l'ensenyament de la histÒria a secundÀria i el primer … · 2015. 4. 6. ·...

any IV Inúm. 11

novembre 2002

mestall: 1. mescla de diferents Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironinesespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

SUMARI

Portada

L'ensenyament de lahistòria a secundària iel primer premi Mestall

Notes de lectura

Pere Gifre, JosepMatas, Santi Soler,Els arxius patrimonials

Entrevista

Albert Compte,Història i ensenyamenta secundària

Trobades

Didàctica amb fontsd'arxius

Les visites pastorals

Llibres

M. Parada, A. Selga,M.A. Bonet i J. Vallès,Etnobotànica de lesterres gironines

Agenda

EI treball de recerca s'ha presentat com unanovetat de l'actual Batxillerat. Fa molts anys,però, que alguns centres i una part significativadel professorat, sobretot de l'àmbit d'Huma-nitats, i en especial d'Història, proposaven alguntreball d'investigació als seus alumnes en elsdarrers cursos de BUP o al COU, i encara en el

Batxillerat anterior. La diferèn-cia actual es presenta pel fetque ara tots hi estan obligats,el treball de recerca és pre-ceptiu en l'actual currículumde Batxillerat i representa unapart proporcional molt elevadaen el conjunt de la nota final.

La creació del premi"Mestall" ve a sumar-se a totun conjunt de premis que enels darrers anys, des de lageneralització del treball derecerca a Batxillerat, han proli-ferat. És un més, però amb uncaràcter diferenciat: en primerlloc, el seu àmbit d'actuació ésla totalitat del terr.itori català i,en segon lloc, s'especialitzaen treballs de recerca dedicatsa l'estudi del món rural, enqualsevol dels seus aspectes,geogràfic, històric, antropolò-gic, artístic, etc. Sabem, d'al-tra banda, que l'estudi del

medi local, el medi rural fins fa relativament poc,és una bona manera d'iniciar els joves investi-gadors en la recerca, ja que es tracta de realitatsimmediates. D'altra banda, treballar per primeravegada en una investigació inèdita i personal,proposar unes hipòtesis, anar directament a lesfonts, estudiar-les, confrontar-les amb la biblio-

L'ENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA A SECUNDÀRIA IEL PRIMER PREMI "MESTALL"

mestalltreballs de recerca de

batxillerat

En els darrers anys, l'ensenyament aSecundària s'ha vist immers en una etapa decanvis continuats, ja sigui a l'ESa o alBatxillerat, uns canvis que han provocat molt dedebat entre els professionals de l'ensenyament itambé en el conjunt de la societat. Els canvishan estat de molt abast i potser fins d'aquí a unsanys no podrem valorar-los enla seva integritat. No és, però,ara el moment d'entrar envaloracions.

L'Associació d'HistòriaRural de les ComarquesGironines és una entitat jove iamb esperit de transcendir elsàmbits habituals d'actuaciódels centres d'estudis i asso-ciacions de la seva mena; peraquesta raó ha decidit crear elprimer premi "Mestall" per alsestudiants de Batxillerat. Desde l'Associació d'Història Ruralsom conscients que és en l'e-tapa del Batxillerat quan esdesperten moltes de les voca-cions cap a la recerca històri-ca. Sabem dels esforços quefa el professorat de Secun-dària en la tutorització d'a-questes primeres passes capal món de la recerca, peròtambé que aquesta dedicacióes veu recompensada pels treballs que cadaany van fent les noves generacions de batxille-rats. Sabem, també, dels esforços que fan elsalumnes, en un curs ja per si sol atapeït, és elcurs en què s'han de preparar per superar elBatxillerat, a poder ser amb una bona nota perdesprés encarar amb possibilitats d'èxit les PAU.

curs 2002 - 2003

ASSOCIACIÒD'HISTÒRIA RURAL DE LESCOMARQUES GIRONINES

1

grafia i redactar una memòria final és unafeina altament gratificadora per a l'autor,però també per al professorat que l'hatutoritzat i les seves famílies. Des d'aravolem contribuir no pas a despertar voca-cions, sinó a compensar, mínimament, elsesforços d'alguns joves investigadors.

any IV - núm. 11 - novembre 2002

D'ells depèn el futur de la investigació delpassat, en especial i en el nostre cas, dela investigació històrica del món rural.

Pere Gifre

notesdelectura

a l'entorn de laBiblioteca d'Història Rural

Pere Gifre, Josep Matas,Santi Soler,Els arxius patrimonials

Biblioteca d'Història Rural(collecció Fonts, 2), CCGEdicions, Girona, 2002,127 pàgines.

Els arxius patrimonials recull lesaportacions presentades per Pere Gifre,Josep Matas i Santi Soler en el XIIISeminari d'Història Econòmica, organitzatper la Universitat de Girona i l'Associaciód'Història Rural de les ComarquesGironines, que va tenir lloc a Girona elmes d'octubre de l'any 2000, amb elsarxius patrimonials com a tema monogrà-

)fic. L'experiència dels autors en el campde la recerca i de l'arxivistica converteixenel llibre en un autèntic manual per al

I coneixement, la valoració i la difusió de lafont arxivística més important per a l'estu-di de la història rural.

EI llibre està dividit en tres parts. Enla primera, els autors delimiten el concep-te de fons patrimonial --diferenciant-lod'altres semblants, -com el concepte defons familiar--, analitzen les característi-ques generals dels fons (el caràcter privat,la tipologia documental, els suports, etc.),apunten les possibilitats que aquests fonsofereixen a la investigació i constaten lasituació legal a què estan sotmesos.

La segona part del llibre, la mésextensa, està dedicada al tractament arxi-vístic dels fons patrimonials, amb un pri-mer apartat en què els autors presentenels elements que permeten fer l'anàlisiprèvia a la redacció dels instruments ded . . de les indicacions que duen

es notes del dors dels perga-ència de llibres mestres, tot

a necessitat d'elaborar l'arbree la família o les famílies quepatrimoni.a part-del llibre cal destacaredicades a la identificació i a

dels fons, perquè illustren

escnpcio:els lligalls o Imins a l'existpassant per Igenealògic dconformen el

ELS ARXIUS PATRIMONIALS D'aquest

~\i" les pàgines de e la delimitació;; :

PERf GlfAI, JOSEP MATAS, SANT1 soua o¡ _

.--- ' , , .

