El "hobby" d'aquesthivern

L'ERMITA DESANT GERVASI

havienbuscatrefugioA Vilanova encara podempracticar aquell esport que se'ndiu "passejar".Si ho fem endirec-ció contraria al centre de la vila,amb quatre passes ens podemtrobar als aforesdel poble i des-cobrir-ne algun racó fms ara des-conegut, i que ens pot oferir, amésde la novetat,quietud,repos...o la contemplació d'un crepuscle.

Aquestaermitaéstota emblan-quinada,per fora i tambéper dins.Es creu que és del segle XVI,pero no se sap ben bé l'any enque fou edificada, ja que en al-guns documentsconsta que foufundada el 8 de desembre de1666. Aquesta data podria éssererronia i la vertaderaser el 1566,perque en els arxius parroquialstenendatada la mort del seuermi-ta FranciscoMogronyó, el dia 20de desembrede 1644,i tambéqueen la pestade l'any 1652hi varenmorir algunes persones que hi

L'ERMITA DE SANT GERVA-SI AL SEGLE PASSAT

Abans,al seucancell,hi haviadues petites vitrines en les qualss'exhibien les postals de l'ermitai del seualtarmajor, tambémeda-lles dels santsGervasi i Protasi irosarisamb els gransde crístalí.

Dones aquesthivern ha donatper aixó i més, i així fou comvaig trobar-medavant l'ermita deSantGervasi,al sud-oestde Vila-nova.

Aquesta ermita, dedicada alsgermans martirs sant Gervasi isant Protasi, té tota la humilitat ila senzillesadels seus principals

~..- .._--'('"'-.. - ----...:.-=-=----

..-~"------

TON.23.3.91

L'ermita de SantGervasi.Dibuix de Toni Sagarra

20

Interior de l'ermita segonslUla antigapostal de Merce Ferrer.

devots,com erenels pagesosi elsmariners.L'altar major sí queofe-reix riquesa, amb incrustacionsd'or i figures, les imatges delsseuspatronsi les dels seuspares,tambécom ells mártirs; hi ha unaverge de la Bonanova,petiteta iposadadins d'una fornícula. 1 ala part més alta la IrnmaculadaConcepci6,contra la qual res novaren poder les turbes que des-trossarenI'interior del temple.Elsaltres altars eren senzills, senseimatges,pero hi havia uns gransquadresamb les figures de santsde noms ara pqc corrents, comsantPel.legrí, sant Mamed i santGem,que era (deu ser-heencara)el patr6 dels desganats.Hi haviatambéNostraSenyora"de la Llet,i un quadreamb un sant ,au de'gransbarbes,aguantantun llibreen una ma i .a l' altra una espasa

monumental.Del sostrepenjaven tresminiatures develers queavui serien elsomni dequalsevol col-leccionista ique demostrenla tendenciamarinera quetenia aquestaermita.

Aixf eral'interior del'ermita i que,llevat de laimatge abansesmentada,vaésserdestrossatdurant la guer-ra civil. L' en-trada de l'er-mita és pavi-mentada ambcodols i petxi-nesdemar. Alprincipi va serun caprici,pero va donarlloc a unabonicafantasiaque obligavaarefer tot sovintel paviment.

Els devots anaven a santGervasi amb una fe de la qualavui sembla que no n'hi hagi.Pregavenal sant i li oferien elsseusex-vots, A vegadespujavenal'ermita descalces i al sortir-neamb I'esperanca al cor volienalgun signe material que des decasa seva els recordés la visitafeta al sant;· llavors, agenollatssobre els palets i les petxines,simulavenuna pregaríad'acomia-dament,pero amb la vista i l' oídavers els passosde I'ermitá (quesia dit de passadatampoceramoltexigent) rascavenel terra amb unganivetper arrancar-neun códol ouna petxina.

L'ermita desantGervasitambété la sevahistoria. SegonsI'histo-riador, el PareGarí, aquestaermi-

ta és de mitjan segleXVI. Perta-nyia al lloc de l'antiga "Quadra"de Darró, de forca anomenadaalsegleXII. D'aquestafamflia, se'nconeixen alguns noms, entre elsquals un del mateix segleXII, dereconegudafama i que eracanon-ge de Barcelona.EIs Darr6, perpoder fer ús d'aquestcognomdellloc, havien d'éssercom a mfnimfeudalsdel Castell de Cubelles.

