l’ús social del temps a la província · col·lecció_documents de treball 14 sèrie_igualtat i...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Igualtat i Ciutadania 1414

L’ús social del tempsa la província de Barcelona

Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya2006

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

L'ús social.pdf 3 22/12/09 11:16

01 Us social del temps.qxt:Guia A4.qxd 18/12/09 09:54 Página 2

L’ús social del tempsa la provínciade Barcelona

Enquesta de condicions de vida ihàbits de la població de Catalunya2006


L’ús social del tempsa la provínciade Barcelona

Enquesta de condicions de vida ihàbits de la població de Catalunya2006

Col·lecció_Documents de Treball



Aquest estudi forma part de la sèrie d’estudis monogràfics derivats de l’Enquestade condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya (ECVHPC), impulsatsper la Diputació de Barcelona.

Direcció d’aquest número: Àrea d’Igualtat i CiutadaniaCoordinació de les publicacions derivades de l’ECVHPC: Direcció d’Estudisi Prospectiva. Observatori Territorial

L’informe ha estat realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut d’Estudis Regionalsi Metropolitans de Barcelona:

Marta Murrià i Daniel Polo Tècnics

Carme Ferrer, Jordi Gumà i Manel Pons Estadística

© del text: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelonade l’edició: Diputació de Barcelona

Desembre, 2009

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: Fotoletra, S.A.Impressió: S.A. de LitografiaISBN: 978-84-9803-531-5Dipòsit legal: B. 2761-2010


Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1. Les tres grans esferes del temps quotidià: treball mercantil;treball familiar i domèstic; temps lliure i de lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

El temps de treball mercantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17La relació amb l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19El temps dedicat al treball mercantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21El temps de desplaçament a la feina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

El temps de treball familiar i domèstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33El temps dedicat al treball familiar i domèstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Els hàbits de compra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42El temps de desplaçament per motius familiars i domèstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43La dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiques i familiars 43

Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

El temps lliure i de lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50La disponibilitat de temps lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Les hores de son . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Les activitats de lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

2. Les càrregues de temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Les càrregues de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Les càrregues segons el cicle vital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Annex estadístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

| 7

Índex


Annex metodològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Nota final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

8 | L’ús social del temps a la província de Barcelona


Presentació

| 9

El temps és un dret de ciutadania i, per tant, tothom ha de poder escollir lliurement comse’l vol organitzar i viure. Aquesta és la premissa bàsica amb què treballem les polítiquesdel temps des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

I per tal de desenvolupar unes polítiques cada cop més adequades a les necessitats can-viants de la ciutadania, em plau presentar-vos aquest estudi, el primer d’aquest tipus quees fa a la província de Barcelona, i que ens permet determinar en quines activitats distri-bueixen el seu temps les persones.

Les dades ens mostren que encara perduren desigualtats, de gènere, per edat, per tipo-logia de feina, entre altres, que afecten el desenvolupament en igualtat de la plena ciuta-dania.

Es constata, per exemple, que tot i la generalització en l’accés de les dones al món labo-ral, els homes continuen participant en major proporció al treball mercantil i les dones aldomèstic i familiar. De forma majoritària, les dones que participen en els dos tipus de tas-ques assumeixen més carregues que els homes. Tot i que es dibuixa una tendència capa la coresponsabilització, caldrà veure, en futures explotacions, com evoluciona aquest fet.

Estudis com el que teniu a les mans, doncs, ens permeten apropar-nos a la realitat social,complexa i canviant dels municipis, un aspecte clau per al disseny d’unes polítiques ajus-tades a nous escenaris i a les necessitats de la ciutadania. I de l’observació se’n derivaque els usos del temps no són homogenis per al conjunt de la població.

L’objectiu és que l’anàlisi d’aquestes dades ens faciliti la tasca política.

Amb aquest nou instrument a les mans, us animo a continuar treballant en favor de noussistemes de gestió i organització de la ciutat més respectuosos amb les persones, quepromoguin un nou contracte social entre homes i dones, adoptant una òptica integral. Coms’assenyala al llarg de l’estudi, hem d’aprofundir en els àmbits del treball i de la vida quo-tidiana, atès que són dos dels grans reptes que actualment tenen plantejats les polítiquesdel temps, desenvolupant polítiques des de la proximitat i des del lideratge polític, facili-tant la cohesió social i territorial, la paritat i l’equitat.

Imma MoraledaPresidenta delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania


L’any 2005, l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona va crear la Xarxade Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps, amb la voluntat de promoure un espai dereflexió i debat amb els municipis entorn de les polítiques locals del temps. La Xarxa técom a missió «identificar, generar i difondre instruments conceptuals, polítics i operatiusque serveixin als governs municipals per a una millor gestió local de les polítiques del temps».Entre els objectius de la Xarxa hi figura el de «promoure la reflexió col·lectiva d’acord ambun marc teòric d’actuació conjunta afavorint l’intercanvi d’informació i la cooperació entreels ens locals adherits». En aquest sentit, l’any 2008, la Diputació de Barcelona va encar-regar a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona un estudi sobre l’ús socialdel temps a la província de Barcelona. En aquest informe es presenten els resultats prin-cipals d’una anàlisi descriptiva sobre el temps que dedica la població de la província a lesdiverses activitats de la vida quotidiana, i s’analitza aquest ús segons les característiquessocials, demogràfiques, econòmiques i territorials que hi intervenen.

L’objectiu principal de l’estudi és analitzar les diferències de la població pel que fa a l’úsdel temps, les estratègies i recursos que utilitza per a gestionar-lo i els factors clau queexpliquen i determinen aquestes diferències.

L’ús social del temps

El temps i el seu ús social es conceben actualment com a aspectes fonamentals per mesu-rar la qualitat de vida de la població, i la dimensió social del temps apareix com una varia-ble d’una gran capacitat explicativa per analitzar la realitat social i les desigualtats en lessocietats contemporànies.1 Com «s’utilitza» el temps, les activitats a què es destina oes pot destinar, la disponibilitat de temps lliure, les dificultats per gestionar temporalmentles diverses activitats i obligacions quotidianes, són factors determinants de desigualtatssocials que cal tenir en compte. El recurs del temps no hauria de generar més desigual-tats socials ni aguditzar les que ja existeixen.

El temps de l’activitat econòmica i les empreses, els horaris escolars, els horaris dels ser-veis i dels transports públics, dels locals i de les activitats d’oci, dels comerços, etc., estruc-turen i pauten l’organització social del temps. El grau de disponibilitat de temps dels indi-vidus depèn de la seva vinculació i posicionament en l’estructura i organització social. L’úsindividual del temps, per la seva banda, està constret per aquesta organització social, pelvalor social del temps i, finalment, per les preferències i possibilitats individuals i familiars.

Introducció | 11

Introducció

1. MIRALLES, C. et al. L’ús social del temps a la regió metropolitana de Barcelona. Pla Estratègic Metropolitàde Barcelona, 2008.


Així, quan parlem d’un estudi sobre l’ús social del temps, fem una anàlisi del temps quededica el conjunt de la població a les diverses activitats de la vida quotidiana, i de quinamanera les diferències socials i econòmiques poden incidir tant en la manera com la pobla-ció ocupa el seu temps com en les dificultats que es pot trobar a l’hora de compaginarels diversos usos.

Les polítiques del temps i la recerca sobre usos del temps

Les societats avançades han experimentat una sèrie de canvis al llarg del darrer segle quehan incidit en el temps de les persones i la seva vida quotidiana:

• Canvis en l’estructura productiva i econòmica: generalització de l’accés de la donaal mercat de treball remunerat, pas d’una economia industrial a una economia ter-ciaritzada, canvis en l’organització del treball (flexibilitat horària, diversitat d’horaris deles empreses), reducció del nombre d’hores de treball.

• Canvis en l’estructura demogràfica: envelliment de la població i increment del nom-bre de persones dependents, canvis en el model de família tradicional, disminució dela grandària mitjana de les llars, increment del nombre de llars monoparentals, incre-ment de la diversitat de formes familiars, fluxos migratoris.

• Canvis culturals: individualització de la societat, augment de la diversitat i convivèn-cia de cultures, diversificació de les ofertes culturals, d’oci i de lleure, increment deltemps d’oci, canvis en els rols associats al gènere.

• Canvis tecnològics: increment, millora i socialització de les tecnologies de la informa-ció i la comunicació i dels usos que se’n deriven (teletreball, accessibilitat electròni-ca als serveis, compra per Internet, noves formes de relació no presencials...), expan-sió dels sistemes de transport que han reduït els temps de trajecte, configurant aixígrans unitats funcionals en el territori.

• Canvis en la mobilitat: mobilitat residencial caracteritzada per la migració de famíliesdes de la capital catalana cap a les corones metropolitanes i la resta de la província,allunyament del lloc de treball respecte del de residència, augment de la mobilitat inter-urbana entre els municipis de l’àrea metropolitana, increment de la mobilitat per moti-us no laborals (familiars, oci, personals...).

Tots aquests canvis han contribuït al desajustament entre el temps dels individus i eltemps de la societat en què viuen, i s’han creat dificultats per gestionar les diverses acti-vitats quotidianes. Quan les estratègies individuals per afrontar aquestes dificultats ja noresulten suficients, emergeix la necessitat de crear polítiques que coordinin el temps delsciutadans amb el temps de la societat com a conjunt. En aquest sentit, són ja molts elspaïsos que han introduït les anomenades polítiques de temps. Segons Torns,2 la seva apa-rició vindria lligada, d’una banda, a la perspectiva de gènere a través de les reflexions i pro-postes de científiques socials que, sobretot des d’Itàlia, van promoure actuacions per fermés equitatiu el temps i millorar el benestar (moviment Tempi e Orari della Città a Itàlia), i


2. TORNS, T.; V. BORRÀS; S. MORENO; C. RECIO. Dossiers del temps: Les polítiques del temps: un debat obert.Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat. 2006.


en segon lloc, a les mesures que diversos països van adoptar entorn del temps de treballper pal·liar la crisi d’ocupació (mesures de flexibilització, llei de les 35 hores setmanals aFrança, etc.). Catalunya no n’és una excepció, i també ha pres consciència de la impor-tància social del temps. En són mostres la creació de la Regidoria dels Usos del Temps ala ciutat de Barcelona, l’esmentada creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usosdel Temps per part de la Diputació de Barcelona, o la redacció del Pla Estratègic sobreels usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana (2008-2018) de la Generalitat de Cata-lunya, entre d’altres.

Les polítiques del temps tenen un marcat component local, perquè és en els municipis ones desenvolupen les activitats de la vida quotidiana, essent les administracions locals lesque millor poden coordinar les necessitats de la ciutadania tot incorporant l’òptica tem-poral en el disseny i la definició dels recursos i serveis que ofereixen. En els darrers anys,les mesures que més s’han desenvolupat són les que tenen com a objectiu conciliar eltemps de treball amb el temps familiar, però la tendència més innovadora consisteix a dis-senyar mesures que busquin l’harmonització de tots els temps socials: temps de treballmercantil, temps de treball familiar i domèstic, temps lliure i de lleure, temps personal, tempsde desplaçament, temps per fer gestions, etc. A tall d’exemple, algunes de les polítiquesde temps desenvolupades són la flexibilització i dessincronització3 dels horaris de la ciu-tat, la conciliació i flexibilització dels horaris laborals, la millora de l’accessibilitat als ser-veis públics i a l’administració amb la incorporació de les noves tecnologies (tràmits en línia),l’obertura dels equipaments fora de l’horari habitual, els plans de mobilitat, o la creació icoordinació dels bancs del temps.4

L’aparició de les polítiques del temps ha estat acompanyada d’un increment en la recer-ca sobre l’ús del temps, caracteritzada per la seva multidisciplinarietat (s’hi treballa des delsàmbits de l’anàlisi social, l’urbanisme, la geografia, l’economia, etc.).

Alguns exemples d’instruments de mesura del temps que s’han dissenyat en els darrersanys són l’Encuesta de Empleo del Tiempo (EET 2002-2003), elaborada per l’INE (Insti-tuto Nacional de Estadística) a tot Espanya, i que té mostra suficient a Catalunya gràciesa un acord amb l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya); l’Enquesta d’usos del tempsi de l’espai públic (2005), de l’Ajuntament de Barcelona, o bé estudis que, sense partir d’en-questes específicament encarregades amb l’objectiu únic de l’estudi del temps, han apor-tat coneixement en aquest àmbit des d’altres fonts de dades tant quantitatives com qua-litatives.5

Introducció | 13

3. El terme «dessincronització» en les polítiques de temps italianes es refereix al fet d’intentar que els horarislaborals, escolars i dels comerços no coincideixin exactament, per exemple flexibilitzant les entrades i les sor-tides. D’aquesta manera es pretén compaginar l’entrada a la feina amb l’acompanyament dels nens i nenesa l’escola, o bé les hores lliures de treball remunerat amb les hores en què els comerços resten oberts.4. MIRALLES, C. Op. Cit, 2008.5. N’és un exemple la col·lecció «Dossiers del temps» editada per la Regidoria d’Usos del Temps de l’Ajun-tament de Barcelona.


Plantejament de l’informe i aspectes metodològics

Estructura de l’informe

L’informe s’estructura en dos capítols que tenen com a objectiu descriure l’ús del tempsdes de diverses perspectives. En el primer capítol es descriu el temps de la població segonsles tres grans esferes en què metodològicament es pot estructurar el temps, i que es defi-neixen segons les activitats quotidianes: el temps destinat al treball mercantil, el temps dedi-cat al treball familiar i domèstic, i el temps lliure o de lleure. El segon capítol té com a objec-te l’anàlisi de la confluència dels tres tipus de temps descrits en el capítol anterior mitjançantindicadors sintètics que quantifiquen la distribució de les càrregues setmanals de la pobla-ció en temps de treball. Aquest mateix capítol es completa amb una lectura de la percep-ció de la població sobre la disponibilitat de temps lliure. Al final de l’informe es presentenles conclusions principals de l’estudi, un annex estadístic amb la relació de taules que nos’han inclòs en els capítols per no dificultar el discurs narratiu, i les referències bibliogrà-fiques.

Aspectes metodològics

Aquest informe s’ha realitzat a partir de dues fonts de dades quantitatives, principalmentl’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya (ECVHPC) 2006, ia tall complementari, l’Enquesta de mobilitat quotidiana (EMQ) 2006.6

Tal com ja s’ha comentat, l’anàlisi dels usos del temps de la població és una qüestió com-plexa que requereix el disseny d’instruments d’anàlisi creats específicament per a mesu-rar aquests usos. En aquest sentit, cal assenyalar que les dues fonts de dades utilitzadesen aquest estudi no tenen com a objectiu principal la descripció del temps de la pobla-ció, de manera que no permeten un recompte directe ni exhaustiu del temps que destinala població a les seves activitats quotidianes. Ara bé, totes dues enquestes ofereixen varia-bles que permeten estudiar aspectes concrets de l’ús social del temps. Així, l’ECVHPCestudia el temps dedicat al treball mercantil i al treball familiar i domèstic, i ofereix informa-cions sobre les activitats de lleure i la disponibilitat de temps lliure. Per la seva banda, l’EMQpermet conèixer el temps que destina la població a desplaçar-se per diferents motiusde l’activitat quotidiana, que inclouen tant la mobilitat ocupacional (treball, estudis) com lapersonal (família, compres, etc.). D’altra banda, totes dues fonts de dades ofereixengrans possibilitats d’anàlisi en funció de la quantitat d’aspectes sociodemogràfics, terri-torials, familiars, etc.

La mostra de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006per a la província de Barcelona consta de 7.776 individus representatius del conjunt de lapoblació de la província. Aquesta mostra assumeix un error mostral del ±1,1%, en el supò-


6. L’ECVHPC es promou per part de la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metro-politana de Barcelona i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. L’EMQ es promou per partde l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Genera-litat de Catalunya.


sit de màxima indeterminació (P = Q = 50) i per a un nivell de confiança del 95,5%. A tallcomparatiu en algun cas s’utilitzen dades de l’edició de 2000 de l’ECVHPC. S’ha de teniren compte que en l’edició de 2006 es va passar de cobrir la població de 18 anys i més acobrir la població a partir de 16 anys. Per tal de mantenir la comparabilitat de les dades,les taules d’evolució que posen en relació les dades de 2000 amb les de 2006 s’han cal-culat per a la població a partir de 18 anys, de manera que en aquestes taules el resultatde 2006 difereix lleugerament de les taules generals de 2006.

La mostra de l’Enquesta de mobilitat quotidiana 2006 per a la província de Barcelona cons-ta de 49.068 individus representatius del conjunt de la població de la província per als des-plaçaments en dia feiner i 11.110 individus per als desplaçaments en dia festiu. El mar-ge d’error mostral corresponent és del ±0,45% per als dies feiners i del ±0,95% per alsfestius, en el supòsit de màxima indeterminació (P = Q = 50) i per a un nivell de confian-ça del 95,5%.

Introducció | 15


En aquest capítol es descriu el repartiment que fa la població del temps segons les tresgrans esferes en què metodològicament es pot estructurar, i que es defineixen segons lesactivitats quotidianes: el temps destinat al treball mercantil, el temps dedicat al treball fami-liar i domèstic, i el temps lliure i de lleure.

Els termes que s’utilitzen tradicionalment en els estudis sobre usos del temps no coinci-deixen exactament amb aquesta definició (en la majoria es defineixen els temps com atemps de treball, temps familiar i temps personal). Ara bé, aquest informe es proposad’afinar les definicions d’aquesta distribució temporal emprant els conceptes següents:temps de treball mercantil, temps de treball familiar i domèstic, i temps lliure i de lleure.A continuació es descriuen breuement aquestes tres esferes temporals.

• El temps de treball mercantil és el que la població ocupada dedica a les activitatsproductives remunerades de béns i serveis. El concepte de temps de treball mercan-til és més concret que la denominació temps de treball, ja que el terme «treball» ésgenèric i pot englobar tant tasques remunerades com no remunerades.

• El temps de treball familiar i domèstic és el destinat a les tasques de l’àmbit repro-ductiu, que inclouen tant el temps que es dedica a l’atenció de la família (alimen-tació, salut, higiene, cura, rutines familiars, etc.) com el que es dedica específi-cament a les tasques de la llar (neteja, cuina, compra d’aliments, manteniment, repa-ració, etc.).

• El temps lliure i de lleure és el que presenta més dificultat de descripció i delimita-ció. Tradicionalment, els estudis d’ús del temps i les polítiques de temps han utilitzatel terme «temps personal», que es defineix com el destinat a les activitats adreçadesa la cura personal, a l’estudi i la formació, a les activitats d’oci i cultura i al descans.L’estudi que ens ocupa s’aproxima a aquesta esfera temporal mitjançant l’anàlisi deles activitats de lleure i el temps de descans, així com de la percepció de la poblacióentrevistada sobre la seva disponibilitat de temps lliure. Cal esmentar, però, les limi-tacions de la font de dades principal de l’anàlisi (l’ECVHPC), en el sentit que nodisposa d’informació sobre el temps que la població destina a l’estudi, així com al’assistència als centres d’estudi.

El temps de treball mercantil

El primer dels blocs dedicats a l’anàlisi descriptiva de les principals esferes d’ús del tempsse centra en el treball mercantil, és a dir, en totes aquelles formes de treball que es realit-zen amb la finalitat d’obtenir una remuneració monetària. El treball és a dia d’avui una acti-vitat central en la vida de moltes persones, ja sigui perquè han de dedicar-hi temps direc-

| 17

1. Les tres grans esferes del temps quotidià:treball mercantil, treball familiar i domèstic,temps lliure i de lleure


tament o bé perquè n’hi dediquen altres persones de la unitat familiar. En tots dos casos,el treball acostuma a esdevenir l’activitat de major prioritat a l’hora d’assignar temps i hora-ris, i la resta d’activitats quotidianes tendeixen a organitzar-se al voltant de les possibili-tats que permet l’horari laboral i el desplaçament que comporta.

El paper central del treball en l’organització de la vida quotidiana és reconegut, per exem-ple, en el Pla Estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana (2008-2018) elaborat per la Generalitat de Catalunya,7 en què es dóna a entendre que el con-flicte existent entre els temps laborals i els temps personals és a l’origen del fet que la gestiódel temps hagi esdevingut un punt cada cop més central en l’agenda política, social i eco-nòmica del país.

L’àmbit del treball s’ha caracteritzat en les darreres dècades per experimentar ràpides i cons-tants transformacions i, per tant, juga un paper protagonista en els canvis que s’esdeve-nen en l’organització i les pràctiques socials. Els canvis en l’àmbit productiu que més hanincidit en la realitat temporal a Catalunya han estat el pas d’una economia industrial a unaeconomia terciaritzada, la consegüent crisi de l’ocupació, la generalització de l’accés de ladona al mercat de treball remunerat i la globalització de l’economia, entre d’altres.

El sistema productiu fordista, característic de l’economia industrial, regulava la jornada labo-ral segons els horaris de les fàbriques, amb criteris pactats i establerts entre treballadorsi empresaris que disciplinaven la població treballadora tant en el món laboral com en laseva vida quotidiana. Això va provocar que la majoria de la població interioritzés unes pau-tes horàries amb criteris de naturalitat i immutabilitat, que continuen en l’imaginari col·lectiutot i que gran part de la població ja no treballa en l’àmbit industrial. Amb el canvi del modelproductiu industrial cap a una economia de serveis, va sorgir una crisi de l’ocupació, queha comportat l’aparició de noves formes d’organització del treball, incrementant la flexibi-lització del mercat de treball i la variabilitat dels horaris. De fet, moltes polítiques de tempsen l’àmbit del treball, com la reducció de la jornada laboral o les mesures de conciliació,tenen l’origen en la necessitat de crear ocupació generada per aquesta crisi. Amb tot, actu-alment conviuen, d’una banda, una mentalitat social de jornada rígida associada a l’antichorari fabril, i de l’altra una economia de serveis amb organitzacions i horaris cada vega-da més flexibles i desregulats.8

Tendències com la progressiva incorporació de la dona al mercat de treball, especialmententre les cohorts més joves, o bé les reorganitzacions que endeguen les empreses peradaptar-se als nous contextos de producció i de competència econòmica globals, són al-tres factors que estan marcant les noves distribucions del temps de les persones i de lesfamílies.

En el bloc present es descriu l’abast de l’activitat laboral a partir d’un conjunt de variablesproporcionades bàsicament per l’ECVHPC. En primer lloc s’estudia quina és la proporcióde persones en cada estrat socioeconòmic de la població laboralment activa, indicant així


7. Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana (2008-2018). Departament d’Ac-ció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya.8. TORNS, T.; F. MIGUÉLEZ (coord.). El temps de treball: balanç d’actuacions a la Unió Europea. Consell Eco-nòmic i Social de Barcelona i Ajuntament de Barcelona, 2006.


quins són els estrats per als quals el seu temps quotidià tendirà a organitzar-se en funciódel treball. Tot seguit s’aprofundeix en la quantitat de temps efectivament dedicat a tre-ballar, considerant tant els dies com el total d’hores setmanals, així com el tipus de jorna-da laboral (parcial o completa) i la causa que motiva el treball a jornada parcial. Finalments’aborda amb caràcter complementari la qüestió del temps dedicat a desplaçar-se fins ala feina, que s’ha d’entendre com un «sobretemps» indissociable del treball i que enalguns segments de població esdevé força rellevant.

El temps dedicat a l’activitat laboral depèn principalment del moment del cicle vital en quèes troba cada persona. Òbviament, l’activitat laboral és pràcticament inexistent en termesestadístics per a les franges de població més joves i més grans, malgrat que individual-ment sempre es podrien descriure casos excepcionals en aquestes edats en què la dedi-cació al treball pren un temps considerable. Tanmateix, els resultats obtinguts mostren l’e-xistència de molts altres factors de tipus socioeconòmic que incideixen en la major o menordedicació al treball entre les persones que constitueixen la població activa.

La relació amb l’activitat

Globalment, el 60,9% de les persones residents a la província de Barcelona es poden con-siderar població activa segons les dades que ofereix l’ECVHPC, xifra que representa la sumad’un 56,1% de la població que està ocupada i d’un 4,8% que buscava feina en el momentde realització de l’enquesta. La variable de relació amb l’activitat laboral pot semblar a pri-mera vista que no té a veure amb l’ús social del temps, però, com es veurà, és un factorclau per a aquesta anàlisi. El temps de què disposa la població i les activitats a què el des-tina depenen, en bona part, de la seva relació amb el mercat de treball. Així, la poblacióque disposa d’una feina remunerada destina la major part de les seves hores al treball mer-cantil; la població que es dedica exclusivament a les tasques de la llar assigna la majorpart del seu temps al treball familiar i domèstic, i finalment la població jubilada és la quedisposa de més temps lliure.

La relació amb l’activitat segons el sexe i l’edat de la població

Tal com s’ha esmentat en la introducció, l’edat és el factor determinant en la relació ambl’activitat; per exemple, només l’1,7% de les persones majors de 64 anys treballen. La fran-ja de persones menors de 25 anys es distribueix principalment entre les persones que tre-ballen i les que estudien; tanmateix, les dificultats especials que tenen els més joves perentrar en el mercat laboral es reflecteixen en el 8,7% de persones d’aquesta franja d’edatque busquen feina, una elevada proporció que no s’assoleix en cap altre grup d’edat. Lamàxima proporció de població que treballa s’assoleix en la franja d’entre 25 i 34 anys(85,4%) i es va reduint a mesura que augmenta l’edat, de manera que arriba a només el42,1% en la franja d’entre 55 i 64 anys. En aquesta darrera franja, la població jubilada asso-leix la considerable xifra del 19,6%. Pel que fa a la dedicació a les tasques domèstiques,s’observa una proporció ascendent en paral·lel a l’edat (vegeu gràfic 1.1).

El sexe és un altre factor que marca diferències notables en l’activitat quotidiana. Així, percada dona en el mercat laboral (ja sigui treballant o buscant feina), s’hi troben 1,3 homes.La major dedicació masculina al treball contrasta amb el zero absolut d’homes que es

| 191. Les tres grans esferes del temps quotidià:treball mercantil, treball familiar i domèstic, temps lliure i de lleure


dediquen exclusivament a les tasques de la llar, quan en el cas de les dones en trobemun 25,3% en aquesta situació. També destaca el fet que un 21,7% dels homes es decla-rin en situació de jubilats, mentre que només un 13,1% de les dones ho fa, quan en can-vi l’estructura d’edat és la mateixa per a totes dues poblacions. S’observa entre les donesde més edat la propensió a identificar-se com a mestresses de la llar malgrat haver supe-rat l’edat estàndard de jubilació. Això es podria explicar, d’una banda, pel fet que el con-cepte de jubilació estigui estretament lligat a la vida laboral, precisament com a punt finald’aquesta, i lògicament pot resultar difícil d’identificar-s’hi si mai no s’ha format part delmón laboral (deixant de banda que, si no s’ha cotitzat en el mercat laboral, no hi ha pen-sió de jubilació). Però, d’altra banda, també cal considerar que és freqüent entre aques-tes dones continuar al càrrec de les tasques de la llar malgrat haver assolit una determi-nada edat i malgrat els canvis en l’ocupació del temps que pugui haver experimentat elcònjuge.

Altres factors explicatius: nivell d’estudis, nivell d’ingressos i territori de residència

Un altre factor que determina la relació amb el treball és el nivell formatiu de cada perso-na, que de fet s’entén normalment com un període preparatori per a la posterior insercióen el mercat laboral. Aquesta teoria es reflecteix en els resultats, en el sentit que s’obser-va una major proporció de persones que treballen com més alt és el nivell d’estudis aca-bats. Aquesta tendència es compensa amb una altra que la complementa: es produeixuna marcada disminució de la proporció de persones dedicades a les tasques de la llar a


Gràfic 1.1. Relació amb l’activitat laboral segons edat. Província de Barcelona. 2006

Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

0

20

40

60

80

100

Altres situacionsTasques de la llarEstudiantJubilat/daBusca feinaTreballa

65 i més55-6445-5435-4425-34<25

%

48,9

85,4 83,072,2

42,1

1,7

8,7

40,2

1,70,6

6,82,34,41,1

6,10,18,72,1

5,80,515,0

6,4

3,2

19,6

24,8

10,3

70,5

23,1

4,7


mesura que augmenta el seu nivell d’estudis acabats. Els resultats també mostren l’exis-tència d’un element generacional: la població jubilada es concentra notablement en elsestrats de nivells d’estudis més baixos, tal com s’observa pel fet que les persones senseestudis presentin una proporció de jubilació del 48,9% i les persones amb estudis prima-ris del 22,9%, quan en el conjunt de la població les persones jubilades representen nomésel 17,2%. Es fa evident, doncs, que les cohorts que han gaudit de l’extensió i una majoruniversalització de l’accés als estudis mitjans i superiors estan encara en situació laboralactiva, mentre que les cohorts avui jubilades van tenir més dificultats per accedir a aques-tes oportunitats de formació.

El nivell d’ingressos és un altre factor de segmentació social que mostra relacions evidentsamb l’activitat quotidiana. De fet, els resultats mostren com la presència o no d’activitatlaboral és absolutament determinant del nivell d’ingressos; la relació en sentit invers nomésexistiria en casos molt excepcionals. Així, les categories compreses dins de l’interval queva dels ingressos mitjans-baixos fins als ingressos alts estan constituïdes bàsicament perpersones que treballen i en menor grau per persones jubilades, fet del qual es dedueix quegaudeixen d’un nivell d’ingressos que deriva de la seva vida laboral anterior. No obstantaixò, és en el marge més baix de l’escala d’ingressos on predominen les persones jubila-des. Una atenció particular mereix el cas de les persones que declaren tenir ingressos irre-gulars o bé que no en tenen de cap mena. Les persones dedicades a les tasques de lallar (56,0%) i estudiants (19,3%) són les que mostren una major proporció de manca d’in-gressos o bé d’entrada irregular, així com també un 11,8% de les persones que es decla-ren laboralment ocupades, fet que posa de manifest l’existència d’un important gruix depersones en situació de precarietat económica malgrat tenir accés al treball.

També s’han explorat dues variables de segmentació per abordar la influència que podentenir sobre l’activitat quotidiana les característiques de l’entorn de residència. D’entrada,totes les diferències detectades en funció del territori són molt febles si tenim en compteles fortes variacions que determinen algunes de les variables de segmentació exposadesabans (edat, sexe, estudis, ingressos). Tanmateix, es pot observar una pauta diferencia-da en els municipis de dimensions mitjanes i els ubicats a la primera corona metropolita-na, on de fet es concentren molts dels primers. Es tracta de municipis caracteritzats peruna important funció residencial i que han estat en els darrers anys receptors de perso-nes joves procedents de la ciutat de Barcelona, atretes per uns preus de l’habitatge mésassequibles. Així, en aquests municipis s’observa una major proporció de persones labo-ralment actives, que al seu torn es compensa amb una menor presència de persones jubi-lades o dedicades a les tasques de la llar.

El temps dedicat al treball mercantil

En aquesta secció es descriu el temps que destinen al treball les persones que es decla-ren ocupades. La informació que s’ha emprat fa referència al nombre de dies treballats ala setmana, al total d’hores treballades setmanalment i al tipus de jornada laboral (a tempsparcial o complet).



Nombre de dies treballats

En relació amb el nombre de dies treballats, el primer element que cal destacar és el pre-domini de la setmana de cinc dies feiners (76,1%), que es podria considerar per tant comla setmana estàndard. Fora d’aquest format, destaca l’existència d’una proporció molt mésgran de persones que treballen més dies a la setmana (sis dies: 15,6%; set dies: 3,2%)que no pas de persones que en treballen menys (un, dos, tres o quatre dies: 4,9%).

Nombre de dies treballats segons el sexe i l’edat de la població

La distribució de dies treballats no és gaire homogènia quan es prenen en consideraciódiverses variables de segmentació social; de fet, en la classificació per edats es detectendiferències d’una certa magnitud, sobretot pel que fa al grup de població més jove (menorsde 25 anys), que només presenta un 68,7% de freqüència de cinc dies setmanals de tre-ball. Al mateix temps, aquest és el grup que presenta una major proporció de treball desis dies setmanals, esdevenint així el grup d’edat que més dies treballa al llarg de la set-mana (21%). Entre la resta de grups només s’observen oscil·lacions de poca significació,tret del cas previsible de les poques persones actives amb més de 65 anys, que és el quemostra el menor nombre de dies de treball setmanal.

A diferència del que s’ha vist amb l’edat, les diferències són poc significatives segons elsexe de les persones entrevistades, si bé molt lleugerament s’aprecia com les dones ten-deixen a treballar en l’àmbit productiu menys dies a la setmana; la setmana estàndard decinc dies feiners és un 3% inferior, i es compensa amb majors proporcions de setmaneslaborals de menys de cinc dies feiners.

Altres factors explicatius: nivell d’estudis, nivell d’ingressos9 i territori de residència

En el cas del nivell d’estudis de la població ocupada s’aprecia una diferència conside-rable entre els que tenen estudis superiors i la resta; els primers s’adscriuen en majorproporció a la setmana laborable de cinc dies (80,2%), mentre que la resta assoleixennivells del 76% o menys. A més, són poques les persones amb estudis superiors quetreballen sis o més dies (12,8%) quan ho comparem amb els estrats amb estudis mésbaixos, en què les setmanes de sis o set dies feiners representen entre el 17% i el 23%de la mostra.

L’estudi segons el nivell d’ingressos mostra un fenomen molt semblant: les setmanes desis o set dies feiners són força més presents entre els treballadors amb ingressos irregu-lars o de la meitat baixa (entre el 18% i el 32%) que entre els qui s’ubiquen a la meitat altade la taula d’ingressos (entre el 12% i el 14%). Per tant, la quantitat de dies treballats a lasetmana es relaciona inversament amb els ingressos declarats, i s’apunta així l’existènciad’un efecte de doble precarietat: els estrats que treballen més dies, i per tant gaudeixende menys disponibilitat per dedicar-se a altres activitats a banda del treball, són també elsque obtenen menys ingressos, i per tant poden presentar més dificultat per adquirir ser-veis professionals que els descarreguin de les tasques domèstiques o de la cura de fami-


9. Els intervals utilitzats en l’agrupació de la categoria «nivell d’ingressos» de les persones entrevistades, han estat:baix (de 300 a 600 €), mitjà-baix (de 601 a 1.200 €), mitjà-alt (de 1.201 a 2.400) i alt ( a partir de 2.401 €).


liars. Tanmateix, cal assenyalar que entre la població d’ingressos més baixos i d’ingres-sos irregulars un 13% treballa d’un a quatre dies a la setmana.

Els ingressos que obtenen els treballadors per la seva dedicació laboral solen estar rela-cionats amb la qualificació del treball que desenvolupen, i per tant les dades mostren unatendència homòloga quan es pren en consideració aquesta qualificació. És a dir, les per-sones dedicades a feines de qualificació baixa són les que treballen un major nombre dedies a la setmana. Tanmateix, els segueixen les persones que treballen amb qualificacionsaltes en el nombre de dies treballats, mentre que són les feines de qualificació mitjana-alta les que més s’adscriuen a la setmana estàndard de cinc dies.

La categoria socioprofesional de la població ocupada també mostra evidents relacionsamb la qualificació del lloc de treball i el nivell d’ingressos, tret del cas de persones autò-nomes o empresàries. Excepcionalment, els treballadors i treballadores d’aquest grup,tinguin o no assalariats a càrrec seu, són els qui més solen declarar més de cinc dies ala setmana; només el 55% d’aquest grup té una setmana de cinc dies feiners. En la res-ta de grups s’observa ja el patró esperat: els treballadors i treballadores no qualificats esde-venen el següent grup que treballa més dies a la setmana, amb gairebé un 25% dels seusintegrants havent de fer-ho durant sis o set dies. Finalment, les categories corresponentsa directius i tècnics, personal administratiu i treballadors qualificats superen el 80% d’in-tegrants que treballen cinc dies i, per tant, són els qui menys dies dediquem setmanal-ment a la feina.

