les categories gramaticals3r
TRANSCRIPT
Les categories gramaticals
Tipus de paraules
Sílvia Montals
3r ESO
Categories Gramaticals Noms Adjectius Verbs Determinants Pronoms Adverbis Preposicions Conjuncions Interjeccions
El nom (o substantiu)
Designa un ésser, animat o inanimat, o una idea. Exemples: nen, llop, amor, bellesa…
És una paraula variable té: Gènere (el nen, la nena) Nombre (el llop, els llops).
És el nucli del SN: Una dona rossaDet nucli CN
Tipus de noms:
Comuns: individus de la mateixa espècie o coses de la mateixa classe (persona, ciutat, noi…).
Propis: es refereixen a una persona, lloc particular (Joan, Barcelona, Ebre…).
Concrets: coses que es poden percebre amb els sentits (llibre, nen…).
Abstractes: qualitats, sentiments que no podem percebre amb els sentits (amor, idea…).
Individuals: un sol ésser o objecte (cançó, soldat).
Col·lectius: conjunt d’éssers o espècies de la mateixa classe (cançoner, exèrcit…).
Comptables: coses que es poden comptar (pilota, goma…).
No comptables: coses que no es poden comptar (sal, aigua…).
Gènere de noms:
El gènere pot ser: masculí o femení.
Noms designats a persones i animals
depenen del sexe: Mascles masculí: noi, home, cavall. Femella femení: noia, dona, euga.
Noms designats a coses, objectes… el gènere s’atribueix de manera arbitrària. Cal fixar-se en l’article.
Masculí: El cotxe, el peu, el desordre…. Femení: la cara, la joguina, la raqueta…
Formació del femení:
Afegir una –a: gat/gata Canviar –e, -o / -u per –a: mestre/mestra, monjo/monja,
hebreu/hebrea. Afegir –na, -essa, -ina: germà/germana,
alcalde/alcaldessa, gall/gallina. Canviar –dor/-tor per –driu/-triu: emperador/emperadriu,
actor/actriu. Canviar –leg per –loga: psicòleg/psicòloga. Canviar la paraula: cavall / egua, amo / mestressa, oncle /
tia. Sense canviar el mot (ajuda article): el futbolista/la
futbolista.
Noms de doble gènere: canvien el significat segons si són masculins o femenins:
Substantius que poden provocar confusió:
Formació del plural:
Afegir una –s: got/gots.Canviar –a àtona per –es: planta/plantes.Afegir –ns al final dels mots acabats en vocal
tònica: camió/camions.Afegir –os als mots acabats en –s, -ç, -x, ix, -
tx: gos/gossos, llaç/llaços, esquitx/esquitxos…Afegir –s, -os als mots acabats en –sc, -st, -xt,
-sp, -ig: text/texts/textos.Mots invariables: el dilluns, els dilluns.
El determinant Paraula que presenta el nom (un elefant),
l’identifica (aquella alzina) o el quantifica (tres avions).
Es classifiquen en vuit grups:Articles: especifiquen el nom que
acompanyen. Tipus: - Definits: especifiquen un nom conegut (el, la, els, les, l’).
- Indefinits: especifiquen un nom de manera indeterminada (un, una...). - Personals: precedeixen els noms de persona (en, na).
Demostratius: Indiquen:-Proximitat: (aquest...)-Llunyania: (aquell…)
Possessius (el meu, meva…). Indiquen possessió, pertinença.
- Un posseïdor: meu, teu, seu...- Més d’un posseïdor: nostre, vostre...
Numerals: expressen quantitat, ordre...- Cardinals: un, dos,
tres, quatre...- Ordinals: primer,
segon, tercer...- Multiplicatius: doble,
triple...- Fraccionaris: meitat,
terç...- Col·lectius: parell,
dotzena…
Quantitatius: indiquen una quantitat poc precisa: (molt, poc, tant, gaire, bastant…)
Indefinits: indiquen i,precisió o vaguetat (algun, qualsevol, cadascú…)
Interrogatius: (quin, quina?…)
Exclamatius: (quin, quina!...)
L’adjectiu Designa les característiques dels éssers o les
coses (noia rossa, herba verda, camí curt).
És una paraula variable, sol tenir: Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures).
Concorda amb el nom. (noi alt, noia alta).
Dins el SN fa la funció de complement del nom.
El camí llarg Det N CN
Els verbs Expressa: Acció (jugar) Esdeveniment (ploure) Estat (estar)
És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de:
La persona (1a, 2a…) El nombre (canta, cantem) El temps (canto, cantava, cantaré)
És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba.
Pronoms Paraula de significat variable que permet referir-se a una
persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta.
Es classifiquen en 8 grups:
Personals - Forts (jo, tu…). Són tònics - Febles (em, et,…). Són àtons. Formes: - Reforçada: davant d’un verb que comença en
consonant (em truca).- Elidida: davant d’un verb que comença en volcal (m’ha trucat)- Plena: darrere d’un verb que acaba en consonant o –u (trucar-me).- Reduïda: darrere d’un verb que acaba en vocal que no sigui –u (truca’m)
Demostratius: (aquest, aquesta…)
Possessius (meu, teu…)
Indefinits (qualsevol, algun…)
Numerals: (un, dos, tercer…)
Quantitatius: (molt…)
Interrogatius (qui, què) - Pregunten directament o indirectament sobre
persones, objectes…Relatius (que, el qual…) - Fan referència a un nom que ha aparegut abans en
l’oració (antecedent)
Els adverbis Expressen circumstàncies de:
Temps (avui, demà, sempre…) Lloc (aquí, allà, enlloc…) Manera (bé, malament…) Quantitat (més, menys…) Afirmació (sí, també…) Negació (no, tampoc…) Dubte (potser…)
És una paraula invariable.
ADVERBIS LOCUCIONS ADVERBIALS
LLOC Aquí, allà, enllà, pertot, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, fora,davant, darrere, damunt, sobre, sota, enlaire...
a la vora, pels voltscap endins, a l'esquerra
TEMPS Ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, aviat, tard, ahir, avui, demà, abans, després...
d'hora, al vespre, a hores d'ara...
Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, alhora,...
a corre-cuita, a poc a pocde bat a bat, de pressa....
QUANTITAT Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, gens, res, almenys, ...
no gaire, gens ni mica, a més....
AFIRMACIÓ Sí, també, fins, fins i tot,... en efecte, sens dubte...
NEGACIÓ no, tampoc, no pas, ... de cap manera...
DUBTE Potser ... qui sap
Les preposicions Paraula que serveix per unir o relacionar
altres paraules. Ex: pa → tomàquet pa amb tomàquet
Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.
Les conjuncions Paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Per exemple:
Anirem a la platja → fa bon temps.Anirem a la platja si fa bon temps
Són invariables. Tipus:
Coordinació: Uneixen elements d’una mateixa categoria: oli i sal. Subordinació: conjuncions que subordinen
un element a un altre. No ha vingut perquè està malalt.
Les interjeccions
Paraula que serveix per fer una exclamació.
Ex: Ei, vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment,
repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!) Són invariables. Sovint introdueixen les oracions de modalitat
exclamativa.