64Estiu 2004B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A

h t t p : / / P a r c C o l l s e r o l a . a m b . e s

L’aproximació a la natura

Collserola participa en projectes europeus

Un futur per al viver de Can Borni

Responsabilitat social de les empreses vers el Parc

Una tradició de sempre i un repte d’avui

Parc de Collserola

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

Canvis en els òrgans de govern del ConsorciLes darreres eleccions autonòmiques i legislatives han provocat diver-sos canvis de responsabilitats de gestió d’alguns polítics municipals.

Aquest ha estat el cas de qui era, fins fa poc,nou president del Consorcidel Parc de Collserola Sr. Josep Montilla Aguilera, que ha accedit aun ministeri en el Govern de l’Estat i que ha estat substituït de laPresidència de la Diputació de Barcelona per l’alcalde de l’Ajuntamentde l’Hospitalet de Llobregat, Sr. Celestino Corbacho i Chaves, que alseu torn ha esdevingut nou president del Consorci.

El mateix ha passat amb el nostre vicepresident executiu Sr. RamonLópez i Lozano, que ha accedit a la Presidència de l’Institut Catalàd’Oncologia de Catalunya i ha deixat,després de 13 anyst, l’alcaldiade Sant Just Desvern i, en conseqüència, les seves responsabilitatsal Consorci del Parc de Collserola.

El nou alcalde de Sant Just Desvern, Sr. Josep Perpinyà i Palau haestat designat nou vicepresident executiu del Consorci del Parc deCollserola fins al final de l’actual legislatura municipal.

Des d’aquestes pàgines del Butlletí del Parc, donem la benvingudaals nous responsables tot agraint la tasca desenvolupada pels ante-riors, i,personalment,vull agrair la tasca desenvolupada per en RamonLópez, compartida al llarg d’aquests darrers 6 anys.

Marià Martí i ViudesDirector Gerent del Parc de Collserola

collserol@online

Estimats companys,

Primer de tot, felicitar-vos per la tasca que feu dia a dia per mantenir el Parc en bones condi-cions, malgrat les amenaces que la pressió humana i immobiliària produeixen.

Fa molts anys que rebo el butlletí, que considero una molt bona feina, i m’ha sorprès el noutipus de paper couché que utilitzeu en el darrer número.

Suposo que heu avaluat l’impacte dels dos papers a nivell ambiental i m’imagino que deu serel mateix. Personalment, m’agradava més l’antic paper perquè tenia un toc més ecològic i m’eramés fàcil de reciclar. Potser també el trobava més adient per a un butlletí d’un parc natural.Em podríeu aclarir aquest tema? Gràcies per endavant.

CordialmentJ.C.F.

Benvolgut amic,

T’agraïm el teu missatge, tant pel suport que dones a la publicació del butlletí, en general, comper la confiança que ens fas transmetent-nos la teva sensibilitat.

Des de fa un parell d'anys, hem anat fent un esforç de millora en la presentació del butlletí pertal de fer-lo més atractiu i facilitar-ne la lectura. En aquest darrer numero hem volgut fer un pasmés. El nou disseny requereix la utilització d'un fons totalment blanc. El paper, certament, noés reciclat, però també és ecològic. És a dir, en la seva elaboració no s'utilitzen productes clo-rats.Val a dir que el Parc fa pesar, com a criteri de selecció de les impremtes, la cura ambientalacreditada. L'empresa que actualment ens assisteix en la publicació del butlletí és pionera enaquest àmbit.

Des de fa uns quants números, també hem començat a promoure la versió digital del butlletí.Malgrat que no volem menystenir el valor tangible de l'edició en paper, creiem que bona partdels lectors podran i voldran prescindir-ne, avesats, hores d'ara, al mitjà telemàtic. Confiem quela reducció de paper i costos de tramesa serà ecològicament significativa

Aquest butlletí té ple sentit com a eina de comunicació entre el Parc i els seus usuaris. Des del’equip d’edició, treballem i ho continuarem fent perquè pugui fer aquesta funció de la maneramés eficient.Valorem molt les vostres aportacions, opinions o suggeriments; són de gran utili-tat per confirmar o reconsiderar decisions presses.

S U B S C R I P C I Ó E L E C T R Ò N I C A

Per rebre la informació del butlletí a la vostra bústia de correu electrònici/o donar-vos de baixa de la tramesa postal:

http:// ParcCollserola.amb.es/subscripcióTel.: 93 280 35 52

consultes, opinions,...