-

2

en un camp especific -en aquest cas, eldels arxius patrimonials-- i amb exemplesaclaridors --el nom que cal atorgar al fonso la relació entre fons i subfons, per exem-ple-- el debat teòric sobre el concepte defons. Un debat substancial que l'arxivísticacatalana havia negligit fins fa poc i que enels darrers anys ha donat aportacionsimportants com les de Josep Matas (1999)i M. Àngels Bernal (2001)' en la revistaLligall.

En la tercera part del llibre els autorsdescriuen els principals tipus documentalsque es poden trobar en els arxius patrimo-nials, amb especial èmfasi en les anome-nades documentació constitutiva i docu-mentació administrativa del patrimoni, queconstitueixen els dos blocs nuclears delquadre de classificació d'aquests tipusd'arxius. Cal subratllar l'atenció que esdedica als llibres mestres, a través d'unsexemples molt eloqüents i expressius quedemostren que aquests documents nosón només una eina molt útil per als arxi-vers, sinó que la seva importància ja eraconstatada pels propietaris, que recorriena personal especialitzat per a la sevaredacció.

EI llibre es clou amb un apèndix querelaciona els arxius patrimonials identifi-cats a les comarques gironines, amb unadistribució per comarques i amb la indica-ció de si es troben dipositats en un centrepúblic. La relació permet constatar, si mésno, dues realitats: l'enorme riquesa (gaire-bé quatre-cents arxius) del territori gironíen aquests fons i la feina que resta enca-ra per fer perquè aquesta documentaciósigui accessible als estudiosos.

Els arxius patrimonials era un llibreque calia escriure. EI seu millor elogi és laseva utilitat, la seva doble utilitat: per alsinvestigadors interessats en la recerca dela història rural i per als responsables delscentres públics, sobretot els arxiverscomarcals, que custodien aquest tipus defons.

Antoni Mayans


/ Albert ompte

entrevista I

Història i ensenyament a secundària

Albert Compte (Castelló d'Empúries, 1919) ha estat professor d'Institut fins l'any 1987.L'entrevista que reproduïm i, sobretot, la vitalitat d'un docent que ha viscut bona part del segleXX, han de servir d'estímul i d'exemple a una part del col·lectiu de docents dedicats a la Històriai la Geografia en aquests moments d'incertesa que passa la professió.

Vostè va estudiar el batxillerat alCollell, acabà el sisè curs a l'institut,l'únic institut que hi havia en aquellsmoments a Figueres, i començà lacarrera just a la immediata postguerra,l'any 1939. Expliqui'ns l'ambient de launiversitat, els professors que hi vatenir.

Quan vaig començar molts havíemperdut anys durant la guerra i varen feruna cosa que en deien cursos intensius,de manera que els dos cursos comuns elsvàrem fer en un de sol. Això va ser unaestafa perquè amb un curs mai no en potsfer dos. A mi, aquella gent que em diuen:«Home, escolta, jo simultàniament he fetDret i he fet Història» els dic: «Si ets unsuperdotat, bé. Si no, malament per Dret imalament per Història».

En aquell moment a la universitat hihavia molta gent perquè ens varen ajun-tar. .. I a Lletres encara passava una altracosa: que als que feien Dret els exigienuna o dues assignatures de Lletres.Llavors, es matriculaven i passaven a lafacultat de Lletres per aquestes duesassignatures. De tal manera que hi haviatants o més estudiants de Dret que no pasde Lletres. O sigui, aquests primers cur-sos comuns jo recordo que hi havia moltagent i, és clar, una mica d'enrenou. I desdel punt de vista de la qualitat de l'ensen-yament, no es podia demanar qualitat enclasses de tanta gent i en cursos intensiusque et preparaven a corre-cuita per, en uncurs, fer-ne dos. Per tant, en aquestaspecte els cursos que en dèiem comuns,fluixos.

En canvi, en l'especialitat va tenircom a professors a alguns historiadorsde prestigi ...

A l'especialitat va ser diferent. Primer,érem molt pocs, no arribàvem a deu odotze els que fèiem Història. D'aquestsn'hi havia set o vuit que eren noies i elstres o quatre restants érem nois. Aquí vaigtenir bons professors i mals professors.Recordo en Pericot, que ens va fer histò-ria antiga; l'Alberto del Castillo, històriamedieval; l'Udina ens va fer diplomàtica ipaleografia; l'Almagro, que ens va fer pre-història i arqueologia. Aquests són els querecordo millor. També .recordo especial-ment a un que es deia Amorós que ensfeia numismàtica i epigrafia. Un cas moltcuriós perquè era un senyor que estavamig cec, de tal manera que l'acompanya-ven a classe. Ell tenia la taula plena demonedes i les coneixia pel tacte. Aquelleseren unes classes molt disteses: érem vuito deu al voltant d'una gran taula i allò síque era una classe eminentment pràctica.Posteriorment aquest bon senyor deviaempitjorar i en va venir un altre, MateuLlepis -aquest ja és conegut- molt compe-tent, però una mica avorrit perquè ell, mésque la part pràctica, es va dedicar a feraquestes teoritzacions de la numismàticaque són tan avorrides. No numismàticadintre de la història econòmica. No.Numismàtica, numismàtica. Aquesta no hiha qui l'aguanti! Entre els dolents destaca-ria sobretot a un tal Pérez Agudo, el"agudo" Pérez, que era de geografia. Envàrem sortir ben lluïts de geografia.

En general, es queixa de la mancade pràctiques que hi havia a les sevesclasses.

Sí. Aquests donaven bones classes,però era la típica lliçó magistral. Per mi elposar-te en contacte amb els orígens de lamatèria és tant o més important que la

3

• entrevista

/

Des de la seva tesi docto-ral dedicada a la Geografia del'Alt Empordà, publicada aPirineos, 1963-64, i que és unexcel-lent retrat del paisatge i lesformes de vida de les poblacionsempordaneses anteriors a lesgrans transformacions dels anysseixanta del segle XX, AlbertCompte ha vingut publicant elsseus treballs, sobretot als Annalsde l'Institut d'EstudisEmpordanesos, institució de laqual és membre actiu i puntalbàsic des de la seva fundació.

La seva feina d'investigaciós'ha centrat en la Geografia, moltinfluenciat pel possibilisme geo-gràfic que es feia a la Catalunyade la postguerra, i en especialper la figura del Dr. Solé Sabaris,sota la direcció del qual publicàla sintesi de l'Empordà a laGeografia de Catalunya d'Aedos,vol. 11,1964. Dels seus treballs

.cal destacar la història de l'urba-nisme a Figueres, Castellód'Empúries, Sant Pere Pescadori també les transformacions delcabal dels rius Muga i Fluvià, tre-ball publicat a la SocietatCatalana de Geografia, de laqual és dels membres mésantics.