Les variables territorials estudiades també indiquen alguna diferència significativa en el nom-bre de dies de la setmana laborable, si bé d’una magnitud inferior a la que s’ha descritanteriorment per a altres variables. Si es considera la corona on s’ubica el municipi de resi-


Gràfic 1.2. Dies treballats a la setmana segons nivell d’ingressos. Població ocupada.Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100

6-7 dies5 dies1-2-3-4 dies

AltMitjà-altMitjà-baixBaixSense ingressoso irregulars

%

32,8

53,6

13,6

18,5

67,7

13,4

21,0

75,3

3,5

12,6

83,2

3,9

14,7

81,3

4,0


dència, l’únic element que destaca és l’existència d’una menor proporció de persones quetreballen cinc dies entre els residents a les comarques més allunyades de la capital, com-pensada per un lleuger repunt de la fracció de persones que treballen sis o set dies. Enrelació amb el nombre d’habitants del municipi de residència, destaca especialment quefins a un 10,9% dels residents en municipis de menys de 5.000 habitants manifesten quetreballen set dies a la setmana.

Hores dedicades al treball mercantil

Un cop repassada la configuració de la setmana laborable per les diverses variables desegmentació sociodemogràfica, en els paràgrafs següents es descriu la quantitat d’horesque es treballen al llarg de la setmana. A nivell global, s’obté una mitjana gairebé exactade 40 hores setmanals de treball. Ara bé, novament es produeixen diferències prou sig-nificatives entre alguns estrats socials.

Nombre d’hores dedicades al treball mercantil segons el sexe i l’edat de la població

En primer lloc, s’observa una marcada diferència en les hores de feina segons el sexe delstreballadors: els homes hi dediquen una mitjana de 43 hores setmanals i les dones 36 hores.Val a dir que aquest resultat no es veu influït pel fet que hi hagi una major proporció d’ho-mes laboralment actius que de dones, ja que es refereix únicament a les 4.366 personesde la mostra que s’han declarat actives. La dedicació de set hores menys a la setmana altreball mercantil per part de les dones esdevé sens dubte un necessari contrapès de lamajor dedicació a les tasques domèstiques i familiars que assumeixen (vegeu «El tempsde treball familiar i domèstic» pàg. 33).

Les diferències segons l’edat, en canvi, són menys marcades, essent el grup d’edat d’en-tre 45 i 54 anys el que dedica més temps a la feina (41 hores).


En segon lloc, destaca la clara progressió del nombre d’hores treballades a mesura queaugmenten els ingressos declarats pels treballadors, des de la mitjana de 28 hores set-manals de les persones d’ingressos baixos fins a les 45 hores de les persones ambmajors ingressos. L’excepció a aquesta pauta la constitueixen els treballadors amb ingres-sos irregulars, que mostren una mitjana de gairebé 39 hores setmanals de dedicació a lafeina. En canvi, el nivell d’estudis acabats no mostra diferències tan acusades en el nom-bre d’hores treballades.

La qualificació professional posa de manifest la tendència a dedicar un temps creixent ala feina a mesura que augmenta la qualificació; no obstant això, el marge de la variacióno excedeix les tres hores entre els llocs de qualificació més alta i els llocs de qualifica-ció més baixa. Però quan es desgrana aquesta qualificació atenent a la categoria i lesfuncions dels treballadors sí que s’hi aprecien diferències força significatives. Els empre-saris i autònoms són els qui manifesten que dediquen més temps a la feina, sobretot elsqui tenen altres persones assalariades a càrrec seu, que hi destinen fins a 48 hores set-manals. En un terme mitjà es troben els treballadors qualificats, amb 42 hores, i finalment



baixen de les 40 hores setmanals els treballadors no qualificats, així com administratius,tècnics i directius.

Finalment, les dues variables emprades per descriure els condicionants territorials mos-tren que, a mesura que augmenta la grandària del municipi i també la proximitat a la capi-tal, es redueix feblement el nombre d’hores treballades; la diferència entre els casosextrems assoleix gairebé les tres hores setmanals.

Tipus de jornada laboral

Un altre element cabdal per descriure com el treball mercantil incideix en l’organització deltemps és el tipus de jornada laboral amb què es treballa. De fet, el caràcter central ques’atribueix al treball es veu clarament reflectit en el fet que només un 11,3% dels treballa-dors actius treballen amb jornada parcial. No obstant això, la propensió a treballar a mit-ja jornada es concentra en uns sectors de treballadors força identificables.

El tipus de jornada laboral segons el sexe i l’edat de la població

En primer lloc, existeix un fort biaix de gènere en la tipologia de la jornada laboral: nomésun 3,6% dels homes treballadors ho fan amb jornada parcial, mentre que aquesta pro-porció assoleix el 20,9% en el cas de les dones. En el cas dels primers, es treballa ambjornada parcial principalment perquè és inherent a la feina que han trobat (43,7% delscasos), seguit de l’interès del treballador mateix per fer-ho així (25,6%) i per la necessi-tat de combinar la feina amb els estudis (21,2%). Pràcticament en cap cas s’al·lega lanecessitat d’haver d’atendre les tasques familiars o domèstiques. En canvi, aquest dar-


Gràfic 1.3. Mitjana d’hores treballades en una setmana segons categoriasocioprofessional. Població ocupada. Província de Barcelona. 2006


0

12

24

36

48

60Hores

AltresTreballadorsno

qualificats

Treballadorsqualificats

Personaladministratiui encarregats

Directiusi tècnics

Empresarisi autònoms

senseassalariats

Empresarisi autònoms

ambassalariats

48:04

44:06

38:03 39:3642:08

37:3940:13


rer motiu és el majoritari entre les dones que treballen amb jornada parcial (32,2%),seguit del fet de ser condició de la feina trobada (29,4%) i de l’interès propi per treballara mitja jornada (21,2%). Així doncs, la major càrrega que assumeixen les dones en lestasques domèstiques i familiars, comporta en un cert nombre de casos que hagin de limi-tar l’abast de la seva tasca professional. Cal tenir en compte, però, que a causa de laforta diferència entre homes i dones que treballen a jornada parcial (3,6% i 20,9%, res-pectivament), en tots els possibles motius abans esmentats es mesura un nombre quan-titativament més elevat de dones; per exemple, malgrat que en termes relatius méshomes declaren treballar a mitja jornada per combinar-ho amb els estudis (21,2% d’un3,6% que treballen a temps parcial), en realitat hi ha més dones que segueixen aquestaopció que no pas homes (11,9% d’un 20,9% que treballen a temps parcial). Així, es potafirmar que les dones mostren una major propensió a treballar a temps parcial per a qual-sevol de les motivacions estudiades.

Un segon biaix que destaca especialment és originat per l’edat de la població ocupada,i descriu una tendència general a l’augment de la jornada completa a mesura que tam-bé ho fa l’edat. Així mateix, destaca especialment el salt qualitatiu en la propensió a lajornada parcial entre els treballadors més joves, els que tenen menys de 25 anys, asso-lint un 21,7%. Tenint en compte que la càrrega de tasques domèstiques i familiars és pro-porcionalment baixa entre les persones menors de 25 anys (cap dels joves entrevistatsva al·legar aquest motiu per treballar a temps parcial), dos motius emergeixen com a expli-cació: els estudis (51,4% dels casos) i el fet que fos una característica de la feina troba-da (31,1%). Aquest segon motiu podria apuntar a la precarietat laboral específica delsjoves,10 que deriva de les dificultats per consolidar les primeres feines. Finalment, en rela-ció amb l’edat cal esmentar que els pocs treballadors que romanen en actiu per sobredels 65 anys presenten una important proporció de persones ocupades a jornada par-cial (20,8%).


Tal com s’ha apuntat en el cas dels treballadors joves, les dades estudiades aporten nom-brosos indicis de la relació entre precarietat laboral i jornada parcial, tot i que òbviamentsempre es podran descriure casos que no responen a aquesta pauta generalista. Una deles observacions que millor recolzen aquest patró és el fet que el 23,5% dels treballadorsque declaren ingressos irregulars treballen en feines amb jornada parcial, i suposen benbé el doble de la mitjana. Aquesta proporció només és superada per la població ocupa-da que declara ingressos regulars però baixos (57,7%).

També s’aprecia una major proporció de jornada parcial entre els treballadors i treballa-dores amb menor nivell formatiu: el 58% de les persones sense estudis finalitzats que tre-ballen a temps parcial ho fan perquè és un requisit de la feina que han aconseguit trobar,una proporció molt per sobre de la que declaren la resta de persones treballadores. Final-ment, la població ocupada en feines «no qualificades» presenta una proporció de tempsparcial del 20,3%; en la resta de categories laborals, la jornada parcial només supera lleu-


10. Per a més informació sobre les característiques laborals de les persones joves, podeu consultar l’infor-me Condicions de vida i hàbits de la població jove de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona, 2009.


gerament la mitjana poblacional en el cas dels empresaris i autònoms sense assalariats acàrrec seu, en què assoleix una proporció del 12,5% dels treballadors.

En relació amb els factors territorials, es pot observar una tendència molt suau a l’aug-ment de la jornada completa en els municipis més allunyats de la capital i en els de menornombre d’habitants, fet que resulta coherent amb el fet que el total d’hores setmanalstreballades en aquests municipis sigui també superior a la mitjana. Ara bé, la magnitudd’aquesta diferència causada per factors territorials és molt feble en relació amb les varia-bles de sexe, edat, formació i qualificació que s’han apuntat en els paràgrafs precedents.

El temps de desplaçament a la feina

A tall complementari, s’estudia el temps que requereixen els desplaçaments per anar a lafeina. Segons l’EMQ 2006, el temps mitjà dels desplaçaments que fan els residents ala província de Barcelona per arribar fins a la feina és de 32,10 minuts, i el temps de tor-nada, de 29,58 minuts. Tot plegat, més de 60 minuts de mitjana diaris afegits al tempsque requereix la feina per si mateixa. Òbviament, aquest temps de desplaçament podràser poc rellevant per a moltes persones (es tracta d’una mitjana), però hi haurà també altrespersones per a les quals això comporti un temps molt per sobre de la mitjana i acabi cons-tituint una considerable càrrega dins del temps quotidià.

L’ECVHPC mesura el temps destinat a desplaçar-se fins a la feina a partir d’intervals de15 minuts. L’interval predominant és el d’entre 15 i 30 minuts, que aplega un 40,6%de la població ocupada. En segon lloc es troba l’interval de temps inferior a 15 minuts,amb un 29,2% dels casos. Així, al voltant d’un 70% dels treballadors poden acotar elseu trajecte fins a la feina en menys de 30 minuts. En canvi, un 10% necessita dedicar-hi entre 31 i 45 minuts, i un 9,7% més de 45 minuts diaris. També hi ha un 7,6% de tre-balladors que declaren un temps molt irregular, i que representen una proporció sem-blant al cas de les persones que manifesten no tenir una destinació fixa per al seu llocde treball.

Els factors territorials juguen un paper clau, però complex, per explicar les variacions enel temps de desplaçament a la feina. Així, si considerem la grandària del municipi veiemque les persones residents a la ciutat de Barcelona necessiten força més temps que laresta; de fet, el temps requerit es va reduint a mesura que ho fa també la grandària delmunicipi on es resideix. Atès que els municipis més grans es troben més propers a Bar-celona, el fenomen anterior es repeteix quan es considera la posició de relativa centralitatdel municipi dins de la província. Així, el temps necessari per arribar a la feina disminueixa mesura que es viu més lluny de la capital.

També cal considerar quina és la localització del lloc de treball en relació amb el lloc deresidència per comprendre els temps de trajecte per accedir a la feina, juntament amb lapossibilitat d’accedir als diversos mitjans de transport quan la distància és suficient perrequerir el seu ús. A nivell global, gairebé la meitat dels treballadors i treballadores residentsa la província de Barcelona necessiten desplaçar-se fora del seu municipi per arribar a lafeina (44%). La segona destinació significativa és dins del mateix municipi, però en un altrebarri (32,2%). Les persones que treballen al mateix barri són un 12,8%, i només un 2,5%



de la població activa treballa des del propi domicili. Cal esmentar també l’existència d’un7,9% de treballadors que no tenen una destinació permanent per fer la seva feina (irregu-lar). Tot plegat posa de manifest que, a diferència del que s’observa amb altres tasquesque es realitzen quotidianament, el desplaçament és un element pràcticament insepara-ble del treball remunerat (vegeu taula A37 de l’annex).


Gràfic 1.5. Localització del lloc de treball segons corona de residència.Població ocupada. Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100

IrregularAltre municipiMateix municipiAl barriA casa

Resta província2a corona1a coronaBarcelona

%

3,1

15,4

53,7

18,1

9,0

1,510,7

16,9

64,1

6,0

2,411,9

27,2

49,9

8,2

5,6

13,8

26,8

44,6

8,9

Gràfic 1.4. Temps del trajecte fins a la feina segons corona de residència.Població ocupada. Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100


%

8,3

10,4

14,9

46,1

16,7

5,9

12,5

11,5

41,3

27,1

8,2

7,9

6,3

37,3

37,6

8,9

4,62,3

31,7

47,1

Irregular>45’31’-45’15’-30’<15’


La relativa centralitat del municipi de residència és molt determinant de la necessitat dedesplaçar-se fora per treballar. Només un 18,1% dels residents a Barcelona ciutat neces-siten sortir fora, mentre que un 64,1% dels residents en municipis de la primera coronametropolitana han de sortir. Això mostra tant el potencial atractiu d’activitat econòmica queté la ciutat de Barcelona com l’especialització més residencial dels municipis del seuentorn més immediat. La necessitat de treballar fora del municipi disminueix a mesura queaugmenta la distància a la capital: 49,9% a la segona corona i 44,6% a la resta de la pro-víncia. Pel que fa a la dimensió poblacional dels municipis, s’observa una tendència gene-ral per la qual es fa més necessari desplaçar-se fora a treballar a mesura que el municipide residència té menys habitants, excepte per al cas dels més petits (amb menys de 5.000habitants). De fet, en aquests darrers es detecta específicament una proporció de perso-nes que treballen a la mateixa llar (7,4%) força superior a la resta de municipis.

Anteriorment s’observava com a major grandària del municipi i més proximitat a Barcelo-na més temps es necessita per desplaçar-se a la feina, quan en canvi la necessitat de des-plaçar-se fora del municipi disminueix i per tant es podria intuir que també ho faria el tempsmitjà dels desplaçaments. Tanmateix, cal tenir en compte els següents factors que des-diuen aquesta aparent contradicció:

– Primerament, les distàncies mitjanes entre dos punts dins del mateix municipi sónmajors en els municipis més grans i especialment dins de Barcelona. A més, la velo-citat dels desplaçaments motoritzats en entorns urbans és força més baixa que enels interurbans.

– En segon lloc, els desplaçaments per motiu laboral tendeixen a concentrar-se molten la franja horària de les 7 h - 9 h, fet que a Barcelona i als municipis del seu entornmés proper implica afrontar uns nivells de congestió viària per als qui es desplacenamb vehicle privat que no es trobarien en altres entorns.


Gràfic 1.6. Distribució modal dels desplaçaments per motiu de feina segons coronade residència. Província de Barcelona. 2006

Font: ATM i DPTOP, Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

0

20

40

60

80

100

No motoritzatTransport públicVehicle privat


%

20,8

40,0

39,2

18,4

28,9

52,7

18,3

10,6

71,1

19,8

3,8

76,4


– En tercer lloc, la quota d’ús del transport públic és major com més a prop de Barce-lona es fa un desplaçament (gràfic 1.6). Tal com mostra l’EMQ 2006, a dia d’avuiel transport públic encara implica un temps mitjà de desplaçament força superior aldel vehicle privat per fer el mateix trajecte, malgrat les polítiques que s’apliquenper intentar fer més competitiu el transport públic.

El temps requerit pel desplaçament laboral també varia segons les característiques socio-demogràfiques dels entrevistats.

Les dones tendeixen a treballar en un entorn més proper a la seva residència, ja sigui almateix barri (16,5%) o al mateix municipi on resideixen (36%). Els homes, per la seva ban-da, mostren una major tendència a tenir destinacions variables (12,5%). Tot i així, les donestendeixen a necessitar un temps de desplaçament lleugerament superior al dels homes,fet que apunta segurament al menor accés que les dones tenen al vehicle privat, que ésel mitjà de transport més ràpid. Tal com es dedueix de l’EMQ 2006, les dones mostrenuna menor disponibilitat de carnet de conduir i, a més, no acostumen a ser l’usuari prin-cipal del vehicle en el nucli familiar.

A mesura que augmenta l’edat es redueix la tendència a treballar fora del propi municipide residència: un 47% dels treballadors per sota de 35 anys es desplacen fora, però aques-ta proporció es redueix fins al 35% dels treballadors d’entre 55 i 64 anys, i fins al 28% delspocs treballadors de més de 65 anys. En relació amb el temps de trajecte, les diferènciessón lleugeres en el cas de l’edat, si bé tant els treballadors i treballadores més joves comels més grans dediquen menys temps per anar a la feina, sobretot els darrers.

Les persones amb estudis superiors són les que necessiten més temps per arribar a lafeina, si bé les diferències amb els altres grups no són gaire marcades. En canvi, les per-sones sense estudis finalitzats mostren en una important proporció un temps irregular dedesplaçament (27,3%), fet que concorda amb la major tendència que tenen a no despla-çar-se a un lloc fix (24%).

El nivell d’ingressos mostra un patró associat al nivell d’estudis finalitzats: els treballadorsde majors ingressos tendeixen a necessitar una mica més de temps per desplaçar-se, iels que tenen ingressos irregulars mostren una major proporció de temps variable de tra-jecte. Pel que fa a la localització del lloc de treball, la població ocupada amb ingressos irre-gulars mostra una major tendència a treballar des de casa (12%) o al mateix barri de resi-dència (20,3%), i també a tenir destinacions no permanents (15,3%). Els treballadors itreballadores en la franja mitjana d’ingressos són els que més tendeixen a sortir tant delpropi barri com del municipi on resideixen.

Els autònoms i autònomes, així com empresaris i empresàries sense assalariats, consti-tueixen el grup que més treballa des de la llar (15,6%) i també en destinacions variables(25,5%), i lògicament mostren una major tendència al temps variable de trajecte (25,1%).De la resta de treballadors, els qui tenen funcions de direcció, tècnics i administratius fantrajectes una mica més llargs que altres treballadors, qualificats o no.



Síntesi

• El temps destinat al treball mercantil es fonamenta essencialment en la relació queles persones estableixen amb l’activitat laboral, és a dir, si es consideren treba-lladors o treballadores en actiu o bé si ocupen el seu temps en altres activitats (estu-dis, tasques de la llar, etc.). El 56,1% dels residents a la província de Barcelonaes consideren laboralment actius i tenen feina.

• El principal factor determinant de l’activitat laboral és l’edat. Fins a un 85,4% deles persones d’entre 25 i 34 anys treballen, i aquesta proporció disminueix pro-gressivament amb l’edat fins al 42,1% de persones d’entre 55 i 64 anys quetreballen.

• Altres variables que s’associen amb el treball són el sexe (treballen un 65,1% delshomes i un 47,9% de les dones) i el nivell d’estudis i d’ingressos (com més altssón, més proporció de treballadors).

• De mitjana, el 76,1% de la població ocupada es dedica a la feina durant cinc diesa la setmana. Fora d’aquesta organització estàndard, són molt superiors els casosde persones que treballen sis o set dies (18,8%) que no pas els casos en què estreballa quatre dies o menys (4,9%).

• Un 22,8% de la població de menys de 25 anystreballa en feines de més de cincdies setmanals. Les persones amb nivells d’estudis més baixos o que obtenen unsingressos de la franja baixa són també les que tendeixen en major grau a treba-llar més de cinc dies a la setmana (13,6%).

• La població treballadora es dedica a la feina una mitjana de 40 hores setmanals,si bé les diferències segons el sexe són força marcades: 43 hores els homes i36 hores les dones. En canvi, les diferències associades a l’edat són menys mar-cades.

• S’observa una creixent dedicació d’hores a la feina a mesura que augmenten elsingressos declarats pels treballadors, des d’una mitjana de 28 hores setmanals deles persones d’ingressos baixos fins a les 45 hores de les persones amb majorsingressos. Consegüentment, les hores de feina setmanals també augmenten amesura que ho fa la qualificació de la feina realitzada.

• Només un 11,3% de les persones ocupades treballen a temps parcial.

• Existeix un marcat biaix de gènere en les feines a temps parcial. Un 20,9% de lesdones treballen a mitja jornada, en contrast amb el 3,6% dels homes que ho fan.Entre els motius al·legats per les dones destaca la necessitat d’haver d’atendre lestasques familiars o domèstiques (32,2% dels casos), seguit pel fet de ser condicióde la feina trobada (29,4%) i de l’interès propi per treballar a mitja jornada (21,2%).

• Un segon biaix en la propensió a la jornada parcial el determina l’edat: els mésjoves treballen en major proporció a temps parcial (21,7%), ja sigui per la neces-sitat de combinar feina i estudis (51,4% dels casos) o pel fet de tractar-se d’unacondició inherent a la feina que han trobat (31,1%).

• La jornada parcial també es dóna en major propensió entre els treballadors i tre-balladores amb estudis més baixos i entre els qui declaren que tenen ingressosbaixos o irregulars.



• Un 44% de la població ocupada necessita sortir del seu municipi de residènciaper accedir a la feina, fet que els comporta una considerable càrrega de tempsassociada a la que ja requereix el treball. La centralitat relativa del municipi de resi-dència dins de la província incideix en la necessitat de sortir del municipi propi.Un 64,1% dels residents en municipis de la primera corona metropolitana n’hande sortir per poder treballar, en contrast amb el 18,1% dels residents a Barcelo-na ciutat que també ho han de fer.

• Prop d’un 70%dels treballadors i treballadores requereixenmenys de 30minuts perarribar fins a la feina. En canvi, un 9,7% necessita destinar més de 45 minuts diarisper arribar-hi.

• Els treballadors residents a la ciutat de Barcelona són els qui necessiten dedicarmés temps al trajecte fins a la feina, malgrat que són els qui menys surten del muni-cipi de residència. En general, el temps del trajecte disminueix a mesura que hofa la grandària del municipi.



El temps de treball familiar i domèstic

L’objecte d’estudi d’aquest capítol és el temps que dedica la població de la província deBarcelona al treball familiar i domèstic o, dit d’una altra manera, el temps dedicat a l’àm-bit reproductiu. Segons les definicions que apareixen en diversos estudis sobre usos deltemps, el temps de treball familiar i domèstic és el destinat a les tasques dedicades a l’a-tenció de la família (alimentació, salut, higiene, cura i creixement dels fills, de les personesgrans o dependents, rutines familiars, etc.) i el que es dedica específicament a les tasquesde la llar (neteja, compra d’aliments, manteniment, reparació, etc.).

La mesura concreta del temps familiar i domèstic comporta algunes dificultats. A diferèn-cia del treball mercantil, la delimitació del temps dedicat a les tasques familiars i domès-tiques no és clara. Així com el temps de treball mercantil (remunerat) es basa en un con-tracte formal en què hi consten les hores de dedicació setmanals, de manera que ésfàcilment mesurable, el temps de treball reproductiu té uns límits menys visibles. Les per-sones no perceben nítidament quant de temps dediquen a aquestes activitats, perquè habi-tualment es realitzen de forma transversal, enmig d’altres activitats, de manera simultà-nia, o fins i tot una mateixa activitat pot satisfer diverses finalitats alhora.

La transformació del model productiu (terciarització de l’economia, flexibilització del mer-cat de treball, generalització de l’accés de la dona al mercat de treball, etc.) i del modelreproductiu (aparició de noves formes familiars, increment de llars monoparentals, descensde la natalitat, etc.) no tan sols han contribuït a modificar el temps de treball mercantil, sinótambé el temps de treball familiar i domèstic, que ha esdevingut especialment problemà-tic de compaginar amb la resta d’activitats quotidianes.

A conseqüència dels canvis demogràfics i culturals, s’han transformat i diversificat els tipusde llars i famílies de la província de Barcelona, que han esdevingut més reduïdes i mésplurals. Mentre que el nombre de llars ha augmentat, la dimensió mitjana d’aquestes s’haanat reduint: si l’any 1991 les llars de la província de Barcelona tenien una dimensió mit-jana de 3,1 membres, el 2001 aquesta mitjana havia baixat a 2,7.11 D’altra banda, l’es-tructura de les llars també ha variat. Tot i que el model tradicional de família encara és elmés comú, cada vegada hi ha més diversitat en la composició de les llars. Segonsdades de l’ECVHPC (95-06),12 les llars formades per una parella amb fills han disminuïten favor de les llars de parelles sense fills, les llars monoparentals i les llars on hi viu unasola persona. A la província de Barcelona, la ciutat de Barcelona va ser la primera d’ex-perimentar els canvis en l’estructura familiar i, posteriorment, amb el fenomen de lamobilitat residencial de població jove cap a la segona corona metropolitana, la poblaciód’aquesta va agafar el relleu en la modernització de la composició de les llars, essent laprimera corona i la resta de la província els territoris on més predomina encara el modelfamiliar tradicional.13


11. IDESCAT. Cens i padrons de població.12. Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006. Resultats sintètics. Barcelo-na; ciutat, regió, província. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.13. MACLNNES, J.; M. SOLSONA. Dossiers del temps: usos del temps i famílies. Ajuntament de Barcelona. Regi-doria de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat. 2006.


El canvi de l’estructura familiar ha propiciat el debilitament de les xarxes familiars i desuport, bàsiques per recolzar les necessitats de cura i atenció dels familiars. Les xarxesno tan sols s’han vist debilitades pel fet que les famílies són cada vegada més petites.La mobilitat residencial i les migracions han trencat moltes xarxes de suport de proxi-mitat i, alhora, han fet que en molts casos les persones no visquin al mateix municipi ontreballen, la qual cosa provoca majors dificultats per compaginar les necessitats fami-liars i domèstiques amb el treball mercantil (tal com s’ha vist en el capitol anterior, el tempsde treball mercantil, pàg. 28, el 44% de la població de la província de Barcelona treba-lla fora del seu municipi de residència).

Les dificultats de la població per compaginar vida laboral i vida familiar s’han vist incre-mentades per aquest debilitament dels vincles familiars, però sobretot per la inserció pro-gressiva de la dona en el mercat de treball. Segons dades de l’Enquesta de Població Acti-va (EPA), el 1976 un 28,5% de la població ocupada de la província de Barcelona eren dones.El 2008, aquesta proporció havia augmentat fins al 45,3%.14 L’entrada de la dona en elmercat de treball remunerat ha incrementat les càrregues de treball de les famílies, sobre-tot de les dones, perquè en general les dones ocupades continuen assumint la major partde les càrregues i sumant-les al treball mercantil. L’informe Temps de les Famílies15 apun-ta una hipòtesi interessant en aquest sentit. Es proposa que aquest fenomen no es deutant a la manca d’un canvi cultural en la concepció de rols com a la manca d’un canvi deles regulacions formals i informals del mercat de treball. Els nivells de responsabilitat, sala-ris i possibilitats de promoció dels homes són sovint millors que els de les dones, de mane-ra que moltes famílies prefereixen «sacrificar» la carrera professional de les dones per talde no «arriscar» l’economia familiar. Amb tot, la inserció de la dona en el mercat de treballha provocat que l’organització de les tasques domèstiques topi amb la realitat del mónlaboral i la carrera professional, cosa que en molts casos s’acaba traduint en una doblejornada, essent l’acumulació de càrregues l’única via de conciliació. Sigui com sigui, el tre-ball mercantil ocupa la major part del temps de la població ocupada, i es manté com elprincipal eix vertebrador dels temps dedicats a la resta d’activitats quotidianes, que es veuenobligades a adaptar-s’hi.

L’envelliment de la població també té una gran repercussió en el temps familiar i domès-tic. L’any 1981 la població de més de 65 anys de la província de Barcelona era del 10,4%.L’any 2000 aquesta xifra va assolir el 17,0% i el 2006 (any de l’ECVHPC) es mantenia enun 16,4%.16 Una de les principals conseqüències d’aquest fenomen sobre el temps detreball familiar i domèstic ha estat l’increment de persones dependents i el consegüent aug-ment de la demanda de cura i atenció d’aquestes persones, demanda que han d’aten-dre els seus familiars o bé els serveis públics.

L’ECVHPC s’aproxima a la mesura del temps que dedica la població al treball reproduc-tiu a partir del recompte de les hores setmanals que es declara que es dediquen a les tas-ques familiars i domèstiques. Aquesta informació es completa amb l’anàlisi d’altres varia-


14. IDESCAT. Enquesta de Població Activa.15. MARÍ-KLOSE, P.; C. GÓMEZ-GRANELL; C. BRULLET; S. ESCAPA. Temps de les famílies: anàlisi sociològica delsusos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panell de Famílies i Infància. Generalitatde Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania.16. IDESCAT. Padró municipal d’habitants i padró continu de població.


bles que permeten estudiar les estratègies emprades per la població per gestionar les acti-vitats quotidianes que formen part d’aquest àmbit temporal. Així, en primer lloc s’estudia-rà la quantitat de temps que inverteix la població de la província de Barcelona en les tas-ques familiars i domèstiques, així com els factors que incideixen en la diferent inversió detemps en aquest àmbit. Aquesta informació es completarà amb l’estudi de la percepciósobre les dificultats per compaginar la vida laboral amb les tasques familiars per part dela població ocupada.

El temps dedicat al treball familiar i domèstic

La població de la província de Barcelona, l’any 2006, declarava que dedicava una mitja-na de 14 hores i 42 minuts setmanals a les tasques familiars i domèstiques. L’any 2000,la mitjana era de 15 hores i 15 minuts.

La distribució del total d’hores dedicades mostra que la major part de la població dedicafins a deu hores setmanals al treball familiar i domèstic (un 42,4% d’1 a 10 hores). La res-ta de la població hi dedica principalment d’11 a 20 hores (21,8%), si bé destaca que un23,9% hi inverteix més de 20 hores setmanals.

En comparació amb l’any 2000, s’observa un increment de la població que hi dedica finsa un màxim de 20 hores setmanals en detriment de les dedicacions més extenses. Aques-ta dada confirmaria una tendència a invertir menys temps en aquest tipus de tasques.Aquesta dada planteja la hipòtesi que la tendència a la disminució del temps dedicat altreball familiar i domèstic es podria explicar, en part, per un increment de la coresponsa-bilització de tasques entre els membres de la família. Respecte del 2000, també es potveure un decreixement en la proporció de població que no hi dedica cap hora.


Gràfic 1.7. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic.Província de Barcelona. 2006


0

10

20

30

40

50%

Més de 30hores

De 21 a 30hores

D’11 a 20hores

D’1 a 10hores

Cap hora

8,4

42,4

21,8

12,711,2


El temps dedicat al treball familiar i domèstic segons el sexe i l’edat de la població

El temps dedicat a les tasques familiars i domèstiques varia significativament entre elsestrats socials, essent el sexe la variable de segmentació que més incideix en la dife-rència de temps invertits.

Les dones dediquen gairebé 21 hores setmanals a les tasques familiars i domèstiques, men-tre que la dedicació dels homes és de 8 hores de mitjana. La distribució segons el nom-bre d’hores mostra dues pautes clarament diferenciades: mentre que la dedicació delshomes es concentra en el tram menor (1 a 10 hores: 59,2%), la de les dones es distri-bueix de forma molt més homogènia entre les diverses categories. Amb tot, el que mésdestaca són les diferències en els trams de dedicacions més i menys intensives. Un13,6% dels homes declara que no inverteix cap hora a la setmana a aquest tipus de tas-ques, percentatge que baixa fins al 3,5% en el cas de les dones (taula 1.1).

Les diferències de gènere en el temps dedicat al treball familiar i domèstic també es pale-sen en analitzar la distribució de les tasques domèstiques entre els membres de les llarsde la província de Barcelona.

Tal com mostra el gràfic 1.8, les dones són les encarregades principals de gairebé totesles tasques: s’encarreguen de forma majoritària de la neteja i cura de la roba, de la nete-ja de la cuina i de la casa, i de cuinar. Aquesta dada constata la major inversió temporalal treball familiar i domèstic que es mostrava més amunt.

Les tasques que presenten una distribució més homogènia entre els membres de la llarsón la compra d’aliments, l’administració de diners i la cura dels nens menors de 10 anys(gràfic 1.9), que es reparteixen de forma més equitativa entre homes i dones. En la curade persones dependents, tot i que la dona és la principal encarregada, hi participen tam-bé persones remunerades i altres familiars. Finalment, només en les reparacions de l’ha-bitatge l’home apareix com el principal encarregat.

L’evolució de les dades entre 2000 i 2006 dibuixa una tendència en la qual les dones vanassumint en menor proporció les tasques domèstiques de manera exclusiva en benefici


Taula 1.1. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèsticsegons sexe. Província de Barcelona. 2006

Home Dona

Cap hora 13,6 3,5

D’1 a 10 hores 59,2 26,9

D’11 a 20 hores 17,6 25,7

De 21 a 30 hores 4,6 20,1

Més de 30 hores 1,6 20,1

NS/NC 3,3 3,7

Total 100,0 100,0

Mitjana d’hores (hh:mm) 8:01 20:54

n mostral (3.735) (4.042)

Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la poblacióde Catalunya 2006.



Gràfic 1.8. Persona encarregada de la realització de les tasques domèstiques i de la llar.Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100%

Persona/es de fora de la llar, no remuneradesPersona remuneradaPersona principal masculinaAltres membres de la llar o tots juntsAmbdues persones principalsPersona principal femenina

Cura

depe

nden

ts

Admini

strar

diner

s

Repar

acion

s

Compr

ar

alim

ents

Cuinar

Neteja

casa

Neteja

cuina

Neteja

i

cura

roba

72,8

9,5

8,44,54,00,7

58,3

17,1

11,6

8,14,30,5

56,2

16,4

11,1

5,0

10,5

0,7

65,0

15,0

9,4

8,51,60,5

40,4

35,1

10,7

11,70,91,1

6,9

7,26,8

55,1

20,7

3,0

34,9

40,2

7,7

16,2

0,10,4

48,8

15,1

14,3

9,7

7,74,2

Gràfic 1.9. Persona encarregada de la cura dels nens menors de 10 anys a la llar.Província de Barcelona. 2006


0

10

20

30

40

50

60%

Un altre familiarPare i mareconjuntament

MarePare

51,7

39,9

3,50,6

2,1

Altres persones


d’una major distribució entre els membres de la llar. S’incrementa la proporció d’homesencarregats de les diferents tasques domèstiques i familiars, alhora que augmenta elnombre de llars on aquestes tasques es reparteixen entre els dos membres principals.Aquesta tendència també ve explicada per un augment de llars de la província de Barce-lona que disposen d’algun tipus de servei remunerat, que passen d’un 19,2% l’any 2000a un 22,7% el 2006.

L’edat és un altre factor que incideix en el temps que es dedica a les tasques familiars idomèstiques. Tal com es pot veure en el gràfic 1.10, a mesura que augmenta l’edat, hofa la mitjana d’hores que es dediquen al treball domèstic.

La població més jove (de menys de 25 anys) hi destina una mitjana de 6 hores a la set-mana, temps que va augmentant fins a arribar a les gairebé 18 hores de les persones de55 a 64 anys, si bé a partir d’aquesta franja d’edat el temps invertit disminueix lleugera-ment (majors de 64 anys: 16 hores i 52 minuts). El canvi més accentuat es dóna en pas-sar dels menors de 25 anys al tram d’edat següent: un increment de 6 hores de mitjanamostra que l’emancipació és un factor clau a l’hora d’explicar el temps destinat al treballdomèstic i familiar.

