L'ATENEU CATALÀ DE LACLASSE OBRERA

I LA SEVA ESCOLA (1862-1874)MANUEL VICENTE IZQUIERDO

L'Ateneu Català de la Classe Obrera va ser el primerateneu obrer que es va fundar al nostre país i a tot l'Estat es-panyol. Amb ell s'inaugura una Ilarga tradició ateneista po-pular que es va prolongar, amb molta força, durant la restadel segle XIX i arriba fins a la desfeta de 1939. El segui-rien tota una sèrie d'ateneus amb el nom específic de laclasse obrera, com l'Igualadí (1863), el Manresii (1864), elde Sant Martí de Provençals (1869), el Tarragoní, (1879) imolts d'altres, que esdevingueren autèntics centres de cul-tura popular on s'aplegaren els treballadors més conscientsde la necessitat d'associar-se per tal d'aconseguir una mi-llora social i cultural que el deficient estat liberal espanyolels negava. Aquests ateneus, a més de l'educació informalque donaven als seus associats, mitjançant activitats de totamena —que anaven des de la tertúlia fins a les conferènciescientífiques, passant per les vetllades músico-literàries o lescorals— mantenien escoles per a la formació dels obrers.Es més, molts d'ells, varen neixer per la necessitat quesentia l'avantguarda obrera d'elevar la formació de la clas-se obrera, convertint-se l'escola en el centre d'interès fona-mental de l'ateneu. Altres vegades l'impuls provenia dele -ments aliens a la classe obrera, que pretenien una tascamoralitzadora i integradora —paternalista— vers els treba-lladors. De fet, tots els ateneus de la classe obrera fundatsabans de la revolució democrática de 1868, igual que altresinstitucions que com el Fomento de las Artes de Madrid ol'Escuela del Trabajador del professor Cervera, també deMadrid, donaven instrucció als treballadors, responien aaquesta idea moralitzadora que tenien alguns burgesos in-teressats en crear unes formes d'educació popular controla-des i dirigides des de fora de la pròpia classe obrera.

En realitat no podia ser d'altra manera. La manca de lli-bertats impedia l'organització dun moviment obrer encaraembrionari que amb prou feina lluitava per aconseguir eldret d'associació, requisit previ a qualsevol tipus d'educacióemancipadora. Les úniques possibilitats que tenien els tre-balladors per a millorar la seva formació eren les classes or-ganitzades per centres o escoles de caire reformista. Jan'hem citat dos de Madrid, però hi havia d'altres com laFilantrópica Artística de Valladolid, El Porvenir de Saragos-sa, El Círculo de Artesanos d'Alacant o el Casino Artísticod'Albacete (I). A Barcelona donaven classes pels obrersl'Asociación de Socorro y Protección a la Clase Obrera yJornalera, que es remontava a l'any 1947 quan va ser fun-dada amb el nom d'Asociación Defensora del Trabajo Na-cional y de la Clase Obrera. Aquesta associació mantenia

cinc escoles: una d'adults, a la qual assistien en les diversesassignatures un total de 331 alumnes, i quatre de pàrvuls,amb 608 nens i nenes. L'any 1865, Joan de Soler i Gavarrellera el president i el marquès de la Quadra el vice-presidenti a la llista de socis protectors trobem a tota la bona socie-tat barcelonina, des del capita general fins al marques d'Al-farràs, fet que ens dóna una idea dels objectius d'aquestainstitució benèfica (2). També tenim constancia que la So-ciedad Económica Barcelonesa de Amigos del País va obrirclasses dominicals pels obrers el curs 1866-1867 (3).

Durant els anys seixanta també s'inauguraren altres cen-tres d'instrucció per obrers i artesans que encara que no res-ponien a interessos de caire paternalista com els anteriors,tampoc es plantejaven en cap moment aconseguir una edu-cació crítica com a arma d'emancipació social, es a dir notenien encara cap contingut de classe. Trobem a la premsa,i només per l'any 1862, noticies de la creació duna escolade dibuix per als oficials del gremi de manyans, agulletersi armers (4); d'un Casino Artesano de la Barceloneta, ambdomicili al carrer Berenguer Mayol, que tenia com a objec-te la instrucción y el recreo de los artesanos del barrio (5);i del Círculo de Dependientes del Comercio, en el qual esdonaven classes de càlcul mercantil, tinguda de llibres,francés i anglès (6).

Tanmateix, a la premsa obrerista, sovintejaven anuncis declasses nocturnes dirigides als obrers:

En la calle Barios Nuevos, 18 se darán lecciones de no-che a la clase obrera a precios sumamente arreglados (7).

Enseñanza de Dibujo. Para albañiles, carpinteros, eba-nistas y cerrajeros. Por la noche de 7 a 9, dirigida por J.Sauri y Font, c/ Boquería, 7(8).

Lecciones a la clase obrera. En la c/ Ripoll, 14 quedanabiertas las lecciones de Dibujo lineal aplicado a todas lasartes y oficios, Adorno tipográfico, Geometría, Aritmética,Gramática y Escritura. De día y de noche (9).