AI mateix temps, des de lahistòria local ha analitzat els can-vis i les transformacions de lahistòria general: els estudis dedi-cats a Castelló d'Empúries sónun bon exemple, com també elsque ha centrat en la Jonquera,que va començar per l'anàlisi decom la frontera canviava l'estruc-tura productiva d'aquesta pobla-ció i la de Port Bou.

D'altra banda, la seva feinainvestigadora l'ha portat a publi-car un important recull de memò-ries, les d'Isabel Piferrer (1814-1883), casada a can Anglada deVilert, el qual és una bona apor-tació a la història rural.

4

lliçó magistral. En història has de saber elsfets històrics, però també i fonamental-ment com es busquen aquests fets histò-rics. I això ho vàrem tenir molt poc. Perexemple, d'arqueologia i prehistòria vàrempujar dues o tres vegades al MuseuArqueològic de Barcelona, que té un fonsmolt bo. Allí hi havia molt a fer des del puntde vista pràctic i no vàrem fer gairebé res,poca cosa. I quant a paleografia i numis-màtica, el mateix, tot i que el catedràtic erabo, eh? Aquest, l'Udina, ens va portar al'Arxiu de la Corona d'Aragó, perquè elveiéssim, però una sola vegada. Clar, non'hi ha prou, d'això. O sigui, el que jo con-sidero fonamental, que és anar a les fonts,ens ho vàrem haver de fer més o menysnosaltres pel nostre compte. Haguéremanat sempre coixos. Per això quan vénenestudiants jo sempre els dic: «Escolteu,aquestes assignatures que podeu fer ambun llibre, vosaltres mateixos. No és que nosiguin importants; però allò fonamental és,primer, que feu llatí i segon, que aneu atreballar en arxius». Això és fonamentalper mi. Bé, i els que fan arqueologia, quefacin treball de camp, evidentment.

Va notar que coixejava de geogra-fia i va assistir a les classes del profes-sor Solé i Sabarís. Quan va ser això?

Quan vaig sortir de la universitatsabia menys geografia que no pas quan hivaig entrar. Vull dir que no en sabia.Aleshores, és clar, havia de preparar opo-sicions, on el 50% del programa era histò-ria, però l'altre 50 % era geografia. I d'a-questa, la meitat era geografia física, quea nosaltres ens ve una mica ampla. I vaiganar a parlar amb el doctor Pericot -que elconeixia- i em va aconsellar que anés aveure al doctor Solé i Sabarís, que llavorsera el número u en geografia física i ungran geòleg. A més a més, era un homeque tenia una qualitat que a vegades notenen els professors d'universitat: sabiadivulgar la seva matèria. Que no és fàcil!Divulgar geologia per a un de lletres no ésfàcil i ell sabia fer-ho. Em vaig matricularde geografia física, vaig anar fent pràcti-ques amb ajudants que ell em va posar almeu costat: recordo una d'elles, la CarmeVirgili, que va ocupar un alt càrrec durantel govern socialista, va ser directora gene-ral d'universitats i era catedràtica de geo-logia a Oviedo. Aquesta em va ensenyar afer talls geològics, blocs, diagrames, etcè-tera. I és clar, m'ha servit molt, això.Perquè per a la gent d'humanitats lesciències pròpiament dites no són el nostrefort.


Quan acaba la carrera s 'ha deguanyar la vida i li proposen de quedar-se d'ajudant a la universitat. Per què nos'hi va quedar?

Quan vaig acabar en del Castillo emva dir: «Escolti, a vostè no li interessariade quedar-se d'ajudant de classes pràcti-ques a la universitat?» I jo, com que m'ha-via de quedar a Barcelona a donar clas-ses, perquè en aquell moment no teniacap altra solució, vaig acceptar. Vaig estard'ajudant de classes pràctiques fins quevaig marxar de Barcelona. I que li va sabermolt greu a ell, perquè em va dir:«Hombre, Compte, pera usted abandonala universidad, usted aquí tiene un caminoen la universidad». Vaig dir «Sí, donAlberto, pera yo necesito ganarme la viday la universidad me da, sí prestigio, perono me da dinero. Tengo que ganarme almenos para comer y para tener una habi-tación para viviu> I llavors, mira, vaigguanyar les oposicions primeres que erend'adjunt. Perquè es varen celebrar oposi-cions de càtedres ... Bé, he de començarper dir que llavors per tota Espanya hidevia haver només cent vint o cent trentainstituts. Les places vacants es varen con-vocar quasi totes els tres anys després dela guerra, perquè moltes havien quedatvacants i les varen cobrir. Per tant, quan jovaig acabar, quasi totes estaven cobertes.No hi va haver oposicions de càtedres imentrestant varen sortir aquestes d'adjun-ties i va ser a les que vaig anar: i em vatocar anar a Lleida. Vaig deixar tot el quefeia a Barcelona i me'n vaig anar a Lleida.

A Lleida s'hi va estar tres anys ...Allà consolido la preparació d'oposi-

cions per càtedres, perquè l'adjuntia ... Sí,ja et guanyaves la vida, però molt elemen-talment, eh? Llavors ho completavadonant classes a colleqis particulars deLleida. Em defensava, però això no erarealment per viure. Jo, és clar, festejava,m'havia de casar i deia: «Amb això nopots pas casar-te. Amb això en tens per atu, però per a casar-te no». O sigui, aixòem va impulsar més a fer oposicions acàtedres.

De sempre ja havia tingut clar quevolia anar a fer classes a un institutd'ensenyament mitjà.

Sí, de seguida ho vaig veure clar. Jovolia venir a Figueres i ser professor d'ins-titut. Quan vaig començar a estudiaraquesta va ser la meva finalitat, la mevail·lusió. Aquí m'hi trobava molt bé i, a més,


en aquella època el catedràtic d'institut erauna persona d'una certa categoria, cosaque no passa ara.

Quan estudiava el batxillerat, m'agra-daven més les lletres que les ciènciesperò, vaja, tot m'agradava. Per exemple -iara no és que vulgui ser plumero ambaixò- de l'últim curs, aquest sisè, vaig treu-re matrícula de filosofia i l'altra de qulmica.Vull dir que em defensava, o sigui, era tre-ballador, no és que tingués ... Era com elsaltres, però treballava. Sobretot era orde-nat en el treball i això potser m'ho varenimposar al Collell. AI Collell, evidentment,el nivell del professorat no era molt alt;molts eren capellans de la diòcesi, elsmés espavilats els posaven allí. Per tant,no eren gran cosa. Però l'ordre que posa-ven quant a estudi m'ha ajudat sempremolt i, essent una persona normal, m'hadonat molt .rendiment. I he pogut alternarsempre la diversió amb l'estudi. Semprehe tingut temps.