E S T I U 2 0 0 4 3

celebrar col·laborantEl 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, l’IESM. J.M. Zafra, es plantejà aquesta efemèride com un bon motiu per venir a Collserola i col·laborar amb el manteniment del Parc.

Amb la intenció de fer de la jornada alguna cosa més que una sèried’actes simbòlics, el professorat del centre va muntar amb cadascundels grups-classe diferents activitats i sortides. No es disposava de gairetemps, només d’un matí, però era suficient per realitzar alguna tascade profit per a tots.

De seguida van pensar en la possibilitat de venir a Collserola, i així hovan proposar. Aquest centre escolar ja fa força anys que treballa con-juntament amb Mas Pins CEA.Tant l’alumnat com el professorat conei-xen força la Serra.

No va ser fàcil trobar una tasca que fos, alhora, interessant per als noisi noies de 1r d’ESO i útil per al Parc. Calia que la feina reunís diferentsrequisits: que tingués relació amb alguns dels aspectes que havien tre-ballat durant el curs, que representés una pràctica no gaire complexa,un treball d’equip, però també que s’obtinguessin uns resultats proubons i fiables, que els serveis tècnics del Parc poguessin aprofitar.

Després de valorar diferents possibilitats, es va optar per fer el segui-ment del creixement dels arbres d’una plantació de pi pinyer realitzadal’any 1986 a la zona de Can Ferriol (Sant Feliu de Llobregat). Aquestatasca la realitzen, habitualment, un grup de Voluntaris del Parc.

La feina va consistir en fer tot un seguit de mesures a cadascun dels30 arbres que es troben al llarg de diferents transectes lineals de lazona. Les observacions permeten conèixer quin és el creixement delsdiferents individus i els factors (orientació, distància a punts d’aigua,etc.) que el determinen. Abans de venir a Collserola, els nois i noies jahavien practicat la tècnica amb arbres del seu barri.

Tant el professorat del centre com l’equip educatiu de Mas Pins CEApensem que, en general, l’experiència ha estat prou gratificant i inte-ressant com per repetir-la en el futur. De cara a una altra vegada però,només demanaríem una cosa: tenir una mica menys de... sol i calor.Però, ja se sap, al juny...

El dia 5 de juny,

REPOBLACIÓ DE PINS

ACTUALMENT, A COLLSEROLA NOMÉS ES FAN REPOBLACIONS ENANTIGUES PLANTACIONS DE PINS, ATÈS QUE LA REGENERACIÓNATURAL D’AQUESTS ARBRES, QUE NECESSITA MOLTA LLUM PERCRÉIXER, ES POT VEURE MOLT DIFICULTADA PER LA PUIXANÇAD’ALTRES ESPÈCIES. D’AQUESTA MANERA, ES PRESERVA UNAPEÇA FORESTAL CARACTERÍSTICA DEL PAISATGE BIODIVERS DECOLLSEROLA.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A4

Collserola participa en projectes europeus

Projecte “Metropole Nature”del Programa Interregional IIIB de la Comissió Europea

Aquest programa pretén aportar des de l’àmbit geogràfic dels 5 pols participants --Barcelona,Grenoble, Liguria, Lyon i Milà--, una reflexió sobre els espais naturals periurbans i el seu rol enla construcció d’unes ciutats sostenibles, que és, tanmateix, l’objectiu de l’ informe encarregata Fedenatur per la DG ENV de la Comissió Europea i que es va lliurar el mes de gener de 2004.

És un projecte europeu iniciat el gener 2002 i que finalitzarà el desembre de 2004 amb la pre-sentant dels treballs i conclusions a la ciutat de Lió.

Els treballs del Pol de Barcelona, integrat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputacióde Barcelona, el Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona, varen prendre unagran embranzida amb la celebració del 3r Simposi sobre Espais Naturals Periurbans el març de2003.

Cal destacar que el pol de Barcelona té com a objectiu proposar un model d’organització delsistema d’espais lliures de la regió metropolitana de Barcelona a partir de l’anàlisi dels espaislliures naturals i periurbans, l’integració de microprojectes territorials i les estratègies de desen-volupament dels diferents municipis.En aquest projecte, i com a prova pilot, per descriure i caracteritzar la relació entre la ciutat il’espai lliure, s’han utilitzat dos índex, el de complexitat urbana i el de naturalitat.