Es en aquest context, de creixent interès per la instruccióde les classes populars, on sorgeix el primer ateneu obrer:l'Ateneu Català de la Classe Obrera. Institució de la *val,malgrat ser la iniciadora d'una llarga tradició ateneista po-pular i de la seva significació com a exemple de la forma-ció i evolució del moviment obrer barceloní, encara no te-nim cap estudi monogràfic. Si que el trobem, és cert, citata la majoria dels estudis que tracten els moviments socialsde l'època —especialment els de Josep Termes i ConradVilanou— (10), però no deixen de ser mencions puntuals isecundaries i molt centrades a l'època del Sexenni. Molt

(1) Tenim noticies de l'exist è ncia d'aquestes institucions per les informacions que sortien a les pagines d'El Obrero (1865).(2) Veure la Memoria leída en la Junta General de Señores Socios de la Asociación de Socorro y Protección a la Clase Obrera y Jornalera celebrada el día 26

de Febrero del 65.(3) Veure Pedro Armengol: Importancia de la instrucción de la clase obrera. Conferencia leida en la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País.

Barcelona, 1866.(4) El Telégrafo, 3-11-1862.(5) La Corona, 15-111-1862.(6) ldem., 14-111-1862.(7) El Obrero, 1-X1-1865.(8) ldem., 1-XI-1865.(9) /dem., 12-XI-1865.(10)Josep Termes: Anarquismo y sindicalismo en España. Barcelona, 1977; i Conrad Vlanou: Anarquismo, educación y librepensamiento en Cataluña (1868-

1901). Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació. Universitat de Barcelona, 1978, tesi de I licenciatura inèdita.

169

menys coneguda és la seva singladura durant els anys quevan des de la seva fundació fins a la Gloriosa, tret de lesreferències que en fa Casimir Martí (11). La dificultat d'ob-tenir fonts especifiques de l'Ateneu, com ara actes o butlle-tins, l'han mantingut sempre en un segon pla de la historio-grafia del moviment obrer català, quan és un magnífic casexemplificador de les diferents fases per les quals va passarl'obrerisme català vers la seva formació com a moviment declasse amb una alternativa pròpia i diferenciada de la bur-gesia liberal. Efectivament, si seguim la història de P Ateneuveiem com les diferents etapes per les que travessa són lesmateixes que segueix l'obrerisme català en la seva configu-ració. Primer, sota la inquietud dels liberals demòcrates iprogressistes més sensibilitzats amb la qüestió social (1862-1865); després sota la influència de les idees republicanesi cooperativistes (1865-1869); i, finalment, a mans del grupde republicans federals que amb l'esclat revolucionari delSexenni i l'arribada de les idees bakuninistes van passar-sea les files de la Internacional (1869-1874).

Degut a l'escassa documentació específica existent hemhagut de recórrer a la premsa de l'època per tal de recupe-rar la memòria de l'Ateneu. Per això hem resseguit les no-ticies i avisos que anaven sortint a publicacions progres-sistes —La Corona— obreristes —El Obrero— republica-nes —El Telégrafo, El Principado i La Alianza de losPueblos— i internacionalistes —La Federación— i conjun-tament amb les referències bibliogràfiques i documentalstrobades hem establert una primera aproximació a la sevahistòria.

El dia 2 de febrer de 1862 es van obrir les portes de l'Ate-neu per primer cop (12) en sessió pública i dominical, ambun elegante discurso en catalán del president de la comis-sió organitzadora Josep Sabaté. Es va anomenar la prime-ra junta directiva, que va quedar integrada per:

Antoni Domènech, president;Josep Font, vice-president;Ramon Contijoch, tresorer;S i lveri Vidal, comptador;Josep Font i Josep Codina, vocals;Francesc Trenchs, secretari.El president escollit es va dirigir a la nombrosa con-

currencia assenyalant quins eren els principis ffindacionalsde P A teneu:

Amor al trabajo, al estudio y a la moralidad, con cuyospoderosos auxilios llegará la clase obrera al grado de ilus-tración que tanto necesita (13).

L'Ateneu es va instal-lar en un principal del carrer Tarrós,número 6, i el mestre d'obres Joan Caballé va ser el respon-sable de la seva adequació. En el pagament de les despesesde reforma va contribuir tota l'oligarquia de la ciutat: el bis-be, amb 320 rals; el capita general, amb 800 rals; l'Ajunta-ment, amb 2000 rals. Tanmateix, un banquer es va oferir asufragar el lloguer del local (14). Quedava clar, doncs, lamanca d'independència de l'Ateneu malgrat estar format ex-clusivament per treballadors, por centenares de jornaleros.

