L’AAAAApuntButlletí de l’Associació Punt de Referència

juliol de 2007 núm. 12

sumariEditorialCanvi de barriAmpliem elplanterRecerca enprocésLa Xarxad’Habitatgesd’InclusióLes veus delsprogramesHem participatL’apunt del’Apunt

1

Edita: Associació Punt deReferènciaSant Antoni Abat, 1008001 Barcelonaa/e: info@puntdereferencia.orgt. 93 329 74 27 / 28

2

5

8

1.1.1.1.1.EDITORIAL

Fins fa ben poc, ens referiem a Punt com unaentitat jove. Han passat 10 anys des que es va plantarla primera llavor del nostre projecte més emblemàtic,el de referents, i ja podem dir que som una entitatconsolidada, amb un projecte ferm que hem maduratlentament i del que hem après dia rera dia. Conservemintactes les il·lusions dels primers voluntaris que vanfer realitat el que només era una idea; però aracaminem amb més confiança i amb motivacions perseguir aprenent i creixent, perquè transformar les ideesen realitats és el millor adob per a assumir nous reptes.

Punt s’ha fet gran en edat, però també enestructura; de voluntaris i de personal professional.El nou local simbolitza bé aquesta evolució. L’edatens obliga a repassar el camí que hem fet -i ho estemfent amb un treball de recerca sobre els nostresprogrames- i a plantejar-nos de nou, el nostre futur.Aquest futur passarà, possiblement, per reconstruirla pròpia organització, redefinint l’entitat jurídica,implementant nous mètodes de treball i incorporanta nous agents, i també per definir nous objectius, quenecessàriament hauran d’incloure aspectesquantitatius -arribar a molts més joves- i qualitatius,millorant els programes existents i creant-ne de nous.

Tenim per endavant un segon semestreengrescador i intens. Abans però, tenim tot un estiuper agafar forces. Bon estiu!

14

4

7

15

l’AAAAA�2

Ha arribat l’hora de volar delniu, de deixar les quatreparets que ens han vistnéixer al Casald’Associacions deTransformadors, seu delConsell de Joventut deBarcelona, que tan bé ensha acollit aquests anys.

Hem crescut, el local se’ns haquedat petit i ens traslladem albarri del Raval, a l’edifici de laparròquia del Carme, en el quèhavia estat l’antiga EscolaLabouré, situada al número de10 del carrer de Sant Antoni Abat.Han calgut uns quants mesos de

Punt de Referència canvia de barriPunt de Referència canvia de barriPunt de Referència canvia de barriPunt de Referència canvia de barriPunt de Referència canvia de barri

reforma per convertir la vellaescola en la seu de Punt deReferència però, des del mes dejuliol, ja estem treballant a la novaadreça.

Aquest canvi, a més d’una bonacolla de metres addicionals perpoder treballar amb méscomoditat, suposa apropar-nosd’una manera immediata a larealitat que cada dia estemtreballant. El Raval ha estat, des desempre, un barri amb moltescontradiccions, situacions moltdures a nivell personal i social però,alhora, un viver de moltesiniciatives de promoció social quehan marcat línies de treball a nivelld’entitats.

Som una entitat més que ensposem al servei de la ciutadaniaamb l’ànim de reforçar la cohesiósocial de tots els que “vivim itreballem a Catalunya”. Per això elRaval és per a nosaltres un contextde treball incomparable. Avui diaaquest barri esdevé lloc de trobadaamb persones i cultures d’arreu delmón. Evidentment, no podemignorar les dificultats que aixòtambé ha produït en la convivència,la majoria de vegades no tant per

Us convidem a traspassar laporta del nou local al número10 del carrer Sant Antoni Abat.

l’AAAAA�3

qüestions culturals com per lesmarcades desigualtats en lesoportunitats socio-econòmiques existents entre lespersones que hi viuen.

Us convidem a passejartranquil·lament per la Rambla del

AdéuAdéuAdéuAdéuAdéuTransformadors!Transformadors!Transformadors!Transformadors!Transformadors!Nosaltres, que som una entitatdedicada a oferir acolliment ajoves en dificultats, també hemgaudit d’un generós acollimentdurant els nostres primers anysd’activitat.