Aprovà les oposicions a càtedra iva estar destinat set anys a Cartagena.Va tornar a Figueres l'any 1957. Pertant, va estar molts anys a Figueresfent de professor. Però mentre està aFigueres i fa classe a l'institut també farecerca, treballa en la investigació,publica la tesi doctoral sobre la geo-grafia de l'Alt Empordà, s'ha dedicat ala geografia i a la història bàsicament

entrevista Icoses. Si un vol, hi ha temps. És qüestióde saber repartir el temps. Jo vaig comen-çar ja quan estava a Lleida, on hi vaig ferel primer treball: un petit estudi sobre l'hor-ta de Lleida, un estudi geogràfic. I quanestava a Cartagena en preparava un altresobre el Campo de Cartagena que llavorsno el vaig acabar, però encara tinc els ori-

I( en lo història, lo geograf¡o jugo un poper; lo històriaen port és uno geograf¡o humana dels temps passats "

ginals. Per tant, no és que hagi estat granproblema per mi. Crec que es pot compa-ginar -més o menys, evidentment. Aixòtambé depèn de les ganes que en tinguiun i de les possibilitats.

Com va començar amb la geogra-fia?

Vaig començar amb la geografia pot-ser perquè vaig veure'm tant negat degeografia que llavors al fer geografia a launiversitat vaig dir: «Doncs sí que és inte-ressant la geografia». I a més, en la histò-ria, la geografia juga un paper. O sigui, t'a-juda a comprendre alguns fets de la histò-ria. Ja coneixeu aquesta obra d'enBraudel, EI Mediterrani i el món mediterra-ni en temps de Felip li, on ell començaamb una visió de tipus geogràfic. No sòc

local. Com veu la compaginació entrerecerca i ensenyament?

Jo sempre l'he vista molt clara. En elmeu cas era més complicat perquè amb lafarmàcia de la meva dona havia hagut d'a-nar les tardes a la Jonquera a fer dedependent de la meva dona. Per tant, hehagut d'harmonitzar aquestes vàries

determinista, ni molt menys, però vull dirque ajuda una mica. Perquè la geografia,és la geografia física i la geografia huma-na, també. I potser la història en part ésuna geografia humana dels temps pas-sats. En part, eh? en part.

Llavors es dedica a publicar i, de

5

• entrevistafet, està en l'evolució i el desenvolupa-ment de l'Institut d'Estudis Empor-danesos. Pràcticament, cada any haanat publicant un article en els Annalsi, a més, els seus articles són d'allòmés variat: geografia, ara últimamentde geografia rural, geografia urbana,d'història ...

Sí, bé, un professor d'institut, sempreho dic, és com aquells músics que toca-

li un professor d'institut és com aquells músics quetocaven pels pobles lo trompeta, el bombo i alguna altracosa...quaranta mil tecles "

Albert Compte ha estatcatedràtic de Geografia i Històriadurant els quaranta anys de laseva vida laboral, repartida entres anys a Lleida, set aCartagena i la resta a Figueres.

Ha estat un professor que hasabut inculcar la feina de l'histo-riador entre els seus alumnes,sobretot, la sistematització quedemostrava en les seves classesi en la necessitat, sempre recor-dada, de compaginar la docènciai la investigació. La seva va seruna època diferent pel que fa,sobretot, a la condició social delprofessorat d'Institut, però l'èmfa-si que posa en la necessitat decompaginar la faceta de docent id'investigador, que consideraindestriables, s'haurien de teniren compte en un moment que,entre el professorat de secundà-ria, la desmotivaciò cada vegadaabunda mès.

D'altra banda, ara quan s'hafet obligatori el treball de recercaal Batxillerat, que pot suposar elprimer inici a la investigació delsjoves investigadors, val la penarecordar que Albert Compte en eldarrer curs de batxillerat ja feiafer un treball d'iniciació a larecerca als seus alumnes... i d'ai-xò ja fa molts anys. Començavadient: «i del teu poble, què ensaps? Seria interessant que enfessis una petita investigació».Quan el tomava corregit sovintanotava com es podria continuaraquell treball que, necessària-ment, era sobretot un treball limi-tat a la recerca bibliogràfica.

ven pels pobles i tocaven la trompeta, elbombo i una altra cosa i així. .. quarantamil tecles. No les podem tocar bé, ja me'nfaig càrrec d'això. Però, mira, és divertit,no?

Jo recordo de les seves classes laclaredat en l'exposició i, sobretot, elsseus esquemes.

Jo sóc un home esquemàtic. Josense esquemes em veig perdut. He estatun home d'ordre sempre, fins i tot en polí-tica. Sóc un home d'ordre. Hi ha gent queté més facilitat de parlar, que tenen mésfacundia que en diuen. Jo no. Si no vaigamb un esquema em perdo. I també sónútils per a l'alumne perquè, és clar, potsparlar de moltes coses, però llavors dius:«I aquest alumne què n'ha tret del que lihas dit?» Perquè allò important és que al'alumne li quedin dues o tres idees delque expliques. Dius «Ja estaria content si,del que he explicat, això, això i això altre liqueda, i clar». Moltes vegades no és així ies formen uns embulls importants. Ambesquemes potser també se'ls faran peròalmenys fas els possibles perquè no hicaiguin en aquest embolic.

Vostè es va avançar en el que araés la reforma, en què es demana un tre-ball de recerca. Quan s'acabava COUvostè feia fer un treball de recerca, untreball de primera investigació. Perquè?

Perquè considerava que era un com-plement. Als alumnes sempre els he dit:«Nois, jo explico això, sí. Però vosaltresheu de veure si realment el que jo usexplico és realment això.» Això també enspassa en el nostre niveli. Un article, sí,molt bé, però ... escolta, d'on ho ha tretaquest? I el que ha tret m'agradaria veure-ho. I com ho interpreta? Per mi això és

6


fonamental, en tot -no només en història-en tot. Cal anar a les fonts del coneixe-ment. I considerava que això era el puntde partida; molt modestament, perquè enaquestes edats, evidentment, es limitavenmoltes vegades a copiar d'aquest i d'a-quell altre llibre. Bé, però ja era algunacosa. També els obligaves a anar a buscaraltres llibres que no fossin el de text. Eracomençar a posar en contacte l'alumneamb les fonts o amb la bibliografia, unacosa que moltes vegades no es feia; elprofessor es limitava a xerrar una estona il'alumne, si ho feia, a llegir una estona.Això, molt bé, és bàsic, però, no n'hi haprou.