La distribució de les hores mostra que a mesura que s’incrementa l’edat van disminuintles dedicacions menys extenses en benefici de les més extenses. Fins als 34 anys la pobla-ció es concentra clarament en la franja dels que hi dediquen fins a 10 hores. En els tramsd’edat següents la majoria de les persones també hi dediquen fins a 10 hores, però aug-menta la proporció de població que hi dedica més de 20 hores, essent la població de 45a 64 anys la que presenta dedicacions més intenses (un terç hi destina més de 20 hores).Aquesta distribució s’associa clarament a les responsabilitats associades al cicle de vidade les persones, evidenciant que a partir de les edats típiques d’emancipació i de forma-ció de la família s’incrementen les hores dedicades al treball domèstic, a causa d’un incre-


Gràfic 1.10. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons edat.Província de Barcelona. 2006


0

4

8

12

16

20Hores

65 i més55-6445-5435-4425-34Menys de 25

5:56

16:0917:08 17:44

16:52

11:54


ment de les responsabilitats familiars i de la llar. A major edat, en canvi, la corba de leshores s’estabilitza i fins i tot disminueix lleugerament, ja que mostra la incidència de fenò-mens com l’abandonament de la llar per part dels fills.

Altres factors explicatius: la relació amb l’activitat, la categoria professional, el nivelld’estudis, el nivell d’ingressos i el territori de residència

Fins al moment s’ha vist que el sexe és el principal condicionant del temps que es dedi-ca al treball familiar, seguit de l’edat. La relació amb l’activitat és una altra variable que, toti estar molt associada tant al gènere com a l’edat, pot aportar informació sobre el tempsdedicat al treball familiar i domèstic. Finalment, el nivell d’estudis i el d’ingressos tambés’han de considerar a l’hora d’analitzar les diferents inversions en temps de treball fami-liar i domèstic.

Com era previsible, les persones que es dediquen a les tasques de la llar són les que de-claren temps més elevats, fins a 30 hores i 48 minuts setmanals de mitjana, en el queseria una dedicació setmanal gairebé equivalent a la de la població ocupada en treballmercantil. Les persones jubilades i les que són a l’atur hi dediquen una mitjana inferiorde temps (14 i 18 hores, respectivament). Els estudiants són el grup de població inacti-va que menys temps dedica a aquestes tasques (5 hores i 6 minuts), dada que consta-ta que l’emancipació és determinant del temps de treball familiar i domèstic. Pel que faa la població ocupada, dedica una mitjana d’11 hores i 28 minuts setmanals a les tas-ques domèstiques.

Entre la població ocupada, la categoria professional marca diferències significatives.A menor categoria, més hores es dediquen a les tasques de la llar, des de 9 hores i 45minuts els treballadors i treballadores de categoria professional alta fins a 12 hores els de


Gràfic 1.11. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons nivelld’estudis i nivell d’ingressos. Província de Barcelona. 2006


0

4

8

12

16

20Hores

Nivell d’ingressos Nivell d’estudis

AltMitjà-altMitjà-baixBaix

18:39

18:14 16:49

12:20 12:39

10:35

12:22

8:54


categoria professional baixa. La diferència principal es troba en el 15% dels treballadors itreballadores de categories mitjanes i baixes que, a banda del treball mercantil, destinenmés de 20 hores setmanals a les tasques domèstiques.

A major nivell d’estudis i d’ingressos, menys temps es dedica a les tasques familiars idomèstiques. En mitjana d’hores setmanals, aquestes van des de les 18 hores i 39 minutsdels que no tenen estudis fins a les 12 hores i 22 minuts de la població amb estudis uni-versitaris. La tendència és encara més accentuada quant al nivell d’ingressos, que mos-tra com les hores dedicades al treball domèstic baixen de les 18 hores i 14 minuts entrela població amb menors nivells de renda fins a la meitat d’hores (9 hores) de les personesamb rendes més elevades (vegeu gràfic 1.11).

Segons la distribució de les hores, les principals diferències s’observen en les dedicacionsd’1 a 10 hores, que s’incrementen significativament a mesura que ho fan el nivell d’estu-dis i el d’ingressos (d’un 23,6% a un 52,9% en el cas dels estudis, i d’un 30,6% a un 57,6%en el cas dels ingressos), i en les dedicacions de 21 a 30 hores, representades per un terçde la població de menors nivells educatius i econòmics i per menys d’un 15% entre la pobla-ció amb majors nivells de renda i d’estudis.

A nivell territorial, la dedicació de temps a les tasques familiars i domèstiques presenta algu-nes diferències, tot i que no sembla que sigui un dels factors més importants. Segons lacentralitat, la població que viu en municipis de la primera corona és la que destina méshores setmanals a les tasques familiars i domèstiques, seguida dels habitants de la sego-na corona. Per contra, els residents a Barcelona i a la resta de la província presenten unmenor temps dedicat a les tasques de la llar.

Segons el volum de població, Barcelona torna a aparèixer com el territori que presentauna mitjana més baixa d’hores setmanals dedicades a les tasques familiars i domèstiques,seguida dels municipis de menys de 5.000 habitants. El territori no apareix com un factordecisiu en el temps que es dedica a les tasques familiars i domèstiques, ja que aquest vedeterminat principalment per les característiques de les persones que viuen en un territo-ri, i no pas pels trets diferencials del territori en si.

El temps dedicat al treball familiar i domèstic segons les característiques de les llars

A banda de les característiques dels individus, les característiques de les llars on viuen tam-bé poden explicar les diferents inversions de temps en les tasques familiars i domèstiques.Amb aquest objectiu, s’ha analitzat el temps de dedicació a les tasques domèstiques i fami-liars segons la composició de la llar on viu la població (tipologia de la llar, presència de per-sones dependents i presència d’infants) i segons la disponibilitat d’algun tipus de serveiremunerat a la llar (persona encarregada de neteja per hores, cangur, etc.).

Els resultats mostren que la característica de la llar que presenta una incidència major enel temps que es dedica a les tasques familiars i domèstiques és la presència de nens i nenesmenors de 10 anys. Hi ha una diferència de 4 hores de mitjana entre els individus que viuenen llars amb nens menors de 10 anys i els que no. Així, mentre que la majoria de la pobla-ció que no té nens menors a la llar dedica d’1 a 10 hores setmanals a les tasques domès-tiques (53,3%), el 55,7% de les persones amb nens menors de 10 anys hi dediquen mésde 10 hores.



L’edat dels nens és un factor del tot explicatiu en el temps de treball familiar, ja que si aques-ta no es té en compte, no s’observen diferències de temps entre les llars de parelles ambfills i les monoparentals (14 hores i 30 minuts i 14 hores i 21 minuts, respectivament) i lesllars de parelles sense fills (15 hores i 15 minuts). També resulta un factor d’una gran inci-dència el nombre d’infants que habiten a la llar. Així, commés nens hi ha a la llar, més horesdediquen a les tasques familiars i domèstiques les persones que hi conviuen, des de les16 hores i 38 minuts que hi dediquen els entrevistats que viuen en llars amb un sol nenfins a les 23 hores i 45 minuts dels que viuen en llars amb tres o més infants.

L’atenció a la dependència, principalment de les persones grans, és un dels grans reptesen una societat envellida i esdevé un factor d’incidència en el temps que cal dedicar a lestasques familiars i domèstiques. En efecte, les dades mostren que la població que viu enllars amb persones dependents dedica aproximadament dues hores setmanals més a lestasques familiars. Així, la presència de persones dependents a la llar apareix com un fac-tor que incideix en el temps familiar, però amb menor pes que la presència de nens petits.Cal assenyalar, però, les limitacions de l’ECVHPC en l’anàlisi de les persones dependents.L’enquesta s’aproxima a la dada sobre presència de persones dependents a la llar pre-guntant qui és el membre de la llar encarregat d’atendre malats, discapacitats o gent gran.A partir d’aquí, es pot construir la variable «Presència de persones dependents a la llar»com amesura indirecta. Ara bé, els resultats poden estar esbiaixats, sobretot quan es dónael cas que és l’entrevistat mateix la persona dependent (en un 40% dels casos, aproxi-madament, es dóna aquest fenomen).

La disposició de personal remunerat és una altra variable que s’ha utilitzat per explicarels temps de dedicació a les tasques familiars i domèstiques. La diferència de temps detreball familiar i domèstic entre les persones que viuen en llars que disposen d’algun ser-vei remunerat i les que no és de dues hores (13 hores i 15 minuts enfront de 15 hores i7 minuts). El tipus de serveis remunerats més freqüent que es contracta a les llars és l’as-


Gràfic 1.12. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons presènciade nens menors de 10 anys a la llar. Província de Barcelona. 2006


0

4

8

12

16

20Hores

NoSí

17:51

13:52


sistència per hores (un 20,0% de la població de la província en disposa). La resta de ser-veis (cangurs, assistència interina, professors particulars i personal per a la cura de lespersones dependents) són contractats per menys d’un 5% de la població en tots elscasos.

A tall complementari, s’ha estudiat la distribució de les tasques domèstiques segons lescaracterístiques de les llars. El nivell de renda apareix com una de les variables més sig-nificatives. A mesura que augmenta la renda mitjana de les llars, disminueix la dedicacióexclusiva de les dones a les tasques familiars i domèstiques a canvi d’un augment de lacoresponsabilització amb l’altre membre principal de la llar i, sobretot, a canvi d’un incre-ment de la contractació de personal remunerat per realitzar aquestes tasques. Aquest feno-men es constata en estudiar la disposició d’algun tipus de servei remunerat a la llar segonsels ingressos d’aquesta: la proporció de llars que en disposen va des del 13,1% de lesllars de menor renda familiar fins al 67,4% de les de majors ingressos.

Els hàbits de compra

Els hàbits en la compra principal d’aliments a la llar també proporcionen informació sobreel temps de les famílies. La majoria de la població de la província de Barcelona fa la com-pra principal d’aliments una vegada a la setmana (54,9%). Un 20,0% la fa cada dos o tresdies, i la resta es distribueix en periodicitats de compra menys elevades, ja que hi va unavegada al mes o bé cada quinze dies. La major periodicitat en la compra d’aliments ésla que declaren els individus que viuen en llars amb fills, en llars amb infants menors de10 anys i en llars amb persones dependents. Per contra, la disposició de serveis remune-rats no sembla que incideixi significativament en aquest comportament.

En el 60,6% de les llars de la província de Barcelona els aliments es compren al mateixbarri de residència, de manera que les compres d’aliments són majoritàriament de proxi-mitat. En un 22,1% dels casos les compres són en un altre barri o part del municipi. Arabé, si s’estudien aquestes dades segons el territori, s’hi poden observar diferències sig-nificatives. Pel que fa a les corones, com més allunyat de Barcelona és el territori, menyses compra al barri de residència i més en un altre barri del municipi. De la mateixa mane-ra, com més lluny de Barcelona, més es compra a la capital de la comarca. També des-taca la proporció de compres que realitzen en altres indrets els residents als municipisde la segona i tercera corona (probablement centres comercials dels afores o d’altresmunicipis).

La grandària municipal és també un factor clarament explicatiu del lloc on es realitzen lescompres. A major grandària, les compres són de més proximitat, i a menor grandària méses compra en altres barris del municipi. El percentatge de compres a la capital de la comar-ca només és significatiu en els municipis de menys de 50.000 habitants, que són alhoraels que més compren en altres llocs (altres municipis, centres comercials, etc.). Aquestesdades mostren com els municipis més grans, en disposar de més serveis i comerços, per-meten la compra de proximitat, de manera que el temps que s’hi inverteix és probable-ment menor que en els municipis més petits, on, tot i que també és elevada la compra deproximitat (en aquest cas, a la resta del municipi), hi ha una proporció important de pobla-ció que compra els aliments a la capital de la comarca o en altres llocs.



El temps de desplaçament per motius familiars i domèstics

L’estudi del temps de treball familiar i domèstic es pot complementar amb el temps quededica la població als desplaçaments originats per motius associats a les tasques fami-liars i domèstiques. L’ECVHPC no permet un recompte del temps que es dedica als des-plaçaments per aquests motius, però l’EMQ sí que ofereix informació en aquest sentit.Dels motius de desplaçament pels quals pregunta l’EMQ, s’han seleccionat les compres(quotidianes i no quotidianes) i les gestions personals, com ara acompanyar persones ianar al metge, i s’han construït dues categories: compres i gestions de la llar. El tempsde desplaçament per motiu de compra a la província de Barcelona és de 16 minuts demitjana, mentre que el temps per a les gestions de la llar és més elevat (26 minuts). Aquestsresultats no presenten diferències importants segons sexe i edat de la població. Noméss’insinua una lleugera tendència a invertir-hi més temps entre les dones i a mesuraque s’incrementa l’edat, però es tracta de diferències que no arriben als dos minuts dedesplaçament. A nivell territorial tampoc no s’observen grans diferències en els tempsde desplaçament, si bé es pot veure que els residents a Barcelona presenten un tempslleugerament més elevat que la resta, sobretot en relació amb els que viuen en municipisde menys de 2.000 habitants i en relació amb els que viuen fora de les corones metro-politanes (uns tres minuts per sobre, tant en les compres com en les gestions de la llar).

Si bé no s’observen grans diferències en el temps de desplaçament per compres i ges-tions de la llar, en l’ús dels modes de transport per aquests motius sí que apareixen dife-réncies significatives. A nivell global, els modes no motoritzats (a peu i amb bicicleta) sónels més usats per anar a comprar (71,9%), i tot i que per a les gestions de la llar s’uti-litzen en major mesura els modes no motoritzats (44,1%), també presenta una impor-tant proporció el transport privat (39,1%). Si s’analitza l’ús dels modes de transportsegons les característiques dels individus i del territori, apareixen diferències significa-tives. Així, les dones es desplacen més en modes no motoritzats, mentre que els homesho fan més en transport privat. D’altra banda, a més edat, major és l’ús dels modes nomotoritzats per anar a comprar o fer gestions de la llar, i a menys edat més s’usa el trans-port privat.

El territori presenta diferències significatives en l’ús dels modes de transport per motiusfamiliars i domèstics. Segons la centralitat, com més a prop de Barcelona es troben elsmunicipis, més s’utilitzen el transport públic i els modes no motoritzats, i com més llunyde Barcelona, més s’usa el transport privat per anar a comprar i per fer gestions de la llar.Aquest fenomen evidencia la major xarxa de serveis, comerços i transport públic de quèdisposa l’àrea metropolitana de Barcelona, i la necessitat de desplaçar-se a majors dis-tàncies i amb cotxe a la resta de la província. L’anàlisi segons grandària municipal ho cor-robora.

La dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars

En aquest apartat s’estudia la dificultat que percep la població ocupada de la provínciade Barcelona per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiques i familiars.



Les polítiques i mesures de conciliació de la vida laboral i la vida familiar són cada vega-da més freqüents, i el concepte de conciliació ha esdevingut un dels temes d’actualitat.Ara bé, és un terme que pot comportar connotacions no desitjades. Per conciliació sovints’interpreta que són mesures adreçades a les dones perquè puguin compaginar millor lavida laboral amb les tasques domèstiques. D’altra banda, és un concepte que parteix dela concepció que l’horari laboral és l’eix vertebrador sota el qual s’organitzen i s’adaptenles altres esferes de la vida quotidiana.17 El temps de les persones és més que la sumade la vida laboral i la vida familiar, i cada individu ha de gestionar uns temps diferents (nitota la població treballa, ni tota la població té cura de la seva llar, ni són les dues úniquesactivitats quotidianes a què es dedica la població). Tot i aquesta reflexió, que resultanecessària, en aquest apartat s’analitza senzillament la percepció de les persones entre-vistades sobre la dificultat per compaginar la vida laboral i les tasques familiars i domès-tiques de la població ocupada. Tal com mostra la taula següent, la meitat de la poblacióocupada de la província de Barcelona declara que no té cap dificultat per compaginar lavida laboral amb les tasques familiars i domèstiques. Per contra, un 40,7% declara queté dificultats. La resta diu que no participa en les tasques domèstiques (un 8,8%). Aquestsresultats requereixen d’una anàlisi més detallada segons les característiques sociodemo-gràfiques de la població, de les llars i dels territoris de residència.

La dificultat per compaginar la vida laboral i les tasques domèstiques segons el sexei l’edat de la població

La percepció sobre la dificultat de conciliació de la vida laboral i les tasques domèstiquesi familiars varia de forma significativa segons el sexe. Així, si bé el percentatge d’homesque declaren que no tenen dificultats és molt similar al de dones (50,8% els homes i 49,2%les dones), la proporció de població que declara que en té és del 35,4% entre els homesi del 47,5% en les dones. El fet s’explica perquè un 13,6% dels homes ocupats diu queno participa en les tasques domèstiques, mentre que entre les dones que treballen aquestpercentatge no arriba al 3%.


17. Vegeu l’article «¿Y si la conciliación fuera una trampa?», de Maricel Chavarría, La Vanguardia, 1-09-2008.

Taula 1.2. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasquesdomèstiques i familiars. Població ocupada de 16 i més anys.Província de Barcelona. 2006

Província de Barcelona

Té dificultats 40,7

No té cap dificultat 50,1

No hi participa 8,8

NS/NC 0,3

Total 100,0

n mostral (4.366)

Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població deCatalunya 2006.


Tal com mostra la taula 1.3, l’edat també és un factor determinant per explicar les difi-cultats de compaginació entre la vida laboral i les tasques familiars i domèstiques. Lapoblació que declara en major proporció que té dificultats per compaginar el treball mer-cantil amb el treball familiar i domèstic és la d’edats compreses entre els 25 i els 44 anys,especialment les persones de 35 a 44 anys, de les quals gairebé la meitat diuen quetenen dificultats (48,8%). Per contra, a partir dels 44 anys es detecta més poblacióque diu que no té dificultats, sobretot en el grup d’edat de 55 a 64 anys (60,7%). Lespersones ocupades que pertanyen a aquest grup d’edat, juntament amb les més joves,són les que en major proporció declaren que no participen en les tasques domèstiquesi familiars.


Taula 1.3. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiques ifamiliars segons edat. Població ocupada de 16 i més anys. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més*

Té dificultats 24,6 44,7 48,8 37,5 26,3 27,6

No té cap dificultat 57,1 45,5 45,5 56,4 60,7 37,2

No hi participa 18,4 9,2 5,4 6,0 12,8 31,4

NS/NC – 0,5 0,3 0,1 0,2 3,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (387) (1.413) (1.270) (803) (466) (28)

*Dades estadísticament no significativesFont: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Gràfic 1.13. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiques ifamiliars segons sexe. Població ocupada de 16 i més anys. Província de Barcelona. 2006


0

10

20

30

40

50%

DonaHome

No hi participaNo té cap dificultatTé dificultats

35,4

47,550,8

49,2

13,6

2,8



La percepció dels individus sobre la dificultat per compaginar la vida laboral amb les tas-ques familiars i domèstiques també depèn del seu nivell educatiu, del seu nivell d’ingres-sos i del territori on resideixen. A priori, es podria intuir que a més disposició de recursos,menors han de ser les dificultats per compaginar totes dues tasques perquè es pot «alli-berar temps» (contractant personal, inscrivint els fills en activitats extraescolars...), demanera que a major nivell d’estudis, d’ingressos i de categoria professional, caldria espe-rar menys proporció d’entrevistats que diuen que tenen dificultats de conciliació. Els resul-tats, però, van en sentit contrari.

Pel que fa als estudis, a major nivell formatiu, més percentatge de població ocupada diuque té dificultats per compaginar la vida laboral amb les tasques familiars, ja que espassa del 29,3% de la població sense estudis fins al 50,9% de les persones amb estudissuperiors.

El creuament segons el nivell d’ingressos encara resulta més evident. Un 34,2% de la pobla-ció ocupada amb menor nivell de renda declara que té dificultats per compaginar la vidalaboral amb les tasques familiars i domèstiques, percentatge que augmenta progressiva-ment fins a assolir el 49,6% de la població amb un major nivell d’ingressos.

La categoria professional confirma les dades anteriors. A major categoria professional,més dificultats es declaren per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars. Així, el 35,1% de la població ocupada de menor categoria professional decla-ra que té dificultats per compaginar la vida laboral amb les tasques familiars i domèsti-ques, percentatge que arriba al 48,4% en el cas de les persones amb categoria profes-sional alta.


Gràfic 1.14. Percentatge d’entrevistats que tenen dificultats per compaginar la vidalaboral amb les tasques domèstiques i familiars segons nivell d’ingressos i nivelld’estudis. Població ocupada a partir de 16 anys. Província de Barcelona. 2006


0

10

20

30

40

50

60

Nivell d’ingressos Nivell d’estudis


%

34,2

29,3

33,2

39,943,0

50,9

40,5

49,6


Una explicació possible d’aquest fenomen la trobem en l’apartat «el temps de treball mer-cantil» pàg. 17, en el qual es podia veure que els majors nivells d’estudis, d’ingressos i decategoria professional s’associen a més hores de dedicació al treball mercantil, i més estreballa sota el règim rígid de cinc dies a la setmana, aspecte que dificulta la conciliació.

Les variables territorials no semblen incidir de manera significativa en la percepció sobreles dificultats de compaginació entre treball mercantil i treball domèstic i familiar. Segonsla centralitat dels municipis respecte de la ciutat de Barcelona, la població ocupada resi-dent als municipis de la primera corona metropolitana i a la resta de la província és la quedeclara amb més proporció que no té dificultats de conciliació (54,7% i 54,9%, respecti-vament), mentre que a Barcelona i a la segona corona metropolitana és on viuen més per-sones que han declarat que tenen dificultats (41,4% i 44,9%, respectivament). Pel que faa la grandària municipal, no apareixen diferències significatives. El percentatge de pobla-ció ocupada que diu que té dificultats oscil·la entre el 38,8% de la població resident enmunicipis de 50.000 a 100.000 habitants (que és també on viuen més persones ocupa-des que diuen que no participen en les tasques domèstiques: 11,2%) i el 42% dels muni-cipis de 10.000 a 49.999 habitants. Una altra vegada es palesa que les característiques,les circumstàncies vitals i els recursos de què disposa la població tenen més incidènciaen el seu ús del temps que no pas les característiques del territori on viuen.

La dificultat per compaginar vida laboral i tasques domèstiques segonsles característiques de les llars

Les característiques de les llars on viu la població també són un factor que pot incidir en laseva percepció sobre la dificultat per compaginar treball mercantil i treball familiar i domèstic.

Les persones que viuen en llars amb fills declaren que tenen més dificultats. En efecte, elsresultats mostren que els habitants de la província de Barcelona que viuen en llars ambnens menors de 10 anys són els que declaren, en major proporció, que tenen dificultatsper compaginar la vida laboral amb el treball familiar i domèstic. Així, el 58,5% de la pobla-ció que té infants menors de 10 anys a la llar declara que té dificultats de conciliació, men-tre que el 55,8% dels que viuen en llars sense nens menors de 10 anys no percep dificul-tats per aquest motiu. Cal assenyalar que un 10,5% de les persones ocupades que viuenen llars sense nens menors de 10 anys declara que no participa en les tasques domèsti-ques, percentatge que baixa fins al 4,9% en les llars amb nens petits. El nombre d’infantsmenors de 10 anys a la llar accentua encara més aquestes dificultats. Un 55,1% dels indi-vidus que viuen en llars amb un nen menor de 10 anys declaren dificultats per compagi-nar les tasques domèstiques amb el treball remunerat, proporció que arriba al 72,7% enel cas dels qui conviuen amb tres o més infants.

La presència a la llar de persones dependents a la llar també incideix en aquest sentit, peròde forma menys pronunciada. El 44,4% de la població que viu amb persones dependentsdeclara dificultats, una proporció lleugerament més alta que la de la població que no hiconviu (40,6%).

Un altre element que podria facilitar la compaginació és el fet de disposar d’algun tipusde servei remunerat a la llar. Ara bé, els resultats mostren el contrari: la població ocupa-da que viu en llars que disposen d’algun tipus de servei remunerat declara en major pro-



porció que té problemes de conciliació que la que no disposa d’aquests serveis. Alhora,les persones que disposen de servei remunerat semblen participar de la mateixa maneraen les tasques domèstiques que la resta, ja que no presenten un percentatge superior deresposta en la categoria «No hi participa». L’explicació pot raure en el fet que són pre-cisament les persones que perceben dificultats de conciliació les que recorren a la con-tractació de persones remunerades per tal de millorar aquesta situació.

Síntesi

• La població de la província de Barcelona dedica unamitjana de 14 hores i 42 minutssetmanals a les tasques familiars i domèstiques. La major part de la població(42,4%) hi dedica entre 1 i 10 hores.

• En relació amb l’any 2000, s’observa una tendència a invertir menys temps al tre-ball familiar i domèstic: s’ha incrementat la població que hi dedica fins a un màximde 20 hores setmanals en detriment de les dedicacions més extenses.

• El sexe és una de les variables més determinants en la distribució del temps detreball familiar i domèstic. Les dones dediquen 20 hores i 54 minuts setmanals demitjana a les tasques familiars i domèstiques, mentre que els homes hi destinen12 hores menys de mitjana (8 hores).

• També s’aprecia una major càrrega de temps per part de les dones en la distri-bució de les tasques domèstiques entre els membres de la llar, si bé les dadesd’evolució entre 2000 i 2006 marquen un augment de la coresponsabilització aixícom una major contractació de personal remunerat.


Gràfic 1.15. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons presència a la llar de nens menors de 10 anys. Població ocupadade 16 i més anys. Província de Barcelona. 2006


0

10

20

30

40

50

60

Llars amb fills menors de 10 anysLlars sense fills menors de 10 anys

No hi participaNo té cap dificultatTé dificultats

58,5

33,336,4

55,8

4,9

10,5

%


• L’edat és un factor de gran pes en la distribució del temps de treball familiar idomèstic en la mesura que és una variable que s’associa a les circumstàncies vitalsi les activitats quotidianes: a més edat, més hores es dediquen al treball domès-tic. La població de menys de 25 anys hi dedica una mitjana de 6 hores setmanals,mentre que les persones de 55 a 64 anys hi dediquen, gairebé, 18 hores setma-nals.

• La població que es dedica exclusivament a les tasques domèstiques destina aaquest treball un temps setmanal gairebé tan extens com la jornada laboral de lapoblació ocupada (30 hores i 48 minuts de tasques domèstiques a la setmana).

• La característica de la llar amb major incidència sobre el temps de treball familiari domèstic és la presència de nens menors de 10 anys. El 55,7% de la poblacióde la província de Barcelona que viu en llars amb infants dedica més de 10 horessetmanals a les tasques domèstiques, mentre que el 53,3% de la que viu en llarssense nens menors de 10 anys hi dedica entre 1 i 10 hores.

• Les dones perceben més dificultat per compaginar la vida laboral i les tasquesdomèstiques que els homes. La proporció de població que declara que té dificul-tats és del 35,4% entre els homes i del 47,5% en les dones. Un 13,6% delshomes diu que no hi participa, mentre que entre les dones que treballen aquestpercentatge no arriba al 3%.

• L’edat també incideix significativament en la dificultat per compaginar vida labo-ral i familiar. La població de 35 a 44 anys és la que declara que té dificultats enmajor proporció (un 48,8% ho considera així). Es tracta del tram d’edat que coin-cideix amb la plenitud ocupacional i amb la formació de la família. Les personesmés joves i les més grans són les que perceben menys dificultats de compagina-ció.

• El territori no ha resultat ser un factor explicatiu en la distribució del temps fami-liar i domèstic a la província de Barcelona, que s’explica més per les caracterís-tiques de les persones que viuen en un territori que no pas pels trets d’aquestterritori.



El temps lliure i de lleure

El temps lliure és el que roman entre les activitats que acompleixen un paper més estruc-tural dins del temps quotidià, com són les de caràcter laboral i les vinculades a satisfer lesnecessitats domèstiques i familiars. És potser el temps més difícil de definir, i en aquestadefinició la subjectivitat de les persones hi juga un paper important, perquè el temps lliu-re és aquell temps disponible que cada individu pot escollir a quina activitat (o no activi-tat) destina. Per a la majoria de persones, el temps lliure és un actiu la programació delqual resta limitada per l’organització d’unes altres activitats més prevalents.

El temps lliure es pot dedicar senzillament a no fer res, si bé el més habitual és omplir-lo amb activitats específiques de lleure (temps de lleure) i amb el necessari repòs. En lasocietat actual, la disminució d’hores dedicades al treball mercantil respecte de la socie-tat industrial hauria d’haver provocat una percepció de l’augment del temps lliure, peròel que ha passat és a la inversa. L’oferta cada vegada més àmplia d’activitats d’oci, cul-tura, cura personal, etc., ha implicat que, en comptes d’augmentar la percepció d’unagran disposició de temps lliure, la població tingui la sensació de manca de temps perfer totes les activitats que desitjaria, a banda de les vinculades al treball mercantil i aldomèstic.

L’ECVHPC no està originalment dissenyada per fer una cronologia precisa de les activi-tats quotidianes, però conté prou elements d’informació per analitzar bona part de les acti-vitats amb què les persones omplen el temps lliure. En aquest capítol es descriu en pri-mer lloc la percepció de la disponibilitat d’aquest temps, un indicador que, tot i ser decaràcter subjectiu, és clau en la seva anàlisi. Tal com es veurà en el capítol següent, la per-cepció de la disponibilitat de temps lliure és inversament proporcional a les càrregues tem-porals de treball mercantil i domèstic. En segon lloc també s’explora el temps de repòs,que malgrat que és una necessitat física ineludible s’ha incorporat en aquest capítol pertractar-se d’una activitat que comparteix el fet d’estar habitualment programada en fun-ció de les obligacions familiars, domèstiques i laborals. En aquest cas s’estudia el tempsde repòs que correspon a les hores de dormir. Tal com es podrà comprovar, l’existènciade compromisos laborals és un dels factors més determinants de les hores de son.

Finalment es descriuen les activitats de lleure que la població de la província realitza forade la llar, com per exemple anar al cinema, a bars i restaurants, trobar-se amb amics i ami-gues, mirar botigues, fer excursions o passejar.

Cal indicar que el capítol present comparteix les principals variables de segmentaciósociodemogràfiques que ja s’han emprat en els precedents (sexe, edat, relació amb l’ac-tivitat, estudis, ingressos, territori, etc.) i algunes de les utilitzades al llarg del capítol sobreel temps familiar i domèstic, com ara la tipologia de la llar, amb una especial atenció a lapresència de persones dependents o d’infants menors de 10 anys, així com la disponibi-litat d’algun tipus de servei remunerat d’assistència. Es tracta de factors amb una evidentcapacitat d’incidir sobre la major o menor disponibilitat de temps lliure.



La disponibilitat de temps lliure

L’ECVHPC disposa de dades sobre la percepció de disponibilitat de temps lliure. Aques-ta variable és un indicador del temps lliure de què disposa la població perquè, a l’hora devalorar-la, la càrrega temporal que suposen la resta d’activitats o obligacions quotidianesés d’una gran influència. Com es veurà en el capítol següent, la percepció de la disponi-bilitat de temps lliure és inversament proporcional a les càrregues temporals de treball mer-cantil i domèstic.

El 58% de la població declara que té bastant o molta disponibilitat de temps lliure, men-tre que només un 9,3% se situa en l’interval més baix de l’escala de temps lliure, indicantque en té molt poca disponibilitat. Aquest resultat indica que les activitats de lleure sónhabituals en la major part de la població.

Cal destacar que pràcticament no s’aprecien diferències segons el sexe en la percepcióde disponibilitat de temps lliure. En canvi, l’edat hi acompleix un paper més determinant:el temps lliure és més abundant entre les persones més joves i, especialment, en les mésgrans. La disponibilitat de temps lliure assoleix el mínim entre les persones amb edats entre35 i 44 anys, que justament es correspon amb la franja en què habitualment cal tenir curadels infants.

Com s’ha explicat en l’apartat «el temps de treball mercantil» pàg. 17, l’edat manté unaestreta relació amb l’activitat laboral, i per tant aquest segon factor també mostra una for-ta relació amb el temps lliure. Les persones jubilades són les que declaren que en tenenmés, de les quals gairebé un 90% afirmen que en tenen molt o bastant. En següent lloc,es troben en un nivell molt semblant les persones en atur i les que es dediquen a les tas-ques de la llar, de les quals al voltant del 75% declaren que tenen molt o bastant temps


Gràfic 1.16. Disponibilitat de temps lliure segons relació amb l’activitat.Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100

Molt pocPocBastantMolt

Tasques de la llarEstudiantJubilat/daBusca feinaTreballa

%

14,0

43,7

35,4

5,6

2,2

20,1

43,0

33,9

1,76,3

28,1

61,5

6,3

35,2

47,7

10,3

4,6

20,1

43,1

30,8


lliure. El següent nivell de disponibilitat el presenten els estudiants, amb un 58% que expres-sen que en tenen molt o bastant. I, finalment, la menor disponibilitat la presenten les per-sones que treballen, de les quals només el 41% gaudeixen de molt o bastant temps lliure.

A més de l’edat i la relació amb l’activitat, hi ha altres variables sociodemogràfiques cla-rament relacionades amb el temps lliure. Així, a mesura que augmenta el nivell d’estudisfinalitzats s’observa també una major presència de persones que treballen, i en conseqüèn-cia es redueix la disponibilitat de temps lliure. En relació amb els ingressos econòmics s’ob-serva com, a mesura que aquests augmenten, es tendeix a percebre menys disponibili-tat de temps lliure.

L’estructura de les llars també dóna lloc a diferències apreciables. En les llars amb nuclifamiliar s’observa una reducció de la disponibilitat de temps lliure, que assoleix el mínimen aquelles unitats constituïdes per una parella amb fills, de les quals només un 49% delscasos declaren que tenen bastant o molt temps lliure. La màxima disponibilitat de tempslliure s’assoleix en les llars unipersonals, en què es declara en un 78% dels casos que entenen bastant o molt.

La presència d’infants menors de 10 anys té una gran incidència en la quantitat de tempslliure disponible. Només un 37,1% de les persones que conviuen amb menors de 10 anysdeclaren que tenen molt o bastant temps lliure, en contrast amb el 63,7% que declarenles persones sense infants a càrrec seu. En canvi, en cas que hi hagi persones depen-dents a la llar s’observa un resultat curiós: les persones que hi conviuen declaren que tenenforça més temps lliure (un 71,9% en tenen molt o bastant) que les que no es troben enaquesta situació (56,8%). Cal tenir en compte que aquest resultat es pot ocasionar perdos factors. En primer lloc, que s’hagi entrevistat la mateixa persona dependent, la qual


Gràfic 1.17. Disponibilitat de temps lliure segons estructura de la llar.Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100

Molt pocPocBastantMolt

MonoparentalParellaamb fills

Parellasense fills

Sense nucli:2 persones o més

Sense nucli:unipersonal

%

3,9

15,3

36,0

42,0

6,2

31,4

26,4

34,4

5,5

22,5

36,1

34,8

12,2

37,3

36,5

12,9

6,4

30,4

36,0

24,6


precisament per la seva condició no pot realitzar gaires activitats i, per tant, li genera lasensació de tenir molt temps desocupat (de fet, en el 40,2% de les llars amb alguna per-sona dependent, ha estat precisament aquesta la que ha respost l’enquesta). En segonlloc, que les persones que tenen cura d’altres dependents passen bona part del tempsfent companyia i vigilància, i que pel fet que no s’ocupen d’altres tasques més actives tam-bé poden tenir més sensació de temps desocupat, o bé no es poden plantejar la realitza-ció d’activitats fora de la llar però sí dins d’aquesta.