Ara que ens independitzem,volem agrair al Casald’Associacions Juvenils deBarcelona el servei d’allotjamentque ofereix a entitats com lanostra adreçades al col·lectiujuvenil.

Aquest servei d’allotjamentd’entitats ens ha permès créixeri tirar endavant en moments

Raval un dia a la tarda. És unveritable goig pels ulls. Personesde tot arreu comparteixen l’espaipúblic (que per això és públic) ambun esperit de convivència quealguns “agitadors socials” hauriende veure.

delicats, com són tots els inicis,fins arribar a aquesta etapa deconsolidació que vivim ara. Gràciesa la seva política de lloguersassequibles, entitats petites comla nostra podem invertir elslimitats recursos materials delsque disposem a fer possibles elsprogrames i serveis que oferim alsnostres joves usuaris i al personalnecessari per a desenvolupar-los.Des d’aquí volem animar al Casald’Associacions i a l’Ajuntament deBarcelona a seguir endavant ambaquesta iniciativa tan positiva.

Finalment, volem agrair a totl’equip del Casal d’AssociacionsJuvenils de Barcelona el seu suporti la seva companyia. Mai hem sentitque la nostra fos una relaciód’arrendament sinó un vincle decol·laboració i solidaritat construïtdia a dia. Per donar-nos aquestaoportunitat, i per compartir ambnosaltres la il·lusió pel treball querealitzem, gràcies!!!

La foto de comiat, amb els equips deTransformadors i de Punt.

l’AAAAA�4

Marta, Mercè i Débora, aquestshan estat els noms de referènciade Punt; l’han vist gairebé néixeri créixer sense parar. El volum detreball també ha anat a més, laqual cosa sempre és una bonanoticia, i ha calgut buscar ajuda iampliar el planter professional.

La primera en arribar va ser laGemma Rovira, que va començara treballar amb nosaltres a finalsde març. La Gemma s’haincorporat com a tècnica deGestió per donar un cop de mà ala Débora en les tasquesd’administració. Aquests mesos,però, ha acabat assumint lafunció de mestre d’obres al noulocal, que s’ha hagut de reformarde cap a peus per a convertir-seen les nostres oficines. Si no

La Gemma, la Tere i l’Helena.

hagués estat per ella, que ha anatsincronizant les agendes de totsels operaris, qui sap el temps quehaguéssim trigat a tenir les cosesa lloc!

A mitjans del mes d’abril va arribarla Teresa Rodríguez. La Tere éstècnica de Programes i ha entrat al’equip per ajudar a la Mercè i a laMarta a tirar endavant tots elsserveis que Punt ofereix als seususuaris: Acull, Referents, Suport,Formació, Seguiment i El Trampolí.Ella serà l’encarregada del nostrepis assistit i també la responsablede formació dels nous grups dereferents… Tot just ara encomença un de nou!

L’última incorporació ha estatl’Helena Migueiz, que és periodistai s’ocuparà de les feines decomunicació i difusió. Esperem quela seva arribada ens ajudi a donar-nos a conèixer més enllà delsnostres actuals horitzons i,sobretot, a sumar nous socis,voluntaris, referents i famíliesacollidores que, juntament ambels joves, són la matèria primerade la nostra associació.

Ampliem el planter de PuntAmpliem el planter de PuntAmpliem el planter de PuntAmpliem el planter de PuntAmpliem el planter de Punt

L’equip professional es consolida amb noves incorporacionsa les àrees de gestió i de programes

l’AAAAA�5

La recerca segueix endavantLa recerca segueix endavantLa recerca segueix endavantLa recerca segueix endavantLa recerca segueix endavant

Les enquestes a voluntaris i joves comencen a oferir lesprimeres dades

Aquella primera motivació del nostre equip professional per tal derecopilar informació sobre la tasca que es realitza amb els joves ex-tutelats i també sobre les relacions d’acompanyament promogudesdes d’aquesta entitat va prenent forma i contingut. Portem tot el curs2006-2007 immersos en aquesta reflexió crítica sobre la feina quefem a Punt de Referència, que hem titulat “El vincle entre un referenti un jove en relació d’acompanyament voluntària”, i ja comencem atenir els primers resultats.