Per tant vostè defensa que unalumne de disset, divuit anys comencia anar a les fonts.

Jo crec que sí, i tant! No només ambla història. Amb tot, això s'hauria de feramb tot.

Però, en la seva època, quan esta-va en actiu, la resta de professors noho feien.

No, perquè estava de moda el que endeien l'ensenyament memorístic. Ara pot-ser hem caigut a l'inrevés. Ara han tret lamemòria, i és clar, la memòria també ésindispensable, sobretot a determinadesedats. I potser s'abusa una mica massadels treballets ... Només història dels reis ide tot això, no; però aquest és l'esquemaque serveix per collocar-hi els fets. Éscom els metges que estudien anatomia:La medicina no és anatomia, però els met-ges ho han de saber. En história i geogra-fia és fonamental tenir uns coneixementsdiguem-ne memorístics. Ara, no n'hi haprou i potser no és el més important això.EI més important és anar a les fonts. Però,és clar, a un nen de deu o dotze anys no lipots pas dir: «Hem d'anar a les fonts, noi».No, perquè tampoc t'hi arribarà.

Vostè, just abans de començarcada curs, tenia un costum que era ferun viatge pel mes de setembre.

Sempre, sí. D'alguna manera viatjarera una classe pràctica. Viatjar és geogra-fia i història. Veus el paisatge físic, el pai-satge humà, veus la història de l'art, etcè-tera. A mi m'agradava, per exemple, sianava a algun lloc, asseure'm en un cafèa veure passar la gent. I deia: «Però aixòtambé és geografia, geografia humana.»

Text: Josep Colls i Pere Gifre.

• trobadessobre les possibilitats didàctiques de tre-ballar amb fons d'arxius. La novetat és fer-ho cooperativament, l'objectiu més impor-tant de les jornades que us ressenyem.

Continguts i desenvolupament de lesJornades

Els primers dies de setembre es vanrealitzar, a l'ICE de la Universitat deBarcelona, les Primeres JornadesEnsenyament-Arxius amb una àmplia par-ticipació de professors i d'arxivers d'arreude Catalunya. EI grup impulsor s'haviaproposat tres objectius: analitzar elsmodels d'interacció entre els centres edu-catius i els arxius a diversos països euro-peus, fomentar la comunicació i la reflexióentre els arxius i els centres educatius de .Catalunya, per conèixer i divulgar lesexperiències didàctiques amb fons d'ar-xius que s'han realitzat, i fer propostes defutur sobre les característiques dels ser-veis didàctics dels arxius. La coherènciaentre els objectius i el disseny i organitza-ció de les Jornades va permetre avançaren les tres línies.

Aquesta ha estat la primera trobadaentre arxivers i ensenyants i constitueix,per tant, el primer gest d'aproximacióentre ambdós col-lectius per compartir lareflexió sobre un tema: la utilització didàc-tica dels fons d'arxius i els treballs derecerca escolars tant de primària com desecundària. En el transcurs de lesJornades es plantejà de manera específi-ca la necessitat de crear pautes metodolò-giques i protocols d'interacció entre pro-


pants ja podien disposar del llibre d'actesque recull aquestes valuoses aportacions,la resta de ponències i les comunicacions.

EI segon eix de reflexió, Experiènciesdidàctiques amb fonts d'arxius aCatalunya: estat de la qüestió, es canalit-zà a través de dues ponències i de l'àm-plia participació dels comunicants. Laponència de l'Associació d'Arxivers deCatalunya, "Reflexions per utilitzar didàcti-cament els fons d'arxiu de Catalunya. EIservei educatiu: una funció, un repte, unanecessitat?", descriu i analitza la situacióactual des de l'òptica dels arxius i aportadades molt interessants que són el resul-tat d'una enquesta realitzada als arxiuscatalans. A continuació es defensaren lameitat de les comunicacions, que supera-ren de llarg la vintena. La ponència de latarda, "Didàctica de la història amb fontsprimàries", realitzada per docents espe-cialistes en el treball didàctic amb diversesfonts primàries, plantejà els problemesdidàctics d'aquesta metodologia innova-dora, tant els generals com els específicsderivats de la tipologia de les fonts empra-des (documentals escrites, fotogràfiques iorals). Les fonts materials no foren objec-te d'anàlisi perquè comportava entrar enles interaccions museu-ensenyament opatrimoni-ensenyament que no erenobjectiu de les jornades.

En nombres absoluts la meitat de lescomunicacions presentades corresponena cada col-lectiu; per tant, podem afirmarque la participació va ser equilibrada. Elspercentatges d'assistència reflectientambé una situació d'equilibri. De les 150

" pel que coneixem de lo propera Ley de Calidad, semblo que retornem o un ensenya-ment tradicional, que prescriu uno visió de lo història basada en lo diacronia clòssico -protagonit-zada quasi exclusivament per lo història política de l'estat central- i 01 mètode mogistrocèntrictransmissiu"

fessors i arxivers per a la realització i tuto-rització del treball de recerca de segon debatxillerat.

EI primer eix de reflexió, Els serveisdidàctics dels arxius a Europa, ens va faci-litar el coneixement de propostes innova-dores a alguns països de la Unió Europea,gràcies a les quatre ponències a càrrec dereconeguts experts que analitzaren lasituació a Escòcia (Margaret McBryde), aFrança (Gràcia Dorel-Ferré) , a Itàlia (IvoMattozzi) i a l'Estat espanyol (RamonAlberch). EI mateix dia d'inauguració deles Jornades, el 5 de setembre, els partici-

8

persones assistents un 50% eren arxiversi l'altre 50% docents. La majoria de pro-fessors eren de secundària. Cal destacarl'àmplia col-laboració d'arxivers i de pro-fessors en les comunicacions, sobre tot, sitenim present que és la primera vegadaque ens trobem conjuntament. Tant elsarxivers com els docents fa temps queavancen en la reflexió sobre la interaccióarxius-educació. És positiu comprovar quealgunes comunicacions estaven escritesper equips mixtes d'arxivers i docents(Sant Feliu de. Llobregat, Taller deProjectes), o de responsables de museus


i arxius (Badalona, Sant Feliu de Guíxols).EI nivell de reflexió i la qualitat d'algunesexperiències didàctiques poden ser labase d'un camí compartit de cara al futur,sobre tot si entre tots aconseguim quel'administració sigui sensible a la creacióde serveis educatius als arxius.