El resultat final del Projecte Metropole Nature comportarà, a partir de les diferents experièn-cies i projectes compartits, la producció d’una guia metodològica destinada als diferents actorsde la política pública local i consensuar una carta de governament en la qual els ENP forminpart del conjunt de sistemes metropolitans i participin en peu d’igualtat en la planificació i ges-tió territorial metropolitana.

El proppassats dies 3, 4 i de juny va tenir lloc a Lille, capital europeade la cultura 2004 (França), una trobada internacional organitzada perFedenatur (Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitansi Periurbans).

El tema central de les sessions de treball va ésser “la natura , lloc d’ex-pressió de la cultura. Un enfocament (visió) cultural en la gestió delsgrans espais verds periurbans”. Entre les diferents comunicacions, vadestacar la de Michel Schwarze-Rodrian, director general del ProjektRuhr, que va exposar la seva experiència en l’IBA Emscher Park, a lavall del Ruhr, Alemanya, de com, amb l’excusa d’una exposició inter-nacional d’arquitectura, han aprofitat per reestructurar una regió mal-mesa per la industrialització.

En el decurs de les sessions es va presentar la publicació que recull les17 comunicacions del 3r Simposi organitzat a Barcelona el març de2003. En aquesta publicació hi trobareu diferents casos d’estudi corres-ponents a ciutats i regions metropolitanes d’arreu del món que des-taquen per la seva organització territorial i per la gestió dels seus espaislliures.

Presentació del llibre amb les Actes del 3r Simposi internacional

E S T I U 2 0 0 4 5

El Viver de Can Borni va ser construït per l’arquitecte i paisatgista NicolauMaria Rubió i Tudurí l’any 1919. La seva voluntat era produir plantesper als jardins de Barcelona, alhora que aconseguir la aclimataciód’espècies mai vistes a la ciutat, seguint les recerques botàniques rea-litzades durant anys pel seu mestre J.C.N. Forestier.

L’espai arquitectònic de la fondalada de Can Borni conserva l’estruc-turació inicial del projecte, feta a base de murs de pedra que formenterrasses comunicades amb escales, i tot plegat relligat per canals del’aigua provinent de les fonts. El viver, a més, gaudeix d’una situacióprivilegiada per a l’aclimatació d’espècies fràgils, presentant una vege-tació poc comuna, ben preservada encara que envellida.

A proposta de la Fundació Privada Nicolau M. i Montserrat Rubió, quepromou la preservació i la divulgació de l’obra d’en Nicolau Maria Rubiói Tudurí, el Consorci del Parc de Collserola ha encarregat l’elaboraciódel projecte de restauració botànica i arquitectònica del viver per a laseva utilització com a Museu de l’Arbre i de l’Arbust.Aquesta restau-ració permetrà posar a l’abast dels ciutadans un espai fins ara tancat,idoni per a la divulgació del coneixement de les plantes, per a la sen-sibilització davant l’estètica dels elements arquitectònics i del paisat-gisme, alhora que permetrà ampliar els itineraris de passejada del Parcde Collserola unint la zona de la Font del Bacallà amb el sector delTibidabo.

Actualment s’està treballant en la recerca del finançament necessariper realitzar el projecte en el període 2005-2006.

Un futur per al Viver de can Borni Antigament, el Pantà de Vallvidrera disposava d’un sistema de captació d’aigua del freàtic

que es recollia en una canonada a l’interior de la galeria de servei, a 14 m sota el corona-ment del pantà. Aquest sistema s’ha conservat al llarg del temps.

Durant els anys noranta, per tal d’estudiar la viabilitat de la recuperació del pantà i realit-zar el projecte, es varen fer diferents assaigs i proves amb la col·laboració del Departamentd’Energia, Hidràulica Marítima i Ambiental de la UPC. Un d’aquests estudis va consistir enmesurar el cabal d’aquestes aigües del freàtic. Els resultats obtinguts oscil·laven segons l’è-poca de l’any i la pluviometria, però eren prou significatius com per intentar recuperar-lo,ja que les aigües es perdien pel desguàs del Mina Grott.

Aquest mes de juny hem realitzat els treballs per recuperar aquesta aigua, sanejant i arran-jant l’antiga galeria de desguàs, que estava inutilitzada, i canalitzant de nou l’últim tram,de manera que tota aquesta aigua s’ha recuperat per a la riera i, per tant, per al Parc.

