatures més elevades, que afavo-reixen la germinació, però en sobreviuen poques, i el nombre final de juvenils és més baix que a les zones més humides. On hi ha una coberta mitjana, la dispo-nibilitat d’aigua no sembla tenir cap efecte important en el grau de regeneració.

30

25

20

15

10

5

0

Plàntules i plançons Peus juvenils

Grau de regeneració de les fagedes sota diferents cobertes (%)

Alzina Alzinasurera

Avet Faig Piblanc

Pinegre

Pipinyer

Piroig

Pinassa Pinastre Rouremartinenc

Rourede fullagrossa

Rourede fullapetita

Regeneració per rebrot

30

Després d’una pertorbació que elimina totalment o parcial la part aèria, el faig pot produir noves tiges (rebrots) a partir de gemmes presents a la soca. Malgrat aquesta potencialitat, en molts casos aquests arbres rebrotats moren al cap de poc temps, i la supervivència no es pot considerar estabilitzada fins quatre o cinc anys després de la pertorbació.

09

Figura 9.2. Rabasses de faig rebrotades després d’una tallada. Foto: Javier Losarcos.

Figura 9.1. Fageda amb estructura de bosc menut de carboneig. Foto: Javier Losarcos.

La rebrotada és el procés de restitució de la part aèria malmesa després que una pertorbació hagi eliminat total-ment o parcial el tronc i les fulles d’un individu. L’activació de les gemmes presents a la soca (de les quals han de sortir els rebrots) normalment es produeix immediatament després de la pertorbació, i el resultat és una estructura amb nombrosos rebrots que creixen des de la mateixa rabassa (figura 9.1). En comparació amb altres espècies rebrotadores, com ara l’alzina, el faig té una capacitat re-lativament reduïda de rebrotar i un creixement inicial dels rebrots més lent. Això pot atribuir-se a diverses causes: que el banc de gemmes que poden esdevenir rebrots és escàs, que les reserves que emmagatzemen les arrels són més minses, i que el faig és menys tolerant, després de la rebrotada, a diferents estressos ambientals, com ara la sequera.

Característiques de la rebrotada del faig


Rege

nera

ció

per r

ebro

t 31

Igual que en altres espècies rebrotadores, la rebrotada del faig és condicionada per les característiques de la pertorbació, de l’individu i del lloc concret on es troba la planta afectada. Sobre l’emplaçament de la planta no hi ha prou informació disponible, però a continuació es resumeixen els principals factors relacionats amb la pertorbació i l’individu que afecten la rebrotada inicial.

Tipus de pertorbació. El faig té una supervivència alta desprès de la pertorbació, encara que difereix segons quina hagi estat la pertorbació. En el cas de tallades, s’ha observat la rebrotada del 98% de les soques ana-litzades, mentre que després d’incendi la supervivència arriba al 76%.

Nombre de peus vius que queden a la rabassa. Quan la pertorbació elimina tots els peus d’un individu, el nombre de rebrots que surten i el creixement d’aquests és més gran que si queden alguns peus vius, perquè aquests treuen vigor a la rebrotada.

Grandària de l’individu. Els faigs petits presenten una mortalitat més alta que els grossos, generen menys rebrots i aquests creixen menys. Quan la pertorbació afecta arbres amb un diàmetre intermedi, l’alçària dels nous rebrots augmenta amb la mida del peu que hi ha-via. Quan afecta arbres de diàmetres molt grans i, per tant, més vells, hi ha dificultats en l’activació del banc de gemmes i una disminució del vigor dels rebrots.

Edat de l’individu. No hi ha un consens sobre la re-lació entre l’edat dels arbres i la rebrotada en aquesta espècie. La majoria d’estudis indiquen que la capacitat de rebrotada del faig decreix amb l’edat de la rabassa, però alguns estudis diuen que aquesta capacitat aug-menta inicialment amb l’edat i després disminueix fins a aturar-se totalment a edats avançades.

Factors relacionats amb la pertorbació

Factors relacionats amb la planta afectada

Factors que afecten la rebrotada del faigFigura 9.3. Supervivència d’individus de faig rebrotats després d’un incendi al llarg dels primers anys posteriors a la pertorbació. Font: Espelta et. al. 2012

En molts casos, la rebrotada no garanteix la supervi-vència de l’individu genètic, i la mortalitat és elevada els primers anys. La figura 9.3 mostra la supervivència de faigs rebrotats després d’un incendi ocorregut l’any 1994 al Montseny. S’aprecia com, tres anys després del foc, la rebrotada va permetre una supervivència del 76% dels individus genètics, però aquest percentatge va disminuir considerablement al llarg dels primers anys, i la super-vivència no es pot considerar estabilitzada fins quatre o cinc anys després de la rebrotada.

Supervivència dels individus rebrotats

1997 2001 2004

% Supervivencia80

60

40

20

0

Creixement i relacions al·lomètriques

32

El faig és considerat un planifoli de creixement ràpid, sobretot si hi ha una bona disponibilitat d’aigua i l’arbre ja té un diàmetre considerable. A causa d’aquests creixements i de la qualitat de la seva fusta, s’utilitza molt per a la construcció de mobiliari, i és una espècie aprofitada forestalment a tot Europa.

10

L’edat i el patró de creixement en diàmetre del faig es poden interpretar comptant i mesurant els anells de creixement, ja sigui a partir de discos transversals del tronc talat o de cilin-dres de fusta extrets de l’arbre viu amb una barrina. Com que la lectura dels anells és una feina laboriosa i costosa, la quantitat de dades disponibles encara és molt baixa. L’alternati-va és obtenir aquestes dades de creixement mesurant les diferències de diàmetre dels mateixos arbres en inventaris successius. Les diferències entre els diàmetres obtinguts en el segon i el tercer inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3) mostren que el creixement del faig pot arribar a ser molt gran si es troba en les seves condicions òptimes de disponibilitat d’aigua (taula 10.1), comparat amb altres pla-nifolis de climes mediterranis.

Càlcul del creixement del faig

Taula 10.1. Variacions del creixe-ment diametral (en mm per any) del faig (mitjana i desviació típica) segons el gruix del tronc (classe diamètrica del diàmetre normal, a l’alçada del pit) en exposició a l’obaga (nord) i al solell (sud) de les principals categories d’ETR1 on el faig és habitual. Font: IFN2, IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

Figura 10.1. Secció d’un disc de faig en el qual es distingeixen els anells de creixement. Foto: Lluís Comas.

Classe ETR molt alta ETR alta ETR moderada

diametral Solell Obaga Solell Obaga Solell Obaga

10 1,95±0,99 0,99±0,94 0,41±0,56 1,02±0,9115 3,63±1,78 1,76±1,24 1,26±0,68 1,36±1,09 0,52±0,60 1,51±1,1920 5,55±2,29 2,76±1,51 1,89±1,06 2,33±1,34 1,47±1,23 2,04±1,2725 4,99±1,98 2,83±1,54 2,62±2,07 2,65±1,79 1,54±0,80 2,79±1,4730 5,81±2,06 3,58±1,77 2,13±1,24 3,13±1,58 3,09±1,75 3,57±1,3135 7,91±1,32 4,65±2,25 3,19±1,65 3,49±2,29 4,34±1,8240 4,74±2,44 3,28±1,80


Crei

xem

ent i

rela

cion

s al

·lom

ètriq

ues

33

A partir del diàmetre normal (DN) i de l’alçària total (A) d’un faig se’n pot estimar el volum de fusta amb escorça (VAE) i la biomassa aèria (BA), tal com es recull a la taula 10.2. Els valors dels coeficients de les fórmules va-rien segons la categoria d’ETR1 on es troba el faig i si, a més del diàmetre normal, es dispo-sa o no de la mesura d’alçària total.

Es pot passar de biomassa aèria (BA) a quan-titat de carboni aeri acumulat (CA, en kg de carboni) multiplicant la BA per la concentra-ció de carboni en tant per u, que per al faig és de 0,49. Per obtenir la quantitat de CO2 segrestat (CS, en kg de CO2), cal multipli-car el CA per 3,67. Així, per exemple, un faig de 26 cm de DN de la zona d’ETR alta, tin-drà una BA de 344,1 kg (BA=0,109 x 262,473), un CA de 168,6 kg (CA=344,1 x 0,49) i un CS de 618,8 kg de CO2 (CS=168,6 x 3,67).

Les dades comparatives entre inventaris mostren que tant la mida de l’arbre com l’evapotranspiració real (ETR) i l’orientació afecten el creixement del faig. Els arbres petits creixen menys que els grossos; els creixements augmenten a mesura que ho fa la classe diametral i, quan l’arbre arriba a la classe 35, sembla estabilitzar-se (taula 10.1.). D’altra banda, on la disponibilitat d’aigua és menor (ETR mo-derada i alta), els creixements són més grans a les obagues que als solells, mentre que quan l’ETR és molt alta els arbres creixen més als solells. De fet, és aquí on es donen els majors creixements, tot i que les fagedes a Catalunya es troben poc representades en aquestes condicions d’ETR i orientació.

Càlculs del volum de fusta i de la biomassa de l’arbre

Càlculs de carboni i CO2 acumulats per l’arbre

Creixement del faig en diferents condicions ambientals

Taula 10.2. Fórmules per estimar el volum de fusta amb escorça (VAE, en dm3) i la biomassa aèria (BA, en kg de pes sec) d’un faig qualsevol a partir del seu diàmetre normal (DN, en cm) o del DN i l’alçària total (A, en m), segons les categories d’ETR1 on el faig és habitual. Per a l’ETR moderada no disposem d’un nombre fiable de da-des. Les columnes a, b i c són coeficients de la fórmula; r2, el coeficient de determi-nació, i n, el nombre de dades que s’ha fet servir per calcular la fórmula. Font: IFN2, IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.


Fórmula a b c r2 n

ETR molt alta

només amb el diàmetre

VAE = a · DNb 0,180 2,306 - 0,939 61

BA = a · DNb 0,066 2,537 - 0,959 9

amb diàmetre i alçària

VAE = a · DNb · Ac 0,031 1,834 1,204 0,988 61BA = a · DNb · Ac 0,040 1,949 0,864 0,982 9

ETR alta

només amb el diàmetre

VAE = a· DNb 0,120 2,477 - 0,945 62BA = a DNb 0,109 2,473 - 0,967 17

amb diàmetre i alçària

VAE = a· DNb· Ac 0,036 1,973 1,014 0,987 62BA = a DNb · Ac 0,043 1,815 1,080 0,984 17

Models de creixement

34

A partir de la informació recollida en els inventaris forestals, es poden obtenir dades que donen idea del patró de creixement d’una espècie. Amb aquestes dades es poden construir models senzills que ajuden a preveure com pot créixer l’espècie sota diferents condicions d’estructura del bosc, suposant una qualitat d’estació alta.

11

Figura 11.1. Diàmetre de les capçades de faig en un bosc regular en funció del diàmetre normal dels arbres. En verd, sense com-petència; en vermell, el mínim indispensable per sobreviure. Font: IFN2 i IFN3.


La figura 11.1 dóna una idea de l’espai màxim que pot arribar a ocupar un faig que creix sense competència i de l’espai mínim necessari per sota del qual ja no es pot mantenir viu. A partir d’aquests valors, suposant una fageda amb tots els arbres de la mateixa grandària, es pot calcular la corba de densitat de tancament de les

Diàmetres de capçada màxim i mínim

capçades (figura 11.2, línia verda), que és quan tots els arbres assoleixen el seu diàmetre de capçada màxim i comença la competència, i la corba d’estancament de la massa (mateixa figura, línia vermella), que és quan els arbres ja no poden seguir creixent en l’espai, per efecte d’aquesta competència.

Figura 11.2. Diàmetre normal del faig en un bosc regular en funció de la densitat de peus. En verd, corba de tancament (FCC=90%); en vermell, corba d’estancament (FCC=100%). Font: IFN2 i IFN3.

Diàmetre de capçada (m2)

Diàmetre normal (cm)

16

14

12

10

8

5

4

2

0

Diàmetre de capçada sense competènciaDiàmetre de capçada mínim per sobreviure

0 10 20 30 40 50 60Nombre de peus/ ha0 250 500 750 1000 1250 1500

50454035302520151050

Potencial (corba de tancament)Potencial (corba d’estacament)

Diàmetre de capçada (m2)


Mod

els

de c

reixe

men

t35

Model de creixement en diàmetre per a un bosc regular

La figura 11.5 mostra el creixement d’una massa regular de faig en funció de diferents densitats de peus. La cor-ba de diàmetre màxim representa una densitat prou bai-xa perquè no hi hagi efecte de la competència. Quan es dóna el tancament de les capçades, els creixements indi-viduals es van reduint progressivament, però es manté el creixement en àrea basal de la parcel·la. A mesura, però, que el bosc s’acosta a l’estancament de les capçades, el creixement individual és tan baix que el creixement de la parcel·la també es veu compromès.

Figura 11.5. Diàmetre normal del faig en un bosc regular en funció de l’edat de l’arbre i la densitat de peus. Els diferents colors representen les diferents densitats (peus/ha). Font: IFN2, IFN3.

La figura 11.4 representa el creixement en diàmetre del faig quan creix sense competència, per a una qualitat d’estació alta i sense fer cap distinció entre zones d’ETR, per manca de dades. El creixement en diàmetre augmen-ta amb la grandària de l’arbre fins a diàmetres superiors a 60 cm de diàmetre normal (DN), moment en què comen-ça a disminuir.

Creixement potencial en diàmetre

Figura 11.4. Creixement diametral màxim (sense competència) en funció del diàmetre normal (DN) de l’arbre. Font: IFN2 i IFN3.

Figura 11.3. Creixement en àrea basal (AB) en funció de l’àrea basal de la parcel·la. Font: IFN2 i IFN3.

La figura 11.3 mostra el patró de creixement en àrea ba-sal (AB) d’una parcel·la de faig per a una qualitat d’esta-ció alta i sense fer cap distinció entre zones d’ETR,1 per manca de dades. El màxim creixement es produeix prop dels 30 m2/ha i és d’1 m2/ha/any.

Creixement potencial en àrea basal

25

20

15

10

5

0

Increment AB (m2/ha/any)

0 20 40 60 80 100 120

ETR molt alta


0 10 20 30 40 50 6 0

1,61,41,210,80,60,40,20

Increment DN (mm/any) ETR molt alta


50

40

30

20

10

0

DN (cm)

Edat (anys)0 15 30 45 60 75

5000 3000 2000 1200 900 600 400 200 sense competència

Estructures de les fagedes

36

Les fagedes són uns dels boscos més importants des del punt de vista de l’explotació forestal, tant a la península Ibèrica com a la resta d’Europa. A Catalunya les estructures que formen són el resultat de diferents tipus de gestió, tres de les quals (les més importants) es descriuen en aquest capítol.

12

A continuació es descriuen tres tipus d’estructures molt contrastades que poden presentar les fagedes, en funció de la gestió que s’ha dut a terme: el bosc irregular, el bosc regular, i el bosc poc pertorbat, en el qual gairebé no es produeixen intervencions (figura 12.1).

Aquesta és una estructura característica del centre d’Eu-ropa, que s’origina a partir d’una gestió basada en tallades completes en cicles de 100 a 120 anys. Durant aquests anys es fan tres o quatre aclarides per treure els arbres que creixen en pitjors condicions. Abans de la tallada final, aquest bosc és homogeni, amb arbres grans i ben consti-tuïts i un sotabosc net. La regeneració per llavor és fona-mental en aquest sistema, i per aquest motiu es fa la penúl-tima aclarida quan s’espera un any d’elevada producció de llavors, que asseguri una bona regeneració posterior.Estructura que s’obté amb un sistema d’explotació basat

en un procés de selecció de peus, on s’extreuen d’una banda els arbres que creixen torts o amb dificultats i, de l’altra, els que han assolit una mida suficient. Aquest pro-cés es repeteix cada quinze o vint-i-cinc anys. El resultat de la gestió és una massa pluriestratificada, amb arbres de diferents grandàries. Els arbres de l’estrat superior poden desenvolupar capçades grans, i produeixen crei-xements considerables, que per al faig s’associen amb una bona qualitat de la fusta. Aquesta gestió, però, està justificada quan l’objectiu és la producció d’arbres de grans dimensions. No s’ha de confondre amb antics bos-cos carbonejats, on els individus grans procedeixen de rebrots que, per competència, s’han anat seleccionant. Tot i que presenten una distribució irregular de diàme-tres, aquests boscos normalment es caracteritzen per una baixa qualitat dels tanys, la presència d’individus de més d’un peu i la forma de les rabasses.

Existeixen llocs a Europa on, per raons històriques lliga-des al tipus de propietat i polítiques més recents de con-servació, el bosc ha arribat fins als nostres dies amb un grau d’intervenció humana molt baix. Aquesta absència d’intervenció dóna pas a un bosc heterogeni, amb ar-bres de diferents mides que normalment es distribuei-xen en clapes. S’obté un mosaic en diferents fases de desenvolupament, amb obertures de la massa per mort de tres o quatre arbres, que són reemplaçats per indi-vidus que vivien al sotabosc com a suprimits, gràcies a la tolerància a l’ombra que té l’espècie. Hi ha una gran quantitat de fusta morta a terra i un sotabosc força més ric que en el bosc regular.

Tres models d’estructura Bosc regular

Bosc irregular

Bosc poc pertorbat


Estru

ctur

es d

e le

s fa

gede

s37

Figura 12.1.Tres models d’estructura de la fageda, i distribucions diamètriques associades a cada estructura. Per a cada distribució, s’indica el nombre de peus (N), el diàmetre mitjà (DM) i l’àrea basal total (AB). Font: IFN3.

200

150

100

50

010 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65

120

50

170

80

5060

20 2030

10

80

N= 690 peus/ha DM= 27 cm, AB= 47 m2/ha

Bosc irregular

Classes diametrals

100

75

50

25

010 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65


Bosc poc pertorbat


Nombre de peus/ha Bosc regular400

300

200

100

0

210

300

120

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65

50

100

50

30

60

3025

40

15

80

Envelliment de les fagedes

38

La gestió recent de les fagedes comporta en alguns casos una disminució i fins i tot eliminació de les tallades, ja sigui per manca de rendibilitat, dificultats tècniques i socials, o la intenció expressa d’obtenir fagedes més madures. Això comporta situacions noves d’envelliment del bosc i, en conseqüència, noves dinàmiques i noves estructures que es coneixen poc, però que cal intentar preveure.

13

Amb l’edat, el primer que s’estabilitza de l’individu és el creixement en alçària. El creixement en diàmetre es pot mantenir de manera important durant més temps, amb capacitat d’arribar a diàmetres més grans que els valors mitjans que trobem actual-ment. L’aparença externa de l’arbre canvia també de forma important amb l’edat, i és el millor indicador de la seva edat fisiològi-ca (figura 13.1). Això és més evident quan l’arbre entra en fase de senescència, per l’aparició d’epífits (molses, líquens i falgue-res), l’obertura característica de la capça-da, l’escorça clivellada i la presència de forats d’insectes i ocells. La mort de l’arbre es pot produir per decaïment progressiu o per trencament, la qual cosa pot pas-sar fins i tot en individus vigorosos quan aquests, per la seva grandària, sobresur-ten de manera important per sobre del ni-vell de capçades de la resta de la massa.

Envelliment de l’arbre

Figura 13.1. Canvis en l’aparença externa del faig amb l’edat: a) faig jove, amb capçada densa que encara manté creixement en alçària i on les branques mostren un patró de creixement verti-cal; b) faig vell, amb branques horitzontals que configuren una capçada cada cop menys densa i buida, i amb forats de mida important al llarg del tronc. Fotos: Javier Losarcos.

a b


Enve

llimen

t de

les

fage

des

39

L’envelliment del bosc, a escala de parcel·la, es mostra a partir dels canvis en tres característiques del bosc: la distri-bució de diàmetres, l’àrea basal i la presència de fusta morta (figura 13.2).

Distribució de diàmetres. La dinàmica de mortalitat natural dels rebrots i peus dominats i la capacitat que mostren els faigs dominants de mantenir creixements importants per so-bre dels 30 cm de diàmetre normal, quan la qualitat d’estació ho permet, porta amb el temps cap a estructures amb peus grossos i mitjans, i pocs peus petits. En teoria, quan el bosc entra en una fase de mortalitat de peus grossos s’hauria de donar entrada a nous individus joves, però les nostres fage-des són encara lluny d’aquesta fase, i no es coneix la capa-citat del faig de regenerar en aquesta situació. Àrea basal (AB). L’àrea basal augmenta amb l’edat. Per a boscos vells, quan s’inicia la mort d’individus grans, l’AB s’estabilitza i fins i tot es pot produir una petita disminució quan aquesta no està compensada per l’entrada de nous individus. Les nostres fagedes, però, no han arribat encara a aquesta estabilització i es troben encara en una fase de clar augment de l’AB.

Fusta morta. La mortalitat natural de peus porta a una presència cada cop més important de fusta morta al bosc. Inicialment apareix la fusta dels peus morts dominats, de petites o mitjanes dimensions, però amb el temps comença a aparèixer fusta morta de grans dimensions. En una fase avançada es troba fusta morta de tots els diàmetres, tant en peu com a terra. La quantitat total de fusta varia segons la seva rapidesa de descomposició.

Envelliment de la parcel·la

Figura 13.2. Canvis en la distribució de diàmetres d’arbres vius i morts per a una sèrie teòrica d’envelliment de la fageda. Les xifres sobre les columnes indiquen, per a cada classe diamètrica, el nombre de peus/ha d’arbres vius (en marró) i morts (en gris). Per a cada distribució, s’indica el nombre de peus (N), el diàmetre mitjà (DM) i l’àrea basal total (AB). Font: IFN3.

269 1

Bosc intermedi250

200

150

100

50

0

64

156

7157

191

127

Classes diametrals

Bosc madur80

60

40

20

0

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

157

32

3

42

28

14

210

1

36

1

31

20

25

35

3

71



Arbres vius Arbres morts


Nombre de peus/ha Bosc jove10009008007006005004003002001000

891

350

32 28 14

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60

Relacions tròfiques

40

La producció irregular de les fages influeix directament en l’abundància de mamífers i d’ocells durant els mesos d’hivern. A l’estiu, les fulles suporten molts insectes, bona part dels quals formen cecidis, que alhora són un recurs tròfic més previsible que les fages per a molts altres animals. Durant la primavera i l’estiu, les flors i les herbes del sotabosc són la base alimentària dels ungulats herbívors.

14

L’abundància de molts animals pot variar en funció de la producció de fages, atès que, durant els mesos més freds, la faja és el principal aliment d’alguns mamífers, com ara el liró gris, l’esquirol, el ratolí de bosc i el talpó muntanyenc (que menja sobretot cucs), i de molts ocells, com ara el pinsà vulgar, el durbec i el pinsà mec. El tord ala-roig i la griva cerdana aprofiten també els fruits del boix grèvol, i el picot garser gros, les larves de la fusta morta. L’eruga de la papallona Cydia fagiglandana també consumeix moltes fages. Durant l’estiu, les fulles són la base alimentària de diversos insectes, com ara la mosca Mikiola fagi, que hi pon els ous i forma els característics cecidis, que alhora són un recurs tròfic important per la seva regularitat i abundància. El curculiònid Rhynchae-nus fagi i l’eruga groga són dues espècies que poden esdevenir plagues. De la fusta morta se n’alimenten di-verses larves, com les de l’escarabat Rosalia alpina o les d’Osmoderma eremita. Els talpons i el liró gris també s’alimenten de fruits, llavors, baies i bolets i es tro-ben a la base alimentària del gamarús, dels rapinyaires diürns, de la serp d’Esculapi i de l’escurçó pirinenc. La descomposició de les fulles del terra afavoreix el creixe-ment de fongs i bolets i la proliferació d’invertebrats del sòl. A la fullaraca es troba el caràbid Abax pyrenaeus. Els ungulats mengen l’herba de les clarianes i del sotabosc. El cabirol rarament menja fulles de faig. La marta és el principal predador de mamífers petits. Al Montseny, el ra-tolí gorjagroc representa un 20% de la dieta de la geneta.

Relacions tròfiques

Figura 14.1. Relacions tròfiques a les fagedes.

Gall fer

Invertebrats de la fusta

Picots, picasoques blau i

mallerengues

Escorça i fusta mortaFulles

Erugues

i altres invertebrats


Rela

cion

s trò

fique

s41

Cabirol i cérvol

Aligot vesper

Musaranyes i talp comú

Fongs i invertebrats del sòl

Marta i altres

carnívors mitjansGamarús, astor i esparver comú

Senglar

Fullaraca

Becada

Herba de clarianesFages Arrels i bulbs

Sargantanes, serp d’Esculapi,

gripau comú i salamandra

Esquirol Talpons, ratolins i liró gris

Brots, fruits i llavors

Activitat de la fauna a escala de rodal

42

A les fagedes molts invertebrats tenen un paper essencial en la descomposició de la matèria orgànica, entre els quals destaquen els àcars de la fullaraca i els escarabats de la fusta. També trobem insectes paràsits de les fulles i altres que són consumidors de les fages. Els ocells de sotabosc poden remenar la fullaraca per cercar menjar, i la seva composició varia molt entre els mesos d’estiu i d’hivern.

15

Invertebrats del sòl. A les fagedes s’acumula una capa gruixuda de fullaraca, on abunden sobretot els àcars ori-bàtids, que poden arribar a trobar-se en quantitats de 100.000 exemplars per m2 a 10 cm del primer horitzó del sòl. També hi ha una abundant biomassa d’artròpodes, entre els quals destaca el escarabat caràbid Abax pyrenaeus. Cecidis de les fulles. El dípter Mikiola fagi pon ous individuals a les fulles del faig, i al seu voltant es desenvolupa un cecidi en forma de gota on creix la larva. La producció d’aquests cecidis és regular i sovint la seva quantitat és superior a la de les fages, per això té molta importància com a recurs tròfic. Insectes que mengen fages. Destaca l’eruga de la papallona Cydia fagiglandana, que pot afectar la regeneració de les fagedes més meridionals d’Europa a causa de la seva abundància. Al Montseny i a la fageda d’en Jordà poden parasitar entre el 31-38% de les fages produïdes.Insectes que mengen fusta. Són escarabats que es consideren espècies protegides, com ara Rosalia alpina i Osmo-derma eremita, o que cal protegir, com ara Leioderes kollari i Obrium cantharinum (citats al PN de l’Albera) i Steropus catalonicus (citat als PN del Montseny i del Montnegre). A les cavitats també es troba l’escorpí Belisarius xambeiu.Liró gris. El liró gris ocupa boscos caducifolis i és habitual a les fagedes del Montseny i el Collsacabra, on pot ocupar caixes-niu. Crien entre la primavera i l’estiu, i després hivernen amagats en un tronc buit o enterrats en una soca.

Tritó del Montseny. Viu en rierols d’aigües fredes i pures del Montseny, que normalment discorren entre fagedes. Fins fa poc es considerava una varietat del tritó pirinenc.

Rèptils. Sempre trobem els rèptils de les fagedes associats més aviat als marges de bosc i a les clarianes, on poden escalfar-se amb el sol. La serp d’Esculapi és un dels més característics, i fins i tot pot enfilar-se als arbres.

Ratolí de bosc i ratolí gorjagroc. Aquestes espècies s’assemblen molt, i normalment a Catalunya només es consi-derava la presència del ratolí de bosc, però fa poc s’ha constatat una població de ratolí gorjagroc al Montseny, i per això podria ser més habitual del que es pensava.Ocells de sotabosc a l’estiu. A l’estiu el pit-roig esdevé l’ocell més abundant a les fagedes, on els mascles canten gairebé sense parar. La mallerenga petita és la més habitual del seu grup, si bé també la trobem a l’hivern. Els pinsans esdevenen territorials i més rars. Ocells de sotabosc a l’hivern. A l’hivern el pinsà comú és l’espècie més abundant, i en anys de bona producció se’n poden veure estols entre la fullaraca cercant fages. Altres espècies que apareixen per remenar la fullaraca són el pinsà mec, el tord ala-roig i la griva cerdana, estrictament hivernants al nostre país, a banda del durbec i el pinsà borroner.


Activ

itat d

e la

faun

a a

esca

la d

e ro

dal

43

Figura 15.1. Activitat de la fauna en els diferents escenaris a escala de rodal. El color dels animals indica activitat: molta activitat ( );activitat mitjana ( ); activitat escassa ( ).

Bosc dens Amb clarianes Amb sotabosc Amb arbres acompanyants

Bosc madur amb fusta morta

Activitat de la fauna a escala de paisatge

44

L’activitat d’alguns animals afecta un territori prou ample per poder considerar que actuen a escala de paisatge. En el cas de les fagedes, un element que s’incorpora a escala de paisatge durant l’hivern és el soroll dels animals, principalment els ungulats, quan caminen per l’abundant fullaraca. Els ocells poden ser difícils de veure, encara que siguin de mida gran o mitjana, i per això cal estar habituat als seus cants i reclams per detectarlos.

16

Aligots i altres rapinyaires. Els rapinyaires nidificants són difícils d’observar a la fageda, perquè sol ser un bosc tancat. Però si es pot albirar el bosc des d’una clariana, podrem veure l’esparver comú i l’aligot comú sobrevolant els arbres i, durant els mesos estivals, l’aligot vesper. Picots. El picot garser petit és el més habitual en els boscos caducifolis, on ocupa branques altes i primes. El picot garser gros ocupa multitud d’hàbitats forestals, entre els quals destaca la fageda. El picot negre també pot criar a l’interior de fagedes, quan aquestes són madures i amb abundant fusta morta. Becada. La becada és un ocell molt escàs com a nidificant a Catalunya, i ho fa sobretot als boscos humits de mitjana i alta muntanya, on també hi ha fagedes. La seva abundància augmenta considerablement durant els mesos d’hivern.Grives i tords. Són molt desconfiats, però poden ser detectats pels diferents reclams que emeten en ser espantats. El més habitual és la griva, que es pot veure durant tot l’any. El tord comú és escàs i pot criar a les fondalades. A l’hivern es poden observar petits estols de tords procedents del nord d’Europa, com la griva cerdana i el tord ala-roig. Ratpenats forestals. Entre els ratpenats forestals trobem el ratpenat de bosc i el ratpenat orellut septentrional. Viuen en boscos madurs, on instal·len les colònies de cria en fissures i sota l’escorça dels arbres més vells.

Senglar. El senglar es pot observar a l’hivern quan travessa el bosc tot caminant per la fullaraca, però sobretot es detecta per les seves furgades i petjades.

Cabirol. A l’interior del bosc també podem trobar el cabirol, que selecciona clarianes on abunda l’herba i es localitza principalment pels seus excrements. El cabirol s’ha expandit molt arreu de Catalunya els darrers anys, ajudat per les diverses reintroduccions que s’han fet en alguns parcs naturals.Marta. La marta és potser el depredador més abundant a les fagedes, reclosa a l’alta muntanya a causa de la competència que manté amb la fagina a menors altituds. Es diferencia de la fagina per la taca del pit, més petita i de color groguenc. S’alimenta principalment de micromamífers i fruits. Gat mesquer. La geneta o gat mesquer viu a les fagedes, si bé en menor mesura que en els boscos de caràcter mediterrani. S’alimenta principalment de micromamífers, però també pot consumir ocells, amfibis i rèptils, escorpins, insectes i fruits.Ós brú. Aquesta espècie gairebé havia desaparegut dels Pirineus, però programes de reintroducció empresos a França i Catalunya n’han recuperat una població incipient, que actualment està creixent. S’estima que a Catalunya poden circular poc més d’una dotzena d’exemplars (dues dotzenes en tot els Pirineus).


Activ

itat d

e la

faun

a a

esca

la d

e pa

isat

ge45

Figura 16.1. Activitat de la fauna en els diferents esce-naris a escala de paisatge. El color dels animals indica activitat: molta activitat ( );activitat mitjana ( ); activitat escassa ( ).

Bosc amb clarianesBosc planer Bosc densPendentLímit del bosc

Foto

: Jav

ier L

osar

cos

LES FAGEDESIndicadors

Espècies d’interès per a la conservació Hàbitats d’interès per a la conservació Plantes del sotabosc Arbres acompanyants Ocells nidificants Producció i acumulació Característiques estructurals Maduresa de la fagedaLes fagedes en el paisatge

17

18

19

20

21

22

23

24

25

Espècies d’interès per a la conservació (I)

48

A les fagedes, unes quantes espècies presenten una situació d’amenaça elevada, tres en presenten de molt elevada i dues més, màxima. No sempre, però, la normativa les protegeix. Això evidencia la importància de consultar els catàlegs i llistes vermelles, a banda de la legislació, a l’hora de definir l’interès de cada espècie per a la conservació.

17

Les espècies d’interès prioritari

Tant els catàlegs d’espècies amenaçades com les llistes d’espècies protegides per normes legals constitueixen valoracions parcials de la complexitat associada a la bi-odiversitat i la seva conservació, i tenen avantatges i de-savantatges. Així, per exemple, la legislació acostuma a anar considerablement retardada respecte al coneixement científic i pot obviar espècies que es troben en situació d’amenaça ben coneguda. Però al seu torn, els catàlegs

i llistes vermelles solen excloure espècies que, malgrat no ser molt rares ni estar amenaçades, són clau per ga-rantir determinats processos ecològics dels quals depèn la viabilitat d’alguns sistemes. Per aquest motiu, a la taula 17.1 s’ha considerat totes dues aproximacions a l’hora de definir quins són els elements prioritaris per a la conserva-ció, per tal d’assolir una visió més global i complementària.

Nom català Nom científic Nom castellà Normativa autonòmica

Normativa estatal

Directives europees

Situació d'amenaça

ESPÈCIES VEGETALS (1) (3) (4) (6)

Fongs:

- Cantharellus melanoxeros - - - - VUFlora vascular:

- Botrychium matricariifolium - En perill - - CRTarongina borda, calament grandiflor

Calamintha grandiflora (=Satureja grandiflora)

Calamento de flor grande - - - NT

Coral·lorriza Corallorhiza trifida Raíz de coral En perill - - ENEsclops, sabateta de la Mare de Déu

Cypripedium calceolus Zapatito de dama, zueco En perill En perill II, IV VU

Genciana groga Gentiana lutea Genciana amarilla * - V LCGrèvol, boix grèvol Ilex aquifolium Acebo * - - LC- Isopyrum thalictroides - *** - - NT

(L*) Informació procedent de llistes i llibres vermells de diferent àmbit geogràfic: Catalunya, per a les espècies vegetals, els inver-tebrats i els ocells, i Espanya per a la resta de fauna.

Espècies d’interès per a la conservació (I) LES FAGEDES. Indicadors

49Es

pèci

es d

’inte

rès

per a

la c

onse

rvac

ió (I

)

ESPÈCIES ANIMALS (2) (3) (6)

Invertebrats: (4)

- Leioderes kollari - - - - VU- Obrium cantharinum - - - - VUOsmoderma Osmoderma eremita - D Vulnerable II*, IV VURosalia Rosalia alpina Rosalia C RPE II*, IV VU- Steropus catalonicus - - - - VUAmfibis: (4)

Gripau comú Bufo bufo Sapo común D - - LCTritó pirinenc Calotriton (=Euproctus)

asperTritón pirenaico C RPE IV NT

Tritó del Montseny Calotriton arnoldi Tritón del Montseny B En perill IV CRGranota roja Rana temporaria Rana bermeja D RPE V LCRèptils: (4)

Vidriol Anguis fragilis Lución D RPE - LCLluert Lacerta bilineata Lagarto verde D RPE IV LCSargantana roquera Podarcis muralis Lagartija roquera D RPE IV LCSerp d'Esculapi Zamenis longissimus

(=Elaphe longissima)Culebra de Esculapio D RPE IV DD

Ocells: (5)

Astor Accipiter gentilis Azor C RPE - NTEsparver Accipiter nisus Gavilán C RPE - LCMallerenga cuallarga Aegithalos caudatus Mito D RPE - LCAligot comú Buteo buteo Busardo ratonero C RPE - LCRaspinell Certhia brachydactyla Agateador común D RPE - LCDurbec Coccothraustes coc-

cothraustesPicogordo C RPE - NT

Mallerenga blava Cyanistes (=Parus) caeruleus

Herrerillo común D RPE - LC

Picot garser gros Dendrocopos major Pico picapinos D RPE - LCPicot garser petit Dendrocopos minor Pico menor B RPE - NTPicot negre Dryocopus martius Pito negro C RPE I LC

Taula 17.1. Espècies de la fageda protegides i/o amenaçades.

Espècies d’interès per a la conservació (II)

50

NOTA: Per consultar la normativa legal i el sistema de qualificació per a la situació d’amenaça de les espècies, vegeu l’annex 2, sobre la conser-vació d’hàbitats i espècies a Catalunya.

17

ESPÈCIES ANIMALS (2) (3) (6)

Ocells: (5)

Pit-roig Erithacus rubecula Petirrojo D RPE - LCPinsà mec Fringila montifringilla Pinzón real D RPE - LCPinsà comú Fringilla coelebs Pinzón vulgar D - - LCMallerenga emploma-llada

Lophophanes (=Parus) cristatus

Herrerillo capuchino D RPE - LC

Mallerenga carbonera Parus major Carbonero común D RPE - LCMallerenga petita Periparus (=Parus) ater Carbonero garrapinos D RPE - LCAligot vesper Pernis apivorus Abejero europeo C RPE I NTMallerenga d'aigua Poecile (=Parus) palustris Carbonero palustre D RPE - LCPinsà borroner Pyrrhula pyrrhula Camachuelo común D RPE - LCBruel Regulus ignicapilla Reyezuelo listado D RPE - LCBecada Scolopax rusticola Chocha perdiz - - II VUPica-soques blau Sitta europaea Trepador azul D RPE - LCGamarús Strix aluco Cárabo común C RPE - LCTallarol de casquet Sylvia atricapilla Curruca capirotada D RPE - LCGall fer Tetrao urogallus Urogallo común A Vulnerable I, II ENCargolet Troglodytes troglodytes Chochín D RPE - LCMamífers: (4)

Ratolí gorjagroc Apodemus flavicollis Ratón leonado - - - DDRatpenat de bosc Barbastella barbastellus Barbastela C RPE II, IV NTGat mesquer Genetta genetta Gineta común - - V LCLiró gris Glis glis Lirón gris D -- - NTLlebre europea Lepus europaeus Liebre europea - - - NTMarta Martes martes Marta B - V LCRatpenat orellut septentrional

Plecotus auritus Orejudo dorado D RPE IV NT

Esquirol Sciurus vulgaris Ardilla roja D - - LCMusaranya de Millet Sorex coronatus Musaraña tricolor D - - LCÓs bru Ursus arctos Oso pardo A En perill II*, IV, V CR

Espècies d’interès per a la conservació (II) LES FAGEDES. Indicadors

51Es

pèci

es d

’inte

rès

per a

la c

onse

rvac

ió (I

I)

(1) Normativa autonòmica per a les espècies vegetals. *El boix grèvol, la genciana groga i el margalló necessiten una autoritza-ció per a la recol·lecció, la tallada i el desarrelament tant de les arrels com de les parts aèries. **El teix i la flor de neu es decla-ren espècies protegides. ***Espècies de la flora protegides en el Decret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Aquestes espècies estan protegides només en l’EIN que s’especi-fica a l’annex 3 de l’esmentat decret. Finalment per a les espècies incloses en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008), s’ha emprat En perill o Vulnerables segons pertoqui.

(2) Normativa autonòmica per a les espècies animals. Es qualifica la infracció de la normativa segons l’espècie en qüestió: A (molt greu, amb sanció més elevada), B (molt greu), C (greu) i D (lleu).

(3) Normativa estatal. Es recullen els tàxons del Llistat d’espècies silvestres en Règim de Protecció Especial (RPE) i, si és proce-dent, les que a més s’inclouen en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades s’indicaran segons la categoria que tinguin adscrita: En perill d’extinció i Vulnerable.

(4) Normativa comunitària. Directiva hàbitats. Les categories aquí recollides corresponen a les espècies incloses en tres annexos: II (per a les quals cal designar zones especials de conservació).

Amb * si és prioritària) IV (estrictament protegides) i V (la recol-lecció a la natura i l’explotació de les quals pot ser objecte de mesures de gestió).