En aquest sentit, el currículum oberton el professor pot actuar d'intel·lectualautònom i, a Catalunya, el treball de recer-ca a segon de batxillerat faciliten les meto-dologies innovadores i la trobada entrecentres educatius i arxius. Els primersanys de democràcia algunes experiènciesdidàctiques, realitzades en cooperacióentre els arxius i els centres educatius,s'han afirmat com antecedents creatiuspresents en els objectius de les Jornades:Cervera, Sant Feliu de Guíxols, Girona ...Dissortadament, pel que coneixem de lapropera Ley de Calidad, sembla que retor-nem a un ensenyament tradicional, queprescriu una visió de la història basada enla diacronia clàssica -protagonitzada quasiexclusivament per la història política del'estat central- i al mètode magistrocèntrictransmissiu.

EI darrer dia, abans de la taula rodo-na, es presentà el CD interactiu Viure enun castell de frontera el segle IX, com areferent didàctic de com treballar amb totamena de fonts primàries, valorar la poten-cialitat educativa dels nous tipus de suporttècnic i, sobretot, com a testimoni d'un bontreball en equip entre la recerca universi-tària de qualitat i la innovació de la didàc-tica de la història a secundària.

La taula rodona servia per reflexionarsobre el tercer objectiu de les jornades: ferpropostes de futur sobre les característi-ques dels serveis didàctics dels arxius,partint de la reflexió conjunta ensenyants-arxivers. Es demanava a experts i a res-ponsables de l'administració que contes-tessin la mateixa pregunta: quins serveisdidàctics dels arxius són els més adientsper respondre a les actuals necessitatseducatives? La resposta situà el debat iajudà a dissenyar camins de collaboracióentre docents i arxivers, que es recullen,en part, en les conclusions. AI llarg detaula rodona es plantejaren diversesqüestions: Quins són els arxius mésadients per crear serveis didàctics?,Quines característiques ha de tenir unarxiu per acollir població escolar?, Ambquins recursos materials i humans hauriade comptar un Servei Didàctic per exercirde manera satisfactòria les seves fun-cions? Com articular canals de comunica-ció entre els arxius i el món educatiu?

trobades ICom pot repercutir la creació de serveisdidàctics als arxius en l'oferta de CrèditsVariables i en el Treball de Recerca desegon de batxillerat? Cal crear equipsmixtes arxivers-ensenyants per impulsarel naixement dels serveis didàctics delsarxius?

Abans de l'acte de cloenda de lesJornades es llegiren les conclusions, quees penjaran a la Web de l'ICE i es presen-taran conjuntament amb el llibre d'actes alDepartament d'Ensenyament i alDepartament de Cultura, ja que per avan-çar en la consecució dels objectius de lesjornades cal la coordinació entre ambdósdepartaments.

Finalment, el grup impulsor de lesjornades, es a dir, els membres del comitècientífic i el comitè organitzador, s'haconstituït en plataforma oberta de debatsobre el tema i ha assumit les responsabi-litats de donar continuïtat a les Jornades ide difondre les conclusions, que oferimcom a resum de les diverses reflexionsque arxivers i ensenyants realitzàremdurant les Jornades.

Conclusions de les Primeres JornadesEnsenyament-Arxius, Didàctica ambfonts d'arxius:

1.- Es constata la necessitat de nor-malitzar el servei educatiu als arxius cata-lans.

2.- Les noves demandes educativesfan necessàries noves actuacions en elsarxius.

3.- Els arxius han d'assolir l'equilibri

Org2nitz:a: m1

Gemma Trilió (C,,,,,d.)

a

fonts d'a.rxiusLlibre (l'ActesPrimeres jornades EnscnyatllCnl-Arxill::i

5, (, i 7 tic óctcmbre de." 2002

9

• trobadesentre la gestió documental i la funció cul-tural.

4.- No s'ha de confondre la funciódidàctica dels arxius amb la funció culturalmés genèrica.

5.- La relació entre ensenyants i arxi-vers no pot establir-se únicament a partirde paràmetres voluntaristes sinó mitjan-çant la planificació i l'organització dins elmarc professional.

6.- Cal definir el perfil professionaldels tècnics dels serveis educatius delsarxius.

7.- Es palesa la necessitat d'establirprogrames de formació en tècniques derecerca escolar i coneixement dels arxius.

8.- Les tecnologies de la informació ide la comunicació (TIC) poden ser l'opor-tunitat per garantir i potenciar l'accés i,alhora, la conservació dels documents.

9.- Cal tendir a l'elaboració de mate-rials didàctics d'arxius que puguin sergeneralitzables i aplicables a d'altresarxius superant l'àmbit local.

10.- Cal millorar els canals de com u-


nicació per tal de difondre l'existència delsmaterials didàctics. En aquest sentit, elsCentres de Recursos Pedagògics hipoden jugar un paper cabdal.

11.- S'evidencia la manca en la dota-ció de recursos humans i econòmics en elfuncionament dels serveis educatius delsarxius.

12.-Cal establir plataformes de debati intercanvi entre els sectors professionalsdels arxivers i ensenyants, amb el suport ila implicació de les Administracions,Universitats i Associacions professionals.

13.- Es palesa la necessitat depotenciar la coordinació entre les políti-ques de cultura i ensenyament de les dife-rents Administracions.

14.- Es donarà a conèixer el contin-gut i les conclusions d'aquestes Jornadesals responsables tècnics i polítics de lesdiferents Administracions.

Gemma Tribó Traveria,

Departament de Didàctica de les Ciències

Socials, Universitat de Barcelona

historiogràfica que realitzaren els ponentsper al període que tenien assignat, es vaposar en evidència que les visites pasto-rals són una font prou coneguda dins l'àm-bit de la història medieval i la històriamoderna i molt poc utilitzada pels historia-dors d'època contemporània. Un altre puntd'acord entre els ponents fou la constata-ció que més enllà del tòpic àmpliamentestès que afirma que la visita pastoral ésuna font "objectiva" i "qualitativa", no esdisposa, ara per ara, per a l'àmbit català (adiferència d'altres historiografies europe-es) d'una reflexió general i sistemàtica queposi especial èmfasi en els' problemesd'interpretació que genera la font. En defi-nitiva, es pot concloure que la jornada vaposar en evidència l'encert de dedicar unllibre de la col-lecció "Fonts" de la BHR ales visites pastorals. Ben segur que esde-vindrà un útil instrument per als investiga-dors i, també, per a la docència universi-tària . I contribuirà, com tots els altres lli-bres de la mateixa col-lecció, modesta-ment, a reequilibrar un xic el mercat del Ili-bre d'història, més àvid de grans síntesisde divulgació que no pas de dotar d'infras-tructures i eines d'investigació la historio-grafia i la docència universitària.