També s’ha buidat el pantà per procedir a l’arranjament d’un problema detectat en el sis-tema de desguàs de fons, verificant, al mateix temps, la bondat del comportament delstalussos i drenatges de nivell inferior, com també les basses de seguretat dissenyades pertal de no perdre la població d’amfibis que actualment poblen el pantà.

Seguidament, és faran els treballs i instal·lacions necessàries per recuperar i reciclar lesaigües de freàtic cap al mateix pantà, mitjançant un sistema de bombeig.

Així doncs, continuant els treballs iniciats dins del projecte de recuperació del Pantà deVallvidrera s’haurà aconseguit recuperar unes aigües per potenciar la riera i el pantà, i asso-lir un dels objectius naturalístics del projecte.

El Pantà de Vallvidrera

SECCIÓ PRESA

Galeria de servei

Desguàs del freàtic

Làmina d'aigua

Actuacions per recuperar més aigua

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6

L’aproximació a la natura:una tradició de sempre, un repte d’avui

Avui, al nostre context mediterrani de regió desenvolupada i altsnivells de renda, la natura està esdevenint un recurs amenaçat.Els processos d’urbanització, de transformació del sòl i d’im-plantació d’artefactes i infraestructures estan empobrint un delsrecursos essencials per a la vida a la biosfera. La natura, a mésde recurs natural en si mateixa és el contenidor o suport físic dela major part dels recursos disponibles al planeta. El paper vitalde la natura exigeix que se li presti una especial atenció, i peraixò els poders públics han de vetllar per la seva conservació.

La natura aporta, a més, tot un conjunt de béns i serveis ambien-tals gratuïts: depura l’aigua, oxigena l’atmosfera, proporciona hàbi-tat i aliment a éssers vius que al seu torn es convertiran en alimentsi altres béns aprofitables per la societat. Descurar el nostre entornnatural implica renunciar a la proximitat d’aquests béns i serveisambientals, que hauran d’obtenir-se en llocs llunyans.

En les societats avançades, s’incorpora a les necessitats bàsiquesper viure, l’anomenada cultura de l’oci (per damunt d’altres mani-festacions de la cultura). Aquesta recerca de lleure, en què s’inver-teix el temps lliure i part dels excedents econòmics que genera elnostre treball, està introduint els darrers temps unes dinàmiques delleure als grans centres mixtes d’oci i consum on pràcticament se’nsfacilita de tot. Bé, aquest “de tot” no és pas exacte; de fet, hi ha undespertar del lleure que permet contactar amb la natura i respiraraire pur a la vegada que ens proporciona noves emocions. Es tractad’una nova generació d’activitats a l’aire lliure que es distancia d’unatradició de correcta aproximació a la natura.

Aquestes noves demandes estan implicant una apropiació col·lec-tiva de la natura que en moltes ocasions xoca amb el mantenimentde les activitats pròpies dels espais naturals i seminaturals. El pri-mer que hem de pensar és que el medi que acull la natura s’assentaen finques que tenen un propietari privat que ha viscut durant gene-racions de treballar el que la natura proporcionava, contribuint a laconservació d’un paisatge tradicional. Cal respectar escrupolosa-ment els béns i drets aparellats a la natura, tant si són de titulari-tat pública com privada.

El segon problema és que s’està tematitzant la natura: la conver-tim en àrees temàtiques al servei de l’oci dels urbanites. Això estàprovocant l’entrada massiva d’activitats inadequades, que recreenaventures impossibles i solen resultar agressives i impactants peral medi que les acull. Moltes d’aquestes activitats, més pròpies d’unparc temàtic, abans no existien, i no les podem considerar ni essen-cials ni imprescindibles. Els més prestigiosos estudis sobre la matè-ria les consideren formes inadequades d’aproximar-se a la natura,i sovint només satisfan parcialment les aspiracions d’un lleure d’a-ventura, la qual cosa comporta que calgui afegir-los sofisticació iun cert grau d’artificialitat.

Compatibilitat i cultura bàsica.Aquests són els elements que per-meten distingir entre un correcte contacte amb la natura i una apro-ximació inadequada. Desgraciadament, el desconeixement pot esde-venir un enemic fatal per a la natura. Cal fer una reflexió: sovint elsurbanites demanem serveis a la natura que la natura no ens potoferir; l’esforç ha de ser col·lectiu: comprenguem i coneguem lanatura i la natura ens proporcionarà beneficis il·limitats.