(5) Normativa comunitària. Directiva ocells. Es recullen aquí les espècies incloses en l’annex: I (han de ser objecte de mesures es-pecials de conservació de l’hàbitat), II (poden ser objecte de caça si l’Estat membre vetlla perquè això no en comprometi la conservació).

(6) Situació d’amenaça per a les espècies vegetals i animals. Les espècies es classifiquen segons el grau d’amenaça seguint les nou categories UICN (2001): EX (extingida), EW (extingida en estat silvestre), CR (en perill crític), EN (en perill), VU (vulnerable), NT (propera a l’amenaça), LC (preocupació menor), DD (dades insuficients) i NE (no avaluada). S’ha considerat l’àmbit geogràfic més restringit possible, tenint en compte les dades disponibles. Així, per a amfibis, rèptils i mamífers és Espanya, i per a fongs, flora vascular, invertebrats i ocells és Catalunya.

Com interpretar la taula 17.1

El codi de colors és un indicador del grau de protecció legal de cada espècie segons les diferents normatives o, alternativament, la situació d’amenaça segons els catàlegs i llistes emprats. Protecció o situació d’amenaça: negre (màxima), vermell (molt elevada), taronja (elevada), groc (moderada), verd (lleu), blanc (no considerada).

Hàbitats d’interès per a la conservació

52

Totes les fagedes estan considerades hàbitats d’interès comunitari (HIC), amb diferents codis (9120, 9130, 9140 i 9150) depenent de quin tipus de fageda es tracti. Hàbitats i espècies s’han de ges-tionar de forma que se n’afavoreixin els valors naturals, els processos ecològics i, en conseqüència, els béns i serveis ambientals que se’n deriven.

Les fagedes com a hàbitats d’interès comunitari

Dins la Xarxa Natura 2000 s’inclouen nombroses zones especials de conservació (ZEC) que tenen com a ele-ments d’interès hàbitats i espècies propis de les fagedes. En aquest sentit, caldrà fixar les mesures necessàries per al restabliment o manteniment de l’estat de conser-vació favorable d’aquests hàbitats i les espècies de flora i fauna d’interès comunitari que suporten (vegeu les fitxes F7, F8, F9 i F10 sobre la gestió d’aquests elements). Des

HIC 9120 Fagedes acidòfilesAmenaça

(2)

41.172 Fagedes aci-dòfiles pirenaico-occitanes

Boscos força tancats, amb un sotabosc pobre. En alguns indrets especialment alts i freds del Montseny i dels Pi-rineus s’hi poden barrejar alguns avets. L’estrat arbustiu és gairebé inexistent i el recobriment de l’estrat herbaci acostuma a ser escàs, amb força espècies acidòfiles, com ara la bruguerola, la descàmpsia, la lúzula nívia, la nabinera i altres.Es fan a la muntanya mitjana plujosa, sobretot en ves-sants obacs, sempre en terrenys àcids (o que han sofert processos d’acidificació).

1

HIC 9130 Fagedes neutròfilesAmenaça

(2)

41.141 Fagedes higrò-files pirinen-ques

Boscos densos de faig, de vegades amb alguns avets barrejats. Els arbustos hi són molt poc abundants però, en canvi, el sotabosc és ric i divers, amb un grapat d’herbes higròfiles de floració primerenca. Hi destaquen el joliu, el raïm de guineu, la pulmonària, l’espunyidella d’olor i el segell verticil·lat.Creixen en ambients humits de la muntanya mitjana, sempre sobre sòls eutròfics i profunds.

1

del punt de vista de la protecció legal, totes les fagedes estan recollides a la Directiva hàbitats en quatre hàbitats d’interès comunitari (HIC), cap d’ells prioritari: fagedes acidòfiles (codi 9120), fagedes neutròfiles (codi 9130), fagedes subalpines (codi 9140) i fagedes calcíco-les (codi 9150). Aquests HIC comprenen a Catalunya cinc tipus d’hàbitats CORINE, recollits a la taula 18.1.

NOTA: Per consultar les directrius sobre la conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya i la normativa legal referida, vegeu l’annex 2.

18

Hàbitats d’interès per a la conservació LES FAGEDES. Indicadors

53Hà

bita

ts d

’inte

rès

per a

la c

onse

rvac

ió

Taula 18.1. Hàbitats d’interès comunitari corresponents a les fagedes i hàbitats CORINE de Catalunya que hi estan associats, amb el codis corresponents. El grau d’amenaça es considera tenint en compte la vulnerabilitat de l’hàbitat i els impactes que el poden afectar, actualment o en un futur proper, i en l’àmbit geogràfic de Catalunya. D’acord amb l’escala de valoració de Vigo et al. (2005):

0, incert o no constatat; 1, no amenaçat; 2, probablement amenaçat en el futur (en perill); 3, amenaçat; 4, molt amenaçat. L'àmbit geogràfic al qual es refereix la situació d'amenaça és Catalunya. Font: Vigo et al., 2005. Fotos: Albert Ferré.

41.142 Fagedes mesòfileslatepiri-nenques

Boscos també frondosos, en què pot haver un estrat arbustiu poc o molt dens de boix. L’estrat herbaci és més pobre que els de les fagedes higròfiles, però s’hi fan un bon nombre d’espècies nemorals dels boscos centreeu-ropeus, com ara el buixol, l’el·lèbor verd, l’ortiga morta, el melcoratge de bosc i altres.Es fan en vessants ombrívols de la muntanya mitjana, sobre substrats molt diversos.

1

HIC 9140 Fagedes subalpinesAmenaça

(2)

41.15 Fagedes subalpines

Boscos i bosquines de faigs molt sovint baixos i tortuosos, rabassuts. El sotabosc és ufanós, amb herbes de fulles grosses i tendres, en destaquem el joliu, la tora blanca i la mirris. Moltes vegades hi ha un poblament dens de nabineres. Creixen en vessants poc o molt obacs, formant el límit altitudinal del bosc en indrets on no existeix un estatge subalpí de coníferes, en climes atlàntics. Estan sotmesos a la duresa de les condicions climàtiques pròpies de l’altitud i dels llocs exposats.

1

HIC 9150 Fagedes calcícoles xerotermòfilesAmenaça

(2)

41.1751 Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de la muntanya mitjana poc plujosa

Boscos densos, amb un estrat d’arbustos dominat pel boix, però també amb corner, tortellatge i altres plantes. L’estrat herbaci, en canvi, és més aviat pobre, i hi destaca la presència d’algunes espècies típiques dels boscos submediterranis, com ara l’herba fetgera, el marxívol, els matrimonis, etc.En un ambient general més aviat eixut, aquests boscos es refugien en els indrets més frescals. Altres vegades es tracta d’indrets secs en un context general humit (convexitats, vessants inclinats...). Sigui com sigui, el faig s’hi troba en el límit natural de les seves possibilitats d’existència.

1

Plantes del sotabosc

54

El sotabosc de les fagedes és força variable, no només en l’espai sinó també en el temps. Durant l’hivern i l’inici de la primavera, la llum arriba al sotabosc i això permet el desenvolupament d’algu-nes plantes, però de seguida que els faigs han tret la fulla, les branques queden molt atapeïdes, i la llum passa a ser un recurs molt escàs sota la coberta.

19

Figura 19.1. Percentatge de presència de les espècies de l’estrat herbaci a les fagedes de Catalunya. Font: Banc de dades de biodiversitat de Catalunya.

Plantes de l’estrat herbaci

Com interpretar la figura 19.2

Les espècies que tenen una columna fosca alta seguida d’una de clara petita són les que es troben preferentment associades a la fageda. Per exemple: l’heura (Hedera helix) és una planta força comuna a les fagedes. Quan hi ha més aigua disponible (ETR molt alta), és tan probable trobar-la a la fageda com en altres boscos, mentre que quan l’ambient és menys humit (ETR alta) es troba preferentment a la fageda.

A la figura 19.1 es representen les principals espècies herbàcies presents en les fagedes. L’estrat herbaci de les fagedes és molt variable. En molts indrets és pobríssim i amb un recobriment molt baix; en canvi en d’altres indrets, sobretot quan no hi ha estrat arbustiu, esdevé ple de plantes de floració molt primerenca (plantes vernals) que fan una catifa contínua ben florida quan el faig encara no ha desenvolupat les fulles.

Herb

a fe

tger

a

Viol

a si

lves

tre

Mad

uixe

ra

Llet

eres

a de

bos

c

Te d

e bo

sc, e

spun

yide

lla

Veça

bor

da

Herb

a de

l’es

parv

er

Poa

nem

oral

is

Fenà

s de

bos

c

Pa d

e cu

cut

Mar

xívo

l ver

d

Càre

x di

gita

t

Corn

iol,

cam

pane

ta b

lava

Ranu

ncul

us s

erpe

ns s

ubsp

. nem

oros

us

Usso

na

Buix

ol

Desc

àmps

ia

Pren

ante

s

Sani

cula

eur

opae

aFa

lgue

ra m

ascl

e

Fite

uma

d’es

piga

Mar

còlic

Lúzu

la n

ívia

Mel

cora

tge

de b

osc

Rèvo

la

Falg

uera

fem

ella

Falg

uera

com

una

Fest

uca

hete

roph

ylla

Po

lipod

i

Betò

nica

Mel

ica

unifl

ora

1009080706050403020100

Plantes característiques de fagedes Plantes de fagedes alterades o poc madures

Presència en fagedes de Catalunya (%)

Plantes del sotabosc LES FAGEDES. Indicadors

55Pl

ante

s de

l sot

abos

c

Arbustos i lianes


Figura 19.2. Presència de les espècies arbustives i lianoides al sotabosc de la fage-da i altres tipus de bosc en funció de la categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 on es troben aquestes pinedes. La línia groga representa la presència de cada espècie en el conjunt de boscos de Catalunya independentment de l’ETR. Per a cada es-pècie, la columna fosca (esquerra) n’indica la presència en la fageda, i la columna clara (dreta), la presència mitjana a la resta de boscos. Les espècies en color marró són les que es poden associar clarament a la fageda en cada ETR. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

A la figura 19.2 es pot veure el percentatge de presència de les espècies arbustives i lianoides que habitualment formen part del sotabosc de la fageda, en funció de la categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 on es troba i ordenades de més a menys presència de l’espècie en el conjunt de boscos de Catalunya amb independència de l’ETR (línia groga). Per a cada ETR, en color marró es destaquen les espècies que es poden associar a les fagedes perquè són clarament més presents en aquest tipus de bosc que en la mitjana dels altres tipus.

La fageda és un bosc que no té una gran diversitat de sotabosc, si el comparem amb els boscos mediterranis. El boix és l’espècie més ha-bitual, independentment de les condicions d’ETR. Darrere seu hi ha al-tres espècies, com l’esbarzer, l’heura, el roser, el lloreret i l’arç blanc. D’aquestes, n’hi ha dues, el boix i el lloreret, que es troben sempre més associades a la fageda que no pas a la resta de boscos. Les fagedes amb ETR molt alta tenen un sotabosc més abundant que les altres, però la dependència d’algunes plantes cap a aquest tipus de bosc és molt més marcada quan la humitat és menor (ETR alta); és el cas de l’heura, el xuclamel xilosti i la coronil·la boscana.

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Presència en ETR molt alta (%)

Presència en ETR alta (%)

Esba

rzer

Farig

ola

Rose

rBo

ixGi

nebr

óHe

ura

Mar

full

i tor

tella

tge

Bruc

boa

lGi

nest

ells

Arç

blan

cGa

lzer

anCo

mer

Xucl

amel

xilo

sti

Oliv

eret

aLl

orer

etBr

ugue

rola

Vida

lba

Coro

nil·l

a bo

scan

aEs

pant

allo

psSa

ngui

nyol

Esba

rzer

Farig

ola

Rose

rBo

ixGi

nebr

óHe

ura

Mar

full

i tor

tella

tge

Bruc

boa

lGi

nest

ells

Arç

blan

cGa

lzer

anCo

mer

Xucl

amel

xilo

sti

Oliv

eret

aLl

orer

etBr

ugue

rola

Vida

lba

Coro

nil·l

a bo

scan

aEs

pant

allo

psSa

ngui

nyol

Les fagedes Altres tipus de bosc

Conjunt de boscos de Catalunya

Arbres acompanyants

56

A les fagedes és bastant freqüent que altres espècies arbòries acompanyin el faig, principalment el pi roig, el roure de fulla grossa i, en menys proporció, altres caducifolis com l’auró blanc, la blada i el trèmol. La presència d’aquestes espècies acompanyants augmenta la biodiversitat tant de flora com de fauna, atès que incrementa la diversitat de recursos que els organismes poden aprofitar.

20


Espècies freqüents i poc freqüents

A la figura 20.2 es pot veure la proporció de les espèci-es d’arbres acompanyants de la fageda en funció de la categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 on es tro-ba, ordenades de més a menys presència de l’espècie en el conjunt de boscos de Catalunya. Amb color mar-ró, es destaquen les espècies més clarament associa-des a les fagedes. Per a les espècies menys represen-tades, la figura 20.2 mostra un zoom de l’escala per tal d’apreciar millor les variacions. El pi roig, el roure de fulla grossa i altres caducifolis, com ara l’auró blanc, la blada i el trèmol, són les espècies que amb més fre-qüència es poden trobar acompanyant el faig. Cal des-

Freqüència d’espècies acompanyants

Comparat amb altres espècies, el faig és acompanyat sovint per altres espècies als territoris que domina. En el 30% de les fagedes de Catalunya només s’hi troben faigs, mentre que a la resta també hi ha alguna espècie arbò-ria acompanyant. On hi ha menys aigua disponible (ETR moderada) la proporció de fagedes que no en tenen cap arriba al 50%, però en els llocs més humits és més fàcil trobar-ne. Quan n’hi ha, el més habitual és que només n’hi hagi una. Això passa a la tercera part de totes les fagedes catalanes, però a les més humides (ETR alta i molt alta), gairebé el 40% tenen dues o més espècies acompanyants.

tacar que on l’ETR és alta, la quantitat d’espècies que es poden associar amb la fageda és més alta, com és el cas del roure de fulla grossa, la blada, l’auró blanc, l’avellaner, la moixera i el til·ler. En aquestes condici-ons, les fagedes ocupen els ambients més humits de les obagues i les espècies citades requereixen també un cert grau d’humitat. El zoom permet veure que hi ha altres espècies que, malgrat ser poc abundants, es poden associar a la fageda, com ara el gatsaule, el fals plàtan i el bedoll pubescent. Dintre d’aquest grup, el grèvol és més típic de les fagedes més humides i l’auró negre de les fagedes amb menys disponibilitat d’aigua.

Figura 20.1. Percentatge de parcel·les de fageda per cada categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 amb cap, una, dues i tres o més espè-cies d’arbres acompanyants. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

100

80

60

40

20

0

Nombre d’espècies acompanyants

0 espècies 1 espècie 2 espècies 3 o més espècies

Percentatge de parcel·les de fageda (%) ETR moderadaETR molt alta ETR alta

Arbres acompanyants LES FAGEDES. Indicadors

57Ar

bres

aco

mpa

nyan

ts

Figura 20.2. Presència de les espècies d’arbres acom-panyants del faig en la fageda i altres tipus de bosc en funció de la categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 on es troben les fagedes. Les gràfiques interiors són zooms per apreciar les variacions quan les espècies són poc freqüents. La línia groga representa la presència de cada espècie en el conjunt de boscos de Catalunya inde-pendentment de l’ETR. Per a cada espècie, la columna de color verd fosc (esquerra) n’indica la presència en la fageda, i la de color verd clar (dreta), la presència mitjana a la resta de boscos. Les espècies en color marró són les que es poden associar clarament a la fageda en cada ETR. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.


Les espècies que tenen una columna fosca i alta seguida d’una altra de clara i petita són les que es troben preferentment associades a les fagedes. Per exemple: el roure de fulla grossa (Quercus petraea) és més probable trobar-lo acompanyant el faig que en altres tipus de bosc en els ambients menys humits (ETR alta), però quan hi ha molta aigua disponible (ETR molt alta) és menys habitual a les fagedes que a la resta de boscos.

60

50

40

30

20

10

0

Presència en ETR molt alta (%)


Alzi

naPi

roig

Rour

e m

artin

enc

Pi n

egre

Rour

e de

fulla

pet

itaRo

ure

de fu

lla g

ross

aAv

etCa

stan

yer

Blad

aAu

ró b

lanc

Frei

xe d

e fu

lla g

ran

Trèm

olBe

doll

Avel

lane

rOm

Polla

ncre

Auró

neg

reCi

rere

rBe

rnFr

eixe

de

fulla

pet

itaTi

l·ler

Moi

xera

Salz

ePr

uner

aM

oixe

ra d

e gu

ilaGr

évol

Bedo

ll pu

besc

ent

Fals

plà

tan

Rour

e pè

nol

Gats

aule

Moi

xera

de

past

orNe

gund

o

Alzi

naPi

roig

Rour

e m

artin

enc

Pi n

egre

Rour

e de

fulla

pet

itaRo

ure

de fu

lla g

ross

aAv

etCa

stan

yer

Blad

aAu

ró b

lanc

Frei

xe d

e fu

lla g

ran

Trèm

olBe

doll

Avel

lane

rOm

Polla

ncre

Auró

neg

reCi

rere

rBe

rnFr

eixe

de

fulla

pet

itaTi

l·ler

Moi

xera

Salz

ePr

uner

aM

oixe

ra d

e gu

ilaGr

évol

Bedo

ll pu

besc

ent

Fals

plà

tan

Rour

e pè

nol

Gats

aule

Moi

xera

de

past

orNe

gund

o

50

40

30

20

10

0

121086420

121086420

Les fagedes Altres tipus de bosc Conjunt de boscos de Catalunya

Ocells nidificants

58

La presència i l’abundància d’un ocell determinat en una fageda qualsevol varien en funció de les condicions ambientals concretes que s’hi donen. La comparació d’aquestes dades amb el conjunt de boscos de Catalunya ens proporciona una informació valuosa sobre l’interès de cada fageda per a la conservació de cada espècie i ens pot ajudar a interpretar l’estat del bosc.

21

Freqüència dels ocells nidificants a les fagedes

La figura 21.1 mostra la presència mitjana dels ocells nidificants diürns que es troben a les nostres fagedes, en funció de la seva categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 i ordenats de major a menor presència en el con-junt de boscos de Catalunya. Això ens permet identificar les espècies que haurien d’aparèixer a les fagedes i ens ajuda a valorar el seu interès per a la conservació en el context català. Al costat del nom de l’espècie, se n’in-dica l’abundància màxima per al conjunt de categories d’ETR (en individus per km). Generalment, les espècies poc presents i poc abundants són les més susceptibles de mesures per a la seva conservació, però també les espècies més abundants poden ser-ho si l’objectiu de gestió està encaminat a una millora general de la fauna de la massa forestal. Podem identificar fins a vint espè-cies d’ocells de boscos humits que prefereixen les fage-des a altres hàbitats. La major part, però, no presenten necessitats espacials des del punt de vista de conserva-ció, però altres, en canvi, com ara l’aligot vesper, tenen requeriments més estrictes pel que fa a l’estructura del bosc i són més sensibles a la pertorbació que pot ocasi-onar la gestió forestal.

• Espècies comunes. Apareixen en més del 60% de les fagedes, i la majoria s’hi troben independentment de les condicions del bosc. Són semblants en les dues catego-ries d’ETR considerades per al faig i coincideixen en ge-neral amb les espècies més comunes a Catalunya, amb l’excepció d’algunes espècies de la Catalunya humida que són presents de manera molt marcada en aquest tipus de bosc, com ara el tord comú, el mosquiter comú

i, sobretot, el pica-soques blau, que tria aquesta for-mació forestal de manera molt preferent al nostre país.

• Espècies freqüents. Apareixen entre el 30 i el 60% de

les fagedes. En una fageda qualsevol només se’n tro-ben unes quantes i van més lligades a les condicions específiques del bosc que les espècies comunes. Cal destacar el paper d’aquest hàbitat per a espècies com el pinsà borroner i la mallerenga d’aigua, que són d’ambi-ents humits eurosiberians i troben en les fagedes l’hàbitat òptim. En el cas de la mallerenga d’aigua, les fagedes constitueixen quasi l’únic hàbitat a Catalunya, amb espe-cial predilecció per les localitzades en zones d’ETR alta. Altres espècies, com ara la griva, també són freqüents en altres boscos característics de zones humides, i mostren una presència relativament més alta en les fagedes quan aquestes es troben en zones d’ETR moderada.

• Espècies rares. Apareixen en menys del 30% de les fa-gedes. Són difícils de trobar en aquest hàbitat. Quan per al total de boscos de Catalunya no són rares o tenen una freqüència d’aparició significativament superior vol dir que es tracta d’una espècie marginal per als boscos de faig. Quan, al contrari, és una espècie rara als boscos catalans però la seva freqüència als boscos de faig d’una catego-ria d’ETR donada és significativament superior, vol dir que aquests boscos de faig són un hàbitat favorable per a l’espècie i, per tant, que la seva conservació va lligada a aquest hàbitat en el context de Catalunya. Els casos més clars són el de l’aligot vesper i el tallarol gros, aquest dar-rer en fagedes localitzades en zones d’ETR moderada.

Ocells nidificants LES FAGEDES. Indicadors

59Oc

ells

nid

ifica

nts



Les espècies que tenen una columna fosca i alta seguida d’una altra de clara i baixa són les que es troben preferentment associades a les fagedes. Per exemple: la mallerenga blava (Parus caeruleus), una espècie força present a Catalunya, està relativament ben representada en ambients poc humits (ETR modera-da), on prefereix altres boscos abans que les fagedes, mentre que a les zones on hi ha més aigua disponible per a les plantes (ETR alta), l’espècie mostra una clara preferència per aquest tipus de planifolis.

Figura 21.1.Presència de les espècies d’ocells nidificants diürns a les fagedes i en altres tipus de bosc, i abundància màxima d’aquestes espècies a les fagedes (*), en funció de la categoria d’evapo-traspiració real (ETR)1 on es troben. La línia groga indica la presència de cada espècie en el conjunt de boscos de Catalunya, independentment de la categoria d’ETR. Per a cada espècie, la columna de color verd fosc (esquerra) n’indica la presència a les fagedes, i la de color verd clar (dreta), la pre-sència mitjana a la resta de boscos. Les espècies amb color marró són les que es poden associar clarament a les fagedes en cada categoria d’ETR. L’abundància màxima total (per al conjunt de fagedes, sense fer distincions d’ETR) s’indica a la base del gràfic, amb un valor al costat del nom de l’espècie, en individus per km (SD = sense dades). Font: Estrada et al., 2004 i Atles Climàtic de Catalunya.

Les fagedes Altres tipus de bosc Conjunt de boscos de Catalunya


Presència en ETR moderada (%)

Mer

laPi

t-ro

igTu

dóM

alle

reng

a ca

rbon

era

Pins

à co

mú

Carg

olet

Gaig

Talla

rol d

e ca

sque

tM

alle

reng

a bl

ava

Rasp

inel

l com

úBr

uel

Mal

lere

nga

empl

omal

lada

Mal

lere

nga

cual

larg

aGa

farr

óM

alle

reng

a pe

tita

Cucu

tM

osqu

iter p

àl·li

dRo

ssin

yol

Tord

com

úM

osqu

iter c

omú

Pico

t ver

dPi

cot g

arse

r gro

sTa

llaro

l cap

negr

eTa

llaro

l de

garr

iga

Griv

aSi

t neg

reAl

igot

com

úPi

ca-s

oque

s bl

auPi

nsà

borr

oner

Pard

al d

e ba

rdis

saTa

llaro

l gro

sRe

ietó

Papa

mos

ques

gris

Pico

t neg

reM

alle

reng

a d’

aigu

aAl

igot

ves

per

Mer

laPi

t-ro

igTu

dóM

alle

reng

a ca

rbon

era

Pins

à co

mú

Carg

olet

Gaig

Talla

rol d

e ca

sque

tM

alle

reng

a bl

ava

Rasp

inel

l com

úBr

uel

Mal

lere

nga

empl

omal

lada

Mal

lere

nga

cual

larg

aGa

farr

óM

alle

reng

a pe

tita

Cucu

tM

osqu

iter p

àl·li

dRo

ssin

yol

Tord

com

úM

osqu

iter c

omú

Pico

t ver

dPi

cot g

arse

r gro

sTa

llaro

l cap

negr

eTa

llaro

l de

garr

iga

Griv

aSi

t neg

reAl

igot

com

úPi

ca-s

oque

s bl

auPi

nsà

borr

oner

Pard

al d

e ba

rdis

saTa

llaro

l gro

sRe

ietó

Papa

mos

ques

gris

Pico

t neg

reM

alle

reng

a d’

aigu

aAl

igot

ves

per

4,33

12,2

2,16

2,35

5,86 1,8

2,78

3,09

2,94

2,16

5,86

2,71

3,71

0,65

7,22

0,65 SD SD

1,24

2,47

0,62

0,93 SD SD

1,93 SD

0,62

2,94

1,24

0,98 SD

2,71 SD SD SD SD

100806040200

100806040200

Producció i acumulació

60

El faig és el planifoli més productiu de Catalunya (comparable al pi roig) i és també l’espècie que té el volum de fusta en peu més important, després de l’avet. La informació aquí recollida permet valorar les diferències de producció i fusta acumulada en funció de les condicions ambientals i calcular fàcilment les dades de biomassa, carboni i CO

2 que es requereixen als plans de gestió.

22

Càlculs de biomassa, carboni i CO2

La figura 22.1 recull els itineraris per calcular la biomas-sa acumulada, el carboni acumulat i el CO2 segrestat de l’atmosfera, a partir de les dades de volum de fusta amb escorça (VAE). Per obtenir el valor de la variable desit-jada cal anar multiplicant a cada pas pel factor indicat al costat de la fletxa. Així, per exemple, des del VAE es pot estimar directament la quantitat de carboni aeri acumu-lat (CA) multiplicant el VAE per 0,40, o calculant primer la biomassa aèria (BA), multiplicant el VAE per 0,83, i tornant a multiplicar per la concentració de carboni en tant per u, que per al faig és de 0,49. Els itineraris de càlcul descrits en aquesta figura són igualment aplicables a les produccions anuals de biomassa i de carboni i a la taxa de segrest anual de CO2, si en comptes del VAE es fa servir l’increment anual del volum de fusta amb escorça (IAVAE).

La diferència entre mesures obtingudes en inventaris successius, no només en diàmetres, permet estimar el creixement dels arbres. La figura 22.2 mostra la distribu-ció del creixement aeri del faig entre els diferents com-ponents de l’arbre, sense tenir en compte els fruits. Tres quartes parts de la matèria aèria produïda es dedica a materials llenyosos: més de la meitat a la fusta i la resta es reparteix entre branques i escorça. La resta, una quar-ta part, es dedica a les fulles.

Distribució de la matèria aèria produïda en les diferents fraccions

Figura 22.1. Itineraris per calcular la biomassa aèria (BA), el carboni aeri acumulat (CA) i el CO2 segrestat de l’atmosfera (CS) per la fage-da a partir del volum de fusta en peu amb escorça (VAE). Els itineraris són igualment vàlids per calcular les produccions a partir de l’incre-ment anual del volum amb escorça (IAVAE). Font: IFN3.

Figura 22.2. Distribució de la producció aèria neta (t/ha/any) del faig en els diferents components dels arbres. Font: IEFC.

×

× ×

×

Biomassa aèria

VAE(m3/ha)

BA(t pes sec/ha)

CA(t carboni/ha)

CS(t CO2/ha)

Carboniaeri

0,40

0,83

0,49 3,67

CO2segrestat

Fulles0,67

Branques0,23

Escorça0,21

Fusta1,52

Fulles1,45

Branques0,51

Escorça0,23

Fusta3,70

Producció i acumulació LES FAGEDES. Indicadors

61Pr

oduc

ció

i acu

mul

ació

Producció i volum de fusta

La figura 22.3 mostra la producció de fusta, me-surada com la mitjana de l’increment anual de volum de fusta amb escorça (IAVAE), i la fusta acumulada, mesurada com la mitjana del vo-lum en peu de fusta amb escorça (VAE), de les principals espècies arbòries segons l’orientació del bosc a les categories d’ETR1 on la fageda és habitual. La figura mostra que, tot i que no-més hi ha un nombre fiable de dades procedent de les obagues (perquè és on es troba prefe-rentment), el faig és el planifoli més produc-tiu de Catalunya, amb uns creixements anuals comparables als del pi roig, amb qui compar-teix sovint ambient i territori. Només superen aquests creixements l’avet (allà on es troba) i el pinastre en zones d’ETR moderada. On l’ai-gua disponible per a les plantes és abundant, el creixement del faig és clarament superior. Pel que fa al volum de fusta en peu, és l’espècie amb valors més alts de Catalunya després de l’avet. Aquest volum de fusta en peu segueix el mateix patró que la producció i, per tant, no suggereix diferències en l’edat o l’historial de tallades de les fagedes.

Figura 22.3. Producció de fusta i fusta acumulada, mesurades respectivament com la mitjana de l’increment anual del volum de fusta amb escorça (IAVAE) i la mitjana del volum en peu de fusta amb escorça (VAE), de les principals espècies arbòries segons l’orientació del bosc a les categories d’ETR1 on la fageda és habitual. Els valors d’IAVAE s’indiquen amb punts, i els de VAE, amb columnes. El color fosc indica orientació nord (obaga) i el clar orientació sud (solell). Per a cada espècie i categoria d’ETR s’han exclòs les mitjanes amb menys de deu parcel·les de bosc inventariades. Font: IFN2, IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.


Increment anual del volum amb escorça, IAVAE (m3/ha/any)Volum amb escorça. VAE (m3/ha)

Alzina Alzinasurera

Avet Faig Piblanc

Pinegre

Pipinyer

Piroig


Rourede fullapetita

Rourede fullagrossa

Alzina Alzinasurera

Avet Faig Piblanc

Pinegre

Pipinyer

Piroig


Rourede fullapetita

Rourede fullagrossa

VAE: Obaga Solell IAVAE: Obaga Solell

400

350

300

250

200

150

100

50

0

400

350

300

250

200

150

100

50

0

8

7

6

5

4

3

2

1

0

8

7

6

5

4

3

2

1

0

ETR moderada

ETR alta

Característiques estructurals

62

L’estructura de mides dels arbres forma l’esquelet del bosc, és conseqüència de la gestió passa-da i en condiciona la dinàmica i l’ús present. La comparació de les característiques estructurals d’una fageda qualsevol amb totes les altres ens permet valorar la seva singularitat en el context del territori català.

23

Figura 23.1. Distribució de mides, àrea basal i alçària dominant de totes les parcel·les de fageda catalanes de l’IFN3 situades a la zona d’evapo-transpiració real (ETR)1 moderada i orientació sud (solell). L’eix horitzontal mostra totes les parcel·les en ordre creixent d’àrea basal. La interpretació de la figura es descriu al text. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

1. Per consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.2. Per consultar tots els diagrames de característiques estructurals de les fagedes recollides en aquest manual, vegeu l’annex 3.

Diagrames de les característiques estructurals de les fagedes catalanes

La figura 23.1 mostra un exemple de representació gràfica de les distribucions de mides, àrees basals i alçària dominant de totes les parcel·les de fagedes de l’IFN3 a Catalunya situades a la zona d’eva-potranspiració real (ETR)1 molt alta, amb orientació nord. Aquesta mateixa figura i la resta de situacions considerades (ETR moderada, alta i molt alta, amb orientació obaga) es recullen al final d’aquest manual a l’annex 32 Les parcel·les estan ordenades per ordre crei-xent d’àrea basal (AB) i les mides s’han agrupat en quatre classes: arbres petits (diàmetre normal, DN, entre 7,5 i 17,5 cm, en groc),

arbres mitjans (DN entre 17,5 i 32,5 cm, en verd clar), arbres grossos (DN entre 32,5 i 47,5 cm, en verd viu) i arbres extraordina-ris (DN més gran de 47,5 cm, en verd fosc). L’alçada de cada barra indica el valor d’AB total de la parcel·la i la proporció de cada color reflecteix l’AB de la classe de mides corresponent. Amb un punt es representa l’alçària dominant dels arbres de la parcel·la.

Àrea basal (m2/ha) Alçària dominant (m)

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Petits Mitjans Grossos Extraordinaris Alçària dominant

a c

b

Característiques estructurals LES FAGEDES. Indicadors

63Ca

ract

erís

tique

s es

truct

ural

s

Figura 23.2. Distribució de mides (per classes diamètriques, en cm) de les tres parcel·les de fageda indicades a la figura 23.1. La interpretació de la figura es descriu al text. Per a cada distribució, s’indica el nombre de peus (N), el diàmetre mitjà (DM) i l’àrea basal total (AB). Font: IFN3.

Interpretació dels diagrames de les característiques estructurals

Es poden mesurar les àrees basals per a cada clas-se de mides en una parcel·la de fageda qualsevol i situar aquesta parcel·la en el context de Catalu-nya, per saber si té una estructura que és comuna o excepcional segons l’ambient on es troba (vegeu també l’annex 3)2. Per donar referències per a la interpretació, es mostren com a exemples les dis-tribucions de mides en classes diametrals de tres parcel·les marcadament diferents (figura 23.2), indi-cades com a, b i c a la figura 23.1.

La situació a correspon a una parcel·la d’àrea basal mitjana en la qual la majoria dels arbres pertanyen a les classes de mides més baixes, estructura típica d’una fageda jove amb una gran densitat de peus petits. A la situació b l’àrea basal és més alta i amb una proporció notable d’arbres mitjans, i fins i tot al-guns de grossos. La situació c mostra una fageda d’àrea basal molt alta sense arbres petits i molts ar-bres extraordinaris, cosa que indica una pineda molt més estructurada.

D’altra banda, l’alçària dominant és un indicador de la qualitat d’estació, ja que els arbres creixen més en qualitats d’estació altes. Això té importància a l’ho-ra d’interpretar l’edat de la fageda i el seu historial d’aprofitaments: davant de dues distribucions idènti-ques, la que té l’alçària dominant més baixa ha trigat més temps a assolir la seva estructura i, per tant, és una fageda més vella i amb una gestió menys recent.

250

200

150

100

50

0

64

156

5771

191

127

80

60

40

20

0

32

42

28

14

71

10

31

5

1000

800

600

400

200

0

350

891

32 28 14

N= 1315 peus/ha, DM= 12 cm, AB= 17 m2/ha

Nombre de peus/ha

ExtraordinarisGrossosMitjansPetits

a

b

Classes diametrals (cm)

N= 314 peus/ha, DM= 41 cm, AB= 47 m2/hac

N= 666 peus/ha, DM= 20 cm, AB= 25 m2/ha

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

36

20 25

Maduresa de la fageda

64

Les fagedes són boscos força gestionats al llarg de la història per la seva producció de fusta, molt important en algunes zones. Les que fa més temps que no presenten cap aprofitament ens aporten, per la seva singularitat, una informació molt valuosa sobre el funcionament i dinàmica del faig.

24

Taula 24.1. Característiques del grau de maduresa de les parcel·les de fageda dels inventaris forestals en les diferents categories d’ETR i a tot Catalunya. ETR = evapotranspiració real;1 AB = àrea basal. Font: IEFC, IFN2 i IFN3.

Categoria d’ETR1 Valor d’AB que deixa per sobre el 10% de parcel·les (amb més AB)2

Percentatge de parcel·les amb arbres vius de Percentatge de parcel·les amb

arbres morts de

més de 30 cm més de 40 cm més de 50 cm més de 20 cm

ETR moderada 29,6 88,9 48,1 18,5 3,7ETR alta 36,5 84,1 65,9 52,3 13,6ETR molt alta 32,5 88,0 56,5 38,0 7,4

Catalunya 32,7 87,3 58,0 38,7 8,3

1. Per consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.2. En termes estadístics, aquest valor es coneix com a percentil 90.

Figura 24.1. Percentatge de parcel·les de fageda dels inventaris fores-tals a Catalunya en funció de l’àrea basal de la parcel·la. Font: IEFC, IFN2 i IFN3.

Es poden utilitzar tres criteris, normalment necessaris però no suficients per si sols, per descriure el grau de maduresa d’un bosc:

• Àrea basal (AB). Les estructures més madures s’han de buscar entre les àrees basals més altes. Les AB baixes volen dir que fa poc que el bosc s’ha tallat o que la qualitat d’estació és molt baixa.

• Estructura de diàmetres. La presència d’arbres gros-sos i extraordinaris indica clarament que fa temps que el bosc no es talla, criteri necessari per considerar una estructura madura. A més, en una estructura madura s’han d’esperar pocs peus petits.

• Fusta morta. La presència de fusta morta (tant arbres morts en peu com arbres caiguts) és una característi-ca destacada dels boscos madurs, on els processos de competència entre individus donen lloc a la mort

Criteris per interpretar la maduresa del bosc

d’alguns d’aquests individus. En alguns casos aquest indicador no serveix, per exemple quan els boscos han patit secades, ja que en aquest cas la presència de fus-ta morta no és cap indicatiu de maduresa.

30

25

20

15

10

5

00-5 5-10 10-15 15-20 20-25 25-30 30-35 35-40 35-40 45-50 50-55

Percentatge de parcel·les (%)

Àrea basal (m2/ha)

Maduresa de la fageda LES FAGEDES. Indicadors

65M

adur

esa

de la

fage

da

Figura 24.2. Distribucions diamètriques de dues parcel·les de fageda amb baix i alt grau de maduresa segons la presència de peus de mida cada vegada més grossa. Per a cada distribució, s’indica el nombre de

peus (N), el diàmetre mitjà (DM) i l’àrea basal total (AB). Font: IFN3.

El punt següent és caracteritzar les fagedes de Catalu-nya en relació amb aquests tres criteris de maduresa. En relació amb l’àrea basal, la figura 24.1 representa com es distribueixen les parcel·les dels inventaris forestals corresponents a aquestes fagedes en funció de la seva àrea basal, que té un rang que va fins a més de 50 m2/ha. A la taula 24.1 es mostra que, a tot Catalunya, l’AB cor-responent al valor que deixa per sobre el 10% de parce-l·les amb AB superior és 32,7 m2/ha. Per sobre d’aquest valor es troben les fagedes més madures, segons aquest criteri. Aquest valor varia entre categories d’evapotrans-piració real (ETR).

En relació amb l’estructura de diàmetres, a diferència de les altres espècies, la gran majoria de parcel·les de fageda tenen arbres vius més grossos de 30 cm de di-àmetre normal. Aquest percentatge baixa a un 58% per als arbres més grossos de 40 cm, i a un 38,7% per als de 50 cm (taula 24.1). Aquest valor també varia en funció de la categoria d’ETR. A la figura 24.2 es mostren les distribucions diamètriques de dues parcel·les de fageda amb característiques de maduresa molt contrastades: la primera mostra una fageda jove, amb molts peus petits i alguns de mitjans; la segona és un exemple de fageda madura segons aquests criteri, amb arbres de totes les mides i la presència d’arbres de grans dimensions.

Grau de maduresa de les fagedes

En relació amb la fusta morta, s’acompleix en una baixa proporció, però considerable, de les fagedes inventariades, ja que prop del 8,3% de parcel·les me-surades tenen arbres morts d’una certa mida en peu (taula 24.1). Encara que no és imprescindible que es compleixin els tres criteris per poder considerar que un bosc és madur, les dades suggereixen que són poques les fagedes de Catalunya (almenys les troba-des a les parcel·les dels inventaris forestals) que es poden considerar madures. En molts casos aquests boscos madurs són petites taques localitzades en llocs poc accessibles que no queden registrades als inventaris tradicionals.

1000

800

600

400

200

0

Classes diametrals

Bosc madur80

60

40

20

010 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

42

28

71

32

10

36

5

25

14



Nombre de peus/ha Bosc jove891

350

32 28 14

3120

Les fagedes en el paisatge

66

Les taques de fageda són en general petites i estan localitzades en pendents mitjans o forts. Les fagedes estan envoltades majoritàriament per altres boscos i molt menys per altres tipus de co-bertes. El grau de fragmentació de les taques de fageda és baix, la gran majoria de taques no són travessades per vies principals.

25

La distribució de mides de taques de fageda és similar a la del conjunt de boscos de Catalunya, més del 60% són més petites de 25 ha (figura 25.1). Hi ha un nombre baix de taques grans, que representen gran part de la superfície que ocupen les fagedes. Les taques més grosses, per sobre de les 2.000 ha i fins a les 2.900 ha, estan localitzades principalment les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa, i a la zona més septentrional del massís del Montseny.