CRÒNICA DE LA JORNADALES VISITES PASTORALS

EI passat 21 de juny de 2002 vatenir lloc la jornada dedicada a les visitespastorals amb la participació dels historia-dors Lluís Monjas, Xavier Solà, EugeniPerea i Joaquim M. Puigvert. L'objectiu de

[la jornada era presentar les múltiples pos-sibilitats que ofereix aquesta font històricaals historiadors a Catalunya ja siguinmedievalistes, modernistes o contempora-neïstes. De fet, els participants varenaprofitar per a presentar en públic lesseves respectives col-Iaboracions al llibreen curs dedicat al mateix tema i que espublicarà dins la Biblioteca d'HistòriaRural de l'AHRCG, en la col-lecció"Fonts". A través de l'estat de la qüestió

10

Redacció


EI Laboratori de Botànica de laFacultat de Farmàcia de la Universitat deBarcelona va endegar fa més de deu anysuna línia de recerca dedicada a etnobotà-nica, a l'estudi dels usos que cada pobla-ció ha donat a les plantes. Aquesta línia hagenerat un conjunt de treballs entre elsquals cal situar el llibre d'aquesta ressen-ya. Es tracta d'una obra que compila elsaber local sobre aprofitaments vegetalsen dos àmbits territorials gironins, lesGuilleries i la part de l'Alt Empordà com-presa entre la Muga i el Manoi (de Darniusi Albanyà fins Vilanova de la Muga). EImètode seguit ha consistit en la realitzaciód'un model particular d'entrevista, l'en-questa etnobotànica, que inclou la identifi-cació sobre el terreny de les espècies ales quals els entrevistats es refereixen. Entotal s'han realitzat quaranta-tres entrevis-tes amb setanta-sis informants i s'ha reco-llit informació sobre 288 taxons, entre1'11% (Alt Empordà) i el 20% (Guilleries)de tota la flora dels territoris estudiats. Elsresultats es presenten en forma de fitxesordenades i sistematitzades en quatrecatàlegs etnoflorístics: un catàleg de plan-tes i els seus usos, un segon de mesclesde plantes, un tercer dedicat a licors í rata-fies i un darrer sobre aprofitaments fores-tals. Com a obra de referència, està acom-panyada d'un seguit d'instruments de con-sulta i complements informatius -entre ellsun recull fotogràfic- que faciliten molt latasca del lector, però també conté algunscapitols amb major voluntat analítica ons'analitzen de forma comparada la tipolo-gia dels usos i la fitonima.

Es tracta, globalment, d'una obrametòdica i amb una factura correcta quefàcilment crida l'atenció dels qui s'interes-sen per les relacions entre una població iel seu territori -ja es tracti d'historiadors,geògrafs, ecòlegs, o antropòlegs-, espe-cialment perquè permet penetrar en undels aspectes més intangibles d'aquestesrelacions, el dels aprofitaments menorsque a penes deixen rastre documental.Com els autors observen, els coneixe-ments etnobotànics estan desapareixentmolt ràpidament amb la defunció de lapoblació de major edat tant pels efectesque el despoblament rural té sobre unsaber marcadament territorial com per lesconseqüències sobre la transmissió deconeixements que comporten les pautesde consum altament estandarditzades i

llibres I

Montserrat Parada,Anna Selga, Maria Àngels

Bonet i Joan Vallès,Etnobotànica de les terres giro-

nines. Natura i cultura a laplana interior de l'Alt Empordà i

a les Guilleries, Girona,Diputació de Girona, 2002

mercantilitzades que han acabat domi-nant. En aquest context, tot intent de fixari preservar aquest saber és socialmentvaluós i necessari, i no només per la sevapotencial utilitat en futurs fàrmacs.

EI llibre, tanmateix, és parcialmentdecebedor. Aparentment els autors apos-ten per una concepció àmplia de l'etnobo-tànica, no limitada als usos medicinals iveterinaris, de manera que el llibre tambéinclou aprofitaments gastronòmics, licoro-sos, l'elaboració d'estris i eines, etcètera.Tant el títol com el plantejament inicialincideixen en aquesta direcció. Però elseu desenvolupament acaba generantuna certa decepció. A diferència dels usosfannacològics, que estan descrits ambmin ciositat i sistematicitat, la resta d'a-profitaments tenen un tractament moltmés superficial i hom té una mica la sen-sació que els autors s'han limitat a aprofi-tar algunes informacions disperses quehavien recollit quasi per atzar. EI catàlegd'aprofitaments forestals, per exemple, ésridículament curt, limitat a vuit espècies.Hom pot comprendre que els autors tin-guin un especial interès en els usosmèdics de les plantes, però el lectortambé té el dret d'exigir major coherènciaen el plantejament. Tot plegat, però, noimpedeix que es tracti d'una obra de refe-rència d'indubtable utilitat.

Enric Saguer

11

• agenda• xv Seminari d'HistòriaEconòmica i Social.

Propietat de la terra i AnàlisiHistòrica: Teories, pràctiques idiscursos

Organitzat pel Centre de Recercad'Història Rural (ILCC-Secciò VicensVives) de la Universitat de Girona,22 i 23 de novembre de 2002

EI Seminari vol fer-se ressò deles investigacions en història agràriaque, en els darrers anys, han qüestio-nat obertament els models de desen-volupament històric més en ús.Aquests models s'han concretat, en elcas de la propietat de la terra, en unavisió excessivament "juridicista" de lahistòria, ja que sovint el discurs histò-ric ha fet servir les lleis i les disposi-cions jurídiques per explicar les pràcti-ques de la propietat

D'altra banda, els resultats delsestudis de realitats històriques con-cretes -locals, regionals, a Anglaterra,França, Espanya i arreu- obliguen arevisar els models tradicionals de des-envolupament econòmic i, al mateixtemps, reclamen una perspectivad'història comparada. En aquestadoble linia de reflexió, les sessionsde treball del Seminari han estat con-cebudes com a sessions de debat idiscussiò entre historiadors de dife-rents realitats.

Els principals punts de debat queha plantejat el responsable de cadasessió poden consultar-se en l'espaivirtual Camps Oberts I Open Fields(http://www.udg.edu/ilcclCRHR.html).