Com harmonitzar les necessitats de lleure als espais oberts?

I Fòrum del Medi natural

Dissabte 12 de juny del 2004, van ser convocades al Muntanyà(Seva) un gran nombre d’entitats que estan implicades directamentamb el medi natural, encara que des de perspectives molt diferents:propietaris forestals, pagesos, caçadors i pescadors, boletaires, moto-ristes i excursionistes, gestors d’espais naturals protegits, entitatsde defensa del medi natural i ecologistes...

El cas és que hagués pogut ser un caos, però la metodologiaemprada per a la trobada, alhora que innovadora i sorprenent,va permetre desfer les barreres entre entitats antagòniques desdel començament de la reunió. La idea va ser deixar clar que l’ob-jectiu comú que tots perseguíem era fer palesa la voluntat d’en-tendre’ns, d’escoltar opinions diverses, conèixer les necessitatsdels altres i fer escoltar les opinions pròpies.

De tot plegat, la Direcció General de Medi Natural del Departamentde Medi Ambient i Habitatge, que va ser l’entitat responsable de latrobada, en podrà extraure opinions, suggeriments i propostes pera la seva gestió des del govern. El Conseller de Medi Ambient iHabitatge, Sr. Salvador Milà, i el Director General de Medi Natural,el Sr. Ramon Luque, van assistir a la trobada juntament amb totsels altres participants, la qual cosa cal valorar positivament.

Per a més informació, consulteu el web del Departament:

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/medinatural.jsp

Les pràctiques esportives a CollserolaEquilibri i limitacions en un espai natural periurbà

Dissabte 12 de juny del 2004, van ser convocades al Muntanyà(Seva) un gran nombre d’entitats que estan implicades directamentamb el medi natural, encara que des de perspectives molt diferents:propietaris forestals, pagesos, caçadors i pescadors, boletaires, moto-ristes i excursionistes, gestors d’espais naturals protegits, entitatsde defensa del medi natural i ecologistes...

El cas és que hagués pogut ser un caos, però la metodologiaemprada per a la trobada, alhora que innovadora i sorprenent,va permetre desfer les barreres entre entitats antagòniques desdel començament de la reunió. La idea va ser deixar clar que l’ob-jectiu comú que tots perseguíem era fer palesa la voluntat d’en-tendre’ns, d’escoltar opinions diverses, conèixer les necessitatsdels altres i fer escoltar les opinions pròpies.

De tot plegat, la Direcció General de Medi Natural del Departamentde Medi Ambient i Habitatge, que va ser l’entitat responsable de latrobada, en podrà extraure opinions, suggeriments i propostes pera la seva gestió des del govern. El Conseller de Medi Ambient iHabitatge, Sr. Salvador Milà, i el Director General de Medi Natural,el Sr. Ramon Luque, van assistir a la trobada juntament amb totsels altres participants, la qual cosa cal valorar positivament.

Per a més informació, consulteu el web del Departament:http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/medinatural.jsp

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A8

Condimentar, especiar, aromatitzar...A Collserola podem trobar un bon nombre de plantes silvestres que tradi-cionalment han estat utilitzades a la cuina.

Per començar, tenim les tan apreciades plantes aromàtiques que fem ser-vir per condimentar tota mena de plats, entre elles, la farigola, el romaní,l’orenga o el fonoll.

També hi ha les plantes amb fruits carnosos, que s’usen per fer melmela-des, xarops i ratafies. Entre d’altres, les populars mores de l’esbarzer, lescireretes d’arboç, les petites maduixes o els aranyons, amb els quals es fael licor anomenat “pacharan”.

En un altre grup, tenim les plantes que tradicionalment s’han consumit coma verdura i que cada cop són menys habituals als nostres menús: l’ortiga, laverdolaga, la borratja, el card marià i la dent de lleó o pixallits, entre altres.Es poden menjar crues en amanides, o bé cuites en truites, sopes o guisats.

Per tal de contribuir a la revalorització i recuperació del saber popular delsusos de les plantes, el diumenge 23 de maig vam celebrar a can Coll unajornada especial dedicada a les plantes. Es van oferir als visitants tallersdiversos, entre ells, un de cuina amb plantes silvestres conduït per l’AdaParellada.Vam preparar i tastar tres receptes: galetes de fonoll, trufes d’or-tiga i parmesà, i amanida amb flors de borratja.