Un anide de Manuel Patxot publicat a El Telégrafo és lames clara significació del caràcter reformista de la institu-ció i del paternalisme amb que era tractada la classe obre-ra, encara que és una mica Ilarg no ens resistim a trans-criure alguns fragments d'aquest document tan demostratiu:

Era de noche cuando visitamos el Ateneo la primera vez.Vimos una habitación acaso no muy capaz, pero bien apro-

vechada, provista de lo necesario, desnuda de lo superfluo,sin lujo, pero con aseo, y ordenada. En esta sala cubiertade cómodas mesas puestas por hileras, se enseña caligra-fía; en la contigua dibujo lineal; en otra gramática y cuen-tas un día, geografía e historia otro día; este es el gimna-sio, este el salón de lectura. En ninguna parte juego. Lastres primeras salas estaban llenas, llenas de artesanos yobreros honrados, que habían pasado el día poniendo enmovimiento los brazos, su único capital, y venían por lanoche a crearse otro capital en el cultivo de la inteligencia.Unos eran mozos, otros hombres ya, algunos frisaban en laedad madura. Reinaba en todas partes un silencio respe-tuoso; y la mesura y la circunspección hacían amables losmodales y las actitudes de todos; como para dar a enten-der que no está reñida con los talleres la buena crianza.Nuestra primera impresión fue, en algún modo, de ternura.Al ver a aquellos artesanos, aquellos hombres, en algunasde cuyas frentes se descubría claramente impreso el rastrode los abrojos de la indigencia, al verlos, decimos, saludarnuestra venida, poniéndose todos en pié, a manera de ni-ños no trabajados por los quebrantos, quizás no hubierapodido nuestra voz salir del pecho enternecido para darleslas gracias (..) Pero nos faltaba asistir a una clase quepodía ser lo principal con apariencia de accesorio: la clasede historia. A la historia se le hace decir lo que se quiere(..) y esta posibilidad sube de punto, tratándose de oyen-tes como los del Ateneo, inteligencias vírgenes, blandascomo la cera (..) El profesor era la persona más joven dela sala (..) Se muestra siempre amante de la patria, idóla-tra de las franquicias y del orden público, enemigo de qui-meras, y sobre todo cristiano. No hay miedo, decíamospara nosotros mismos, a medida que iba hablando; no haymiedo que atice la discordia entre las clases de la sociedadque deben ser permanentemente hermanas; no haya miedoque invite a reformar abusos con el puñal y la tea; ni quederrame en los corazones desoladoras doctrinas; ni quevilipendie el altar, único freno de los potentados, últimoconsuelo del infortunio; ni que haga suspirar por la anar-quía... (15).

Aquest paternalisme el trobem també a la memòriallegida per Eduard Maluquer en la seva visita a PAteneu. Totparlant de les avantatges que portaria la instrucció del po-ble, assenyalava que per aquesta via l'obrer:

(..) conocerá al mismo tiempo que sus derechos, susdeberes, el amor que debe a sus semejantes, el respeto quedebe tributar a la propiedad, conocerá también que la ver-dadera libertad no es la licencia, sino que es la igualdadante la ley y estricta sujeción a la misma (16).

Els indicis de la influència del partit progresista semblenforca clars. Casimir Martí ja va fer referència a l'existènciade correspondència entre Madoz i Prim amb Víctor Bala-guer, en la qual s'interessaven pel funcionament de PAteneu(17). L'any 1866, el mateix Madoz va regalar a la bibliote-ca de P Ateneu un bon lot de llibres, entre els quals hi haviaels 16 volums del seu Diccionario Geográfico, el Censo dela población española de 1857 i Visicitudes de las Cortesy de los ministerios de 1833 a 1858 (18). En aquest mateixsentit, si repassem, per exemple, la candidatura dels pro-gressistes —Coalición Liberal— a les primeres eleccionsdel Sexenni veurem que la majoria dels noms ja han estatcitats: Madoz, Víctor Balaguer i Eduard Maluquer; tambéhi era Eusebi Pascual, professor d'història de PAteneu (19).

(11) Casimir Martí: Orígenes del anarquismo en Barcelona. Barcelona, 1959.(12) Horn pogut constatar aquesta data a les informacions que van aparèixer a La Corona i El Telégrafo.(13) El Telégrafo, 3-11-1862.(14) Dades recollides a El Telégrafo els dies posteriors a la inauguració de l'Ateneu.(15) El Telégrafo, 3-11-1862.(16) Veure Al Ateneo Catalán de la Benemérita Clase Obrera. Memoria dedicada y leída al mismo el 8 de Mayo de 1863 por D. Eduardo Maluquer(17) Casimir Martí: op. cit.(18) El Principado, 5-IX-1866.(19) La resta de la candidatura la tormaven Espartero, Narciso Gay i Gabriel Baldrich. La Corona, 12-1-1869.

170

L'escola era l'activitat central de l'Ateneu. Va obrir lesclasses el 6 de marc de 1862, només un mes després de laseva inauguració, amb el següent quadre d'assignatures iprofessors:

Director honorari: Esteban PaluzieDirector: Odon Fonoll (21)Lectura i Escriptura: Joan CabrerizoGramàtica i Ortografia: Víctor FontDibuix Lineal: Joan CaballéAritmética: Joan CaballéGeografia i Història: Eusebi PascualLes classes s'impartien de vuit a dos quarts de deu de la

nit, de dilluns a dissabte i el diumenge al matí es donavenlliçons d'història universal a canee de Tomas Bosch.

Les condicions que es demanaven per a assistir-hi erenles següents: Ir., ser soci de l'Ateneu; 2n., per a ingressar ales classes de Gramàtica i Aritmètica, saber llegir i escriu-re amb certa correcció; 3r., per a les de Geografia i Histò-ria, Història Universal i Dibuix Lineal, saber Ilegir i escriu-re correctament i les quatre regles simples; 4t., tenir unaedat superior als quinze anys; i 5è., pagar quatre rals al mes.