Per la seva banda, la presència de serveis remunerats a la llar no té una incidència signi-ficativa en la disponibilitat de temps lliure que declaren les persones entrevistades, la qualcosa posa de manifest que en l’adquisició d’aquests serveis podrien pesar més els mo-tius de confort que no pas el de voler alliberar temps; o bé que no es tradueix en una per-cepció de disposar de més temps, encara que en realitat sigui així, perquè són preci-sament les persones ambmenys temps disponible les que contracten aquest tipus de per-sonal.

Finalment, en considerar la incidència dels factors territorials s’observa com la disponibi-litat de temps lliure és sensiblement més baixa entre les persones que resideixen alsmunicipis de la primera corona metropolitana, i augmenta a mesura que hom es despla-ça cap a la capital o bé cap a les comarques més perifèriques de la província. Cal tenir encompte que precisament en els municipis de la primera corona hi ha una proporció sen-siblement superior de població laboralment activa. Paral·lelament, també s’aprecia unamenor percepció de disponibilitat de temps lliure en els municipis de grandària mitjana,bona part dels quals es concentren precisament a la primera corona metropolitana.

Les hores de son

El descans és una activitat a la qual es destina una gran part del temps diari. El descanses podria entendre com una activitat més, a la qual de forma més o menys voluntària esdedica temps: el repòs, el no fer res, o fins i tot alguna altra activitat de lleure que algunespersones podrien considerar que al mateix temps és descans. En aquest darrer cas, ésmolt difícil establir la diferència entre temps lliure i de repòs, ja que tots dos fenòmens tin-drien lloc alhora. Però al mateix temps el descans és una necessitat fisiològica inevitable,que associem bàsicament al son, i a la qual cal garantir-li una quantitat mínima de tempsper tal de no perjudicar les condicions de salut de les persones. Així, en aquesta seccióes descriu específicament el temps dedicat a dormir.

De mitjana, les persones residents a la província de Barcelona destinen gairebé vuithores diàries a dormir (7 hores i 50 minuts). El període de son nocturn comprèn des deles 23:40 h fins a les 07:30 h, aproximadament. Aquesta mitjana de gairebé vuit horesvaria significativament segons les característiques de la població.

Les diferències més marcades es troben en dos factors: l’edat i el nivell d’estudis acabats.En el cas de l’edat, s’observa una diferència màxima de gairebé dues hores entre les per-sones que més temps dormen (65 i més anys, 9 hores i 2 minuts) i les que menys dor-men (35-44 anys, 7 hores i 21 minuts). En general, s’observa una tendència per la qualles persones d’edat mitjana dormen menys temps que les persones més grans i les més



joves. Per la seva banda, en relació amb el nivell d’estudis es detecta una variació de mag-nitud semblant: a major nivell d’estudis menys hores es dormen, oscil·lant entre les 9 horesi 9 minuts diaris de les persones sense estudis i les 7 hores i 20 minuts de les personesamb estudis superiors, aspecte que pot estar condicionat per la relació entre les dues varia-bles (a més edat, menor nivell d’estudis).

També s’aprecien diferències prou importants quan es considera el nivell d’ingressosdeclarats, que mostren una tendència paral·lela al cas dels estudis: a mesura que aug-menten els ingressos són menys les hores dedicades a dormir, amb oscil·lacions de gaire-bé una hora i mitja entre els dos extrems de l’escala d’ingressos. En el cas del sexe s’ob-serva una diferència significativa però de magnitud molt menys accentuada que en elsfactors anteriors: les dones dormen una mitjana de 18 minuts més que els homes. Final-ment, no es pot descriure cap variació important en funció de les variables territorials estu-diades.

Totes les tendències apuntades per les variables de segmentació anteriors apunten capa una relació evident entre el temps de dormir i el fet de dedicar-se al treball mercantil.En totes les variables amb diferències importants, els grups que dediquen menys tempsa dormir són aquells en què la variable del temps mercantil és superior a la mitjana:homes, persones en edats mitjanes, amb estudis mitjans i superiors, i amb ingressosmés elevats.

Les activitats de lleure

L’ECVHPC recull informació sobre les activitats de lleure mitjançant la combinació tant depreguntes obertes com de llistats predefinits d’activitats de les quals els entrevistats asse-nyalen la freqüència de realització. Malgrat que cap d’aquestes preguntes no enregistra


Gràfic 1.18. Mitjana d’hores diàries dedicades a dormir segons edat (anys).Província de Barcelona. 2006


06:00

06:27

06:54

07:22

07:49

08:16

08:44

09:11Hores

65 i més55-6445-5435-4425-34<25

07:41

07:2707:21 07:23

07:56

09:02


directament la quantitat de temps associat a la realització d’aquestes activitats, en con-junt l’enquesta ofereix força elements per obtenir una descripció aproximada de la impor-tància del lleure dins del temps de cada persona.

Una primera informació que recull l’enquesta és el nombre d’activitats de lleure que cadaindividu realitza fora de la llar, limitat a un màxim de cinc a causa del format del qüestio-nari. La major part de les persones enquestades declaren que fan una (36,3%) o dues(33,9%) activitats de lleure diàries fora de la llar, i pràcticament ningú (0,4%) afirma que noen fa cap. Òbviament, es poden apreciar diferències significatives en el nombre d’aques-tes activitats quan es consideren diversos factors sociodemogràfics.

Segons l’edat, hi ha una clara tendència a fer un menor nombre d’activitats de lleure a mesu-ra que la població és més gran. Per contra, les diferències en el nombre d’activitats delleure són pràcticament inapreciables entre homes i dones.

Pel que fa al nivell d’estudis i el d’ingressos, les persones amb estudis mitjans o superiorsfan més activitats de lleure, ja que mostren unes proporcions força per sobre de la mitja-na poblacional en el cas de fer tres o quatre activitats. En el mateix sentit, les personesamb un major nivell d’ingressos també manifesten que fan un major nombre d’activitatsde lleure, seguint una tendència molt semblant a l’apuntada en el cas del nivell d’estudis.

Tipus d’activitats de lleure

A partir de les respostes especificades pels entrevistats en les preguntes obertes sobre eltipus d’activitats de lleure que realitzen, s’han identificat les següents com les més esmen-tades per la població de la província de Barcelona:

• Passejar: 53,0%.

• Fer esport: 20,0%

• Anar al cinema: 19,2%.

• Trobar-se amb amics i amigues: 19,2%.

• Comprar o mirar botigues: 14,6%.

• Sortir a dinar i sopar en algun restaurant: 11,6%.

• Anar a bars, discoteques o sales de ball: 10,0%.

És molt il·lustrador segmentar aquestes respostes segons les diverses variables sociode-mogràfiques que ofereix l’enquesta, ja que permet identificar el tipus d’activitat en què ten-deix a especialitzar-se cada grup.

Les dones responen més sovint a la variable anar al cinema (21,3%) i de compres (20,1%),mentre que els homes tendeixen a practicar esports (26,7%).

Les persones d’edats més joves, especialment les de menys de 25 anys, indiquen méssovint relacionar-se amb amics (56,5%), anar al cinema (33,4%), practicar esports (28,6%)i anar a bars o discoteques (27%). Per la seva banda, les persones més grans es dedi-quen en major proporció al passeig; més del 67% de les persones de més de 55 anys vanindicar que feien aquesta activitat. Finalment, les persones d’entre 25 i 44 anys assenya-len, per ordre, passajar, practicar esports, anar al cinema o a restaurants.



Les persones amb un major nivell d’estudis mostren taxes de resposta clarament supe-riors en la majoria de les activitats de lleure, tret de dues excepcions: passejar i anar debotigues. Les persones sense estudis i amb estudis primaris (en la majoria personesgrans) són les que més responen a la categoria passejar, mentre que anar de botigues nomostra cap diferència significativa segons el nivell d’estudis.

S’associen clarament amb un major nivell d’ingressos anar a restaurants, anar al cinemai practicar esports. En canvi, amb els nivells més baixos d’ingressos es relacionen activi-tats com anar a bars o discoteques, passejar, quedar amb amics i anar de botigues.

Les dues variables territorials de segmentació mostren poques diferències importants. Con-siderant en primer lloc la centralitat del municipi de residència, només destaca la majortaxa de resposta d’anar al cinema entre els residents a Barcelona (21,8%) i a la primeracorona metropolitana (24,3%), fenomen que es correspon amb la major concentració enaquests municipis de l’oferta d’aquesta mena d’establiments.

D’altra banda, atenent al volum poblacional dels municipis no es pot determinar cap ten-dència lineal de variació en la realització d’activitats de lleure. Només destaca alguna des-viació aïllada, com la major resposta del cinema en els municipis d’entre 50.000 i 99.999habitants (24,8%) o una menor tendència a practicar esports en els municipis d’entre100.000 i 250.000 habitants (15,6%).

A banda de la informació anterior, que s’ha extret a partir de preguntes obertes, l’ECVHPCtambé preguntava qualitativament sobre la freqüència amb què es realitzaven algunes acti-vitats predefinides, com ara anar al cinema, anar a bars, discoteques o sales de ball, anara restaurants i fer excursions.18 Tot seguit s’analitzen aquestes activitats posant l’èmfasien la incidència que els condicionants d’activitat laboral i d’estructura de la llar tenen enla seva freqüència de realització. Tal com s’ha posat de manifest en les pàgines precedents,tant el sexe com l’edat es relacionen fortament amb les diverses categories de relació ambl’activitat laboral, de manera que aquesta variable acompleix una funció d’indicador de sín-tesi en la següent descripció d’activitats.

Cinema

Els estudiants són el principal col·lectiu consumidor de cinema en termes relatius, ja queel 74,7% manifesten que hi van sovint o ocasionalment. En segon terme trobem les per-sones laboralment actives, tant si tenen feina (54,5%) com si són a l’atur (44,6%). En can-vi, destaca que el 73,5% de les persones jubilades i el 60,5% de les que es dediquen ales tasques de la llar manifesten que no van mai al cinema.

En relació amb l’estructura de la llar, no s’aprecia un clar patró de diferenciació entreels diversos tipus, a banda del fet que en les llars amb un nucli familiar es faci un con-sum de cinema lleugerament superior a la resta de llars. Tanmateix, hi ha un element del’estructura familiar que marca importants diferències: el 75% de les persones que viuen


18. L’enquesta també analitza la freqüència d’assistència a teatres, museus i exposicions, però aquests esta-bliments s’han obviat en aquesta anàlisi perquè tenen un nivell global de visita molt baix en relació amb la res-ta. Aspecte que no permet establir diferències gaire explicatives.


en llars amb persones dependents no van mai o gairebé mai al cinema, i en canviaquesta proporció baixa fins al 55,7% entre la resta de persones.19 Per la seva banda,el fet de tenir fills menors de 10 anys a càrrec implica una menor assistència al cinema,però la diferència és d’una magnitud molt inferior que en el cas de les persones depen-dents.

Finalment, la freqüència d’assistència al cinema és sensiblement superior entre les perso-nes que disposen de serveis remunerats a la llar (vegeu l’apartat «El temps de treball fami-liar i domèstic» pàg. 33, per a més informació sobre serveis remunerats a la llar); d’aques-tes, el 51,3% hi va sovint o ocasionalment, en contrast amb el 39,8% de les persones queno disposen d’aquests serveis.

Bars, discoteques, sales de ball

Visitar bars, discoteques o sales de ball és una activitat clarament realitzada pels més joves,tal commostra el fet que el 83,8% del col·lectiu d’estudiants manifestin que visiten aquestsestabliments sovint o ocasionalment. Una tendència ben contrastada l’ofereixen les per-sones jubilades i les dedicades a les tasques de la llar, de les quals més d’un 80% en totsdos casos manifesten que no hi van mai o gairebé mai.

En relació amb l’estructura de la llar, s’aprecia una major propensió a visitar aquests esta-bliments d’oci entre les famílies amb fills i entre les persones de nuclis no familiars on con-


Gràfic 1.19. Freqüència d’assistència al cinema segons relació amb l’activitat.Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100

MaiGairebé maiOcasionalmentSovint


%

22,1

23,3

36,7

17,8

33,6

21,8

30,9

13,7

73,5

11,6

11,23,5

5,0

19,9

46,3

28,4

60,5

16,8

18,3

4,2

19. Cal tenir en compte que en aquestes llars l’enquesta pot haver estat administrada a la mateixa personadependent. Si bé això pot haver passat en una proporció reduïda dels casos, pot tenir alguna incidència sobreels resultats. Aquesta observació cal aplicar-la a la resta de casos en què s’utilitza aquesta variable de seg-mentació.


viuen dues o més persones. Les dades també mostren que la freqüència de consumd’aquests establiments és lleugerament inferior quan es tenen fills menors de 10 anys obé altres persones dependents a càrrec.

Restaurants

A diferència del que s’ha descrit per als establiments d’oci de la secció anterior, freqüen-tar restaurants s’associa principalment a les persones que treballen, de les quals un75,5% hi va sovint o ocasionalment. Així mateix, els estudiants presenten igualment unshàbits de consum en restaurants força elevat, ja que amb un 68,4% que declaren que hivan sovint o ocasionalment esdevenen el segon col·lectiu més usuari. Novament, són lespersones jubilades i les dedicades a les tasques de la llar les que menys ús fan d’aquestsestabliments.

D’altra banda, s’observa com en les llars amb nuclis familiars es va lleugerament més arestaurants que en les llars sense nucli. Però així com la freqüència de visita d’aquests esta-bliments és molt semblant entre les persones que tenen infants a càrrec i les que no entenen, el seu ús decau notablement entre aquells que viuen en llars amb presència de per-sones dependents; d’aquestes darreres, només el 39,9% van a restaurants sovint o oca-sionalment, en contrast amb el 63,5% que presenten la resta d’entrevistats.

Per la seva banda, disposar de serveis remunerats a la llar marca una important diferèn-cia en la proporció de persones que van molt sovint als restaurants: un 29,7% de les per-sones que en disposen, i un 15% de les que no en disposen. Cal indicar, però, que a mésdel temps disponible, això podria ser un indicador del nivell de renda de què gaudeixenaquestes persones.


Gràfic 1.20. Freqüència de visita a bars, discoteques o sales de ball segons relacióamb l’activitat. Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100



%

35,1

17,2

27,8

19,7

34,8

16,0

30,9

18,4

75,9

6,4

11,0

6,5

7,1

8,1

34,0

49,8

70,1

10,4

15,1

4,0


Excursions

La freqüència de realització d’excursions és a nivell global força més baixa que la mani-festada per a la resta d’activitats de lleure descrites en els paràgrafs anteriors, fet altra-ment lògic, ja que es tracta d’una activitat que acostuma a ocupar una quantitat de tempsforça superior.


Gràfic 1.21. Freqüència de visita a restaurants segons relació amb l’activitat.Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100

Mai Gairebé mai Ocasionalment Sovint


%

9,7

14,8

50,1

25,4

20,9

18,3

46,3

14,5

43,1

21,2

28,6

6,9

7,7

23,4

45,4

23,0

37,1

21,2

34,4

7,2

Gràfic 1.22. Freqüència de realització d’excursions segons relació amb l’activitat.Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100



%

35,9

13,6

32,3

17,7

51,0

12,3

27,5

8,3

61,1

9,7

19,2

9,3

37,2

24,1

27,9

9,8

61,5

10,1

20,7

7,0


Si considerem l’activitat laboral dels residents a la província, es pot descriure un patró for-ça semblant al cas dels restaurants: els qui manifesten en major grau fer excursions sovinto ocasionalment són les persones que treballen (50%), seguides gairebé al mateix nivellper estudiants (37,7%) i persones que busquen feina (35,8%).

En relació amb l’estructura de la llar, s’observa que en els nuclis constituïts per una pare-lla la freqüència de realització d’excursions és lleugerament superior, així com en el casd’aquelles persones que tenen a càrrec seu infants de menys de 10 anys, fet que indicael caràcter més familiar d’aquesta mena d’activitat. En canvi, quan es resideix en llars ambpresència de persones dependents la freqüència de les excursions és menor, tal com pas-sa amb tota la resta d’activitats analitzades.

Finalment, disposar de serveis remunerats a la llar es relaciona amb una freqüència de realit-zació d’excursions considerablement superior a la que mostren les persones que no dis-posen d’aquests serveis.

Pràctica d’esports

Un 20% de les persones enquestades manifesten que practiquen esports amb regulari-tat quan se’ls pregunta obertament per les seves activitats de lleure. Ara bé, entre els quien practiquen, la seva assiduïtat no és homogènia.

Entre els col·lectius que practiquen esports més sovint destaquen, en primer lloc, les per-sones jubilades. Fins a un 61,6% dels practicants d’aquest col·lectiu manifesten que hofan regularment quatre o més cops per setmana. En segon lloc es troben les personesdedicades a les tasques de la llar, i tot seguit les persones que busquen feina. Els trescol·lectius esmentats són precisament els que declaren també que tenen més disponibi-


Gràfic 1.23. Periodicitat setmanal en la pràctica d’esports segons relació amb l’activitatlaboral. Província de Barcelona. 2006


0

20

40

60

80

100

4 o més3 vegades2 vegades1 vegada<1 vegada


%

22,1

27,3

19,4

22,6

6,4

35,7

23,6

21,3

14,3

4,2

61,6

13,7

12,6

7,81,5

27,7

24,4

28,9

11,5

4,5

46,6

28,6

14,0

6,11,5


litat de temps lliure. Per la seva banda, les persones esportistes que treballen o que estu-dien són menys regulars en la seva pràctica.

En relació amb l’estructura de la llar, s’observa que la major regularitat en la pràctica de l’es-port es dóna entre les persones que viuen sense nuclis familiars constituïts i entre les pare-lles sense fills. Consegüentment, a les llars on cal tenir cura de nens menors de 10 anys espractiquen esports amb molta menys freqüència. En canvi, s’observa una tendència con-trària a les llars on conviuen persones dependents: en aquest cas, els enquestats manifes-ten que practiquen esports amb més assiduïtat, especialment en el cas de fer-ho quatre omés cops per setmana. Però aquest resultat està influït pel fet que del 48,8% de les per-sones dependents en té cura la dona principal de la llar, de les quals una bona part es decla-ren dedicades a les tasques de la llar com a ocupació principal (quan cap dels homesenquestats ho fa), les quals al seu torn manifesten practicar esport molt regularment.

Síntesi

• Més de la meitat de la població (58%) expressa la percepció de disposar de bas-tant o molt temps lliure.

• Les persones jubilades en primer terme, i els estudiants en segon, són les quemanifesten que disposen de més temps lliure. Les persones en edat adulta, majo-ritàriament vinculades a l’activitat laboral, són les que menys temps lliure perce-ben que tenen.

• Les persones residents en llars unipersonals són també les que perceben que tenenmés temps lliure. En canvi, a les llars on hi ha fills la percepció de temps lliure ésforça inferior.

• Dormir és una activitat que consumeix una gran part del temps diari; de mitjana,els residents a la província de Barcelona destinen gairebé vuit hores diàries a dor-mir. Tanmateix, entre els perfils sociodemogràfics en els quals predomina l’activi-tat laboral el temps de son representa fins a una hora menys que la mitjana.

• Les persones més joves, amb estudis mitjans o superiors i amb unmajor nivell d’in-gressos manifesten que fan un major nombre d’activitats de lleure.

• Entre les activitats de lleure que les persones enquestades indiquen que fan enresposta a preguntes obertes destaca el predomini de passejar, que s’ha expres-sat en el 53% dels casos. En un següent nivell, proper al 20% dels casos, s’hanrespost la pràctica d’esports, anar al cinema i quedar amb amics i amigues.

• Es poden establir clares associacions entre el tipus d’activitat de lleure i el perfilocupacional de les persones. Anar al cinema, a bars i discoteques són activitatspreferents per les persones joves, mentre que la població ocupada manifestaanar més a restaurants i fer excursions.

• Per a tot tipus d’activitats de lleure, els entrevistats que resideixen en llars ambpresència de persones dependents mostren una freqüència de realització forçainferior. En canvi, tenir cura d’infants menors de 10 anys no té un efecte tanimportant sobre les activitats de lleure; fins i tot en els casos en què es tracta d’ac-tivitats típicament familiars, com en el cas de les excursions, es realitzen amb unamajor assiduïtat.



• Disposar de serveis remunerats a la llar es relaciona en general amb una major fre-qüència d’activitats de lleure, tret d’algunes activitats (anar a bars, restaurants osales de ball, practicar esports) on disposar d’aquests serveis no presenta cap inci-dència.



Després de descriure de forma separada els temps que la població de la província de Bar-celona dedica a les diverses activitats (treball mercantil, treball familiar i domèstic i temps lliu-re i de lleure), cal estudiar com conflueixen aquests temps. Es tracta d’analitzar globalmentla càrrega setmanal que suposa el temps de treball i comparar-la amb la valoració de la dis-ponibilitat de temps lliure. Amb aquesta finalitat, s’han construït uns indicadors sintètics sobrela distribució de les càrregues setmanals de treball entre la població. Les càrregues es cal-culen per a tota la població, participi o no en les activitats (treball mercantil i treball familiar idomèstic). Aquesta informació es completa amb una lectura de la percepció sobre la dis-ponibilitat de temps lliure a partir d’una valoració mitjana que va del 0 (gens) al 10 (molt).

En primer lloc, l’anàlisi es realitza considerant el conjunt de la població de la província deBarcelona i caracteritzant-lo segons les principals variables sociodemogràfiques i terri-torials. Tal com s’ha vist al llarg dels capítols anteriors, els usos del temps són diferentssegons el cicle vital, perquè les circumstàncies de cada moment vénen determinades perla relació dels individus amb el mercat de treball, l’estructura familiar (emancipats, casats,fills...), les activitats a què es dediquen, etc., i aquests factors són els que al seu torn deter-minen les activitats quotidianes i les càrregues en temps que se’n deriven. S’ha vist comels temps individuals i familiars varien segons el sexe, l’edat, la relació amb l’activitat, elnivell d’estudis, etc. En aquest capítol es veurà com es poden diferenciar tres granscol·lectius segons l’edat que presenten un ús del temps diferenciat. Per tant, en segonlloc s’analitzen els indicadors de càrregues temporals i disponibilitat de temps lliure pera aquests tres grups d’edat que conformen la variable de cicle vital, i es caracteritzensegons les diverses variables explicatives.

Les càrregues de la població

La càrrega total de temps és la suma d’hores que el conjunt de població de la provínciade Barcelona dedica al llarg d’una setmana al treball mercantil i al treball familiar i domès-tic. Així, el que s’està mesurant és el temps social (suma mitjana de temps consideranttots els individus de la mostra), i no tan sols el temps que hi dedica la població que parti-cipa en l’activitat. Aquesta informació es contrasta amb la percepció de disponibilitat detemps lliure dels individus en una escala de 0 (gens) a 10 (molt).

Per a la població de la província de Barcelona, la càrrega total de temps de treball pro-ductiu i reproductiu setmanal20 és de 37 hores i 26 minuts de mitjana. D’aquestes, 22 hores

| 63

2. Les càrregues de temps

20. Al llarg del capítol 2, s’observa que la mitjana d’hores de la càrrega total de treball productiu i reproductiusetmanal no es correspon amb la suma directa de la mitjana d’hores de treball mercantil i treball familiar i domèstic,


i 33 minuts es destinen al treball mercantil i 14 hores i 42 minuts al treball familiar i domès-tic. La valoració de disponibilitat de temps lliure rep un aprovat just (5,1 punts de mitjana).Tal com es veurà més endavant, la contribució al mercat laboral és gairebé determinanten la càrrega, ja que a partir dels 65 anys la càrrega total de temps de treball corresponnomés al treball domèstic.

Càrregues segons el sexe i l’edat de la població

L’anàlisi segons el sexe mostra algunes diferències. La càrrega global setmanal de lesdones és de dues hores més que la dels homes. Així, els homes tenen una càrrega detreball de 36 hores setmanals, mentre que la de les dones és de 38 hores, si bé la valo-ració de la disponibilitat de temps lliure és pràcticament idèntica (5,2 i 5,1, respectivament).Si s’estudien les càrregues segons el tipus de treball, les diferències s’accentuen. Entrela població masculina, la major càrrega de temps de treball és la derivada del treball mer-cantil (28 hores setmanals –recordem que es tracta del temps de tota la població, estiguiocupada o no–), que en la població femenina baixa fins a les 17 hores (dada que reflec-teix la major taxa d’ocupació masculina i la major presència de jornades parcials entre lesdones). Per contra, la càrrega de temps de treball familiar i domèstic dels homes és devuit hores setmanals, 12 hores menys que les dones (que arriben gairebé a les 21 horessetmanals).

La distribució de les càrregues presenta diferències significatives segons l’edat. A granstrets, es poden apreciar dos grups de població segons la seva relació amb les càrreguesde treball i la valoració del temps lliure:

• Les persones menors de 25 anys i les majors de 64 són les que declaren menors càr-regues temporals de treball. Ara bé, la població gran és la que presenta menys càr-regues, de les quals gairebé la totalitat són per treball familiar i domèstic, mentre queels més joves tenen una càrrega global més elevada, que correspon sobretot a tre-


Taula 2.1. Càrregues setmanals de treball i valoració del tempslliure. Província de Barcelona. 2006

hores i minuts

Temps de treball mercantil 22:33

Temps de treball familiar i domèstic 14:42

Càrrega total setmanal 37:26

Mitjana 0-10

Valoració disponibilitat de temps lliure 5,1


degut a que en el recompte d’hores no es tenen en compte les categories de no resposta (ns/nc). De maneraque la població de referència per a cada càrrega (treball-familiar i domèstic) no és exactament la mateixa.D’altra banda, en el supòsit que no hi hagués respostes ns/nc, la distribució matemàtica de la suma de lesdues mitjanes no seria la mateixa que la distribució mitjana de la suma de dues variables.


ball mercantil. L’altra gran diferència es troba en la valoració de disposició de tempslliure: els joves li donen 4,6 punts de mitjana, mentre que els majors de 64 anys li ator-guen la nota més alta de tota la població de la província (7,4).

| 652. Les càrregues de temps

Gràfic 2.1. Càrregues setmanals de treball segons sexe. Província de Barcelona. 2006


0

7

14

21

28

35

42

Homes Dones

Càrrega total semanal (hh:mm)

Temps de treball familiar i domèstic (hh:mm)

Temps de treball mercantil (hh:mm)

28:07

17:24

8:01

20:54

36:2038:28

Hores

Gràfic 2.2. Càrregues setmanals de treball i valoració del temps lliure segons edat.Província de Barcelona. 2006


0

12

24

36

48

60

Càrrega total setmanal (hh:mm)

Temps de treball familiar domèstic (hh:mm)Temps de treball mercantil (hh:mm)

81 i més65-8045-6425-44<25

Hores

Valoració disponibilitat temps lliure (valors en negreta)

4,64,1

24:47

18:41

5:56

47:52

33:54

13:56

41:00

23:20

17:26

19:07

18:16

0:52

12:20

5,0

7,4

8,4


• La població de 25 a 64 anys és la que declara majors càrregues de treball. Dins d’a-quest grup, però, també s’hi aprecien diferències. Les persones de 25 a 44 anys sónles que presenten més càrrega i les que menys disponibilitat de temps lliure perce-ben. D’altra banda, la càrrega de treball mercantil és més gran entre la població de25 a 44 anys, i la de treball domèstic entre la de 45 a 64 anys.

Altres factors explicatius: la relació amb l’activitat, el nivell d’estudis, el nivelld’ingressos i el territori de residència

Les càrregues temporals de treball també s’han analitzat segons la relació de la poblacióamb l’activitat laboral. Com és lògic, la població ocupada és l’única que té càrregues detreball mercantil (40 hores i 15 minuts setmanals). Això fa que, sumant-hi les 11 hores i 28minuts que dediquen a les tasques domèstiques, sigui el grup amb una major càrrega glo-bal setmanal i també el que valora més per sota la disposició de temps lliure (3,9). El segongrup amb major càrrega de treball setmanal és el de la població que es dedica a les tas-ques domèstiques (30 hores i 48 minuts setmanals). Els jubilats (14 hores i 41 minuts) iels estudiants (5 hores) són els grups amb menor càrrega setmanal dedicada a les tas-ques domèstiques.

Pel que fa al nivell d’estudis i el d’ingressos, a mesura que s’incrementen, augmenta lacàrrega global i disminueix la valoració del temps lliure. Concretament, el factor que inci-deix més en la càrrega global és l’increment del temps invertit en el treball mercantil. Percontra, el treball familiar i domèstic dibuixa una tendència inversa (i menys accentuada), idisminueix a mesura que la població presenta majors nivells d’estudis i d’ingressos.


Gràfic 2.3. Càrregues setmanals de treball i valoració del temps lliure segons nivelld’ingressos. Província de Barcelona. 2006


0

12

24

36

48

60

Càrrega total setmanal (hh:mm)



Hores


4,5 4,2

6,3

25:30

18:14

7:03

29:08

12:20

41:36

4,8

46:07

11:33

42:11

51:12

8:54

35:33


L’anàlisi de les càrregues de temps setmanals segons el territori de residència mostra algu-nes diferències. Pel que fa al volum de població, les majors càrregues corresponen a lespersones dels municipis mitjans i petits, mentre que les dels municipis més grans i les dela ciutat de Barcelona presenten càrregues lleugerament inferiors. L’explicació rau en eltemps de treball mercantil, menor a Barcelona i als municipis de més de 10.000 habitants.No hi ha grans diferències en el temps de treball familiar i domèstic segons la grandàriadel territori de residència, destacant només que a la ciutat de Barcelona és lleugeramentmés baix que a la resta de territoris.

Segons la centralitat, s’observa com les persones amb majors càrregues globals de tre-balls viuen en els municipis de la primera i la segona corona metropolitana, mentre quea Barcelona i a la resta de la província les càrregues són una mica més baixes (unes 35-36 hores enfront de les 38-39 de les dues corones). En aquest cas, l’explicació rau tanten el temps de treball mercantil com en el de treball familiar i domèstic, més elevats entrela població resident a la primera i la segona corona metropolitana.

La valoració de la disponibilitat de temps lliure associada a aquestes dades mostra comla població de Barcelona és la que disposa de més temps lliure (5,5).

Les càrregues segons el cicle vital

Les anàlisis precedents confirmen que l’edat és una de les variables més explicatives deles càrregues temporals de treball i de la percepció sobre la disponibilitat de temps lliure,en la mesura en què s’associa a les activitats quotidianes característiques de cada moment


Gràfic 2.4. Càrregues setmanals de treball i valoració del temps lliure segons grans grupsd’edat (cicle vital). Província de Barcelona. 2006


0

12

24

36

48

60


Mitjà-altMitjà-baixBaix

Hores


4,54,6

18:41

5:56

29:33

15:22

7,6

0:39

16:52


del cicle vital i derivades de la relació amb el mercat de treball, l’emancipació i la formacióde família. Tal com resumeix el gràfic 2.4, es poden definir tres grans grups d’edat que pre-senten càrregues temporals de treball ben diferenciades. En les pàgines següents s’es-tudiarà cadascun d’aquests grups més detalladament.

Les càrregues de la població jove

Segons les dades de l’ECVHPC, la població de menys de 25 anys de la província deBarcelona suporta una càrrega de treball setmanal relativament baixa (24 hores i47 minuts), que equival aproximadament al 14,6% del temps de la setmana. Cal tenirpresent, però, que en la càrrega global del temps de les persones joves no queda reco-llida una de les activitats principals de treball en aquest grup d’edat: assistir als centresacadèmics i estudiar. Aquest biaix s’ha de tenir en compte a partir d’ara en la interpre-tació de les càrregues temporals de la població jove en comparació amb la resta de grupsd’edat.

De les més de 24 hores de càrrega setmanal, la majoria corresponen al treball mercantil(18 hores i 41 minuts). El temps de dedicació a les tasques familiars i domèstiques és moltmenor (5 hores i 56 minuts).

El col·lectiu de persones joves presenta algunes diferències internes. La seva anàlisi per-met concloure que el factor que més incideix en la diferent distribució de les càrregues tem-porals entre el jovent és la relació amb l’activitat. Els joves que treballen presenten una càr-rega global de 43 hores i 33 minuts setmanals, dels quals la major part (38 hores i 18 minuts)correspon al treball mercantil. Per contra, els qui estudien presenten una càrrega de 4 horesi 52 minuts, corresponents a les tasques familiars i domèstiques.

Entre la població jove ocupada, la categoria professional també incideix en les càrreguestemporals, essent els de categoria professional superior els que presenten una major càr-rega per treball mercantil i els de categoria més baixa els que presenten una major càrre-ga en treball familiar i domèstic. Les càrregues globals, però, són força similars.

A banda de l’ocupació, el sexe també incideix en la distribució de les càrregues tempo-rals entre la població jove. Les càrregues globals setmanals són similars entre homes i dones(25 hores els homes i 24 hores les dones), si bé el pes del treball mercantil i el del treballdomèstic presenten diferències. Els homes tenen una càrrega setmanal de cinc hores més


Taula 2.2. Càrregues setmanals de treball i valoració del tempslliure de la població jove. Província de Barcelona. 2006

<25

Temps de treball mercantil (hh:mm) 18:41

Temps de treball familiar i domèstic (hh:mm) 5:56

Càrrega total setmanal (hh:mm) 24:47

Valoració disponibilitat de temps lliure 4,6



que les dones en treball mercantil, i les dones dediquen tres hores setmanals més que elshomes a les tasques domèstiques.21

Les càrregues de la població adulta

L’edat adulta es correspon amb el moment del cicle vital en què la inserció en el mercatde treball és més gran, i també amb l’etapa de majors càrregues familiars i domèstiquescom a conseqüència dels fenòmens de l’emancipació i la formació de la família.

La població de la província de Barcelona de 25 a 64 anys és la que suporta una càrregamés gran de treball setmanal: 45 hores i 3 minuts, que equival al 26,8% del total del tempssetmanal. La major part de la càrrega ve donada pel treball mercantil (29 hores i 33 mi-nuts), i menys pel treball familiar i domèstic (15 hores i 22 minuts). En conseqüència, lavaloració de la disponibilitat de temps lliure és força baixa (4,5 punts de mitjana).

Dins d’aquest col·lectiu d’edat s’hi engloben un nombre divers de perfils i hàbits quotidians,de manera que, tot i tenir en comú una elevada càrrega de treball, s’hi troben diferències.En primer lloc, en dividir els adults en dos grups d’edat, apareixen diferències significati-ves. La població de 25 a 44 anys presenta una càrrega de treball setmanal més elevadaque la de 45 a 64, determinada sobretot per una major càrrega en treball mercantil (fet queindica també una major proporció de població ocupada dins del primer grup d’edat). Pelque fa al treball domèstic, els resultats són a la inversa, i la major càrrega és la que presen-ta la població de 45 a 64 anys. En la valoració de la disponibilitat de temps lliure s’apreciauna major satisfacció entre els adults grans (5,0) que entre els adults més joves (4,1).

L’anàlisi segons el sexe mostra diferències importants. Si bé la inversió global de tempsés similar entre els dos sexes (44 hores i 22 minuts els homes i 45 hores i 42 minuts lesdones), els temps invertits en cada activitat divergeixen clarament. Els homes presentenuna dedicació força intensiva al treball mercantil (36 hores) i només dediquen vuit horessetmanals al treball domèstic. Per contra, el temps de la població femenina es distribueixen parts gairebé iguals entre el treball mercantil (23 hores i 11 minuts) i el treball familiar idomèstic (22 hores i 25 minuts). La valoració del temps lliure és pràcticament igual (4,5els homes i 4,4 les dones).


21. En el cas de les persones joves, no es presenta l’anàlisi de les càrregues segons el nivell d’estudis i d’in-gressos, ja que són variables especialment condicionades per l’edat i els resultats no han estat significatius.

