AUTOESTIMA.

Lautoestima s el fonament sobre el que es sustenta el nostre benestar personal.

Lautoestima s la base del desenvolupament positiu de les relacions humanes, delaprenentatge, de la creativitat i de la responsabilitat personal.s molta la influncia duna bona autoestima en els aprenentatges, doncs quanaugmenta lautoestima, lansietat disminueix i permet que linfant participi en lestasques daprenentatge amb ms motivaci. A ms, en varis trastorns infantils, comper exemple, dficit datenci, impulsivitat o quadres dansietat, shi detecta mancanadautoestima.

Lautoestima est molt relacionada amb lautoconcepte, per cal no confondre els dostermes. Mentre lautoconcepte t a veure amb la dimensi cognitiva i descriptiva del jo,lautoestima es refereix a la dimensi valorativa, qu sento respecte a com sc, enquina mesura valoro les meves caracterstiques, fins a quin punt estic orgulls oorgullosa de les meves capacitats i xits, i em sento avergonyida o avergonyit per lesmeves limitacions i fracassos. Lautoestima, per tant, s un sentiment que es vaformant i modificant al llarg de la vida, que no s sempre constant, sin que pateix altsi baixos.

Lautoestima s una realitat psicolgica multidimensional, aix podem parlar de quexisteix una autoestima fsica (valoraci de laspecte fsic i de les destreses i habilitatcorporals), una autoestima social (valoraci de la relaci amb les figures parentals,els companys i les companyes i amb les persones significatives), una autoestimaacadmica (valoraci del rendiment acadmic) i, per ltim, una autoestima global.Aquesta autoestima global no es determinar noms per la mitjana entre totes lesaltres, sin que dependr de la importncia que la persona atribueixi a cada dimensi.Aquesta multidimensionalitat de lautoestima es va formant amb ledat, per tant, esprobable que en els primers anys de vida no observem aquesta diferenciacidautoestimes tant clarament.

Lautoestima est, per tant, ntimament relacionada amb els objectius que una personaes proposi i amb la importncia que atorgui a determinants continguts enfront daltres.Aix, una persona obtindr una autoestima alta quan la distncies entre la realitat i lesseves aspiracions i desigs sigui curta o inexistent, en canvi, obtindr una autoestimabaixa quan cregui que el que ha aconseguit o el que s capa de fer est allunyat delsseus objectius i illusions.A part de les oscillacions circumstancials que pot patir lautoestima relacionades ambexperincies concretes que per a una persona sn en el seu moment significatives,tamb existeixen oscillacions normatives relacionades amb el seu propidesenvolupament i que cal tenir presents. Aix, fins als vuit anys aproximadament enstrobem amb una tendncia a valorar-se a si mateix de manera idealitzada, no semprecoincidint amb les dades de la realitat. En aquesta edat, a partir de la comparaci ambles companyes i els companys, lautoestima baixa com a conseqncia dun majorrealisme. Al cap de poc temps, torna a incrementar-se, per tornar a baixar entre elsonze i els tretze anys, coincidint amb les transformacions de la pubertat que tantaincertesa genera en lo fsic, lo cognitiu, lo afectiu i lo social.Tal i com hem anat veient en molts altres aspectes de leducaci socio-emocional,tamb un dels determinants ms influents en lautoestima s leducaci familiar.Lestil deducaci familiar ms relacionat amb lautoestima elevada s el perfil de tipusdemocrtic, que consisteix en un alt nivell dafecte i comunicaci juntament amb un altnivell dexigncies i control. En els estils educatius permissius la satisfacci dels altresamb nosaltres est menys lligada als propis mrits, als propis xits, als propis esforosi, per tant, als sentiments de satisfacci i orgull. En el cas dels estils autoritaris oindiferents, lescassa o nulla presncia dafecte influir negativament en lautoestima.Al voltant dels vuit anys, comenaran a influir i a ser tamb un aspecte determinant delautoestima el grup diguals, doncs ser a travs de la comparaci amb elles i ellsque linfant anir creant una autoestima ms realista.Per ltim, una altra font dinformaci significativa per a lautoestima dels infants som elprofessorat, ja que constantment transmetem missatges importants per lautoestima atravs de la manera com ens dirigim a linfant, la confiana que mostrem en la sevacapacitat, la valoraci que fem de les seves aportacions i preguntes,... Podem influirnegativament en lautoestima del nostre alumnat si utilitzem actituds o comentarisdenigradors en presncia de figures significatives per ell, com poden ser els seuscompanys i les seves companyes.Degut a que lautoestima s un sentiment que sexpressa sempre amb fets, presento acontinuaci un quadre compartiu entre les caracterstiques que presenta un infant amblautoestima alta i un infant amb lautoestima baixa, el qual ens pot ajudar a identificarel grau dautoestima de qu disposa el nostre alumnat.