No coneixem la matrícula d'aquest primer curs, però elnombre d'alumnes que es van presentar als exàmens de fi decurs sembla indicar que l'assistencia voltaria els dos cente-nars d'alumnes.

En els primers anys sembla que les activitats de l'Ateneuestaven dedicades quasi exclusivament a la instrucció i quela seva acció exterior era ben minsa. Per això, pensem, quela seva incidencia política i social era pràcticament insigni-ficant. De cara a l'exterior, només hem pogut documentaralgunes conferencies com la d'Eduard Maluquer, la creaciód'un nou premi als Jocs Florals costejat per l'Ateneu ambdestí al poeta que millor cantes al trabajo nacional (21) ila publicació del Calendario Popular del Ateneo Catalánde la Clase Obrera de Barcelona para 1864, en el quales publicaren treballs en català o castellà de tota mena depoetes i literats, des de Josep 'luís Pons i Gallarza finsEmilio Castelar, passant per Víctor Balaguer.

A partir de finals de l'any 1864, sembla que l'Ateneu vapassar per un període de crisi degut a la pugna de diferentscorrents ideològiques en el sí de la institució. Les noticiesque apareixen en el periòdic El Obrero, dirigit per AntoniGusart, d'orientad() republicana i social-cooperativista, cri-ticant les directrius moderades de la Junta Directiva així ensho fa pensar. Aquestes tensions queden paleses en la pro-testa que 68 socis presentaren el mes de desembre per ladecisió que havia pres la Junta d'autoritzar sessions de ballal local de l'Ateneu:

Hemos visto con el mayor desagrado la transformaciónque se opera en su marcha (la de l'Ateneu), con la introduc-ción de las funciones de baile, que dan un carácter muydistinto y manchan de una manera indeleble a una corpo-ración cuyo principal objeto ha sido y debe ser siempre lailustración del obrero.

Es clar, que l'enfrontament anava més enllá de la simpleqüestió del ball i així ho demostra la significació dels nomsdels firmants de la protesta, alguns d'ells coneguts republi-cans i/o internacionalistes del futur, com Jaume Balasch,Ramon Lostau, Rafael Farga Pellicer, Josep Roca o RicardFarras. El president de l'Ateneu, Antoni Domenech, va con-testar amb la suspensió de drets dels associats opositors,encara que sembla que amb la intervenció del governadorcivil aquests van ser readmesos com a socis. Gusart, noobstant, des de les pagines d'El Obrero va continuar cri-ticant a la Junta fent-la responsable de la reducció delnombre d'associats per la negativa constante en admitir a

aquéllos que no tienen más falta que la diversidad deopinión, i es declara obertament enemic de la Junta si estapersiste en su exclusivismo. El 23 de juliol de 1865 publi-ca un anide titulat Estado actual del Ateneo Catalán de laClase Obrera, signat per F.R.P., on s'insisteix en la progres-sió decreixent de l'Ateneu i en el desencert de la Junta, a laque es fa responsable de la pèrdua de la meitat dels alum-nes, per, a continuació, publicar les xifres d'alumnes exami-nats en el curs 1864-65 com a resposta a les donades peldiari dels progressistes La Corona que corresponien alsalumnes matriculats i segons el qual l'alumnat no era de-creixent sin() creixent. Més enllà de les xifres, el que és sig-nificatiu és la polèmica existent entre els socis moderatspropers al partit progressista i els més radicals de tenden-cia republicana.

Tot i aquesta crisi, l'escola de l'Ateneu, malgrat la su-posada disminució d'alumnat, va introduir noves assigna-tures de caire professional dedicades a la maquinaria i alsteixits i, fins i tot, la seva activitat social es va veure enri-quida per l'existència d'una coral i d'una secció de teatre.

Però, la seva projecció exterior més important la va acon-seguir per la seva actuad() durant l'epidemia de Mera queva colpir Barcelona aquest mateix any 1865. Als locals del'Ateneu es va organitzar un grup d'atenció als necessitatsque El Telégrafo va batejar com Asociación de los amigosde los pobres, en la qual collaboraven amb donacions iaportacions personals, industrials, farmacèutics, metges iobrers. Aquesta associació va fer de l'Ateneu el seu centred'operacions i es va moure en tres direccions: recaptació dediners, visites als malalts sense recursos i instal-lació d'unapetita infermeria de 10 ó 12 llits als salons de l'Ateneu.

Sembla que durant els anys 1866 i 1867 l'Ateneu enca-ra va romandre sota la direcció dels progressistes. Com amínim sabem, per El Principado, que durant el curs 1 866-67 la Junta va acordar continuar con los bailes que tanbuenos recuerdos dejaron el año último. Dissortadament ladesaparició de la premsa obrerista d'aquests anys de res-tricció de llibertats ens impedeix seguir amb més detalls ladisputa ideològica que porta als republicans a controlarl'Ateneu. Sigui com sigui, poc abans de la Revolució demo-crática de 1868 ja trobem com a president de la Junta al fe-deral Miguel González Sugrafies que, més tard, en temps dela la República, sera alcalde popular de Barcelona (22).