Programa:

Divendres 22 de novembre9.00h - 10.30h La "gran obra de lapropiedad". Los motivos de undebate, Rosa Congost (Universitatde Girona)

10.30h - 12.00h De la propriété parla-gée à la propriété absolue: le cas

français, Gérard Béaur (CNRS,Paris)

12.30h - 14.00h, Tne Efficiency ofPeasant and Capitalist Farms, RobertC. Alien (Nuffield College, Oxford)

16.00h - 17.30h Los cerramientos enEspaña, Juan Oiego Pérez Cebada(Universitat de Huelva) i FelipaSànchez Salazar (UniversitatComplutense, Madrid)

18.00h - 19.30h Bienes comunales yredefinición de derechos depropiedad, lñaki Iriarte-Goñi(Universidad de Zaragoza) i JoséMiguel Lana Berasain (Universidadde Navarra)

Dissabte 23 de novembre

9.00h - 10.30h Los discursos sobre lapropiedad (siglos XVIII-XX), RicardoRobledo (Universidad de Salamanca)

10.30h - 12.00h La "reforma agrarialiberal", Josep Fontana (UniversitatPompeu Fabra, Barcelona)

12.30h - 14.00h Taula rodona:Propietat de la terra i anàlisi histórica.La perspectiva d'história comparada

any IV - rtúm. 11 - novembre 2002

• SEMINARIS D'HISTÒRIA RURAL

Curs 2002-2003

Organitzats pel Centre de Recercad'Història Rural (ILCC-Secció VicensVives) de la Universitat de Girona.Totes les sessions es faran a les 16 ha la sala del Centre de Recercad'História Rural (Facultat de Lletres,plaça Ferrater Mora, 1. 17071 Girona.Tel. 972 41 8945). S'ha sol- licitat quel'assisténcia a cinc dels vuit seminarissigui convalidable per un crédit deldoctorat de Lletres de la UdG. No calfer inscripció.

Programa:

29 de novembre de 2002Del bou a la vaca. La pesca d'arros-segament a Catalunya i l'Empordà,1865-1936,Georgina Soler Pujol, Centre deRecerca d'Història Rural (ILCC - sec-ciò Vicens Vives) de la UdG.

20 de desembre de 2002Crisi urbana i canvi económic a laregió de Girona: el cas de Castellód'Empúries (segles XV-XVII)Josep Colls Comas, Centre deRecerca d'Història Rural (ILCC - sec-ciò Vicens Vives) de la UdG.

31 de gener de 2003Fiscalidad e historia agraria en lacampiña de Córdoba (siglos XVIII-XIX),Antonio López Estudillo, Centre de

Recerca d'Història Rural (ILCC - sec-ciò Vicens Vives) de la UdG.

28 de febrer de 2003La incidència en el món agrari de lesreformes liberals del Trienni,Ramon Arnabat Mata, lES EI Foix

28 de març de 2003EI mas al Montseny: continuïtats icanvis durant els segles XIX a XXI,Ferran Estrada Bonell, Universitatde Barcelona

11 d'abril de 2003La composició de les rendes del capí-tol de la Seu de Girona a la segonameitat del segle XVII,Narcis de Puig de Traver, Centre deRecerca d'Història Rural (ILCC - sec-ciò Vicens Vives) de la UdG.

17 de maig de 2003Concepción del paisaje y excursionis-mo en la Institución Libré deEnseñanza,Nicolàs Ortega Cantero, UniversidadAutònoma de Madrid

20 de juny de 2003Ejidos y bienes comunales en la his-toria de Mèjico,José M. Pérez Collados, Universitatde Girona

• PREMIS I BEQUES

Vè Premi Romà Planas i Miró dememorialisme popular.

Certamen internacional que convocal'Associaciò d'Amics de l'Arxiu de laMemòria Popular que premia el textmemorístic (autobiografia, memò-ries ... ) considerat de més interès.S'admeten igualment textos escritscom testimonis orals recollits en àudioo video. Dotació del premi: 1.202 €en rnetàl-lic i la publicació de l'obraguanyadora. Termini: 15 d'agost de2003. Informaciò: Arxiu de la MemòriaPopular. CI d'Anselm Clavé, 44, 1r,08430 La Roca del Vallès. Tel. 938422 455. Aptat. de Correus núm. 150.

Premis Llavor de Lletres deCreació i Recerca.

La convocatòria vol fomentar l'anàlisid'aspectes relacionats amb l'econo-mia, la política, la societat o la cultura

12

IPropietat de la ITerra IAnàlisiHl~tò~ca: T.eories,Pràctíques 1

DIscursos

a Catalunya durant la dictadura fran-quista. La recerca pot realitzar-se apartir de fonts diverses: orals, escri-tes, visuals ... , i es valoraran especial-ment les aportacions relacionadesamb aspectes poc tractats o bè queaportin fonts documentals inèdites opoc conegudes. Els treballs que espresentin poden optar entre un abastgeneral de les terres catalanes o, enel cas de centrar-se geogràficamenten un espai concret, ho hauran de feren les contrades penedesenques.Dotats amb 3.000 € el primer premi i1.000 € el segon. Termini: 14 demarç de 2003. Informaciò: La Fura.CI Germanor, 3, 08720 Vilafranca delPenedès. Tel. 938 902 455,[email protected]

• EXPOSICIONS

EI Montgrí que hem oblidat. Museudel Montgri i del Baix Ter. CI Major,31, Torroella de Montgri (BaixEmpordà). Fins al maig de 2003.Exposiciò que vol donar a conèixerels resultats dels treballs de recercasobre el massis del Montgri que, desde fa tres anys, s'estan promoventdes d'aquest museu i que apareixenpublicats al número 19 de Papers delMontgrí. Entre altres aspectes, s'ex-plica l'estudi de les activitats tradicio-nals a la zona, exemples de "paisatgehumanitzat" (barraques, forns de calç,aixarts, l'activitat ramadera ... ) i, demanera especifica, la construcció enpedra seca vista com a manifestaciògenuïna de l'arquitectura de les activi-tats tradicionals a l'àrea Mediterrània.Informació: Museu del Montgri i delBaix Ter. CI Major, 31,17257Torroella de Montgrí. Tel. 972 757301, tdm@ddgí.es

mestallredacciò:Mònica Bosch, Rosa Congost,Lídia Donat, Ricard Garcia,David Morè, Joaquim M. PuigvertPer a informació i inscripcions:

ASSOCIACiÓ D'HISTÒRIARURAL DE LES COMARQUESGIRONINES

PI. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00Consulteu la nostra Web:www.udg.edu/ilcclahr.html

Periodicitat: febrer, maig i octubre.

Dipòsit legal: GI-731-1999

l'ensenyament de la histÒria a secundÀria i el primer … · 2015. 4. 6. ·...

Documents