INFANTS AMB AUTOESTIMA ALTA INFANTS AMB AUTOESTIMA BAIXA

Est orgulls dels seus xits. Menysprea les seves virtuts naturals.Actua amb independncia. Es compara amb els altres i creu que sn millors.Assumeix responsabilitats amb facilitat. Dna la culpa de la seva prpia debilitat als altres. Sent que els altres no el valoren.Sap acceptar les frustracions. Es posa a la defensiva i es frustra fcilment.Es sent impotent.Accepta nous reptes amb entusiasme. Evita les situacions que li provoquen ansietat.Es sent capa dinfluir en els altres. Es deixa influir pels altres amb facilitat.Mostra amplitud democions i sentiments. No mostra amplitud democions i sentiments.Expressa la seva opini o punt de vista. Expressa lopini o el punt de vista que ha escoltat en els altres.Es fixa objectius realistes. Es fixa uns objectius massa elevats, que mai assoleix.

Aspectes que poden afavorir lautoestima dels nostre alumnat.

Per comenar hem de conixer linfant, les seves capacitats i les seves limitacions. Apartir daqu, hem daplaudir i reforar els seus xits, per tamb hem danalitzar elsseus fracassos per proporcionar-li estratgies i recursos per avanar i millorar.En el desenvolupament de lautoestima hi intervenen quatre aspectes claus: lavinculaci, la singularitat, el poder i els models i pautes. Tot i que els quatre aspectesestan interrelacionats entre ells, a travs de lobservaci del nostre alumnat en cada undaquests aspectes i dintervenir per tal de millorar aquell aspecte que consideremoport, podem aconseguir millorar la seva autoestima.Explicar a continuaci en qu consisteix cada un daquests aspectes claus, quinesactituds ens poden fer adonar de qu en aquell infant hi ha una mancana, aix comunes pautes dintervenci per tal de qu aquesta mancana es redueixi o desaparegui.s important tenir en compte que tots els infants, en alguna ocasi, manifesten lesactituds que exposar com a significatives per detectar mancances, per tant lesfigures parentals com el professorat hem dintentar descobrir els comportamentsreiterats, la intensitat de lexpressi i el nmero de situacions significatives per tal dedecidir si existeix alguna mancana i sha dintervenir.

La vinculaci.

s el resultat de la satisfacci que la persona obt destablir vincles que snimportants per a ella i que els altres tamb reconeixen com a importants.Aquestes vinculacions van ms enll de les prpies relacions humanes, els vinclesamb llocs i objectes (daqu prov el gran inters per les colleccions) es converteixenen elements importants en els sentiments dels infants. Tamb s important, que lesaltres persones mostrin afecte per aquelles persones o coses amb les que ell estableixles seves relacions.

Com actua un infant amb manca de vinculaci:

No fa gaires esforos per incorporar-se a les activitats familiars, fins i tot, potmantenir actituds negatives cap a la famlia i desmerixer els xits dels seuscomponents. Si el nmero de participants en una activitat s elevat, es mant al marge senseparticipar. Resistncia a la comunicaci. Lamistat s molt important per, al mateix temps, mantenen cap a les amistatsactituds ambivalents. No manifesten el dolor o el manifesten de manera agressiva. Acostumen a semblar ganduls perqu no sofereixen voluntriament per ajudar. Sembla que es relacionin per, en canvi, no mantenen cap relaci. Aquestasituaci es tradueix normalment en entremetres en el mn adult. A vegades sn tmids i introvertits, per daltres sn exigents o agressius, doncsbusca relacionar-se o que sel reconegui a travs de ser sorolls, menysprear,voler ser el primer, etc. Sovint, sembla que tingui poca capacitat datenci, doncs no dedica latenci a lestasques escolars sin als altres i a ell mateix. Quan les relacions humanes li resulten esgotadores, es reprimeix per a relacionarsepreferiblement amb objectes.Com podem augmentar en linfant el seu grau de vinculaci: Demostrar-li afecte a travs del contacte fsic, intentant sempre respectar quan icom linfant vol que el toquin. Mostrar-li un rostre amable. Fer-li notar a linfant, a travs de paraules, que ens sentim b al costat seu. Alabar-lo de manera concreta. Donar a conixer a linfant quan el seu comportament positiu t un bon resultat enels altres. Compartir els propis sentiments amb ell, doncs necessita comprendre que elssentiments dels adults no sempre sn conseqncia del qu ell fa, aix com quinessn les seves actituds que provoquen sentiments negatius en els adults. Compartir amb ell interessos, aficions, activitats o experincies. Escoltar-los sense jutjar-lo, practicar lescolta activa. Realitzar alguna activitat perqu linfant vegi reconegudes les seves necessitat ointeressos. Procurar no interrogar a linfant si s molt tmid, ja que pot patir molta ansietat. Enun inici, amb un simple comentari ja pot sentir-se reconegut. Donar oportunitats perqu els components del grup classe treballin, juguin junts icomparteixin els seus assumptes personals. Establir normes per a tothom que millorin el grau de vinculaci. Repartir responsabilitats i tasques entre tots els components del grup. Fomentar les solucions positives dels problemes, ja que els conflictes no resoltsdestrueixen la sensaci de vinculaci.