L'avís aparegut a La Corona anunciant l'obertura del curs1868-1869 ens mostra com l'escola de l'Ateneu sota la di-recció dels republicans experimentava un notable creixe-ment. A més a més de les assignatures que venien impar-tint-se en cursos anteriors s'havien afegit d'altres com: Di-buix de figura, paisatge i flora, Dibuix de teixits, Solfeig,Gimnàstica, Francès i Tinguda de Llibres (23).

Efectivament, quan l'Ateneu va arribar al seu màxim de-senvolupament va ser als anys del Sexenni. Amb l'arribadade les llibertats, la institució va créixer al mateix temps queho feia el moviment obrer, convertint-se en un ateneu declasse, un ateneu format exclusivament per obrers, dirigitper obrers i amb uns objectius d'emancipació obrera. LA te-neu va passar a mans d'aquells federals que amb l'arribadade les idees bakuninistes i davant la tebiesa dels republicanses van passar a les files de la Internacional. Miguel Gonzá-lez Sugraiíes en fa cinc cèntims:

Recordamos que en los primeros momentos de conocer-se la victoria de Alcolea y consiguiente destronamiento dePf' Isabel IL asistimos, en nuestra calidad de presidente delAteneo, a numerosa asamblea de representantes de clase,invitados por el malogrado patricio D. Juan Tutau, con elpropósito de escogitar medios y procurar albergue al sin-

(20) Odon Fonoll era el director de l'Escola Normal de Barcelona.(21) El premi fou guanyat per Josep Lluís Pons i Gallarza, amb el poema Lo treball de Catalunya. La Corona, 14-111-1862.(22) El Sr. González va ser alcalde en les dates del 24-8-1873 al 6-1-1874.(23) Abá consta al quadre d'assignatures i professors publicat a La Corona el 8-IX-1868.

171

número de sociedades obreras constituidas por aquellosdías. Desde luego ofrecimos nuestra casa y nuestro puestoa condición, empero, de continuar la obra que con otrosciudadanos empezamos a elaborar allá por los años de1862; obra exclusivamente dedicada a la enseñanza. Acep-tada la oferta y contraído el compromiso, con gusto baja-mos del primer sitio de aquel centro, admiración y orgullode España entera, para ocupar modesto puesto en la juntaconsultiva (..) Poco tardamos, sin embargo, en abandonarel nuevo cargo, al notar transformada aquella joya en cen-tro propulsor de ideas y transformaciones bien distintas alas informadas por su honrosa y antigua historia, ora or-ganizando asociaciones internacionalistas, ora aparecien-do periódicos y revistas en defensa de disparatadas ideaseconómicas y político-religiosas, para más tarde celebrarcongresos que llegaron a alcanzar grandísima resonanciapor los acuerdos en los mismos tomados.

El cert és que després de setembre de 1868 l'Ateneu esconvertí en un centre de cultura popular i d'activisme re-volucionari de primer ordre. Als seus locals, situats ara alcarrer Mercader, núm. 42, tenien també la seva seu el Cen-tro Federal de las Sociedades Obreras de Barcelona, laSociedad Fraternal de Oficiales Impresores i els periòdics,La Federación, òrgan dels internacionalistes i La Humani-dad, Eco de la Asociación Libre-Pensadora de Barcelona.Tanmateix, l'Ateneu era el lloc habitual de reunió de totesles societats obreres federades i, fins i tot, de tota menad'associacions de moviment popular, com l'AsociaciónLibre de Amigos de los Pobres o l'Asociación de laJuventud Republicana de Barcelona. També servia com aseu electoral del Comité Local Republicano Federal deBarcelona (34) o per a escollir els sergents i subalterns delBatallón de Guías de la República. Tanmateix, el periòdicfederal La Alianza de los Pueblos ens informa sobre lesreunions de fabricants i obrers que tenien lloc a l'Ateneucon el objeto de armonizar los intereses de ambos. Va serals seus locals del carrer Mercader on es van fer els prepa-ratius del Ir Congrés Obrer de la Internacional espanyola,celebrat l'any 1870 en un clima d'efervescència revolucio-naria. Anselmo Lorenzo ens descriu d'aquesta manera laseva arribada a Barcelona per assistir al congres:

Desde la estación fuimos acompañados por numerososéquito de trabajadores al Ateneo Obrero, situado en lacalle Mercaders, a la sazón lleno de buenos compañerosque nos saludaron cordialmente (..) El Ateneo albergabalas secretarías y archivos del Centro Federal de SociedadesObreras que participaba de caracteres de Bolsa de Traba-jo y Club revolucionario (24).

Fins al final dels seus dies l'Ateneu va restar en mans delsinternacionalistes, figurant a les seves juntes els homes mésimportants del moviment obrer barceloní: Rafael Farga Pe-llicer —secretari del Centre Federal de Societats Obreres deBarcelona— va ésser el nou secretari; Joan Nuet, Pere Ga-sull i Pere Rigol, van ser, successivament, presidents; EmiliHugas, Ramon Franqueza, Josep Llunas i Josep Ferrando,secretaris; també van formar part de les juntes altres cone-guts dirigents societaris com Jaume Balasch, F. Albajes,Manuel Bochoms, Gabriel Albajes o Josep Baque. Es a dir,tota la plana major dels líders societaris catalans que anysmés tard seguirien camins divergents, anant uns cap a lesfiles de Panarco-colectivisme i d'altres cap el sindicalismereformista.