La base de tot aquest treball d’auto-reflexió han estat els qüestionarisque, tant els referents i les famílies acollidores com els joves, vantenir la paciència de contestar-nos. Els joves, a més, van comptar ambla dedicació dels voluntaris que es van oferir com a entrevistadors perfacilitar-los la tasca de respondre aquestes enquestes, dedicació queels hi volem agrair una vegada més. Gràcies a tots!

El pas següent va ser introduir tota aquesta informació a una base dedades per fer-ne una primera valoració quantitativa, a la que ha deseguir una segona valoració, de caire més qualitatiu. En aquesta faseestem treballant actualment, processant les dades dels qüestionaris

Primera trobada d’experts.

l’AAAAA�6

amb l’ajuda inestimable i desinteressada de Jesús Gabaldón, un experten tractament de dades, i recopilant les valoracions de referents,acollidors i joves, a través de sessions de treball amb tots ells dirigidesper Marta Comes, antropòloga especialitzada en temes de joventut imenors immigrants, que també ens ha ofert generosament la sevagran professionalitat.

El 6 de juny va tenir lloc la primera sessió de treball amb el grupd’experts. Hi van assistir especialistes en temes de joves ex-tutelats,educadors, professors d’universitat i tècnics del Pla de Majors de 18anys, als que volem fer arribar el nostre agraïment per la seva assistènciai les seves enriquidores intervencions. Amb tots ells volem organitzaruna segona trobada per seguir el debat amb més dades a la mà. El dia6 de juliol varem fer la trobada amb el grup de referents i famíliesacollidores (integraven el grup tres referents i tres nuclis acollidors) iencara ens queda pendent la sessió de treball amb els nostres jovesusuaris. Totes aquestes reunions estan essent realment reveladorespel que fa a les relacions d’acompanyament en tota la seva dimensió,pràctica, humana, enriquidora, punyent...

Sessió de treball amb les famílies acollidores i els referents.

l’AAAAA�7

Xarxa d’HabitatgesXarxa d’HabitatgesXarxa d’HabitatgesXarxa d’HabitatgesXarxa d’Habitatgesd’Inclusiód’Inclusiód’Inclusiód’Inclusiód’Inclusió

Tots sabem fins a quin punt ésdifícil per a qualsevol personatrobar pis a una ciutat comBarcelona. Aquest dretconstitucional, quetots els que vivim itreballem aCatalunya hauríemde tenir garantit,s’està convertinten un privilegi.

L’habitatge és undels problemesmés angoixantsque afronta lajoventut en generali els joves ensituació de risccom els nostres enparticular. Per això ens semblaoportú, interessant i necessarifer-nos ressó d’iniciatives com laXarxa d’Habitatges d’Inclusió dela que Punt de Referència formapart des de l’any 2005. Es tractad’una iniciativa impulsadaconjuntament per la Fundació unSol Món de l’Obra Social de laCaixa de Catalunya, i ADIGSA,l’empresa pública delDepartament de Medi Ambient iHabitatge que administra igestiona els habitatges socials

públics de la Generalitat deCatalunya.

Formem part d’aquesta Xarxad’Habitatges d’Inclusió les entitatscatalanes que treballem ambhabitatge social, és a dir, que tenimentre els nostres objectius el defacilitar l’accés a la vivenda a

col·lectius com el delssense-sostre o el delsdrogodependents i altresque, per una raó o altra,pateixen un grau dedificultat més alt a l’horade trobar pis, entre ells elsjoves ex-tutelats.

El passat 12 de juny, laXarxa d’Habitatgesd’Inclusió va presentar elseu informe corresponental 2006 i Punt deReferència hi va assistir.Són oportunitats que ens

ajuden a recollir i canalitzar cap a lesinstitucions corresponents lesproblemàtiques que les entitats queaplega la Xarxa detectem. Eldiagnòstic no és molt encoratjador,no obstant, es van apuntar tímidesmillores com per exemple elprojecte de dedicar part de lesherències immobiliaries que rep laGeneralitat de Catalunya a habitatgesocial. És un pas endavant al queesperem segueixin molts més.

