Processos durant l’acte de lectura:Per a arribar a comprendre un text el lector actua simultàniament en diferents nivells d’abstracció de processos de baix i d’alt nivell.A) MICROPROCESSOS o processos de baix nivell:Guiats per la materialitat del text. Es produeixen en els nivells més baixos de l’esquema (processament de les lletres i paraules). Els més importants són:- El reconeixement de les paraules: descodificació de les lletres integrant les síl·labes en

paraules. En els lectors experts aquest reconeixement es fa de manera ràpida, exacta i gairebé sense dependre del context. El reconeixement de les paraules és la base d’una lectura fluïda.N Normalment passa perquè ens trobem amb “vocabulari a primera vista”, voacabulari conegut. Quan no és així normalment ho llegim síl·laba a síl·laba o lletra a lletra.

- El accés lexical: a partir del reconeixement automàtic de les paraules, la memòria identifica els seus significats, lligats a la seva representació fonològica.En aquesta identificació intervé d’alguna manera el context sintàtic i semàntic i ens permet adoptar un significat i no qualsevol altre a aquesta paraula. (per exemple quan no sabem q vol dir una paraula però pel context i sabent q es un adverbi, verb etc. ho mig deduim.)

Quan es tarda massa reconeixent les paraules d’una frase (com passa amb els lectors principiants) el prncipi de la frase desapareix de la memòria abans que arribem al final. Per a aconseguir una bona lectura, l’accés lexical (la capacitat de reconèixer i capturar el significat )ha de ser ràpid i automàtic.

B) MACROPROCESSOS o processos d’alt nivell:Ocurreixen necessàriament per a poder accedir al significat global del text. Són processos semàntics on el lector estableix relacions entre les diverses parts del text i els seus coneixements previs. Impliquen preveure el contingut del text, contrastant-lo amb el coneixement anterior, fer hipòtesis, advertir contradiccions, elaborar resums del significat etc.És súper necessari la activació dels esquemes de coneixements i la relació d’aquests amb el text.La ment humana és limitada: si prestem massa atenció a descodificar i als processos de baix nivell no podrem prestar atenció a la construcció de significat.“los datos seálan que los buenos y los malos lectores se diferencian no tanto en los procesos de alto nivel como en su destreza para descodificar” (si no tenim problemes per descodificar l’atenció se centrarà en la comprensió global del text).Els lectors experts es creen expectatives i esperen llegir certes paraules, fet que pot crear algun error. És aleshores quan sona l’alarma i tornem enrere. esto ocurre gracias al (control i autoevaluación permanente sobre su propio proceso de construcción de sentido)

Coneixements previs del lectorBagatge amb el que compta el lector a l’hora d’enfrontar-se a l’interpretació d’un text. Són instruments que faciliten les claus per a una lectura adequadai actuen com una guia per a la comprensió. Les relacions que s’estableixen entre els esquemes i allò que es llegeix fa possible el

pensament especulatiu.

Les estructures dels textos i la seva lectura:A partir dels seus trets textuals, identificar el gènere del text que tenim davant (carta, informe, conte, etc). Els trets centrals del contingut variaran: justificació, explicació de fets, valoració o la introducció, nus desenllaç…Text narratiu: (contes) un actor, una acció, una meta, un escenari i un instrument. introducció nus i desenllaç. problemàtica inicial— solució de la problemàtica. Tot aquest procés és previst pel lector un cop s’activa en la seva memòria l’esquema d’aquesta estructura.

Aquests coneixements actúen simultània i artuculadament incidint els uns amb els altres cobrint cadascún d’ells els buits.Com més s’assemblin els propis esquemes amb els de l’autor major facilitat tindrà el lector per a entendre-ho.

Per exemplle: si un nen comença a llegir “erase una vez” ho relaciona amb altres contes d’una estructura similar. Ja s’espera que sorgirà un personatge que li passara alguna cosa i acabarà la història d’una manera o d’una altra.Hi ha estudis que diuen que és més fàcil comprendre un text narratiu que un d’expositiu o argumentatiu. Els textos expositius no es regeixen per un patró temporal sinó entorn “problema-solució” “similitiuds i diferències” “causes i efectes” (RELACIONS LÒGIQUES)Tant els expositius com els argumentatius ofereixen info novedosa i enormement conceptualitzada- provoca que la capacitat del lector per a establir inferències disminueixi. A més a més el procés de lectura d’aquest tipus depèn més de la informació aprotada del text que de l’aportació que arriba dels esquemes previs del lector.Com llegim els textos:

* tot i que els textos poden ser llegits de diverses maneres, el propi text marca en certa mesura la manera com l’haurem d’abordar.

* depenent dels objectius del lector també ho llegirà d’una o d’una altra manera: si es busca la idea global del text o si es busca una informació específica. (si busquem una dada concreta, anirem buscan pel text una representació, paraula per exemple, saltant la resta i llegint atentament aquell bocí)

La lectura en segones llengües:Moltes investigacions han constatat que no cal aprendre a llegir més d’una vegada ja que els conceptes i habilitats que l’aprenent ha desenvolupat en la primera llengua que ha après es transfereixen a la lectura en les demés llengues que coneix. Quan major és el domini de la llengua major resula la comprensió lectora perquè el coneixement lèxic i sintàctic aumenta l’habilitat lectora. Així doncs, la lectura de mala qualitat de la L2 és en part resultat de no dominar les estructures sintàctiques i el vocabulari de la L2

Ex. No és el mateix que una nena marroquina arribi a una escola de Madrid i hagi d’aprendre a llegir i escriure en espanyol que el cas d’un nen de Madrid que va a Catalunya a estudiar i ho ha de fer en català. En el primer cas no hi ha uns vincles culturals que en el segon sí. El nen de Madrid noméss tindrà dificultats d’ordre fonamentalment lingüístic. Així doncs, per a la nena marroquina l’escola li hauria de propiciar esquemes i informacio sociocultural que li permeti un “aclimatament cultural”

Ensenyança de les estratègies de la lectura.Un cop que les habilitats de descodificaicó ja no suposen un prolema pel nen i els coneixements previs respecte al contingut del text són suficientment pertinents apareix una nova condició imprescindible per a millorar la seva comprensió i interpretar bé allò que es llegeix: la utilització eficaç de les estratègies. Aquest ús de les estratègies és millor quan sóm conscients d’elles, quan excercim metacognició.No existeix unanimitat en la definició d’estratègies. Unes s’inicien abans de llegir, unes altres en el procés i unes altres després d’haver llegit. Pels lectors no nadius les més importants són les de prelectura. T’enganxo aquí el q posa: si vols t’ho mires pero no servira d res tampoc saberles