En mans d'aquests homes l'Ateneu i la seva escola es vanomplir de continguts revolucionaris. Ja no es tractava sim-plement d'instruir els obrers, sinó d'alliberar-los mitjançant

una educació feta, triada i dirigida per ells mateixos: laemancipación de los trabajadores debe ser obra de lostrabajadores mismos, podem llegir a les pagines de LaFederación. L'educació havia de ser autónoma, positiva iracional, havia de ser integral. Aquest últim concepte, quees desenvolupà en aquests anys, resultará de gran importan-cia per la seva transcendencia futura ja que sera la base detot l'ensenyament racional de tradició anarquista. PrimeraInternacional ja havia inclòs en els seus congressos deLausana i Brussel-les el tema de l'ensenyament integral i elsinternacionalistes espanyols el van introduir mitjançant unaserie d'articles publicats l'agost de 1969, sense signatura, aLa Federación i, més tard, amb la firma d'A. Marsal An-glora a La Humanidad, periòdic lliurepensador, el maig de1871. Formalment va ser Trinidad Soriano qui va presentaral congrés de Saragossa de 1872 una proposta perquè laInternacional espanyola fes seu un programa d'ensenya-ment integral, que va ser acceptat amb la següent esmena:

(.) que por más que se consideren luminosas las ideasen que se funda el método propuesto, no debe aprobarseeste ni otro alguno por ser de la incumbencia de las colec-tividades del porvenir resolver lo que juzguen mejor alparticular (25).

Es a dir, es pensava que l'ensenyament integral serial'efecte i no la causa de la revolució. La mateixa ponenciaaixí ho recollia:

La Enseñanza integral, no hay que dudarlo, no podráestablecerse tal como es debido, sino cuando hayan desa-parecido los monopolizadores de toda clase que existen enla sociedad (.) o, en una palabra, hasta que se haya rea-lizado la liquidación social (26).

Malgrat això, l'ensenyament integral va ser un tema cen-tral entre els nuclis internacionalistes de l'època, no hi ha-via comunicat, programa o al-locució que no en tractes, finsi tot, Ramon Franqueza, secretari de l'Ateneu, signava elsavisos oficials de la institució amb la salutació: Salud yEnseñanza Integral! Per ells, l'ensenyament integral teniacom a objecte:

(..) facilitar a cada uno sin excepción, según sus facul-tades, según sus condiciones (..) los conocimientos querequiere su vida particular siempre en armonía con el granconjunto social. Debe proporcionar un desarrollo moral,intelectual y fisico (..) y armonizar los trabajos manualesy las técnicas profesionales.

Com diu el professor Alvarez Junco, aquests seran elsplantejaments que defensarà el moviment libertan espanyol,des de la resolució del congrés de Saragossa fins arribar aFerrer i Guardia i els seus col-laboradors (27).

Encara que l'ensenyament integral no deixava de ser unaidea fugaz expuesta en un medio circunstancial, segonsparaules del propi Anselmo Lorenzo, que restava com a unapossibilitat a llarg termini, sembla que, d'alguna manera, vainfluir en l'escola de l'Ateneu que va incorporar noves assig-natures al pla d'estudis, especialment a Parea científico-practica. El nou programa desenvolupat els cursos 1969-70,1970-71 i 1971-72 va ser el mes complert de la história del'Ateneu. Es combinava la instrucció elemental amb ma-tèries científico-practiques i classes d'idiomes. La majoriadels professors eren enginyers, segons podem comprovar alquadre publicat a La Federación:Director honorari: Ramon Manjarrés, enginyerSubdirector d'instrucció: Manuel Gispert, enginyerSecretari d'Instrucció: Ventura Serra, enginyerLectura i Escriptura: Jaume Mata, professorGramàtica: Jaume Mata, professor

(24) LORENZO, A., "El proletariado Militante. 1902-1905". II Tomos, 2.° tomo.

(25) idem.(26) Mero.(27) Vegeu: ALVAREZ JUNCO, J., "La ideología política de/Anarquismo Español. 1868-1910. (1976). Madrid, S. XXI Editores, S.A.

172

Aritmética: Adrián Torija, estudiant

Elements de Matemàtica: Antonio González, enginyerFísica aplicada a les Artsi la Indústria: Carles M. Gener, enginyer

Química, idem. idem.: Manuel Gispert, enginyer

Principis de Construcció: Ventura Serra, enginyerPrincipis generals de lesciències aplicadesa les Arts i la Indústria:

Antonio González, enginyerEconomia Políticai Estadística: Enric Sena, llicenciat en Dret

Tinguda de Llibres: Agustí Arquinmau

Teoria de Teixits: Tomas Vilumara

Llengua Francesa: Josep Badia i Guitart

Geometria Practica: Rafael J. Villanueva, enginyer

Dibuix Lineal: Rafael J. Villanueva, enginyer

Ensenyament elementalper a les obreres: Petronila Pellicer i Baudilia Pi

L'ensenyament es completava amb conferències domini-cals que tractaven sobre temes diversos, entre les quals po-dem destacar les donades pels republicans Aulestia i Pijoan,sobre la llengua catalana, i Lluís Carreras, sobre economiasocial, mitjançant les quals es van donar a conèixer les teo-ries dels socialistes utòpics, de Comte, de Proudhon, etc.També es van donar conferencies de caire científic per partdels professors de Física i Química de l'escola.