Més informació a www.unsolmon.orgi a www.adigsa.net

l’AAAAA�8

Les veus dels programes, 2006-07Les veus dels programes, 2006-07Les veus dels programes, 2006-07Les veus dels programes, 2006-07Les veus dels programes, 2006-07

Històries que ens arriben dels referentsHistòries que ens arriben dels referentsHistòries que ens arriben dels referentsHistòries que ens arriben dels referentsHistòries que ens arriben dels referents

Kadiatou, el negro teléfonoA Kadiatou no li agrada el mar. Va arribar a Tenerifeara fa un any, després d’una travessa de cinc dies queva començar a Nouadibou, al nord de Mauritània. Erala primera vegada que veia el mar i quan es va embarcarno sabia on anava, només sabia d’on venia.

Vam començar a trobar-nos al gener, a Barcelona, els migdies delsdimecres. Unes trobades encetades amb la incertesa i la curiositat delquè, el com i el perquè de tot plegat… Per a mi, era la primera vegadaque coneixia algú de Malí i ni els meus coneixements geogràfics ni lameva cultura passaven de situar més o menys el país al mapa i conèixeralguns músics. Per a ell, jo era un home blanc desconegut. Per oncomençar, com seguir? Els primers dimecres estaven dominats pelxoc que em suposava imaginar-me la seva perspectiva vital a Europa. Im’inquietava posar-me a la seva pell.

Atabalat per la meva ignorància, quan ens vèiem la conversa girava alvoltant del que feia, el que pensava, el que menjava, els papers…Com si fos la seva àvia. I s’acabava aviat. Quins silencis més durs! Undia, mirant junts un llibre de fotos de Malí, vaig començar a entendred’on venia i qui era Kadiatou. Els nens de les tribus que sortien a lesfotos eren Kadiatou, les cases d’adob, els animals, els camins... I laconversa va anar fluint suaument.

Ens va ajudar molt situar-nos, saber que fins fa quatre anys anavadescalç, que la primera tele la va veure el 2002, que la seva família són150, que per a ell treballar, jugar, viure, és el mateix des de que teniacinc anys, que vivia amb uns amics des de feia anys i només anava amenjar amb la seva família, que corria a les curses de cavalls del poble,que la primera carretera la va veure el 2004, que només ha estudiat al’escola corànica… Vaja, un nano absolutament normal, afortunat,dins dels paràmetres africans.

Kadiatou viu el present. Ni enyora el passat ni fa plans de futur.Pacientment espera que les coses es vagin posant a lloc. Aprèn l’idioma

l’AAAAA�9

i les costums, i espera poder treballar aviat. No li interessa en què,només vol treballar. Després ell sap que les coses s’aniran posant alloc.- Kadiatou, hoy sí que estás negro! Pareces un negro teléfono.

- Ja, ja, ja! Pep, tú estás más blanco! Qué es un negro teléfono?

I li explico lo dels telèfons de baquelita i riu. Riem de nosaltresmateixos i de que sembla mentida que fa just un any acabava de jugar-se la vida per arribar a no sabia on. Encara no ho sap. Jo tampoc. El jocés descobrir-ho.

Pep

Tres quarts de quatre...Tres quarts de quatre... Sempre em passa el mateix... Quan esticnerviosa camino molt ràpid... I ara he de fer temps fins que ell arribi...No m’agrada quedar a Plaça Catalunya... I mira on sóc... Sort que tincel mòbil... Només he de triar una víctima per trucar i descarregar elsmeus nervis... No sé si encara em queda algú a qui no hagi torturatamb la noticia... JA TINC REFERIT!!! Fa tres dies que sé el seu nom i nohe deixat de pensar en ell... De posar-li cara... D’imaginar com serà...Com serà ell i la nostra primera trobada... I ara sóc aquí... Esperant...Jugant amb el mòbil per matar els nervis... Cercant algú a qui encarano conec entre un munt de gent que no para de desfilar al meuvoltant... Tinc ganes de veure’l... De conèixer-lo... Però tinc por de nosaber què dir... O de dir massa... De vegades puc començar a parlar i noparar ni per agafar aire... Ostres! Em sona el mòbil... És ell... Segur...Si? Jo estic a la porta de l’FNAC... I tu? A la sortida del metro? No etveig... No... No et moguis... Ja vaig jo... Sóc a propSóc a propSóc a propSóc a propSóc a prop... Hola!... Said?Sóc la Luz.