Sota aquestes ratlles reproduïm una de les receptes:

Per saber-ne més, al Centre d’Informació del Parc i al CEA Can Coll, podeu demanar elsdos tríptics informatius que es van elaborar per la Jornada del dia 23 de maig “Collserolava de plantes!”. També podeu rebre els tríptics per correu electrònic escrivint al CDRE(cdre@retemail.es).

Si esteu interessats en el tema us recomanem especialment el llibre:

DURAN, N; MORGUI, M; SALLES, M. Viure de la natura: guia de les plantes silvestresmengívoles. Kapel (Conèixer la Natura; 5), Barcelona. 1987. 192 p.

El Centre de Documentació i Recursos del Parc (CDRE) suggereix...Galetes de fonoll

Ingredients (per a 4 persones)200 g de farina, 200 g de sucre, 1 ou , cullerada de llevat, 1 vaset d’aigua

,1 grapat de fulles de fonoll, mantega o oli

ElaboracióDeixatar l’ou amb el sucre fins que quedi una pasta molt fina. Mesclar el lle-vat amb la farina i la barreja resultant abocar-la poc a poc a l’ou i al sucre.Afegir una mica d’oli o de mantega fosa, després, les fulles de fonoll bentrinxades. Quan estigui tot ben unit, amassar amb les mans afegint-hi unamica d’aigua i fer-ne una bola. Després estirar la massa i amb un tallapas-tes o bé amb les mans, es formen les galetes. Poden fer-se en forma de figu-retes, rodones, quadrades, al gust de cadascú... Es col·loquen en una placade forn i es deixen coure fins que estiguin dauradetes.

Si voleu recollir alguna planta a Collserola recordeu que és un espai natural protegit i que:

-No es permet maltractar o arrencar d'arrel herbes i mates.-Només és permès collir fruits del bosc, espàrrecs i bolets per a ús domèstic o consum propii sense finalitats comercials.

-Hi ha 3 espècies protegides: el teix (Taxus baccata), el boix grèvol (Ilex aquifolium) il’estepa ladanífera (Cistus ladaniferus).-Està totalment protegida la vegetació existent a les àrees classificades com a àrees de vegetació singular i àrees de protecció especial (Font Groga i Rierada)

E S T I U 2 0 0 4 9

Responsabilitat social de les empreses vers el ParcPotser heu sentit a parlar de Responsabilitat Social Corporativa (RSC)o Responsabilitat Social d’Empresa (RSE), una nova terminologia ques’implanta en les empreses per definir la seva implicació en àmbits quevan més enllà dels beneficis de producció i que inclou una implicaciósocial i mediambiental.

La RSC o RSE cobreix un ampli rang de temes relacionats amb la con-ducta en els negocis, des de la governabilitat empresarial i la protec-ció ambiental, fins a temes d’inclusió social i drets humans. Té a veureamb la gestió d’una empresa, des dels processos interns de minimit-zació de riscos mediambientals, un codi ètic en els negocis, fins a lamillora de les relacions amb tots els agents implicats, treballadors, accio-nistes, clients, proveïdors, comunitat local, administració.

El Parc de Collserola, dins el seu Programa de col·laboració empresa-rial, ofereix la possibilitat que aquestes empreses duguin a terme algunaacció a favor de la conservació del medi.Aquest és el cas de l’empresaNovartis, que dins el seu programa de compromís social duu a terme,any rere any, una jornada de participació dels seus treballadors en lamillora de l’estat del bosc. Enguany, la jornada al Parc va tenir dues

parts, la primera consistí en una xerrada en què es varen donar unsconsells sobre com actuar en cas d’incendi. Al mateix temps, i donatque la jornada de participació girava a l’entorn de la neteja, s’explica-ren els efectes que pot tenir la runa al bosc. Aquesta primera part vacomptar amb la col·laboració desinteressada del cos de Bombers dela Generalitat. La segona part del matí, es dedicà a la neteja d’un anticabocador de runa a la zona de St. Pere Màrtir. Des d’aquí, el nostreagraïment.

L’Observatori Fabra: un nou espai per a la divulgació astronòmica

L’Observatori Fabra, propietat de la Reial Acadèmia de les Ciències iles Arts de Barcelona, és una institució que forma part del teixit cien-tífic de la nostra ciutat des de 1904. Situat a la muntanya del Tibidabo,la seva funció principal ha estat, fins ara, la recerca científica dins del’àmbit de la meteorologia, l’astronomia i la sismografia.

