L’edat intermedi de la història d’Europa

mitjana o edat medieval és el

període enmig de l‘edat antiga i l'edat

moderna.

L’edat Mitjana

L’edat MedievalO La societat

medieval va ser durant segles una societat bàsicament oral en els primers segles medievals.

L’edat MitjanaQue és la edat

Mitjana.L’edat mitjana és

l’època de la història que va des de la

caiguda de l’imperi Roma en el segle v fins

segle xv.

Societat medievalO Societat medieval:

durant aquests segles

O Comença a definir-se les futures nacions europees a l’entorn de petits regnes.

L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa

en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques. En llatí es deia «caballus -i» dels

cavalls que eren especialment de feina, però empraven el

terme «equus -i» per a la resta dels cavalls, especialment per

als que s'utilitzaven en la guerra, d'aquí que s'anomenés

ordo quester la classe social dels

cavallers romans.

O La experiència de lluita

La cavalle

ria pesada

O Des de l'antiguitat la cavalleria pesant era coneguda com a catafracta, els quals estaven involucrats en les diferents guerres, principalment pel poble de l'Iran, amb els seus braços i el seu paper en el combat similars als dels cavallers medievals. No obstant això, un catafracta no tenia una posició fixa polític o funció social que no sigui la seva funció militar.

La ciutat medieval o feudal va néixer de la dinàmica mercantil: al final del segle XI es va produir un fet inèdit en el desenvolupament econòmic del món medieval: la integració creixent de la massa de productors directes del sector rural en l'esfera comercial.

Els visigots O Els visigots són una branca dels pobles germànics. El seu nom significa "gots de l'oest". Els visigots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370.

O Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab al-Andalus) és el territori de la ,األندلس península Ibèrica que restà sota podermusulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.[1]

O Un castell (del llatí castellum, diminitiu de castrum peneatium, camp miliat) és una fortificació per a ús militar. El castell és una fortalesa xicoteta autocontinguda, generalment de l'edat mitjana, encara que el terme s'utilitza de vegades pels treballs de terra prehistòrics (castell de Hollingbury, castell de Maiden), i altres vegades per a les ciutadelles (com els castells de Badajoz i Burgos) o els xicotets forts d'arrêt aïllats, en els temps moderns.

Les parts del castell

O Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament  els Països Catalans i Aragóentre els segles XII i XVIII.

O Orígens de la cor

La corona d'Aragó

O Corona d'Aragó (enaragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8]des del 1162 fins al 1715. 

La riquesa de la època mitjana L’edat mitjana o edat

medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

O L'art Romànic és desenvolupà va a l' Europa Occidental del segle XI al XIII, després de dir la descomposició de l' Imperi carolingi

La tecnologia de l’edat mitjana

O La tecnologia està present en tots els àmbits de les societats de països industrialitzats. Per això, el seu grau d'influència és decisiu en cada societat. La tecnologia no sols és una activitat destinada a generar, crear i produir nous artefactes o objectes, sinó que té una perspectiva fins i tot en els aspectes socials, científics, econòmics, mediambientals, etc., d'una zona determinada, la qual s'hi veu involucrada. Aquesta unió de fenòmens se'n diu CTS, que significa que són els estudis de ciència, tecnologia i societat.

L’arc gòticO L'art gòtic descriu un estil

arquitectònic i decoratiu predominant a Europa entre el segle XII i el segle XV que es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general.[1]

O El gòtic es va diferenciar de l'art romànic en el fet que buscava crear les seves pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques però el llenguatge visual volia transmetre confiança i riquesa per mitjà de l'elegància, el luxe i les línies estilitzades.

L’arquitectura romanica

O L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament, s'accepta que es desenvolupà durant els segles XI i XII, malgrat que se'n troben exemples del segle X i que l'ús de l'estil subsisteix durant el XIII, i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en preromànic fins al segle X, durant l'alta edat mitjana, romànic durant la primera meitat de la baixa edat mitjana i gòtic el posterior.[1] A partir d'inicis del II mil·lenni, l'estil es difon, ràpidament i homogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va envair la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari europeu després de l'arquitectura romana antiga

Els pagesosO Un pagès, camperol o

llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres. El pagès tradicionalment és definit en sociologia com el membre d'una comunitat en una societat agrària o rural. Quan el pagès es troba aïllat a grans propietats del seu domini, o maneja la seva producció amb una considerable orientació comercial, es transforma en un granger.

Productor agrícolaO Producto agrícola es

la denominación genérica de cada uno de losproductos de la agricultura, la actividad humana que obtiene materias primas de origen vegetal a través del cultivo

La ciutat medievalO La ciutat medieval o feudal

va néixer de la dinàmica mercantil: al final del segle XI es va produir un fet inèdit en el desenvolupament econòmic del món medieval: la integració creixent de la massa de productors directes del sector rural en l'esfera comercial.

O L'explicació d'aquest fenomen es troba en el creixement agrari i el consum familiar insatisfet. La iniciativa d'una massa important de pagesos que van acudir a mercats locals i urbans per vendre una part de la seva producció.

Al- andalúsO En la primavera del 713 

Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulació amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania islàmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalopó, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest és el punt de partida de la islamització del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrània ibèrica.[1]

O A les classes dominants de la societat feudal, aquesta justificació dels seus privilegis els resultava força avantatjosa i la van fer seva, amb la divisió de la societat en tres ordres o estaments: clergat (oratores, els que oren), noblesa (bellatores, els que fan la guerra) i tercer estat (laboratores, els que treballen). Es pertanyia a cada estament per naixement, exceptuant el cas dels clergues

L’art medieval

O L'art medieval és un gran període de la història de l'art que cobreix un perllongat període per una enorme extensió espacial. L'edat mitjana, del segle V al segle XV, suposa més de mil anys d'art a Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Inclou moviments artístics principals i diferents períodes, arts nacionals, 

L'expansió de la corona per la mediterrània

O L'expansió de la Corona per la Mediterrània: Pere II el Gran ( fill de Jaume I) va ocupar Sicília ( punt estratègic de la Mediterrània i gran centre productor de blat) en mig de la revolta de les Vespres Sicilianes. Més endavant també es conquerirà la illa de Sardenya, però aquesta última era un territori inestable amb moltes revoltes.

Esglésies romàniquesO El conjunt d'Esglésies

romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000 i inscrit en anglès com a Catalan Romanesque Churches of the Vall de Boí en la World Heritage List, comprèn un total de nou esglésies del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

La independència dels comtats catalans

OEls comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

La terra de feuO La Terre de Feu (en

espagnol : Tierra del Fuego) est le nom donné à l'archipel qui se trouve à l'extrême-sud du continent sud-américain. Divisé entre l'Argentine et le Chili, il est composé d'une île principale — la Grande Île de Terre de Feu, communément appelée « Terre de Feu » — et d'une grande quantité d'îles plus petites comme les îles Dawson, Navarino, Hoste et l'île des États.

Invasió musulmaO La conqu

esta musulmana de Catalunya va començar el segle VIII

La marca hispanicaLa Marca Hispànicaés la locució que entre el 821 i el 850fou usada en elsAnnales regni Francorum 

L'expansió de l'esglésiaO L’Església va ser la

institució del poder econòmic, polític i la influència social de la qual va durar més temps i va abraçar més territoris en la Història Universal.