Fa pocs dies que Said i jo ens vam conèixer, jo no puc parlar del que ellestà sentint, evidentment, però per a mi aquesta està sent una de lesmillors experiències de la meva vida. He volgut ressaltar tres paraulesque crec que són molt importants en aquesta relació que comença:SÓC A PROPSÓC A PROPSÓC A PROPSÓC A PROPSÓC A PROP. Això és el que vull aconseguir, ser a prop, sentir-me aprop i que ell sàpiga que ho estic. Vull animar a la gent a participar coma voluntaris dins del programa REFERENTS. Estic segura de que elsnervis de la primera trobada seran l’única cosa que oblidaran.

Luz

Una nova manera de ferquelcom per a mi mateixaParlar de Punt de referència ésparlar de Rachid, però també ésparlar de mi mateixa. Es parlard’una idea que va néixer i va anarprenent forma a mida que es feiareal. El projecte Punt deReferència va començar per a micom una fi en si mateixa però, almateix temps, va esdevenir elprincipi de quelcom. Va néixercom el projecte d’arribar a feralguna cosa per algú, però s’haconvertit en una manera diferentde veure les coses i, per tant, enuna nova manera de fer quelcomper a mi mateixa. Aquest projectem’ha permès veure les cosesque passen i què em passen através dels ulls d’una altrapersona, molt diferent, però almateix temps molt igual.

Rachid és el meu noi i jo soc laMercè, la seva mare postissa.Crec que tots dos sompossessius en aquest fet. Noexisteix el referent ni el“referenciat” en el sentit estrictede la paraula. Ell te 17 anys i jo50. Som dos persones que l’atzarva posar de costat i que aracaminem juntes. No ens hacostat gaire perquè no ha fet

falta fer res especial. Noméscompartir moments de la nostravida que han creat un vincle difícilde definir, però fort. S’ha creat unsentiment d’acompanyament, desaber, cada un de nosaltres, quel’altre existeix. Encara que no ensveiem tant com jo desitjaria,parlem quasi cada dia.

Quan escolto “¡Hola!” a l’altrecostat del telèfon el cor sem’omple de tendresa i desitjariapoder fer quelcom més per ell.Però sé que el meu paper és estaral seu costat, recolzant-lo en allòque decideixi fer. Contestant, quanem pregunti, i aconsellant, quanm’ho demani. Perquè ha de fer laseva vida, la que va escollir quanva decidir marxar del seu país iallunyar-se de la seva pròpiafamília.

I quan li pregunto alguna cosa i emcontesta “eres como mi madre”,em sento satisfeta i penso que,poc a poc, estem reforçant aquestvincle que es va crearartificialment, però que ara téentitat pròpia i això em permetencarar el futur d’aquesta relacióamb molt d’optimisme. I em sentomolt feliç.

Mercè

Som dos persones que l’atzar va posar decostat i que ara caminen juntes.

l’AAAAA�10

El que no es pot expresaramb paraulesSe’m fa difícil escriure sobrel’experiència a Punt de Referènciaperquè el tema a tractar són lesrelacions humanes i aquest és untema que, per molt que esllegeixi, no s’entén fins que noes viu.

Jo vaig acudir a Punt de la formamés casual: necessitavainformació sobre el suport quehi havia pels joves tutelats quanarriben a la majoria d’edat. Quanvaig conèixer la funció que esrealitzava des d’allà em vaigplantejar com havien estat elsmeus divuit anys i com eren elsdivuit anys que vivien aquestsnois i noies.

Això i les ganes “d’ajudar” van ferque m’apuntés al programaReferents. Ara poso entrecometes el verb “ajudar” perquèno considero que estigui ajudanta ningú, no considero que siguiun programa de voluntariat, permi ara s’ha convertit en un grupde gent que es preocupa per unamic.

