es amistats perilloses

Context històric:Context històric:Context històric:Context històric: Fitxa tècnica:

Títol: Les amistats perilloses Títol original: Dangerous liaisons Direcció: Stephen Frears País: El Regne Unit, Estats Units Any: 1988 Data d'estrena: 1989.03.10 Durada: 119 min. Gènere: Drama, Romanç. Qualificació: No recomanada per a menors de 18 anys Repartiment: Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer, Swoosie Kurtz, Keanu Reeves, Mildred Natwick, Uma Thurman, Peter Capaldi, Joe Sheridan, Valerie Gogan Guió: Christopher Hampton Distribuïdora: Warner Bros Pictures Productora: Warner Bros Pictures, Lorimar Film Entertainment, NFH Productions

Època i espais:

Podem situar aquesta pel·lícula al segle de la Il·lustració, en França.

Temps de la història:

La historia ocorre en el passat però es narra en present.

Gènere narratiu:

“Les amistats perilloses” és de gènere històric i biogràfic.

Tractament argumental: Tractament argumental: Tractament argumental: Tractament argumental: Argument:

La marquesa de Merteui és abandonada pel seu amant, per casar-se amb la virginal i ingènua Cecile de Volanges ,la filla de la seva cosina Madame de Volanges, que està enamorada del seu professor d'arpa, el cavaller Raphael Danceny .La marquesa li proposa al seu antic amant i ara amic, el vescomte de Valmont , que desvirgue a Cecile perquè no pugui casar-se amb honra amb el seu amant i enemic. Valmont, que és un llibertí conegut, rebutja en un principi la petició, perquè està en una altra conquesta, la de Madame de Tourvel ,una dama casada i coneguda per les seves concepcions catòliques. La marquesa li proposa llavors una aposta: si fa que Madame de Tourvel caigui en els seus braços, ella li obsequiarà amb una nit de sexe. Valmont accepta l'aposta i la petició de perdre a la filla de Madame de Volanges. La tia de Valmont, l'anciana Madame de Rosmonde, el convida a casa d'estiu, on coincideix amb Madame de Tourvel i amb Cécile de Volanges. Després de diverses negatives, Tourvel s'enamora de Valmont, però mor molt malalta i Cécile és ultratjada per Valmont, per la qual cosa el seu enamorat, el cavaller Danceny, el repta a duel i el

L

mata. La marquesa, després d'aquests incidents, va a l'òpera, on és escridassada i insultada.

Estructura Narrativa: Aquesta pel·lícula té una estructura simultània, ja que mentre que uns personatges està fent una cosa apareixen altres personatges en un altre escenari fent d’una altra.

Tractament dels personatges:Tractament dels personatges:Tractament dels personatges:Tractament dels personatges: Enumeració dels personatges principals, secundaris, protagonistes, antagonistes...: Personatges principals: Vescompte Valmont Marquesa de Merteuil Madame de Tourvel Personatges secundaris: Raphael Danceny Cecile de Volanges Madame de Volanges Madame de Rosmonde

Retrat físic dels personatges i retrat psicològic dels personatges: Vescompte Valmont: És el clar exemple de dèspota típic d'aquesta època. Només li importa la seva pròpia persona i es relaciona amb els altres només per interès que bé li vingui de cada un. A aquest personatge li encanta seduir a les dones sense importar-li els sentiments o si es troben casades. Per primera vegada experimenta el veritable amor, però encegat pel seu propi orgull, talla la seva relació amb ella d'una forma molt dolorosa per madame de Tourvel. Al final de l obra i ja en el seu llit de mort, el Vescomte reconeix que el seu veritable amor és madame de Tourvel. Marquesa de Merteuil: És molt amiga del Vescomte, i igual que aquest té una gran capacitat de manipulació. Tot pas que dóna l'ha premeditat abans per obtenir un resultat satisfactori per a si mateixa, encara que aquests embolics que ha anat creant en l'obra, l'autor fa que tot el que va fer surti a la llum al final i dóna a conèixer la veritable Marquesa de Merteuil . Madame de Tourvel: És la innocència i el punt feble del Vescomte. Com que el costat oposat d'aquest, l'autor crea una relació especial entre el Vescomte i madame de Tourvel. En un principi, el Vescomte només vol afegir a la seva llista d'amants, però al llarg de l'obra es va sentint més unit als sentiments d'ella, deixant entre veure el seu escàs costat de pietat. Madame de Tourvel cau, encara que després de moltes negatives, en els braços del Vescomte.