La majoria de taques de fageda es loca-litzen en zones amb pendent mitjà o fort (figura 25.2), però també es troben en zo-nes de fons de vall amb més freqüència que altres tipus de bosc, segurament per-què troben en aquests indrets l’ambient particularment humit que necessiten. En canvi, la presència de fagedes en zones de pendent lleu és molt rara, probable-ment perquè competeixen amb altres espècies que tenen menys requeriments hídrics i perquè la presència d’altres co-bertes no forestals en aquests pendents és més notable.

Figura 25.1. Histograma on es representa el percentatge de fageda i del conjunt de boscos de Catalunya en funció de la seva superfície (en ha). Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya.

Figura 25.2. Proporció de la superfície de fageda i del conjunt dels boscos de Cata-lunya localitzats en fons de vall i en zones amb pendent lleu (<10º), mitjà (entre 10º i 20º) o fort (>20º). Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya i MDE.

Mida i localització de les taques en el paisatge

Fagedes Conjunt de boscos

Pendent fort (> 20º)

Pendent mitjà (entre 10º i 20º)

Pendent lleu (< 10º)

Fons de vall

70

60

50

40

30

20

10

0

Mida de la taca (ha)

[0,25) [25,50) [50,100) [100,200) [200,300) [300,500) [500,1000) >1000

Percentatge de taques (%)

Les fagedes Conjunt de boscos de Catalunya

Les fagedes en el paisatge LES FAGEDES. Indicadors

67Le

s fa

gede

s en

el p

aisa

tge

A la figura 25.3 es representen els ti-pus de cobertes del sòl que tenen les fagedes en una franja de 100 m al seu voltant. Els boscos ocupen una porció molt gran de la gràfica i confirmen que les taques d’aquest tipus de bosc tenen bona connectivitat amb hàbitats bosco-sos. Les proporcions de les altres cober-tes denoten que les fagedes estan molt aïllades dels ambients humanitzats en general, i de les terres agrícoles en par-ticular, en comparació amb altres boscos catalans i amb el conjunt de tots ells.

La suma de la llargada de totes les vies principals, que inclou les carrete-res (principals i secundàries) i les vies ferroviàries, dividida entre la superfície de la taca (taca mínima = 25 ha) ens permet mesurar el grau de fragmenta-ció interna de les taques per vies princi-pals. A la figura 25.4 es veu que més de tres quartes parts (una proporció molt més alta que la del conjunt de boscos de Catalunya) no estan fragmentades per aquestes infraestructures. A més a més, de les taques que estan travessa-des per vies de comunicació, poques tenen un grau de fragmentació elevat.

Figura 25.3. Proporció de superfície al voltant de les taques de fageda i del conjunt de boscos de Catalunya amb les diferents cobertes del sòl. Font: Cartografia d’hàbi-tats de Catalunya.

Figura 25.4. Histograma que representa el percentatge de taques de fageda i del conjunt dels boscos de Catalunya en funció del seu índex de fragmentació per vies principals, secundàries i ferroviàries, mesurat com el quocient entre la llargada total de les vies que la travessen i la superfície de la taca (en km/km2). Se n’han exclòs les taques amb un índex de fragmentació igual a 0 (no fragmentades). Els diagrames de sectors representen el percentatge de taques fragmentades de fageda i del conjunt de boscos de Catalunya. Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya.

Grau de connectivitat

Fragmentació de les taques

Boscos o plantacions d’arbres MatollarsPrats i herbassarsRoquissarsTerres agrícolesZones urbanitzadesAltres


8

7

6

5

4

3

2

1

0

Percentatge de taques (%)

Índex de fragmentació (km de vies per km2 de superfície de la taca)


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Les fagedes Conjunt de boscos de Catalunya

Taques fragmentades

Taques no fragmentades

Foto

: Jav

ier L

osar

cos

Usos i aprofitaments històricsAprofitament de fusta i llenyaAprofitament cinegèticAprofitament de bolets

26

27

28

29

LES FAGEDESUsos i aprofitaments

Usos i aprofitaments històrics

70

La distribució i l’estat de les fagedes actuals estan determinats per l’historial d’usos i aprofitaments que se n’ha fet. Se’n destaquen els aprofitaments de llenyes (per a ús directe o per fer carbó), fusta i ramader (pastura dels fruits o fages).

26

Mentre va durar el clima fred i sec de la dar-rera glaciació, el faig va tenir una presència secundària a Catalunya, refugiat en localit-zacions temperades i humides properes a la costa. Al final d’aquest període, fa uns 15.000 anys, va començar a expandir-se cap allà on trobava les condicions d’humitat i temperatu-ra moderades que requereix, en un procés recent i molt ràpid que ha portat les fagedes a cobrir grans superfícies de muntanya i de l’interior plujós del país.

Expansió de les fagedes

Durant la romanització i edat mitjana, amb el creixement de la po-blació i de l’activitat humana, l’ús de tots els productes del faig es va intensificar. Les fages servien d’aliment per al bestiar i la població. En premsar-les, se n’obtenia un oli que s’utilitzava per menjar, per cre-mar en llums o per fer sabó. La llenya s’aprofitava com a combustible i per carbonejar, la fusta per a la fabricació de mànecs en tota mena d’eines i en la construcció de carros, bótes i vaixells. També de la fusta i la llenya, per destil·lació, s’obtenia la “pega de faig”, que es feia servir en la impermeabilització de les juntes dels vaixells, encara que a les nostres contrades sempre es va preferir la pega de coníferes. En una segona destil·lació de la pega s’obtenia un remei per a les malalties respiratòries, que s’utilitzà fins fa un segle.

Fages, fusta, llenya, carbó i pegaAquesta expansió del faig a Catalunya coin-cideix amb l’augment de l’activitat humana del neolític, el calcolític i les edats del bronze i el ferro. El fruit del faig (la faja), que ja s’uti-litzava per a l’alimentació humana des del paleolític, va començar a fer-se servir també per al bestiar domèstic. La fusta servia per a la fabricació d’eines i instruments, i per a les construccions. A les zones de muntanya, sobretot al Pirineu oriental, on la metal·lúrgia esdevingué força important ja des d’abans de la romanització, era habitual l’ús de la lle-nya de faig per fer carbó de gran qualitat, es-pecialment apte per fondre el mineral.

Els primers usos

Usos i aprofitaments històrics LES FAGEDES. Usos i aprofitaments

71

Usos

i ap

rofit

amen

ts h

istò

rics

71Us

os i

apro

fitam

ents

his

tòric

s

En la fabricació de vaixells, la fusta de faig s’utilitzava en diverses peces, tot i que no era tan sòlida i dura com la d’alzina i roure, ni tenia la conformació de les coníferes per fer les peces llargues i fle-xibles del casc. A partir dels segle x i xi es van multiplicar les fargues arreu del país, especialment al Pirineu, fins a tal punt que al segle xvii, només a la zona de Ripoll, per exemple, n’hi havia documen-tades 24. Les foneries del sistema de “farga catalana” requerien grans quantitats de carbó vegetal. En situar-se les fagedes molt a prop de les explotacions mineres, el faig en fou un gran proveïdor, juntament amb roures, alzines, i fins i tot pins. El gran nombre de fargues en funcionament fins a la primera meitat del segle xix dis-parà la necessitat de llenyes i carbó a les zones de muntanya. Els boscos de faig van ser moltes vegades sobreaprofitats i la seva estructura modificada cap a boscos de rebrot o fins i tot, en algunes zones, cap a formacions arbustives. Aquesta situació es va agreujar amb l’explosió demogràfica del segle xix i els requeriments ener-gètics i materials d’una industrialització creixent. Les successives aplicacions de les lleis de desamortització i la rompuda de boscos d’aquesta època van derivar en la desforestació més gran de la història de la península Ibèrica.

Les drassanes i les fargues

L’abandonament de la tècnica de la farga catalana i la utilització mas-siva dels combustibles fòssils (carbó mineral i petroli) van suposar una reorientació de les demandes de fusta al final del segle xix i prin-cipi del xx. Des de llavors, molts propietaris han endegat una gestió de les fagedes com a bosc de llavor, buscant producció de fusta de qualitat. Això ha suposat una expansió i una clara millora de l’es-tructura i la vitalitat de moltes fagedes. Avui, la producció de fusta i llenyes a les fagedes es combina amb altres activitats, com ara la caça (senglars i cabirols s’alimenten en gran mesura de fages). L’ús per al lleure i l’apreciació del paisatge és notable, com evidencien alguns textos ja de finals del segle xix (vegeu requadre), atès que les fagedes constitueixen una de les escasses representacions del bosc eurosiberià a Catalunya.

Les fagedes en el paisatge forestal actual

Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,trobaràs un indret verd i profondcom mai cap més n’hagis trobat al món:un verd com d’aigua endins, profond i clar;el verd de la fageda d’en Jordà.

“La fageda d’en Jordà”Joan Maragall (1860-1911)

Aprofitament de fusta i llenya

72

Del faig s’obté una fusta molt preuada per la seva bellesa i duresa. S’utilitza per fer mobles, estris de cuina, mànecs d’eines i joguines. La llenya de faig també és de molt bona qualitat, semblant a la d’alzina o roure.

27

La fusta de faig és molt preuada per a usos d’interior, com ara mobles i ebenisteria. Estèticament és molt agradable pel color homogeni (l’albeca i el duramen tenen el mateix to) i per la brillantor dels radis quan es poleix, però té poca durabilitat en usos exteriors. És una fusta dura i d’elevada resistència, de gra fi i fàcil de treballar. És molt pesant en verd (1.100 kg/m3) i un cop seca la densitat es redueix fins a prop dels 720 kg/m3 al 12% d’humitat. Desenrotlla bé i dóna una fullola de qualitat. El serrat és fàcil, però l’assecat ha de ser curós, ja que té una certa tendència a obrir-se i corbar-se. No presenta problemes en la mecanització, té fàcil corbat i tornejat.

Característiques tecnològiques de la fusta de faig

Anualment es tallen a Catalunya uns 8.000 m3 de fusta amb escorça de faig, quantitat que, tot i semblar eleva-da, només representa al voltant del 5% del creixement anual de l’espècie. El mercat i els preus estan fortament condicionats per la demanda de les indústries de primera transformació a les dues bandes dels Pirineus, que són de dimensió petita o mitjana, i per la disponibilitat de fus-ta de qualitat procedent de França a preus competitius. Del total de fusta en roll consumida per les indústries de primera transformació a Catalunya, el faig representa un escàs 1,5%, i al voltant del 2% si es considera només la fusta en roll procedent dels boscos catalans.

Alguns trets específics de les fagedes catalanes en condicionen actualment l’aprofitament fuster. La ges-tió no ha estat històricament gaire adient per a aquest ús, perquè l’aprofitament majoritari ha estat per a lle-nyes des de fa segles, i moltes de les fagedes actu-als, malgrat el seu aspecte, provenen de bosc menut (bosc de rebrot). A més, a Catalunya es troba el límit meridional de la distribució de l’espècie, fet que im-plica en general qualitats d’estació baixes, respecte a les fagedes centreeuropees, una major incidència de problemes sanitaris i pitjors qualitats de la fusta a partir d’edats mitjanes.

Aprofitament de la fusta de faig a Catalunya Condicionaments per a l’aprofitament fuster

Taula 27.1. Característiques dels productes fusters del faig. Els valors entre parèntesi indiquen mesures excepcionals.

Productes Diàmetre (cm) Longitud de les trosses (m) Altres requeriments Preus a la indústria (€/t)

Trituració, llenyes >7 2,20 - 30 - 40Serra de qualitat mitjana (embalatge) >20 2,20 - 12 - 45 - 50Serra de qualitat superior (bigueria i fusteria) i xapa >40 (2,20) 4 - 12 pocs defectes o sense 80 - 120

Aprofitament de fusta i llenya LES FAGEDES. Usos i aprofitaments

73

Apro

fitam

ent d

e fu

sta

i lle

nya

73Ap

rofit

amen

t de

fust

a i l

leny

a

De major a menor preu, actualment les principals desti-nacions de la fusta de faig són: la xapa, que requereix rolls rectes de gran diàmetre i amb pocs nusos; la serra, que dóna fusta de diferents dimensions per a ebenisteria i torneria; i la trituració, per a la indústria de tauler aglomerat i cel-lulosa. Se n’aprofita també la fusta de baixa qualitat, no apta per als usos anteriors, i els costers i les serradures.

Principal destinació de la fusta en roll

El preu de la fusta dreta varia depenent de la zona de Catalunya, les característiques dels peus a tallar (diàme-tres i qualitat de la fusta) i la facilitat de la treta. Posada a indústria, la fusta per a trituració o llenyes se situa al voltant dels 35 €/t, i la fusta de serra oscil·la entre els 50, per a qualitats mitjanes, i els 80-100 €/t, per a qualitats superiors (de més de 40 cm de diàmetre, sense nusos ni defectes). S’importa faig en roll de qualitat superior a 120 €/t. Els preus de la fusta de faig es veuen molt afectats pels moviments dels mercats europeus, especialment el de França. Així, la tempesta de desembre del 1999 a França, i la consegüent posada al mercat de milers de metres cúbics de fusta de faig d’alta qualitat a preus bai-xos, va enfonsar els preus durant els anys posteriors.

Preus de la fusta i la llenya de faig a Catalunya

Es destinen a llenyes els peus de menor qualitat, amb ports tortuosos, molts nusos i deformacions. La llenya de faig és molt apreciada a França i, tot i que a Catalu-nya es valora més la d’alzina o roure, és d’una qualitat comparable: també crema lentament i sostinguda, té un poder calorífic alt i no genera fums, al contrari que les coníferes. Fins fa poques dècades, la llenya de faig s’obtenia tractant el bosc de rebrot a torns curts, i sovint se’n fabricava carbó, però actualment prové d’aclarides de millora en bosc de llavor.

Aprofitament per a llenyes

Figura 27.1. Acumulació de fusta de faig a peu de pista. Foto: Javier Losarcos.

Aprofitament cinegètic

74

La fageda és un hàbitat escàs a Catalunya, i per això l’aprofitament cinegètic que se’n deriva és també menor. A les fagedes hi podem trobar diversos ungulats, els més habituals són el senglar i el cabirol, tot i que a l’hivern també s’hi pot trobar l’isard. De la caça menor se’n destaca la becada, però també hi viuen la llebre i alguns ocells, com ara la griva, el tord ala-roig i la griva cerdana.

28

L’isard durant l’estiu habita a les pastures alpines, tarteres i crestes, mentre que a l’hivern es refugia més a l’interior dels boscos, entre els quals, les fagedes. És una peça molt preuada, la caça de la qual està regulada per l’Administració i es recomana consultar l’ordre de vedes pertinent cada any. L’isard és l’espècie de caça major menys abatuda a Catalunya; la temporada 2008-2009 només se’n van abatre 75 exemplars. És prohibit caçar-ne en terrenys cinegètics d’aprofita-ment comú, només en les reserves de caça (si així ho indiquen els seus plans tèc-nics) o en àrees privades. En espais protegits només es pot caçar amb permisos especials de la Generalitat, quan es considera necessari per al benestar de les poblacions, i les femelles amb cries i els exemplars menors de dos anys gairebé sempre en queden exclosos en qualsevol època de l’any.

El senglar és l’espècie de caça major probablement més caçada a les fagedes. En el conjunt de tot Catalunya i considerant tots els ambients arriba a prop dels 25.000 exemplars capturats anualment. Es caça durant la tardor i l’hivern. El seu valor econòmic, molt més baix que altres ungulats, es compensa per l’elevat nom-bre de captures i l’atractiu que suposen les batudes per al col·lectiu de caçadors. Aquestes, però, poden provocar greus destorbs en zones de cria del trencalòs i del gall fer, i en àrees de campeig, cria i hivernada de l’ós bru. L’ordre de vedes incorpora restriccions durant la nidificació de certs rapinyaires sensibles i a l’inte-rior dels espais d’interès natural.

El cabirol és una peça que té dos períodes de caça, un a l’hivern, més restringit que el senglar, i un altre a la primavera, només per als mascles i en les modalitats d’aguait o acostament. A les reserves nacionals de caça i a les zones de caça controlada el període és regulat pels plans tècnics. La caça de primavera pot provocar destorbs a les àrees de reproducció de rapinyaires protegits, i per això l’ordre de vedes del 2009-2010 ha incorporat una restricció de l’activitat cinegèti-ca en zones de nidificació del trencalòs, l’àguila cuabarrada i l’àguila daurada, si es troben a l’interior d’espais d’interès natural. A la temporada 2008 es van abatre 712 cabirols, xifra que podria augmentar amb els anys, ja que es tracta d’una espècie en expansió que està colonitzant molts indrets.

Espècies cinegètiques

Senglar

Cabirol

Cérvol

Isard

Aprofitament cinegètic LES FAGEDES. Usos i aprofitaments

75

Apro

fitam

ent c

ineg

ètic

75

Apro

fitam

ent c

ineg

ètic

En conjunt, el valor econòmic de les fagedes com a espais de caça no és gaire elevat, ja que ocupen poca superfície a Catalunya, si bé algunes de les peces que hi trobem són de gran interès cinegètic. Se’n destaquen algunes espècies d’ungu-lats i la becada. Els vedats de caça que permeten la caça major en fagedes tenen un atractiu per a l’activitat cinegètica com a activitat esportiva i alhora suposen un incentiu pel valor econòmic dels drets de caça. En el cas dels ungulats amb banyes és important la caça selectiva o la caça de trofeu, ja que les subhastes dels permi-sos per matar un exemplar es cotitzen a preus elevats. En el cas de l’isard, el preu mínim de sortida per cada exemplar de trofeu és de 3.000 euros i per un de caça selectiva és de 1.000 euros. Així doncs, i a diferència del que s’esdevé en altres ambients més mediterranis, el rendiment econòmic de les fagedes és donat per l’elevat valor dels animals, i no pas per l’abundància de peces.

Per fer compatible l’activitat cinegètica amb la resta d’activitats és imprescindible una bona planificació dels diferents usos del territori, sobretot des de l’increment d’altres activitats de lleure a la natura els darrers anys. Per això, cal una informa-ció adequada a la resta d’usuaris de les àrees i dies hàbils de cacera i, en el cas de les batudes, una senyalització adequada per tal d’evitar conflictes o accidents no desitjats. A les àrees de cria d’espècies amenaçades, com el trencalòs o el gall fer, i de campeig, hivernada i cria de l’ós bru, les batudes de senglar estan regulades per tal que no causin fracassos en la reproducció d’aquestes espècies o l’abandó dels seus territoris.

Rendiment econòmic

Compatibilitat amb altres activitats

NOTA: Per compatibilitzar l’activi-tat cinegètica amb la conservació d’espècies, vegeu també el capítol 18, les fitxes F7, F8, F9 i F10 i els annexos A2 i A3.

Compte amb la mobilitzacióde poblacions cinegètiques

Les reintroduccions, introduccions i reforçaments poblacionals d’es-pècies cinegètiques s’han de fer de manera planejada amb estudis de viabilitat, per evitar efectes nocius o fins i tot contraris als desitjats. En el cas de la cabra salvatge a Catalunya, la superpoblació a escala local i l’expansió fruit de les darreres reintroduccions han provo-cat l’afectació de conreus, l’erosió del terreny, alteracions importants a la vegetació natural i l’aportació de carronyes i cabrits que afavo-reixen la colonització dels voltors i les àligues daurades, en detriment d’altres espècies.

El cérvol es pot trobar també a les fagedes, i tot i que a Catalunya té una distri-bució restringida, és una peça força preuada, sobretot pel que fa als mascles de banyes grans.

La becada durant els mesos d’hivern es caça sobretot a les pinedes de pi roig i rouredes, i secundàriament a les fagedes o altres boscos humits. La seva població reproductora és escassa i es troba bàsicament confinada a les pinedes de pi negre i avetoses, però la població hivernal és més abundant per la incorporació d’ocells procedents del nord d’Europa. A la temporada 2008/2009 es van capturar a Catalu-nya un total de 9.510 becades, una xifra molt superior a les 200 o 300 parelles re-productores que s’estima que hi pot haver durant l’època de cria. També hi trobem un cert poblament hivernal de túrdids, que s’alimenten dels invertebrats que troben entre la fullaraca i dels fruits del boix grèvol del sotabosc.

Becada

Aprofitament de bolets

76

Les fagedes són probablement un dels boscos on creix una major diversitat de fongs. En aquests ambients, l’aparició dels bolets va des de mitjan primavera (els anys plujosos) fins a la tardor i, sovint, se n’hi poden trobar també durant l’estiu. N’hi ha que són exclusius d’aquest tipus de boscos. No s’hi troben espècies diferents en funció del tipus de substrat, ja sigui calcari o silici.

29

D’entre els fongs micorízics estrictes del faig destaquen, pel fet de ser bons comestibles, el siureny, durant l’estiu, el rossinyol, el moixernó blanc, el peu de rata vermell i la llora aspra. Altres són exclusius de les fagedes, com Cor-tinarius humicola, la lleterola verda, Lactarirus pallidus i el cep de pinya. Entre les espècies lignícoles, són molt característics la sabatera, un bolet comestible molt apre-ciat a les rodalies del Montseny, i els dits de mort; també són comuns Bisporella citrina i Pulcherricium caeruleum, que fa una crosta de color violeta viu sobre els troncs cai-guts. Oudemansiella mucida creix a les branques mortes agafades encara a l’arbre, mentre que els dits de mort i Ustulina deusta prefereixen les soques dels arbres ta-llats. El bolet d’esca, Fomes fomentarius, és un paràsit important dels faigs, als quals sovint arriba a matar, men-tre que el cama-sec radicant creix sobre les arrels dels faigs sense causar danys a l’arbre, i apareix a terra com si fos un bolet humícola.

La taula 29.1 mostra els bolets més comuns o més re-presentatius de les fagedes, agrupats d’acord amb el seu tipus de nutrició.

Bolets que prefereixen les fagedes

Els bolets més comuns o més representatius de les fagedes

Nom català Nom científic Utilitats i curiositats Presència

Cama-sec picant, carrerola picant

Collybia peronata

No comestible C

Pimpinella morada petita, pentinella ametistina

Laccaria amethystina

Comestible O

Bromosa, moi-xernó de tardor, candela borda

Clitocybe nebularis

Comestible, però pot resultar indigest a algunes persones

MC

Pet de llop d'agulletes

Lycoperdon echinatum

No comestible C

Allet Marasmius alliaceus

No comestible O

Mycena fagetorum

No comestible MR

Ou del diable, bolet pudent

Phallus impudicus

No comestible MC

Stropharia squa-mosa

No comestible R

Humícoles Fongs que es nodreixen de l’humus vegetal

Taula 29.1. Característiques dels bolets més comuns o més represen-tatius a les fagedes. La columna de presència fa referència a l’estat de conservació de l’espècie a Catalunya i les abreviatures són les se-güents: MC (molt comú), C (comú), O (ocasional), R (rar), MR (molt rar).


Bolet d'esca Fomes fomentarius

No comestible, impregnat en una solució de salnitre crema fàcilment

C

Cama-sec radicant

Oudemansiella radicata No comestible C

Paràsits Fongs que es nodreixen d’altres organismes vius, ja siguin plantes o animals

Aprofitament de bolets LES FAGEDES. Usos i aprofitaments

77

Apro

fitam

ent d

e bo

lets

77

Apro

fitam

ent d

e bo

lets


Sabatera Albatrellus pes-caprae

Bon comestible i localment apreciat

R

Bisporel·la Bisporella citrina No comestible MC

Exidia glandulosa No comestible C

Mycena inclinata No comestible C

Mycena renati No comestible O

Oudemansiella mucida No comestible R

Bolet de soca blau

Pulcherricium caeruleum

No comestible MC

Trametes hirsuta No comestible C

Ustulina deusta No comestible O

Dits de mort Xylaria polymorpha No comestible O


Amanita gemmata

Tòxica, intoxica-cions lleus R

Cua de cavall grossa Amanita spissa No comestible MC

Siureny, sureny, cep Boletus aestivalis Molt bon comesti-

ble i apreciat C

Mataparent, ma-taparent de carn roja, mataparent de peu vermell

Boletus erythropus

Comestible, però és aconsellable no menjar-lo cru

MC

Rossinyol Cantharellus friesii Bon comestible O

Pebreta Chalciporus piperatus No comestible C

Moixernó blanc Clitopilus prunulus Comestible MC

Cortinarius caeru-lescens No comestible C

Cortinarius calochrous No comestible C

Cortinarius cinnabarinus Tòxic O

Cortinarius coto-neus Tòxic O

Cortinarius hu-micola No comestible MR

Hygrophorus cossus No comestible MC

Lleterola verda Lactarius blennius No comestible MC

Lleterola pàl·lida Lactarius pallidus No comestible C

Lactarius rubrocinctus No comestible R

Peu de rata, coliflor, peu de rata vermell, peu de rata de faig, peu de rata vinagrat

Ramaria botrytis

Bon comestible, fàcil de confondre amb espècies pròximes que són purgants

MC

Micorízics Fongs el miceli dels quals fa simbiosi amb les arrels d’una planta, per a l’intercanvi de nutrients

Micorízics Fongs el miceli dels quals fa simbiosi amb les arrels d’una planta, per a l’intercanvi de nutrients

Lignícoles Fongs que es nodreixen de restes llenyoses


Llora, llora aspra, puagra-llora, palomins, cualbra, cualbra morada

Russula cyanoxantha Comestible MC

Llora amarga Russula fellea No comestible O

Carboner gros, terrandòs negre, cualbra carbonera

Russula nigricans

Comestible quan és jove C

Russula romellii Comestible, però d’escàs valor culinari

R

Mataparent d'escartes, cep de pinya

Strobilomyces floccopus No comestible MR

Tricholoma orirubens Comestible R

Foto

: Jav

ier L

osar

cos

LES FAGEDESFitxes de bones pràctiques

Sistemes d’extraccióGestió per a la caça de la becadaGestió per a la caça d’altres espècies cinegètiquesPlaguesMaluresEl cor vermell del faigCompatibilitat dels treballs forestals amb la faunaConservació de la biodiversitat en la planificació forestalConservació de la biodiversitat en el moment de la talladaGestió per a la conservació de l’escarabat del faig

F 01

F 02

F 03

F 04

F 05

F 06

F 07

F 08

F 09

F 10

Sistemes d’extracció

80

F 01

L’aprofitament del faig a Catalunya s’efectua generalment pel sistema de tronc sencer. La tallada, la desbrancada i el processat es fan amb serra mecànica i el desembosc es realitza amb tractor agrícola o skidder fins a pista. En situacions complicades d’accessibilitat s’empren animals de tir. Les principals finalitats de la fusta del faig són serra, llenyes i paper.

NOTA: Per compatibilitzar els treballs forestals amb la conser-vació d’espècies, vegeu les fitxes F7, F8, F9 i F10.

Els aprofitaments del faig es realitzen mitjançant el siste-ma de tronc sencer. Es fan del setembre a l’abril, en funció de la zona i l’accessibilitat, que pot estar restringida per les precipitacions. Es concentren a les comarques d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa, la Selva i el Berguedà (figura F1.1), i se n’aprofiten una mitjana de 23.900 m3/any.

Aprofitament forestal del faig

La tallada, el desbrancat i el despuntat es fan a peu d’ar-bre manualment, amb serra mecànica. Requereix treba-lladors molt especialitzats, atès el gran diàmetre dels ar-bres i els forts pendents que, generalment, caracteritzen els terrenys on es troba l’espècie, factors que solen anar associats a una reducció dels rendiments dels treballs.

Tallada i elaboració

Després de la preparació, els troncs s’arrosseguen nor-malment de forma mecanitzada fins al punt de reunió. El desembosc mecanitzat es realitza fonamentalment cap a dalt, ja que l’estirada manual del cable des del tractor fins als troncs és molt menys feixuga en descens que cap a dalt. El tractor agrícola adaptat per a treballs fo-restals és el més habitual, gràcies a la seva versatilitat, però té un rendiment menor que el tractor arrossegador o skidder (15 t/jornal i 40 t/jornal, respectivament). Tam-bé es fan servir la tanqueta i l’autocarregador, en alguns casos. El desembosc amb animals (cavalls o mules) es fa en descens o en pla. És adient en terrenys poc accessibles, amb obstacles o sensibles al pas de ma-quinària i/o ròssecs d’arrossegament. Seguidament, la fusta s’apila segons finalitats, atenent sobretot a criteris de rectitud i diàmetre. Aquestes piles es formen habitu-alment amb la pala davantera de l’equip d’arrossega-ment i permeten optimitzar la fase de càrrega en camió.

Desembosc i apilat

Figura F1.1. Evolució dels aprofitaments de faig a les principals co-marques que en fan. Font: DMAH.

Fusta (m3)

Anys

Osona Selva BerguedàGarrotxaRipollès

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

5.000

0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

LES FAGEDES. Fitxes de bones pràctiques

81Si

stem

es d

’ext

racc

ió

Els principals factors que limiten l’aprofitament d’aquesta espècie són les precipitacions i les humitats elevades, que augmenten el risc de relliscada dels operaris, els forts pendents del terreny, que dificulten la mecanització, i, ocasionalment, la presència d’un sotabosc dens, que impedeix rendiments òptims. En el moment de fer l’ex-tracció, cal anar amb cura de no fer ratlladures, escorçats o ferides als arbres en peu, ja que l’escorça és molt prima i les ferides poden donar pas a malalties o a deformaci-ons superficials, amb possibles conseqüències negatives per a aprofitaments futurs.

Limitacions a l’aprofitament

La càrrega dels camions s’efectua amb la grapa que duen incorporada, amb les peces paral·leles a l’eix lon-gitudinal del camió quan són troncs sencers de 8 o 9 m. Per a fusts més llargs, es carrega part de la fusta sobre la cabina sense sobrepassar les mides màximes admeses per al transport. S’utilitzen generalment camions de dos o tres eixos, amb una capacitat de càrrega útil d’unes 12 t (PMA - tara). En alguns casos es poden emprar camions de cinc eixos, amb una càrrega útil de fins a 22 t, sempre que l’accés sigui òptim, i segons siguin la distància a re-córrer i les quantitats de fusta.

Transport

Una bona xarxa viària inicial permet la realització dels treballs silvícoles de millora i facilita els aprofitaments. També és recomanable el trossejat fins a 40-50 cm de la brancada que queda a peu d’arbre quan es fa apro-fitament de tronc sencer, per facilitar-ne la incorporació al sòl i la reposició de nutrients. Cal no deixar restes a menys de 20 m dels camins, com a mesura de prevenció d’incendis (Decret 64/1995). Cal fer els treballs durant el període d’aturada vegetativa (tardor-hivern i principis de primavera). Quan es fa la tallada de peus grans, cal parar especial atenció per no prendre mal.

Recomanacions a l’aprofitament

Figura F1.2. Tallada de faig. Foto: Joan Carles Àngel.

Figura F1.3. Arrossegament dels troncs. Foto: Pere Josep Navarro.

Figura F1.4. Transport de fusta de faig. Foto: Joan Carles Àngel.

Gestió per a la caça de la becada

82

Zel i aparellaments

Posta i incubació dels ous

Creixement dels polls

Període amb becades hivernants

Període general de caça de la becada

Període G F M A M J J A S O N D

F 02

La becada és una peça de caça menor molt preuada, ja sigui pel tipus de modalitat de caça, que es considera esportiva, perquè és de les poques espècies de caça menor amb poblacions enterament silvestres, o per la seva vàlua gastronòmica. A Catalunya és sobretot hivernant i prové de poblacions del nord d’Europa.

Gestió per regular la presència de la becada

Període de caça de la becadaFenologia de la becada

La becada és estable a Escandinàvia, però està en declivi a Rússia, on hi ha els poblaments més grans, i això pot afectar les poblacions hiver-nants de Catalunya, on les captures hivernals han disminuït en dotze anys (1996-2008) de 16.000 a 10.000 exemplars, tot i les millores tèc-niques de caça. Les estadístiques de què disposem no permeten ava-luar si hi ha una disminució real de les captures o depèn d’altres factors (com ara el nombre de caçadors), però tot sembla indicar que a les àre-es d’hivernada d’aquesta espècie la pressió cinegètica és excessiva. Cal fer censos poblacionals i un acurat control de les estadístiques de caça per decidir quants exemplars es poden abatre cada temporada.

Malgrat que la becada és una espècie de caça menor amb un gran interès cinegètic, entre altres raons per les seves qualitats culinàries, cal recordar que la seva comercialització està prohibida a Catalunya. El període hàbil de caça és el de la caça menor en general, aproximadament entre el se-gon diumenge d’octubre i el primer diumenge de febrer, ambdós inclosos, i els dies hàbils de caça són els dijous, diumenges i festius. El nombre màxim de captures és de tres exemplars per caçador i dia, i no es poden caçar en els terrenys d’aprofitament comú situats a l’interior dels espais naturals de protecció especial o a les reserves naturals de fauna salvatge.

A Catalunya la becada és sobretot hi-vernant; arriba del centre i nord d’Euro-pa cap al final d’octubre, i marxa, com a molt tard, la primera desena de març. Es troba principalment a les pinedes de pi roig i a les rouredes intercalades amb pastures, i també a les fagedes. Hi ha, a més, una petita població nidificant que viu en boscos humits de mitjana i alta muntanya, com ara fagedes, roure-des, avetoses i pinedes de pi negre. Els mascles s’exhibeixen en vol al vespre i a l’alba, i cobreixen unes quantes feme-lles. La posta es produeix entre l’inici del març i mitjan abril, les més tardanes a mitjan juliol. Normalment, fan una única posta (de vegades, dues) d’entre dos i sis ous que incuba la femella durant uns vint-i-dos dies. Els polls neixen força de-senvolupats i volen passats quinze o vint dies, però no són independents fins a les cinc o sis setmanes.

Figura F2.1.Fenologia de becada.


83Ge

stió

per

a la

caç

a de

la b

ecad

a

Modalitats de caça de la becada

La becada és un ocell nocturn i és força difícil localit-zar-la durant el dia, ja que es camufla ajaguda enmig del bosc més espès i fosc. Per això, la cacera s’ha de fer amb gos. Han de ser gossos molt especialitzats que esperin l’arribada del caçador abans d’aixecar-la. Abans es lligaven picarols al collar del gos, de manera que quan deixaven de sonar indicava al caçador que el gos estava aturat marcant una becada. Actualment es fan servir aparells electrònics que indiquen al caçador quan el gos s’atura del tot. Aquest sistema ha millorat el rendiment de captura de l’espècie, cosa que pot anar en detriment de la seva conservació. Normalment, es fan

Taula F2.1. Característiques de la gestió per regular la presència de la becada.

NOTA: Per compatibilitzar l’activitat cinegètica amb la conservació d’espècies, vegeu també el capítol 17, les fitxes F7, F8, F9 i F10 i els annexos A2 i A3.

servir armes semiautomàtiques i cartutx de feltre, que escampa millor els perdigons. La modalitat de caça ha-bitual és la de l’acostament, en la qual el caçador busca un determinat exemplar i s’hi va acostant fins a tenir-lo a una distància adequada per abatre’l amb garanties d’èxit. No és permesa la caça de la becada a l’espera o aguait entre la posta i la sortida del sol.

Objectiu Actuacions silvícoles Actuacions complementàries Pressió de caça

Afavorir les poblacions de becada.

Mantenir extenses àrees boscoses amb sotabosc espès i humit on la becada troba refugi.

Fer pastures humides riques en cucs de terra. Introduir bestiar domèstic, pre-feriblement vaques i cavalls, que contri-bueixi a fertilitzar el sòl i a augmentar la població de cucs de terra, principal font d’aliment (>85%).

Adequar les quotes de captura per tempo-rada segons l’estat i evolució demogràfica de les poblacions hivernals a Catalunya, o de les reproductores a Europa.

Prohibir la utilització d’aparells electrònics en els gossos per a la detecció de les becades.

Complir la legislació que prohibeix la comercialització a restaurants.

Regular i controlar les quotes de captura esta-blint un carnet de captures. Regular-ne la caça a les àrees mediterrànies on l’espècie cada cop és més escassa (en especial, als torrents).

Controlar l’acompliment de les normes de la caça de la becada perquè no es realitzi a l’es-pera o aguait entre la posta i la sortida del sol.

Instaurar protocols per determinar el tancament de la caça durant les onades de fred, atès que les grans nevades impedeixen l’accés de la becada als cucs de terra, i baixen de latitud.

Afavorir les àrees d’alimenta-ció, amb sòl més ric en humus i cucs de terra.

Fer censos hivernals de la població per detectar possibles declivis. Conèi-xer l’estat de les poblacions europees.

Fer zones de reserva, a les àrees de caça, en zones d'hàbitat òptim.

Gestió per regular la presència de la becada

Gestió per a la caça d’altres espècies cinegètiques

84

F 03

Àmbit d’aplicació de les mesures de gestió

Mesures de gestió per afavorir la presència d’espècies cinegètiques

Per garantir l’èxit de les mesures de gestió enca-minades a afavorir la presència de determinades espècies de caça en un territori prou extens, convé aplicar-les coordinadament, més enllà de les finques particulars, de vegades en una àrea privada de caça (APC) i de vegades en un conjunt d’aquestes. Caldria que els plans d’aprofitament cinegètic de les finques es fonamentessin en censos poblacionals fets amb metodologies rigoroses i estandarditzades per a tot el territori català. Correspondrà als investi-gadors la tasca d’establir aquestes metodologies i als tècnics independents de les APC, la de fer-ne el seguiment in situ.

A continuació es mostren algunes recomanacions de gestió per afavorir la presència de les diferents espècies cinegètiques que poden ser presents a les fagedes. De vegades, una gestió per afavorir una espècie determinada n’acaba perjudicant d’altres. Per aquest motiu, independentment de les mesures concretes que es proposen per a cada espècie, una de les claus generals de la gestió cinegètica és una diversificació del paisatge que combini àrees d’ali-mentació amb àrees de refugi.

Espècies de caça menor

Situació

Escassa a les fagedes, habita en prats subalpins i pastures de llindar del bosc.

Mesures de gestió

Diversificar el paisatge: mantenir les àrees de refugi que suposen els matolls arbustius i mantenir àrees de pastura extensiva.

Llebre

Situació

La griva és resident i la griva cerdana i el tord ala-roig són hivernants a les fagedes.

Mesures de gestió

Mantenir els rodals on creixen boix grèvol i altres arbres de fruits car-nosos en el sotabosc de la fageda. Afavorir els ambients arbustius de colls i vessants amb savinoses de muntanya, boixerola i ginebrons.

Griva, griva cerdana i tord d’ala-roig

A més de la becada, l’isard, el cabirol i el cérvol són les espècies de més interès cinegètic a les fagedes. La resta d’espècies, tot i que hi poden ser més o menys comunes, solen ser més abundants en altres hàbitats. Per tal de poder tenir un rendiment òptim de les espècies de caça, cal conèixer l’estat de les seves poblacions i així implementar les mesures de gestió adequades per a una cacera sostenible.


85Ge

stió

per

a la

caç

a d’

altre

s es

pèci

es c

ineg

ètiq

ues

CabirolSituació

En expansió. Més freqüent als boscos humits de l’estatge montà amb pastures intercalades.

Mesures de gestió

Desbrossar el sotabosc, reduir el nombre de peus i fer clarianes per afavorir l’estrat herbaci (aliment principal).Regular-ne la caça en funció de la viabilitat de les seves poblacions locals. Regular l’expansió de l’espècie a les àrees on poden causar més impac-tes, atès que hi manquen els seus principals predadors.

Espècies de caça major

Gest

ió p

er a

la c

aça

d’al

tres

espè

cies

cin

egèt

ique

s

NOTA: Per compatibilitzar l’activitat cinegètica amb la conservació d’espècies, vegeu també el capítol 18, les fitxes F7, F8, F9 i F10 i els annexos A2 i A3.

Situació

L’isard habita als Pirineus en ambients d’alta muntanya. Les seves poblacions s’han recuperat en els darrers decennis.