El que fem els componentsd’aquest grup es trobar-nos iaconsellar-nos per entendrealgunes situacions de la vida delsjoves que, per a nosaltres, nosón del tot quotidianes, amb lafinalitat de donar suport, però no

d’ajudar tal com entenem moltesvegades des del voluntariat.

Per altra banda, el contacte quemantinc amb el jove s’ha convertiten el que tinc amb la majoriad’amics, però les converses quetenim, la cultura, la situació laboral,la situació familiar, tot té un cairediferent que fa que es creï unasituació especial. El que no es potexpressar amb paraules són totesaquelles coses que he après deljove, del grup de Referents i de mimateixa.

Tots hem estat joves, hem buscatpis, ens hem obert camí a casanostra amb el suport d’amics ifamília... Realment recolzar i queet recolzin sempre s’agraeix. No estracta de facilitar res ni de fer res,més aviat del que es parla és desuport moral i de conèixerpersones que val la pena conèixer.

Irene

l’AAAAA�11

Històries que ens arriben dels acollidorsHistòries que ens arriben dels acollidorsHistòries que ens arriben dels acollidorsHistòries que ens arriben dels acollidorsHistòries que ens arriben dels acollidorsTot sopant en famíliaAvui al vespre, com molts diesdurant la setmana, mentresopàvem junts, hem estatxerrant. Tot i que avui el tema haestat especial. La Mercè ens hademanat d’escriure quatre ratllessobre la nostra experiència, i aixíens hem posat a fer una plujad’idees del que és aquestaaventura que va començar fa, aratot just, tres mesos.

Primer ens hem explicat perquèvam optar pel programa Acull.L’Ali ens ha dit que li agradavapoder aprendre coses, lallengua... L’Ander i la Mireia li hemexplicat que, sent conscients dela sort que tenim de tenir unacasa i una família, volíem oferiraixò mateix a algú que no entingués.

Bon profit! Saja! Que aproveche!On egin! I comencem a sopar, icompartim costums, i com haanat la jornada… I aprenem elsuns dels altres, i de nosaltresmateixos. També aprenem arespectar-nos i acostar-nos elsuns als altres.

Sembla que fa dos dies que l’Aliva aparèixer amb les sevesmaletes a la porta de casa... Eltemps passa ràpid, per això calaprofitar-lo al màxim!

Gràcies! Xucram! Gracias! Eskerrikasko a Punt de Referència peracompanyar-nos en aquest camí!

M., Ander i Mireia

l’AAAAA�12

No hay tiempoDes de fa ja uns anys que esticvinculada a Punt de Referència i sócconeixedora dels programes del’entitat, però mai m’havia imaginatni com a referent ni com aacollidora. Fins que va arribar elmoment què, de tant sentir-ne aparlar, vaig pensar que m’haviad’implicar en algun dels programes.Va ser la Marta qui em vaconvèncer que acollís a un jove, toti que la meva primera idea era ferde referent, i així sense adonar-me’n em vaig trobar sopant a casaamb l’Abdellah. La primera nit ja emva explicar la seva història i el seuviatge fins a Barcelona. Un viatgebarreja d’inconsciència i de coratge.És el més gran de quatre germans,ve del Marroc, de la zona deTànger, i va arribar a Barcelonaperseguint el somni de tots els quiarriben a Europa, una vida millor.El que jo em preguntoconstantment des que és a casaés si aquesta vida que venen acercar és millor que la que tindrienal Marroc.

Seguim buscant llarsSeguim buscant llarsSeguim buscant llarsSeguim buscant llarsSeguim buscant llarsEl nou grup de Referents acaba de començar la seva etapa deformació, tot i que qualsevol nova incorporació serà, com sempre,molt benvinguda. El Programa Acull, però, encara està moltnecessitat de noves llars, per tant l’inici de la propera edició segueixpendent de reunir un nombre de famílies suficient per endegar-loen òptimes condicions. L’equip de Punt està immers en la recercade persones i col·lectius que vulguin viure una experiència d’acull.Coneixeu alguna entitat, grup o persona interessats en la tasca queportem a terme? Si és així, us agrairíem que ens ho féssiu sabercom més aviat millor per posar-nos-hi en contacte.