El Castello "QuadradeDaITÓ"(Castell de segona importancia),com la "Quadra"de Cunit, "Qua-dra" de Miralpeix, "Quadra" deRocacrespa,etc., pel seuhistoriali restes arqueologiques, aImenysestadataten l'epoca dels romans,i seguramentque era un lioc devigilancia per evitar sorpresesenaquestapart de la costa. Actual-ment, les restestrobadesa l' Ader-r6 es guardenal museudel castelide la Geltrú.

Pels estudis fets en els últimsanys, sabem que les planes deVilanova i deCubelieserenpobla-desde masieso granges,treballa-des per soldats romans jubilatsque hi vivien amb les sevesfamí-lies, dedicatsde ple al cultiu de laterra.Capals anys260 d.C; en laprimera invasi6 dels bárbarsdelnord, van arribara aquestesplanesi hi feren veritablesestralls.

DOS BENEFACTORS DESANT GERVASI

El 27 de desembrede 1666,lasenyoraMagdalenaPollesi Claria-na deixava la seva herencia al'ermita delssantsGervasii Prota-si, per tal que un ermita es po-gués dedicar plenament al culted'aquests dos sants, que erenadvocatscontra la pesta. Tambéen Llufs Papiol va deixar la quan-titat de "cent doblers"per al cultede l'ermita. Les terres del costatde l'ermita constaven com a"camp, oliveres i ermot".

En el segleXVIII, en FrancescPapiol i de Padr6, fa referenciaales ermites de Vilanova en el1790,i quant a santGervasi,diu:"La otra de las ermitas es la de

21

Actualment conserva encara unex-vot molt original com és untros de costella de dos metresdellargada d'una balena i que sensdubte fou donació d'un mariner.

'-- Els códols i les petxinesdel terra de l'errnita. ---'Foto: GernmaCapdet

los santos Gervasio y Protasio,que se tienen como protectorescontralas viruelas". En el "Diariode Villanueva" del 1862, es potllegir: "El próximo domingo severificará la acostumbradaromeriaa SanGervasio,con baile, subastade tortas i la "dansadel beurer",que los aficionadosdeberánsaberen que consiste".

Durant el segleXIX seseguei-xen celebrantles festesi romeriesa SantGervasiper agrair el bene-fici de veure's lliure de les vero-les. Així esva arribar al tempsdela primera república, en que vapassara mans de la "Administra-ción Principal de propiedadesdela Provincia de Barcelona".Aquestava arrendarper tres anys"una tierra con una ermita de 10mundinas,la ermita, y unacuarte-ra de cultivo, procedente de laAdministración o Capilla de SanGervasio": la renda anual era de25 escuts.Desprésde la república,les cosesvan seguir el seu cursnormal.

22

En el diari "La Defensa"d'a-questaciutat,podemllegir referenta un actede conciliació a l'ermitade Sant Gervasi, a la primeraquinzena del mes de febrer del'any 1897; diu: "De sobras esconocido el motivo que obligó ala autoridad eclesiásticaa cerrardicha capilla: la sacrílegaprofana-ción de que fué objeto por partede algunos sicarios de una ideapolítica que convirtieron en antir-religiosa, pero gracias a los es-fuerzosdenuestroseñorarciprestey otraspersonalidadesinteresadas,ha sido de nuevoabiertaal públi-co y expuestaa la veneracióndelos fieles. Asistió al acto numero-sísimopúblico. Esperamosquenose repitan las sacrílegasirreveren-cias como las que motivaron elcierre de aquellacapilla."

Ja en el segle actual, i con-cretament l'any 1913, va éssercompradajunt ambel terrenyquel'envolta per la familia Ferrer Pi.Durantmolts anyss'hi va celebrarun aplec amb molta festa el diadels seuspatrons el 19 de juny.

Els codols i les petxines delterra de l'ermita de Sant Gervaside Vilanova ja no s'han de repo-sar de nou com abans.Potserésuna llastíma.

Joan Lluís Sivill i Verges

Bibliografia:

A. VIRELLA I BLODAVilanova i la Geltrú, Imatgesciutat i comarca.

A. FERRERPIDiari "Villanueva y Geltrú", 1944.

S. LLORACHDiari "Vilanova i la Geltrú", 1970.