Taula 2.3. Càrregues setmanals de treball i valoració del temps lliure de la poblacióadulta. Província de Barcelona. 2006

25-44 45-64 Total adults (25-64)

Temps de treball mercantil (hh:mm) 33:54 23:20 29:33

Temps de treball familiar i domèstic (hh:mm) 13:56 17:26 15:22

Càrrega total setmanal (hh:mm) 47:52 41:00 45:03

Valoració disponibilitat de temps lliure 4,1 5,0 4,5



La relació amb l’activitat és una variable del tot significativa en l’estudi de les càrreguestemporals de treball. La població adulta ocupada és la que presenta unes càrregues set-manals de treball més elevades (52 hores i 35 minuts), de les quals 40 hores i 27 minutscorresponen al treball mercantil i 12 hores a les tasques familiars i domèstiques. La sevavaloració de la disponibilitat de temps lliure és la més baixa (3,9). Les persones adultesque es dediquen a les tasques de la llar són el següent col·lectiu amb una major càrrega(33 hores i 42 minuts), i valoren la seva disponibilitat de temps lliure amb 5,1 punts demitjana.

El nivell d’estudis i el de renda també marquen diferències en les càrregues de temps dela població adulta. A mesura que augmenten el nivell educatiu i el nivell d’ingressos, hofan també les càrregues setmanals, que passen de les 35 hores entre els col·lectius ambmenors nivells a prop de les 50 hores entre els de major renda i estudis. En el mateix sen-tit, la valoració de la disponibilitat de temps lliure disminueix progressivament a mesura


Gràfic 2.5. Càrregues setmanals de treball de la població adulta segons sexe.Província de Barcelona. 2006


0

8

16

24

32

40

48

DonaHome

Càrrega total setmanal(hh:mm)

Temps de treball familiari domèstic (hh:mm)

Temps de treballmercantil (hh:mm)

36:05

23:11

8:09

22:25

44:2245:42

Hores

Taula 2.4. Càrregues setmanals de treball i valoració del temps lliure de la població adultasegons estudis. Província de Barcelona. 2006

Sense estudis Primaris Secundaris Superiors

Temps de treball mercantil (hh:mm) 14:54 25:34 32:31 34:18

Temps de treball familiar i domèstic (hh:mm) 20:21 17:20 14:17 12:58

Càrrega total setmanal (hh:mm) 35:09 43:02 46:52 47:21

Valoració disponibilitat de temps lliure 4,9 4,7 4,3 4,2



que augmenten el nivell d’estudis i el de renda. Així, a majors nivells d’estudis i d’in-gressos, més temps es dedica al treball mercantil i menys a les tasques familiars i do-mèstiques.

Les càrregues de la gent gran

La població gran es caracteritza per tenir una càrrega total de treball setmanal molt infe-rior a la resta: 17 hores i 31 minuts setmanals, que suposen aproximadament un 10% deltotal del temps setmanal. A partir de l’edat de jubilació, les càrregues de treball correspo-nen gairebé en la seva totalitat al treball familiar i domèstic. En conseqüència, la seva valo-ració de la disponibilitat de temps lliure és la més elevada dels grups estudiats (7,6).

Segons grups d’edat, la població de 65 a 80 anys presenta una càrrega superior a la dela població més gran, ja que dedica unes sis hores més al treball familiar i domèstic. Entreaquest col·lectiu també hi ha un petit percentatge de població que encara treballa, de mane-ra que la càrrega en treball mercantil és d’uns 50 minuts de mitjana. En conseqüència, lavaloració de la disponibilitat de temps lliure entre els majors de 80 anys és més elevadaque entre la gent gran de 65 a 80 anys.

El sexe marca diferències importants. Les dones grans suporten una càrrega setmanal de22 hores i 40 minuts, que s’explica principalment per la dedicació al treball familiar idomèstic, mentre que la càrrega dels homes és molt menor (10 hores i 44 minuts). La valo-ració de la disponibilitat de temps lliure es correspon amb aquestes dades, essent méselevada entre els homes que entre les dones.


Taula 2.6. Càrregues setmanals de treball i valoració del temps lliure de la població gransegons edat. Província de Barcelona. 2006

Total gent gran65-80 81 i més (65 i més)

Temps de treball mercantil (hh:mm) 0:52 – 0:39





Taula 2.5. Càrregues setmanals de treball i valoració del temps lliure de la població adultasegons ingressos. Província de Barcelona. 2006

Baix Mitjà-baix Mitjà-alt Alt


Temps de treball familiar i domèstic (hh:mm) 21:41 12:53 10:39 8:56





Síntesi

• La població de la província de Barcelona dedica més temps al treball mercantil queal domèstic: la càrrega setmanal per al conjunt de població, participi o no en lesactivitats, és de 22 hores i 33 minuts en treball mercantil i 14 hores i 42 minutsen treball familiar i domèstic. En suma, la càrrega total setmanal de treball és de37 hores i 25 minuts.

• Els homes declaren més càrrega de temps en treball mercantil i les dones en tre-ball domèstic. Tanmateix, la càrrega total setmanal en treball és similar (només unesdues hores més les dones), i la valoració de disponibilitat de temps lliure és pràc-ticament igual.

• La divisió sexual del treball és un fenomen real: els homes presenten una càrre-ga setmanal en temps de treball mercantil de 28 hores, mentre que la de lesdones és de 17 hores. Per contra, la càrrega de temps de treball familiar i domès-tic és de gairebé 21 hores entre les dones i de només 8 hores entre els homes.

• El cicle vital, en la mesura en què s’associa a la relació amb el mercat de treball iles responsabilitats familiars, és el factor quemés determina les càrregues de tempsde treball, essent la població adulta la que assumeix majors càrregues temporalsde treball, i les persones joves i les més grans les que perceben que disposen demés temps lliure. La població de 25 a 44 anys és la que presenta més càrregade temps i la que menys disponibilitat de temps lliure percep. La població gran ésla que presenta menys càrregues de treball i la que opina que disposa de méstemps lliure.


Gràfic 2.6. Càrregues setmanals de treball de la població gran segons sexe.Província de Barcelona. 2006


0

4

8

12

16

20

24

DonaHome

Càrrega total setmanal(hh:mm)

Temps de treball familiari domèstic (hh:mm)

Temps de treballmercantil (hh:mm)

1:000:24

9:43

22:18

10:44

22:40

Hores


• El temps de treball dels joves (menys de 25 anys) ocupa el 14,6% de la seva set-mana, que correspon principalment a les hores de treball mercantil dels joves ocu-pats. S’ha d’assenyalar, però, el biaix en el temps de treball dels joves que es deri-va de les limitacions de l’enquesta pel fet que no recull el temps de dedicació al’estudi i a l’assistència a escoles i altres centres de formació i estudi.

• El temps de treball de la població adulta (25 a 64 anys) equival al 26,8% de la set-mana, i correspon més a treball mercantil (29 hores i 33 minuts) que no pas a tre-ball domèstic (15 hores i 22 minuts). El grup d’adults presenta diferències inter-nes. La franja de 25 a 44 anys presenta més càrrega en treball mercantil, i la de45 a 64 anys, més en treball domèstic. Els homes tenen una dedicació gairebéexclusiva en treball mercantil (36 hores), mentre que el temps de les dones adul-tes es distribueix entre treball mercantil (23 hores) i treball domèstic (22 hores).

• Les persones grans (més de 64 anys) són les que presenten menors càrregues detreball (un 10% del temps setmanal), associades gairebé exclusivament al treballdomèstic, i una major percepció de disponibilitat de temps lliure (un 7,6 de valo-ració mitjana).



Malgrat tots els canvis recents en l’organització del treball i en els sistemes de producció,en les estructures familiars i en l’organització funcional del territori, així com l’aplicació deles noves tecnologies al treball, a la llar, a les comunicacions i a la mobilitat, entre altrescamps, pot resultar paradoxal que les variables amb més força explicativa emprades enaquest estudi sobre el temps siguin tres tan tradicionals com l’edat, el sexe i la situaciód’activitat o inactivitat.

Sens dubte cal considerar en primer lloc l’edat, en la mesura que és un indicador del ciclevital. Entenem per cicle vital les etapes o fases per les quals passa l’individu durant la sevavida, que es caracteritzen per les diferents circumstàncies vitals o les convencions socialsque determinen les activitats considerades pròpies o adequades per a cada grup d’edat.Convencions evidents en alguns casos, com per exemple la limitació del treball infantil ol’accés al període de jubilació, i no tant en d’altres, com ara l’assumpció per la qual s’ad-met que els joves gaudeixin de més temps lliure. El cicle vital determina moltes variablesamb incidència sobre l’organització del temps, com ara l’esmentada relació amb l’activi-tat laboral, la dedicació a responsabilitats familiars, la disponibilitat de temps lliure, els inte-ressos culturals i d’oci, l’accés a uns determinats mitjans de transport que faciliten els des-plaçaments associats a moltes activitats, etc. Tot plegat configura no tan sols les càrreguesreals de temps sinó també la percepció sobre la disponibilitat de temps lliure i sobre la qua-litat del temps en general. Així, la població adulta és la que assumeix les majors càrreguesde temps (un 26,8% del seu temps setmanal és de treball), sobretot vinculades al treballmercantil, i la que declara que té menys temps lliure. Ben al contrari, les persones de mésedat, majors de 64 anys, són les que gaudeixen de més temps (un 10% del seu tempssetmanal és de treball, principalment domèstic). Finalment, les persones joves s’ubiquenen un terme mitjà quant a càrrega de temps (14,6% de temps setmanal de treball, que escorrespon principalment amb el treball remunerat), tot i que cal recordar que el temps dedi-cat a l’estudi i a l’assistència als centres d’estudi no és computat per l’enquesta.

Com a segon factor destaca el sexe, en la mesura que s’estableixen clares diferències degènere en l’assignació de tasques. Dones i homes mostren una càrrega global de tempsde treball força semblant (38 i 36 hores setmanals, respectivament), si bé les dones n’as-sumeixen dues més. Però la diferència és molt marcada quan es considera el tipus de dedi-cació: 17 hores al treball mercantil i 21 al treball domèstic i familiar per part de les dones,i 28 hores al treball mercantil i 8 al treball domèstic i familiar els homes. En aquest sentit,destaca la major proporció de dones que treballen a mitja jornada (un 20,9% enfront del3,6% dels homes), sent el motiu principal d’aquest fenomen la necessitat d’atendre lesfeines domèstiques (al·legada com a raó per un 32,2% de les dones) i perquè és la feinaque han trobat (raó de fer jornada parcial per a un 29,4% de les dones). Per contra, enl’àmbit domèstic s’observa que la major dedicació femenina s’explica perquè les dones

| 75

Conclusions


són les principals encarregades de la majoria de tasques domèstiques, de la cura d’in-fants i de la cura de les persones dependents. Així, una organització que pot semblar pocdesequilibrada a nivell global deixa de ser-ho quan tenim en compte que només el treballmercantil es compensa amb una remuneració econòmica. Val a dir que les dades d’evo-lució entre 2000 i 2006 mostren una tímida tendència a la convergència d’aquestes càr-regues de treball.

Finalment, cal esmentar el fort potencial de diferenciació que deriva de la relació amb l’ac-tivitat laboral. Si bé es podria argumentar que el fet de treballar és bàsicament una varia-ble derivada de la combinació dels factors edat i sexe, el grau de diferenciació que gene-ra en relació amb la resta de variables de segmentació emprades és especialment fort icomú als diversos aspectes del temps estudiats. Les persones que treballen, a banda d’as-sumir una major càrrega total de temps (51 hores i 44 minuts setmanals), són també lesque manifesten que gaudeixen de menys temps lliure i les que dediquen menys temps alrepòs, i presenten uns patrons d’activitats de lleure força específics. Amb tot, es consta-ta que el temps de treball mercantil és encara l’eix vertebrador de la resta de temps de lavida quotidiana, els quals s’hi adapten necessàriament.

En aquest estudi s’han emprat moltes altres variables per analitzar la configuració del tempsquotidià de les persones, però aquestes han mostrat tenir una capacitat diferenciadora moltmés feble i sectorial. Així, el nivell d’estudis o el d’ingressos, que podríem considerar coma indicadors de la classe social, no tenen gaire implicació directa sobre l’organització deltemps, sinó que més aviat accentuen lleugerament les diferències que s’originen espe-cialment per la relació amb el mercat de treball. Factors com l’estructura familiar, la tipo-logia de persones que conviuen a la llar o la disponibilitat de serveis d’assistència remu-nerats tenen una incidència bàsicament acotada a l’àmbit dels treballs domèstics i familiars;destaca la presència d’infants a la llar com un factor que incrementa clarament el tempsde treball familiar, i que disminueix la percepció de temps lliure de les persones que hi con-viuen. En el cas del territori de residència, val a dir que la seva influència directa sobre elsusos del temps és pràcticament inapreciable; només resulta significatiu quan es conside-ra el temps requerit pels trajectes per realitzar activitats fora de la llar, és a dir, com un «sobre-temps» que s’hauria d’imputar a l’activitat que provoca el desplaçament. Quan s’analit-zen les diferències en l’ús del temps, les característiques socioeconòmiques de lespersones que viuen en uns determinats territoris semblen prevaler sobre les característi-ques físiques, urbanes i funcionals del territori en si. Ara bé, els projectes en polítiques deltemps requereixen sobretot l’actuació i participació des de l’àmbit local, perquè és en elmunicipi o a la ciutat on es viu allà on es plasmen més clarament les necessitats d’har-monització entre el temps social i el temps individual, entre l’organització de la ciutat o muni-cipi i les necessitats de les persones.

Sens dubte trobaríem avui dia força consens a considerar la disponibilitat de temps lliurecom un dels factors més rellevants de la qualitat de vida (juntament amb la salut, les rela-cions, la renda, l’entorn, etc.). El fet que un 40,5% de la població resident a la provínciade Barcelona manifesti la percepció de tenir poc –o gens– temps lliure denota l’existèn-cia d’un volum important de persones insatisfetes sobre aquesta qüestió, i dóna una bonaindicació de la rellevància que han de tenir les polítiques del temps que s’apliquen o quees puguin aplicar.



A banda de la qualitat de vida, també cal esmentar la creixent rellevància del temps coma element de la justícia social. El temps se suma als elements habituals de diferenciaciósocial, com el nivell de renda, d’estudis, etc., en la mesura que el grau de disponibilitat detemps dels individus depèn del seu posicionament en l’estructura social i de l’organitza-ció horària i territorial de les ciutats i pobles on viuen. La possibilitat de triar a què es des-tina el temps i les facilitats o recursos de què es disposa per gestionar les diverses esfe-res temporals de la vida quotidiana són un factor de desigualtat social. Una vegada més,es fa evident la necessitat de crear polítiques del temps per evitar que s’aguditzin les dife-rències socials ja existents, de manera que l’accés al temps i la seva gestió esdevenen undret de ciutadania.

El concepte de càrrega total de temps de treball (la suma del treball mercantil i el treballdomèstic i familiar) que s’ha analitzat en aquest estudi esdevé molt adient per relacionarla dimensió del temps amb la qualitat de vida i la justícia social, entenent que aquests hau-rien de ser dos àmbits d’intervenció prioritària de les polítiques del temps. Així, des d’unaperspectiva de qualitat de vida, l’objectiu consistiria a reduir la càrrega global de tempsde treball en tots els estrats socials. Des d’una perspectiva de justícia social, l’objectiu seriaequilibrar en primer terme la càrrega total de temps de treball, però al mateix temps tam-bé distribuir equitativament les càrregues de treball mercantil i de treball domèstic i fami-liar. El bon coneixement de les diferències sociodemogràfiques en les càrregues del temps,al qual pretén contribuir aquest estudi, hauria d’ajudar en el disseny tant de polítiques espe-cífiques del temps com en general d’altres polítiques públiques que tenen un fort impac-te en la qualitat de vida i en la distribució de temps i treballs de la ciutadania.

| 77Conclusions


Capítol 1

Taula A1. Relació amb l’activitat laboral segons edat. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més Total

Treballa 48,9 85,4 83,0 72,2 42,1 1,7 56,1

Busca feina 8,7 6,8 6,1 5,8 3,2 – 4,8

Jubilat/da – – – 0,5 19,6 70,5 17,2

Estudiant 40,2 2,3 0,1 – – – 4,6

Tasques de la llar 1,7 4,4 8,7 15,0 24,8 23,1 13,2

Altres situacions 0,6 1,1 2,1 6,4 10,3 4,7 4,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (793) (1.654) (1.530) (1.111) (1.107) (1.582) (7.776)


Taula A2. Relació amb l’activitat laboral segons sexe. Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

Treballa 65,1 47,9 56,1

Busca feina 4,8 4,9 4,8

Jubilat/da 21,7 13,1 17,2

Estudiant 4,6 4,6 4,6

Tasques de la llar – 25,3 13,2

Altres situacions 3,8 4,2 4,0

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (3.735) (4.042) (7.776)


| 79

Annex estadístic


Taula A3. Relació amb l’activitat laboral segons nivell d’estudis.Província de Barcelona. 2006

Sense estudis Primaris Secundaris Superiors Total

Treballa 12,9 46,0 66,3 82,4 56,1

Busca feina 1,6 5,6 5,7 3,3 4,8

Jubilat/da 48,9 22,9 7,2 7,0 17,2

Estudiant – 0,6 10,7 2,8 4,6

Tasques de la llar 28,0 19,2 7,6 3,6 13,2

Altres situacions 8,6 5,7 2,5 1,0 4,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (835) (2.754) (2.847) (1.341) (7.776)


Taula A4. Relació amb l’activitat laboral segons nivell d’ingressos.Província de Barcelona. 2006

Sense ingressoso irregulars Baix Mitjà-baix Mitjà-alt Alt NS/NC Total

Treballa 11,8 25,0 71,4 85,3 92,9 58,3 56,1

Busca feina 9,7 3,9 5,3 2,4 0,3 3,3 4,8

Jubilat/da 0,7 37,6 17,2 9,5 6,0 23,1 17,2

Estudiant 19,3 6,1 0,9 0,3 – 2,5 4,6

Tasques de la llar 56,0 17,7 2,0 0,5 0,7 8,3 13,2

Altres situacions 2,5 9,7 3,2 2,0 – 4,4 4,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.160) (1.470) (2.862) (1.445) (276) (564) (7.776)


Taula A5. Relació amb l’activitat laboral segons àmbit de residència (corones).Província de Barcelona. 2006

Barcelona 1a corona 2a corona Resta província Total

Treballa 53,9 58,4 56,6 55,6 56,1

Busca feina 4,3 5,6 5,1 3,2 4,8

Jubilat/da 18,6 14,0 17,4 21,3 17,2

Estudiant 5,1 4,9 4,1 3,7 4,6

Tasques de la llar 14,0 13,2 13,0 10,9 13,2

Altres situacions 4,2 3,8 3,7 5,4 4,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.425) (2.120) (2.564) (668) (7.776)




Taula A6. Relació amb l’activitat laboral segons grandària municipal (habitants).Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Treballa 54,8 60,4 57,6 60,5 54 53,9 56,1

Busca feina 4,3 2,2 4,3 6,2 6,2 4,3 4,8

Jubilat/da 17,2 19 16,9 15,2 16,5 18,6 17,2

Estudiant 4,2 4,9 4,6 3,8 4,4 5,1 4,6

Tasques de la llar 15,2 10,8 12,5 10,4 14,7 14 13,2

Altres situacions 4,3 2,7 4,1 3,9 4,2 4,2 4,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (356) (485) (1.695) (1.153) (1.648) (2.425) (7.776)


Taula A7. Dies treballats en una setmana segons edat. Submostra de la poblacióocupada. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més* Total

Un dia 0,4 – – – – – –

Dos dies 2,3 0,5 0,5 0,8 1,0 6,0 0,8

Tres dies 1,0 1,0 1,4 0,8 0,9 – 1,1

Quatre dies 4,6 2,5 2,9 2,2 4,3 9,4 3,0

Cinc dies 68,7 77,4 76,7 78,3 73,2 74,8 76,1

Sis dies 21,0 15,3 15,0 14,5 16,3 5,5 15,6

Set dies 1,8 3,1 3,1 3,3 4,4 4,2 3,2

NS/NC 0,2 0,2 0,4 0,2 – – 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (387) (1.413) (1.270) (803) (466) (28) (4.366)

*Dades estadísticament no significatives.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A8. Dies treballats en una setmana segons sexe.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

Un dia – 0,1 –

Dos dies 0,4 1,3 0,8

Tres dies 0,7 1,5 1,1

Quatre dies 2,1 4,1 3,0

Cinc dies 77,5 74,3 76,1

Sis dies 15,5 15,7 15,6

Set dies 3,5 2,8 3,2

NS/NC 0,3 0,2 0,2

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.432) (1.934) (4.366)


| 81Annex estadístic


Taula A9. Dies treballats en una setmana segons nivell d’estudis acabats.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Un dia – – – 0,1 –

Dos dies – 1,0 0,9 0,5 0,8

Tres dies 3,1 0,9 0,9 1,3 1,1

Quatre dies 4,2 2,4 2,2 4,8 3,0

Cinc dies 75,1 72,4 76,3 80,2 76,1

Sis dies 14,5 19,8 16,3 9,6 15,6

Set dies 3,1 3,2 3,2 3,2 3,2

NS/NC – 0,3 0,2 0,2 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (107) (1.267) (1.888) (1.104) (4.366)


Taula A10. Dies treballats en una setmana segons nivell d’ingressos.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Un dia – – – – – 0,5 –

Dos dies 2,6 5,1 0,4 0,2 0,5 0,3 0,8

Tres dies 1,7 4,1 0,8 0,9 0,8 0,2 1,1

Quatre dies 9,4 4,3 2,4 2,8 2,7 3,5 3,0

Cinc dies 53,6 67,7 75,3 83,2 81,3 69,2 76,1

Sis dies 24,4 15,2 18,0 9,9 10,3 22,8 15,6

Set dies 8,3 3,3 3,0 2,7 4,4 3,3 3,2

NS/NC – 0,3 0,2 0,4 – 0,3 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (137) (368) (2.044) (1.232) (256) (329) (4.366)




Taula A11. Dies treballats en una setmana segons categoria professional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

Baixa Mitjana Alta Total

Un dia – 0,1 – –

Dos dies 1,4 0,2 0,5 0,8

Tres dies 1,4 0,8 0,8 1,1

Quatre dies 2,6 3,2 3,5 3,0

Cinc dies 72,9 79,6 75,8 76,1

Sis dies 19,0 12,3 15,1 15,6

Set dies 2,4 3,6 4,2 3,2

NS/NC 0,3 0,1 0,1 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.884) (1.732) (711) (4.328)

Nota: No es mostren els resultats per a les persones que han respost NS/NC a categoria professional.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A12. Dies treballats en una setmana segons categoria socioprofessional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

Empresaris Empresarisi autònoms i autònoms Personal Treballadors

amb sense Directius administratiu Treballadors noassalariats assalariats i tècnics i encarregats qualificats qualificats Altres* Total

Un dia – – 0,2 – – – – –

Dos dies 0,3 0,4 0,6 0,1 0,5 1,9 2,2 0,8

Tres dies 0,6 1,5 1,4 – 0,7 1,8 – 1,1

Quatre dies 1,3 6,8 4,5 0,9 1,3 3,3 – 3,0

Cinc dies 55,6 55,9 88,0 88,6 83,2 67,0 78,4 76,1

Sis dies 33,1 24,8 4,0 9,0 13,0 22,6 8,7 15,6

Set dies 8,9 10,1 1,2 1,3 1,2 2,9 3,5 3,2

NS/NC 0,2 0,4 0,1 – – 0,4 7,2 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (297) (464) (858) (847) (706) (1.156) (38) (4.366)




Taula A13. Dies treballats en una setmana segons àmbit de residència (corones).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Un dia – – 0,1 – –

Dos dies 0,8 1,2 0,5 0,6 0,8

Tres dies 1,1 0,6 1,4 1,1 1,1

Quatre dies 3,7 2,6 2,4 4,0 3,0

Cinc dies 77,7 76,4 75,8 70,5 76,1

Sis dies 12,8 17,6 15,6 18,6 15,6

Set dies 3,3 1,5 4,0 5,1 3,2

NS/NC 0,5 0,1 0,1 0,2 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.306) (1.238) (1.452) (371) (4.366)


Taula A14. Dies treballats en una setmana segons grandària municipal (habitants).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Un dia – – – 0,2 – – –

Dos dies 0,5 0,3 0,8 0,5 1,3 0,8 0,8

Tres dies 1,4 2 1,2 0,7 0,8 1,1 1,1

Quatre dies 3,1 3 2,7 2,5 2,5 3,7 3

Cinc dies 68,8 78 73,7 79,4 74,9 77,7 76,1

Sis dies 15,3 14 17,5 14,6 18,7 12,8 15,6

Set dies 10,9 2,7 3,6 2 1,9 3,3 3,2

NS/NC – – 0,4 0,1 – 0,5 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (195) (293) (975) (697) (890) (1.306) (4.366)




Taula A15. Hores treballades en una setmana segons sexe.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

<21 h 2,2 12,6 6,8

21-34 h 4,1 15,3 9,1

35-39 h 7,9 14,9 11,0

40-45 h 59,7 45,8 53,6

46-50 h 12,9 6,4 10,0

>50 h 12,8 4,6 9,1

NS/NC 0,5 0,5 0,5

Total 100,0 100,0 100,0

Mitjana 43:15:35 36:29:02 40:15:32

n mostral (2.432) (1.934) (4.366)


Taula A16. Hores treballades en una setmana segons edat.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més* Total

<21 h 11,8 6,8 5,6 5,9 7,0 11,3 6,8

21-34 h 15,1 8,1 9,4 6,9 9,2 20,0 9,1

35-39 h 6,4 9,1 13,5 12,5 10,9 10,4 11,0

40-45 h 47,0 58,2 51,8 53,3 52,0 23,3 53,6

46-50 h 9,7 8,4 10,4 10,5 12,0 29,4 10,0

>50 h 9,6 8,7 8,8 10,8 8,3 5,6 9,1

NS/NC 0,4 0,7 0,4 0,1 0,6 – 0,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana 38:18:32 40:10:35 40:21:55 41:11:38 40:20:51 38:09:46 40:15:32

n mostral (387) (1.413) (1.270) (803) (466) (28) (4.366)




Taula A17. Hores treballades en una setmana segons nivell d’ingressos.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


<21 h 14,6 40,4 3,5 1,7 1,3 9,7 6,8

21-34 h 13,9 24,4 8,0 7,6 2,5 7,0 9,1

35-39 h 2,9 8,0 10,1 14,1 9,9 12,6 11,0

40-45 h 42,3 18,4 60,9 55,9 47,8 48,0 53,6

46-50 h 10,2 4,2 9,1 10,3 21,6 11,7 10,0

>50 h 14,6 3,6 8,2 9,9 16,8 10,0 9,1

NS/NC 1,5 1,0 0,2 0,6 – 1,1 0,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana 38:52:55 28:25:14 40:49:51 41:44:02 45:25:22 40:41:36 40:15:32

n mostral (137) (368) (2.044) (1.232) (256) (329) (4.366)


Taula A18. Hores treballades en una setmana segons nivell d’estudis acabats.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


<21 h 10,7 6,8 6,7 6,5 6,8

21-34 h 8,4 6,0 8,5 13,6 9,1

35-39 h 8,6 5,8 9,8 19,2 11,0

40-45 h 50,3 59,2 55,3 44,4 53,6

46-50 h 8,9 9,9 10,6 9,3 10,0

>50 h 10,4 11,7 8,8 6,7 9,1

NS/NC 0,7 0,6 0,4 0,3 0,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana 39:47:54 41:21:36 40:23:53 38:48:22 40:15:32

n mostral (107) (1.267) (1.888) (1.104) (4.366)




Taula A19. Hores treballades en una setmana segons categoria professional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


<21 h 9,4 4,7 4,5 6,8

21-34 h 8,1 10,6 8,1 9,1

35-39 h 6,4 14,8 12,9 11,0

40-45 h 59,4 50,4 46,0 53,6

46-50 h 8,6 9,4 15,6 10,0

>50 h 7,8 9,1 12,7 9,1

NS/NC 0,4 0,6 0,1 0,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana 39:16:34 40:23:15 42:32:42 40:15:33

n mostral (1.884) (1.732) (711) (4.328)

Nota: No es mostren els resultats per a les persones que han respost NS/NC a categoria professional.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A20. Hores treballades en una setmana segons categoria socioprofessional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006



<21 h 3,7 5,5 5,9 4,3 1,8 13,6 4,9 6,8

21-34 h 4,7 12,3 13,4 7,2 3,5 10,6 1,7 9,1

35-39 h 3,3 6,3 20,8 15,8 3,5 8,2 25,6 11,0

40-45 h 38,8 38,5 47,9 59,6 72,7 51,7 48,7 53,6

46-50 h 20,9 15,6 8,4 8,0 10,5 7,5 5,3 10,0

>50 h 28,4 20,7 3,2 5,0 8,0 7,7 6,7 9,1

NS/NC 0,2 1,0 0,5 0,2 – 0,6 7,2 0,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana 48:04:04 44:06:56 38:03:10 39:36:52 42:08:54 37:39:24 40:13:4140:15:32

n mostral (297) (464) (858) (847) (706) (1.156) (38) (4.366)




Taula A21. Hores treballades en una setmana segons grandària municipal (habitants).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

<21 h 3,8 7,4 6,8 5,5 8,5 6,6 6,8

21-34 h 13,3 8,5 8,6 5,7 7,3 11,7 9,1

35-39 h 9,8 10,5 9,4 11,3 8 14,3 11

40-45 h 47,6 54,1 54,8 54,5 57,5 48,8 53,6

46-50 h 9,4 10 9,6 10,2 8,9 11,1 10

>50 h 16,1 9,3 10,3 9,5 9,1 7 9,1

NS/NC – 0,3 0,6 0,5 0,6 0,4 0,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana 42:23:24 40:23:38 40:38:16 40:58:25 40:00:26 39:26:56 40:15:32

n mostral (195) (293) (975) (697) (890) (1.306) (4.366)


Taula A22. Hores treballades en una setmana segons àmbit de residència (corones).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


<21 h 6,8 7,0 6,8 6,2 6,8

21-34 h 11,7 8,3 7,1 10,1 9,1

35-39 h 14,3 9,6 9,4 10,1 11,0

40-45 h 48,8 55,6 57,0 49,8 53,6

46-50 h 11,1 9,8 8,8 11,9 10,0

>50 h 7,0 9,2 10,4 11,7 9,1

NS/NC 0,4 0,4 0,7 0,2 0,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana 39:26:56 40:24:42 40:38:09 41:07:40 40:15:32

n mostral (1.306) (1.238) (1.452) (371) (4.366)


Taula A23. Tipus de jornada laboral segons sexe. Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

Temps complet 96,4 79,0 88,7

Temps parcial 3,6 20,9 11,3

NS/NC 0,1 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.432) (1.934) (4.366)




Taula A24. Motiu pel qual es treballa a temps parcial segons sexe.Submostra de la població ocupada a temps parcial. Província de Barcelona. 2006

Home* Dona Total

És la feina que ha trobat 43,7 29,4 32,0

Tasques domèstiques o familiars 2,4 32,2 26,9

Per interès 25,6 21,2 22,0

Estudiant 21,2 11,9 13,5

Altre motiu 2,8 2,4 2,5

NS/NC 4,3 2,9 3,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (88) (406) (494)


Taula A25. Tipus de jornada laboral segons edat. Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més* Total

Temps complet 78,3 88,8 89,3 91,8 90,4 79,2 88,7

Temps parcial 21,7 11,1 10,6 8,2 9,6 20,8 11,3

NS/NC – 0,1 0,1 – – – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (387) (1.413) (1.270) (803) (466) (28) (4.366)


Taula A26. Motiu pel qual es treballa a temps parcial segons edat.Submostra de la població ocupada a temps parcial. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més* Total

És la feina que ha trobat 31,1 31,8 26,8 42,5 34,1 27,7 32,0

Tasques domèstiques – 31,3 43,5 25,0 17,7 – 26,9o familiars

Per interès 11,7 17,6 21,4 30,4 39,3 67,8 22,0

Estudiant 51,4 13,6 1,7 – – – 13,5

Altre motiu 2,2 2,8 2,7 1,9 2,4 – 2,5

NS/NC 3,6 2,7 4,0 – 6,3 – 3,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (84) (158) (136) (66) (45) (6) (494)




Taula A27. Tipus de jornada laboral segons nivell d’ingressos.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Temps complet 76,5 42,1 92,4 96,5 97,8 86,5 88,7

Temps parcial 23,5 57,7 7,6 3,4 2,2 13,5 11,3

NS/NC – 0,1 – 0,1 – – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (137) (368) (2.044) (1.232) (256) (329) (4.366)


Taula A28. Tipus de jornada laboral segons nivell d’estudis acabats.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Temps complet 83,6 89,4 88,9 88,0 88,7

Temps parcial 16,4 10,6 11,1 11,8 11,3

NS/NC – 0,1 – 0,2 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (107) (1.267) (1.888) (1.104) (4.366)


Taula A29. Tipus de jornada laboral segons categoria professional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Temps complet 85,7 90,4 92,4 88,7

Temps parcial 14,2 9,6 7,6 11,3

NS/NC 0,1 – – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.884) (1.732) (711) (4.328)

Nota: No es mostren els resultats dels entrevistats que han respost NS/NC a categoria professional.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A30. Tipus de jornada laboral segons categoria socioprofessional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


amb sense Directius administratiu Treballadors noassalariats assalariats i tècnics i encarregats qualificats qualificats Altres Total

Temps complet 94,8 87,5 90,0 91,5 96,7 79,6 90,0 88,7

Temps parcial 5,2 12,5 10,0 8,5 3,3 20,3 6,8 11,3

NS/NC – – – – – 0,1 3,2 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (297) (464) (858) (847) (706) (1.156) (38) (4.366)


Taula A31. Tipus de jornada laboral segons àmbit de residència (corones).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Temps complet 87,3 88,6 89,6 90,3 88,7

Temps parcial 12,5 11,4 10,4 9,5 11,3

NS/NC 0,1 – – 0,2 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.306) (1.238) (1.452) (371) (4.366)


Taula A32. Tipus de jornada laboral segons grandària municipal (habitants).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Temps complet 91,2 88,9 89,4 90,7 87,7 87,3 88,7

Temps parcial 8,8 11,1 10,6 9,2 12,3 12,5 11,3

NS/NC – – – 0,1 – 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (195) (293) (975) (697) (890) (1.306) (4.366)


Taula A33. Temps de desplaçament en dia feiner per motiu de treball i gestionsdel treball. Província de Barcelona. 2006


Desplaçaments per mobilitat ocupacional (hh:mm) 32:10

Tornada a casa per mobilitat ocupacional (hh:mm) 29:58

n mostral (22.235)

Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006.