Mesures de gestió

Si la densitat poblacional és molt elevada cal regular-la mit-jançant la caça selectiva, per evitar epidèmies, sobretot si hi ha contacte amb el bestiar ramader. No suporta bé la pressió humana, i per això la protecció d’algunes fagedes podria afavorir-ne la presència.Aclarir el bosc i obrir clarianes per afavorir l’estrat herbaci (la seva base alimentària). A l’hivern, quan la neu cobreix les pastures, també s’alimenta de plantes llenyoses, com el nabiu, brucs, esbarzer, boix grèvol, ginebrons, faig, avet, etc.

Situació

En expansió a Catalunya arran de les introduccions fetes a les reserves nacionals de caça i reserves naturals, normalment en boscos de muntanya.

Mesures de gestió

Mantenir extenses àrees boscoses, ja que és una espècie amb gran mobilitat.

Afavorir clarianes dins del bosc per garantir la producció d’herba i arbustos per a la seva alimentació.

Caldria regular l’expansió de l’espècie cap a àrees on poden causar impactes i desequilibris en els ecosistemes perquè hi manquen els seus principals predadors.

Isard

Cérvol

Senglar

Situació

Principal espècie de caça major en nombre i valor econòmic total, arreu dels boscos de Catalunya.

Mesures de gestió

Diversificar el paisatge i sembrar conreus de blat de moro i altres cereals que els garanteixin un complement alimentari a l’estiu i evitin el desplaçament de senglars.Garantir zones d’abeurada i zones per als banys de fang, sobretot a l’estiu, mantenir àrees de refugi, sense intervenció, amb sotabosc espès, i afavorir la producció de glans dels roures.Actualment, però, s’han autoritzat diverses batudes per reduir el creixe-ment de la població de senglars a tot Catalunya. Per les molèsties que poden ocasionar les batudes en la nidificació d’espècies sensibles, la llei en restringeix la caça en determinades dates i indrets on nien el trencalòs, l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada. En el cas de les fagedes també cal restringir-ne la caça en àrees vitals del gall fer i l’ós.

Plagues

86

F 04

Els insectes defoliadors i els xucladors són els dos grups que causen danys més importants a les fagedes, tot i que la llista d’espècies que poden esdevenir plagues d’aquests boscos és llarga. Una densitat de peus massa elevada és un dels factors que ajuden més a la proliferació d’aquestes plagues, un cop s’ha produït el focus.

Precaucions amb l’ús de pesticides

Els productes fitosanitaris per al control de plagues forestals poden tenir un greu impacte sobre la fauna vertebrada i invertebrada, per la qual cosa es reco-mana fer-ne ús només en casos greus. El seu perill rau en la contaminació dels punts d’aigua, la contami-nació del sòl i la bioacu-mulació a la xarxa tròfica, fins al punt que pot acabar afectant greument tota mena d’organismes: descompone-dors, amfibis, rèptils, petits mamífers, quiròpters i ocells insectívors, que precisa-ment ajuden a controlar les poblacions dels invertebrats que produeixen les plagues. L’ús inadequat d’aquests tractaments químics pot re-sultar contraproduent, ja que afecten de manera important els depredadors naturals de les plagues forestals.

Insectes defoliadors

Euproctis chrysorrhoea

Elkneria pudibunda

Descripció

Lepidòpter defoliador que afecta diferents espècies d’arbres, sobretot els oms, els pollancres, el faig, els freixes, l’arboç, el castanyer, els roures i les alzines. Els adults, que fan entre 32 i 40 mm, tenen ales de color blanc i un casquet de color marró clar al final de l’abdomen. Surten cap a finals de juny, i entre el juliol i l’agost les femelles dipositen els ous sobre les fulles. Les erugues neixen entre finals d’agost i primers de setembre, i es refugien fent una mena de bossa blanca per passar l’hivern. Poden afectar la salut humana a causa dels pèls urticants que recobreixen el seu cos. La primavera següent, perden el comportament gregari i es dispersen entre els arbres.

Recomanacions de gestió

No acostumen a afectar grans superfícies, generalment no més de 200 o 300 ha, per la qual cosa no calen mesures específiques de gestió. Les actuacions més importants s’han portat a terme mit-jançant la utilització de productes fitosanitaris per controlar aquest paràsit i han estat realitzades principalment sobre oms en parcs públics, a la zona central de la Península, i sobre pollancres i arboços arreu del territori.

Descripció

Lepidòpter que pot provocar defoliacions importants en el faig i el vern. Els adults mesuren entre 50 i 70 mm. Tant el cos com les potes anteriors estan recobertes de pèls de color blanc grisós. Poden sortir des de l’abril fins al juny, depenent del clima, i dipositen els ous agrupats en els troncs i les branques, formant clapes fàcils de veure. Les larves neixen entre la primavera i l’estiu, i cap a l’octubre es transformen en crisàlide, estat en què es mantenen fins a la primavera següent. Les crisàlides s’acostumen a trobar en el sòl entre la fullaraca i les restes vegetals. A Catalunya els danys se solen produir de manera cíclica, durant els mesos de maig i juny.


Tot i que de vegades les defoliacions han estat importants, fins avui les poblacions d’aquest insecte s’han regulat de manera natural i no ha estat necessària cap intervenció sobre superfícies digna d’esment, tot plegat s’ha limitat a alguns tractaments fitosanitaris puntuals en zones d’esbarjo.


87Pl

ague

s

Altres plagues que poden afectar les fagedes

Taula F4.1. Altres plagues que poden afectar les fagedes.

Ordre zoològic Espècie Efecte

Lepidòpters Zeuzera pyrina Perforació de la fustaLepidòpters Hylophila prasiana DefoliacióLepidòpters Operophtera brumata DefoliacióLepidòpters Hybernia defoliaria DefoliacióLepidòpters Acalla ferrugana DefoliacióLepidòpters Laspeyresia grosana Danys en fruit

Lepidòpters Laspeyresia fagiglandana Danys en fruit

Coleòpters Rosalia alpina Danys en fusta

Homòpters Phyllaphis fagi XucladorsHomòpters Typhlocyba cruenta XucladorsDípter Mikiola fagi Gales

NOTA: Per compatibilitzar els treballs forestals amb la conser-vació d’espècies, vegeu les F7, F8, F9 i F10.

Insectes xucladors

Cryptococcus fagisuga

Descripció

Homòpter que s’alimenta de saba sobre l’escorça dels faigs amb un estilet picador, que penetra fins al fel·loderma. Té una generació anual i, durant els mesos de juny i juliol, les femelles ponen més de 50 ous en grups de 5 a 9, recoberts d’una secreció cerosa blanca. Després d’això, les femelles moren. Les larves apareixen al setembre. Són grogues ataronjades, petites, amb tres parells de potes ben desenvolupades i dues antenes de cinc artells. Abans de fixar-se en un arbre pot colonitzar-ne d’altres en un radi de més de 100 m. Els primers símptomes de l’afectació són uns minúsculs punts blancs incrustats a la fusta en les es-querdes de l’escorça. En un estat més avançat, els troncs poden quedar recoberts d’una capa blanca que sol aparèixer a l’estiu o la tardor. Cap a l’abril fan una segona muda i perden les potes. Cap al maig fan la darrera muda i passen a femelles adultes, amb petites diferències respecte a les larves.


Els danys més importants produïts als faigs es donen per l’acció d’aquesta caparreta i del fong Nectria coccinea, que normalment es coneix com debilitament del faig. Ajudades pel vent i la pluja, les espores del fong aprofiten les lesions que produeix la caparreta per entrar en els arbres. Els danys se solen detectar sobre els arbres més grans, normalment per grups, i s’anomenen arbres font. La dispersió de les larves es deu fonamentalment al vent. La pluja renta els arbres sans de les petites espores que hi arriben. Normalment les fulles dels arbres afectats acostumen a tenir un aspecte cloròtic, cauen més precoçment a la tardor i l’emborra-ment ve més tard, a la primavera. La mesura més important de control consisteix en una bona localització dels danys per tal de veure la possibilitat de realitzar un aprofitament dels arbres afec-tats abans de la dispersió de les larves i vigilar les plantes joves, ja que poden ser les més perjudicades.

Rhynchaenus fagi = Orchetes fagi

Descripció

Coleòpter que pot ocasionar danys importants en el faig per defoliació, però també de vegades per la pèrdua de fruits (fages), a causa de les mossegades que els poden fer els adults. Aquests mesuren entre 2 i 2,5 mm de longitud, són de color bru-marró, i tenen interestries planes i els èlitres puntejats. Passen l’hivern refugiats al terra entre la fullaraca, o a l’escorça, i solen aparèixer cap al maig. Si no ha començat la foliació dels faigs, acostumen a alimentar-se dels primers brots d’altres plantes, com l’arç blanc o l’esbarzer. Dipositen els ous prop del nervi central de les fulles del faig. Les larves neixen pocs dies després i hi penetren fent una galeria que acaba ocupant una zona prou àmplia a la vora foliar.


El diagnòstic és molt clar quan es detecten galeries a l’interior de les fulles. Els danys solen ser més greus en els faigs joves. Fins avui no ha calgut fer actuacions ni tractaments importants. Si l’afec-tació fos continuada, es podria realitzar algun tractament fitosanitari, principalment en la fase adulta de l’insecte.

Malures

88

F 05

A banda del cor vermell, que és la principal afecció de les fagedes i que es descriu a la fitxa següent, els xancres i l’oïdi dels planifolis són dues de les malures més importants que poden patir els faigs. L’escorça fina d’aquests arbres i l’ambient humit en què viuen els fan propensos a l’atac de diversos tipus de fongs.

Els xancres

Nectria coccinea (Anamorf. Cylindrocarpon faginatum)

Descripció

Fong ascomicet que es troba en diferents espècies de planifolis (aurons, rou-res, alzines, pollancres i oms). La varietat faginata, que afecta el faig, és la més important i s’associa a la presència de l’insecte Cryptococcus fagisuga. Aquest fong és un paràsit oportunista que ataca arbres debilitats. Els primers símptomes es manifesten a les fulles: al principi es veuen petites i cloròtiques i després es panseixen i es tornen de color marró. Al tronc i les branques pro-dueix grans exsudats de saba (xancres), que provoquen primer la mort de les branques des de la base fins a l’extrem i, finalment, la de l’arbre sencer. Els xancres són rugosos i esquerden l’escorça, sota la qual es veu la fusta enfos-quida. Al voltant dels xancres apareixen els cossos de fructificació de color vermell i agrupats com mores. També és característica l’aparició d’un miceli blanc entre l’escorça i el cotó blanc del còccid.


Excepte en exemplars singulars, els tractaments amb fungicides no resulten factibles en l’àmbit forestal. Es pot actuar controlant les poblacions de l’insecte.

Nectria cinnabarina (Anamorf. Tubercularia vulgaris)

Descripció

Fong ascomicet que afecta diferents planifolis (faig, roures, alzines, aurons i bedolls) i que pot ocasionar danys de certa consideració en planters. És freqüent observar-lo sobre branquillons. Generalment és un paràsit oportu-nista de l’escorça que aprofita les ferides, bé siguin produïdes per eines o per factors climàtics (calamarsades o gelades). Els símptomes més característics són els xancres, que poden produir tant la mort dels brots com el pansiment de les fulles. Els cossos de fructificació (bolets) són de color vermell, estan agrupats com els gerds i trenquen l’escorça en sortir per uns petits porus anomenats lenticel·les.


Únicament es recomana fer controls amb fungicides en planters de manera preventiva i després de gelades o pedregades, amb la finalitat de protegir les ferides produïdes.

Figura F5.2. Xancre de Nectria cinnabarina sobre un branquilló jove. Foto: Pablo Cobos.

Figura F5.1. Peritecis de Nectria coccinea que surten a través de l’escorça. Foto: Pablo Cobos.


89M

alur

es

Oïdi dels planifolis

Phyllactinia guttata

Descripció

Fong ascomicet que té formes especialitzades segons l’espècie que afecti, ja que a més del faig és freqüent en altres planifolis, com avellaners, aurons i oms, i ocasionalment en pot afectar d’altres (verns, castanyers, pollancres i salzes). Provoca una caiguda prematura de les fulles. El miceli forma unes taques arrodonides de color entre blanquinós i grisenc, generalment en el revers de les fulles, que creixen fins a cobrir tota la fulla. La intensitat de l’atac sembla que depèn de les condicions climàti-ques dels dies següents a la brotada de les fulles. A la tardor i l’hivern es poden veure per l’anvers de les fulles els cossos de fructificació en forma de petites esferes que en principi són de color groguenc, després vermellós i, finalment, negre.


Com la major part dels oïdis, encara no s’han realitzat controls de manera generalitzada en superfícies forestals. En el cas d’exemplars en llocs singulars o jardineria, es poden tractar amb fungicides específics. El control dels oïdis és molt compli-cat i cal determinar amb precisió el moment idoni del tractament en cada zona.

Altres malures que poden afectar les fagedes

Organisme Espècie Efecte

Ascomicet Ganoderma applanatum Cor vermell del faigAscomicet Fomes connatus Cor vermell del faigBasidiomicet Ungulina marginata Cor vermell del faigBasidiomicet Trametes versicolor Cor vermell del faigBasidiomicet Armillaria melea Podridura de les arrelsOomicet Phytophthora cambivora Podridura de les arrelsOomicet Phytophthora kernoviae Podridura de les arrelsBasidiomicet Inonotus cuticularis Podridura de la fusta

Ascomicet Fusarium sp. DefoliacióAscomicet Ustulina deusta Podridura de la fustaAscomicet Hypoxylon fragiforme Podridura de la fustaBasidiomicet Stereum hirsutum Podridura de la fusta

NOTA: Qualsevol indici d’una patologia de quarantena ha de comunicar-se al Servei de Sanitat Vegetal del DARP (93-304 63 00) o al Servei de Gestió Forestal del DMAH (93-567 42 00).

Figura F5.3. Taques de l’oïdi Phyllactinia guttata sobre una fulla de fals plàtan. Foto: Pablo Cobos.

El cor vermell del faig

90

F 06

La malura del faig que té més interès des del punt de vista comercial és la produïda per una sèrie de fongs que en diem cromògens i que canvien el color de la fusta. A banda del color, les caracterís-tiques físiques de la fusta afectada no varien, excepte la capacitat de curvatura i l’olor que desprèn, i això és suficient perquè no sigui apta per a algunes finalitats.

Els fongs cromògens en el faig Aspecte dels talls de fusta

El cor vermell

La fusta de moltes espècies té la part central, que s’ano-mena duramen i està constituïda per cèl·lules mortes, d’un color diferent de la fusta viva (albeca), més externa i en contacte amb l’escorça. En el cas del faig, normalment el color del duramen i el de l’albeca és el mateix. De vega-des, però, s’observa una coloració diferent (fals duramen), deguda a l’acció d’alguns fongs que en diem cromògens, terme que vol dir, literalment, “que generen color”.

En secció transversal, el cor vermell acostuma a tenir un perfil irregular. La coloració normalment és uniforme però també és molt freqüent veure la zona afectada dividida en taques concèntriques amb vores diferenciades per línies de color fosc. En secció longitudinal s’estén en forma de fus al llarg de la fusta, tot i que en nombroses ocasions no arriba a la zona de les arrels. El fals duramen es pot trobar podrit o buit únicament en exemplars vells i de di-mensions importants. A la fusta tallada, els fongs Unguli-na marginata i Ganoderma applanatum són els causants de produir coloracions vermelles i podridures que donen nom al conegut esbalaïment (“pasmo”, en castellà) del faig, i que no hem de confondre amb el cor vermell.La malaltia que produeixen aquests fongs es coneix com

cor vermell, i les espècies que afecten el faig més ha-bitualment són Unguilina marginata, Ganoderma appla-natum i Fomes connatus. El canvi de color del duramen en els faigs en peu es deu a l’acció enzimàtica del miceli d’aquests fongs, que normalment s’introdueixen a través d’alguna ferida produïda pel trencament de branques, po-des, cavitats de les fustes, afectació per insectes, etc. Les gebrades intenses que congelen o panseixen el duramen són un dels factors que acostumen a afavorir més la proli-feració del cor vermell, atès que afavoreixen la penetració d’una quantitat important d’aire a la fusta. La coloració de la zona afectada sol produir-se quan la humitat es troba per sobre del 60% en relació amb la fusta seca.

Figura F6.1. El bolet de soca Ganoderma applanatum és un dels patògens més habituals que causen el cor vermell del faig. Foto: (cc) Scott Darbey.


91El

cor

ver

mel

l del

faig

Propietats de la fusta afectada


Nombrosos estudis han demostrat que la formació del fals duramen en el faig no té cap mena d’influència sobre la resistència a la tracció ni a la flexió. També s’acostumen a mantenir les característiques de resistència en els dife-rents usos (taulers, contraplacats, laminats, etc.), i admet els vernissos amb la mateixa facilitat que la fusta no afec-tada. L’únic cas en què s’ha d’aplicar un tractament espe-cial és quan es tracta de peces que s’han de corbar, que s’han de sotmetre durant més temps de l’habitual a l’acció del vapor, atesa la menor capacitat que té d’absorbir la humitat. Malgrat tot, el desagradable olor que desprèn fa que la fusta afectada no sigui apta per a determinats usos, principalment, per a caixes d’embalatge d’aliments. Si la fusta està ben seca l’olor desapareix, però el recupera tan aviat com agafa humitat.

Com a mesures preventives per evitar l’afectació del cor vermell es recomana podar les branques mortes i utilitzar algun protector per a les ferides (“màstic”). Fins ara no se sap que, de manera general, es realitzin aquests treballs, atès el seu cost, dificultat i escassa eficàcia.

Figura F6.2. Tot i que és habitual que el cor vermell del faig es manifesti per una tincció circular al voltant del centre del tronc (a), pot arribar a adquirir formes molt més irregulars (b). Foto: Gobierno de Navarra. Sección de Gestión Forestal.

a

b

Compatibilitat dels treballs forestals amb la fauna

92

F 07

Un dels problemes en la conservació de les fagedes, i els boscos en general a Catalunya, és que s’ex-ploten forestalment de tal manera que no arriben a un estat de maduresa, amb arbres d’edat avan-çada i gran port. Això comporta que els arbres grossos siguin escassos i, per tant, també ho són els grans productors de llavors, la disponibilitat de cavitats i la presència de fusta morta i troncs caiguts.

La manca de bosc madur implica que diverses espèci-es veuen alterats o desapareguts els seus nínxols. En aquest sentit l’absència d’arbres de gran port pot limitar la presència de rapinyaires, ja que els necessiten per bastir els seus nius o fer-los servir de talaies i dormiders. També és un factor limitant la fructificació dels arbres i arbustos, pels recursos alimentaris que ofereixen. L’ab-sència d’arbres amb cavitats limita la presència d’espèci-es troglodites d’ocells (pícids, rapinyaires nocturns, etc.) i també de rosegadors, com el liró gris, i de ratpenats forestals. Quan no hi ha troncs caiguts i arbres morts es redueix la presència d’escarabats i artròpodes xilòfags, i l’excès de freqüentació i d’explotació del bosc redueix el refugi i l’aliment per a moltes espècies de fauna. De la mateixa manera l’eliminació de virosta pel trànsit i l’explo-tació afecta també els descomponedors, així com alguns elements molt bons indicadors i rars, com poden ser les planàries terrestres.

Requeriments de la fauna

Figura F7.1. Cal reservar part de la fusta morta com un element important per a moltes espècies de fauna. Foto: Javier Losarcos.

Totes aquestes mancances afavoreixen la presència d’espècies forestals generalistes, mentre que han desa-paregut o estan a punt de fer-ho les espècies de fauna més especialitzades, rares, endèmiques o indicadores de qualitat ambiental.

Com que al nostre país no existeixen pràcticament àre-es on els boscos no s’hagin explotat, seria rellevant es-tablir diverses àrees extenses de tipologies de boscos diferents on aquests no s’explotessin i es deixessin en el seu estat natural. Ja que justament molts dels bos-cos ja estan alterats (estructura d’edats regular, arbres de rebrot,...) aquesta estratègia s’hauria de realitzar ja sigui en aquelles àrees on els boscos ja haguessin estat poc explotats, o si més no prèviament fer els tractaments necessaris de gestió (selecció de tanys, eliminació d’es-pècies al·lòctones, selecció de classes d’edat...) per tal d’aconseguir amb més rapidesa un estat madur.


93Co

mpa

tibilit

at d

els

treba

lls fo

rest

als

amb

la fa

una

Consells forestals per afavorir la fauna

1) Deixar rodals sense tallar, on els arbres es facin ‘avis’ i vells. A banda de mantenir sense tocar certs rodals en les explotacions fo-restals, també és necessari aplicar figures de protecció a llarg termini en determinats boscos o parts més extenses d’aquests, sense perme-tre l’explotació forestal i altres activitats huma-nes que puguin pertorbar la fauna més sen-sible. La protecció d’un bosc madur pot anar més enllà d’una generació humana, ja que els arbres vells poden assolir edats centenàries i fins i tot mil·lenàries.

2) Deixar els arbres morts drets. Convé dei-xar els arbres morts drets, sense tallar-los i sen-se endur-se’ls. Un arbre mort dret és refugi de moltes larves d’insectes que alhora serveixen d’aliment a molts ocells, i també es cobreix de lianes i epífits (molses, líquens...) que aporten una major varietat de nínxols tròfics a l’ecosis-tema. També és molt important quan aquests arbres vells de mida grossa cauen, ja que creen clarianes que permeten el creixement d’herba “pastures pels ungulats”, d’arbres joves i d’ar-bustos, i aporten una major diversitat de recur-sos i fruits al bosc. Els boscos extensos, on hi ha alternança de taques madures de bosc, amb clarianes on creix l’herba, afavoreixen els ungu-lats herbívors, com l’isard, el cabirol i, de distri-bució més restringida, el cérvol.

3) No retirar els arbres morts aterrats, ni triturar-los, ni trinxar-los. La fusta morta al terra és un nínxol per a moltes espècies d’in-vertebrats i de micromamífers, que alhora sus-tenten els carnívors. També aporten nutrients en forma de fusta descomposta per afavorir el creixement de nous arbres. Convé deixar fusta morta als boscos, i no tallar els arbres morts,

Calendari dels períodes crítics per a la fauna

Cal tenir en compte que el grau d’afectació varia en funció de l’espècie i el tipus de treball a realitzar.

Figura F7.2. Períodes crítics en què els treballs forestals poden afectar els diferents grups de fauna.

Amfibis i rèptils

Rapinyaires

Gall fer

Ocupants de cavitats

Mamífers

Grup G F M A M J J A S O N D

Períodes crítics

per afavorir la presència d’invertebrats xilòfags, com ara les larves de l’escabarat del faig i l’osmoderma, que són la base alimentària d’altres animals com ara els picots. Les fumigacions afecten els in-vertebrats protegits de les fagedes, així com l’excés de fertilització.

4) Cal deixar sense tallar i promocionar els arbustos que poden fer de refugis i de productors de llavors. La presència d’arbus-tos al sotabosc és important com a font de fruits carnosos i llavors, que durant la tardor i l’hivern poden ser la base principal d’aliment de moltes espècies. A les fagedes podem trobar boixos, ginebrons, boix grèvol i moixeres de pastor, entre d’altres. El boix grèvol atreu multitud de túrdids, com ara el tord ala-roig i la griva cerdana, que consumeixen els seus fruits vermells a l’hivern. Els fruits secs del faig i altres arbres són aliment de pinsans, pinsà mec, durbec, tal-pons i lirons grisos.

5) Evitar l’eliminació de la virosta, conservar el fullam sec i evi-tar l’erosió. Això permet conservar el sistema de descomposició del sòl, els descomponedors, així com els invertebrats predadors de la comunitat edàfica.

Conservació de la biodiversitat en la planificació forestal

94

F 08

A les fagedes irregulars es recomana incrementar la densitat d’arbres grossos, mentre que a les fagedes regulars, el que interessa és una bona distribució en l’espai dels fustals madurs i evitar superfícies extenses i uniformes d’estadis joves de regeneració. Una distribució en l’espai de petits rodals amb arbres vells afavoreix les espècies associades als boscos madurs.

Variacions d’estructura i composició de les fagedes en funció del grau de maduresa

La gestió de les fagedes com ahàbitats d’interès comunitari

Les fagedes són hàbitats d’interès comunitari (Directiva 92/43/CEE; vegeu el capítol 18), i inclouen nombrosos llocs d’interès comunitari (LIC) en el marc de la Xarxa Natura 2000. Qualsevol activitat que es vulgui fer en aquests espais de la xarxa s’ha de fer amb una gestió que estigui d’acord amb les directrius aprovades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH) per a aquests espais.

La riquesa i l’abundància d’ocells i ratpenats forestals augmenta amb el grau de maduresa (densitat de peus grossos i vells, i volum de fus-ta morta) i d’heterogeneïtat estructural de la fageda. És màxima en les fagedes madures (amb uns 110 arbres de més de 45 cm de DN per hectàrea) i mínima en les fagedes de rebrot, amb arbres grans molt escassos (amb una mitjana només de 10 arbres entre 35 i 45 cm de DN per hectàrea, com a exemplars més grossos). La densitat d’arbres grans (en diàmetre normal i alçària dominant), la densitat de fusta morta en peu i tombada, i el recobriment i l’heterogeneïtat de sotabosc arbustiu, són les variables a tenir més en compte per afa-vorir la diversitat d’ocells a les fagedes. Les tallades per bandes de 20 m o per aclarides successives uniformes no són els mètodes més adients per a la conservació de la fauna forestal, a causa de la modi-ficació de capçades que representen. Es recomana una regeneració per tallades a cops o per petits bosquets (vegeu la fitxa F09).


Figura F8.1. Fageda amb pi roig. Foto: Javier Losarcos.


95Co

nser

vaci

ó de

la b

iodi

vers

itat e

n la

pla

nific

ació

fore

stal

Manteniment d’àrees de refugi

Minimització de la densitat de pistes forestals i de desembosc

Conversió de les pinedes de pi roig en fagedes

Protecció de la fauna forestal en les tallades de regeneració

Protecció d’ocupants de cavitats

Per conservar la biodiversitat de les fagedes és important mantenir àrees refugi per a l’envelliment del bosc. Poden ser des de petites àrees inferiors a 10 ha fins a rodals d’unes quantes desenes d’hectàrees. Per establir aques-tes àrees hem de tenir en compte que:

• Poden coincidir amb zones especialment interessants per a la fauna (per exemple, rodals especialment madurs o de fageda amb joliu). Un rodal madur pot ser fàcilment colonitzat per ocupants de cavitats, com el picot negre.

• Segons l’estat de la fageda poden ser necessàries ta-llades de millora per accelerar la dinàmica del bosc i la seva evolució cap a una situació més madura.

En obagues on s’observi la proliferació del faig es pot optar per afavorir la fageda o una comunitat mixta. Tot i això, la gestió pot mantenir rodals de pi roig mesclat amb el faig, o peus dominants de pi esparsos enmig la fageda, que incrementaran l’interès del bosc per als ocells i altra fauna. El pi roig és un bon substrat d’alimentació, tant quan és viu com si el faig l’ofega i acaba convertint-se en un arbre sec de grans dimensions.

Es pot regenerar la massa per mitjà de bosquets (entre 10 i 20 m de radi), que no modifiquen excessivament la frac-ció de cabuda de coberta de les capçades ni la qualitat de l’hàbitat per als ocells. En fagedes productives, i amb una gestió de bosc alt irregular, una densitat elevada de peus grossos afavoreix la diversitat d’ocells. Per exemple, com a valors orientatius es pot donar una densitat de 60 a 90 peus més grossos que la classe diametral 30 i entre 10 i 50 peus més grossos que la classe diametral 45.

Les pistes forestals i de desembosc generen uns impactes sobre la fauna que cal tenir en compte. Aquests impactes deriven principalment de l’augment de freqüentació huma-na. És recomanable planificar molt bé les pistes forestals i de desembosc per construir-ne el mínim necessari i limi-tar-hi el pas de vehicles posant tanques i cadenats.

Fins a catorze espècies d’ocells i dotze de ratpenats han estat localitzades en cavitats de faig als Pirineus. Es poden reservar rodals (d’1 a 10 ha) amb arbres vells i fusta morta abundant. Es recomana respectar un cert nombre de peus amb cavitats de picot. Un criteri és deixar en peu tots els arbres amb cavitats. Un altre és deixar una certa quantitat de peus grossos (amb cavitats o sense) distribuïts pel rodal (entre 5 i 10 peus/ha). També cal respectar la totalitat d’ar-bres secs desbrancats (estaques) a partir de 15 cm de DN. Si la mortalitat d’arbres és molt elevada convé deixar-ne una certa quantitat, sobretot si tenen cavitats (de 5 a 10 peus/ha). També és important deixar abundant fusta morta de grans dimensions al terra (de 15 a 20 cm de DN).

Figura F8.2. Fageda madura. Foto: Javier Losarcos.

Conservació de la biodiversitat en el moment de la tallada

96

F 09

La consideració de criteris senzills de conservació a l’hora de realitzar les tallades permet mantenir i millorar la biodiversitat de les fagedes. En aquest capítol es donen uns criteris generals de conservació, i la seva aplicació, en cada cas concret, ha d’anar lligada a la planificació a escala de paisatge.


Figura F9.2. Mescla arbrada en una fageda. Foto: Javier Losarcos.

Regeneració de les fagedes

Efectes de l’estructura i la composició de la fageda

Per estimular la regeneració de les fagedes, es recomana un tractament silvícola de tallades de regeneració per bos-quets, amb obertures de 10 a 30 m de radi o entre una i dues vegades i mitja l’alçària dominant de l’arbrat. Cal, però, no modificar excessivament la densitat de recobriment de cap-çades (de 15 a 20% de la superfície del conjunt del rodal). Aquesta distribució conforma estructures regulars dins el bosquet i irregulars i heterogènies en l’espai, i això afavoreix la biodiversitat. Cal deixar en peu la major part d’estaques (troncs d’arbres morts sense brancam) i d’arbres amb cavi-tats de picot o nius de rapinyaires.

És important potenciar la densitat de peus grossos, amb di-àmetre normal (DN) de 35 cm o més, perquè són essenci-als per afavorir la biodiversitat. Alhora, es recomana deixar envellir una certa densitat d’arbres grossos en estacions de bona qualitat ecològica (orientativament, 10 o 20 peus/ha). Els arbres grossos són els que tenen més cavitats en tronc, i són essencials per al refugi i la cria de nombroses espècies (figura 9.2). Convé respectar la diversitat d’arbres acompanyants i plantes del sotabosc, atès que afavoreixen la riquesa faunística.

Figura F9.1. Relació entre la riquesa d’ocells ocupants de cavitats en arbre i la densitat de cavitats en tronc en fagedes del nord-est de Ca-talunya. Font: Camprodon et al., 2008.

Abundància d’ocells d’espais oberts (individus per estació de mostreig)

Estructura

8

7

6

5

4

3

2

1

0BV FM TD TF


97Co

nser

vaci

ó de

la b

iodi

vers

itat e

n el

mom

ent d

e la

talla

da

Tractament del sotabosc

A causa de la poca varietat de l’estrat arbustiu cal res-pectar el major nombre de peus diferents del boix, així com la totalitat dels peus de boix grèvol, espècie pro-tegida. En els treballs forestals s’ha d’evitar afectar les catifes de geòfits, com el joliu i el buixol.

Manteniment d’elements d’importància per a la fauna

• Peus de grans dimensions. Cal respectar un cert nombre d’arbres sense tallar perquè envelleixin (de 5 a 20 peus/ha) repartits pel rodal. Els millors peus a reser-var amb vista als ocells són els més alts, de tronc recte i més gruixut. El diàmetre normal a partir del qual les cavitats naturals són abundants és de 55 cm.

• Mescla arbrada. Convé afavorir la mescla arbrada, tant de planifolis (roures, cirerer, tells, freixes, blada, avellaner, boix grèvol, etc.) com de coníferes (pi roig, teix i avet), perquè incrementa la biodiversitat, enriqueix i protegeix el sòl i dóna més bona protecció contra els incendis. La distribució de la mescla és millor que si-gui homogènia, però cal tenir en compte les condicions ecològiques del terreny.

• Arbres amb cavitats. El faig és un bon conformador de cavitats en tronc i en socs, però escassegen en fagedes gestionades. Molts animals, com el mussol pirinenc o els ratpenats, aprofiten aquestes cavitats.

• Soques i troncs vells. Les soques velles i els troncs en avançat estat de descomposició constitueixen l’hà-bitat a petita escala per a fongs, molses, hepàtiques i invertebrats. És important respectar una bona quantitat i distribució en l’espai d’aquests microhàbitats, per as-segurar la capacitat de dispersió d’aquests organismes (que ja és limitada per naturalesa).

• Plantes geòfites. Les pràctiques de desembosc poden malmetre les catifes de joliu, buixol i altres plantes que mantenen les seves gemmes soterrades durant l’hivern (geòfits). Cal localitzar aquests elements florístics, so-vint concentrats als torrents i replans humits i de sòl ric, i evitar el ròssec i el trànsit de maquinària per sobre.

Figura F9.3. Les cavitats dels arbres vells o morts són un element important per a la fauna. Foto: Javier Losarcos.

Gestió per a la conservació de l'escarabat del faig

98

F 10

L’escarabat del faig és una espècie de gran bellesa protegida dins de l’àmbit europeu, i està catalo-gada de vulnerable en tot el món. És una espècie que depèn de la maduresa de la fageda, i per tant és una indicadora del bon estat de conservació del bosc. La destrucció directa d’aquestes fagedes més madures és la seva principal amenaça de conservació.

Estatus

Requeriments d’hàbitat

Cicle vital

L’escarabat del faig o rosalia (Rosalia alpina) és un coleòpter de la família dels cerambícids. És una espècie que es troba protegida dins dels àmbits europeu, estatal i autonòmic (Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversi-tat, Catàleg nacional d’espècies amenaçades, Llei de protecció dels animals, de l’any 2008, i PEIN). A escala europea, hi ha altres països que la consideren una espècie protegida, com Alemanya, Polònia i Hongria. A Espanya es considera vulnerable perquè el seu hàbitat na-tural, les fagedes humides, es troba amenaçat. A escala mundial també es considera amena-çada, sota la mateixa categoria (VU), segons l’informe de l’UICN.

L’escarabat del faig viu principalment a les fagedes madures (bos-cos humits de caire centreeuropeu), on abunda la fusta morta de faig, que constitueix l’aliment de les seves larves. Requereixen una coberta relativament esclarissada, que deixi passar la llum solar, i arbres madurs morts o a punt de morir. A Espanya es dis-tribueix per tota la zona d’extensió de la fageda, de manera que a Catalunya es troba als Pirineus, el Montseny i la Serralada Trans-versal. També ha estat citada sobre altres arbres dels gèneres Carpinus, Fraxinus, Salix, Juglans, Castanea, Quercus, Larix, Ti-lia, Alnus, Crataegus i Ulmus.

És un insecte amb metamorfosi completa. Les larves s’alimenten de la fusta morta del faig, es desenvolupen a sobre seu, i triguen uns dos o tres anys a realitzar la metamorfosi (algunes, quatre anys). Formen l’estat de pupa a la primavera o l’inici de l’estiu. Els adults habitualment neixen entre el juny i el juliol, són diürns i vo-len a ple sol fins a l’agost, però també es poden observar des del maig al setembre. Se solen trobar sobre arbres o arbustos, però no sobre flors. Els adults viuen de tres a sis setmanes, i també s’alimenten de la fusta del faig o d’altres arbres caducifolis. Les femelles ponen els ous en petites cavitats de la fusta, que poden fer elles mateixes.


99Ge

stió

per

a la

con

serv

ació

de

l'esc

arab

at d

el fa

ig

Problemes de conservació i amenaces Mesures de conservació

L’escarabat del faig és una espècie rara, difícil de trobar, ja que la seva distribució és fraccionada i les seves po-blacions acostumen a presentar pocs individus. És una espècie indicadora del bon estat de conservació de les fagedes, a causa de la seva dependència dels arbres madurs. La principal amenaça és la pèrdua d’hàbitat i els treballs forestals que no deixen arbres madurs o fusta morta a les fagedes. Les fumigacions silvícoles també el perjudiquen. La transformació de les fagedes en plan-tacions forestals de coníferes suposen una amenaça per a l’espècie. També pot patir els efectes d’un excés d’humitat que afavoreixi el desenvolupament de fongs i podreixi la fusta, cosa que en pot impedir la metamorfosi. De forma contrària, una sequedat excessiva impedeix el desenvolupament larvari, que necessita troncs humits. La fertilització dels boscos pot afavorir un desenvolupa-ment excessiu de la coberta de fulles, i això afecta el grau d’humitat que l’espècie requereix.

Un altre factor d’amenaça és la recollida furtiva d’exem-plars per part dels col·leccionistes d’insectes, ja que es tracta d’una espècie molt preuada per la seva bellesa. La pèrdua d’hàbitat també suposa una amenaça per a l’espècie, quan hi ha destrucció directa de la fageda. Un exemple en són els projectes de complexos turístics en indrets amb fagedes.

Les mesures de conservació han d’anar dirigides a prote-gir les fagedes humides on viu. És important per la seva conservació no retirar els troncs caiguts, perquè s’ali-menta de la fusta morta i s’hi reprodueix. Es recomana als silvicultors que deixin troncs o branques mortes en el bosc o en clarianes assolellades. Pel que fa a l’educació ambiental en els parcs naturals, pot ser positiu fer saber el grau d’amenaça de l’espècie, el seu caràcter indicador de fagedes madures i alhora informar sobre la prohibició de la recollida o afectació dels exemplars, per evitar-ne la recol·lecció.

Figura F10.1. L’escarabat del faig. Foto: Javier Losarcos.

LES FAGEDESAnnexos

Per què fem servir l’ETR i no el tipus de climaLa conservació d’hàbitats i espècies a CatalunyaReintroduccions, introduccions i reforçaments poblacionals d’espècies cinegètiquesDiagrames de les característiques estructurals de les fagedes catalanesLlista d’espècies ordenades pel nom comú catalàLlista d’espècies ordenades pel nom comú castellàLlista d’espècies ordenades pel nom científicGlossariAbreviatures, sigles i unitats de mesuraReferències consultadesBibliografia per saber-ne mésÍndex terminològic

A 01

A 02

A 03

A 04

A 05

A 06

A 07

A 08

A 09

A 10

A 11

A 12

Foto

: Jav

ier L

osar

cos

Per què fem servir l’ETR i no el tipus de clima

102

A 01

Una de les variables més importants a l’hora d’explicar les diferències de creixement en plantes d’una mateixa espècie vegetal és la quantitat d’aigua que la planta fa servir durant el seu període actiu. Però aquesta variable, que depèn bàsicament de la quantitat d’aigua disponible i de la temperatura ambient, és molt difícil de mesurar directament i per això se n’empren d’altres que hi estiguin prou relacionades i que siguin molt més assequibles. El tipus de clima que hi ha a cada lloc és un bon indicador de la quantitat d’aigua que les plantes poden utilitzar, però n’hi ha un de millor: l’evapotranspiració real (ETR).

Què és l’evapotranspiració real?

L’evapotranspiració és la consideració conjunta de dos processos: l’evaporació i la transpiració. Després d’haver plogut, el sòl i la vegetació contenen força aigua i quan els raigs solars escalfen de nou l’ambient part d’aquesta aigua pot passar de líquid a vapor per evaporació. La transpiració, en canvi, és un procés biològic pel qual les fulles intercanvien aigua que la planta ha absorbit del sòl per CO2 de l’atmosfera, que utilitzen per al seu creixement. L’evapotranspiració real (ETR) és la quantitat real d’aigua que passa a l’atmosfera en un lloc determinat com a resultat de l’evaporació i de la transpiració.

Com més alta sigui l’ETR més gran és la quantitat d’aigua que la planta fa servir, més gran és la quantitat de CO2 que incorpora i, en definitiva, més gran és el seu creixement. Per tant, si una espècie està present en dos indrets diferents i la resta de condicions (exposició a temperatures extremes, pasturatge, competència, gestió, etc.) són idèntiques, creixerà més la planta que es trobi amb l’ETR més alta.