Al setembre de 2003, el Planetari Municipal de l’Institut d’Educació del’Ajuntament de Barcelona va arribar a un acord amb la Reial Acadèmiaper promoure i gestionar les activitats destinades a les escoles i al públicen general que es desenvolupen a l’Observatori.

La reobertura de l’Observatori a la ciutat ha tingut un dels seus expo-nents principals en les observacions nocturnes que, sota el nom “El cel

de Barcelona”, han mostrat als ciutadans alguns dels objectes celes-tes que es poden veure al cel de la nostra ciutat. Pel que fa a la ves-sant educativa, les activitats escolars de l’Observatori s’organitzen endos grans blocs: l’astronomia i la meteorologia. En aquestes, l’alum-nat simula les professions i les tasques científiques relacionades ambl'observació i la interpretació del cel.El passat 16 de juny, dins del marc de les celebracions dels centenarid’aquesta institució, es van presentar les activitats d’estiu. Durant elsmesos de juliol, agost i setembre, l’Observatori organitza, els dijous idivendres, “sopars amb estrelles” per gaudir d’un sopar de temàticaastronòmica, amb plats tan suggeridors com Meteorit de xocolata ambpols d’estrella.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A10

Diguem-ho amb7 imatges

Voluntaris tanca la temporadaA VOLUNTARIS TREBALLEM PER CURSOS, DE SETEMBRE A JUNY. AIXÍ, AMB L’ARRIBA-

DA DE L’ESTIU ATURAREM LES ACTIVITATS I VALORAREM EL QUE S’HA FET PER PODER

PROGRAMAR DE MANERA EFECTIVA EL QUE HAUREM DE FER. A CONTINUACIÓ, US

FEM CINC CÈNTIMS DE LES ACCIONS FETES AQUESTA TEMPORADA QUE ACABA.

Però la participació dels voluntaris no s’ha limitat a això.Hi ha hagut un parell de trobades i força sessions de for-mació. I una novetat d’enguany: la formació de diversosgrups de treball per dur a terme petits projectes concrets,com l’acció del dia del Voluntari o la participació alCongrés Internacional del Voluntariat. Però d’això ja usen parlarem més endavant.

La senyora de can Coll va aparèixer el dia de carnestoltes.Als centres d’informació enguany hi ha hagut moltes acti-vitats especials que han requerit la presència de més volun-taris del que és habitual. La resposta ha estat excel·lent,malgrat que per a molts és una tasca extra.

Un trofeu de la riera de Vallvidrera que, amb la de can Colli la de sant Cugat, ha estat l’objectiu del grup de neteja.Amb la neteja de les vores de riera es millora substan-cialment la qualitat d’aquests espais tan fràgils.

Recollint les inquietuds d’uns voluntaris, la tardor passadas’inicià una prova pilot per estudiar l’eradicació manualde l’ailant. Un bon nombre de voluntaris han participatd’aquesta iniciativa també com a feina extra.

L’àrea de Sant Pere Màrtir i els entorns del CI, han estatles zones d’acció dels grups de revisió d’itineraris, una tascanova que ha començat amb força aquest curs.

Els grups de seguiment de repoblacions han resolt satis-factòriament la seva tasca de recollida de dades, malgratl’escassesa de personal que han patit aquest any.Amb lareorganització de la propera temporada, esperem que s’a-cabin les dificultats.

Arranjant l’accés a la font de Sant Tomàs que, com altresfonts de la zona de Vallvidrera, ha estat objecte del treballdel grup de catalogació i restauració de fonts.

Aquesta temporada els voluntaris han guiat 17 itine-raris per Collserola per divulgar-ne els valors naturals ihistòrics.

M É S I N F O R M A C I Ó

Senyalització de nous Petits RecorregutsAl Parc de Collserola comptem amb tres nous itineraris senyalitzats al sector del Baix Llobregat. Totstres han rebut la qualificació de ”Senders de Petit Recorregut” (PR), homologats pel Comitè Catalàde Senders /FEEC. Són un projecte del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

PR-C 164 “Collserola des de Sant Just”PR-C 165 “St. Feliu i el bosc gran”PR-C 171 “Riera de Vallvidrera – La Mallol”

Tots tres itineraris tenen una llargada d’entre 14 i 15 km, i un temps de recorregut assignat d’entre 3 h i 3 h 20 m.