La singularitat.

s el resultat del coneixement i respecte que el subjecte sent per aquelles qualitats oatributs que el fan especial o diferent, recolzat pel respecte i laprovaci que rep delsaltres per aquestes qualitats.Perqu un infant es senti singular se li han de proporcionar moltes oportunitats perexpressar-se verbal, artstica, fsica i ldicament, a ms de complir amb les sevesobligacions. Els infants poden sentir-se singulars pel qu fan amb el seu cos, leshabilitats que tinguin, el seu aspecte, el seu origen, les seves aficions o interessos, elque saben, el que fan, el que pensen o el que creuen.

Com actua un infant amb manca de singularitat:

Acostuma a restringir la seva imaginaci. Menteix sense imaginaci i imita el que els altres fan en lloc de crear les sevesprpies fantasies. Se li ha de dir amb exactitud com ha de fer les coses. Busca el reconeixement i lelogi que no ha obtingut i per ms que sel renyi o selcastigui no modificar el comportament. Acostumen a no acceptar que sels esculli per alguna activitat, en canvi, intentencridar latenci quan sn els altres el centre de totes les mirades o quan els altresestan en plena activitat creativa. El seu comportament s regressiu. Es sentir ms a gust amb lo habitual que amb lo que no est acostumat. No aportar gaires idees en la resoluci dels conflictes. Sadapta als desigs dels altres infants o adults, doncs no assumir el liderat sinest segur dobtenir laprovaci dels altres, per li provocar molta ansietat no sercapa datraure latenci del professorat o de les figures parentals si aquestesestan ocupades. Li costa acceptar un elogi pblic i t tendncia a desmerixer les seves prpiesactuacions. Tendeix a expressar les seves emocions duna manera bastant montona.

Com podem augmentar en linfant el seu grau de vinculaci:

Engrescar-lo a expressar idees que siguin diferents de les nostres i fer-li sentir queels hi respectem tot i no estar-hi dacord. Transmetre a linfant que se laccepta a ell, per que no se li accepten les sevesaccions quan aquestes no sn apropiades. Mostrar-li en qu consisteix el que t despecial o diferent. Permetre que realitzi les coses a la seva manera, sempre que no ofengui als altresi respecti els seus drets. Donar-li oportunitats perqu sexpressi creativament. No ridiculitzar-lo ni avergonyir-lo. Quan se li posen lmits, se li ha dexplicar que noes tracta de censurar el seu carcter ni la seva personalitat, sin els seus actes. Ajudar-lo a trobar maneres acceptables dexpressar-se i quan utilitzi correctamentuna alternativa positiva que nosaltres li hem ofert, reforar la seva actitud ambelogis i reconeixement. Utilitzar lelogi en privat. Provocar en alguna ocasi que tingui loportunitat de fer una tasca que li agradimolt i que spiga fer molt b.

El poder.

s la conseqncia de qu els infants disposen de mitjans, capacitats i oportunitatsque poden modificar les circumstncies de la seva vida. Tenir sensaci de podersignifica que linfant sent que pot exercir alguna influncia sobre el que li passa en lavida.