Relació de l’ETR amb el tipus de clima

Perquè hi hagi un valor alt d’ETR, cal que es donin dos requisits alhora: que hi hagi prou aigua emmagatzemada al sòl i que hi hagi prou energia (temperatura elevada) per passar l’aigua de líquid a vapor. Per contra, els valors baixos d’ETR es donen quan manca qualsevol d’aquests dos requisits. Així, es donen valors baixos d’ETR a les zones amb escassa precipitació, tot i que la temperatura sigui elevada (terres de la plana de Lleida o Tarragona), perquè no hi ha prou aigua emmagatzemada, però també a les zones amb una elevada precipitació i temperatures baixes (Pirineus), perquè durant una bona part de l’any no hi ha prou energia per evapotranspirar l’aigua emmagatzemada.

D’aquesta manera, es constata que climes ben diferents, com el de la plana de Lleida o el de l’alta muntanya pirinenca, poden indicar capacitats d’ús de l’aigua per les plantes de proporcions similars. És per aquest motiu que en aquest manual s’ha fet servir l’ETR i no el tipus de clima, com és habitual.

Zonació dels valors d’ETR en aquest manual

La zonació dels valors d’ETR en aquest manual s’ha fet agrupant en sis categories els valors d’ETR per a tota la superfície de Catalunya, mesurats en les mateixes unitats que la precipitació, és a dir, mil·límetres d’aigua per metre quadrat i any (mm/any, simplificat habitualment en mm). El resultat és el mapa de la figura A1.1.

Càlcul dels valors d’ETR

Aquests valors d’ETR es basen en una aproximació feta l’any 1972 per Specht. El càlcul es fa en dues fases. A la

LES FAGEDES. Annexos

103Pe

r què

fem

ser

vir l’

ETR

i no

el ti

pus

de c

lima

primera es calcula el coeficient evaporatiu (k) de tots els mesos de l’any segons la fórmula:

ETR = k . W . ETP (mm),és a dir:

k = 1/W . ETR/ETP (1/mm),

on:ETR és l’evapotranspiració real del mes (mm),ETP és l’evapotranspiració potencial del mes segons l’aproximació de Hargreaves-Samani (mm),W és l’aigua disponible per a la planta (mm),

sabent que: W = P + S – D (mm),

on:P és la precipitació (mm),S és l’aigua retinguda o emmagatzemada al sòl (no pot passar de Smàx),D és el drenatge; si supera Smàx hi ha drenatge.

L’aigua emmagatzemada al sòl (S) no pot passar mai de la capacitat màxima de retenció d’aigua al sòl, que per simplificar es considera constant per a tot el territori (Smàx), de manera que si se supera aquest llindar, l’aigua sobrant es drena (D). S’han fet els càlculs considerant una Smàx de 10 mm, que es correspon força bé amb els gruixos de sòl habituals de les zones on hi ha bosc a Catalunya.

El valor mínim de la k dels dotze mesos de l’any es pren com a valor constant per a la segona fase del càlcul. Considerar el valor de la k mínima constant al llarg de l’any és una simplificació i és equivalent a considerar que la vegetació és perennifòlia i amb una quantitat de fulles que no varia al llarg de l’any. Dit d’una altra manera, el coeficient k s’ha d’anar aproximant per un ajust de la vegetació a un valor tal que l’aigua retinguda al sòl s’aproximi a zero, però que mai no l’iguali ni en el moment més sec de l’any.

Coneixent el valor de kmín s’aplica de nou:

Wi = Pi + Si -1

L’aigua disponible del mes és la precipitació del mes més l’aigua retinguda al sòl del mes anterior.

ETRi = kmín·Wi ·ETPii:

Si = Wi – ETRi

El valor de Si és l’aigua disponible menys l’ETR. Si tot i això, el valor de Si supera la Smàx la diferència es perd per drenatge.

Figura A1.1. Mapa de les categories d’ETR que es fa servir en aquest manual.

Zona d’ETR molt alta

Zona d’ETR alta

Zona d’ETR moderada

Zona d’ETR baixa

Zona d’ETR molt baixa

Valors d’ETR (mm)640 o més

de 540 a 640de 440 a 540de 340 a 440menys de 340

La conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya (I)

104

A 02

La UE va aprovar la Directiva Hàbitats amb l’objectiu global de “contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres” en el territori dels estats membres. Una de les estratègies cabdals de la directiva per assolir aquest objectiu és la creació de la Xarxa Natura 2000, formada amb les àrees designades com a zones especials de conservació (ZEC) i amb la incorporació de zones d’especial protecció per als ocells (ZEPA), que emanen de la Directiva Ocells.

La Directiva Hàbitats determina que a les zones especials de conservació (ZEC) s’hauran de fixar les mesures reglamentàries, administratives o contractuals adequades, o plans de gestió quan s’escaigui, amb la finalitat de restablir, o mantenir, l’estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. És a dir, no defineix a priori un grau de protecció o de gestió, sinó que se’n valora l’eficàcia a partir d’informes sobre les disposicions i mesures adoptades, com també els progressos de conservació realitzats.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Ge-neralitat de Catalunya va aprovar el setembre de 2006 la Proposta catalana de modificació de la Xarxa Natura 2000 (figura A2.1). La normativa diu que cal fixar les mesures necessàries per al restabliment o manteniment de l’estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies de flora i fauna d’interès comunitari (vegeu fitxes F7, F8, F9 i F10 sobre la gestió d’aquests elements). Per a una in-formació actualitzada de l’estat de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, consulteu l’enllaç: <http://mediambient.gen cat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/index.html>.

La Directiva Hàbitats inclou a l’annex I una relació de grups d’hàbitats considerats especialment interessants, anomenats hàbitats d’interès comunitari (HIC). Aquestes unitats no es corresponen pas directament amb els hàbitats del Manual de Biòtops Corine (CBM), sinó que generalment n’apleguen uns quants de relacionats entre ells, i per això són designades mitjançant un títol propi i identificades amb un codi de quatre xifres. El CBM és una relació pretesament exhaustiva de tots els hàbitats de la Unió Europea, elaborada l’any 1991 i revisada i adaptada al territori català per Vigo et al. (2005).

Figura A2.1. Espais de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya. Font: Generalitat de Catalunya.

La Xarxa Natura 2000

Espais de la Xarxa Natura 2000

Límits comarcals

Els hàbitats d’interès comunitari i els hàbitats del Manual de Biòtops Corine

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/index.html




105La

con

serv

ació

d’h

àbita

ts i

espè

cies

a C

atal

unya

(I)

Normativa legal sobre la conservació d’hàbitats i espècies referida als capítols 17 i 18

Normativa autonòmica:

• Acord de Govern/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per als ocells (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

Per a la flora:

• Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya.

• Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol.

• Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Per a la fauna:

• Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

Normativa estatal:

• Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades.

Normativa europea:

• Directiva Ocells: Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells silvestres, i les seves modificacions posteriors (com la darrera: Directiva 97/49/CE, de 29 de juliol, per la qual es modifica la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació dels ocells silvestres). Les espècies incloses a l’annex I han de ser objecte de mesures especials de conservació de l’hàbitat.

• Directiva Hàbitats: Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L206, 22.07.92) i la seva modificació posterior: Directiva 97/62/CEE, del Consell de 17 d’octubre de 1997, per la qual s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.

– Annex I: Hàbitats d’interès comunitari (HIC) per a la conservació dels quals s’han de designar zones d’especial conservació (ZEC).

– Annex II: Espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals s’han de designar zones d’especial conservació (ZEC).

– Annex IV: Espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.

– Annex V: Espècies animals i vegetals d’interès comunitari la recol·lecció a la naturalesa i l’aprofitament de les quals poden ser objecte de mesures de gestió.

La conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya (II)

106

A 02

Valoració de la situació d’amenaça dels hàbitats i les espècies referits als capítols 17 i 18

1 UICN. (2001). Categories i criteris de la Llista Vermella de la UICN: Versió 3.1. Comissió de Supervivència d’Espècies de la UICN. Gland, Suïssa, i Cambridge, Regne Unit.

Situació d’amenaça:

Per a les espècies s’han emprat les següents llistes i llibres vermells de diferent àmbit geogràfic. En tots els casos les categories d’amenaça de referència usades són les marcades per la UICN (2001).1

• ICHN. Fongs, líquens i briòfits que requereixen mesures de conservació a Catalunya. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 2010. En línia a: <http://ichn.iec.cat/pdf/FLBprot.pdf>.

• Sáez, LL.; Aymerich, P.; BLAnché, c. Llibre vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania editio, 2010.

• ICHN (2008): Invertebrats que necessiten mesures de conservació a Catalunya. Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona. En línia a: <http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf>.

• PLeguezueLoS, J.M.; Márquez, R.; LizAnA, M. (eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Madrid: Dirección General de Conservación de la Naturaleza – Asociación Herpetológica Española, 2002.

• EStrAdA, J.; Pedrocchi, V.; BrotonS, L.; HerrAndo, S. (eds.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia (ICO). Lynx Edicions, 2004.

• PALomo, L.J.; giSBert, J.; BLAnco, J.c. (eds.). Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terrestres de España. Madrid: Dirección General para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU, 2007.

Per als hàbitats s’ha emprat l’obra següent, que fa servir criteris d’amenaça propis:

• Vigo, J.; CArrerAS, J.; Ferré, A. (eds.). Manual dels hàbitats de Catalunya: catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. Vols. I (Introducció) i VI (4- Boscos). Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2005. En línia a: <http://www.ub.edu/geoveg/cat/Manu alCORINE.php>.

http://ichn.iec.cat/pdf/FLBprot.pdf

http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008%28web%29.pdf

http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008%28web%29.pdf

http://www.ub.edu/geoveg/cat/Manu alCORINE.php

http://www.ub.edu/geoveg/cat/Manu alCORINE.php


107La

con

serv

ació

d’h

àbita

ts i

espè

cies

a C

atal

unya

(II)

Normativa autonòmica:

• Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

• Ordre, de 16 de juliol de 1991, per la qual es regulen els aprofitaments forestals per a ús domèstic.

• Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

• Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural (i modificacions posteriors a la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de diverses lleis, i a la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa).

• Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

• Ordre, de 17 de gener de 1999, per la qual s’estableixen les espècies objecte de caça.

• Ordre, de 21 de juliol de 1999, de regulació de la captura en viu, la tinença i l’exhibició pública d’ocells fringíl·lids.

• Decret 206/2005, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

• Acord de Govern/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per als ocells (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

Principal normativa autonòmica i estatal que regula les activitats en el medi natural

• Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals (i modificacions posteriors a la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica).

Normativa estatal:

• Llei, de 20 de febrer de 1942, per la qual es regula el foment i la conservació de la pesca fluvial.

• Decret llei, de 6 d’abril de 1943, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei de pesca fluvial de 20 de febrer de 1942.

• Reial decret 1118/1989, de 15 de setembre, pel qual es determinen les espècies objecte de caça i pesca comercialitzables i es dicten normes sobre aquesta qüestió.

• Llei 17/1970, de 4 d’abril, de caça.

• Decret 506/1971, de 25 de març, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei de caça.

• Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat.

• Reial decret 1118/1989, de 15 de setembre, pel qual es determinen les espècies objecte de caça i pesca comercialitzables i es dicten normes sobre aquesta qüestió.

108

A 03

A Catalunya, es calcula que hi ha aproximadament 80.000 caçadors, fet que dóna una idea de la dimensió econòmica que representa l’activitat cinegètica, tant per a les finques privades com públiques, i que pot ser, fins i tot, més rellevant que l’explotació forestal o agrícola. Atès que incideix sobre les espècies salvatges i en àrees naturals, l’explotació cinegètica té una connotació de conservació rellevant, tant pel que fa a les espècies com pel que fa al medi i als ecosistemes. En aquest sentit, moltes d’aquestes són espècies clau en els ecosistemes que habiten, ja sigui perquè es troben a la base alimentària de moltes altres (com és el cas del conill, la perdiu o el tudó) o perquè modelen gran part dels nostres boscos i les nostres pastures (com fan el senglar, els cèrvids, l’isard o la cabra salvatge), a més d’incidir en el manteniment de les poblacions de carronyaires.

Cal entendre que les espècies cinegètiques són un re-curs renovable i, per tant, haurien de ser gestionades de forma sostenible, seguint el criteri de rendiment òptim a llarg termini, i no pas de rendiments màxims puntuals. Per això, cal tenir en compte les taxes de productivitat (èxit reproductiu) i supervivència dels individus de cada població (perquè l’extracció d’exemplars no en compro-meti la viabilitat futura) i assegurar-se que l’activitat cine-gètica no comportarà tampoc perjudicis a les altres espè-cies, els hàbitats o els ecosistemes. Per aquest motiu, és imprescindible l’elaboració de censos periòdics de les poblacions cinegètiques de cada zona, per tal de conèi-xer el nombre d’exemplars presents, l’estructura demo-gràfica i la producció anual d’individus, abans d’establir les quotes de captura.

Reintroduccions, introduccions i reforçamentspoblacionals d’espècies cinegètiques (I)

Cérvol


109

Intervencions que comporten l’alliberament d’animals

Quan les poblacions d’una espècie cinegètica es troben en estat precari o han desaparegut, es pot actuar sobre aquestes de manera directa o indirecta. Seguint el criteri de mínima intervenció, caldrà prioritzar les mesures indirectes, que són les que no impliquen la manipulació d’animals, sinó que tenen a veure amb la millora de l’hàbitat i l’àrea on aquests viuen. En canvi, les mesures de gestió directa, que sovint són les que es prioritzen, sí que impliquen la manipulació d’animals, amb la idea sovint errònia que l’aportació de nous individus resoldrà la situació de minva poblacional. En aquest sentit, tant des del punt de vista d’una explotació sostenible com de la conservació de la biodiversitat, les possibles opcions d’intervenció directa depenen dels objectius del gestor i, de forma general, són les següents:

• Reintroducció. Incorporació d’individus amb l’objectiu de crear un nucli de població estable en una àrea on l’espècie ha estat present històricament i n’ha desapa-regut. Hi ha tres requisits imprescindibles per poder-la dur a terme: 1) que els factors que van causar l’extinció local de l’espècie hagin desaparegut, 2) que els hàbi-tats i les condicions actuals permetin la supervivència de l’espècie sense un alliberament continuat d’animals, i 3) que la incorporació dels nous individus no gene-ri perjudicis a altres espècies autòctones, als hàbitats o als processos ecològics. Per això, la reintroducció d’una espècie en zones profundament transformades, on fa segles que l’espècie ha desaparegut, tot i que pu-gui ser viable, pot alterar alguns d’aquests processos i, a efectes ecològics, hauria de ser considerada una veritable introducció.

• Introducció. Incorporació d’individus amb l’objec-tiu de crear un nucli de població estable en una àrea on l’espècie no ha estat present històricament i, per tant, cal considerar-la una espècie al·lòctona (forana a la zona). Per dur-la a terme, cal acomplir el segon i el tercer requisits definits a les reintroduccions. En aquest sentit, l’alliberament d’individus de subespèci-es o varietats d’una espècie no presents a la zona es poden considerar també introduccions, ja que poden presentar característiques genètiques molt diferents a les de l’espècie autòctona que es pretén refer. Quan la presència històrica d’una espècie és anecdòtica o insegura, és prudent tractar-la també com una espècie al·lòctona, per un principi de precaució.

• Reforçament. Alliberament d’exemplars d’una espècie en una àrea on aquesta és present però en baix nom-bre i en situació poblacional precària, amb l’objectiu de donar-li un suport demogràfic que permeti l’estabilitza-ció de la població. Cal acomplir els mateixos requisits que en la reintroducció. En aquest sentit, l’alliberament d’individus poc abans de la caça no representa cap re-forçament poblacional, sinó que només pot servir per incrementar momentàniament el nombre de peces a capturar. Aquest tipus d’actuació pot comportar efec-tes no desitjats, com l’augment de la competència per determinats recursos dins de la població, l’aparició de predadors oportunistes i estrès comportamental en la població autòctona, entre d’altres.

• Repoblació. És un terme ambigu emprat indistintament per a espècies autòctones i al·lòctones, que només fa referència a l’alliberament d’exemplars en una àrea amb objectius cinegètics, sigui per reforçar la població present o per crear-ne una de nova.

Rei

ntro

ducc

ions

, int

rodu

ccio

ns i

refo

rçam

ents

pob

laci

onal

s d’

espè

cies

cin

egèt

ique

s (I)

110

Sempre és millor afavorir una població salvatge, que es pot fer incrementant-ne la supervivència i l’èxit reproductor per mitjà de la millora de les condicions de l’hàbitat i reduint l’extracció d’animals (quotes de caça), que no pas fer alliberaments d’individus (reforçaments, repoblacions i reintroduccions). La raó és que els animals salvatges autòctons solen tenir una adaptabilitat més elevada que no pas els animals procedents d’alliberaments, perquè ja estan adaptats a les condicions ambientals locals, tenen un coneixement del territori (d’on vénen els perills, on són els recursos) i han estat seleccionats genèticament al llarg de moltes generacions per a les condicions locals particulars que s’hi donen. Això és tan important que, fins i tot davant de la manca d’exemplars salvatges en una àrea concreta, una millora de les condicions de l’hàbitat pot ser suficient per atraure individus de poblacions properes que la poden colonitzar. Quan la incorporació de nous individus al medi sigui, però, indispensable, cal tenir en compte els punts següents:

1. Cal estar segurs que l’àrea i el medi on es volen incorporar els individus té prou capacitat de càrrega per albergar una població viable. Si l’àrea és adient però petita i es troba envoltada per una gran àrea de condicions desfavorables, l’espai vital serà insuficient i és molt probable que l’alliberament no aconsegueixi crear un nucli poblacional estable.

2. No alliberar mai animals si no hi ha garanties que els hàbitats són adequats (bons refugis, aliment suficient, etc.).

3. Cal tenir un pla tècnic redactat i supervisat per profes-sionals (biòlegs, ambientòlegs, enginyers de forests), el

A 03

qual s’ha de seguir amb rigor (infraestructures, calendari, edats dels animals, pressupost, etc.).

4. Abans d’executar cap alliberament, cal assegurar els recursos tècnics, econòmics i humans a llarg termini, per tal que el pla es desenvolupi segons el protocol establert. No es pot executar un pla sense garantir-ne la continuïtat necessària.

5. Cal assegurar-se que els exemplars alliberats tenen un fenotip i un genotip similar i compatible amb els que hi ha a la zona d’acollida, i que no es tracta de varietats o subespècies foranes. En aquest sentit, emprar animals de nuclis poblacionals propers és l’opció més prudent.

6. No emprar en cap cas animals emparentats amb individus domèstics o directament domèstics (com pot ser el cas dels conills, les perdius o els senglars), perquè mostren comportaments poc adequats des d’un punt de vista etològic, empobreixen genèticament les poblacions autòctones i poden aportar malalties per a les quals sovint els animals salvatges no tenen defenses.

7. Abans de l’alliberament, cal assegurar-se que els exemplars no són portadors de malalties o paràsits que puguin encomanar a les poblacions autòctones, i cal tenir especial cura amb els virus (com ara, el virus hemorràgic dels conills), per l’alta capacitat de mutació i generació de noves soques que posseeixen.

8. És imprescindible assegurar que els animals gaudiran de tranquil·litat, que disposaran del temps adient per adaptar-se i que no es realitzarà cap activitat cinegètica fins que la població sigui autosostenible.

Decàleg de les reintroduccions, introduccions i reforçaments de poblacions d’animals

Reintroduccions, introduccions i reforçamentspoblacionals d’espècies cinegètiques (II)


111

9. És necessari individualitzar els animals que s’alliberen, amb marques o amb la col·locació de dispositius de seguiment (anelles, emissors, etc.), per poder obtenir dades sobre la seva capacitat d’adaptació i supervivència, com també fer un seguiment poblacional al llarg del temps per avaluar l’efecte de l’alliberament i l’evolució de l’abundància del nucli poblacional.

10. S’ha de tenir en compte, tant prèviament com posterior a la incorporació dels nous individus, els efectes negatius que poden causar als hàbitats, als béns (conreus, boscos, etc.), a les altres espècies autòctones i als processos ecològics.

Rei

ntro

ducc

ions

, int

rodu

ccio

ns i

refo

rçam

ents

pob

laci

onal

s d’

espè

cies

cin

egèt

ique

s (II

)

Cabra salvatge

Diagrames de les característiques estructurals de les

112

A 04 fagedes catalanes1

Figura A4.1. Característiques estructurals (distribució de mides, àrea basal i alçària dominant) de totes les parcel·les de fagedes ca-talanes de l’IFN3 situades a les zones d’evapotranspiració real (ETR) alta i moderada, per a obagues i solells. A l’eix horitzontal, cada columna és una parcel·la. Es mostren totes les parcel·les en ordre creixent d’àrea basal. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

1. Per interpretar els diagrames de característiques estructurals, vegeu el capítol 23.

Petits Mitjans Grossos Extraordinaris Alçària dominant

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Àrea basal (m2/ha) Alçària dominant (m)

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

ETR moderada (nord)ETR alta (nord)ETR molt alta (nord)


113Di

agra

mes

de

les

cara

cter

ístiq

ues

estru

ctur

als

de le

s Di

agra

mes

de

les

cara

cter

ístiq

ues

estru

ctur

als

de le

s fa

gede

s ca

tala

nes

Flors, fruits i fulles de faig

Llista d'espècies ordenades pel nom comú català

114

A 05

Nom català Nom científic Nom castellàAllet Marasmius

alliaceus Marasmio aliáceo

Bisporel·la Bisporella citrina

Bolet de soca blau Pulcherricium caeruleum (= Corticium caeruleum)

Corticiáceo azulado

Bolet d'esca Fomes fomentarius Yesquero, yesca, casco de caballo

Bolet d'esca marginat, esca marginada

Fomitopsis pinicola (= Fomes pinicola; = Ungulina marginata)

Yesquero rebordeado

Bolet pudent, ou del diable Phallus impudicus Falo hediondo

Bromosa, moixernó de tardor, candela borda

Clitocybe nebularis Pardilla

Cama-sec picant, carrerola picant

Collybia peronata Marasmio ardiente

Cama-sec radicant Oudemansiella radicata

Mucídula radicante, seta de raíz larga

Candela borda, bromosa, moixernó de tardor


Carboner gros, terrandòs negre, cualbra carbonera

Russula nigricans Rúsula ennegrecida, rúsula negruzca

Carrerola picant, cama-sec picant

Collybia peronata Marasmio ardiente

Cep de pinya, mataparent d'escames

Strobilomyces floccopus

Boleto escamoso

Cep d'estiu Boletus aestivalis Boleto reticulado de verano

Coliflor, peu de rata peu de rata vermell, peu de rata de faig, peu de rata vinagrat

Ramaria botrytis Ramaria coliflor

Cua de cavall grossa Amanita spissa Oronja de pie grueso

Cualbra carbonera, carboner gros, terrandòs negre


Cualbra morada, llora, llora aspra, pualgra-llora, palomins, cualbra

Russula cyanoxantha

Carbonera

Cualbra, llora, llora aspra, pualgra-llora, palomins, cualbra morada

Russula cyanoxantha

Carbonera

Nom català Nom científic Nom castellàDebilitament del faig Nectria coccinea

Dits de mort Xylaria polymorpha

Esca marginada, bolet d'esca marginat

Fomitopsis pinicola Yesquero rebordeado

Lleterola pàl·lida Lactarius pallidus

Lleterola verda Lactarius blennius Lactario mucoso

Llora amarga Russula fellea Rúsula de hiel

Llora aspra, llora, pualgra-llora, palomins, cualbra, cualbra morada

Russula cyanoxantha

Carbonera

Llora, llora aspra, pualgra-llora, palomins, cualbra, cualbra morada

Russula cyanoxantha

Carbonera

Mataparent de carn roja, matapa-rent, mataparent de peu vermell

Boletus erythropus Pie rojo

Mataparent de peu vermell, mata-parent, mataparent de carn roja


Mataparent d'escames, cep de pinya


Boleto escamoso

Mataparent, mataparent de carn roja, mataparent de peu vermell


Moixernó blanc Clitopilus prunulus Molinera, mojardón, mucerón, harinera

Moixernó de tardor, bromosa, candela borda


Ou del diable, bolet pudent Phallus impudicus Falo hediondo

Palomins, llora, llora aspra, pualgra-llora, cualbra, cualbra morada

Russula cyanoxantha

Carbonera

Pebreta Chalciporus piperatus

Boleto picante

Pentinella ametistina, pimpine-lla morada petita


Lacaria amatista

Pet de llop d'agulletes Lycoperdon echinatum

Bejín erizado, bola erizada, cuesco de lobo erizado

Peu de rata de faig, peu de rata, coliflor, peu de rata ver-mell, peu de rata vinagrat


Peu de rata vermell, peu de rata, coliflor, peu de rata de faig, peu de rata vinagrat


Fongs Fongs


Llis

ta d

'esp

ècie

s or

dena

des

pel n

om c

omú

cata

là115

Fongs

Vegetals

Vegetals

Nom català Nom científic Nom castellàPeu de rata vinagrat, peu de rata, coliflor, peu de rata ver-mell, peu de rata de faig


Peu de rata, coliflor, peu de rata vermell, peu de rata de faig, peu de rata vinagrat



Laccaria amethystina Lacaria amatista

Pualgra-llora, llora, llora aspra, palomins, cualbra, cualbra morada

Russula cyanoxantha

Carbonera

Rossinyol Cantharellus friesii

Sabatera Albatrellus pes-caprae

Terrandòs negre, carboner gros, cualbra carbonera


Nom català Nom científic Nom castellàAlzina Quercus ilex (Q.ilex

ssp ilex)Encina

Alzina surera, surera Quercus suber Alcornoque

Arboç Arbutus unedo Madroño

Arç blanc, espinalb Crataegus monogyna Espino albar, majuelo

Auró blanc Acer campestre Arce menor

Auró negre Acer monspessulanum Arce de Montpellier

Avellaner Corylus avellana Avellano

Avet Abies alba Abeto

Beç, bedoll Betula pendula Abedul, abedul blanco

Bedoll pubescent Betula pubescens Abedul pubescente

Bedoll, beç Betula pendula Abedul, abedul blanco

Betònica Stachys officinalis Betónica

Blada Acer opalus Acirón

Blada de fulla petita Acer opalus subsp. granatense

Arce de Granada

Boix Buxus sempervirens Boj

Nom català Nom científic Nom castellàBoix grèvol, grèvol Ilex aquifolium Acebo

Boix moll, xuclamel xilostí Lonicera xylosteum Sanjueña

Bronsa, bruguerola, bruga, sap Calluna vulgaris Argaña, biercol, brecina, brezo

Bruc boal Erica arborea brezo blanco

Bruc d'escombres Erica scoparia Brezo de escobas

Bruc d'hivern, bruguera, cipell Erica multiflora Brezo, bruguera, ucre

Bruc vermell Erica cinerea Brezo, argaña

Bruga, bruguerola, bronsa, sap Calluna vulgaris Argaña, biercol, brecina, brezo

Bruguera, bruc d'hivern, cipell Erica multiflora Brezo, bruguera, ucre

Bruguerola, bronsa, bruga, sap Calluna vulgaris Argaña, biercol, brecina, brezo

Buixol Anemone nemorosa

Nemorosa, anemona de bosque

Campaneta blava, corniol Aquilegia vulgaris Aguileña, campanillas

Canuguera Cardamine heptaphylla

Dentaria de siete hojas

Càrex digitat

Castanyer Castanea sativa Castaño

Cipell, bruc d'hivern, bruguera Erica multiflora Brezo, bruguera, ucre

Cirerer Prunus avium Cerezo

Coral·lorriza Corallorhiza trifida Raíz de coral

Corner Amelanchier ovalis Guillomo

Corniol, campaneta blava Aquilegia vulgaris Aguileña, campa-nillas

Coronil·la boscana Coronilla emerus Coletuy

Cucut, prímula Primula veris Prímula

Descàmpsia Deschampsia flexuosa

Heno, heno común

El·lèbor verd, marxívol verd Helleborus viridis Eléboro verde

Esbarzer Rubus ulmifolius Zarzamora

Escanyallops, tora blanca, matallops groc

Aconitum vulparia Acónito

Escarrassó, pinassa, gargalla, pi carrasser, pi cerrut

Pinus nigra Pino negral, pino la-ricio, pino salgareño, pino gargallo


116

A 05

Vegetals VegetalsNom català Nom científic Nom castellàEsclops, sabateta de la Mare de Déu, sabatetes

Cypripedium calceolus

Zapatito de dama, zueco

Escorodònia Teucrium scorodonia

Camedrio de los bos-ques, escorodonia

Espantallops Colutea arborescens Espantalobos

Espinalb, arç blanc Crataegus monogyna Majuelo, espino albar

Espunyidella d'olor Galium odoratum Aspérula olorosa

Espunyidella, te de bosc Cruciata glabra Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa

Faig Fagus sylvatica Haya, fago

Falguera comuna Pteridium aquilinum Helecho común

Fals plàtan Acer pseudoplatanus Plátano falso

Farigola Thymus vulgaris Tomillo

Fenàs de bosc Brachypodium sylvaticum

Fenazo de bosque

Freixe de fulla gran Fraxinus excelsior Fresno común

Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia Fresno de hoja estre-cha, fresno del Sur, fresno de la tierra

Galzeran Ruscus aculeatus Rusco

Gargalla, pinassa, escarrassó, pi carrasser, pi cerrut


Gatsaule Salix caprea Sauce cabruno

Gavarrera, roser alpí Rosa pendulina Gabardera

Genciana groga Genciana lutea Genciana amarilla

Ginebre, ginebró Juniperus communis Enebro enano

Ginebró, ginebre Juniperus communis Enebro enano

Ginestells Genista sp Retamas, ginestas

Grèvol, boix grèvol Ilex aquifolium Acebo

Herba de l'esparver Hieracium murorum

Herba fetgera Anemone hepatica Hepática, hierba del hígado

Herba fetgera Hepatica nobilis Hepática, hierba del hígado

Heura Hedera helix Hiedra

Joliu Scilla lilio-hyacinthus Escilla pirenaica

Nom català Nom científic Nom castellàLleteresa de bosc Euphorbia

amygdaloidesLechetrezna de bosque

Lloreret Daphne laureola Laureola macho

Lúzula nívia Luzula nivea

Maduixera Fragaria vesca Fresa silvestre

Marcòlic vermell, marcòlic Lilium martagon Azucena silvestre

Marcòlic, marcòlic vermell Lilium martagon Azucena silvestre

Marfull Viburnum tinus Durillo, duraznillo

Marxívol Helleborus foetidus Eléboro fétido

Matallops groc, tora blanca, escanyallops


Matrimonis Primula acaulis Matrimonio, primavera

Melcoratge de bosc Mercurialis perennis Mercurial perenne

Mirris Myrrhis odorata Mirro oloroso

Moixera Sorbus aria Mostajo

Moixera de guilla Sorbus aucuparia Serbal silvestre

Moixera de pastor Sorbus torminalis Sorbo silvestre

Nabinera, nabiu Vaccinium myrtillus Arándano, mirtilo

Nabiu, nabinera Vaccinium myrtillus Arándano, mirtilo

Olivereta Ligustrum vulgare Alheña

Om Ulmus minor Olmo

Ortiga morta groga, ortiga morta

Lamium galeobdolon

Ortiga muerta amari-lla, arcángel amarillo

Ortiga morta, ortiga morta groga

Lamium galeobdolon

Ortiga muerta amari-lla, arcángel amarillo

Pa de cucut Oxalis acetosella Acederilla, aleluya, pan de cuclillo, trébol acedo

Pi blanc Pinus halepensis Pino carrasco

Pi bo, pi pinyer, pi pinyoner, pi ver, pi de llei

Pinus pinea Pino piñonero, pino doncel, pino real, pino manso

Pi carrasser, pinassa, gargalla, escarrassó, pi cerrut


Pi cerrut, pinassa, gargalla, escarrassó, pi carrasser



Llis

ta d

'esp

ècie

s or

dena

des

pel n

om c

omú

cata

là117

Vegetals VegetalsNom català Nom científic Nom castellàPi de llei, pi pinyer, pi pinyoner, pi ver, pi bo


Pi marítim, pinastre Pinus pinaster Pino rodeno

Pi negre Pinus mugo (=P.uncinata)

Pino negro, pino moro

Pi pinyer, pi pinyoner, pi ver, pi de llei, pi bo


Pi pinyoner, pi pinyer, pi ver, pi de llei, pi bo


Pi rajolet, pi roig, pi rojal, pi rojalet, pi ros, pi vermell

Pinus sylvestris Pino albar, pino se-rrano, pino silvestre, pino de Valsaín

Pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell


Pi rojal, pi roig, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell


Pi rojalet, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell


Pi ros, pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi vermell


Pi ver, pi pinyer, pi pinyoner, pi de llei, pi bo


Pi vermell, pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros


Pinassa, gargalla, escarrassó, pi carrasser, pi cerrut


Pinastre, pi marítim Pinus pinaster Pino rodeno

Polipodi Polypodium vulgare Polipodio

Pollancre Populus nigra Chopo negro

Prunera Prunus domestica Ciruelo

Pulmonària de fulla ampla, pulmonària

Pulmonaria affinis

Nom català Nom científic Nom castellàPulmonària, pulmonària de fulla ampla

Pulmonaria affinis

Raïm de guineu Paris quadrifolia Uva de raposa, ojos de zorra

Romaní Rosmarinus officinalis Romero

Roser Rosa sp Rosa

Roser alpí, gavarrera Rosa pendulina Gabardera

Roure cerrioide, roure martinenc Quercus x cerrioides Roble pubescente

Roure de fulla gran, roure de fulla grossa

Quercus petrea Roble albar

Roure de fulla grossa, roure de fulla gran

Quercus petrea Roble albar

Roure de fulla petita Quercus faginea Rebollo, quejigo

Roure martinenc Quercus humilis Roble pubescente

Roure martinenc Quercus pubescens Roble pubescente

Roure martinenc, roure cerrioide Quercus x cerrioides Roble pubescente

Roure pènol Quercus robur Carballo

Roure reboll Quercus pyrenaica Melojo

Roure vell Quercus subpirenaica

Sabateta de la Mare de Déu, esclops, sabatetes



Sabatetes, esclops, sabateta de la Mare de Déu



Salze blanc Salix alba Sauce blanco, sauce plateado

Sanguinyol Cornus sanguinea Cornejo

Segell verticil·lat Polygonatum verticillatum

Sello de Salomón, sello de Santa María

Te de bosc, espunyidella Cruciata glabra Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa

Teix Taxus baccata Tejo

Tell de fulla petita Tilia cordata Tilo de hoja pequeña

Tell, til·ler Tilia L. Tilo

Til·ler, tell Tilia L. Tilo

Tintorell Daphne mezereum Mezereón, mecereo

Tora blanca, escanyallops, matallops groc


Tortellatge Viburnum lantana Barbadejo, lantana


118

A 05

Vegetals Animals

Animals

Nom català Nom científic Nom castellàAligot comú Buteo buteo Ratonero común,

busardo ratonero

Astor Accipiter gentilis Azor

Banyarriquer del faig, escarabat del faig, rosalia

Rosalia alpina

Barrinador de la fusta, corc vermell del tronc

Zeuzera pyrina Taladro amarillo, barrenador de la madera

Becada Scolopax rusticola Chocha perdiz

Bosqueta vulgar Hippolais polyglota Zarcero común

Bruel Regulus ignicapillus Reyezuelo listado

Cabirol Capreolus capreolus Corzo

Camussa, isard Rupicapra rupicapra

Rebeco, gamuza, sarrio

Cargolet Troglodytes troglodytes Chochín

Cérvol Cervus elaphus Ciervo rojo

Conill Oryctolagus cuniculus Conejo

Corc vermell del tronc, barrinador de la fusta

Zeuzera pyrina Taladro amarillo, barrenador de la madera

Cotoliu Lullula arborea Totovía

Cucut Cuculus canorus Cuco común

Durbec Coccothraustes coccothraustes

Picogordo

Eruga groga Elkneria pudibunda

Nom català Nom científic Nom castellàEscarabat del faig, banyarriquer del faig, rosalia

Rosalia alpina

Esparver comú, esparver, esparver vulgar

Accipiter nisus Gavilán

Esparver vulgar, esparver, esparver comú


Esparver, esparver comú, esparver vulgar


Esquirol Sciurus vulgaris Ardilla roja

Formiguer, picot negre Dryocopus martius Pito negro

Gaig Garrulus glandarius Arrendajo

Gall de bosc, gall fer, gall salvatge

Tetrao urogallus Urogallo

Gall fer, gall de bosc, gall salvatge


Gall salvatge, gall fer, gall de bosc


Graula Corvus frugilegus Graja

Griva Turdus viscivorus Zorzal charlo

Griva cerdana, tord burell Turdus pilaris Zorzal real

Isard, camussa Rupicapra rupi-capra

Rebeco, gamuza, sarrio

Liró gris Glis glis Lirón gris

Llebre Lepus granatensis Liebre

Mallarenga d'aigua Parus palustris Carbonero palustre

Mallarenga fosca Parus lugubris Carbonero lúgubre

Mallerenga blava Parus caeruleus Herrerillo común

Mallerenga carbonera Parus major Carbonero común

Mallerenga cuallarga Aegithalos cau-datus

Mito

Mallerenga emplomallada Parus cristatus Herrerillo capuchino

Mallerenga petita Parus ater Carbonero garra-pinos

Merla Turdus merula Mirlo

Mosquiter comú Phylloscopus collybita

Mosquitero común

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli

Mosquitero papiablo

Nom català Nom científic Nom castellàTrèmol Populus tremula Álamo temblón

Ussona Festuca gautieri

Veça borda Vicia sepium Arveja silvestre, veza

Vern Alnus glutinosa Aliso, alno

Vidalba Clematis vitalba Clemátide

Viola silvestre Viola sylvestris Violeta de bosque

Xuclamel xilostí, boix moll Lonicera xylosteum Sanjueña


Llis

ta d

'esp

ècie

s or

dena

des

pel n

om c

omú

cata

là119

Animals Animals

Nom català Nom científic Nom castellàOriol Oriolus oriolus Oropéndola

Ós bru Ursus arctos Oso pardo

Papamosques gris Muscicapa striata Papamoscas gris

Pica-soques blau Sitta europaea Trepador azul

Picot garser gros Dendrocopos major Pico picapinos

Picot negre, formiguer Dryocopus martius Pito negro

Picot verd Picus viridis Pito real

Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula Camachuelo común

Pinsà comú Fringilla coelebs Pinzón vulgar

Pinsà mec Fringilla montifringilla Pinzón real

Pit-roig Erithacus rubecula Petirrojo

Raspinell comú Certhia brachydactyla Agateador común

Rata cellarda Eliomys quercinus Lirón careto

Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus Ratón de campo

Rosalia, banyarriquer del faig, escarabat del faig

Rosalia alpina

Rossinyol Luscinia megarhynchos

Ruiseñor

Senglar Sus scrofa Jabalí

Sit negre Emberiza cia Escribano montesino

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala

Curruca cabecinegra

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Curruca capirotada

Tallarol de garriga Sylvia cantillans Curruca carras-queña

Tallarol gros Sylvia borin Curruca mosquitera

Talp Talpa europaea Topo

Talpó de tartera Chionomys nivalis Topillo nival

Talpó dels prats Microtus arvalis Topillo campesino

Talpó muntanyenc Microtus agrestis Topillo agreste

Talpó pirinenc Microtus gerbei Topillo pirenaico, topillo de gerbe

Talpó roig Clethrionomys glareolus

Topillo rojo

Teixó, toixó Meles meles Tejón

Toixó, teixó Meles meles Tejón

Nom català Nom científic Nom castellàTord ala-roig Turdus iliacus Zorzal alirrojo

Tord burell, griva cerdana Turdus pilaris Zorzal real

Tord comú Turdus philomelos Zorzal común

Tórtora vulgar Streptopelia turtur Tórtola

Trencalòs Gypaetus barbatus Quebrantahuesos

Tudó Columba palumbus Paloma torcaz

120

Llista d’espècies ordenades pel nom comú castellàA 06

Nom castellà Nom científic Nom catalàAmanita amarilla Amanita gemmata

Bejín erizado, bola erizada, cuesco de lobo erizado

Lycoperdon echinatum Pet de llop d'agulletes

Bola erizada, bejín erizado, cuesco de lobo erizado



Boleto escamoso Strobilomyces floccopus


Boleto picante Chalciporus piperatus Pebreta

Boleto reticulado de verano

Boletus aestivalis Cep d'estiu

Carbonera, rúsula de los cerdos

Russula cyanoxantha


Casco de caballo, yesquero, yesca

Fomes fomentarius Bolet d'esca

Corticiáceo azulado Pulcherricium caeru-leum (= Corticium caeruleum)