Taula A34. Temps de desplaçament a la feina. Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006


<15 minuts 29,2

15-30 minuts 40,6

31-45 minuts 10,0

Més de 45 minuts 9,7

Irregular 7,6

NS/NC 0,4

Total 100,0

n mostral (4.257)

Nota: S’han exclòs les persones que treballen a casa.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A35. Temps de desplaçament a la feina segons grandària municipal (habitants).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

<15 minuts 45,5 41,4 39,8 36,3 24,8 16,7 29,2

15-30 minuts 33,9 35,5 34,4 40,1 44,9 46,1 40,6

31-45 minuts 3,1 4,2 8,2 8,4 10 14,9 10

Més de 45 minuts 7 8,6 8,1 9,8 11,7 10,4 9,7

Irregular 10,6 9,7 6,9 5,2 8,5 8,3 7,6

NS/NC – 0,6 0,8 0,2 0,1 0,6 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (180) (281) (957) (683) (879) (1.266) (4.257)


Taula A36. Temps de desplaçament a la feina segons àmbit de residència (corones).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


<15 minuts 16,7 27,1 37,6 47,1 29,2

15-30 minuts 46,1 41,3 37,3 31,3 40,6

31-45 minuts 14,9 11,5 6,3 2,3 10,0

Més de 45 minuts 10,4 12,5 7,9 4,6 9,7

Irregular 8,3 5,9 8,2 8,9 7,6

NS/NC 0,6 0,1 0,6 0,2 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.266) (1.220) (1.422) (350) (4.257)




Taula A37. Localització del lloc de treball. Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006


A casa 2,5

Al barri de residència 12,8

Al municipi de residència 32,2

Fora del municipi de residència 44,0

Irregular 7,9

NS/NC 0,7

Total 100,0

n mostral (4.366)


Taula A38. Localització del lloc de treball segons àmbit de residència (corones).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


A casa 3,1 1,5 2,1 5,6 2,5

Al barri de residència 15,4 10,7 11,9 13,8 12,8

Al municipi de residència 53,7 16,9 27,2 26,8 32,2

Fora del municipi de residència 18,1 64,1 49,9 44,6 44,0

Irregular 9,0 6,0 8,2 8,9 7,9

NS/NC 0,7 0,8 0,7 0,2 0,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.306) (1.238) (1.452) (371) (4.366)


Taula A39. Localització del lloc de treball segons grandària municipal (habitants).Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

A casa 7,4 3,8 1,9 2 1,2 3,1 2,5

Al barri de residència 11,4 10,1 11,7 10,5 12,9 15,4 12,8

Al municipi de residència 16,7 18,2 23,3 24,4 24,7 53,7 32,2

Fora del municipide residència 55,3 57,8 56 56,7 51,5 18,1 44

Irregular 9,2 9,1 6,4 5,9 8,8 9,0 7,9

NS/NC – 0,9 0,8 0,4 0,9 0,7 0,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (195) (293) (975) (697) (890) (1.306) (4.366)




Taula A40. Localització del lloc de treball segons sexe.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

A casa 2,2 2,8 2,5

Al barri de residència 9,8 16,5 12,8

Al municipi de residència 29,1 36,0 32,2

Fora del municipi de residència 45,6 41,9 44,0

Irregular 12,5 2,1 7,9

NS/NC 0,7 0,6 0,7

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.432) (1.934) (4.366)


Taula A41. Temps de desplaçament a la feina segons sexe.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

<15 minuts 28,8 29,6 29,2

15-30 minuts 38,7 43,0 40,6

31-45 minuts 9,5 10,7 10,0

Més de 45 minuts 8,7 10,8 9,7

Irregular 11,6 2,7 7,6

NS/NC 0,5 0,4 0,4

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.378) (1.879) (4.257)


Taula A42. Localització del lloc de treball segons edat.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més* Total

A casa 0,7 1,7 2,8 1,9 5,9 10,8 2,5


Al municipi de residència 32,9 31,1 31,5 35,6 30,3 40,5 32,2

Fora del municipide residència 47,2 47,6 45,3 39,2 35,7 27,9 44,0

Irregular 6,0 6,9 7,9 9,3 9,9 8,4 7,9

NS/NC 1,2 1,1 0,2 0,3 0,9 – 0,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (387) (1.413) (1.270) (803) (466) (28) (4.366)




Taula A43. Temps de desplaçament a la feina segons edat.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més* Total

<15 minuts 34,4 28,0 27,8 31,9 26,4 48,2 29,2

15-30 minuts 39,7 43,7 41,3 36,3 38,7 17,8 40,6

31-45 minuts 8,0 10,8 9,5 11,5 8,4 5,6 10,0

Més de 45 minuts 9,9 9,4 11,0 8,5 9,2 3,4 9,7

Irregular 6,8 5,9 7,2 9,4 11,1 14,1 7,6

NS/NC 0,5 0,5 0,4 0,5 0,3 – 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (385) (1.388) (1.234) (787) (438) (25) (4.257)

Nota: S’han exclòs les persones que treballen a casa.*Dades estadísticament no significatives.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A44. Localització del lloc de treball segons nivell d’estudis acabats.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


A casa 5,4 2,3 2,3 2,8 2,5


Al municipi de residència 28,6 28,7 32,4 36,1 32,2

Fora del municipi de residència 28,0 45,1 44,1 44,0 44,0

Irregular 24,0 10,3 8,1 3,2 7,9

NS/NC 1,6 0,5 0,5 1,2 0,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (107) (1.267) (1.888) (1.104) (4.366)


Taula A45. Temps de desplaçament a la feina segons nivell d’estudis acabats.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


<15 minuts 24,0 33,7 30,5 22,2 29,2

15-30 minuts 31,6 38,9 39,9 44,6 40,6

31-45 minuts 6,9 6,5 10,0 14,4 10,0

Més de 45 minuts 4,7 8,5 8,8 12,9 9,7

Irregular 27,3 9,8 7,9 2,7 7,6

NS/NC – 0,3 0,6 0,4 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (102) (1.238) (1.844) (1.074) (4.257)




Taula A46. Localització del lloc de treball segons nivell d’ingressos.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


A casa 12,0 3,0 1,8 1,9 1,7 5,3 2,5


Al municipide residència 22,7 35,2 33,6 30,6 35,2 27,7 32,2

Fora del municipide residència 28,6 37,9 44,6 49,7 38,2 35,9 44,0

Irregular 15,3 4,8 7,5 7,3 9,0 11,8 7,9

NS/NC 1,1 – 0,5 0,7 1,5 1,9 0,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (137) (368) (2.044) (1.232) (256) (329) (4.366)


Taula A47. Temps de desplaçament a la feina segons nivell d’ingressos.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


<15 minuts 49,0 28,2 30,2 26,6 22,9 32,3 29,2

15-30 minuts 29,0 39,6 41,8 42,7 43,1 30,4 40,6

31-45 minuts 1,0 11,3 9,0 11,5 14,0 9,8 10,0

Més de 45 minuts 4,0 12,0 9,9 9,6 9,1 8,9 9,7

Irregular 15,0 5,8 6,9 7,2 9,3 12,2 7,6

NS/NC 1,0 0,1 0,4 0,5 – 1,0 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (121) (357) (2.007) (1.209) (252) (311) (4.257




Taula A48. Localització del lloc de treball segons categoria socioprofessional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006



A casa 3,9 15,6 0,3 0,5 0,1 1,4 – 2,5

Al barri deresidència 26,0 17,5 10,1 9,7 7,0 15,4 11,6 12,8

Al municipi deresidència 34,7 21,3 36,5 35,0 29,6 32,5 25,3 32,2

Fora del municipide residència 25,4 19,8 50,8 48,7 49,8 45,9 55,8 44,0

Irregular 9,5 25,5 1,8 4,5 13,1 4,3 4,1 7,9

NS/NC 0,6 0,3 0,6 1,5 0,4 0,4 3,2 0,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (297) (464) (858) (847) (706) (1.156) (38) (4.366)


Taula A49. Temps de desplaçament a la feina segons categoria socioprofessional.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006



<15 minuts 50,1 32,7 20,4 26,5 30,1 30,1 34,6 29,2

15-30 minuts 30,0 17,4 47,9 44,1 41,1 44,0 52,8 40,6

31-45 minuts 2,4 4,1 16,8 11,7 7,7 9,8 – 10,0

Més de 45 minuts 2,5 4,8 12,7 13,2 9,1 9,2 3,4 9,7

Irregular 10,0 25,1 1,7 3,6 11,6 5,0 6,1 7,6

NS/NC 1,1 0,3 0,3 0,5 0,2 0,4 3,2 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (285) (392) (855) (843) (705) (1.140) (38) (4.257)

Nota: S’han exclòs les persones que treballen a casa.*Dades estadísticament no significatives.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A50. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic.Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006

Cap hora 14,9 8,3

D’1 a 10 hores 38,0 41,9

D’11 a 20 hores 17,0 22,0

De 21 a 30 hores 13,5 12,8

Més de 30 hores 14,4 11,4

NS/NC 2,2 3,5

Total 100,0 100,0

Mitjana d’hores (hh:mm) 15:15 14:50

n mostral (6.250) (7.669)

Nota: Per raons de comparabilitat s’exclouen les persones menors de 18 anys.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A51. Persona que organitza les tasques domèstiques i familiars de la llar.Província de Barcelona. 2006


Persona principal masculina 4,3

Persona principal femenina 68,5

Ambdues persones principals 16,0

Altres membres de la llar o tots junts 8,1

Altres persones 3,1

NS/NC –

Total 100,0

n mostral (7.776)


Taula A52. Persona encarregada de la neteja i la cura de la roba.Província de Barcelona. 2006






Persona remunerada 4,0

Persona/es de fora de la llar, no remunerades 0,7

NS/NC –

Total 100,0

n mostral (7.776)




Taula A53. Persona encarregada de la neteja i la cura de la roba.Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006

Persona principal masculina 2,9 4,5

Persona principal femenina 75,9 72,8

Ambdues persones principals 6,9 9,6

Altres membres de la llar o tots junts 9,1 8,4

Altres persones 5,2 4,7

NS/NC – –

Total 100,0 100,0

n mostral (6.250) (7.669)

Nota: Per raons de comparabilitat s’han exclòs els menors de 18 anys.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A54. Persona encarregada de la neteja de la cuina. Província de Barcelona. 2006








NS/NC –

Total 100,0

n mostral (7.776)


Taula A55. Persona encarregada de la neteja de la cuina.Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006






NS/NC 0,1 –

Total 100,0 100,0

n mostral 6.250 7.669

Nota: Per raons de comparabilitat, s’han exclòs els menors de 18 anys.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A56. Persona encarregada de la neteja i manteniment de la casa.Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,1

Total 100,0

n mostral (7.776)


Taula A57. Persona encarregada de la neteja i manteniment de la casa.Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006






NS/NC 0,1 0,1

Total 100,0 100,0

n mostral (6.250) (7.669)


Taula A58. Persona encarregada de cuinar. Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,1

Total 100,0

n mostral (7.776)




Taula A59. Persona encarregada de cuinar. Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006






NS/NC 0,1 0,1

Total 100,0 100,0

n mostral (6.250) (7.669)


Taula A60. Persona encarregada de comprar aliments. Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,1

Total 100,0

n mostral (7.776)


Taula A61. Persona encarregada de comprar aliments. Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006






NS/NC 0,1 0,1

Total 100,0 100,0

n mostral (6.250) (7.669)




Taula A62. Persona encarregada de les reparacions generals de l’habitatge.Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,3

Total 100,0

n mostral (7.776)


Taula A63. Persona encarregada de les reparacions generals de l’habitatge.Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006






NS/NC 0,1 0,3

Total 100,0 100,0

n mostral (6.250) (7.669)


Taula A64. Persona encarregada d’administrar els diners. Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,4

Total 100,0

n mostral (7.776)




Taula A65. Persona encarregada d’administrar els diners. Província de Barcelona.2000-2006

2000 2006






NS/NC 0,1 0,4

Total 100,0 100,0

n mostral (6.250) (7.669)


Taula A66. Persona encarregada de la cura dels menors de 10 anys de la llar.Submostra d’entrevistats que viuen en llars amb presència de menors de 10 anys.Província de Barcelona. 2006


Pare 2,1

Mare 51,7

Pare i mare conjuntament 39,9

Un altre familiar 3,5

Altres persones 0,6

NS/NC 2,3

Total 100,0

n mostral (1.650)


Taula A67. Persona encarregada de la cura dels menors de 10 anys de la llar. Submostrad’entrevistats majors de 17 anys que viuen en llars amb presència de menors de 10 anys.Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006

Pare 1,6 2,0

Mare 46,3 51,7

Pare i mare conjuntament 42,0 40,0

Un altre familiar 5,8 3,5


NS/NC 4,1 2,2

Total 100,0 100,0

n mostral (1.017) (1.632)





Taula A68. Persona encarregada de la cura de persones dependents.Submostra d’entrevistats que viuen en llars amb presència de persones dependents.Província de Barcelona. 2006








NS/NC 1,8

Total 100,0

n mostral (715)

Nota: Únicament es tenen en compte els entrevistats que viuen en llars on hi ha persones malaltes,discapacitades o gent gran que necessita atenció.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A69. Disposició d’algun tipus de servei remunerat a la llar.Província de Barcelona. 2006


Sí 22,7

No 77,3

NS/NC –

Total 100,0

n mostral (7.776)


Taula A70. Disposició d’algun tipus de servei remunerat a la llar.Província de Barcelona. 2000-2006

2000 2006

Sí 19,2 22,7

No 80,7 77,3

NS/NC 0,1 –

Total 100,0 100,0

n mostral (6.250) (7.669)

Nota: Per raons de comparabilitat s’exclouen els menors de 18 anys.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.


Taula A71. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons edat.Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més Total

Cap hora 12,9 7,4 4,5 6,0 9,1 12,0 8,4

D’1 a 10 hores 71,2 54,2 39,6 37,8 31,9 28,8 42,4

D’11 a 20 hores 9,4 20,5 26,6 23,7 23,0 22,6 21,8

De 21 a 30 hores 2,6 8,9 13,6 16,2 14,2 17,3 12,7

Més de 30 hores 1,4 6,5 12,2 14,3 16,8 14,0 11,2

NS/NC 2,5 2,5 3,5 2,0 5,0 5,2 3,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana d’hores (hh:mm) 5:56 11:54 16:09 17:08 17:44 16:52 14:42

n mostral (793) (1.654) (1.530) (1.111) (1.107) (1.582) (7.776)


Taula A72. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons relacióamb l’activitat laboral. Província de Barcelona. 2006

Busca Tasques AltresTreballa feina Jubilat/da Estudiant de la llar situacions Total

Cap hora 8,4 5,7 11,8 8,1 1,4 20,4 8,4

D’1 a 10 hores 51,7 35,4 34,7 79,5 5,7 30,9 42,4

D’11 a 20 hores 22,4 20,4 24,3 7,9 22,2 19,1 21,8

De 21 a 30 hores 9,6 16,0 14,5 1,7 26,3 12,0 12,7

Més de 30 hores 5,1 18,9 9,8 – 40,1 11,4 11,2

NS/NC 2,8 3,6 4,9 2,8 4,4 6,2 3,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana d’hores(hh:mm) 11:28 18:28 14:41 5:06 30:48 14:20 14:42

n mostral (4.366) (375) (1.338) (358) (1.025) (314) (7.776)


Taula A73. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons categoriaprofessional. Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006


Cap hora 9,6 7,0 8,8 8,4

D’1 a 10 hores 48,7 52,2 58,3 51,7

D’11 a 20 hores 22,6 22,3 21,7 22,3

De 21 a 30 hores 10,0 10,3 6,6 9,6

Més de 30 hores 6,4 5,1 2,3 5,2

NS/NC 2,6 3,1 2,2 2,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana d’hores (hh:mm) 12:00 11:36 9:45 11:28

n mostral (1.884) (1.732) (711) (4.328)

Nota: S’han exclòs les persones que han respost NS/NC a Categoria professional.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A74. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons nivelld’estudis. Província de Barcelona. 2006


Cap hora 14,0 9,4 7,8 4,0 8,4

D’1 a 10 hores 23,6 35,1 49,9 52,9 42,4

D’11 a 20 hores 21,1 21,6 20,3 25,8 21,8

De 21 a 30 hores 17,0 14,4 11,2 9,5 12,7

Més de 30 hores 18,1 15,5 7,8 5,6 11,2

NS/NC 6,1 4,0 2,9 2,1 3,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana d’hores (hh:mm) 18:39 16:49 12:39 12:22 14:42

n mostral (835) (2.754) (2.847) (1.341) (7.776)


Taula A75. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons nivelld’ingressos. Província de Barcelona. 2006

Baix Mitjà-baix Mitjà-alt Alt Total

Cap hora 9,0 9,4 7,1 9,4 8,4

D’1 a 10 hores 30,6 47,1 55,5 57,6 42,4

D’11 a 20 hores 21,9 22,3 24,1 23,7 21,8

De 21 a 30 hores 17,3 11,3 7,8 6,3 12,7

Més de 30 hores 16,8 6,8 2,7 0,6 11,2

NS/NC 4,4 3,1 2,8 2,4 3,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


n mostral (1.470) (2.862) (1.445) (276) (7.776)

Nota: No es mostren els resultats per als entrevistats que han respost sense ingressos/ingressos irregulars i NS/NC.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A76. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons àmbitde residència (corones). Província de Barcelona. 2006


Cap hora 8,5 8,0 7,7 11,9 8,4

D’1 a 10 hores 45,0 41,0 40,8 42,9 42,4

D’11 a 20 hores 22,8 20,6 22,0 20,9 21,8

De 21 a 30 hores 12,1 11,4 14,2 13,2 12,7

Més de 30 hores 8,6 15,8 10,6 9,0 11,2

NS/NC 3,0 3,0 4,7 2,1 3,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


n mostral (2.425) (2.120) (2.564) (668) (7.776)




Taula A77. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons grandàriamunicipal (habitants). Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Cap hora 11,8 6,0 9,1 6,4 8,9 8,5 8,4

D’1 a 10 hores 41,2 41,3 38,5 45,6 40,8 45,0 42,4

D’11 a 20 hores 22,7 23,3 21,3 21,2 20,7 22,8 21,8

De 21 a 30 hores 13,3 13,5 14,0 10,7 13,2 12,1 12,7

Més de 30 hores 9,7 10,1 12,4 14,2 12,5 8,6 11,2

NS/NC 1,3 5,8 4,7 1,9 4,0 3,0 3,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana d’hores (hh:mm) 14:16 15:08 15:24 15:07 15:08 13:41 14:42

n mostral (356) (485) (1.711) (1.153) (1.648) (2.425) (7.776)


Taula A78. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons presènciaa la llar de nens menors de 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Cap hora 5,4 9,2 8,4

D’1 a 10 hores 35,8 44,1 42,4

D’11 a 20 hores 24,9 21,0 21,8

De 21 a 30 hores 15,1 12,1 12,7

Més de 30 hores 15,7 10,1 11,2

NS/NC 3,1 3,6 3,5

Total 100,0 100,0 100,0

Mitjana d’hores (hh:mm) 17:51 13:52 14:42

n mostral (1.613) (6.126) (7.776)




Taula A79. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons tipologiade la llar. Província de Barcelona. 2006

Dues Total Parella Parella Total Amb dospersones sense sense amb amb un nuclis

Unipersonal o més nucli fills fills Monoparental nucli o més Total

Cap hora 2,8 9,8 5,1 7,4 9,3 7,6 8,6 21,0 8,4

D’1 a 10 hores 35,8 46,3 39,2 39,9 44,5 40,5 42,8 40,2 42,4

D’11 a 20 hores 31,1 22,7 28,4 23,0 19,9 23,3 21,1 13,2 21,8

De 21 a 30 hores 15,3 8,4 13,0 14,8 11,3 16,4 12,7 9,2 12,7

Més de 30 hores 7,6 7,0 7,4 11,2 12,4 8,4 11,7 12,2 11,2

NS/NC 7,5 5,7 6,9 3,8 2,6 3,9 3,1 4,2 3,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Mitjana d’hores(hh:mm) 15:49 12:53 14:51 15:15 14:30 14:21 14:42 13:14 14:42

n mostral (597) (289) (886) (1.937) (4.276) (553) (6.766) (124) (7.776)


Taula A80. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons nombrede nens menors de 10 anys a la llar. Submostra d’entrevistats que viuen en llarsamb menors de 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Un Dos Tres o més

Cap hora 5,7 4,5 10,4

D’1 a 10 hores 37,5 35,2 22,0

D’11 a 20 hores 26,2 22,5 15,4

De 21 a 30 hores 15,0 14,8 15,9

Més de 30 hores 13,0 19,2 30,5

NS/NC 2,6 3,8 5,8

Total 100,0 100,0 100,0


n mostral (1.120) (508) (60)


Taula A81. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons presènciade persones dependents a la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Cap hora 19,1 7,3 8,4

D’1 a 10 hores 31,5 43,5 42,4

D’11 a 20 hores 17,0 22,3 21,8

De 21 a 30 hores 11,7 12,8 12,7

Més de 30 hores 17,1 10,6 11,2

NS/NC 3,5 3,5 3,5

Total 100,0 100,0 100,0


n mostral (691) (7.081) (7.776)




Taula A82. Hores setmanals dedicades al treball familiar i domèstic segons disposiciód’algun servei remunerat a la llar. Província de Barcelona. 2006

En disposa No en disposa Total

Cap hora 8,1 8,5 8,4

D’1 a 10 hores 45,7 41,4 42,4

D’11 a 20 hores 22,8 21,5 21,8

De 21 a 30 hores 11,5 13,0 12,7

Més de 30 hores 8,0 12,2 11,2

NS/NC 3,9 3,4 3,5

Total 100,0 100,0 100,0


n mostral (1.765) (6.010) (7.776)


Taula A83. Tipus de servei remunerat a la llar. Província de Barcelona. 2006

Personal perAssistent/a Assistent/a Cangur per a cura de Professor/ainterí/ina per hores als nens dependents particular

Sí 1,1 20,0 2,0 0,8 1,4

No 98,9 79,9 97,9 99,1 98,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (7.776) (7.776) (7.776) (7.776) (7.776)


Taula A84. Persona que organitza les tasques domèstiques i familiars de la llarsegons nivell d’ingressos de la llar (anual). Província de Barcelona. 2006

Fins a 18.000- 36.000- Més de18.000 36.000 54.000 54.000 Total

Persona principal masculina 7,9 3,8 2,0 1,4 4,3

Persona principal femenina 71,2 69,2 64,9 60,7 68,5

Ambdues persones principals 11,5 19,7 23,0 21,2 16,0

Altres membres de la llar o tots junts 5,2 5,9 7,4 6,7 8,1

Altres persones 4,2 1,4 2,9 10,0 3,1

NS/NC 0,1 0,1 – – –

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)

Nota: No es mostren els resultats per als entrevistats que han respost NS/NC a nivell d’ingressos familiars anuals.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A85. Persona encarregada de la neteja i la cura de la roba segons nivell d’ingressosde la llar (anual). Província de Barcelona. 2006






Persona remunerada 2,9 2,3 5,4 21,1 4,0

Persona/es de fora de la llar,no remunerades 2,0 0,4 – – 0,7

NS/NC 0,1 0,1 – – –

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)


Taula A86. Persona encarregada de la neteja de la cuina segons nivell d’ingressosde la llar (anual). Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,1 0,1 – – –

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)




Taula A87. Persona encarregada de la neteja i manteniment de la casa segons nivelld’ingressos de la llar (anual). Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,1 0,1 – – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)


Taula A88. Persona encarregada de cuinar segons nivell d’ingressos de la llar (anual).Província de Barcelona. 2006








NS/NC 0,1 0,1 – 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)




Taula A89. Persona encarregada de comprar aliments segons nivell d’ingressos de la llar(anual). Província de Barcelona. 2006







Persona/es de fora de la llar,no remunerades 2,9 0,4 0,1 – 1,1

NS/NC 0,1 0,1 – – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)


Taula A90. Persona encarregada de les reparacions generals de l’habitatge segons nivelld’ingressos de llar (anual). Província de Barcelona. 2006







Persona/es de fora de la llar,no remunerades 6,8 2,0 1,8 0,2 3,0

NS/NC 0,5 0,2 – – 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)




Taula A91. Persona encarregada d’administrar els diners segons nivell d’ingressosde la llar (anual). Província de Barcelona. 2006







Persona/es de fora de la llar,no remunerades 1,2 – – – 0,4

NS/NC 0,4 0,2 0,4 – 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)


Taula A92. Persona encarregada de la cura dels menors de 10 anys de la llarsegons nivell d’ingressos de la llar (anual). Província de Barcelona. 2006

Fins a 18.000- 36.000- Més de18.000 36.000 54.000 54.000* Total

Pare 2,3 1,5 1,9 2,5 2,1

Mare 71,1 48,3 35,3 45,5 51,7

Pare i mare conjuntament 21,4 45,2 55,3 43,5 39,9

Un altre familiar 2,6 3,9 2,8 3,1 3,5

Altres persones 1,0 0,4 – 3,4 0,6

NS/NC 1,6 0,6 4,6 2,1 2,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (265) (637) (243) (95) (1.650)

Nota: Únicament es tenen en compte els entrevistats que viuen en llars on hi ha nens menors de 10 anys.No es mostren els resultats per als entrevistats que han respost NS/NC a nivell d’ingressos familiars a la llar (anual).*Dades estadísticament no significatives.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A93. Persona encarregada de la cura de persones dependents segons nivelld’ingressos de la llar (anual). Província de Barcelona. 2006

Fins a 18.000- 36.000- Més de18.000 36.000 54.000* 54.000* Total







NS/NC 3,7 – – – 1,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (241) (190) (37) (14) (715)

Nota: Únicament es tenen en compte els entrevistats que viuen en llars on hi ha persones dependents.No s’han calculat els percentages per a les persones que han respost NS/NC a nivell d’ingressos anuals.*Dades estadísticament no significatives.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A94. Disposició d’algun tipus de servei remunerat a la llar segons nivell d’ingressosde la llar (anual). Província de Barcelona. 2006


Sí 13,1 19,2 40,5 67,4 22,7

No 86,9 80,8 59,5 32,6 77,3

NS/NC – – – – –

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.922) (2.337) (866) (341) (7.776)




Taula A95. Periodicitat en la compra principal d’aliments segons tipologia de la llar.Província de Barcelona. 2006



Cada dia 12,5 10,0 11,7 8,7 6,4 11,8 7,5 7,8 8,0

Cada doso tres dies 24,9 26,4 25,4 23,3 17,6 19,2 19,4 18,3 20,0

Una vegadaa la setmana 42,3 45,8 43,4 49,9 59,6 54,5 56,4 51,9 54,9

Una vegadaal mes 7,7 6,9 7,4 10,1 7,4 8,1 8,3 11,2 8,2

De maneravariable 5,5 4,8 5,3 3,7 3,5 2,4 3,5 4,4 3,7

Una vegadacada 15 dies 2,5 2,3 2,5 2,6 2,7 2,0 2,6 1,5 2,6

NS/NC 4,6 3,8 4,3 1,6 2,7 2,0 2,3 4,9 2,6

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (597) (289) (886) (1.937) (4.276) (553) (6.766) (124) (7.776)


Taula A96. Periodicitat en la compra principal d’aliments segons presència a la llarde nens menors de 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Llars amb nens Llars sense nensmenors de 10 anys menors de 10 anys Total

Cada dia 5,0 8,8 8,0

Cada dos o tres dies 13,2 21,9 20,0

Una vegada a la setmana 59,0 53,6 54,9

Una vegada al mes 4,2 2,2 8,2

De manera variable 11,0 7,5 3,7

Una vegada cada 15 dies 4,8 3,4 2,6

NS/NC 2,8 2,6 2,6

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.613) (6.126) (7.776)




Taula A97. Periodicitat en la compra principal d’aliments segons presència de personesdependents a la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Cada dia 10,6 7,7 8,0






NS/NC 2,2 2,7 2,6

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (691) (7.081) (7.776)


Taula A98. Periodicitat en la compra principal d’aliments segons disposició d’algun tipusde servei remunerat a la llar. Província de Barcelona. 2006


Cada dia 6,7 8,4 8,0






NS/NC 3,0 2,5 2,6

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.765) (6.010) (7.776)


Taula A99. Lloc on els membres de la llar compren els aliments segons àmbitde residència (corones). Província de Barcelona. 2006



En un altre barridel municipi 8,0 21,0 31,9 33,6 22,1

A la capital de comarca – 1,4 5,4 14,7 3,6

En un altre lloc 0,5 10,5 11,3 8,2 7,7

És irregular 1,6 4,6 9,6 6,5 5,6

NS/NC 0,2 0,4 0,4 0,4 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.555) (2.501) (3.025) (835) (8.917)

Nota: dades calculades segons multiresposta (la n mostral es refereix al nombre de respostes, no d’individus de lamostra).Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A100. Lloc on els membres de la llar compren els aliments segons grandàriamunicipal (habitants). Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total


En un altre barridel municipi 22,2 33,9 32,6 34,4 19,3 8,0 22,1

A la capital de comarca 24,5 10,8 4,4 0,4 1,0 – 3,6

En un altre lloc 22,2 21,7 11,4 6,4 5,2 0,5 7,7

És irregular 10,1 9,9 10,0 5,0 3,7 1,6 5,6

NS/NC 0,3 0,5 0,9 0,2 – 0,2 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (356) (485) (2.042) (1.378) (1.902) (2.555) (8.917)

Nota: dades calculades segons multiresposta (la n mostral es refereix al nombre de respostes, no d’individus de lamostra).Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A101. Temps de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar. Província de Barcelona. 2006


Compres (hh:mm) 16:10

Gestions de la llar (hh:mm) 26:30

n mostral (11.136)


Taula A102. Temps de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons sexe. Província de Barcelona. 2006

Home Dona

Compres (hh:mm) 15:44 16:23

Gestions de la llar (hh:mm) 26:47 26:18

n mostral (4.210) (6.926)


Taula A103. Temps de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons edat. Província de Barcelona. 2006

16-29 30-44 15-64 65-74 75 i més

Compres (hh:mm) 15:48 15:52 16:44 16:44 17:09

Gestions de la llar (hh:mm) 25:17 25:26 27:51 27:50 26:49

n mostral (1.422) (4.277) (3.277) (1.378) (832)




Taula A104. Temps de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons grandària municipal (habitants). Província de Barcelona. 2006

2.000- 5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<2.000 4.999 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona

Compres (hh:mm) 14:53 14:18 15:32 16:03 15:15 15:37 17:27

Gestions de la llar (hh:mm) 25:02 25:52 25:17 25:56 25:27 25:01 28:44

n mostral (322) (542) (1.058) (2.923) (2.324) (1.599) (2.368)


Taula A105. Temps de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons àmbit de residència (corones). Província de Barcelona. 2006


Compres (hh:mm) 17:27 15:42 15:56 13:55 16:10

Gestions de la llar (hh:mm) 28:44 26:46 25:27 21:46 26:30

n mostral (2.368) (2.849) (4.146) (1.773) (11.136)


Taula A106. Mode de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar. Província de Barcelona. 2006


Compres No motoritzat 71,9

Transport públic 8,1

Transport privat 20,0

Total 100,0

Gestions llar No motoritzat 44,1

Transport públic 16,8

Transport privat 39,1

Total 100,0


Taula A107. Mode de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons sexe. Província de Barcelona. 2006

Home Dona

Compres No motoritzat 67,7 74,0

Transport públic 6,7 8,8

Transport privat 25,6 17,3

Total 100,0 100,0

Gestions llar No motoritzat 34,9 49,4

Transport públic 16,5 17,0

Transport privat 48,6 33,6

Total 100,0 100,0




Taula A108. Mode de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons edat. Província de Barcelona. 2006

De 16 a De 30 a De 45 a De 65 De 7529 anys 44 anys 64 anys a 74 anys i més anys

Compres No motoritzat 54,7 62,9 74,8 81,6 86,5

Transport públic 13,3 6,6 8,0 8,1 7,2

Transport privat 32,0 30,5 17,2 10,3 6,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Gestions llar No motoritzat 35,6 46,6 39,7 50,1 50,6

Transport públic 17,1 10,0 21,0 26,0 33,1

Transport privat 47,3 43,4 39,3 23,8 16,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Taula A109. Mode de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons àmbit de residència (corones). Província de Barcelona. 2006

RestaBarcelona 1a corona 2a corona província

Compres No motoritzat 79,1 75,2 65,5 64,2

Transport públic 14,3 8,8 3,7 2,2

Transport privat 6,7 16,0 30,8 33,6

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Gestions llar No motoritzat 45,8 51,8 40,1 36,1

Transport públic 33,4 16,5 7,3 4,3

Transport privat 20,8 31,7 52,6 59,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0




Taula A110. Mode de desplaçament en dia feiner per motiu de compres i gestionsde la llar segons grandària municipal (habitants). Província de Barcelona. 2006

2.000- 5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<2.000 4.999 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona

Compres No motoritzat 39,7 43,8 48,1 67,1 74,8 76,3 79,1

Transport públic 1,6 3,5 2,9 4,9 4,1 7,4 14,3

Transport privat 58,7 52,6 49,0 28,0 21,1 16,3 6,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Gestions llar No motoritzat 16,6 20,8 26,8 41,8 47,6 53,2 45,8

Transport públic 3,6 6,1 4,7 8,8 9,9 14,0 33,4

Transport privat 79,8 73,2 68,5 49,3 42,5 32,7 20,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Taula A111. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons nivell d’estudis. Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006


Té dificultats 29,3 33,2 40,5 50,9 40,7

No té cap dificultat 53,0 55,7 50,7 42,4 50,1

No hi participa 16,7 10,9 8,7 6,0 8,8

NS/NC 1,0 0,2 0,2 0,7 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (107) (1.267) (1.888) (1.104) (4.366)


Taula A112. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons nivell d’ingressos. Submostra població ocupada.Província de Barcelona. 2006


Té dificultats 34,2 39,9 43,0 49,6 40,7


No hi participa 6,0 9,5 8,1 7,5 8,8

NS/NC 0,1 0,4 0,4 – 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (368) (2.044) (1.232) (256) (4.366)

Nota: No es mostren els resultats per als entrevistats que han respost sense ingressos/ingressos irregulars i NS/NC.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A113. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons categoria professional. Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006


Té dificultats 35,1 43,7 48,4 40,7

No té cap dificultat 54,7 48,8 40,9 50,1

No hi participa 9,9 7,3 10,4 8,8

NS/NC 0,4 0,2 0,3 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.884) (1.732) (711) (4.366)

Nota: No es mostren els resultats per als entrevistats que han respost NS/NC a categoria professional.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.