Com actua un infant amb manca de poder:

Sembla tossut i manaire, per evita fer-se responsable dels altres. Abandona amb facilitat davant duna desillusi, doncs no s capa dafrontar lafrustraci. Acostuma a ser incompetent fsicament degut a lansietat que li provoca tensionsen el cos. Evita acceptar responsabilitats. Demostra poca iniciativa. Evita qualsevol repte, encara que la tasca sigui molt senzilla. Pot semblar gandul,en canvi, li t ms por al fracs que al fet de qu les figures parentals senfadin. Acostuma a tenir poc control emocional. Procura compensar la manca de poder intentant controlar als altres.Com podem augmentar en linfant el seu grau de poder: Fer-li saber quan ha estat responsable i quan ha actuat amb responsabilitat. En ocasions, donar-li diferents opcions perqu ell pugui triar. Fer-li saber que ell s el responsable dels seus sentiments. Ensenyar-li com pot influir en els altres de manera positiva. Uns bons modals,senzills, apresos i reforats per la prctica quotidiana, sn la base ms til perobtenir bones relacions. Ensenyar-li a esperar el seu torn, a no interrompre i a fer que els altres no essentin incmodes. Ajudar-lo a prendre conscientment les seves decisions i fer-li veure que el que lisucceeix s conseqncia de la seva decisi. Ensenyar-li mtodes millors de resoluci de conflictes, oferint ajuda en lloc doferirconsell de manera immediata. Organitzar activitats de manera que ell pugui obtenir xit, oferint els mitjansnecessaris per portar-la a terme i fraccionant lactivitat en passos ms petits siaquesta s complicada. Ajudar-lo a establir lmits per a ell i per als altres, establint uns lmits raonables pera nosaltres mateixos i ajudant-lo a dir que no a coses que puguin no ser-lifavorables. No modificar les normes sense discussi o sense avs previ. Deixar que participi en les decisions importants que li afecten. Si se li dna la responsabilitat de realitzar una tasca, se li ha de donar tamb unampli ventall de possibilitats de decidir com fer-la, sempre que la perfecci exigida iles limitacions de temps estiguin clares. Tant se li han destimular les capacitats o habilitats que posseeix com estimular-loperqu accepti reptes ms complicats i majors responsabilitats.

Els models i pautes

Sn els punts de referncia que doten a linfant dels exemples adequats i prctics, queli serveixen per establir la seva escala de valors, els seus objectius, ideals i modelspropis. Els infants adopten models (humans, filosfics o prctics) de manerainconscient i els que ms els influeixen sn aquells que han adoptat en situacions degran contingut emocional. Al ser inconscient ladopci de models, els infants aprenenmolt ms del qu veuen que del qu sels diu.

Com actua un infant amb manca de models i pautes:

Presenta confusi crnica i es desinteressa molt rpidament de la majoria detasques. La desatenci s la conseqncia de labsncia generalitzada dobjectius. Passa duna activitat a una altra i no acaba mai a prop de lobjectiu al que es dirigiainicialment. Aquesta absncia de claredat respecte als objectius tamb es nota encom explica el que est fent: li costa molt donar una idea clara o comentar els seusobjectius, encara que anteriorment se li hagin explicat quins eren. Juntament a la confusi acostumen a associar-se depressions o ansietats. Acostuma a ser bastant desorganitzat i desendreat. Acostuma a passar-ho malament a lhora de prendre decisions i s habitual que esfixi ms en qestions marginals o de poca importncia en lloc de tenir en compteels factors ms importants. Sentossudeix en qu noms hi ha una manera de fer les coses. Presenta molt poca tolerncia a lambigitat: quan les coses estan poc clares estorna ansis i es retreu amb rigidesa o abandona. Sovint sobsessiona amb el temps i no li resulta fcil canviar els horaris. El treballse li acumula perqu no sap prioritzar. Sovint sexigeix i exigeix als altres una perfecci gens realista i, per tant,sassegura el fracs o una relaci problemtica amb els altres. s possible que sovint sel consideri mentider o hipcrita, per ell no acabardentendre per qu. Acostuma a retirar-se davant dexperincies noves. Acostuma a imitar a qui li resulti important, sigui un/a company/a o una personaadulta.

Com podem augmentar en linfant el seu grau de models i pautes:

Ajudar a linfant a qu entengui les seves creences. Compartir amb linfant les prpies creences. Ajudar-lo a establir objectius raonables i possibles daconseguir. El pot ajudar tenirobjectius a curt termini i relacionats amb coses que ha de fer. Ajudar-lo a veure les conseqncies del seu comportament, tot provocant quepensi el que haur de fer i fent-li veure altres alternatives. Donar-li a conixer exactament que sespera dell i com pot aconseguir-ho. Ajudar-lo a ampliar el seu camp dexperincies.