Al llarg del curs 1869-1870 es van obrir aules d'alemanyi d'anglès. El següent, van afegir Fisiologia i Higiene, Ca-ligrafia i tenien la intenció d'establir classes de Tintoreria iBlanqueig, Geografia i Drets i Deures.

Una novetat important del curs 1870-71 va ser que elssocis federats no havien de pagar ni un ral i els que no per-tanyessin a la Internacional havien de cobrir només unamatrícula de quatre rals d'entrada i dos rals mensuals.

El curs 1872-73, essent secretan Josep Llunas (28), vaaportar notòries innovacions. Els professors van passar aimpartir les classes de forma gratuita, sense cobrar ni unral. Es va aconseguir una matrícula forca important, ales classes de Lectura i Escriptura, per exemple, la xifrad'alumnes estava entre els 300 i els 500. S'intenta, senseèxit, d'engegar una escola elemental teórico-practica denenes amb l'objectiu de fer front a la falta de instrucciónque en la mujer se deja sentir con más fuerza, siendo éstamuchas veces motivo de disgusto y de desmoralización enel seno del hogar El programa previst, no obstant, incidiaen la concepció tradicional del paper de la dona, dividint lesassignatures en tres àrees: Educació i Moral (Lectura, Es-criptura, Aritmética, Gramática i Economia Doméstica),Treball (Costura, Ganxet, Sargits, Adobs i Confecció) i En-senyament Superior (Dibuix, Geometria, Geografia, Guar-niments i Planxa). El preu seria de quatre rals al mes; hi po-drien assistir les nenes mes grans de sis anys. Aquesta ideano va passar d'un projecte, ja que malgrat les insistents cri-des que es feien des de les pagines de La Federación per talque enviessin les seves filles, germanes o parents a l'escola,no es va poder inaugurar per no haver-hi el suficient nom-bre d'alumnes. Sí que es va assolir un altre projecte ambi-ciós com era dotar l'escola d'un text de lectura que estiguesd'acord amb l'esperit revolucionan dels homes que dirigienl'Ateneu, ja que fins aleshores se enseñaba a deletrear,como de costumbre, con libros fanáticos, con máximas su-perticiosas que bajo la máscara de la mal llamada moral,fanatizan, envilecen y prostituyen la infancia en lugar deinstruirla. Era ja hora, doncs, d'ensenyar no només a llegir,sinó de fer-ho mitjançant la paraula revolucionaria. Fouamb aquest objectiu que va aparèixer El Ariete Socialista

Internacional, que era una colección de máximas, conside-raciones, ejemplos, aforismos, noticias y otros conocimien-tos útiles para salud e instrucción de la infancia, tal i comes deia a la publicitat de La Federación. L'Ariete va serdeclarat pel Comité Local de la Federació barcelonesa textoficial per a l'educació del nen obrer i l'Ateneu l'adopta coma Ilibre per la seva classe de lectura. El contingut del llibretera molt divers podent-se trobar capítols amb títols tansimptomàtics com: Reglas morales, El niño modelo o Losvicios sociales. També hi havia d'altres amb pretensionsmes científico-divulgatives com: Compendio de algunosdescubrimientos científicos --la pólvora, la imprenta y elvapor—. En general, tractava de posar en evidència les in-justicies socials i la necessitat de rebellar-se, i defensavales idees antipoliticistes i conectivistes. El seu autor eraanònim, obra debida a un infatigable compañero nuestrodeia "La Federación". Aquest company no era Josep Llunascom ha suposat Renée Lamberet, sinó Emili Hugas (29).

Però, amb tot, la tasca més important que es va fer du-rant el curs que Llunas va ser secretan de l'Ateneu van serles obres d'adequació del convent de Sant Felip Neri.Aquest nou local fou cedit personalment pel president de larecentment proclamada República, Estanislao Figueras, auna comissió de la Junta de l'Ateneu que el va visitar quanaquest es va veure obligat a viatjar a Barcelona per persua-dir als republicans intransigents que volien dissoldre l'exér-cit regular i proclamar la república federal. El decret, dedata 13 de marc de 1873, que concedia l'ús a l'Ateneu deia:

"Considerando que el primer deber de un gobierno repu-blicano es el de fomentar por cuantos medios estén a sualcance la instrucción de las clases proletarias (.) que laasociación titulada Ateneo Catalán de la Clase Obrera seconsagra en medio de inmensas dificultades a tan elevado.fin (..) que al hacerlo ahorra al Estado y al Municipio lascantidades que deberían destinarse al sostenimiento de unnúmero de escuelas igual al que ella tiene (.) que puedellenar este objeto el ex-convento de Sant Felip Neri (.) hetenido a bien conceder al Ateneo el expresado edificio".