l’AAAAA�13

Els dos treballem moltes horesi ens trobem, quan els horaris ensho permeten, a casa sopant –vala dir que és cuiner i que m’ha fetalguns sopars d’escàndol!–mentre intentem fer plans idissenyar una mica el seu futur.Però sempre surt la mateixafrase: “No hay tiempo, Mònica,solo trabajamos, no hay tiempo”.Temps per formar-se, temps peraprendre el català, temps pertreure’s el carnet de conduir,temps per sortir amb els amics,per trobar una noia (gran tema!),temps per fer esport, endefinitiva, temps per viure.

Venen d’un país on el que sí tenenés temps, i s’arrisquen a iniciar unviatge que no saben on els durà.L’Abdellah m’explica que espensava que, quan arribaven aEspaña, els donaven feina aixícom per art de màgia. Ell ha sabutaprofitar les oportunitats que ha

anat trobant pel camí, i com ellmateix diu, “he aprendido muchascosas en España”. I potser noméses tracta d’això, joves ambl’energia i les inquietuds dequalsevol jove, que no tenen al seupaís ni l’oportunitat de decidir quèvolen fer ni unes mínimesexpectatives de futur .

L’Abdellah mai hagués descobertal Marroc que li agradava la cuina, ius dic que hi te mà –vam celebrarun dinar marroquí amb els meusamics i ens va complaure amb uncus-cus, recepta de la seva mare,per llepar-se els dits!– i ara com aprojecte de futur, encara que unamica llunyà, té obrir un restaurantcatalano-marroquí. Abans, però,hem d’aconseguir que aquestsetembre entri a l’Escolad’Hosteleria de Barcelona i que noes perdi pel camí...

En resum, durant aquests cincmesos de convivència hem passat

l’AAAAA�14

Hem participatHem participatHem participatHem participatHem participatDurant el primer semestre de 2007, Punt ha estat present en diferents trobades,jornades i congressos:

- 1r Congrés del Tercer Sector (22-23 de març). Jornada de presentació de la Guiaper a l’atenció dels menors estrangers en l’accès a la formació i la inserció al mercatlaboral (16 d’abril).

- 1a Trobada d’entitats de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió 2007 (17 d’abril).

- Jornades de la FEPA a Tarragona: “Joves i emancipació” (19-20 d’abril).

- Jornada sobre drets i deures de la guarda i la tutela. FEDAIA (11 de maig).

- 1a Jornada Tècnica FEDAIA: Re-imaginant l’Acolliment. Límits i possibilitats (1 dejuny).

- Jornada de Recerca i Immigració organitzada per la Secretaria d’Immigració (13 dejuny).

- Espai de Treball d’Educadors. “El vincle educatiu” amb Segundo Moyano. FEPA (13de juny).

- 4t seminari de la 17a Escola d’Estiu de la Fundació Server Gironí de PedagogiaSocial de Girona, dedicat als itineraris d’inserció de joves immigrants. Participacióamb la ponència “L’experiència de Punt de Referència: Una estratègia educativainnovadora per a la inclusió social del col·lectiu de joves ex-tutelats” (5 de juliol).

moments de tot, hem tingutconverses fins a altes hores dela matinada mirant de solucionarel món, hem rigut mirantd’entendre’ns l’un a l’altre, itambé ens hem enfadat. Hi hahagut moments esgotadors, deno saber com canalitzar el seumal humor, de no entendre quèli passava, però que ens hanensenyat a comunicar-nos i aexpressar-nos, a entendre que hiha dies de tot, dies bons i diesdolents. Ell em diu, “tengosuerte de vivir contigo, Mònica”,

i jo des d’aquestes línies licontesto que sóc jo qui tinc la sortde poder compartir, no noméscasa meva sinó, ara ja, un tros dela meva vida amb ell. Només lidemano que aprengui a gaudir dela nova vida que ara té a Barcelonai que treballi per aconseguir elssomnis que persegueix, perquè téel talent i la capacitat per fer-ho. Ide moment, a curt termini, tenimun projecte en comú, treure’ns elcarnet de conduir!

