L’ENGANY

ESCOLA JAUME BALMES

Ens trobem al carrer major de Cervera. És fosc, fa fred i hi

ha una boira molt espessa.

La Nasa, una noia jove i bonica de 25 anys està tancant la

persiana del seu local.

El Roger, estudiant de dret a la Universitat de Cervera,

corre cap a casa.

L’endemà al matí té un

examen molt important

i encara no ha

començat a estudiar.

De cop i volta xoquen i

cauen a terra.

- Ai quin mal!!, diuen

tots dos alhora.

3rB

S’aixequen de terra i en Roger s’adona que li surt sang del

genoll.

La Nasa li diu al Roger que té un hostal allí mateix i pot

anar-hi a curar-se.

Mentre el cura, la Nasa li pregunta:

- Com et dius?

- Ets de Cervera?

- On vius?

En Roger contesta:

-Em dic Roger de

Fonollar i sóc de

Barcelona. Visc en una pensió de la Plaça Sant Magí.

La Nasa li diu que es pot quedar una estona per refer-se.

En Roger diu que no pot ser perquè ha d’estudiar per

l’examen de l’endemà.

Queden que ja hi anirà un altre dia.

2nB

Passats uns dies en Roger va a visitar a la Nasa al seu

hostal, tal com li havia promès.

-Hola Nasa com va tot!

-Mot bé Roger, i tu, vas poder estudiar força aquell dia?

-Oh sí, en aquell examen vaig treure la millor nota de tot el

que porto de curs, un excel·lent.

-Felicitats Roger, això ho hem de celebrar, et convido a

dinar el dia de la Festa Major Petita, que és dijous.

-Accepto amb molt de gust.

-Què t’agrada menjar Roger?

-Ui, m ’agrada tot!

-Molt bé, doncs faré una sopa ben calenteta i pollastre, i

per postres unes pastes típiques de Cervera que es diuen

Savines.

-A quina hora vinc

Nasa?

-A les dues en punt

dinarem.

-Seré puntual! –-li va

dir en Roger.

Va arribar el dia

assenyalat i en

Roger i la Nasa van dinar d’allò més bé i a la tarda van anar

a ballar.

1rB

Quan va acabar el ball i anaven de camí cap a casa, va

començar a ploure. Es va girar una gran tempesta...

Com que encara estaven molt lluny i ja portaven la roba

xopa, van decidir trucar a la porta de la primera casa que

trobessin.

-TOC-TOC...TOC-TOC...

Una velleta va sortir a la finestra i va dir:

-Qui em desperta a aquestes hores? Qui sou?

Ells van respondre:

-Som el Roger i la Nasa. Estem xops!!!

-Ens deixa entrar fins que passi la tempesta?

Els va fer passar, i quan va parar de ploure els va donar un

fanalet perquè poguessin trobar el camí de tornada.

P5B

El Roger i la Nasa van sortir de la casa la velleta amb el

fanalet i, mentre anaven caminant pel carrer Major, la Nasa

va tenir una idea i li va dir al Roger:

-Vols que t’ensenyi un carrer molt famós d’aquí Cervera?

En Roger va contestar:

-Oi tant que sí !!!

Tots dos van anar cap al carreró ben emocionats i quan

entraven van sentir una veu molt fonda que els deia:

-On aneu?

-Quí sou?

-Que no sabeu que

aquí està ple de

bruixes?

En sentir aquesta

paraula van tenir

un ensurt molt

gran i van dir:

-Ai, Ai, Ai, Quina por i volien marxar corrents ….

P4B

Però van començar a sortir moltes bruixes dolentes que

anaven amb escombres.

Algunes eren guapes i d’altres eren lletges. El Roger i la

Nasa es van espantar

molt i tenien molta

por. Van caure a terra

de cul i es van fer una

mica de mal. Però, el

Roger va ajudar a la

Nasa a aixecar-se de

terra, i llavors va alçar

el fanalet cap amunt i va dir unes paraules màgiques:

“Abracadacra pota de cabra” i de sobte…

P3B

Les bruixes van desaparèixer i el Roger i la Nasa van

aprofitar per marxar cap a la plaça Major. Allà es varen

adonar que el fanalet s’anava apagant i que les bruixes

anaven apareixent una altra vegada. Van córrer cap al

campanar i un cop a dalt van trobar un campaner que tenia

una espelma, els va

ajudar a tornar a

encendre el fanalet i els

va dir que l’havien de

tenir sempre encès si

no volien topar-se amb

les bruixes, o bé

esperar que es fes de

dia, llavors les bruixes

ja no sortirien més.

Van baixar del

campanar i van decidir

tornar cap a casa i es

van posar a pensar quina seria la millor manera per fer

desaparèixer les bruixes i que no tornessin a rondar mai

més per Cervera ....

6èB

L'endemà, en Roger va anar a l'hostal de la Nasa i van

sortir a donar un tomb. Quan passaven per davant de la

casa de la velleta que els havia acollit la nit de la tempesta,

van pensar en preguntar-li si ella sabia la manera de fer

desaparèixer les bruixes.

La velleta que portava vivint tota la vida a Cervera i que en

sabia molt d'històries de bruixes, els va dir que era un

encanteri que només es podia desfer amb un petó, fet a

mitja nit, a l'entrada del carreró, l'últim dissabte del mes

d'agost.

Quan va arribar el dia

assenyalat, la Nasa i en

Roger van anar a l'entrada

del carreró i quan es feien

el petó per desfer

l'encanteri...

5èB

De cop va aparèixer una ombra molt negra al carreró de les

Bruixes. Van veure al Mascle Cabró, i aquest els hi va dir:

-Jo sé el que us passa, voleu que us ajudi?

-Ja sabem què fer! –va defensar-se en Roger.

-Us he seguit a tot arreu, sé el que us ha dit la vella i sé

que us ha enganyat! – Va dir el mascle cabró .

-I tu, com ho saps?- Va dir la Nasa.

-Voleu que us ensenyi el que heu de fer, sí o no ?- Va dir

enfadat el Mascle Cabró.

-Sí, sí- va dir en Roger.

-Doncs heu de dir: -“Salamandra a la planxa, marxa tu”- Va

dir el Mascle Cabró .

En Roger ho va dir, tot d’una en Roger i la Nasa es van

convertir en gegants. El Mascle Cabró els havia enganyat!

Va arribar la Velleta, va veure que en Roger i la Nasa

s’havien transformat en gegant i geganta ho va anar a

comunicar al Paer en Cap de Cervera .

I encara ara són els gegants de la ciutat de Cervera.

I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber

qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dóna’l per ben escoltat.

I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

4tB

fi