Aquesta concessió del president Figueras ha estat inter-pretada com un intent de guanyar-se els internacionalistesper a la seva política moderada. Però, més enllà de l'estra-tègia política, el que resulta evident es que, en comparacióal radicalisme que mostra l'internacionalisme d'altres llocsde l'Estat espanyol, a Barcelona s'arriba a acords entre elgovern republicà i el món sindical.

El local de Sant Felip Neri estava ocupat, en una pan, perdependències militars —servia de caserna de transeünts id'oficina de la reserva— i, en l'altra, més gran, per l'ordrereligiosa de frares de l'Oratori de Sant Felip Neri. Van serdesallotjats militars i frares i va prendre possessió la clas-se obrera. Encara que no fos l'anhelada República social eratot un detall diferencial del nou règim. Ben segur que elsintemacionalistes barcelonins ho tingueren en compte quan,mesos després, agafaren les armes per defensar la Repúbli-ca del perill d'involució que representaven els carlins.

Va ser necessari canviar d'arrel la construcció interna del'edifici per dotar-lo d'una nova funcionalitat. Per costejarles despeses de les obres es va recórrer a una quota extra-ordinaria de vuit rals que les societats federades van de-manar als seus associats i es va aconseguir un nou recolza-ment institucional, aquest cop de la Diputació. Amb l'ob-jecte que les obres es realitzessin d'una forma exemplar,bajo el más adelantado punto de vista social, es decidí quetots els oficials i peons llogats no treballessin més de vuithores diàries, proclamant el lema que anys més tard seria laprincipal divisa del moviment obrer internacional: Ocho ho-

(28) Josep Llunas, que aleshores només tenia 20 anys, va ser a la década següent el més important dels líders obrers de Barcelona.(29) Eudald Canivell va publicar una nota necrològica d'Emili Hugas a La Revista Gráfica (1901-1902) en la qual l'hi atribuía la paternitat de l'Ariete. La suposi-

ció de Lamberet es basava en el fet que Llunas era el secretan de l'Ateneu i en que anys mes tard, 1887, s'encarregués de publicar una segona edició.

173

ras de trabajo, ocho de instrucción moral y material y ochode descanso.

La nova seu de l'escola de l'Ateneu va quedar preparadaper ser utilitzada el curs següent 1873-74, però la inaugu-ració oficial va tenir lloc el 29 de juny amb una assembleade la Federació barcelonesa (58). Moltes seccions de laInternacional van traslladar les seves oficines a l'ex-con-vent. Igualment, "La Federación", a partir del 12 de juliol,té com a direcció i redacció la seva adreça del carrer de laPalla, núm. 10.

Per la memòria presentada per la Junta Directiva a l'ini-ci del curs 1873-74 sabem que també es va instal-lar unanova biblioteca que havia passat dels 340 volums inven-tariats l'any 1871 als 776 de 1873. Tanmateix, a la sala delectura es rebien molts periòdics locals, nacionals i estran-gers i revistes illustrades com la Revista Industrial, ElMuseo Anatómico, La Ilustración Española, El Mundo Có-mico, etc. Queda clar que l'ús que es feia de la donació delgovern republicà anava més enllà de la simple instrucció deles classes proletaries.

Quan s'inicià el curs semblava que l'Ateneu amb la inau-guració de les noves dependències viuria una epoca deprosperitat i creixement. Es va muntar una escola noctur-na per a obreres. Es va fer una nova crida per engegar laescola infantil de nenes. Fins i tot, es tenia el projecte deformació de museus científics i industrials, la comissióencarregada comptava ja amb més de 1000 exemplars per

a la creació d'un museu zoològic. Però, tot es va anar enorris amb el pronunciament militar del general Pavia. El 7de gener, el local de l'Ateneu va ser ocupat militarment, el9, el governador militar, complint les ordres del capità ge-neral de Catalunya, Martínez Campos, dissolgué la Interna-cional i tancà l'Ateneu. El moviment obrer va ser duramentreprimit i perseguit passant forçosament a la clandestinitat,de la qual no sortirà fins l'any 1881 quan el nou regimborbónic estigui consolidat.

No sabem que va passar amb la biblioteca i els arxius del'Ateneu i la Internacional que hi havia al local de SantFelip Neri. Max Nettlau ens dona una pista: En juin, laMunicipalité de Barcelona (..) per ordre du Gouverner,s'emparait des papiers de l'Institucion qui existaient dans lelocal de Sant Felip Neri, sans qu'aux Archives Municipalesil y ait trace de ces papiers. Anselmo Lorenzo, una altra,quan diu que: un grupo de tránsfugas de la Internacional,intentó reconstruir el antiguo centro federal de sociedadesobreras de Barcelona y recabar la apropiación de la biblio-teca, la documentación y mobiliario del autoritariamentedisuelto Ateneo Catalán de la Clase Obrera. Lorenzo esrefereix al grup d'antics internacionalistes format per homescom Manuel Bochoms, Joan Nuet, Josep Bragulat o JosepPamias, que s'havia passat al camp del reformisme i quel'any 1881 van fundar el moderat Ateneu Obrer de Bar-celona. El cert és que aquesta documentació, igual quel'Ateneu, es va esvair en el temps.

174