Mònica

l’AAAAA�15

L’apunt de L’apunt de L’apunt de L’apunt de L’apunt de l’Apuntl’Apuntl’Apuntl’Apuntl’Apunt

Josep-Maria Terricabras – El Periodico, 27.06.2007

El curs vinent, l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania serà obligatòriaa tercer d’ESO. Es podia haver discutit, per interès pedagògic o curricular,si calia una assignatura així o si n’hi havia prou de replantejar i aprofitaralgun dels cursos d’ètica que ja estaven previstos. No s’ha fet. En canvi,els bisbes espanyols han posat el crit al cel (on sinó?) perquè l’assignaturavol “formar la consciència moral dels alumnes”. I se n’escandalitzen.Perquè ara afirmen —i és un avenç— que ningú, ni la mateixa Esglésiacatòlica, no pot tenir l’objectiu de “la formació obligatòria de lesconsciències”, ja que només els pares tenen drets sobre la consciènciadels seus fills. És discutible si aquest és un dret dels pares. En tot cas, lesinfluències que rep la consciència dels joves són enormes i diverses, desdels anuncis i Internet fins a les classes de filosofia o de matemàtiques,si el professor sap plantejar amb malícia els casos concrets d’una reglade tres.

En primer lloc, sorprèn, doncs, la innocència dels que pensen que dedebò es pot controlar la consciència. En segon lloc, és clar que l’Estat noha d’imposar res en qüestions morals opinables, però també ho és quel’Educació per a la Ciutadania no imposa res. Només vol que els ciutadansmés joves es plantegin algunes qüestions bàsiques de la vida col·lectiva:els drets humans, la igualtat entre homes i dones, i el necessari respectea la legislació democràtica, encara que aquesta legislació no coincideixinecessàriament amb les idees de l’alumne o de la seva família.

Diuen que és la presència del tema de l’homosexualitat allò que més haesverat els bisbes, que, curiosament, sempre s’atabalen més amb el sexeque amb cap altra cosa. És important, però, que els joves coneguindeterminats comportaments socials i també l’existència d’una legislacióque vol ser respectuosa amb les diferents opcions sexuals. Perquè d’aixòes tracta precisament: d’aprendre a respectar opcions diverses, senseimposar (continuar imposant) opcions úniques, per molt que de vegadeses vulguin revestir de moral natural.

El control de la consciènciaEl control de la consciènciaEl control de la consciènciaEl control de la consciènciaEl control de la consciència

L’AAAAApunt

Menys paper = sostenibilitat + estalviMenys paper = sostenibilitat + estalviMenys paper = sostenibilitat + estalviMenys paper = sostenibilitat + estalviMenys paper = sostenibilitat + estalviSi voleu rebre l’Apuntl’Apuntl’Apuntl’Apuntl’Apunt en versió digital, envieu-nos un correu ainfo@puntdereferencia.org, amb el text “Inscripció a l’Apunt digital”.

L’Associació Punt de Referència no comparteix necessàriament les opinionsexpressades pels autors dels articles publicats en aquest butlletí.

Sou lliures de copiar i distribuir els continguts d’aquesta publicaciósempre que en citeu els autors i l’Associació Punt de Referència.Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència dereconeixement de Creative Commons.http://creativecommons.org/license/by/2.5/es/

BONES VACANCES!

Els noms dels joves que apareixen en aquesta publicació són ficticis, per talde preservar el dret a la seva intimitat.

PER DESPRÉS DE L’ESTIU ... ASSEMBLEA DE SOCIS I DESÈ ANIVERSARI

Potser alguns de vosaltres haureu trobat a faltar la convocatòria per al’assemblea anual de socis, que sempre acostumem a fer pels voltantsde juny. Aprofitem per informar-vos que enguany aquesta trobada s’hahagut d’ajornar una mica i tenim previst celebrar-la el dia 20 desetembre.

Ens queda, encara,una altra citaimportant percelebrar, perquèaquest any 2007Punt de Referènciacompleix els seusdeu primers anys devida. Us anunciem

que, en tornant devacances, estempreparant diversosactes per ac o m m e m o r a rplegats i com cal eldesè aniversari de lanostra entitat.