Taula A114. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons àmbit de residència (corones). Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006


Té dificultats 41,4 36,5 44,9 36,6 40,7


No hi participa 9,7 8,8 8,3 8,3 8,8

NS/NC 0,6 0,1 0,3 0,2 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.306) (1.238) (1.452) (371) (4.366)


Taula A115. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons grandària municipal (habitants). Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Té dificultats 40,0 43,0 42,0 38,8 39,4 41,4 40,7

No té cap dificultat 52,8 48,7 49,7 49,8 53,2 48,4 50,1

No hi participa 7,2 8,1 8,0 11,2 7,3 9,7 8,8

NS/NC – 0,2 0,3 0,3 0,1 0,6 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (195) (293) (985) (697) (890) (1.306) (4.366)




Taula A116. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons tipologia de la llar. Submostra de la població ocupada.Província de Barcelona. 2006


Unipersonal o més nucli fills fills Monoparental nucli o més* Total

Té dificultats 29,6 28,4 29,1 39,6 42,9 38,2 41,9 36,2 40,7

No té capdificultat 68,7 63,7 66,5 53,5 46,8 52,1 48,6 50,5 50,1

No hi participa 1,6 5,3 3,3 6,0 10,2 9,5 9,3 13,3 8,8

NS/NC – 2,6 1,1 0,8 0,1 0,2 0,3 – 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (204) (160) (364) (780) (2.841) (307) (3.928) (74) (4.366)


Taula A117. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons presència a la llar de nens menors de 10 anys. Submostra de lapoblació ocupada. Província de Barcelona. 2006

Llars amb nens Llars sense nensmenors de 10 anys menors de 10 anys Total

Té dificultats 58,5 33,3 40,7

No té cap dificultat 36,4 55,8 50,1

No hi participa 4,9 10,5 8,8

NS/NC 0,2 0,4 0,3

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.263) (3.079) (4.366)


Taula A118. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons nombre de nens menors de 10 anys a la llar. Submostra de la poblacióocupada que viu en llars amb presència de menors de 10 anys. Província de Barcelona.2006

Un Dos Tres o més*




NS/NC 0,3 – –

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (869) (408) (38)




Taula A119. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons presència de persones dependents a la llar. Submostra de la poblacióocupada. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total




NS/NC – 0,3 0,3

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (201) (4.166) (4.366)


Taula A120. Dificultat per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiquesi familiars segons disposició d’algun tipus de servei remunerat a la llar.Submostra de la població ocupada. Província de Barcelona. 2006





NS/NC 0,3 0,3 0,3

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.073) (3.293) (4.366)


Taula A121. Disponibilitat de temps lliure segons sexe. Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

Molt temps 23,4 21,3 22,3

Bastant 33,6 37,9 35,8

Poc 32,6 30,0 31,2

Molt poc 9,0 9,5 9,3

NS/NC 1,3 1,4 1,4

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (3.735) (4.042) (7.776)




Taula A122. Disponibilitat de temps lliure segons edat. Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més Total

Molt temps 10,8 8,1 7,7 13,1 27,5 60,1 22,3

Bastant 40,5 36,6 35,2 38,3 40,0 28,6 35,8

Poc 37,2 42,1 42,1 35,6 25,3 7,4 31,2

Molt poc 10,0 11,9 14,1 12,0 6,3 1,5 9,3

NS/NC 1,5 1,4 0,9 0,9 0,9 2,4 1,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (793) (1.654) (1.530) (1.111) (1.107) (1.582) (7.776)


Taula A123. Disponibilitat de temps lliure segons relació amb l’activitat laboral.Província de Barcelona. 2006


Molt temps 5,6 33,9 61,5 10,3 30,8 60,4 22,3

Bastant 35,4 43,0 28,1 47,7 43,1 28,9 35,8

Poc 43,7 20,1 6,3 35,2 20,1 8,5 31,2

Molt poc 14,0 2,2 1,7 6,3 4,6 1,8 9,3

NS/NC 1,2 0,8 2,4 0,4 1,3 0,4 1,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (4.366) (375) (1.338) (358) (1.025) (314) (7.776)


Taula A124. Disponibilitat de temps lliure segons nivell d’estudis acabats.Província de Barcelona. 2006


Molt temps 47,8 28,6 13,7 11,8 22,3

Bastant 28,8 36,2 37,6 35,8 35,8

Poc 15,9 25,5 37,5 39,1 31,2

Molt poc 4,7 8,4 9,8 12,8 9,3

NS/NC 2,8 1,3 1,4 0,5 1,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (835) (2.754) (2.847) (1.341) (7.776)




Taula A125. Disponibilitat de temps lliure segons nivell d’ingressos.Província de Barcelona. 2006


Molt temps 22,4 37,5 18,7 14,8 10,4 26,2 22,3

Bastant 42,8 35,4 34,3 35,5 32,7 32,3 35,8

Poc 27,3 20,6 34,2 37,0 44,2 30,6 31,2

Molt poc 6,2 4,9 11,1 11,8 11,3 10,1 9,3

NS/NC 1,2 1,6 1,6 0,9 1,4 0,8 1,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.160) (1.470) (2.862) (1.445) (276) (564) (7.776)


Taula A126. Disponibilitat de temps lliure segons tipologia de la llar.Província de Barcelona. 2006



Molt temps 42,0 34,4 39,5 34,8 12,9 24,6 20,1 20,6 22,3

Bastant 36,0 26,4 32,9 36,1 36,5 36,0 36,3 28,6 35,8

Poc 15,3 31,4 20,6 22,5 37,3 30,4 32,5 37,3 31,2

Molt poc 3,9 6,2 4,7 5,5 12,2 6,4 9,8 10,6 9,3

NS/NC 2,7 1,5 2,3 1,1 1,1 2,6 1,2 2,9 1,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (597) (289) (886) (1.937) (4.276) (553) (6.766) (124) (7.776)


Taula A127. Disponibilitat de temps lliure segons presència a la llar de nens menorsde 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Molt temps 6,4 26,5 22,3

Bastant 30,7 37,2 35,8

Poc 44,2 27,8 31,2

Molt poc 17,2 7,2 9,3

NS/NC 1,5 1,4 1,4

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.613) (6.126) (7.739)




Taula A128. Disponibilitat de temps lliure segons presència de persones dependentsa la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Molt temps 40,7 20,5 22,3

Bastant 31,2 36,3 35,8

Poc 19,5 32,4 31,2

Molt poc 6,3 9,6 9,3

NS/NC 2,3 1,3 1,4

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (691) (7.081) (7.772)


Taula A129. Disponibilitat de temps lliure segons disposició d’algun servei remunerata la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Molt temps 21,2 22,7 22,3

Bastant 34,4 36,2 35,8

Poc 32,1 31,0 31,2

Molt poc 10,8 8,8 9,3

NS/NC 1,5 1,3 1,4

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.765) (6.010) (7.775)


Taula A130. Disponibilitat de temps lliure segons àmbit de residència (corones).Província de Barcelona. 2006


Molt temps 27,2 16,5 20,8 29,1 22,3

Bastant 35,6 35,3 36,4 36,1 35,8

Poc 28,4 34,3 32,8 25,5 31,2

Molt poc 7,6 13,1 8,0 7,9 9,3

NS/NC 1,2 0,7 2,1 1,4 1,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.425) (2.120) (2.564) (668) (7.776)




Taula A131. Disponibilitat de temps lliure segons grandària municipal (habitants).Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Molt temps 26,6 22,8 19,9 17 20,3 27,2 22,3

Bastant 33,9 32,4 37,5 36,2 35,6 35,6 35,8

Poc 29,8 33,1 32,2 33,8 32,3 28,4 31,2

Molt poc 9,1 9,6 9 12,6 9,6 7,6 9,3

NS/NC 0,6 2 1,5 0,4 2,1 1,2 1,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (356) (485) (1.711) (1.153) (1.648) (2.425) (7.776)


Taula A132. Hores de llevar-se, d’anar a dormir i de son segons edat.Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més* Total

Hora de llevar-se 07:48 07:20 07:06 07:04 07:37 08:18 07:32

Hora d’anar a dormir 24:06 23:52 23:45 23:42 23:40 23:16 23:41

Hores de son 07:41 07:27 07:21 07:23 07:56 09:02 07:50


Taula A133. Hores de llevar-se, d’anar a dormir i de son segons nivell d’estudis acabats.Província de Barcelona. 2006


Hora de llevar-se 08:09 07:36 07:24 07:20 07:32

Hora d’anar a dormir 22:59 23:38 23:49 23:59 23:41

Hores de son 09:09 07:58 07:34 07:20 07:50


Taula A134. Hores de llevar-se, d’anar a dormir i de son segons nivell d’ingressos.Província de Barcelona. 2006


Hora de llevar-se 07:45 08:00 07:25 07:07 07:03 07:34 07:32

Hora d’anar a dormir 23:53 23:27 23:43 23:46 23:57 23:37 23:41

Hores de son 07:51 08:32 07:42 07:20 07:06 07:57 07:50




Taula A135. Hores de llevar-se, d’anar a dormir i de son segons sexe.Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

Hora de llevar-se 07:25 07:39 07:32

Hora d’anar a dormir 23:43 23:40 23:41

Hores de son 07:41 07:59 07:50


Taula A136. Hores de llevar-se, d’anar a dormir i de son segons grandària municipal(habitants). Província de Barcelona. 2006

10.000- 50.000- 100.000-<10.000 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Hora de llevar-se 07:28 07:27 07:27 07:29 07:42 07:32

Hora d’anar a dormir 23:31 23:37 23:35 23:38 23:54 23:41

Hores de son 07:56 07:49 07:52 07:51 07:47 07:50


Taula A137. Hores de llevar-se, d’anar a dormir i de son segons àmbit de residència(corones). Província de Barcelona. 2006


Hora de llevar-se 07:42 07:29 07:27 07:29 07:32

Hora d’anar a dormir 23:54 23:40 23:35 23:29 23:41

Hores de son 07:47 07:49 07:52 07:59 07:50


Taula A138. Nombre d’activitats de lleure fora de la llar segons edat.Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més Total

Cap 0,1 0,2 0,4 0,9 0,5 0,1 0,4

Una 25,5 27,5 31,5 34,6 42,4 52,4 36,3

Dues 32,2 35,6 33,5 35,6 34,0 32,4 33,9

Tres 27,0 23,2 21,6 17,3 15,2 10,7 18,7

Quatre 12,4 9,8 8,9 7,7 5,0 2,3 7,4

Cinc 2,4 2,5 3,0 2,7 1,3 0,2 2,0

NS/NC 0,4 1,2 1,1 1,4 1,6 1,9 1,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (793) (1.654) (1.530) (1.111) (1.107) (1.582) (7.776)




Taula A139. Nombre d’activitats de lleure fora de la llar segons sexe.Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

Cap 0,4 0,3 0,4

Una 35,7 36,8 36,3

Dues 35,4 32,6 33,9

Tres 18,9 18,6 18,7

Quatre 6,9 7,8 7,4

Cinc 1,5 2,5 2,0

NS/NC 1,3 1,4 1,3

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (3.735) (4.042) (7.776)


Taula A140. Nombre d’activitats de lleure fora de la llar segons nivell d’estudis acabats.Província de Barcelona. 2006


Cap 0,1 0,4 0,4 0,3 0,4

Una 54,1 44,2 30,3 21,6 36,3

Dues 30,1 34,6 35,2 32,3 33,9

Tres 10,8 14,1 21,6 27,0 18,7

Quatre 2,2 4,4 8,8 13,6 7,4

Cinc 0,3 0,9 2,4 4,4 2,0

NS/NC 2,4 1,4 1,2 0,8 1,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (835) (2.754) (2.847) (1.341) (7.776)


Taula A141. Nombre d’activitats de lleure fora de la llar segons nivell d’ingressos.Província de Barcelona. 2006


Cap – 0,2 0,5 0,2 0,4 0,9 0,4

Una 39,0 46,8 34,3 26,4 22,4 46,6 36,3

Dues 33,0 32,2 34,8 36,0 36,1 30,8 33,9

Tres 19,0 13,0 19,6 22,6 25,9 15,1 18,7

Quatre 6,0 5,3 7,8 10,3 11,1 3,2 7,4

Cinc 2,0 0,9 1,9 3,4 3,7 0,3 2,0

NS/NC 1,0 1,6 1,1 1,2 0,6 3,0 1,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.160) (1.470) (2.862) (1.445) (276) (564) (7.776)




Taula A142. Nombre d’activitats de lleure fora de la llar segons grandària municipal(habitants). Província de Barcelona. 2006

10.000- 50.000- 100.000-<10.000 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Cap 0,1 0,4 0,3 0,5 0,4 0,4

Una 39,0 35,0 31,4 42,4 34,4 36,3

Dues 36,7 33,7 34,4 31,5 34,6 33,9

Tres 16,8 17,7 23,4 16,3 19,5 18,7

Quatre 5,1 9,4 7,1 6,1 7,7 7,4

Cinc 0,6 1,9 2,9 1,6 2,4 2,0

NS/NC 1,7 1,9 0,5 1,5 1,0 1,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (856) (1.695) (1.153) (1.648) (2.425) (7.776)


Taula A143. Nombre d’activitats de lleure fora de la llar segons àmbit de residència(corones). Província de Barcelona. 2006


Cap 0,4 0,1 0,6 0,1 0,4

Una 34,4 30,8 41,7 39,5 36,3

Dues 34,6 32,2 33,7 38,1 33,9

Tres 19,5 23,0 15,1 16,6 18,7

Quatre 7,7 10,3 5,5 3,8 7,4

Cinc 2,4 2,6 1,3 1,3 2,0

NS/NC 1,0 0,9 2,1 0,6 1,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.425) (2.120) (2.564) (668) (7.776)


Taula A144. Taxes de realització d’activitats de lleure fora de la llar segons sexe*.Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total

Cinema 16,9 21,3 19,2

Bars, discoteques, sales de ball 11,1 9,0 10,0

Dinar o sopar en restaurants 12,2 11,0 11,6

Passejar 49,8 55,9 53,0

Compres (mirar botigues) 8,7 20,1 14,6

Quedar amb amics 20,6 17,9 19,2

Practicar esports 26,7 13,7 20,0

*Pregunta oberta (sense suggerir cap activitat) de resposta múltiple, on s’han donat fins a cinc possibilitats de res-posta a cada entrevistat. El càlcul dels percentatges s’ha basat en els individus, no en les respostes.Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006.



Taula A145. Taxes de realització d’activitats de lleure fora de la llar segons edat*.Província de Barcelona. 2006

<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més Total

Cinema 33,4 26,7 25,3 20,4 10,6 3,3 19,2

Bars, discoteques,sales de ball 27,0 14,8 7,6 8,0 5,3 3,4 10,0

Dinar o soparen restaurants 11,6 17,7 17,0 12,0 7,1 2,7 11,6

Passejar 26,6 42,1 48,3 57,2 69,9 67,3 53,0

Compres (mirar botigues) 15,3 16,3 14,3 16,4 12,4 12,9 14,6

Quedar amb amics 56,5 29,0 14,9 11,3 8,4 7,5 19,2

Practicar esports 28,6 27,0 24,6 20,5 15,4 6,5 20,0


Taula A146. Taxes de realització d’activitats de lleure fora de la llar segons nivelld’estudis acabats*. Província de Barcelona. 2006


Cinema 1,6 10,4 25,0 35,6 19,2

Bars, discoteques,sales de ball 5,8 8,7 12,5 10,1 10,0

Dinar o sopar en restaurants 2,8 7,4 14,0 20,6 11,6

Passejar 66,8 63,1 44,4 41,9 53,0

Compres (mirar botigues) 16,0 14,4 15,0 13,3 14,6

Quedar amb amics 9,9 13,3 25,2 24,3 19,2

Practicar esports 5,1 14,0 25,1 30,5 20,0




Taula A147. Taxes de realització d’activitats de lleure fora de la llar segons nivelld’ingressos*. Província de Barcelona. 2006


Cinema 18,8 10,6 21,0 26,4 27,2 12,0 19,2

Bars, discoteques,sales de ball 10,9 8,9 12,3 8,5 2,4 7,4 10,0

Dinar o soparen restaurants 9,8 5,2 12,6 17,0 26,5 7,0 11,6

Passejar 57,9 60,1 51,2 48,1 45,5 49,6 53,0

Compres(mirar botigues) 18,6 17,6 14,6 10,9 11,8 11,3 14,6

Quedar amb amics 24,0 16,9 21,2 17,2 11,7 14,1 19,2

Practicar esports 17,6 10,0 20,0 29,9 35,9 17,4 20,0


Taula A148. Taxes de realització d’activitats de lleure fora de la llar segons àmbitde residència (corones)*. Província de Barcelona. 2006


Cinema 21,8 24,3 14,9 9,4 19,2

Bars, discoteques,sales de ball 9,3 12,7 9,1 7,4 10,0

Dinar o soparen restaurants 11,2 14,8 10,6 6,3 11,6

Passejar 52,5 55,9 50,5 55,2 53,0

Compres (mirar botigues) 15,9 14,9 13,3 13,6 14,6

Quedar amb amics 20,4 19,8 18,1 17,2 19,2

Practicar esports 19,9 20,9 18,2 24,0 20,0




Taula A149. Taxes de realització d’activitats de lleure fora de la llar segons grandàriamunicipal (habitants)*. Província de Barcelona. 2006

10.000- 50.000- 100.000-<10.000 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Cinema 13,4 17,3 24,8 16,1 21,8 19,2

Bars, discoteques, sales de ball 8,8 9,7 10,5 11,6 9,3 10,0

Dinar o sopar en restaurants 9,0 13,1 14,8 9,5 11,2 11,6

Passejar 49,5 53,0 52,4 55,9 52,5 53,0

Compres (mirar botigues) 12,4 14,2 13,1 15,2 15,9 14,6

Quedar amb amics 16,4 19,1 20,4 18,1 20,4 19,2

Practicar esports 22,2 21,7 22,2 15,6 19,9 20,0


Taula A150. Freqüència d’anar al cinema segons relació amb l’activitat laboral.Província de Barcelona. 2006


Sovint 17,8 13,7 3,5 28,4 4,2 2,8 13,2

Ocasionalment 36,7 30,9 11,2 46,3 18,3 15,5 29,2

Gairebé mai 23,3 21,8 11,6 19,9 16,8 17,9 20,0

Mai 22,1 33,6 73,5 5,0 60,5 63,7 37,5

NS/NC 0,1 – 0,2 0,4 0,2 – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (4.366) (375) (1.338) (358) (1.025) (314) (7.776)


Taula A151. Freqüència d’anar al cinema segons tipologia de la llar.Província de Barcelona. 2006



Sovint 12,8 13,1 12,9 11,1 14,1 16,1 13,4 5,6 13,2

Ocasionalment 21,6 25,7 23,0 21,1 33,4 33,4 29,9 35,5 29,2

Gairebé mai 13,8 15,2 14,2 16,6 23,4 14,8 20,8 18,9 20,0

Mai 51,8 46,0 49,9 51,0 28,9 35,7 35,8 40,0 37,5

NS/NC – – – 0,2 0,1 – 0,1 – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (597) (289) (886) (1.937) (4.276) (553) (6.766) (124) (7.776)




Taula A152. Freqüència d’anar al cinema segons presència de persones dependentsa la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 5,9 14,0 13,2

Ocasionalment 18,9 30,2 29,2

Gairebé mai 12,6 20,7 20,0

Mai 62,4 35,0 37,5

NS/NC 0,2 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (691) (7.081) (7.772)


Taula A153. Freqüència d’anar al cinema segons presència a la llar de nens menorsde 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 8,3 14,5 13,2


Gairebé mai 27,2 18,1 20,0

Mai 32,5 38,9 37,5

NS/NC 0,2 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.613) (6.126) (7.739)


Taula A154. Freqüència d’anar al cinema segons disposició d’algun servei remunerata la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 18,2 11,8 13,2


Gairebé mai 20,5 19,9 20,0

Mai 28,0 40,2 37,5

NS/NC 0,2 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.765) (6.010) (7.775)




Taula A155. Freqüència d’anar a bars, discoteques o sales de ball segons relacióamb l’activitat laboral. Província de Barcelona. 2006


Sovint 19,7 18,4 6,5 49,8 4,0 6,2 16,1

Ocasionalment 27,8 30,9 11,0 34,0 15,1 19,5 23,3

Gairebé mai 17,2 16,0 6,4 8,1 10,4 8,4 13,6

Mai 35,1 34,8 75,9 7,1 70,1 65,9 46,7

NS/NC 0,1 – 0,2 1,0 0,4 – 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (4.366) (375) (1.338) (358) (1.025) (314) (7.776)


Taula A156. Freqüència d’anar a bars, discoteques o sales de ball segons tipologiade la llar. Província de Barcelona. 2006



Sovint 10,6 21,8 14,2 10,5 18,1 24,3 16,4 13,9 16,1

Ocasionalment 19,5 25,0 21,3 22,9 23,8 24,4 23,6 22,1 23,3

Gairebé mai 11,6 10,4 11,2 11,6 15,4 11,1 13,9 13,1 13,6

Mai 58,0 42,8 53,1 54,7 42,5 40,2 45,8 51,0 46,7

NS/NC 0,3 – 0,2 0,3 0,2 – 0,2 – 0,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (597) (289) (886) (1.937) (4.276) (553) (6.766) (124) (7.776)


Taula A157. Freqüència d’anar a bars, discoteques o sales de ball segons presènciaa la llar de fills nens de 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 9,2 18,0 16,1


Gairebé mai 20,2 11,8 13,6

Mai 49,1 46,1 46,7

NS/NC 0,2 0,2 0,2

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.613) (6.126) (7.739)




Taula A158. Freqüència d’anar a bars, discoteques o sales de ball segons presènciade persones dependents a la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 9,2 16,8 16,1


Gairebé mai 8,7 14,1 13,6

Mai 65,5 44,8 46,7

NS/NC 0,2 0,2 0,2

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (691) (7.081) (7.772)


Taula A159. Freqüència d’anar a restaurants segons relació amb l’activitat laboral.Província de Barcelona. 2006


Sovint 25,4 14,5 6,9 23,0 7,2 3,1 18,3

Ocasionalment 50,1 46,3 28,6 45,4 34,4 31,1 43,1

Gairebé mai 14,8 18,3 21,2 23,4 21,2 21,1 17,6

Mai 9,7 20,9 43,1 7,7 37,1 44,7 20,9

NS/NC – – 0,2 0,4 0,2 – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (4.366) (375) (1.338) (358) (1.025) (314) (7.776)


Taula A160. Freqüència d’anar a restaurants segons tipologia de la llar.Província de Barcelona. 2006



Sovint 15,9 16,3 16,0 16,5 19,8 19,0 18,8 9,4 18,3

Ocasionalment 30,0 34,6 31,5 40,5 47,8 35,4 44,7 41,0 43,1

Gairebé mai 16,5 19,1 17,4 17,5 17,3 19,1 17,5 22,9 17,6

Mai 37,6 30,0 35,1 25,3 15,1 26,5 18,9 26,7 20,9

NS/NC – – – 0,2 0,1 – 0,1 – 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (597) (289) (886) (1.937) (4.276) (553) (6.766) (124) (7.776)




Taula A161. Freqüència d’anar a restaurants segons presència de persones dependentsa la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 9,0 19,2 18,3


Gairebé mai 16,1 17,7 17,6

Mai 43,8 18,6 20,9

NS/NC 0,2 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (691) (7.081) (7.772)


Taula A162. Freqüència d’anar a restaurants segons presència a la llar de nens menorsde 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 16,7 18,7 18,3


Gairebé mai 17,9 17,4 17,6

Mai 15,3 22,4 20,9

NS/NC 0,1 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.613) (6.126) (7.739)


Taula A163. Freqüència d’anar a restaurants segons disposició d’algun servei remunerata la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 29,7 15,0 18,3


Gairebé mai 12,5 19,0 17,6

Mai 13,2 23,2 20,9

NS/NC 0,1 0,1 0,1

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.765) (6.010) (7.775)




Taula A164. Freqüència d’anar d’excursió segons relació amb l’activitat laboral.Província de Barcelona. 2006


Sovint 17,7 8,3 9,3 9,8 7,0 6,9 13,6

Ocasionalment 32,3 27,5 19,2 27,9 20,7 15,3 27,4

Gairebé mai 13,6 12,3 9,7 24,1 10,1 10,5 12,8

Mai 35,9 51,0 61,1 37,2 61,5 67,3 45,7

NS/NC 0,5 1,0 0,9 1,1 0,7 – 0,6

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (4.366) (375) (1.338) (358) (1.025) (314) (7.776)


Taula A165. Freqüència d’anar d’excursió segons tipologia de la llar.Província de Barcelona. 2006



Sovint 9,2 8,1 8,8 12,6 15,5 10,3 14,3 10,0 13,6

Ocasionalment 21,5 17,2 20,1 26,2 30,4 20,9 28,4 22,0 27,4

Gairebé mai 11,2 10,0 10,8 12,5 13,1 15,1 13,1 10,3 12,8

Mai 57,6 63,9 59,6 47,9 40,4 53,6 43,6 57,7 45,7

NS/NC 0,6 0,7 0,6 0,8 0,6 0,1 0,6 – 0,6

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (597) (289) (886) (1.937) (4.276) (553) (6.766) (124) (7.776)


Taula A166. Freqüència d’anar d’excursió segons presència a la llar de nens menorsde 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 17,9 12,4 13,6


Gairebé mai 10,4 13,3 12,8

Mai 39,0 47,4 45,7

NS/NC 0,5 0,6 0,6

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.613) (6.126) (7.739)




Taula A167. Freqüència d’anar d’excursió segons presència de persones dependentsa la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 6,8 14,3 13,6


Gairebé mai 8,7 13,2 12,8

Mai 67,7 43,5 45,7

NS/NC 0,6 0,6 0,6

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (391) (7.081) (7.772)


Taula A168. Freqüència d’anar d’excursió segons disposició d’algun servei remunerata la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

Sovint 20,2 11,7 13,6


Gairebé mai 12,6 12,8 12,8

Mai 34,8 48,9 45,7

NS/NC 0,6 0,6 0,6

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (1.765) (6.010) (7.775)


Taula A169. Periodicitat setmanal de la pràctica d’esports segons relacióamb l’activitat laboral. Província de Barcelona. 2006


<1 vegada 6,4 4,2 1,5 4,5 1,5 4,0 4,9

1 vegada 22,6 14,3 7,8 11,5 6,1 15,2 17,2

2 vegades 27,3 21,3 12,6 28,9 28,6 16,6 24,6

3 vegades 19,4 23,6 13,7 24,4 14,0 7,9 18,1

4 o més 22,1 35,7 61,6 27,7 46,6 56,2 32,9

NS/NC 2,2 0,9 2,7 3,0 3,2 – 2,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (2.078) (162) (551) (201) (361) (92) (3.444)




Taula A170. Periodicitat setmanal de la pràctica d’esports segons tipologia de la llar.Província de Barcelona. 2006



<1 vegada 4,9 3,1 4,4 4,6 5,2 3,4 4,9 4,5 4,9

1 vegada 9,9 17,9 12,4 13,3 19,8 16,1 17,7 23,6 17,2

2 vegades 22,2 20,7 21,8 19,2 26,9 30,2 25,0 20,7 24,6

3 vegades 17,5 19,4 18,1 16,8 19,0 16,9 18,3 10,1 18,1

4 o més 41,8 37,8 40,5 44,4 26,8 29,7 31,9 38,4 32,9

NS/NC 3,6 1,1 2,8 1,9 2,2 3,8 2,2 2,7 2,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

n mostral (247) (111) (358) (847) (1.975) (216) (3.038) (48) (3.444)


Taula A171. Periodicitat setmanal de la pràctica d’esports segons presència a la llarde nens menors de 10 anys. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

<1 vegada 7,2 4,3 4,9

1 vegada 26,9 15,0 17,2

2 vegades 27,0 24,1 24,6

3 vegades 17,2 18,4 18,1

4 o més 18,5 36,1 32,9

NS/NC 3,1 2,1 2,3

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (641) (2.787) (3.428)


Taula A172. Periodicitat setmanal de la pràctica d’esports segons presènciade persones dependents a la llar. Província de Barcelona. 2006

Sí No Total

<1 vegada 4,3 4,9 4,9

1 vegada 16,2 17,3 17,2

2 vegades 18,0 25,0 24,6

3 vegades 14,2 18,4 18,1

4 o més 45,2 32,0 32,9

NS/NC 2,0 2,3 2,3

Total 100,0 100,0 100,0

n mostral (229) (3.212) (3.442)




Capítol 2

Taula A173. Càrrega total i valoració del temps lliure segons sexe.Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total






Taula A174. Càrrega total i valoració del temps lliure segons edat.Província de Barcelona. 2006

<25 25-44 45-64 65-80 81 i més Total

Temps de treball mercantil (hh:mm) 18:41 33:54 23:20 0:52 – 22:33

Temps de treball familiar i domèstic(hh:mm) 5:56 13:56 17:26 18:16 12:20 14:42

Càrrega total setmanal (hh:mm) 24:47 47:52 41:00 19:07 12:20 37:26

Valoració disponibilitatde temps lliure 4,6 4,1 5,0 7,4 8,4 5,1


Taula A175. Càrrega total i valoració del temps lliure segons relacióamb l’activitat laboral. Província de Barcelona. 2006


Temps de treballmercantil (hh:mm) 40:15 – – – – – 22:33

Temps de treballfamiliar i domèstic(hh:mm) 11:28 18:28 14:41 05:06 30:48 14:20 14:42

Càrrega totalsetmanal (hh:mm) 51:44 18:28 14:41 05:06 30:48 14:20 37:26

Valoraciódisponibilitatde temps lliure 3,9 6,2 7,7 4,8 5,9 7,6 5,1




Taula A176. Càrrega total i valoració del temps lliure segons nivell d’estudis.Província de Barcelona. 2006


Temps de treball mercantil(hh:mm) 05:05 18:57 26:45 31:56 22:33

Temps de treball familiari domèstic (hh:mm) 18:39 16:49 12:39 12:22 14:42

Càrrega total setmanal(hh:mm) 23:44 35:56 39:29 44:23 37:26

Valoració disponibilitatde temps lliure 6,7 5,5 4,6 4,4 5,1


Taula A177. Càrrega total i valoració del temps lliure segons nivell d’ingressos.Província de Barcelona. 2006


Temps de treball mercantil(hh:mm) 07:03 05:08 11:33 18:11 22:33





Taula A178. Càrrega total i valoració del temps lliure segons àmbit de residència(corones). Província de Barcelona. 2006


Temps de treballmercantil (hh:mm) 21:12 23:33 22:56 22:49 22:33







Taula A179. Càrrega total i valoració del temps lliure segons grandària municipal(habitants). Província de Barcelona. 2006

5.000- 10.000- 50.000- 100.000-<5.000 9.999 49.999 99.999 250.000 Barcelona Total

Temps de treballmercantil (hh:mm) 23:13 24:21 23:19 24:43 21:33 21:12 22:33

Temps de treball familiari domèstic (hh:mm) 14:16 15:08 15:24 15:07 15:08 13:41 14:42

Càrrega total setmanal(hh:mm) 37:37 39:33 39:04 39:56 36:45 35:08 37:26

Valoració disponibilitatde temps lliure 5,4 5,1 5,0 4,7 5,0 5,5 5,1


Taula A180. Càrrega total i valoració del temps lliure segons cicle vital.Província de Barcelona. 2006

<25 25-64 65 i més Total

Temps de treball mercantil 18:41 29:33 00:39 22:33

Temps de treball familiar i domèstic 05:56 15:22 16:52 14:42




Taula A181. Càrrega total i valoració del temps lliure segons relació amb l’activitatlaboral. Submostra de joves (menys de 25 anys). Província de Barcelona. 2006



Temps de treballfamiliar i domèstic(hh:mm) 05:08 11:23 – 04:52 26:18 08:50 05:56

Càrrega totalsetmanal (hh:mm) 43:33 11:23 – 04:52 26:18 08:50 24:47

Valoraciódisponibilitatde temps lliure 3,8 6,5 – 4,9 6,5 8,0 4,6




Taula A182. Càrrega total i valoració del temps lliure segons categoria professional.Submostra de joves ocupats (menys de 25 anys). Província de Barcelona. 2006



Temps de treball familiar i domèstic(hh:mm) 05:14 05:09 03:29 05:08




Taula A183. Càrrega total i valoració del temps lliure segons sexe.Submostra de joves (menys de 25 anys). Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total






Taula A184. Càrrega total i valoració del temps lliure segons sexe.Submostra d’adults (25-64 anys). Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total








Taula A185. Càrrega total i valoració del temps lliure segons relació amb l’activitatlaboral. Submostra d’adults (25-64 anys). Província de Barcelona. 2006

Busca Tasques AltresTreballa feina Jubilat/da Estudiant* de la llar situacions Total


Temps de treballfamiliar i domèstic(hh:mm) 12:07 20:05 15:17 07:00 33:42 15:32 15:22

Càrrega totalsetmanal (hh:mm) 52:35 20:05 15:17 07:00 33:42 15:32 45:03

Valoraciódisponibilitatde temps lliure 3,9 6,1 7,5 4,1 5,1 7,2 4,5


Taula A186. Càrrega total i valoració del temps lliure segons sexe.Submostra de gent gran (a partir de 65 anys). Província de Barcelona. 2006

Home Dona Total








| 147

Introducció

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006 constitueix ladarrera edició d’un projecte d’anàlisi de la realitat social que es realitza quinquennalmentdes del 1985. Es tracta d’una enquesta concebuda com a instrument de recollida d’in-formació periòdica sobre diversos àmbits de la vida quotidiana de la població. En aquestsentit, la seva finalitat és aportar dades i elements d’anàlisi sobre les dinàmiques socials iterritorials i, gràcies a la sèrie de dades disponible avui dia, també sobre les transforma-cions que tenen lloc en aquests àmbits. En els seus vint anys d’història l’Enquesta de con-dicions de vida i hàbits de la població (ECVHP) s’ha consolidat com una de les principalsfonts de dades de la regió de Barcelona i ara, amb la cinquena edició, es disposa per pri-mera vegada d’informació precisa i homogènia sobre el conjunt de la societat catalana.

De manera sintètica, els objectius de l’Enquesta es poden resumir en tres enunciats:

1. Conèixer i analitzar les condicions de vida i els hàbits de la població, les tendències evo-lutives en les formes de vida i els fenòmens socials i identificar els factors que intervenenen els canvis socials.

2. Determinar les diferències en les condicions de vida i els hàbits de la població en fun-ció del territori de residència i extreure’n els trets territorials distintius.

3. Identificar els grups socials, les seves característiques i els factors que en condicionenla formació i analitzar els tipus de desigualtats existents entre ells i les tendències de con-vergència o divergència que s’observen en les seves formes de vida.

Un dels aspectes més rellevants de l’evolució de l’Enquesta ha estat el manteniment delsobjectius i dels criteris de recerca, la qual cosa ha afavorit la comparabilitat dels resultats.Tot i així, al llarg de les cinc edicions s’han incorporat alguns canvis tècnics i metodolò-gics, els quals s’han acompanyat dels treballs necessaris per tal de conservar la sèrie dedades.

Tanmateix, el canvi més important de l’Enquesta ha estat l’ampliació progressiva del seuàmbit territorial d’estudi. El territori de la primera edició del 1985 fou la ciutat de Barcelo-na i els 26 municipis que integraven l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona.L’any 1990 es va passar a analitzar el conjunt de comarques que formen la Regió I (BaixLlobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental). En l’edició del 1995el territori s’amplià de nou amb la incorporació de les comarques de l’Alt Penedès i el Gar-raf, tot comprenent sencera la regió metropolitana de Barcelona. L’any 2000 l’Enquestaja es va realitzar a tota la província de Barcelona. I finalment, amb la present edició, pas-

Annex metodològic

02 Annex i Nota final.qxt:Guia A4.qxd 18/12/09 09:56 Página 147

sa a incloure per primera vegada tot el conjunt del territori català, en la que es pot consi-derar l’ampliació territorial més ambiciosa del projecte.

Totes aquestes modificacions territorials mantenen una estreta relació amb l’àmbit terri-torial competencial de les institucions que al llarg d’aquests anys han ofert el seu suporta l’Enquesta. El projecte va ser impulsat i finançat primerament per la Corporació Metro-politana de Barcelona (edició del 1985) i, posteriorment, per la Mancomunitat de Munici-pis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per la Diputació de Barcelona (edicions de 1990,1995 i 2000). L’última ampliació territorial obeeix a la incorporació en la present ediciódel 2006 de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut d’Estadística de Catalunya(Idescat).

Les successives ampliacions territorials s’han produït sempre per agregació de territoris ala mostra, la qual cosa ha suposat un increment considerable de les persones entrevista-des entre les diferents edicions. Així, de les 4.912 entrevistes que es van realitzar en la pri-mera edició de l’any 1985 s’ha passat a una mostra de 10.398 individus per a l’actual edi-ció del projecte.

L’evolució històrica de l’Enquesta també es reflecteix en les diferents denominacions queel projecte ha anat adoptant al llarg de la seva existència. L’any 1985 es dissenya sota elnom Enquesta Metropolitana sobre condicions de vida i hàbits de la població, que pos-teriorment és substituït per Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona (1990 i 1995)i Enquesta de la Regió de Barcelona (2000), tot en funció del territori estudiat.

L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha estat la institucióque, des de la primera edició, ha assumit la direcció metodològica de l’Enquesta, així comel treball de camp, el tractament i l’anàlisi de les dades, la qual cosa ha contribuït al man-teniment dels criteris que garanteixen, en gran part, la comparabilitat entre les diferentsedicions.