Bolet de soca blau

Cortinario bermellón, cortinario de color rojo-cinabrio de hayas

Cortinarius cinnabarinus

Cortinario de color rojo-cinabrio de hayas, cortinario bermellón


Cuesco de lobo erizado, bejín erizado, bola erizada



Estrofaria escamosa Stropharia squamosa

Exidia glandulosa Exidia glandulosa

Falo hediondo Phallus impudicus Ou del diable, bolet pudent

Harinera, molinera, mojardón, mucerón

Clitopilus prunulus Moixernó blanc

Lacaria amatista Laccaria amethys-tina


Lactario mucoso Lactarius blennius Lleterola verda

Manetas, ramaria coliflor

Ramaria botrytis Peu de rata, coliflor

Marasmio aliáceo Marasmius alliaceus Allet

Marasmio ardiente Collybia peronata Cama-sec picant, carrerola picant

Nom castellà Nom científic Nom catalàMicena rosada de pie amarillo

Mycena renati

Mojardón, molinera, mucerón, harinera


Molinera, mojardón, mucerón, harinera


Mucerón, molinera, mojardón, harinera


Mucídula radicante, seta de raíz larga

Oudemansiella radicata

Cama-sec radicant

Mucídula viscosa, seta de las hayas

Oudemansiella mucida

Oronja de pie grueso Amanita spissa Cua de cavall grossa

Pardilla Clitocybe nebularis Bromosa, moixernó de tardor, candela borda

Pie rojo Boletus erythropus Mataparent, mataparent de carn roja, mataparent de peu vermell

Ramaria coliflor, manetas

Ramaria botrytis Peu de rata, coliflor

Rúsula de los cerdos, carbonera

Russula cyanoxantha


Rúsula de hiel Russula fellea Llora amarga

Rúsula de Romell Russula romellii

Rúsula ennegrecida, rúsula negruzca

Russula nigricans Carboner gros, terrandòs negre, cualbra carbonera

Rúsula negruzca, rúsula ennegrecida


Seta de raíz larga, mucídula radicante


Cama-sec radicant

Seta de las hayas, mucídula viscosa


Yesca, yesquero, casco de caballo


Yesquero rebordeado Fomitopsis pinicola (= Fomes pinicola; = Ungulina marginata)


Yesquero, yesca, casco de caballo


Fongs Fongs

121Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ca

stel

là


Vegetals Vegetals

Nom castellà Nom científic Nom catalàAbedul blanco, abedul Betula pendula Bedoll, beç

Abedul pubescente Betula pubescens Bedoll pubescent

Abedul, abedul blanco Betula pendula Bedoll, beç

Abeto Abies alba Avet

Acebo Ilex aquifolium Grèvol, boix grèvol

Acederilla, aleluya, pan de cuclillo, trébol acedo

Oxalis acetosella Pa de cucut

Acirón Acer opalus Blada

Acónito Aconitum vulparia Tora blanca, escanyallops, matallops groc

Aguileña, campanillas Aquilegia vulgaris Corniol, campaneta blava

Álamo temblón Populus tremula Trèmol

Alcornoque Quercus suber Surera, alzina surera

Aleluya, acederilla, pan de cuclillo, trébol acedo


Alheña Ligustrum vulgare Olivereta

Aliso, alno Alnus glutinosa Vern

Alno, aliso Alnus glutinosa Vern

Anemona de bosque, nemorosa Anemone nemorosa Buixol

Arándano, mirtilo Vaccinium myrtillus Nabiu, nabinera

Arcángel amarillo, ortiga muerta amarilla

Lamium galeobdolon Ortiga morta groga, ortiga morta

Arce de Granada Acer opalus subsp. granatense

Blada de fulla petita

Arce de Montpellier Acer monspessulanum

Auró negre

Arce menor Acer campestre Auró blanc

Argaña, biercol, brecina, brezo Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa, bruga, sap

Arveja silvestre, veza Vicia sepium Veça borda

Aspérula olorosa Galium odoratum Espunyidella d'olor

Avellano Corylus avellana Avellaner

Azucena silvestre Lilium martagon Marcòlic, marcòlic vermell

Barbadejo, lantana Viburnum lantana Tortellatge

Nom castellà Nom científic Nom catalàBetónica Stachys officinalis Betònica

Biercol, argaña, brecina, brezo Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa, bruga, sap

Boj Buxus sempervirens Boix

Brecina, argaña, biercol, brezo Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa, bruga, sap

Brezo blanco Erica arborea Bruc boal

Brezo de escobas Erica scoparia Bruc d'escombres

Brezo, argaña Erica cinerea Bruc vermell

Brezo, argaña, biercol, brecina Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa, bruga, sap

Brezo, bruguera, ucre Erica multiflora Bruc d'hivern, bruguera, cipell

Bruguera, brezo, ucre Erica multiflora Bruc d'hivern, bruguera, cipell

Calabacera Adenostyles alliariae

Camedrio de los bosques, escorodonia

Teucrium scorodonia Escorodònia

Campanillas, aguileña Aquilegia vulgaris Corniol, campaneta blava

Carballo Quercus robur Roure pènol

Castaño Castanea sativa Castanyer

Cerezo Prunus avium Cirerer

Chopo negro Populus nigra Pollancre

Ciruelo Prunus domestica Prunera

Clemátide Clematis vitalba Vidalba

Coletuy Coronilla emerus Coronil·la boscana

Cornejo Cornus sanguinea Sanguinyol

Cruxia lisa, cruzada, cruxia portuguesa

Cruciata glabra Te de bosc, espunyidella

Cruxia portuguesa, cruzada, cruxia lisa


Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa


Dentaria de siete hojas Cardamine heptaphylla Canuguera

Duraznillo, durillo Viburnum tinus Marfull

Durillo, duraznillo Viburnum tinus Marfull

Eléboro fétido Helleborus foetidus Marxívol

122


Vegetals Vegetals

Nom castellà Nom científic Nom catalàEléboro verde Helleborus viridis Marxívol verd,

el·lèbor verd

Encina Quercus ilex (=Q.ilex ssp ilex)

Alzina

Encina carrasca Quercus rotundifolia (=Q.ilex ssp ballota)

Carrasca

Enebro enano Juniperus communis Ginebró, ginebre

Escilla pirenaica Scilla lilio-hyacinthus Joliu

Escorodonia, camedrio de los bosques

Teucrium scorodonia Escorodònia

Espantalobos Colutea arborescens Espantallops

Espino albar, majuelo Crataegus monogyna Arç blanc, espinalb

Fago,haya Fagus sylvatica Faig

Fenazo de bosque Brachypodium sylvaticum

Fenàs de bosc

Fresa silvestre Fragaria vesca Maduixera

Fresno común Fraxinus excelsior Freixe de fulla gran

Fresno de hoja estrecha, fresno del Sur, fresno de la tierra

Fraxinus angustifolia Freixe de fulla petita

Fresno de la tierra, fresno de hoja estrecha, fresno del Sur


Fresno del sur, fresno de hoja estrecha, fresno de la tierra


Gabardera Rosa pendulina Roser alpí, gavarrera

Genciana amarilla Genciana lutea Genciana groga

Guillomo Amelanchier ovalis Corner

Haya, fago Fagus sylvatica Faig

Helecho común Pteridium aquilinum Falguera comuna

Heno común, heno Deschampsia flexuosa

Descàmpsia

Heno, heno común Deschampsia flexuosa

Descàmpsia

Hepática, hierba del hígado Anemone hepatica (= Hepatica nobilis)

Herba fetgera

Hiedra Hedera helix Heura

Hierba del hígado, hepática Anemone hepatica Herba fetgera

Lantana, barbadejo Viburnum lantana Tortellatge

Laureola macho Daphne laureola Lloreret

Nom castellà Nom científic Nom catalàLechetrezna de bosque Euphorbia amygdaloides Lleteresa de bosc

Madroño Arbutus unedo Arboç

Majuelo, espino albar Crataegus monogyna Espinalb, arç blanc

Matrimonio, primavera Primula acaulis Matrimonis

Mecereo, mezereón Daphne mezereum Tintorell

Melojo Quercus pyrenaica Roure reboll

Mercurial perenne Mercurialis perennis Melcoratge de bosc

Mezereón, mecereo Daphne mezereum Tintorell

Mirro oloroso Myrrhis odorata Mirris

Mirtilo, arándano Vaccinium myrtillus Nabiu, nabinera

Mostajo Sorbus aria Moixera

Nemorosa, anemona de bosque Anemone nemorosa Buixol

Ojos de zorra, uva de raposa Paris quadrifolia Raïm de guineu

Olmo Ulmus minor Om

Ortiga muerta amarilla, arcángel amarillo

Lamium galeobdolon Ortiga morta, ortiga morta groga

Pan de cuclillo, acederilla, aleluya, trébol acedo


Pino albar, pino serrano, pino silvestre, pino de Valsaín

Pinus sylvestris Pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell

Pino carrasco Pinus halepensis Pi blanc

Pino de Valsaín, pino albar, pino serrano, pino silvestre, pino de Valsaín


Pino doncel, pino piñonero, pino real, pino manso

Pinus pinea Pi pinyer, pi pinyoner, pi ver, pi de llei, pi bo

Pino gargallo, pino negral, pino laricio, pino salgareño

Pinus nigra Pinassa, gargalla, escarrassó, pi carrasser, pi cerrut

Pino laricio, pino negral, pino salgareño, pino gargallo


Pino manso, pino piñonero, pino doncel, pino real


Pino moro, pino negro Pinus mugo (=P.uncinata)

Pi negre

123Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ca

stel

là


Vegetals

Nom castellà Nom científic Nom catalàPino negral, pino laricio, pino salgareño, pino gargallo


Pino negro, pino moro Pinus mugo (=P.uncinata)

Pi negre

Pino piñonero, pino doncel, pino real, pino manso


Pino real, pino piñonero, pino doncel, pino manso


Pino rodeno Pinus pinaster Pinastre, pi marítim

Pino salgareño, pino negral, pino laricio, pino gargallo


Pino serrano, pino albar, pino silvestre, pino de Valsaín


Pino silvestre, pino albar, pino serrano, pino de Valsaín


Plátano falso Acer pseudoplatanus Fals plàtan

Polipodio Polypodium vulgare Polipodi

Primavera, matrimonio Primula acaulis Matrimonis

Prímula Primula veris Prímula, cucut

Quejigo, rebollo Quercus faginea Roure de fulla petita

Raíz de coral Corallorhiza trifida Coral·lorriza

Rebollo, quejigo Quercus faginea Roure de fulla petita

Retamas, ginestas Genista sp Ginestells

Roble albar Quercus petrea Roure de fulla gran, roure de fulla grossa

Roble pubescente Quercus humilis Roure martinenc

Roble pubescente Quercus pubescens Roure martinenc

Roble pubescente Quercus x cerrioides Roure martinenc, roure cerrioide

Romero Rosmarinus officinalis Romaní

Rosa Rosa sp Roser

Rusco Ruscus aculeatus Galzeran

Vegetals

Nom castellà Nom científic Nom catalàSanjueña Lonicera xylosteum Boix moll,

xuclamel xilostí

Sauce blanco, sauce plateado Salix alba Salze blanc

Sauce cabruno Salix caprea Gatsaule

Sauce plateado, sauce blanco Salix alba Salze blanc

Sello de Salomón, sello de Santa María

Polygonatum verticillatum

Segell verticil·lat

Sello de Santa María, sello de Salomón

Polygonatum verticillatum

Segell verticil·lat

Serbal silvestre Sorbus aucuparia Moixera de guilla

Sorbo silvestre Sorbus torminalis Moixera de pastor

Tejo Taxus baccata Teix

Tilo Tilia L. Til·ler, tell

Tomillo Thymus vulgaris Farigola

Trébol acedo, acederilla, aleluya, pan de cuclillo


Ucre, brezo, bruguera Erica multiflora Bruc d'hivern, bruguera, cipell

Uva de raposa, ojos de zorra Paris quadrifolia Raïm de guineu

Veza, arveja silvestre Vicia sepium Veça borda

Violeta de bosque Viola sylvestris Viola silvestre

Zapatito de dama, zueco Cypripedium calceolus

Esclops, sabateta de la Mare de Déu, sabatetes

Zarzamora Rubus ulmifolius Esbarzer

Zueco, zapatito de dama Cypripedium calceolus

Esclops, sabateta de la Mare de Déu, sabatetes

124


Animals Animals

Nom castellà Nom científic Nom catalàChochín Troglodytes troglodytes Cargolet

Cochinilla del haya Phyllaphis fagi

Conejo Oryctolagus cuniculus Conill

Corzo Capreolus capreolus Cabirol

Cuco común Cuculus canorus Cucut

Curruca capirotada Sylvia atricapilla Tallarol de casquet

Curruca carrasqueña Sylvia cantillans Tallarol de garriga

Curruca mosquitera Sylvia borin Tallarol gros

Escribano montesino Emberiza cia Sit negre

Gamuza, rebeco, sarrio Rupicapra rupicapra Isard, camussa

Gavilán Accipiter nisus Esparver, esparver comú, esparver vulgar

Graja Corvus frugilegus Graula

Herrerillo capuchino Parus cristatus Mallerenga emplomallada

Herrerillo común Parus caeruleus Mallerenga blava

Jabalí Sus scrofa Senglar

Liebre Lepus granatensis Llebre

Lirón careto Eliomys quercinus Rata cellarda

Lirón gris Glis glis Liró gris

Mirlo Turdus merula Merla

Mito Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga

Mosquitero común Phylloscopus collybita

Mosquiter comú

Mosquitero papiablo Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid

Oropéndola Oriolus oriolus Oriol

Oso pardo Ursus arctos Ós bru

Paloma torcaz Columba palumbus Tudó

Papamoscas gris Muscicapa striata Papamosques gris

Petirrojo Erithacus rubecula Pit-roig

Pico picapinos Dendrocopos major Picot garser gros

Picogordo Coccothraustes coccothraustes

Durbec

Pinzón real Fringilla montifringilla Pinsà mec

Nom castellà Nom científic Nom catalàPinzón vulgar Fringilla coelebs Pinsà comú

Pito negro Dryocopus martius Picot negre, formiguer

Pito real Picus viridis Picot verd

Quebrantahuesos Gypaetus barbatus Trencalòs

Ratonero común, busardo ratonero

Buteo buteo Aligot comú

Rebeco, gamuza, sarrio Rupicapra rupicapra Isard, camussa

Reyezuelo listado Regulus ignicapilla Bruel

Ruiseñor Luscinia megarhynchos Rossinyol

Sarrio, rebeco, gamuza Rupicapra rupicapra Isard, camussa

Taladro amarillo, barrenador de la madera

Zeuzera pyrina Corc vermell del tronc, barrinador de la fusta

Tejón Meles meles Teixó, toixó

Topillo agreste Microtus agrestis Talpó muntanyenc

Topillo campesino Microtus arvalis Talpó dels prats

Topillo de gerbe, topillo pirenaico Microtus gerbei Talpó pirinenc

Topillo nival Chionomys nivalis Talpó de tartera

Topillo pirenaico, topillo de gerbe Microtus gerbei Talpó pirinenc

Topillo rojo Clethrionomys glareolus

Talpó roig

Topo Talpa europaea Talp

Tórtola Streptopelia turtur Tórtora vulgar

Totovía Lullula arborea Cotoliu

Trepador azul Sitta europaea Pica-soques blau

Urogallo Tetrao urogallus Gall fer, gall de bosc, gall salvatge

Zarcero común Hippolais polyglota Bosqueta vulgar

Zorzal alirrojo Turdus iliacus Tord ala-roig

Zorzal charlo Turdus viscivorus Griva

Zorzal común Turdus philomelos Tord comú

Zorzal real Turdus pilaris Griva cerdana, tord burell

125Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ca

stel

là


Granota roja

126

Llista d’espècies ordenades pel nom científicA 07

Fongs

Nom científic Nom català Nom castellàAlbatrellus pes-caprae Sabatera

Amanita gemmata Amanita amarilla

Amanita spissa Cua de cavall grossa Oronja de pie grueso

Armillaria mellea Cama-sec de soca, alzinoi, rouró, flota d'alzina, flota de noguera, flota de roure, flota de pollancre, polletó

Armilaria de color de miel

Bisporella citrina Bisporel·la

Boletus aestivalis Cep d'estiu Boleto reticulado de verano

Boletus erythropus Mataparent, mataparent de carn roja, mataparent de peu vermell

Pie rojo

Cantharellus friesii Rossinyol

Chalciporus piperatus Pebreta Boleto picante

Clitocybe nebularis Bromosa, moixernó de tardor, candela borda

Pardilla

Clitopilus prunulus Moixernó blanc Molinera, mojardón, mucerón, harinera

Collybia peronata Cama-sec picant, carrerola picant Marasmio ardiente

Corticium caeruleum (= Pulcherricium caeruleum)

Bolet de soca blau Corticiáceo azulado

Cortinarius caerulescens

Cortinarius calochrous


Cortinario bermellón, cortinario de color rojo-cinabrio de hayas

Cortinarius cotoneus

Cortinarius humicola

Criptococcus fagisuga

Exidia glandulosa Exidia glandulosa

Fomes connatus

Fomes fomentarius Bolet d'esca Yesquero, yesca, casco de caballo

Fomes pinicola (=Fotomitopsis pinicola; =Ungulina marginata)


Yesquero rebordeado

Fongs

Nom científic Nom català Nom castellàFomitopsis pinicola (= Fomes pinicola; = Ungulina marginata)


Yesquero rebordeado

Fusarium sp.

Ganoderma applanatum

Hygrophorus cossus

Hypoxylon fragiforme

Inonotus cuticularis



Lacaria amatista

Lactarius blennius Lleterola verda Lactario mucoso

Lactarius pallidus Lleterola pàl·lida

Lactarius rubrocinctus

Lycoperdon echinatum Pet de llop d'agulletes Bejín erizado, bola erizada, cuesco de lobo erizado

Marasmius alliaceus Allet Marasmio aliáceo

Mycena fagetorum

Mycena inclinata

Mycena renati Micena rosada de pie amarillo

Nectria cinnabarina (anamorf. Tubercularia vulgaris)

Nectria coccinea Debilitament del faig


Mucídula viscosa, seta de las hayas


Cama-sec radicant Mucídula radicante, seta de raíz larga

Phallus impudicus Ou del diable, bolet pudent Falo hediondo

Phyllactinia guttata

Phytophthora camivora (= Phytophthora kernoviae)

Pulcherricium caeruleum (= Corticium caeruleum)

Bolet de soca blau Corticiáceo azulado

Ramaria botrytis Peu de rata, coliflor, peu de rata vermell, peu de rata de faig, peu de rata vinagrat

Ramaria coliflor, manetas

127Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

cie

ntífi

c


Fongs

Vegetals

Vegetals

Nom científic Nom català Nom castellàAbies alba Avet Abeto

Acer campestre Auró blanc Arce menor

Acer monspessulanum Auró negre Arce de Montpellier

Acer opalus Blada Acirón

Acer opalus subsp. granatense

Blada de fulla petita Acer opalus subsp. granatense

Acer pseudoplatanus Fals plàtan Plátano falso

Acer spp. Aurons Arces

Aconitum vulparia Tora blanca, escanya-llops, matallops groc

Acónito

Adenostyles alliariae Calabacera

Alnus glutinosa Vern Aliso, alno

Amelanchier ovalis Corner Guillomo

Nom científic Nom català Nom castellàRúsula cyanoxantha


Carbonera, rúsula de los cerdos

Russula fellea Llora amarga Rúsula de hiel


Rúsula ennegrecida, rúsula negruzca

Russula romellii Rúsula de Romell

Stereum hirsutum Crosta de soca Estéreo hirsuto



Boleto escamoso

Stropharia squa-mosa

Estrofaria escamosa

Trametes hirsuta

Trametes versicolor

Tricholoma orirubens

Ungulina marginta (=Fotomitopsis pinicola; =Fomes pinicola)


Yesquero rebordeado

Ustulina deusta

Xylaria polymorpha Dits de mort

Nom científic Nom català Nom castellàAnemone hepatica Herba fetgera Hepática, hierba del

hígado

Anemone nemorosa Buixol Nemorosa, anemona de bosque

Aquilegia vulgaris Corniol, campaneta blava Aguileña, campanillas

Arbutus unedo Arboç Madroño

Athyrium filix-femina Falguera femella Helecho hembra

Betula pendula Bedoll, beç Abedul blanco, abedul

Betula pubescens Bedoll pubescent Abedul pubescente

Betula spp. Bedolls Abedules

Botrychium matricariifolium

Brachypodium sylvaticum Fenàs de bosc Fenazo de bosque

Buxus sempervirens Boix Boj

Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa, bruga, sap

Argaña, biercol, brecina, brezo

Cardamine heptaphylla Canuguera Dentaria de siete hojas

Carex digitata Càrex digitat

Castanea sativa Castanyer Castaño

Clematis vitalba Vidalba Clemátide

Colutea arborescens Espantallops Espantalobos

Corallorhiza trifida Coral·lorriza Raíz de coral

Cornus sanguinea Sanguinyol Cornejo

Coronilla emerus Coronil·la boscana Coletuy

Corylus avellana Avellaner Avellano

Crataegus monogyna Arç blanc, espinalb Espino albar, majuelo


Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa

Cypripedium calceolus Esclops, sabateta de la Mare de Déu, sabatetes


Daphne laureola Lloreret Laureola macho

Daphne mezereum Tintorell Mezereón, mecereo

Deschampsia flexuosa Descàmpsia Heno, heno común

Dryopteris filix-mas Falguera mascle Helecho macho común, dentabrón

Erica arborea Bruc boal Brezo blanco

Erica cinerea Bruc vermell Brezo, argaña

128


Vegetals Vegetals

Nom científic Nom català Nom castellàErica multiflora Cipell, bruc d'hivern,

brugueraBrezo, bruguera, ucre

Erica scoparia Bruc d'escombres Brezo de escobas

Euphorbia amygdaloides Lleteresa de bosc Lechetrezna de bosque

Fagus sylvatica Faig Haya, fago

Festuca gautieri Ussona

Festuca heterophylla

Fragaria vesca Maduixera Fresa silvestre

Fraxinus angustifolia Freixe de fulla petita Fresno de hoja estre-cha, fresno del Sur, fresno de la tierra

Fraxinus excelsior Freixe de fulla gran Fresno común

Galium odoratum Espunyidella d'olor Aspérula olorosa

Genista sp Ginestells Retamas, ginestas

Gentiana lutea Genciana groga Genciana amarilla

Hedera helix Heura Hiedra

Helleborus foetidus Marxívol Eléboro fétido

Helleborus viridis Marxívol verd, el·lèbor verd

Eléboro verde

Hepatica nobilis Herba fetgera Hepática, hierba del hígado

Hieracium murorum Herba de l'esparver

Ilex aquifolium Grèvol, boix grèvol Acebo

Isopyrum thalictroides

Juniperus communis Ginebró, ginebre Enebro enano

Lamium galeobdolon Ortiga morta, ortiga morta groga

Ortiga muerta amarilla, arcángel amarillo

Ligustrum vulgare Olivereta Alheña

Lilium martagon Marcòlic, marcòlic vermell

Azucena silvestre

Lonicera xylosteum Boix moll, xuclamel xilostí

Sanjueña

Luzula nivea Lúzula nívia

Melica uniflora

Mercurialis perennis Melcoratge de bosc Mercurial perenne

Moehringia trinervia

Myrrhis odorata Mirris Mirro oloroso

Nom científic Nom català Nom castellàOrchetis fagi (= Rhynchaenus fagi)

Oxalis acetosella Pa de cucut Acederilla, aleluya, pan de cuclillo, trébol acedo

Paris quadrifolia Raïm de guineu Uva de raposa, ojos de zorra

Phyteuma spicatum Fiteuma d'espiga

Pinus halepensis Pi blanc Pino carrasco

Pinus mugo (=P.uncinata) Pi negre Pino negro, pino moro

Pinus nigra Pinassa, gargalla, es-carrassó, pi carrasser, pi cerrut

Pino negral, pino laricio, pino salgareño, pino gargallo

Pinus pinaster Pinastre, pi marítim Pino rodeno


Pino piñonero, pino don-cel, pino real, pino manso


Pino albar, pino serra-no, pino silvestre, pino de Valsaín

Pinus uncinata (=P.mugo) Pi negre Pino negro, pino moro

Poa nemoralis

Polygonatum verticillatum Segell verticil·lat Sello de Salomón, sello de Santa María

Polypodium vulgare Polipodi Polipodio

Populus nigra Pollancre Chopo negro

Populus tremula Trèmol Álamo temblón

Prenanthes purpurea Prenantes

Primula acaulis Matrimonis Matrimonio, primavera

Primula veris Prímula, cucut Prímula

Prunus avium Cirerer Cerezo

Prunus domestica Prunera Ciruelo

Pteridium aquilinum Falguera comuna Helecho común

Pulmonaria affinis Pulmonària, pul-monària de fulla ampla

Quercus faginea Roure de fulla petita Rebollo, quejigo

Quercus humilis Roure martinenc Roble pubescente

Quercus ilex (=Q.ilex ssp ilex)

Alzina Encina

P.uncinata

P.mugo

Q.ilex

129Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

cie

ntífi

c


Vegetals

Animals

Nom científic Nom català Nom castellàAcalla ferrugana

Accipiter gentilis Astor Azor

Accipiter nisus Esparver, esparver comú, esparver vulgar

Gavilán

Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga Mito

Buteo buteo Aligot comú Ratonero común, busardo ratonero

Capreolus capreolus Cabirol Corzo

Certhia brachydactyla Raspinell comú Agateador común

Chionomys nivalis Talpó de tartera Topillo nival

Clethrionomys glareolus Talpó roig Topillo rojo

Coccothraustes coc-cothraustes

Durbec Picogordo

Columba palumbus Tudó Paloma torcaz

Corvus frugilegus Graula Graja

Cryptococcus fagisuga

Cuculus canorus Cucut Cuco

Cydia fagiglandana

Dendrocopos major Picot garser gros Pico picapinos

Dryocopus martius Picot negre, formiguer Pito negro

Eliomys quercinus Rata cellarda Lirón careto

Elkneria pudibunda Eruga groga

Emberiza cia Sit negre Escribano montesino

Erithacus rubecula Pit-roig Petirrojo

Euproctis chrysorrhoea

Fringilla coelebs Pinsà comú Pinzón vulgar

Nom científic Nom català Nom castellàQuercus petrea Roure de fulla gran,

roure de fulla grossaRoble albar

Quercus pubescens Roure martinenc Roble pubescente

Quercus pyrenaica Roure reboll Melojo

Quercus robur Roure pènol Carballo

Quercus spp. Roures i/o alzines Robles y/o encinas

Quercus suber Surera, alzina surera Alcornoque

Quercus subpirenaica Roure vell

Quercus x cerrioides Roure martinenc, roure cerrioide

Roble pubescente

Ranunculus serpens subsp. nemorosus

Rhynchaenus fagi (= Orchetes fagi)

Rosa pendulina Roser alpí, gavarrera Gabardera

Rosa sp Roser Rosa

Rosmarinus officinalis Romaní Romero

Rubus ulmifolius Esbarzer Zarzamora

Ruscus aculeatus Galzeran Rusco

Salix alba Salze blanc Sauce plateado, sauce blanco

Salix caprea Gatsaule Sauce cabruno

Sanicula europaea

Scilla lilio-hyacinthus Joliu Escilla pirenaica

Sorbus aria Moixera Mostajo

Sorbus aucuparia Moixera de guilla Serbal silvestre

Sorbus torminalis Moixera de pastor Sorbo silvestre

Stachys officinalis Betònica Betónica

Stellaria holostea Rèvola Estrellada

Taxus baccata Teix Tejo

Teucrium scorodonia Escorodònia Camedrio de los bosques, escorodonia

Thymus vulgaris Farigola Tomillo

Tilia sp. Til·ler, tell Tilo

Ulmus minor Om Olmo

Vaccinium myrtillus Nabiu, nabinera Arándano, mirtilo

Nom científic Nom català Nom castellàViburnum lantana Tortellatge Barbadejo, lantana

Viburnum tinus Marfull Durillo, duraznillo

Vicia sepium Veça borda Arveja silvestre, veza

Viola sylvestris Viola silvestre Violeta de bosque

130


Animals Animals

Nom científic Nom català Nom castellàFringilla montifringilla Pinsà mec Pinzón real

Garrulus glandarius Gaig Arrendajo

Glis glis Liró gris Lirón gris

Gypaetus barbatus Trencalòs Quebrantahuesos

Hippolais polyglota Bosqueta vulgar Zarcero común

Hybernia defoliaria

Hylophila prasiana

Laspeyresia grosana

Lepus granatensis Llebre Liebre

Lullula arborea Cotoliu Totovía

Luscinia megarhynchos Rossinyol Ruiseñor

Meles meles Teixó, toixó Tejón

Microtus agrestis Talpó muntanyenc Topillo agreste

Microtus arvalis Talpó dels prats Topillo campesino

Microtus gerbei Talpó pirinenc Topillo de gerbe, topillo pirenaico

Mikiola fagi

Muscicapa striata Papamosques gris Papamoscas gris

Operophtera brumata

Orchestes fagi (= Rhyn-chaenus fagi)

Oriolus oriolus Oriol Oropéndola

Oryctolagus cuniculus Conill Conejo

Parus ater Mallerenga petita Carbonero garra-pinos

Parus caeruleus Mallerenga blava Herrerillo común

Parus cristatus Mallerenga emploma-llada

Herrerillo capuchino

Parus lugubris Mallarenga fosca Carbonero lúgubre

Parus major Mallerenga carbonera Carbonero común

Parus palustris Mallarenga d'aigua Carbonero palustre

Phyllaphis fagi Cochinilla del haya

Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Mosquitero papiablo

Phylloscopus collybita Mosquiter comú Mosquitero común

Picus viridis Picot verd Pito real

Nom científic Nom català Nom castellàPyrrhula pyrrhula Pinsà borroner Camachuelo común

Regulus ignicapilla Bruel Reyezuelo listado

Rhynchaenus fagi (= Orchestes fagi)

Rosalia alpina Banyarriquer del faig, es-carabat del faig, rosalia

Rupicapra rupicapra Isard Rebeco, gamuza, sarrio

Sciurus vulgaris Esquirol Ardilla roja

Scolopax rusticola Becada Chocha perdiz

Sitta europaea Pica-soques blau Trepador azul

Streptopelia turtur Tórtora vulgar Tórtola

Sus scrofa Senglar Jabalí

Sylvia atricapilla Tallarol de casquet Curruca capirotada

Sylvia borin Tallarol gros Curruca mosquitera

Sylvia cantillans Tallarol de garriga Curruca carrasqueña

Sylvia melanocephala Tallarol capnegre Curruca cabecinegra

Talpa europaea Talp Topo

Tetrao urogallus Gall fer, gall de bosc, gall salvatge

Urogallo

Troglodytes troglodytes Cargolet Chochín

Turdus iliacus Tord ala-roig Zorzal alirrojo

Turdus merula Merla Mirlo

Turdus philomelos Tord comú Zorzal común

Turdus pilaris Griva cerdana, tord burell Zorzal real

Turdus viscivorus Griva Zorzal charlo

Typhlocyba cruenta

Ursus arctos Ós bru Oso pardo

Zeuzera pyrina Corc vermell del tronc, barrinador de la fusta

Taladro amarillo, barrenador de la madera

131Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

cie

ntífi

c


Pinsà comú

Glossari

132

A 08

NOTA: Les definicions que trobareu en aquest glossari poden diferir de les que podeu trobar en diccionaris. La raó és que s’ha intentat adequar cada definició al sentit que té el terme o concepte definit en el context de l’obra.

AAcidòfil. Que necessita viure en un substrat àcid.

Aclarida. Tallada d’una part dels arbres d’una massa immadura, per tal de millorar la qualitat dels que hi queden, accelerar-ne el creixement diametral i eliminar-ne els pitjors.

Adevesat. Que té l’estructura d’una devesa.

Albeca. Capa de fusta més clara i poc dura dels troncs, que es troba entre l’escorça i el duramen, composta per teixits conductors joves i actius. Vegeu també Duramen.

Al·lometria. Funció matemàtica potencial que relaciona dues parts d’un tot, per exemple, dues dimensions d’un mateix individu. Vegeu també Relació al·lomètrica.

Ament. Conjunt de flors (inflorescència) d’un sol sexe amb aspecte d’espiga, sovint pèndula.

Amfibi. Animal vertebrat amb un cicle biològic dividit en dues fases: una fase larvària (capgròs), totalment aquàtica, durant la qual la larva pateix un procés de canvi profund (metamorfosi) fins a arribar a adquirir la forma adulta amb quatre extremitats, que li permet sortir de l’aigua. Les formes adultes són terrestres però necessiten el medi aquàtic per a la reproducció. Inclou els anurs (granotes i gripaus) i els urodels (salamandres i tritons).

Anamorf. Fong que es troba en la fase asexual del seu cicle.

Anells de creixement. Sèrie de capes concèntriques clares i fosques, visible a la secció transversal del tronc d’arbres que viuen en regions temperades, a partir de la qual s’estudia el creixement anual i l’edat de l’arbre.

Anvers. Cara superior d’una fulla.

Arbre llop. Arbre dominant o predominant en un bosc regular, de mida més grossa que la dels seus veïns a causa de la seva edat, i no perquè sigui més vigorós o de més qualitat.

Àrea basal. Quan fa referència a un arbre, és la superfície de la secció transversal del tronc a 130 cm d’alçària sobre el terra i s’expressa normalment en m2. Quan fa referència a una parcel·la de bosc, és la suma de totes les àrees basals dels arbres que formen la parcel·la i s’expressa normalment en m2 per hectàrea (m2/ha).

Àrea de distribució. Territori on viu una espècie.

Arrossegament. Part del desembosc que consisteix en el transport de la fusta des d’on s’ha tallat l’arbre, o des d’on s’ha arreplegat la fusta, fins a la pista o camí de desembosc.

Artròpode. Animal invertebrat amb el cos recobert d’una cutícula dura, feta de quitina, i dividit en diversos segments i potes articulades a cada segment. Inclou els insectes, els aràcnids, els miriàpodes i els crustacis.

Ascomicet. Classe de fong, amb miceli format per hifes septades i perforació simple, que forma esporangis unicel·lulars anomenats ascs, dins dels quals s’originen, en general, vuit espores per meiosi.

Avortament. Interrupció del procés de formació d’un òrgan o d’un individu.


133Gl

ossa

ri

B

Basidiomicet. Classe de fong que forma esporangis unicel·lulars anomenats basidis, en forma típica de clau, que originen, normalment, quatre espores per meiosi.

Bioacumulació. Acumulació de substàncies o elements químics en els teixits dels éssers vius. La bioacumulació és quantitativament més important en els organismes situats en els nivells més elevats de la xarxa tròfica, com els superdepredadors.

Biodiversitat. Varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Biomassa. Quantitat de matèria orgànica viva acumulada per unitat de superfície.

Bipectinat. Dues vegades pectinat.

Bolet. Cos fructífer d’un fong basidiomicet o ascomicet, que és la seva part visible i on es formen les espores.

Borró. Vegeu Gemma.

Bosc de llavor. Vegeu Bosc gros.

Bosc de rebrot. Vegeu Bosc menut.

Bosc gros. Altrament dit: Bosc de llavor. Bosc on la majoria dels arbres provenen de llavor. El terme “gros” en aquest cas no fa pas referència a les dimensions dels arbres.

Bosc irregular. Bosc format per arbres d’edats i diàme-tres diversos.

Bosc menut. Altrament dit: Bosc de rebrot. Bosc on la majoria dels arbres provenen de rebrot. El terme “menut” en aquest cas no fa pas referència a les dimensions dels arbres.

Bosc regular. Bosc format per arbres d’edats i diàmetres similars.

Bosquina. Formació vegetal dominada per arbustos o arbres baixos, amb una alçària màxima de 6 m.

Brolla. Formació vegetal típicament mediterrània, consti-tuïda majoritàriament per plantes arbustives de fulla perenne, amb una alçària aproximada entre 0,5 i 2 m.

C

Caça major. Espècies cinegètiques de mida grossa, amb una taxa de reproducció reduïda compensada per una baixa mortalitat natural i una elevada esperança de vida. S’hi inclouen el cérvol, la daina, el cabirol, l’isard, la cabra salvatge, el porc senglar i el mufló.

Caça menor. Espècies de mida mitjana i petita, algunes de les quals poden tenir una elevada taxa de reproducció i estar sotmeses també a forta depredació natural. S’hi inclouen totes les espècies cinegètiques d’ocells i dues espècies de mamífers: el conill i la llebre europea.

Caducifoli. Que perd les fulles durant una part de l’any (planta de fulla caduca).

Calcícola. Que habita en terrenys calcaris.

Càmbium. Teixit vegetal embrionari que dóna lloc a la formació del súber i a la creixença, en gruix, del tronc i de l’arrel de les plantes.

Canó. Part del tronc d’un arbre aprofitable com a fusta, que comença arran de terra i acaba en aprimar-se cap a la punta, o fins on es bifurca. Vegeu també Fust.

Capacitat de resposta. Capacitat d’augmentar el crei-xement d’un rebrot o d’un tany quan s’allibera de la competència dels veïns.

Glossari

134

Capçada. Part superior de l’estructura d’un arbre o arbust formada per les branques principals amb les seves ramificacions i el fullam.

Capitalitzar. Acumular capital. Aplicat als boscos, indica acumulació de volum de fusta en peu. Un bosc capitalitzat presenta un elevat volum de fusta en peu amb arbres adults de dimensions considerables.

Capoll. Coberta protectora de forma oval que presenten molts insectes, fabricada amb un fil que segreguen les larves, dins de la qual es tanquen abans de passar a l’estat de crisàlide.

Carboneig. Acció de carbonejar o carbonar, convertir en carbó.

Carboni acumulat. Quantitat de carboni que conté una planta en la seva estructura. Quan fa referència a una planta concreta s’expressa normalment en kg. Quan fa referència a una espècie o a una parcel·la de l’ecosistema, s’expressa normalment en kg per hectàrea (kg/ha).

Cinegètic. Relatiu a la caça.

Classe diametral. Intervals establerts per a la mesura de diàmetres normals. També fa referència als arbres, rolls, etc., inclosos en aquests intervals.

CO2 segrestat. Diòxid de carboni segrestat.

Cohort. Conjunt de plantes d’una espècie pertanyents a una mateixa població que s’han establert en un mateix període de temps i que, per tant, tenen aproximadament la mateixa edat.

Coleòpter. Insecte caracteritzat per tenir el parell d’ales davanteres endurides que formen una armadura que protegeix la part posterior del tòrax, inclòs el segon

parell d’ales, i l’abdomen. Sofreixen una metamorfosi completa amb estats de larva, pupa i adult netament diferenciats. Inclou els escarabats i les marietes.

Comunitat vegetal. Conjunt de plantes d’exigències semblants o complementàries, que conviuen en un indret determinat ecològicament uniforme.

Con. Altrament dit: Estròbil. Estructura reproductiva d’algunes espècies vegetals, constituïda per un eix al voltant del qual es disposen fulles reproductives de forma helicoïdal o cíclica. Les pinyes són els cons femenins de les coníferes.

Coníferes. Grup de plantes gimnospermes, llenyoses, productores de resines, de fulles sovint aciculars o esquamoses i flors unisexuals poc vistents. Inclou els pins, els avets, els xiprers i els ginebres, entre les espècies més representatives.

Connectivitat. Grau d’unió entre fragments d’un mateix hàbitat o d’hàbitats similars mitjançant elements del paisatge que permetin el pas de les espècies. La connectivitat depèn de les espècies considerades i, per tant, una mateixa disposició del paisatge pot tenir un alt grau de connectivitat per a algunes espècies i un grau baix per a d’altres. Malgrat això, es pot considerar que com més espècies poden passar d’un fragment d’hàbitat a un altre, més gran és el grau de connectivitat entre els dos fragments.

Cor vermell. Malura produïda per diferents espècies de fongs cromògens i que afecta la coloració de la fusta del faig i altres planifolis.