PR-C164 Recorregut circular en què el punt de sortida i arribada són molt propers. Ens permet conèi-xer tota la part alta de la conca de la riera de Sant Just.Es passa per Can Candeler, Can Cortés, Font de la Beca, Font del Ferro, coll del Portell, turó d’en Cors,coll de can Cuiàs, coll d’en Solanes i pel jaciment arqueològic de la Penya del Moro. El coordina laSecció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS)

PR-C165 Recorregut circular que dona la volta a la conca de la riera de la Salut al terme municipalde Sant Feliu.Es passa per l’ermita de la Salut, el jaciment arqueològic de la Penya del Moro, la Torre del Bisbe, canFerriol i font, i Santa Creu d’Olorda. El coordina el Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS)

PR-C171 Recorregut lineal de Molins de Rei al coll de can Mallol, que remunta la riera de Vallvidrerafins a can Busquets i el torrent de can Mallol fins al Coll del mateix nom. Al final de recorregut es con-necta amb el GR 92, que podem seguir en direcció Molins de Rei (50 m) o en l’altre sentit al Baixadorde Vallvidrera (1 hora)Es passa per can Rabella, el salt d’aigua, can Planes, les cases de can Castellví, can Santoi, can Busquets,i la font de can Mallol. El coordina el Centre Excursionista de Molins de Rei.

Com et sentiriessi, per la teva imprudència,

es calés FOC AL BOSCEvitar-ho és senzill

Només cal que extremis les precaucions

Recorda de no fer foc de cap mena al bosc

Cal ser molt prudent amb tot allò que comportaperill d’incendi, com ara:

· les cigarretes enceses

· els artefactes que contenen foc: coets, focs d’artifici

·l’abandonament de deixalles

·la circulació motoritzada al medi natural

Si detecteu foc, truqueu als bombers:Barcelona: 080 Generalitat: 085 i 112

Incendis forestals http://ParcCollserola.amb.es.focs

Les dades actualitzades dels incendis que han afectat l’àmbit metropolità.

Informació general sobre el Parc http://ParcCollserola.amb.es

11

El Curs al Parc 2004-2005Ja està a la vostra disposició l’oferta educativaper al curs vinent. La podeu consultar al Centred’Informació i al centres d’educació ambiental deCan Coll i Mas Pins, i també estarà disponible alweb del Parc.

Donen suport a la conservació del Parc:

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 BarcelonaTel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Lannes

El Tinter, S.A.L.(Empresa certificada ISO 1400 i EMAS)Dipòsit legal 18.344-88. Tiratge: 20.000 exemplars

Fredereic Bordas. Arxiu del CentreExcursionista de Catalunya.Passeig de l’Arrabassada. 1899.

Centre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.E-mail: cpcollserola@amb.es Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Mas Pins, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8. 08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60.E-mail: maspins@bcn.servicom.esFeiners activitats programades (Secundària i Universitaris), festius estades de treball per a grups d’adults.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 0396Feiners visites escolars concertades (Infantil, Primària). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. E-Mail: cdre@retemail.es

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona). Tel 93 587 95 13 - 600 464 006.E-Mail: mrfc@amb.es

Àrees de lleure:Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 15 07. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: 93 685 26 18 (dimarts tancat).

Auditex: Català Tel. 93 481 00 42, Castellà Tel. 93 481 10 42

Informació transport públic: Tel. 010

Bombers: Generalitat, Tel. 085. Barcelona Tel. 080

Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

Edició:

Disseny:

Impressió:

Foto portada:

PERÍODE TMA TM T Tm Tma P PA

FEBRER 2004 15,7 11,9 8,6 5,4 -0,6 107,1 146,1FEBRER 1914-2003 21,2(’90) 11,5 8,3 5,1 -10 (’56) 38,6 77,6

MARÇ 2003 17,4 13,6 10,0 6,4 -0,7 68,2 214,3MARÇ 1914-2003 26,8 (’90) 13,9 10,4 6,9 -10 (’02) 51,9 129,9

ABRIL 2004 21,7 16,7 12,8 8,9 4,5 128,9 343,2ABRIL 1914-2003 26,9 (’45) 16,9 12,5 8,6 0,0 (’73) 50,8 180,3

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O LDades facilitades per l’Observatori Fabra (432m)

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A12