Pel que fa al contingut temàtic de l’enquesta, aquest comprèn gairebé tots els elementsque constitueixen les formes de vida de la població: estructura social, formes de convi-vència, nivells educatius, situació en el mercat de treball i condicions laborals i professio-nals, adscripció i transmissió lingüística, hàbits culturals i activitats de lleure, ús i percep-ció del territori, nivell de renda i de recursos, condicions de l’habitatge i de l’equipamentdomèstic, ús i percepció del territori i mobilitat, hàbits de consum, relacions socials i nivelld’associacionisme.

Les dades resultants són majoritàriament de tipus objectiu i tenen un marcat caràcter estruc-tural. D’altra banda, es tracta d’una informació que té un valor essencial, ja que comple-menta les fonts d’informació existents per a aquest territori i, en molts casos, constitueixl’única informació disponible.

La present edició de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalu-nya 2006 és una operació estadística que s’inclou en el Programa anual d’actuacions esta-dístiques del 2005, a la vegada que s’insereix en el Pla estadístic de Catalunya 2005-2008.



Aspectes metodològics

Les característiques tècniques i metodològiques de l’Enquesta de condicions de vida i hàbitsde la població de Catalunya 2006mantenen els mateixos objectius i criteris de recerca queles edicions anteriors. Les modificacions incorporades en aquesta cinquena edició no alte-ren la comparabilitat de les dades i donen continuïtat a la sèrie temporal iniciada l’any 1985.Els canvis metodològics més rellevants fan referència a l’ampliació de l’àmbit territorial atota la població de Catalunya, a la construcció de la mostra i a la inclusió de nous elementsen el contingut temàtic. Les característiques tècniques de les diferents edicions es recu-llen a la fitxa tècnica que es pot trobar més endavant. Els trets metodològics de l’Enquesta2006 són, de manera resumida, els que es presenten a continuació.

Unitats d’anàlisiL’univers estadístic és la població de 16 anys i més resident a Catalunya, que correspona 6.049.414 persones. La unitat de recollida de la informació és l’individu, tot i que la infor-mació que recull el qüestionari permet conèixer també algunes característiques elemen-tals de caràcter socioeconòmic de cadascun dels membres que resideixen a la llar i tam-bé algunes característiques de les llars.

Àmbit territorialEl disseny mostral aporta representativitat estadística per a un nivell d’error acceptable pera diferents nivells territorials que poden ser tractats com a submostres independents.Aquests territoris són Catalunya, àmbits territorials del Pla estadístic, comarques de la pro-víncia de Barcelona, corones metropolitanes, Barcelona ciutat i districtes de Barcelona.

Efectius de la mostra i marge d’errorS’han realitzat un total de 10.398 entrevistes a tot el territori de Catalunya. Amb aquestadimensió de la mostra, si es considera un nivell de confiança del 95,5%, l’error mostral ésde ±0,7% per a dades globals.

Àmbits temàtics de l’enquestaL’enquesta recull una gran varietat d’àmbits temàtics en relació amb els hàbits i les con-dicions de vida de la població de Catalunya. Els grans temes de l’enquesta són:

A. Estructura de la llarB. Procedència geogràficaC. LlenguaD. Nivell d’estudisE. Situació laboralF. SalutG. Ingressos, propietats i inversionsH. ConsumI. HabitatgeJ. Percepció del barri i de l’entornK. Ús i imatge del territoriL. Cultura i lleure

Annex metodològic | 149


M. Relacions socials, associacionisme i ideologiaN. Fitxa d’observació

La revisió del qüestionari, amb la intenció d’incorporar nous aspectes socials no presentsen edicions anteriors, ha portat a la introducció de preguntes relatives a la immigració, l’úsde noves tecnologies i l’estat de salut dels entrevistats.

La recollida de dades s’ha realitzat mitjançant un qüestionari en format de paper i editaten castellà o català, que els enquestadors han administrat a través d’entrevistes presen-cials a la població seleccionada com a mostra. La majoria de les preguntes que formen elqüestionari són de tipus precodificat; tanmateix, s’hi inclou alguna pregunta oberta. La dura-da mitjana de l’entrevista ha estat de 50 minuts.

Treball de campEl treball de camp ha estat realitzat per un equip de l’Institut d’Estudis Regionals i Metro-politans de Barcelona entre els mesos de setembre del 2005 i octubre del 2006. En totmoment el disseny de l’organització i la formació d’enquestadors, així com el grau de con-trol assolit (supervisió del 100% dels qüestionaris, control a domicili del 25% de les entre-vistes realitzades, codificació prèvia sobre paper i depuració de la base de dades), ha per-mès minimitzar els errors en els processos de recollida d’informació, codificació i gravacióde les dades. Tot plegat ha garantit, per tant, una gran fiabilitat de les dades obtingudes.

Processament de les dadesEl tractament de la informació obtinguda es realitza mitjançant el programari Statistical Pro-duct and Service Solutions (SPSS).

Construcció de la mostra

En el disseny de la mostra s’estableix com a objectiu l’extracció d’una mostra aleatòriaestratificada representativa de la població de Catalunya de 16 anys i més. L’elecció del pro-cediment de mostreig estratificat es justifica bàsicament per criteris de precisió enfront d’al-tres mètodes i per l’heterogeneïtat social que caracteritza la població objecte d’estudi. Enaquest sentit, els continguts de l’estudi de l’Enquesta recullen una gran diversitat de temà-tiques socials. L’objectiu consisteix precisament a poder expressar millor la varietat de larealitat social de Catalunya en relació amb les condicions de vida i hàbits de la població.Aquests continguts i objectius obliguen, en la construcció de la mostra estratificada, a pren-dre en consideració com a variables criteri d’estratificació les que millor expressin aques-ta multiplicitat social de la població.

La informació poblacional primària i diversa prové del cens de població, a través dels seusindicadors. Una vegada escollides les variables més pertinents del cens, que expressenla màxima diversitat social, es procedeix a la seva reducció i estructuració a fi i efecte d’i-dentificar i escollir les variables criteri amb les quals construir els estrats de la mostra. Aixíes garanteix la presència a la mostra d’estrats que expressen les diferències poblacionalsi amb uns continguts que presenten una gran correlació amb els de l’Enquesta.

Al llarg de les cinc edicions de l’Enquesta s’ha mantingut bàsicament la mateixa metodo-logia de construcció de la mostra, de manera que les variacions més importants s’han pro-



duït sobretot com a conseqüència d’adaptar la mostra als canvis de domini territorial, totampliant en cada moment el marc territorial fins a considerar tot Catalunya.

Així doncs, la mostra estratificada es construeix seguint tres etapes principals:

1. Construcció dels estrats. A partir de les dades poblacionals, aquests s’obtenen mitjançantl’aplicació de dues tècniques d’anàlisi multivariable: anàlisi factorial de components prin-cipals i anàlisi de classificació automàtica.

2. Afixació de la mostra i determinació de les quotes mostrals.

3. Ponderació a posteriori de la mostra i elevació.

La present edició és la que més novetats incorpora en el procediment de disseny mos-tral, sobretot per les implicacions derivades de l’ampliació territorial al conjunt de Catalu-nya. Les modificacions que més destaquen són:

• L’àmbit territorial s’estén al conjunt de Catalunya i, per primera vegada, forma partde la mostra la població de 16 anys i més.

• En el procés de construcció i d’anàlisi dels estrats s’han utilitzat les dades del censde població del 2001,22 tot augmentant considerablement el conjunt de variablespoblacionals utilitzades.

• Atesa la gran extensió del territori objecte d’estudi, s’ha optat per concentrar la mos-tra territorialment, per optimitzar recursos, mitjançant un procés que garanteix l’a-leatorietat i la representació de la mostra.

• La dimensió de la mostra s’amplia per facilitar anàlisis específiques de determinatsàmbits territorials i/o col·lectius socials.

• Per primera vegada s’aplica un factor d’elevació per expressar les dades mostrals entermes de valors absoluts poblacionals.

A continuació, s’aborda en més detall el procés seguit de construcció de la mostra estra-tificada.

Construcció dels estrats

En aquesta fase es tracta de classificar la totalitat de la població catalana en diferents es-trats, a partir de dades disponibles al cens del 2001. Però no es consideren com a uni-tats els individus censats, sinó la seva agrupació en seccions censals de residència (untotal de 5.222), atenent característiques socials, econòmiques, culturals, demogràfiquesi territorials. Les seccions censals constitueixen una unitat de divisió territorial suficientmentpetita per garantir l’homogeneïtat de les característiques socials de la població que hi viu,característiques que es recullen en un conjunt de 82 variables triades,23 que representenla màxima varietat i heterogeneïtat de la població.


22. Fins aquesta edició, la mostra sempre s’havia construït a partir de dades del cens electoral.23. Les variables considerades del cens de població expressen en general la proporció de persones que pos-seeixen una determinada característica sobre el total de la població de la secció censal i són el resultat d’u-na selecció de les 234 inicialment considerades.


Aquesta classificació es porta a termemitjançant dues tècniques d’anàlisi multivariable inde-pendents i complementàries: l’anàlisi factorial de components principals (ACP), que sin-tetitza la informació d’un conjunt de variables en els principals factors que diferencien lapoblació, i l’anàlisi de classificació automàtica (cluster analysis, ACL), a través de la quals’obtenen grups homogenis de població o tipus socials que constitueixen els estrats dela mostra.

Mitjançant l’ACP, les 82 variables originals es redueixen a 7 variables factorials que acu-mulen gairebé el 70% de la variabilitat inicial i que s’identifiquen, sintèticament, de la for-ma següent:

Primer factor La categoria socioprofessionalSegon factor L’origen geogràfic: autòctons vs. antiga immigracióTercer factor El cicle vitalQuart factor El factor rural-urbàCinquè factor La nova immigracióSisè factor El factor d’activitat laboralSetè factor La mobilitat territorial

Amb aquestes 7 variables factorials es procedeix a la classificació de les 5.222 seccionscensals de Catalunya en estrats, en dues etapes:

a) En la primera etapa es procedeix a realitzar una classificació jeràrquica ascendent mit-jançant el procediment de Ward (de mínima pèrdua d’inèrcia), que classifica inicialment lesseccions en una jerarquia de particions, i es fixa en 10 el nombre de grups o estrats.

b) En la segona etapa es fa una classificació no jeràrquica pel mètode de centres mòbils,a partir del nombre d’estrats determinat i els centres inicials definits, amb l’objectiu d’op-timitzar l’assignació de les seccions als estrats.

Els 10 estrats que s’obtenen s’identifiquen amb els perfils següents:

Estrat 1 Població catalana envellida i de classes treballadores en ciutatsno metropolitanes (11%)

Estrat 2 Mobilitat de famílies joves de classe mitjana (8%)Estrat 3 Població jove de classe treballadora de municipis urbans (14%)Estrat 4 Els petits municipis rurals (10%)Estrat 5 Població urbana més jove de classe treballadora precària (8%)Estrat 6 Classes socials mitjana i alta de les grans ciutats (8%)Estrat 7 Antiga immigració a l’àrea metropolitana (15%)Estrat 8 Població envellida urbana de l’antiga immigració (8%)Estrat 9 Població de capital de classe mitjana-alta amb cert envelliment (15%)Estrat 10 La nova immigració (4%)

Afixació de la mostra i determinació de les quotes mostrals

Amb els estrats construïts es procedeix a l’afixació d’una dimensió de la mostra donadasegons el criteri òptim de Neyman. Després de la distribució per estrats es realitza l’as-signació de quotes de mostra a les seccions censals de cada estrat segons la seva pobla-



ció, amb una subestratificació a posteriori segons el territori i l’hàbitat per tal d’aconseguiruna concentració territorial que faciliti el treball de camp de l’enquesta.

La dimensió de la mostra que es considera per al conjunt de Catalunya és de 8.348 indi-vidus, amb un error associat del 0,78% per a un nivell de confiança del 95,5%, calculadaa partir de l’expressió:

n =

on:

z és el nombre de sigmes de nivell de significació (2s),σ2 és la variància de la distància quadràtica euclidiana de les seccions censals al centre

de la totalitat del núvol (valor obtingut de 0,783),e és l'error mostral (valor considerat de 0,78%),Y– és la mitjana de les distàncies quadràtiques euclidianes (valor obtingut de 2,493),n és la dimensió mostral.

L’afixació d’aquesta dimensió de mostra entre els estrats segons el criteri d’afixació òpti-ma de Neyman comporta que com més gran i variable sigui un estrat, és més gran la pro-porció de mostra assignada per a aquest estrat, mitjançant la fórmula següent:

nh = · n

on:

nh dimensió mostral de l’estrat h (h = 1...10),Nh població de 16 anys i més de l’estrat h,σh desviació de la distància quadràtica euclidiana de les seccions censals de l’estrat h

al centre del seu estrat.

Taula 1. Afixació mostral òptima de Neyman per a cada estrat

Estrat Nh σh Nhσh Coeficient d’afixació nh

1 640.561 0,47324 303.138,8 0,10173 849,27

2 556.508 0,83655 465.545,6 0,15624 1.304,27

3 977.070 0,40956 400.172,8 0,13430 1.121,12

4 248.814 0,78853 196.197,4 0,06584 549,66

5 467.962 0,67811 317.328,4 0,10650 889,02

6 435.320 0,60354 262.731,6 0,08817 736,07

7 845.423 0,47077 397.996,4 0,13357 1.115,02

8 354.574 0,56753 201.231,2 0,06753 563,77

9 686.607 0,42044 288.678,8 0,09688 808,76

10 195.425 0,75077 146.719,3 0,04924 411,05

Total 5.408.264 0,62386 2.979.740,3 1,00000 8.348,00

z2 · σ2

e2 · Y– 2

Nh · σh

K

Σh = 1

Nh · σh



Amb el repartiment de la mostra entre els estrats es procedeix a l’assignació proporcio-nal dels individus que corresponen a cada secció censal de l’estrat. Amb aquest reparti-ment es garanteix l’acompliment de l’aleatorietat de la mostra en l’elecció d’un individu quepertany a una secció censal determinada.

La determinació de les quotes mostrals finals per secció segueix un procés de distribu-ció en cinc etapes:

• Primera etapa. Inicialment s’assigna a cada secció censal d’un estrat la quota de mos-tra que li correspon segons una distribució proporcional d’acord amb la seva pobla-ció de 16 anys o més, amb la fórmula:

nsh = · nh

on:

nsh quota de mostra de la secció s de l’estrat h,Nsh població de 16 anys i més de la secció s de l’estrat h,Nh població de 16 anys i més de l’estrat h,nh dimensió mostral de l’estrat h.

• Segona etapa. Amb l’objectiu d’aconseguir una concentració territorial que faciliti eltreball de camp, l’assignació inicial de quotes per a cada secció censal es distribu-eix tot considerant, a cada estrat, una subestratificació a partir d’un doble criteri dedivisió territorial: els set grans àmbits del pla territorial i les cinc categories de gran-dària dels municipis. S’obtenen així 187 subestrats no buits entre els quals es distri-bueix la dimensió mostral.

Aquesta distribució implica analitzar totes i cadascuna de les seccions censals de Cata-lunya, la qual cosa significa, des del punt de vista del treball de camp, uns costos ele-vats derivats dels obligats desplaçaments per tot el territori català per a la realitzacióde les entrevistes personals. En aquest sentit, i per tal d’afavorir la concentració ter-ritorial, s’ha aplicat un criteri de redistribució de les quotes de mostra a partir de dife-renciar les seccions que pertanyen als municipis més petits (fins a 20.000 habitants)de les dels més grans.

En el cas dels subestrats amb més de 20.000 habitants, es consideren totes les sec-cions censals amb la quota de mostra assignada inicialment. Però si la secció cen-sal és d’un subestrat de municipis amb una població inferior o igual a 20.000 habi-tants (un total de 137 subestrats), s’efectua la concentració territorial mitjançantl’atribució de la quota total de mostra del subestrat a una selecció aleatòria de sec-cions d’aquest, de la forma següent:

–En primer lloc es realitza l’extracció aleatòria de seccions. A tal efecte es divideix laquota de mostra del subestrat per 3, per tal de fixar el nombre de seccions del sub-estrat que seran seleccionades de forma aleatòria, és a dir:

nshj =nsj3

Nsh

Nh



on:

nshj és el nombre de seccions a seleccionar del subestrat hj (amb j = 1...137)nshj és la quota de mostra de la secció s del subestrat hj.

–A continuació es procedeix a la concentració de la quota de mostra del subestraten les seccions censals seleccionades (), de forma proporcional al pes poblacionalde la secció sobre el total de les seccions seleccionades del subestrat. L’assigna-ció de quotes s’expressa en la fórmula:

nshj = · nhj

on:

nshj és la quota de mostra de la secció s seleccionada () del subestrat hj (ambj = 1...137) de municipis fins a 20.000 habitants,

Nsfj és la població de 16 anys i més de la secció s seleccionada () del subestrat hj,Nh

–j és la població total de 16 anys i més del subestrat hj amb les seccionsseleccionades,

nhj és la quota mostral del subestrat hj .

• Tercera etapa. La necessitat de garantir un nivell de representativitat suficient per adeterminades unitats territorials d’interès en l’estudi va portar a afegir una dimensiómostral addicional de 2.094 enquestes que es van repartir de forma desigual entrealguns àmbits territorials i comarques, segons s’indica a la taula següent:

Taula 2. Territoris i dimensió de mostra addicional

Territori Mostra addicional

Camp de Tarragona 164

Terres de l’Ebre 361

Àmbit de Ponent 348

Alt Pirineu i Aran 504

Alt Penedès 173

Anoia 166

Bages 111

Berguedà 15

Garraf 124

Osona 109

Solsonès 19

Total 2.094

Per a cadascun d’aquests onze territoris, la dimensió mostral addicional es va repar-tir de forma proporcional al pes de les quotes de mostra de cada territori. El reparti-ment es fa mitjançant:

nas–t = · natns–tnt

Nshj

Nh–j



on:

nas–t és la quota de mostra addicional de la secció s seleccionada () delterritori t (t = 1...11),

nit és la quota de mostra de la secció s seleccionada () del territori t,nt és la quota de mostra del territori t,nat és la dimensió mostral addicional del territori t.

La quota final de les seccions censals d’aquests territoris és el resultat de l’arrodoni-ment de la suma de la quota inicial i l’addicional.

• Quarta etapa. Finalment, en el cas particular del subestrat dels municipis més petits(fins a 500 habitants) del territori de l’Alt Pirineu i Aran, que pertanyen a l’estrat 4, esva realitzar una segona extracció aleatòria de seccions amb l’objectiu de reforçar laconcentració territorial de les entrevistes, ateses les característiques particulars d’es-cassa població. Del total de 46 seccions censals d’aquest subestrat, se’n van selec-cionar aleatòriament 13, i es va assignar la quota de mostra de totes elles (132enquestes) de forma proporcional al seu pes mostral.

• Cinquena etapa. Distribució final de la mostra. Tenint en compte les redistribucionsde quotes i la mostra addicional, s’obté la distribució final d’enquestes a realitzar acadascuna de les seccions censals seleccionades.

Taula 3. Distribució de les quotes de mostra en el procés de construcció seguit segonsl’estrat

RedistribucióEstrat Quotes inicials de quotes Mostra addicional Mostra final

Estrat 1 849 10,2% 850 10,2% 446 1.296 12,4%

Estrat 2 1.304 15,6% 1.300 15,6% 196 1.496 14,3%

Estrat 3 1.121 13,4% 1.113 13,3% 352 1.465 14,0%

Estrat 4 550 6,6% 549 6,6% 691 1.240 11,9%

Estrat 5 889 10,6% 884 10,6% 182 1.066 10,2%

Estrat 6 736 8,8% 735 8,8% 67 802 7,7%

Estrat 7 1.115 13,4% 1.112 13,3% 5 1.117 10,7%

Estrat 8 564 6,8% 547 6,5% 71 618 5,9%

Estrat 9 809 9,7% 861 10,3% 35 896 8,6%

Estrat 10 411 4,9% 401 4,8% 49 450 4,3%

Total 8.348 100,0% 8.352 100,0% 2.094 10.446 100,0%

Finalment, els individus s’extreuen de forma aleatòria de cada secció censal a partir delconjunt de persones registrades al padró d’habitants actualitzat de gener del 2005. Un copacabat el treball de camp, el nombre total d’individus entrevistats va ser de 10.398.

Ponderació a posteriori de la mostra i elevació

L’afixació òptima aplicada en el disseny de la mostra ens assegura la presència a la mos-tra d’aquelles característiques menys freqüents a la població, però, a la vegada, sobredi-



mensiona la dels individus dels estrats més heterogenis que les posseeixen. A més, ambl’objectiu d’afavorir la concentració territorial del treball de camp, no s’han realitzat enques-tes en totes les seccions censals. Així, per tal de garantir una mostra aleatòria proporcio-nalment dimensionada a la seva població, una vegada obtinguda la mostra és necessarirestituir el valor real de les freqüències, tot ponderant el seu pes en el conjunt de la pobla-ció de Catalunya de 16 anys i més.

La ponderacióWs que s’aplica és una magnitud que transforma la probabilitat real que unindividu d’una determinada secció censal sigui escollit en la probabilitat teòrica sota la hipò-tesi d’estricta aleatorietat. És a dir, mitjançant la ponderació, s’atorga un pes menor a aquellsindividus que tenen més probabilitats d’ésser escollits i un pes major a aquells altres ambmenys probabilitats.

La ponderació de la mostra, que actua en relació amb les seccions censals escollides i elseu pes poblacional, restitueix la representació del conjunt de la població de Catalunya de16 anys i més. A efectes de ponderació, i amb l’objectiu d’incloure la magnitud total de lapoblació, s’ha procedit a la redistribució de la població exclosa entre les seccions amb quo-ta mostral del mateix subestrat. Aquesta redistribució s’efectua de forma proporcional alpes poblacional de les seccions del subestrat escollides per a la mostra. D’aquesta mane-ra, la ponderació Ws s’expressa en la fórmula següent:

ws = =nshj / n

on:

Ws és la ponderació de cada individu de la mostra de la secció s,Nshj és la població de 16 anys i més de la secció s escollida en la mostra del subestrat hj ,

ΣNshj és la població de 16 anys i més de totes les seccions s escollides en la mostrael subestrat hj ,

N–shj és la població de 16 anys i més de totes les seccions s no escollides en la mostradel subestrat hj ,

N és la població total de 16 anys i més,nshj és el nombre de casos de la mostra pertanyents a la secció s del subestrat hj ,n és el nombre de casos de la mostra.

Una vegada realitzada la ponderació de les dades mostrals, aquestes s’expressen en mag-nituds poblacionals a partir de l’elevació de la mostra, que es fa introduint un factor de pon-deració f per a cada individu de la mostra. El factor de ponderació s’obté relacionant ladimensió de la població (N), a partir de les dades poblacionals actualitzades de gener del2006, amb la dimensió de la mostra (n):

factor d’elevació = f =

La distribució final de la mostra ponderada i elevada en els diferents territoris és la se-güent:

Nn

Nshj + N–shj / N

nshj / n

NshjNshj + ΣNshj

(Nhj –ΣNshj) / N




Una vegada ponderades les dades, a la dimensió de mostra de 10.398 individus se li asso-cia un nivell d’error global del 0,72%, per a un nivell de confiança del 95,5%.

Àmbits territorials Mostra Elevació %

Àmbit metropolità 7.109 4.135.677 68,4Comarques Alt Penedès 146 84.947 2,1

Baix Llobregat 1.114 648.359 15,7Barcelonès 3.368 1.959.241 47,4Garraf 192 111.801 2,7Maresme 576 335.280 8,1Vallès Occidental 1.200 697.945 16,9Vallès Oriental 512 298.104 7,2

Regió Metropolitana de Barcelona 7.108 4.135.677 100,0Barcelona 2.425 1.410.651 34,1Primera corona 2.120 1.233.270 29,8Segona corona 2.564 1.491.756 36,1

Barcelona ciutat 2.425 1.410.651 100,0Districte 1 175 101.806 7,2Districte 2 398 231.404 16,4Districte 3 273 159.083 11,3Districte 4 122 70.945 5,0Districte 5 202 117.634 8,3Districte 6 187 108.826 7,7Districte 7 258 149.817 10,6Districte 8 252 146.545 10,4Districte 9 220 127.991 9,1Districte 10 338 196.602 13,9

Comarques centrals 699 406.410 6,7Comarques Anoia 155 89.910 22,1

Bages 227 131.852 32,4Berguedà 64 37.299 9,2Osona 224 130.354 32,1Solsonès 29 16.994 4,2

Comarques gironines 955 555.615 9,2Camp de Tarragona 776 451.460 7,5Terres de l’Ebre 263 152.783 2,5Àmbit de Ponent 491 285.914 4,7Alt Pirineu i Aran 106 61.556 1,0Estrats de la mostra Estrat 1 1.232 716.532 11,8

Estrat 2 1.165 677.503 11,2Estrat 3 1.900 1.105.267 18,3Estrat 4 469 272.591 4,5Estrat 5 939 546.451 9,0Estrat 6 810 471.282 7,8Estrat 7 1.530 890.134 14,7Estrat 8 657 382.120 6,3Estrat 9 1.274 740.933 12,2Estrat 10 424 246.601 4,1

Total 10.398 6.049.414 100%


| 159

Fitxa tècnica

Àmbit territorial

Unitat d’anàlisi

Universestadístic

Efectius de lamostra i marged’error

Enquestade l’ÀreaMetropolitanade Barcelona1985

ÀreaMetropolitana deBarcelona(Municipisintegrats enl’antigaCorporacióMetropolitana deBarcelona)Municipis: 27Superfície: 476km2

Total d’habitants:3.096.748 (segonsel cens de 1981)Percentatge /població deCatalunya: 49,2%

El conjuntd’individus majorsde 18 anysresidents a l’antigaàrea metropolitanade Barcelona:2.174.363persones

4.912 individusseleccionatsaleatòriament apartir del censelectoral de 1984.Marge d’error peral conjunt de lamostra: ±1,9, pera un nivell deconfiança de 2sigmes.

Enquestade la RegióMetropolitana deBarcelona 1990

Regió I deCatalunyaMunicipis: 129Comarques: 5 (elBaix Llobregat, elBarcelonès, elMaresme, el VallèsOccidental i elVallès Oriental)Superfície: 2.459km2

Total d’habitants:4.090.706 (segonsel padró de 1986)Percentatge /població deCatalunya: 67,9%

El conjuntd’individus majorsde 18 anysresidents a laRegió I deCatalunya:2.991.131persones



RegióMetropolitana deBarcelonaMunicipis: 162Comarques: 7(l’Alt Penedès, elBaix Llobregat, elBarcelonès, elGarraf, elMaresme, el VallèsOccidental i elVallès Oriental)Superfície: 3.235km2

Total d’habitants:4.264.422 (segonsel cens de 1991)Percentatge /població deCatalunya: 70,4%

El conjuntd’individus majorsde 18 anysresidents a la RegióMetropolitana deBarcelona:3.275.458persones


Enquestade la Regióde Barcelona2000

Província deBarcelonaMunicipis: 311Comarques: 11 (7comarques de laRegióMetropolitana mésl’Anoia, el Bages,el Berguedà iOsona)Superfície:7.718,5 km2

Total d’habitants:4.628.277 (segonsel padró de 1996)Percentatge /població deCatalunya: 76,0%

El conjuntd’individus majorsde 18 anysresidents a laprovíncia deBarcelona:3.762.462persones


Enquestade Catalunya2006

CatalunyaMunicipis: 946Comarques:41 comarques deCatalunyaSuperfície:32.105,5 km2

Total d’habitants:7.134.697 (segonsel padró de 2006)Percentatge /població deCatalunya:100,0%

El conjuntd’individus de 16anys i mésresidents aCatalunya:6.049.414persones

10.398 individusseleccionats apartir d’unamostra aleatòriaestratificada apartir del cens depoblació de 2001.Marge d’error peral conjunt de lamostra: ±0,7, pera un nivell deconfiança de 2sigmes.

A efectes de representativitat estadística, la unitat de recollida d’informació de l’Enquesta en totesles seves edicions ha estat l’individu, tot i que l’estructura del global d’informació que recull elqüestionari permet esbrinar tant el conjunt de característiques dels individus entrevistats com les delgrup familiar i les de cadascun dels membres que resideixen a la llar.



Càlcul de lamostra

Tipusd’entrevista

Qüestionari

Treball de camp

Processamentde dades

Enquestade l’ÀreaMetropolitana deBarcelona 1985

Tipus: precodificatNombre depreguntes: 159Nombre devariables directes:330Nombre deposicionsd’enregistrament:625Durada mitjana del’entrevista: 40minuts

Realitzat perCDES(Centre per alDesenvolupamentde l’EconomiaSocial) d’octubredel 1985 a marçdel 1986.



Realitzat perINITS, SA, demarç a juliol del1990 (Barcelonaciutat) i desetembre anovembre del1990 (resta delterritori).



Realitzat perl’equip de treballde camp del’Institut d’EstudisMetropolitans deBarcelona entremarç i setembredel 1995.

Enquestade la Regió deBarcelona 2000

Tipus: precodificatNombre depreguntes: 190Nombre devariables directes:605Nombre deposicionsd’enregistrament:1.027Durada mitjana del’entrevista: 55minuts

Realitzat perl’equip de treballde camp del’Institut d’EstudisMetropolitans deBarcelona degener a novembredel 2000.

Enquestade Catalunya2006


Realitzat perl’equip de treballde camp del’Institut d’EstudisRegionals iMetropolitans deBarcelona desetembre del 2005a octubre del2006.

Aplicació de la tècnica del mostreig aleatori estratificat, seguint aquest procés:a) Construcció d’estrats de població homogenis a partir d’una sèrie de variables socioeconòmiquesidentificatives de les seccions censals del territori objecte d’estudi, contingudes en el padród’habitants o cens de població corresponent a cada any.

b) Càlcul de la dimensió mostral segons el volum de població total i l’estimació de la seva variabilitat.c) Distribució dels efectius resultants en els estrats prefigurats amb el criteri d’afixació òptima deNeyman, segons el qual com més gran i variable és un estrat, major proporció de mostra se liassigna. Amb el nombre mostral de cada estrat es procedeix a l’assignació proporcional dequotes de mostra en termes d’individus corresponents a cada secció.

d) Restitució del valor real de les freqüències, ponderant el seu pes en el conjunt, per garantir unamostra estrictament aleatòria.

Entrevista personal realitzada per entrevistadors qualificats en el domicili de les personesseleccionades.

Estructura interna del qüestionari:a) Preguntes referides al context familiar, les quals recullen informació de cadascuna de les personesque integren la llar de l’entrevistat.

b) Preguntes referides a l’individu seleccionat i a les condicions de la seva llar basades en diferentsàmbits temàtics: estructura familiar, treball i ingressos, consum, habitatge i entorn, ús i imatge delterritori i cultura, lleure i relacions socials.

En tots els casos, l’acurat disseny de l’organització i la formació d’enquestadors, així com el grau decontrol assolit (supervisió del 100% dels qüestionaris, control a domicili del 25% de les enquestesrealitzades, codificació prèvia sobre paper i doble enregistrament de dades), ha permès minimitzarels errors en els processos de recollida d’informació, codificació i transcripció de resultats i hagarantit, per tant, una gran fiabilitat de les dades obtingudes.

El tractament de la informació obtinguda es realitza mitjançant l’anomenat Statistical Package forSocial Sciences (SPSS).


CHAVARRÍA, M. «¿Y si la conciliación fuera una trampa?». La Vanguardia [Barcelona], 1 setem-bre 2008, p. 24.

Condicions de vida i hàbits dels joves de la província de Barcelona. Diputació de Barce-lona, 2009.

Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006. Resultats sintè-tics. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2006.

Enquesta de mobilitat quotidiana 2006. Autoritat del Transport Metropolità, Departamentde Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, 2006.

MACINNES, J.; M. SOLSONA. Dossiers del temps: Usos del temps i famílies. Ajuntament deBarcelona. Regidoria de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat. 2006.

MARÍ-KLOSE, P.; C. GÓMEZ-GRANELL; C. BRULLET; S. ESCAPA. Temps de les famílies: anàlisisociològica dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panellde Famílies i Infància. Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania,2008.

MIRALLES-GUASCH, C. et al. L’ús social del temps a la Regió Metropolitana de Barcelona.Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 2008.

MIRALLES-GUASCH, C.; E. SINTES. L’ús social del temps a Barcelona. Informe quantitatiu. Ajun-tament de Barcelona i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2006.

Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana 2008-2018. Depar-tament d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya, 2008.

TORNS, T.; V. BORRÀS; S. MORENO; C. RECIO. Dossiers del temps: Les polítiques del temps:un debat obert. Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Nous Usos Socials del Temps ala Ciutat. 2006.

TORNS, T.; F. MIGUÉLEZ (coord.). El temps de treball: balanç d’actuacions a la Unió Europea.Consell Econòmic i Social de Barcelona i Ajuntament de Barcelona, 2006.

| 161

Referències bibliogràfiques


| 163

Aquest treball forma part de la sèrie d’explotacions monogràfiques encarregades per laDiputació de Barcelona a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona a par-tir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalu-nya (ECVHPC) 2006.

Amb les explotacions monogràfiques de l’ECVHPC 2006, la Diputació de Barcelona dónacontinuïtat als treballs d’anàlisi de caràcter sectorial realitzats en edicions anteriors.

Aquests estudis, impulsats per diferents àrees i serveis de la Corporació, han estat coor-dinats en aquesta edició del 2006 per l’Observatori Territorial de la Direcció d’Estudis i Pros-pectiva.

Podeu consultar aquest treball a l’adreça:www.diba.cat/aic

Podeu consultar els diferents estudis publicats de l’ECVHPC 2006 a l’adreça:www.diba.cat/territori

Els determinants socials de l’ocupació i l’activitat (Servei de Mercat de Treball)

Condicions de vida i hàbits de la població jove de la província de Barcelona(Àrea d’Igualtat i Ciutadania)

Condicions de vida i hàbits de la gent gran de la província de Barcelona(Àrea de Benestar Social)

Hàbits d’esport a la província de Barcelona (Àrea d’Esports)

Autonomia personal de la població a la província de Barcelona(Àrea de Benestar Social)

Pobresa i exclusió social a la província de Barcelona(Àrea de Benestar Social)

La percepció subjectiva de l’estat de salut a la província de Barcelona(Àrea de Salut Pública i Consum)

L’ús social del temps a la província de Barcelona(Àrea de Igualtat i Ciutadania)

Nota final



La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

Aquesta obra és un estudi sobre les activitats en què distribueixen el seu temps les persones que resideixen a la província, i sobre les estratègies que empren per compaginar les diferents esferes temporals de la vida quotidiana. L’anàlisi, la primera a la província d’aquestes característiques, s’estructura en dos grans apartats: el primer és una aproximació a les tres grans esferes del temps quotidià (la de treball mercantil; la de treball domèstic i familiar, i la de temps lliure i de lleure), i el segon se centra en les càrregues de temps.

L’estudi s’emmarca en la sèrie d’explotacions monogràfiques que l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona realitza de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, amb la coordinació de l’Observatori Territorial de la Direcció d’Estudis i Prospectiva. Aquesta monografia ha estat impulsada per l’Àrea de Benestar Social.

Àrea d’Igualtat i CiutadaniaTravessera de les Corts, 131-159Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, 2n. pis08028 BarcelonaTel. 934 049 092 · Fax 934 049 126www.diba.cat/aic

14

Àrea de PresidènciaDirecció d’Estudis i ProspectivaObservatori TerritorialRambla de Catalunya, 126, 7è.08008 BarcelonaTel. 934 049 219 · Fax 934 049 146www.diba.cat/territori

ISBN 978-84-9803-369-4

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 6 9 4

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

L'ús social.pdf 1 22/12/09 11:16