Corba ideal. Representació gràfica que mostra la den-sitat de peus de les diferents classes diametrals que cal deixar en un bosc irregular per obtenir un òptim rendiment de fusta o llenya. Amb la tallada de selec-ció el silvicultor busca mantenir el seu bosc al voltant de la corba ideal.

A 08


135Gl

ossa

ri

Cos fructífer. En els fongs, aparell portador de les espores. Vegeu Bolet.

Coster. Primer i darrer dels taulons que se serren en un tronc. Com que només han estat serrats per una de les dues cares, l’altra cara manté la forma arrodonida del tronc.

Crisàlide. Pupa dels lepidòpters.

Cromogen. Nom donat a certes substàncies que, malgrat ser incolores, són capaces d’originar productes amb color, sota condicions determinades.

D

Defoliador. Que s’alimenta de fulles.

Demografia. Estudi de les dimensions, l’estructura i la dinàmica d’una o més poblacions, amb especial èmfasi en els aspectes més numèrics, com ara el nombre d’individus que la componen, les edats de cadascun d’ells, la mortalitat, la natalitat, etc.

Densitat de recobriment (DR). Vegeu Fracció de cabuda de coberta (FCC).

Depredació. Procés pel qual un organisme captura i mata activament un altre amb el qual s’alimenta.

Desbrancat. Separació per tall de les branques del canó. Esbrancat.

Desembosc. Fase d’extracció de la fusta del bosc fins a un punt, carregador o pista, accessible per al vehicle que a continuació n’ha de fer el transport per carretera.

Despuntat. Separació per tall del canó i la punta. Es fa normalment a continuació del desbrancat. Espuntat.

Deuteromicet. Tipus de fongs dels quals no es coneix fase sexual en la seva reproducció, per aquesta raó reben també el nom de fongs imperfectes.

Devesa. Extensió de pastura herbàcia sota arbrat clar protector, destinada en un principi al pasturatge extensiu i complementàriament a l’aprofitament de llenya i a la caça.

Diàmetre normal (DN). Diàmetre del tronc d’un arbre mesurat a l’alçada del pit (aproximadament 130 cm des del terra). Normalment s’expressa en centímetres.

Diòxid de carboni segrestat. Quantitat de diòxid de carboni que una planta ha enretirat de l’aire que l’envolta. S’expressa normalment en kg, o en kg per hectàrea (kg/ha) i pot fer referència a una planta, a una espècie, a una parcel·la, a un hàbitat o a un ecosistema. No és equivalent al carboni acumulat per la planta perquè part del carboni segrestat no es fa servir per al creixement de l’estructura sinó per al manteniment de les funcions metabòliques.

Dípter. Insecte caracteritzat per tenir només un parell d’ales funcionals, les davanteres, mentre que les ales posteriors, els balancins, han quedat reduïdes a funcions de control i estabilització. Inclou mosques i mosquits.

Dispersió. Propagació dels individus d’una població que possibilita l’ocupació de nous territoris. Les plantes se solen dispersar per les llavors o els fruits, i gràcies a l’acció dels animals, el vent o l’aigua. Els animals se solen dispersar desplaçant-se d’uns territoris a uns altres.

Dormició. Vegeu Període de dormició.

Glossari

136

Duramen. Part més interior del tronc i de les branques gruixudes d’un arbre, més seca, dura i fosca que l’albeca. Vegeu també Albeca.

E

Edàfic. Relatiu al sòl.

Èlitre. Ala del parell anterior dels coleòpters, dura i coriàcia, que serveix solament per protegir l’ala del parell posterior.

Endomicorízic. Micoriza en què les hifes penetren en les cèl·lules de l’arrel. Són les més abundants a la naturalesa, i es formen principalment en plantes herbàcies (com ara cereals o l’alfals).

Enteiar. Procés pel qual la fusta del pi augmenta els continguts de reïnes. Tot i ser un procés natural de defensa de l’arbre, es pot afavorir artificialment amb determinades pràctiques culturals, per tal d’obtenir la teia.

Envergadura. Distància entre les puntes de les ales d’un ocell quan les té completament desplegades.

Època de cria. Període biològic anual en el qual es con-centren totes les activitats relacionades amb la repro-ducció d’una espècie i que inclou des del període de zel (època de festeig i còpules) fins que les cries s’in-dependitzen dels progenitors, i que en la majoria d’ani-mals es concentra al primer semestre de l’any.

Època de zel. Període del cicle sexual dels animals en què pot tenir lloc la fecundació, que comporta canvis en el comportament i la morfologia dels individus.

Esbrancat. Vegeu Desbrancat.

Esclerofil·le. De fulles dures i coriàcies, persistents, especialment adaptades a la sequedat, com ara les de l’alzina.

Especialista. Dit de l’espècie animal especialitzada en l’explotació d’un o uns pocs recursos per realitzar les seves funcions vitals com ara l’alimentació, i que sol viure en hàbitats concrets.

Espora. Element reproductor dels vegetals, normalment unicel·lular, que se separa de l’individu i dóna lloc directament a un de nou.

Espuntat. Vegeu Despuntat.

Estació. Territori continu en el qual les característiques físiques i ecològiques (orientació, pendent, tipus de sòl, clima, composició florística, estructura de la vegetació, etc.) no varien de forma significativa.

Estancament de la massa. Estat de creixement de la massa arbòria a partir del qual l’efecte de la compe-tència entre els arbres impedeix que aquests continuïn creixent, i això compromet la continuïtat de la massa.

Estassada. Treball forestal que consisteix en la tallada i trossejat de la vegetació arbustiva amb mitjans manuals (serra mecànica o desbrossadora manual) o mecànics (tractor forestal amb desbrossadora). En certs casos, l’estassada es completa amb la trituració de les restes originades. En cas d’una estassada selectiva només s’actua sobre una part de la superfície, respectant algunes espècies o fixant un percentatge d’actuació.

Estella. Fragment d’una fusta que resulta de tallar-la o obrir-la al llarg amb una destral o un altre instrument. Tros que s’ha desprès d’una fusta per esqueixament.

Estellat. Procés de trencament de la fusta per fer estelles.

Esteri. Unitat de mesura de llenya o fusta petita equivalent a la quantitat de llenya que hom pot encabir en un cub d’un metre cúbic (símbol, st). Per tant, la quantitat real de fusta d’un esteri és sempre inferior al metre cúbic.

A 08


137Gl

ossa

ri

Estimbada. Operació manual de desembosc en què l’operari llança la fusta pendent avall de forma reiterada i va avançant distàncies variables al llarg de trajectes d’arreplega o desembosc, semblants al que seria un ròssec.

Estol. Grup d’ocells quan es desplacen plegats. Altra-ment dit bandada.

Estrat de vegetació. En una comunitat vegetal, ca-dascuna de les capes que es poden distingir ver-ticalment, entre uns determinats límits d’altura, i integrada per un conjunt d’organismes de desen-volupament semblant.

Estrès hídric. Situació desfavorable per a la planta o la vegetació per excés o defecte de la quantitat d’aigua disponible.

Estrès osmòtic. Estrès hídric provocat per una concen-tració salina elevada en el medi.

Estructura del bosc. En un rodal de bosc, distribució i representació de les diferents classes de mida i/o edat dels arbres, en especial de les classes diametrals. Si les edats o els diàmetres dels arbres són similars, es diu que l’estructura del bosc és regular, mentre que si són diferents, es diu que és irregular. Són possibles moltes situacions intermèdies.

Evapotranspiració real (ETR). Quantitat real d’aigua que passa a l’atmosfera en un lloc determinat com a resultat de l’evaporació i de la transpiració.

Exposició. Situació i grau de protecció d’un indret res-pecte a la influència de les condicions climàtiques, particularment respecte al sol i al vent. Quan es re-fereix únicament a la situació respecte a la radiació solar, és sinònim d’orientació i es mesura en graus de circumferència (º) entre 0 i 360.

Exsudació. Emissió anormal de saba, resina o altres substàncies naturals de la planta, a conseqüència de l’atac d’una malura o una plaga.

F

Faja. pl. Fages. Fruit del faig.

Farga. Obrador on es treballen els metalls pel procediment de forja. Establiment on es treballaven materials metal·lúrgics, especialment aquell on s’obtenia el ferro per reducció directa del mineral.

Farga catalana. Mètode de reducció del mineral de ferro, emprat entre el segles xvii i xix a les fargues de Catalunya i a altres regions d’Europa.

Farratge. Plantes herbàcies conreades per alimentar el bestiar, sigui per mitjà de pastura directa o bé per sega.

Fecundació. Moment del procés reproductiu en què s’uneixen dues cèl·lules haploides o gàmetes (normalment considerades una masculina i l’altra femenina) a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.

Fel·loderma. Teixit cortical intern de les tiges i les arrels, originat per l’activitat del fel·logen, que té funcions de suport, emmagatzematge de substàncies i, a les tiges joves, també funció fotosintètica.

Fenologia. Conjunt de fenòmens característics del cicle vital d’un organisme (com ara la caiguda de les fulles, la floració o la germinació, per a les plantes, i el zel, la gestació o la hibernació per als animals), que tenen una aparició periòdica i es poden relacionar amb els factors ambientals amb els quals l’organisme es troba al llarg de l’any.

Fil·loxera. Insecte homòpter emparentat amb els pu-gons que parasita les arrels de la vinya i fa perdre la collita de raïm.

Glossari

138

Fimícola. Que es nodreix d’excrements animals. Que viu als fems.

Fisiognomia. Aspecte o forma característica d’alguna cosa.

Fletxa. Distància del punt mitjà d’un arc a la corda. Aplicat a un tronc, indica la curvatura màxima.

Floració. Procés de desenvolupament de les flors, des de l’obertura fins al marciment.

Folre. Conjunt de planxes o de taulons clavat damunt les quadernes que cobreix l’esquelet d’una nau, tant exteriorment com interiorment.

Fondalada. Depressió. Part de territori situada entre d’altres de més elevades.

Fong. Organisme d’aspecte normalment filamentós i re-producció per espores, que extreu l’energia de res-tes orgàniques (fongs saprofítics), o d’organismes vius als quals pot perjudicar (fongs paràsits) o bene-ficiar (fongs simbiòtics).

Fotosíntesi. Procés pel qual els organismes que tenen clorofil·la (o altres pigments fotosintètics) aprofiten l’energia de la llum per incorporar carboni del medi per al seu creixement o per al manteniment del seu metabolisme. En el cas de les plantes, el carboni s’obté del diòxid de carboni atmosfèric i, com a resultat del procés, la planta allibera a l’atmosfera oxigen en forma molecular i aigua (absorbida).

Fracció de cabuda de coberta (FCC). Altrament dit: Densitat de recobriment (DR). És la part del bosc (referint-se a una superfície concreta) que està coberta per les capçades dels arbres. En aquest manual s’expressa en tant per cent, però també pot expressar-se en tant per u. Es calcula sumant les superfícies de totes les capçades, i per això hi pot haver encavalcaments i aleshores el valor pot ser més gran del 100%.

Fragmentació. Procés de divisió o parcel·lació d’una taca d’hàbitat més o menys contínua per mitjà del qual s’interrompen totalment o parcialment els fluxos d’organismes i/o de processos ecològics entre les diferents taques resultants.

Frondosa. Vegeu Planifoli.

Fullaraca. Conjunt de restes orgàniques, majoritàriament provinents de les fulles caigudes de les plantes, poc o gens descompostes i acumulades a la superfície del sòl.

Fust. Tros de fusta gros i llarg. Correspon generalment al tronc o tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre. Vegeu també Canó.

Fustal. Una de les classes naturals d’edat de la massa d’arbres, que s’inicia quan el diàmetre normal supera els 20 cm i es manté fins al final de la vida de l’arbre o de la massa de bosc.

G

Garriga. Matollar dens de garrics o d’arbustos semblants, de fulla plana, petita i dura, persistent tot l’any.

Gemma. Altrament dit: Borró. Estructura de creixement vegetatiu que es pot formar en diferents parts de la tija d’una planta (generalment l’axil·la de les fulles o la base de la tija) i que dóna lloc a una nova tija, una nova fulla o una nova flor.

Generalista. Dit de l’espècie animal que és capaç d’explotar de manera eficient un ampli ventall de recursos per desenvolupar el seu cicle vital i en especial l’alimentació i, per extensió, que es troba en un bon nombre d’hàbitats diferents.

Germinació. Canvis físics i fisiològics que es donen en una estructura reproductiva inactiva (llavor, gra de pol·len, espora) i que provoquen l’inici del seu creixement.

A 08


139Gl

ossa

ri

Gla. Fruit de l’alzina, del roure i de totes les altres espècies del gènere Quercus, sec, amb una sola llavor, i que no s’obre de forma natural.

Guia. Altrament dit: Ull. Brot terminal, en prolongació vertical del tronc, que culmina la capçada.

H

Hàbitat. Fragment de la biosfera sotmès a un conjunt determinat de factors ecològics. Es pot definir respecte d’una espècie o d’una població com l’ambient en què habita, i que reuneix les condicions adequades perquè l’espècie pugui viure i reproduir-se.

Hàbitat d’interès comunitari (HIC). Cadascun dels hàbitats que l’annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats), modificada per la Directiva 67/97/CE, considera com a tal. Es tracta d’una selecció d’hàbitats de la Unió Europea, la conservació dels quals s’ha de garantir mitjançant la creació d’una xarxa d’espais protegits, la Xarxa Natura 2000.

Heliòfil. Que necessita la llum del sol o una forta il·luminació per desenvolupar-se.

Hemípter. Insecte caracteritzat per tenir un aparell bucal picador i xuclador alhora, que algunes espècies utilitzen per xuclar saba i sucs vegetals, i d’altres per xuclar la sang d’animals. Inclou les xinxes, els polls, els bernats pudents, les cigales i els pugons.

Heterogeni. Que es compon d’elements diferents entre ells.

Híbrid. Que resulta de l’encreuament d’individus d’espècies diferents.

Hifa. Filament més o menys ramificat i microscòpic que, en gran nombre, constitueix l’aparell vegetatiu o miceli de la majoria de fongs.

Himenòpter. Insecte caracteritzat per una complexa organització social, i físicament per presentar quatre ales membranoses (quan en té), un aparell bucal llepador i mastegador alhora, i un fibló a l’extrem de l’abdomen de les femelles de moltes espècies. Inclou les abelles, les vespes i les formigues.

Hibernació. Estat d’inactivitat pel qual passen alguns animals durant l’hivern que els serveix per estalviar energia quan les condicions del medi els són desfavorables.

Homogeni. Que es compon d’elements molt semblants entre ells.

Hoste. Organisme que dóna allotjament, nodriment o les dues coses alhora a un d’una altra espècie paràsita, comensal o simbiont.

Hoste alternatiu. Cadascuna de les diferents espècies de plantes hostes que poden ser aprofitades per determinats paràsits.

Humícola. Que es nodreix de l’humus vegetal. Que viu a l’humus o en sòls rics en humus.

Humus. Part orgànica i fosca del sòl que se situa normalment en la capa més superficial, formada per l’alteració total o parcial de matèria orgànica d’origen vegetal i animal.

I

Índex de Hart-Becking modificat. Relació entre l’es-paiament mitjà de l’arbrat i la seva alçària domi-nant. Es considera un bon indicador de la coberta de l’arbrat.

Indicador. Organisme, objecte o fenomen que, per la seva presència en un indret o les característiques que presenta, delata l’efecte d’un factor ecològic

Glossari

140

determinat, com ara la temperatura, la disponibilitat d’aigua, el tipus de sòl, el grau de contaminació, etc.

Infestació. Invasió d’un organisme per paràsits no microbians.

Individu genètic. Organisme que es pot reconèixer com una unitat per la seva dotació genètica. En el cas de les plantes rebrotadores, els rebrots d’una mateixa soca poden semblar individus diferents si surten sense connexió aparent amb la rabassa, però en realitat formen part d’un únic individu genètic.

Infestació. Invasió d’un organisme per paràsits no microbians.

Inflorescència. Sistema de ramificació ben individualitzat que porta un conjunt de flors.

Inoculació. Introducció (o posada en contacte) d’un organisme en un altre per mitjans artificials.

Insecte. Artròpode caracteritzat per tenir el cos dividit en tres parts: cap (amb un parell d’antenes), tòrax (amb sis potes i dos, un o cap parell d’ales) i abdomen. Pot presentar una metamorfosi senzilla (la larva és diferent de l’adult però s’hi converteix gradualment) o una metamorfosi completa (entre els estats larvals i l’adult s’intercala la fase de pupa, diferent dels uns i de l’altre).

Invertebrat. Qualsevol animal sense columna vertebral. Per tant, inclou tots els animals excepte els vertebrats.

L

Larva. En els animals amb desenvolupament indirecte (metamorfosi), estadi del desenvolupament que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors abans d’assolir l’estat adult.

Liana. Planta enfiladissa de tija llenyosa.

Lenticel·la. Obertura lenticular del periderma de les plantes, que facilita l’intercanvi de gasos amb l’exterior.

Lepidòpter. Insecte amb una metamorfosi completa, en què les larves són conegudes com a erugues, les pupes com a crisàlides, i els adults com a papallones.

Lignícola. Que es nodreix de restes de fusta. Que viu a la fusta.

Lleguminoses. Grup de plantes que engloba les famí-lies de les papilionàcies, les cesalpiniàcies i les mi-mosàcies, que solen fer fruit en llegum.

Lloc d’interès comunitari (LIC). Territori delimitat que fa part oficialment de la Xarxa Natura 2000 de la UE, destinat a garantir la conservació de determinats hàbitats d’interès comunitari.

M

Malura. Malaltia, sobretot epidèmica, especialment de les plantes. Alteració de l’estat fisiològic normal d’una planta.

Mamífer. Vertebrat que es caracteritza per la presència de glàndules mamàries, que en les femelles produeixen llet per nodrir les cries, la presència de pèl en la majoria de casos, pel fet que l’embrió es desenvolupa dins de la mare (viviparisme), i per tenir la temperatura corporal independent de la del medi extern.

Màquia. Bosquina alta i densa d’arbustos de fulla plana, petita, coriàcia i persistent tot l’any (esclerofil·les), amb una alçària màxima de 6 m.

Màstic. Preparat impermeabilitzant usat per cobrir les ferides dels arbres després de l’esporgada o l’empelt i protegir-les fins que cicatritzin.

A 08


141Gl

ossa

ri

Matèria orgànica. Matèria formada per teixits o estructures que provenen d’un organisme, ja sigui viu o mort.

Melis. Fusta d’algunes coníferes (normalment pi roig o pinassa) rica en resina, d’anells estrets, densa i de bona qualitat per a fusta vista de luxe.

Miceli. Conjunt d’hifes que constitueixen el tal·lus o aparell vegetatiu dels fongs.

Micoriza. Relació simbiòtica d’una arrel i un fong.

Microclima. Condicions climàtiques locals amb unes característiques diferents de les del clima de la regió. El microclima pot fer referència a les condicions climàtiques d’un àrea més o menys homogènia o també a les condicions especials que suporta un organisme determinat en l’indret on es troba.

Microhàbitat. La part més petita del medi que per les seves característiques especials suporta una flora i una fauna pròpia, com ara un bassal o un tronc caigut enmig del bosc.

Micromamífer. Terme gairebé col·loquial, sense valor taxonòmic, però molt utilitzat en les publicacions científiques, que indica certs ordres de mamífers de mida petita. S’hi solen incloure les musaranyes, els ratpenats, els rosegadors i altres mamífers de dimensions similars.

N

Nemoral. Que viu als boscos.

Nimfa. Insecte que ha passat de la fase de larva, que es troba en un estat de repòs (quiescent) i prepara la darrera metamorfosi per arribar a la fase adulta.

Núcula. Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor i de coberta llenyosa.

O

Obaga. Part d’una muntanya o d’una vall orientada cap al nord, on toca poc o no gens el sol.

Ocell. Vertebrat que es caracteritza per tenir bec, el cos i les ales recoberts de plomes, pel fet que l’embrió es desenvolupa fora de la mare dins d’un ou (oviparisme), i per tenir la temperatura corporal independent de la del medi extern.

Oïdi. Fong ascomicet paràsit de les fulles o els borrons de diverses plantes, sobre les quals produeix taques blanques o cendroses.

Ombrívol. Indret on el sol toca poc o no gens durant el dia.

Ordre de vedes. Normativa de la Generalitat de Catalu-nya per la qual anualment es fixen els períodes hà-bils de caça per a cada espècie i territori, així com les limitacions complementàries.

Orgànic. Que té com a principal component el carboni, en combinació amb altres elements, generalment l’hidrogen, l’oxigen o el nitrogen.

Orientació. En un rodal o en una estació, direcció perpendicular a les corbes de nivell respecte del nord geogràfic. Es mesura en graus de circumferència (º), entre 0 i 360. Vegeu també Exposició.

Oviscapte. Òrgan típic d’alguns insectes, com els odonats, els ortòpters i els himenòpters, que els serveix per dipositar els ous.

P

Pal. Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària, generalment afuada d’un cap per on es planta a terra per sostenir alguna cosa.

Glossari

142

Paràsit. Que depèn d’un organisme d’una altra espècie, al qual perjudica, per obtenir-ne aliment o altres utilitats.

Pastoreig. Acció de pasturar o menjar el bestiar l’herba dels camps o les pastures.

Pectinat. Amb divisions que recorden les pues d’una pinta.

Pega. Substància negra o molt fosca, extraordinàriament viscosa, que s’obté com a residu de la destil·lació del quitrà o de resines diverses, i que era molt utilitzada per les seves propietats impermeabilitzants.

Peguera. Forn on es cremava la llenya per fer quitrà i pega.

Perennifoli. Que tot l’any té fulles (planta de fulla perenne).

Període de dormició. Fase del cicle vital d’algunes plantes, previ a la germinació, durant el qual les llavors madures i dispersades romanen inactives i no poden germinar, amb independència de les condicions ambientals del lloc on es trobin.

Període vegetatiu. Part de l’any en què les plantes germinen, creixen i produeixen flors i fruits.

Pertorbació. Esdeveniment que provoca canvis sobtats en la disponibilitat dels recursos per als éssers vius d’un hàbitat o d’un ecosistema, com ara incendis, sequeres, inundacions, allaus, ventades o tallades.

Peu juvenil. Arbre jove amb un diàmetre normal que no arriba als 5 cm.

Pinassa. Fullaraca composta bàsicament d’acícules de qualsevol pi. No confondre amb l’espècie de pi que s’anomena de la mateixa manera (pinassa), el nom científic de la qual és Pinus nigra.

Pineda secundària. Pineda originada a partir de la transformació d’una altra comunitat vegetal a causa

del fenomen de la successió vegetal, o per l’acció humana, i que no correspon a la comunitat més madura en l’indret on es troba.

Pinya. Òrgan fructífer dels pins, dels avets i d’altres coníferes, que conté les llavors, protegides per esquames llenyoses disposades helicoïdalment, d’una manera densa, damunt una tija curta.

Pinyó. Llavor del pi, en forma d’el·lipse i amb clofolla molt dura, generalment amb una ala en forma de mitja hèlice.

Plaga. Proliferació excessiva i sovint puntual d’un orga-nisme vivent que provoca la destrucció d’altres és-sers vius en envair-los. Aquest terme s’utilitza espe-cialment quan la proliferació és deguda a insectes i afecta la disponibilitat de recursos per als humans.

Plançó. Arbre jove, amb aspecte d’arbust, que no arriba a tenir prou alçària per mesurar-ne el diàmetre normal. També es diu de la planta jove destinada a ser trasplantada.

Plançoneda. Lloc on són abundants els plançons. Classe natural d’edat formada per individus germinats que encara no han començat a formar la capçada.

Planifoli. Arbre o arbust de fulla plana.

Plàntula. Planta acabada de néixer o d’edat molt curta.

Poder calorífic. Quantitat d’energia produïda en forma de calor per la combustió d’una unitat de volum de material combustible en aire sec en condicions normals de pressió i temperatura. Es defineixen dos tipus de poder calorífic, el poder calorífic superior i el poder calorífic inferior, en funció de com es comptabilitzi la temperatura dels productes de la combustió.

Pol·len. Polsim format en els sacs pol·línics dels estams de les plantes superiors, constituït per cèl·lules germinals masculines, els grans de pol·len.

A 08


143Gl

ossa

ri

Pol·linització. Transport de pol·len des de l’estam fins al pistil (o el micròpil) d’una flor.

Producció neta d’una espècie. Quantitat de biomassa que l’espècie guanya per fotosíntesi menys la que perd per respiració per unitat de superfície i unitat de temps. És equivalent a la quantitat de biomassa que l’espècie acumula i que resta disponible com a aliment per a altres organismes.

Pupa. Vegeu Nimfa.

Q

Qualitat d’estació. Capacitat productiva d’un indret (estació) per a una espècie vegetal forestal i tipus de producte.

Quilla. Peça de fusta o metàl·lica que, en la part inferior de la nau, va de proa a popa i sobre la qual es munta la carcassa del buc.

Quiròpter. Mamífer caracteritzat per la seva capacitat de volar, gràcies a la transformació de les seves extremitats anteriors en ales. Rep diversos noms populars com ara ratpenat, ratapinyada o muricec, entre d’altres.

R

Rabassa. Estructura engruixida formada per la base del tronc d’un arbre, el coll de l’arrel i la part superior de les arrels gruixudes, de la qual surten els rebrots si l’espècie té la capacitat de rebrotar després d’una pertorbació.

Rai. Conjunt de trams o lligats de troncs subjectats els uns amb els altres amb lligalls que es feia per ser transportats seguint el corrent d’un riu, i s’emprava també per transportar objectes.

Rapinyaire. Ocell de mida generalment grossa caracteritzat per tenir un bec ganxut i unes urpes ben desenvolupades amb les quals caça les preses. Inclou, entre d’altres, falcònids, astors, esparvers, àligues i voltors.

Rebrot. Brot nou que neix de l’arrel, la tija o la soca d’una planta llenyosa.

Rebrotada. Acció i efecte de rebrotar.

Rebrotar. Treure nous brots una planta, tornar a brotar.

Recobriment. Superfície de sòl coberta per la projecció vertical de les capçades dels arbres.

Regenerat. Conjunt de nous individus d’una espècie vegetal que ocupen un espai determinat.

Relació al·lomètrica. Relació que es dóna entre dues dimensions d’un mateix individu. Per exemple: el diàmetre d’un arbre té una relació al·lomètrica amb la seva alçària, l’edat o la biomassa.

Rèptil. Vertebrat caracteritzat per tenir una pell revestida d’escates, que es renova periòdicament gràcies a mudes totals o parcials, totalment impermeable i que no permet l’intercanvi de gasos ni l’intercanvi hídric, fet que fa l’individu adult completament independent de l’aigua i del medi humit, per la qual cosa és adaptable a hàbitats molt secs. No és capaç de regular la seva temperatura corporal fisiològicament (animal ectoterm).

Resinació. Extracció de les resines dels vegetals que en contenen.

Respiració. Oxidació biològica per mitjà de la qual els organismes obtenen energia per al seu metabolisme i intercanvien gasos amb l’entorn. Els animals, les plantes i molts microorganismes respiren consumint oxigen (O2) de l’aire o de l’aigua i alliberant-hi diòxid de carboni (CO2).

Glossari

144

Revers. Cara inferior d’una fulla.

Roda. Cadascuna de les peces circulars rígides que formen part de l’estructura d’un vaixell. La de proa serveix per tallar l’aigua, la de popa suporta el timó, i la del timó permet maniobrar el vaixell.

Rodal. Tros de terreny més o menys homogeni que es distingeix del terreny que l’envolta per alguna raó, especialment per la composició d’espècies principals d’arbres, l’estructura del bosc i la topografia.

Roll. Tronc d’arbre del qual s’ha separat la brancada i les arrels per treure’n bigues i posts. Porció de tronc d’arbre tallada en sentit diametral i que té forma cilíndrica, més llarg que gruixut.

Roqueter. Lloc ple de rocs.

Ròssec. Via temporal per on s’arrossega la càrrega quan es desembosca amb tracció animal o amb estirament amb cable des d’una pista o carrer. És molt comú arreu de Catalunya.

Rotació. Interval de temps entre dues tallades de selec-ció o aclarides consecutives.

S

Selecció natural dels tanys. Selecció dels tanys d’una planta rebrotada per efecte de la competència i de la qualitat d’estació, sense cap intervenció humana ni del bestiar.

Senescència. Envelliment.

Simbiosi. Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc.

Sincronia. Coincidència de fets o de fenòmens en el temps.

Soca. Part del tronc que continua unida a les arrels quan l’arbre s’ha tallat.

Solana. Vegeu Solell.

Solell. Part d’una muntanya o d’una vall orientada cap al sud o migdia i, per tant, més assolellada que l’orientada cap al nord.

Sotabosc. Vegetació arbustiva i herbàcia que es fa sota el cobert dels arbres d’un bosc.

Subvol. Estrat de vegetació arbòria que ocupa una posició intermèdia entre l’estrat arbori més alt (vol) i l’estrat arbustiu (sotabosc).

T

Tallada arreu. Tallada de tots els peus (ja siguin arbres, tanys o rebrots) d’una parcel·la, sense preservar individus seleccionats per la mida, l’edat o la forma.

Tallada de millora. Tallada d’una part dels tanys i rebrots d’una parcel·la per millorar el creixement dels tanys reservats i l’estructura del bosc, sense provocar una nova rebrotada i sense tenir la intenció de treure fusta o llenya, tot i que sigui possible obtenir-ne certa quantitat.

Tallada de selecció. Tallada d’una part dels tanys i rebrots d’una parcel·la amb la intenció d’obtenir algun producte (llenya o fusta), provocar una nova rebrotada i millorar tant el creixement dels tanys reservats com l’estructura del bosc.

Tancament de les capçades. Estat de creixement de la massa arbòria en el qual les capçades dels arbres són prou properes perquè es comenci a notar l’efecte de la competència.

Tany. Rebrot amb un creixement notable.

A 08


145Gl

ossa

ri

Teia. Fusta resinosa de pi, provinent sobretot del cor de l’arbre, que crema amb molta facilitat; feta estelles, s’emprava antigament per fer llum o per encendre foc.

Teixits fotosintètics. Teixits de la planta on té lloc la fotosíntesi.

Teleomorf. Fong que es troba en la fase sexual del seu cicle.

Termòfil. Que viu en zones càlides i no tolera bé el fred.

Topografia. Conjunt de les característiques d’un terreny, com ara l’altitud, el pendent, l’orientació, la forma del relleu o l’estructura dels desnivells que el componen. Ciència que estudia aquestes característiques.

Topogràfic. Relatiu al relleu.

Tractament fitosanitari. Acció dirigida al control d’orga-nismes que esdevenen plaga o malaltia en espècies vegetals.

Trencar la llenya. Expressió col·loquial per designar el fet de tallar la llenya radialment, fent-ne peces de mida més reduïda i més manipulables per a la seva comercialització al detall.

Tròfic. Que fa referència a l’alimentació d’éssers vius.

V

Vector. Agent que transmet gèrmens patògens d’un individu a un altre. Agent que transporta quelcom d’un lloc a un altre.

Vertebrat. Animal caracteritzat per tenir un esquelet intern articulat, cartilaginós o ossi, que inclou el crani, que protegeix el cervell, i la columna vertebral a la part axial, composta per vèrtebres. Inclou els peixos, els amfibis, els ocells, els rèptils i els mamífers.

Viabilitat. Capacitat d’alguna cosa per prosperar. Dit d’una

llavor, una espora o un gra de pol·len, capacitat per ger-minar i desenvolupar-se sota condicions donades. Per-centatge d’aquestes estructures que arriben a desen-volupar-se. Temps que aquestes estructures mantenen la seva capacitat de germinar i desenvolupar-se.

Vivaç. Que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l’aparell aeri (la part de l’organisme que ocupa espai per sobre de terra).

Vol. Vegeu Volada.

Volada. Estrat de vegetació format per les capçades dels arbres més alts.

X

Xancre. Necrosi cortical del tronc d’un arbre acompanyada d’hipertròfies i d’esquerdes longitudinals.

Xarxa Natura 2000. Conjunt de parts del territori definides oficialment per òrgans administratius de la Unió Europea amb la finalitat de conservar, a llarg termini, les espècies i els hàbitats d’Europa. És el principal instrument per a la conservació de la biodiversitat de la UE i és conseqüència de la Directiva Hàbitats (vegeu també Hàbitat d’interès comunitari).

Xarxa tròfica. Conjunt de relacions alimentàries que es dóna entre els organismes que componen un ecosistema (plantes, animals, organismes descomponedors).

Xeròfil. Que viu en indrets secs.

Z

Zona d’exclusió. En el cultiu de tòfones, és la separació que cal deixar entre el peu tofoner i qualsevol altre peu no productor.

Zonació. Divisió d’un territori en zones.

Abreviatures, sigles i unitats de mesura

146

A 09

A. Alçària total.

AB. Àrea basal.

aC. Abans de Crist.

APC. Àrea privada de caça.

BA. Biomassa aèria.

CA. Carboni aeri acumulat.

CBM. Manual de Biòtops Corine.

CEE. Comunitat Econòmica Europea.

cm Centímetres.

CO2 Diòxid de carboni.

CORINE. Coordination of Information of the Environment.

CS. CO2 segrestat.

DM. Diàmetre mitjà.

DMAH. Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya).

DN. Diàmetre normal.

DOGC. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

EIN. Espai d’Interès Natural.

ETR. Evapotranspiració real.

FCC. Fracció de cabuda de coberta.

ha Hectàrees.

HIC. Hàbitat d’interès comunitari.

Humitat en b.s. Humitat en base seca.

IAVAE. Increment anual del volum de fusta amb escorça.

IEC. Institut d’Estudis Catalans.

IEFC. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (1998).

ICO. Institut Català d’Ornitologia.

IFN2. Segundo Inventario Forestal Nacional (1998).

IFN3. Tercer Inventario Forestal Nacional (2005).

km Quilòmetres o kilòmetres.

LIC. Lloc d’interès comunitari.

m2 Metres quadrats.

m3 Metres cúbics.

MARM. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

màx. Màxim.

MDE. Model digital d’elevacions.

mín. Mínim.

mm Mil·límetres.

N. Nombre de peus.

ºC Graus centígrads o Celsius.

PEIN. Pla d’espais d’interès natural.


147Ab

revia

ture

s, s

igle

s i u

nita

ts d

e m

esur

a

pl. Plural.

PMA. Pes màxim autoritzat.

SECEM. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos.

SECEMU. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Murciélagos.

sp. Espècie.

ssp. o subsp. Subespècie.

t Tones.

teleom. Teleomorf.

UE. Unió Europea.

UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

VAE. Volum de fusta amb escorça.

ZEC. Zona especial de conservació.

ZEPA. Zona d’especial protecció per als ocells.

Referències consultades

148

A 10

A

Agúndez LeAL, d.; MArtín ALbertos, s.; de MigueL, J., gALerA; rM; JiMénez, MP; díAz-Fernández, P. (1995). Las regiones de procedencia de Fagus sylvatica L. Madrid: Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza.

AITIM-AsociAción de investigAción técnicA de LA MAderA (2007). “Especies de madera”. <http://infomadera.net/modulos/maderas.php> (data de consulta: setembre de 2007).

ArriAgA, F.; PerAzA, F.; MedinA, G.; touzA, M. C.; guindeo, A.; gArcíA, L.; KAsner, C.; de PALAcios, P. (2004). Especies de madera para carpintería, construcción y mobiliario (2a ed.). Madrid: Mundi-Prensa, 885 p.

AssociAció Per A LA deFensA de LA nAturA. (2002). Atles dels ocells nidificants d’Andorra. Associació per a la Defensa de la Natura. Andorra: Govern d’Andorra, Departament de Medi Ambient i AndBanc.

B

bAuer MAnderscheid, e. (1990). “Memoria histórica de la legislación para la protección de los montes de España hasta finales del siglo XIX”. Ecología, 1: 95-112.

bAuer, E. (1991). Los montes de España en la historia (2a ed.). Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación / Fundación Conde del Valle de Salazar.

boLòs, O. de; vigo, J. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. II. Barcelona: Barcino. 921 p.

boLòs, o. de; vigo, J.; cArrerAs, J. (2004). Mapa de la vegetació potencial de Catalunya 1:250.000 (Memòria). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 93 p.

boLòs, O. de; vigo, J.; MAsALLes, R.M.; ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Barcelona: Editorial Pòrtic.1310 p.

bon. M. (1988). Guía de campo de los hongos de Europa. Barcelona: Omega. 352 p.

C

cAMProdon, J.; PLAnA, E. (eds.) (2007). Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal. Barcelona: Universitat de Barcelona. 605 p.

cAsALs, V.; PArdo, F.; XALAbArder, M.; Postigo, J. M.; giL, L. (2005). “La transformación histórica del paisaje forestal en Cataluña”. A: Tercer Inventario Forestal Nacional. Madrid: Instituto para la Conservación de la Naturaleza.

cAsAsús, A.G.; estebAn, L.G.; sánchez, F.P.; MArtitegui, F.A.; cAMAcho, C.K.; gALLego, G.M.; PALAcios, P.P.; vásquez, M.T. (1997). Especies de madera para carpintería, construcción y mobiliario. Madrid: AITIM.

cAstrovieJo, S.; Laínz, M.; López González, G.; Montserrat, P.; Muñoz Garmendia, F.; Paiva, J.; Villar, L. (eds.) (1986). Flora ibérica. Vol. II. Madrid: Real Jardín Botánico / CSIC. 898 p.

cebALLos, L.; ruíz de LA torre, J. (1979). Árboles y arbustos de la España peninsular. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes – Fundación Conde del Valle de Salazar.

correAL, e.; rodríguez, J. (2007). “El mercat de fusta en roll a les empreses de primera transformació a Catalunya”. Full informatiu del Centre de la Propietat Forestal, 6 (maig de 2007). 11 p.

costA tenorio, M.; MorLA, c.; sAinz, h. (eds.) (1998). Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona: Planeta. 597 p.

courtecuisse, R.; duheM B. (2005). Guía de los hongos de la Península Ibérica, Europa y norte de África. Barcelona: Omega. 486 p.

D

dePArtAMent de Medi AMbient i hAbitAtge; universitAt de bArceLonA. generALitAt de Catalunya. Cartografia dels

http://infomadera.net/modulos/maderas.php



149Re

ferè

ncie

s co

nsul

tade

s

hàbitats de Catalunya. <http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_ dinformacio/habitats/index.html>

dePArtAMent de Medi AMbient (2003). Pla estratègic de la caça. Generalitat de Catalunya. 238 p.

diversos Autors (1996). Atles climàtic de Catalunya. Barcelona: Servei Meteorològic de Catalunya / Institut Cartogràfic de Catalunya.

E

esPeLtA, J.M.; bArbAti, A.; quevedo, L.; tárregA, r.; nAvAscués, P.; bonFiL, c.; Peguero, g.; Fernández-MArtínez, M.; rodirgo, A. (2012) Post-fire management of Mediterranean broadleaved forests. A MoreirA, F.; AriAnoutsou, M.; coronA, P.; de LAs herAs, J. (eds.). Post-fire management and restoration of Southern European forests. Springer Science+Business Media B.V., 329 p.

esteve-rAventós, F.; LListoseLLA, J.; ortegA, A. (2007). Setas de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Ediciones Jaguar. 1104 p.

estrAdA, J.; Pedrocchi, v.; brotons, L.; herrAndo, s. (eds.) (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia-Lynx Edicions.

EUFORGEN (euroPeAn Forest genetic resources ProgrAMMe). <http://www.biodiversityinternational.org/networks/euforgen>

F

FoLch, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres. 541 p.

FoLch, R.; FrAnquesA, T. (dir.) (1986). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. “Vegetació”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 442 p.

G

gAroLerA, e., FAMAdAs, J., 2002. Gestió i aprofitament de les fagedes de Coll de Té. A: Piqué, M. (coord.), 2002. XIX Jornades Tècniques Silvícoles. Consorci Forestal de Catalunya i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya: 7-13.

góMez de AizPuruA, c. (1993). “Cydia fagiglandana (Zeller, 1841). Lep. Tortricidae, en España”. Boletín de sanidad vegetal. Plagas, 19 (3): 389-400

gonzáLez, V. (1999). “Los bosques en España a lo largo de la historia”. A: PerLin, J.. La historia de los bosques. Madrid: GAIA Proyecto 2050 / Stora Enso.

guzMán, J.L.; Arroyo, b. (2008). Estudio inter-autonómico sobre la becada (Scolopax rusticola) en España. Informe 2008. Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC).

H

hArrison, c. (1983). Nidos, Huevos y Polluelos de España y de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Barcelona: Omega. 482 pp.

hoyo, deL, J.; eLLiot, A.; sArgAtAL, J. (2002). Handbook of the birds of the world. Vol III. “Hoatzin to Auks”. Barcelona: Lynx Edicions.

I

institució cAtALAnA d’històriA nAturAL (2008). Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya. <http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf>

L

LLiMonA, X. i altres (1991). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5. “Fongs i líquens”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 528 p.

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/habitats/index.html



http://www.biodiversityinternational.org/networks/euforgen

http://www.biodiversityinternational.org/networks/euforgen

http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf

http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf

Referències consultades

150

A 10

LListoseLLA, J. (2006). Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. “Mòdul Fongs”. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>.

LóPez gonzáLez, G. (2001). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Mundi-Prensa. 1727 p. (2 volums).

M

MAriné, r. (2008). “La becada”. Cadí-Pedraforca, 4: 94-95. MAsALLes, R. i altres (1988). Història Natural dels Països

Catalans. Vol. 6. “Plantes superiors”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 463 p.

Ministerio de industriA, dirección generAL de MinAs, instituto geoLógico y Minero de esPAñA. (1973). Mapa Geológico Nacional escala 1:50000. Madrid.

Ministerio de Medio AMbiente. (1986-1996). Segundo Inventario Forestal Nacional. Instituto para la Conservación de la Naturaleza. Obra completa. Madrid.

Ministerio de Medio AMbiente. (1997-2008). Tercer Inventario Forestal Nacional. Instituto para la Conservación de la Naturaleza. Obra completa. Madrid.

Mundet, R.; cAPó, J. (2007). Guia per a la classificació de la fusta en peu. Aplicacions i transformació de la fusta dels boscos catalans. Santa Coloma de Farners: Consorci Forestal de Catalunya. 80 p.

N

niLsson, s.g.; WAstLJung, u.;(1987). “Seed Predation and Cross-Pollination in Mast-Seeding Beech (Fagus Sylvatica) Patches”. Ecology, 68 (2): 260-265.

P

Pedrocchi, c. (1997). Guía del Naturalista de los Pirineos. Barcelona: Planeta. 495 p.

PeñA, V.P.; Peris, F.J. (1996). Tecnología de la madera. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Pérez-bArberíA, F.J.; gArcíA-gonzáLez, r. (2004). “Rebeco – Rupicapra pyrenaica”. A: cArrAscAL, L.M.; sALvAdor, A. (eds.). Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales. <http://www.vertebradosibericos.org>

Q

quezeL, P.; MedAiL, F. (2003). Écologie et biogeographie des forêts du bassin mediterranéen. París: Elsevier.

R

rocAbrunA, A; LListoseLLA, J.; tAbArés, M. (2002). Bolets de la nostra terra. Barcelona: Bustamante. 159 p.

rodrigo, A.; retAnA, J.; Picó, FX. (2004). “Direct regeneration is not the only response of Mediterranean forests to large wildfires”. Ecology 85 (3): 716-729.

rodríguez, J.; JuAnAti, C.; Piqué, M.; toLosAnA, E. (2005). Tècniques de desembosc en l’aprofitament forestal; Condicionants, mitjans i recomanacions; Exemple a Catalunya. Col. Sistemes i tècniques de desembosc, 1. Barcelona: Centre de la Propietat Forestal / Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya, 209 p.

roLdán, J. (2008). Control de la contrapassa de becades (Scolopax rusiticola) a Catalunya 2008. Club de Caçadors de Becada.

S

societAt cAtALAnA de MicoLogiA (1982-2008) Bolets de Catalunya. Col·leccions 1-27. Barcelona.

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

http://www.vertebradosibericos.org


151Re

ferè

ncie

s co

nsul

tade

s

T

teissier du cros, e. (1981). Le hêtre. Institut national de la recherche agronomique. Départament des recherches forestières. La France.

terrAdAs, J. (ed.) (1984). Introducció a l’ecologia del faig al Montseny. Bellaterra: Departament d’Ecologia. Universitat Autònoma de Barcelona.

terrAdAs, J. (2001). Ecología de la Vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y paisajes. Barcelona: Omega.

terrAdAs, J.; ibAñez, J.J.; vAyredA, J.; esPeLtA J. M.; ÀviLA, A.; gArciA, C. (2004). Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge.

toLosAnA, E.; gonzALez, D.M.; vignote, S. (2004). El aprovechamiento maderero. Madrid: Fundación Conde del Valle de Salazar / ediciones Mundi-Prensa.

V

vigo, J.; cArrerAs, J.; Ferré, A. (eds.) (2005). Manual dels hàbitats de Catalunya. Vol. VI. “Boscos”. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

vives, e. (1984). Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares. “Treballs del Museu de Zoologia”. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia per saber-ne més

152

A 11

Sobre el faig

BoLòS, O. de; J. vigo. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. I. Barcelona: Barcino. 736 p.

BoLòS, O. de; vigo, J.; mASALLeS, R.M.; ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Barcelona: Editorial Pòrtic.1310 p.

cAStrovieJo, S.; LAínz, m.; LóPez gonzáLez, g.; montSerrAt, P.; muñoz gArmendiA, F.; PAivA, J.; viLLAr, L. (eds.) (1986). Flora ibérica. Vol. II. Madrid: Real Jardín Botánico / CSIC. 898 p.

Sobre la flora i la distribució de les fagedes

cASALS, V.; PArdo, F.; xALABArder, M.; PoStigo, J. M.; giL, L. (2005). “La transformación histórica del paisaje forestal en Cataluña”. A: Tercer Inventario Forestal Nacional. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.

coStA tenorio, m.; morLA, c.; SAinz, H. (eds.) (1998). Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona: Planeta. 597 p.

FoLch, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres. 541 p.

FoLch, R.; FrAnqueSA, T. (dir.) (1986). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. “Vegetació”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 442 p.

terrAdAS, J. (2001). Ecología de la Vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y paisajes. Barcelona: Omega.

Sobre la fauna

eStrAdA, J.; Pedrocchi, v.; BrotonS, L.; herrAndo, S. (eds.) (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia-Lynx Edicions.

goSàLBez, J. (coord.) (1987). Història natural dels Països Catalans. Vol. 13. “Amfibis, rèptils i mamífers”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 498 p.

LLorente, g.A.; montori, A.; SAntoS, x.; cArretero, m.A. (1995). Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Figueres: El Brau.

ruíz-oLmo, J.; AguiLAr, A. (1995). Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Barcelona: Lynx Edicions.

Sobre l’aprofitament de la llenya

Aitim-ASociAción de inveStigAción técnicA de LA mAderA (2009). “Especies de madera”. <http://infomadera.net/modulos/ maderas.php> (data de consulta: desembre de 2009).

ArriAgA, F.; PerAzA, F.; medinA, G.; touzA, M. C.; guindeo, A.; gArcíA, L.; KASner, C.; de PALAcioS, P. (2004). Especies de madera para carpintería, construcción y mobiliario (2a ed.). Madrid: Mundi-Prensa, 885 p.

correAL, E.; rodríguez, J. (2007). “El mercat de fusta en roll a les empreses de primera transformació a Catalunya”. Full informatiu del Centre de la Propietat Forestal, 6 (maig de 2007). 11 p.

gómez, J. (1992). Ciencia y política de los montes españoles (1848-1936). Madrid: ICONA Clásicos.




153Bi

blio

grafi

a pe

r sab

er-n

e m

és

dirección generAL de LA conServAción de LA nAturALezA (1996). Regiones de procedencia: Pinus halepensis Mill. Madrid: Organismo autónomo de Parques Nacionales. 113 p. més mapes.

gArcíA, L.; de PALAcioS, P. (1999). “La madera de pino carrasco (Pinus halepensis Mill.)”. AITIM- Boletín de Información Técnica, 201: 84-86.

giL, L.; díAz. P.; Jiménez, P., roLdán, m.; ALíA, r.; Agúndez, d.; de migueL, J.; mArtín, S.; tuero, m. (1996). Las regiones de procedencia de Pinus halepensis Mill. en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.

mundet, R.; cAPó, J. (2007). Guia per a la classificació de la fusta en peu. Aplicacions i transformació de la fusta dels boscos catalans. Santa Coloma de Farners: Consorci Forestal de Catalunya. 80 p.

Sobre altres aprofitaments

BAuer, E. (1991). Los montes de España en la historia (2a ed.). Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación / Fundación Conde del Valle de Salazar.

BoAdA, M. (2005). “Evolució històrica dels boscos de Catalunya”. A: viLAr, Ll.; mALuquer, P. Els boscos a Catalunya. Aprofitament i futur. Col. Ciència, Cultura i Humanisme, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya / Competium.

gonzáLez, V. (1999). “Los bosques en España a lo largo de la historia”. A: PerLin, J. La historia de los bosques. Madrid: GAIA Proyecto 2050 / Stora Enso.

Sobre els fongs i bolets

LLimonA, X. i altres (1991). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5. “Fongs i líquens”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 528 p.

rocABrunA, A; LLiStoSeLLA, J.; tABAréS, m. (2002). Bolets de la nostra terra. Barcelona: Bustamante. 159 p.

Sobre la gestió de les fagedes

cAmProdon, J.; PLAnA, E. (eds.) (2007). Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal. Barcelona: Universitat de Barcelona. 605 p.

dePArtAment de medi AmBient i hABitAtge. generALitAt de cAtALunyA. Pla estratègic de la caça a Catalunya. Consultable al web: <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/casa/dar_estudis_informes/dar_pla_estrategic_caca_catalunya/index.html>

Sobre les plagues i les malures

muñoz-LóPez, c.; Pérez, v.; coBoS, P.; hernández, r.; Sánchez, g. (2003). Sanidad Forestal. Guía en imágenes de plagas, enfermedades y otros agentes presentes en los bosques. Madrid: Mundi-Prensa. 576 p.

romAnyK, n.; cAdAhiA, d. (2002). Plagas de insectos en masas forestales. Madrid: SECF i Mundi-Prensa.

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/casa/dar_estudis_informes/dar_pla_estrategic_caca_catalunya/index.html



Índex terminològic

154

A 12

A

AB, vegeu Àrea basalAbundància d’arbres, 75Abundància d’ocells, 40, 58-59, 94, 96Abundància de mamífers, 40, 94Abundància màxima, 58-59 Àcar, 19, 42Acícules, vegeu FullesAcidificació, 52Acidòfiles, 15-17, 52Aclarides, 36, 73, 94 Acompanyants, espècies, vegeu Arbres acompanyantsActivitat cinegètica, 74-75, 82-85, 108-111Activitat de la fauna, 42-45 Activitat esportiva, 75Activitat humana, vegeu Freqüentació humanaActivitats de lleure, 75, 107 Acumulació, 60-61 Aglomerat, 73Aguait o espera, 74, 83Aigua, 12, 18, 22-23, 29, 32-33, 42, 54, 56-57, 59, 71, 86, 102-103, 107Albeca, 90Alçària, 31, 33, 38, 62-63, 94, 96, 112 Alçària, creixement en, vegeu Creixement en alçàriaAlçària dominant, 62-63, 94, 96, 112Àguila cuabarrada, 74, 85Àguila daurada, 74, 85Aligot comú, 18, 44, 49, 59Aligot vesper, 18-19, 41, 44, 50, 58-59Alimentació, 44, 70-71, 75, 83, 85, 87 Al·lòctona, 92, 129Alliberament d’animals, 109-111Altitud, 23, 44, 53 Alzina, 29-30, 57, 61, 71-73Alzina surera, 29, 61

Amenaça, vegeu Situació d’amenaçaAmfibis, 18-19, 44, 49, 51, 86, 93Anells de creixement, 32Anyivoria, 24-25, 27APC, vegeu Àrea privada de caça Apilat de la fusta, 80Aprofitament cinegètic, 74-75, 84Aprofitament de bolets, 76-77Aprofitament de fusta i llenya, 72-73Aprofitament forestal, 80-81, 107Aprofitaments històrics, 63, 70-71Aprofitament ramader, 70Aran, Vall d’, 14-16Arbres acompanyants, 43, 56-57, 96 Arbres extraordinaris, 62-64Arbustiu, vegeu Estrat arbustiu Arbustos, 15-17, 52-55, 84-85, 92-93, 98Arç blanc, 55, 87Àrea basal (AB), 35, 37, 39, 62-65, 112Àrea basal, creixement en, vegeu Creixement en àrea basalÀrea de distribució, 15, 22-23, 70, 94, vegeu també Distribució de les fagedesÀrea privada de caça (APC), 84Àrees de refugi, vegeu Refugi Armillaria sp., 89Arrel, 12, 30, 41, 51, 76-77, 89-90Arrossegament, 80-81Artròpodes, 42, 92Ascomicet, 88-89Assecat, 72Astor, 19, 41, 49Atles climàtic de Catalunya, 22-23, 28, 32-33, 55-57, 59, 61-62, 112Auró blanc, 56-57Auró negre, 56-57Aurons, 88-89Avellaner, 56-57, 89, 97Avet, 17, 29, 52, 57, 61, 85, 97Avetosa, 75, 82

B

BA, vegeu Biomassa aèriaBaies, 40Banc de fages, 26-27Basidiomicet, 89Batudes, 74-75, 85Becada, 18-19, 41, 44, 50, 74-75, 82-84Bedoll, 57, 88Bedoll pubescent, 56, 57Berguedà, 80Bern, 57Bestiar, 70, 83, 85Betònica, 54Bioacumulació, 86Biodiversitat, 54, 56, 94-98, 104, 106-107, 109Biomassa, 33, 42, 60 Biomassa aèria (BA), 33, 60 Biotops CORINE, vegeu CORINE, biotops o hàbitatsBlada, 16-17, 56-57, 97Boix, 16-17, 53, 55, 93, 97Boix grèvol, 40, 48, 51, 75, 84-85, 93, 97, 105Boixerola, 84Bolets, 40, 76-77, 88, 90Bosc amb clarianes, 43, 45Bosc dens, 43, 45Bosc intermedi, 39Bosc irregular, 36-37Bosc jove, 39, 65Bosc madur, 38, 39, 43-44, 64-65, 94, 98Bosc planer, 45Bosc poc pertorbat, 36-37Bosc regular, 35-37, 94Bosc vell, 38-39Boscos mixtos, 95Bosquets, 94-96Brancada, 81, 96


155Ín

dex

term

inol

ògic

Brancatge, 12Branques, 12, 36-37, 54, 60, 80, Branquillons, 88Brots, vegeu RebrotsBruc boal, 55Bruel, 50, 59 Bruguerola, 16, 55Buixol, 17, 53-54, 97

C

CA, vegeu Carboni aeri acumulat Cabirol, 18-19, 40-41, 44, 71, 74, 84-85, 93 Cabra salvatge, 75, 108, 111 Caça, 51, 73, 74-75, 82-85, 107-110Caça controlada, 74-75, 82-85Caça major, 74, 85Caça menor, 74, 82, 84Caça selectiva, 83Caça del trofeu, 83Caducifolis, 12, 16, 18, 42, 44, 56, 98Calcari, vegeu Sòls o terrenys calcarisCalcícoles, 52-53Calendari de períodes crítics, 93, 110Capacitat de rebrotada, 30-31Capacitat de resposta, vegeu Capacitat de rebrotadaCapçada, 12, 34-36, 38, 94-95 Captures, 74-75, 82-85, 107-109 Característica, fauna, 18-19Característica, flora, 16-17Característiques estructurals, 36, 38-39, 58, 62-65, 112Característiques tecnològiques de la fusta, 72Carbó, 70-71Carboni aeri acumulat (CA), 33, 60Càrex digitat, 54

Caixes-niu, 42Cargolet, 18-19, 50, 59Carnívors, 18, 41, 44, 93Carronyaires, 75, 108Castanyer, 57, 86, 89, 98Catàleg d’espècies amenaçades, 48-51, 75, 98, 105-106 Catàleg de flora amenaçada, 48, 105 Cavitats, 18, 42, 90, 92-93, 95-98Cecidi, 40, 42Censos, 82-84, 108Cérvol, 18-19, 41, 74-75, 84-85, 93, 108Cicle biològic, 98Cicle de zel, vegeu ZelCicle fenològic, 24-27, 82Cinegètiques, espècies, vegeu Espècies cinegètiquesCirerer, 16, 57, 97Clarianes, 18, 40-45, 85, 93, 99Classes d’edat, 63, 92Classes de mides, 62Classes diametrals, 32-33, 37, 39, 62-63, 65, 95 Clase diamètrica, 37, 63CO2 segrestat (CS), 33, 60Cobertes del sòl, 67Coleòpter, 18, 87, 98Colonització, 75, 87, 95, 110Combustible, 71Compatibilitat, 75, 80, 87, 92-93 Competència, 24-27, 34-41, 44, 64, 102, 109Condicionaments de la distribució, 22-23Condicions ambientals, 18, 33, 58, 60, 102, 110Condicions climàtiques, 14, 24, 52-53, 89Conflictes, 75Coníferes, 53, 70-71, 73, 97, 99Conill, 27, 108, 110

Connectivitat, 67Conreus, 67, 75, 85, 111Conservació, 48-53, 58, 75, 92, 94-99, 104-107 Construcció, 32, 70Control, mesures de, vegeu Mesures de controlControl de plagues, 86-87Control químic, 86Control sanitari, 86-87Cor vermell, 90Corba d’estancament, 34Corba de tancament, 34CORINE, biotops o hàbitats, 52-53, 104, 106Corner, 17, 53Coster, 73Creixement, 16, 22-24, 30-35, 38-39, 60-61, 70, 72, 82, 93, 102 Creixement diametral, vegeu Creixement en diàmetreCreixement en alçària, 33Creixement en àrea basal, 35Creixement en diàmetre, 32-35, 38-39, 60Creixement potencial, 35Crisàlide, 86Criteris per interpretar la maduresa, 64-65Criteris de conservació, 96Cromògens, vegeu Cor vermellCryptococcus fagisuga, 87CS, vegeu CO2 segrestatCucut, pa de (herba), 17, 54Cucut (ocell), 59Curculiònid, 40Cydia fagiglandana, 19, 25, 40, 42

D

Defoliació, 87, 89


156

A 12

Defoliadors, 86-87Densitat d’arbres, vegeu Densitat de peusDensitat de peus, 34-35, 37, 39, 63, 65, 86, 94Densitat de pistes forestals, 95Densitat de recobriment, vegeu Fracció de cabuda de cobertaDepredació de fages, 24, 26-27 Depredador, 27, 86Desbrancat, 80, 95Desbrossar el sotabosc, 85Descomposició, 42Desembosc, 80, 95Desforestació, 71Despuntat, 80Dessecació, 27Diagrames, 23, 62-63, 67, 112-113 Diàmetre, creixement en, vegeu Creixement en diàmetreDiàmetre de capçada, 34Diàmetre mitjà (DM), 37, 39, 63, 65Diàmetre normal (DN), 32, 34-35, 62, 72-73, 80, 94Dinàmica del banc de fages, vegeu Banc de fagesDiòxid de carboni segrestat, vegeu CO2 segrestat (CS)Dípters, 42, 87Directiva Hàbitats, 51, 104-105Directiva Ocells, 51, 104-105Dispersió, 24, 26, 29, 87, 97 Distribució, àrea de, vegeu Àrea de distribucióDistribució, condicionaments de la, vegeu Condicionaments de la distribucióDistribució diametral, vegeu Distribució de diàmetresDistribució de diàmetres, 37, 39, 65, Distribució de mides, 62-63, 66, 112

Distribució de la fageda, 14-15, vegeu també Àrea de distribució Distribució de la producció aèria neta, 60-61DN, vegeu Diàmetre normal Drassanes, 71Duramen, 72, 90-91Durbec, 18-19, 40, 42, 49, 93

E

Edat de l’arbre, 31, 35, 92-93Edat de la fageda, 38-39El·lèbor verd, 17, 53Elkneria pudibunda, 86Embalatge, 72-73, 91Endèmic, 18Envelliment, 38-39, 95 Epífits, 38, 93Època de cria, 75Època de zel, 82Eruga, 19, 40, 42Esbalaïment, 90Esbarzer, 55, 85, 87Escala de paisatge, 44-45, 96Escala de parcel·la, 39Escala de rodal, 42-43Escarabat, 40, 42, 92, 98-99Esclops, 48Escorça, 12-13, 33, 38, 40, 60-61, 72, 87-88, 90 Escorpí, 18, 42, 44Espais oberts, 96Espantallops, 55Esparver, 41, 44, 49 Esparver comú, 41Espècies acompanyants, vegeu Arbres acompanyantsEspècies al·lòctones, 109Espècies arbòries, 29

Espècies arbustives, vegeu Arbustos Espècies autòctones, 105, 109-111Espècies cinegètiques, 74-75, 82-85, 108-111Espècies clau, 108Espècies comunes, 58, 84Espècies d’interès comunitari, 108-109Espècies d’interès per a la conservació, 48-51 Espècies freqüents, 56-58Espècies herbàcies, vegeu Herbes Espècies lianoides, vegeu Lianes Espècies protegides, vegeu Espècies d’interès per a la conservacióEspècies rares, 56-58Espècies rebrotadores, 30-31Espores, 87Espunyidella d’olor, 16-17, 52, 54Esquirol, 18-19, 26-27, 40-41, 50 Establiment de plàntules, 28-29Estació, qualitat, vegeu Qualitat d’estacióEstancament, corba de, vegeu Corba d’estancamentEstancament de la massa, 34 Estancament del creixement, vegeu Estancament de la massaExtracció, sistemes de, 80-81Escurçó pirinenc, 18-19, 40Estrat arbustiu, 16, 52-55, 97Estrat herbaci, 16, 18, 36, 52-54, 85Estructura del bosc, 34, 36, 62-63Estructura de les fagedes, vegeu Estructura del boscETR, vegeu Evapotranspiració real Euproctis chrysorrhoea, 87Evapotranspiració real (ETR), 22-23, 28-29, 32-33, 35, 55-59, 61-62, 64-65, 102-103, 112


157Ín

dex

term

inol

ògic

Explotació forestal, 36, 92-93, 108Exposició, 18, 32, 102, vegeu també OrientacióExtracció d’animals, 108, 110

F

Fages, 12-13, 24 26-29, 40-42, 70Fagedes, 12-19, 22-23, 28-45, 48-67, 70-77, 81-89, 92-99, 112Fagedes, caracterització, 15, 52-53Fageda d’en Jordà, 42, 71Fagina, 44Faig, 12-17, 22-39, 52- 57, 60, 64, 70-73, 76, 80-81, 86-91, 98-99Faja, vegeu FagesFalguera, 17, 38, 54Fals plàtan, 57Farigola, 55Farga, 71Fauna, 12, 18-19, 26, 42-45, 48, 52, 56, 58, 82, 86, 92-95, 97, 104-105, 107Fauna del sòl, vegeu Invertebrats del sòlFCC, vegeu Fracció de cabuda de coberta Fecundació, 24Fenàs de bosc, 54Fenologia dels pinyons, 26Fenologia del faig, 16, 24-29Fenologia de l’isard, 82Flora, 16-17, 48, 51-52, 56, 104-105Floració, 13, 24Flors femenines, 13Flors masculines, 12-13Foc, 31 vegeu també Incendis Fongs, 41, 48, 76-77, 88, 90-91 Fons de vall, 66Fracció de cabuda de coberta (FCC), 28, 94-96

Fraccions de la producció aèria, vegeu Distribució de la producció aèria netaFragmentació, 66-67Freqüència d’espècies, 56 Freqüentació humana, 66, 70-71Freixe, 57Fructificació, 13Fruits, 12-13, 24-27, 40-41, 44, 60, 70, 75, 84, 87, 93Fullaraca, 40-42, 44, 75, 86-87Fullatge, 12Fulles, 12-13, 16, 18, 24, 30, 40, 42, 54, 60, 86-89, 99, 102-103Fust, 81Fusta, 13, 18, 24, 32-33, 36, 39, 40, 42, 60-61, 64, 70-73, 80-81, 87-88, 90-91, 98-99 Fusta en roll, 73Fusta morta, 39-40, 43-44, 65, 92-93, 95, 99Fustal, 94

G

Gafarró, 59Gaig, 18-19, 27, 59Galzeran, 55Garrotxa, 14, 66, 80Gatsaule, 57Gall fer, 18-19, 40, 50, 74-75, 85, 93Gamarús, 18-19, 40-41, 50Gat mesquer, 44, 50Gelades, 13, 24, 27, 88Genciana groga, 48Geneta, 18-19, 40, 44Generalista, 18, 92Germinació, 24, 27, 29Gestió cinegètica, 82-85Gestió directa, 86-89, 91

Gestió forestal, 58, 94Gestió del boscos, 36, 38, 60, 62, 64, 94Gestió per a la conservació, 98-99 Gestió, plans de, vegeu Plans de gestió Gestió sostenible, 84Ginebró, 55, 84-85, 93Gisnestells, 55Glans, 26-27, 85Granota roja, 18-19, 49Grèvol, vegeu Boix grèvolGrill boscà, 18-19Gripau comú, 18-19, 41Griva, 18-19, 40, 42, 44, 58-59, 74, 84, 93

H

Hàbitats, directiva, vegeu Directiva HàbitatsHàbitats d’interès comunitari (HIC), 52-53, 94, 104-107Hàbitats d’interès per a la conservació, 52-53Hàbitats CORINE, vegeu CORINE, biotops o hàbitatsHàbitats forestals, 98 Hàbitats montans, 74Herba, vegeu HerbesHerba de l’esparver, 54Herba fetgera, 17, 53Herbassars, 67Herbes, 16-17, 40-41, 44, 52-54, 85, 93Herbívors, 40, 93Heura, 55HIC, vegeu Hàbitat d’interès comunitariHigròfiles, 15-17Himenòpter, 91 Hivernant, 82Humícola, 74 Humus, 74, 83


158

A 12

I

IAVAE, vegeu Increment anual del volum de fusta amb escorça IEFC, vegeu Inventari ecològic i forestal de CatalunyaIFN2, vegeu Segundo inventario forestal nacionalIFN3, vegeu Tercer inventario forestal nacionalIncendis, 31, 81, 97, 107, vegeu també FocIncrement anual del volum de fusta amb escorça (IAVAE), 60-61 Indicador, 22, 38, 51, 54, 63, 99, 102 Indústria, 71-73Infraestructures, 67, 110Insectes, 24, 26-27, 38, 40, 42, 44, 86-88, 90, 93, 98-99 Insectívors, 86Inventaris, 32-34, 60-61, 64-65 Inventari ecològic i forestal de Catalunya (IEFC), 60, 64 Invertebrats, 18-19, 25, 40-42, 49, 51, 75, 86, 93, 97, 106Invertebrats del sòl, 40-42, vegeu també Fauna del sòlIsard, 74-75, 84-85, 93, 108Itineraris de càlcul, 60

L

Larves, 25, 40, 42, 86-87, 93, 98-99Lectura d’anells, vegeu Anells de creixementLegislació, 48, 83,105Lepidòpters, 86-87Lianes, 55, 93Lignícoles, 76-77Límit del bosc, 14-16, 22-23, 45, 52-53, 72

Limitacions a l’aprofitament, 73, 81 Líquen, 12, 38, 93, 106Liró gris, 18-19, 27, 40-42, 50, 92Llavors, 24-29, 36, 40-41, 71, 73, 92-93, vegeu també FagesLlebre, 18-19, 50, 74, 84Llenya, 70-73, 80Llenyós, 60, 85Lleure, vegeu Activitats de lleure Llindar, 84, 103Llistes i llibres vermells, 48, 106 Llocs de refugi, vegeu Refugi Lloreret, 17, 55Lluert, 18-19, 49Llum, 16, 24, 54, 70Llum del sol, 12, 98, 102Lúzula nívia, 52, 54

M

Maduixera, 54 Maduresa del bosc, 64-65, 92, 94, 98 Maduresa sexual, 24Malalties respiratòries, 70Mallerenga blava, 18-19, 49, 59 Mallerenga carbonera, 18-19, 50, 59 Mallerenga cuallarga, 49, 59Mallarenga d’aigua, 18-19, 50, 58-59Mallerenga emplomallada, 19, 50, 59Mallerenga petita, 18-19, 42, 50, 59 Mallerengues, 27, 40Malures, 88-91Mamífers, 18-19, 40, 44, 50-51, 86, 93, 106 Marcòlic, 54Marfull, 55Marta, 18-19, 40-41, 44, 50 Marxívol, 17, 53-54Masses joves, 93Masses regulars, vegeu Bosc regularMassís del Port, 14

Màstic, 91Matèria orgànica, 42 Matollar, 67, 84 Merla, 18-19, 27, 59Mesures de conservació, 51-52, 58, 99, 104-106 Mesures de control, 82, 86-89Mesures de gestió, 84-86, 93, 104-105, 109 Mesures preventives, 91, 107Miceli, 77, 88-90Micorízics, 76-77Micromamífers, 44, 93Mikiola fagi, 19, 40, 42, 87 Mirris, 53Modalitats de caça, 74, 82-83Models de creixement, 34-35, 108 Models d’estructura, vegeu Estructura del boscMoixera, 17, 56-57, 93Moixernó, 16-17Molses, 38, 93, 97Montsec, 14Montseny, 14-15, 18, 31, 40, 42, 52, 66, 76, 98Mortalitat, 31, 39, 95Mosaic, 36Mosca, 40Mosquiter comú, 58- 59 Mosquiter pàl·lid, 58-59Muntanya, 12-13, 14, 22, 44, 52-53, 67, 70-71, 82, 84-85, 102Musaranya cuaquadrada, 18-19, 41 Musaranya de Millet, 18-19, 41, 50 Mussol pirinenc, 97

N

Nabiu, 17, 85 Nabinera, 52-53


159Ín

dex

term

inol

ògic

Nectria cinnabarina, 88Nectria coccinea, 87-88Negundo, 57Nius, 92, 96Nombre de captures, 74-75, 82-83, 108-109Normativa, 48, 50-52, 94, 96, 104-105, 107 Nutrició dels fongs, 76

O

Obaga, 23, 28, 32, 61-62Ocells, 18-19, 27, 38, 40, 42, 44, 48-51, 58, 74-75, 92-97, 104-107Ocells insectívors, 86Ocells nidificants, 58-59 Ocupants de cavitats, 93, 95-96, 98Om, 86, 88-89Ombra, 12, 29, 36Ombrívol, 12, 53Ortiga, 53Osmoderma, 18-19, 40, 49, 93Ordre de vedes, 74Orientació, 23, 28, 33, 61-62 Ós bru, 18-19, 44, 50, 74-75

P

Pa de cucut, 56Paisatge, 14, 44-45, 66-67, 71, 84-85, 96Papallones, 25, 40, 42Papamosques gris, 59Paràsit, 76, 86, 88, 110Parcel·la, 23, 28-29, 35, 39, 56, 61-65, 112Pardal de bardissa, 59Pastura, 70, 74, 82-85, 93, 102, 108Pedregades, 88Pega, 70Pendent, 45, 66, 80-81

Percentil noranta, 64Perdiu, 108, 110Perforació, 87Perforadors, 24-26, 87Períodes, 14, 70, 81-82Període actiu, 106Períodes crítics, 93Períodes de caça, 74, 82 Pertorbació, 28, 30-31, 58Pesticides, 86Peus, 13, 28, 31, 36, 60-61, 64-65, 80-81, 94-97Peus, densitat, vegeu Densitat de peusPeus juvenils, 28-29Peus, nombre, vegeu Densitat de peusPeus de grans dimensions, 97 Peus grossos i mitjans, 39, 63, 65Peus grossos, 94-96Peus petits, 39, 63-65Pi blanc, 29, 61Pi negre, 16, 29, 57, 61, 75, 82Pi pinyer, 29, 61Pi roig, 29, 56-57, 60-61, 75, 82, 94-95, 97Pics de producció, 24Pica-soques, 18-19, 27, 40, 50, 58-59Pícids, 92 Picot garser gros, 18-19, 40, 44, 49, 59Picot garser petit, 18-19, 44, 49, 59Picot negre, 18-19, 44, 49, 59, 95Picot verd, 59Picots, 44, 93, 95-96 Pinassa (arbre), 29, 61Pinastre, 29, 61Pinedes, 16, 75, 82, 95Pinsà borroner, 18-19, 42, 50, 58-59Pinsà comú, 18-19, 27, 40, 42, 50, 59, 93Pinsà mec, 18-19, 27, 40, 42, 50, 93Pirineus, 14, 18, 44, 70-72, 85, 95, 98, 102Pit-roig, 18-19, 42, 50, 59Plagues, 40, 86-87

Plançons, 27-29Planificació, 75, 94-96 Planifolis, 32, 59-61, 68, 88-89, 97Plans de gestió, 60, 104Plàntules, 27-29Poblacions, 74-75, 82-86, 88, 108-111Podridura de la fusta, 90Podridura de les arrels, 89Pollancre, 57, 86, 88-89Pol·len, 24Pol·linització, 24, 26Precipitació, 80-81, 102-103 Prenantes, 54Prepirineus, 14-15Presència d’espècies, 84Preus de la fusta o la llenya, 73 Producció aèria neta, 60Producció de fusta o llenya, 24, 60-61, 64, 71 Producció de fages, 24-25, 27, 40Protecció, 82, 85, 93, 95, 97-98, 104-105, 107 Protecció legal, 51-52, 105Prunera, 57Pulmonària, 17, 52 Pupa, 98

Q

Quadradillo, 73Qualitat d’estació, 34-35, 39, 63-64, 94-96Quiròpter, 86Quotes de captura, 83, 108, 110Quotes de caça, vegeu Quotes de captura

R

Rabassa, 28, 30-31Raïm de guineu, 17, 52


160

A 12

Ramader, 70, 85Rapinyaires, 18, 40, 44, 74, 92-93, 96 Raspinell comú, 18-19, 49, 59 Rata cellarda, 27Ratolí de bosc, 18-19, 25, 27, 40-42Ratolí gorjagroc, 18-19, 42, 50Ratolins, 41Ratpenats, 44, 50, 94-95, 97Rebrotadores, 28, 30-31Rebrots, 28, 30, 36, 39, 71-73, 92, 94Recobriment, 16, 52, 54, 94, 96Recollida furtiva, 99Recomanacions de gestió, 84, 86-89, 91Recurs alimentari, 26-27, 40, 92 Reforçaments poblacionals, 75, 108-111Refugi, 14, 53, 70, 74, 83-87, 92-93, 95, 96, 110 Regeneració, 28-31, 36, 39, 42, 94-96 Reietó, 59Relacions al·lomètriques, 32-33 Relacions tròfiques, 40-41Rendiment, 75, 80-81, 83-84, 108 Repoblacions, 27, 109-110Rèptils, 18-19, 42, 44, 49, 51, 86, 93, 106 Reserves, 24-25, 27, 30, 74, 82, 85Rèvola, 54Rhynchaenus fagi, 19, 40, 87Ripollès, 15, 66, 71, 80Risc d’epidèmies, 85Rodal, 25, 27, 42-43, 76, 84, 93-97 Roll, fusta en, vegeu Fusta en roll Rosalia alpina, 18-19, 40, 42, 49, 87, 98Roser, 17, 55Ròssec, 80, 97Rossinyol (ocell), 59, 76-77Roure de fulla grossa, 29, 56-57, 61Roure de fulla petita, 29, 57, 61Roure martinenc, 17, 57, 29Roure pènol, 57

Roure, 26-27, 71-73, 85-88, 97Rouredes, 16, 75, 82

S

Salamandra, 18-19, 41Salze, 57, 89Sanguinyol, 55Sanitari, control, vegeu Control sanitariSargantana roquera, 18-19, 41, 49Segle xii, 71Segle xvii, 71Segle xix, 71Segle xx, 71Senescència, 38Senglar, 18-19, 27, 41, 44, 71-75, 85, 108, 110Sequera, 13, 30Serp d’Esculapi, 18-19, 40-42, 49Serp de vidre, 18-19Serveis ambientals, 52Simbiosi, 77Silici, vegeu Sòls o terrenys silicis Situació d’amenaça, 18, 48-53, 75, 98-99, 105-106Skidder, 80Solell, solelles, 22-24, 28, 32-33, 61-62, 99,112Sòls o terrenys calcaris, 15-16, 23, 76Sòls o terrenys silicis, 23, 76 Soques, 30, 42, 90, 97, 110Sostenible, 84, 107-110Sotabosc, 12, 15-16, 36, 40, 42-43, 52-55, 75, 81, 83-85, 93-94, 96-97Sotabosc, tractament del, vegeu Tractament del sotaboscSotabosc arbustiu, vegeu Estrat arbustiuSpecht, 102Substrat arbustiu, vegeu Estrat arbustiu

Substrats calcaris, 15-16, 23, 74Superfície, 15, 66-67, 70, 75, 86, 94, 96, 102Superfície forestal, 15, 89Supervivència, 28, 30-31, 106, 108, 110-111

T

Tallada, 30, 51, 80-81, 90, 96-97Tallada de millora, 81, 96Tallada de regeneració, 36, 96 Tallada final, 36 Tallarol de casquet, 18, 50 Tallarol capnegre, 59Tallarol de garriga, 59Tallarol gros, 58-59Talpó agrest, 27 Talpó muntanyenc, 18-19, 40Talpons, 41, 93Tancament, corba, 34Tancament de les capçades, 35Tanys, 36, 92Taques, 65-67, 89-90, 93Tauler aglomerat, 73, 91 Teix, 51, 97 Tells, 97 Temperatura, 14, 29, 102 Tercer inventario forestal nacional (IFN3), 23, 28, 32Tiges, vegeu RebrotsTil·ler, 56-57Tintorell, 17Tipus de bosc, 23, 29, 36, 55, 57-59, 76 Tipus de clima, 22, 102-103Tipus de fageda, 15, 52-53Tipus de sòl, 23, 67, 74Tora blanca, 53Tord ala-roig, 18, 40, 42, 44, 72, 84, 93Tord comú, 18-19, 44, 58-59,


161Ín

dex

term

inol

ògic

Tortellatge, 17, 53, 55Tortosa i Beseit, Ports de, vegeu PortsTortrícids, 25Tractament del sotabosc, 97Tractament de gestió, 88-89Tractament de millora, 91Tractament fitosanitari, 86-87 Tractament preventiu, 91Tractament químic, 86Tractament silvícola, 96Tractor, 80Transport de la fusta, 81 Treballs forestals, 80-81, 83, 87, 92-93, 97, 99Treballs silvícoles, vegeu Treballs forestalsTritó del Montseny, 18-19, 42, 49Tritó pirinenc, 18-19, 42, 49Trituració, 72-73, 93Trofeu, 75, 83Tròfic, 40, 42, vegeu també Xarxa tròficaTronc, 12, 30, 32, 38, 42, 76, 80-81, 86-88, 91-92, 96-97, 99Tudó, 18, 27, 59, 108Túrdids, 75, 93

U

Ull facetat, 91Ungulats, 40, 44, 74-75, 93Usos i aprofitaments històrics, 70-77Ussona, 54

V

VAE, vegeu Volum de fusta amb escorçaVaixell, 70-71Veça borda, 54Vedes, 74-75Viabilitat, 26, 48, 75, 85, 108

Vidriol, 49Volum de fusta, 33, 60-61, 94Volum de fusta amb escorça (VAE), 33, 60-61Vulnerable, 49-51, 53, 98

X

Xancres, 88Xarxa Natura 2000, 52, 86, 94, 104Xarxa tròfica, 27, 86, 93, vegeu també Relacions tròfiquesXeromesòfiles, 15-17, 53Xucladors, 86-87Xuclamel, 55

Z

Zel, 82Zona d’abeurada, 85Zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA), 104-105, 107 Zona especial de conservació (ZEC), 52, 104-105Zonació, 22, 102

Títols publicats


Els alzinars






Els espais urbans. Gestió d’hàbitats per a la fauna vertebrada

Les fagedes

Les pinedes de pi pinyer

El castanyer a Catalunya

http://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Libreria&ID=41208











les fagedes: manual de gestió d'hàbitatsd’espais naturals, diputació de barcelona: david...

Documents