4 4 i f * - i4 ! * • I-'^H^-'ISTA LIE Ü I K O N A •» \ a ' ' M , 2 ¿ l N<J\"i".MiiR! - DLSi :Ml i l íh JOO;, -V f- ARTS

L^aportació pictórica de Manan Wayreda Joan Sala

Autoretrat de Márian Vayreda Oli sobre tela, 37 X 29,5 cm.

Marian Vayreda va morir l'any 1903, per

tant enguany es celebra el centenar! de

!a seva mort, motiu peí qual s'han

organiízat al llarg de tot el 2003, i des

de díferents institucions, actes molt

diversos. En el número anterior de

Revista de Gírona es van publicar uns

textos on es felá émfasi en la faceta

d'escriptor, que és la mes coneguda

d'aquest artista olotí.

Pero inicialment va encaminar els seus

passos cap a obtenir una formado

artística, a la qual es va dedicar durant

molts anys. No va eschure fins ai 1884,

que va signar el primer articleliterari, i la

primera novel-la, els seus Records de la

dañera carlinada, van aparéixer l'any

1898, quan ja havia pintat els quadres

mes significatius i havia realitzat quasi

tota la prodúcelo plástica.

ARTS •> • F - R E V I S T A rjE üiR(5NA'Y NÚ.\i. 22) N D V Í M I Í Ü I - - IM;SI"MBRI-. Z O O Í «r-|6_2SI 4 Í

A l'ombra del seu germá

Marian va viure a Tonibra del seu gerniá gran, l 'hereu de la familia Vayrcda i el propictari d'una inipor-tant hiscnda. Joaquun, deu anys mes gran, va haver de prendre aviat totes les decisioiis familiars, ja que van quedar orfes de pares molt d'hora, i scmpre es va mostrar com una perso­na responsable que va procurar d'aju-dar tota la familia, i a tothom que li demanava empara, d'acord amb el seu cacolicismc practicant i una visió reaccionaria de la cancat.

Joaquim Vayreda va ser un bou paisatgista valorat i admirat que va exposar regularnicnt a la Sala Pares de Barcelona, la galeria de mes pres-tigi del país, oii va assolir un nnpor-tant reconeixement entre la biirgesia catalana que s'interessava per les seves teles.

Els scus paisatges, perfectament entonats en unes inñnites ganinies de vcrds, idealitzaciü de les planes flu-vials olotines. eren els prcfcrits per tot un scgment molt concret de la població catalana, la que acudia a adquirir les pintures de can Pares.

Cap d'aquestes circumstáncies es donen en Marian, amb una pintura formalmcnt romántica, pero que s'avenia molt menys al gust del moment . ' fampoc ucnia el nivell económic de l'hereu, ni la capacitat de relació.

Quietud o Repós en el cbustre del Monestir de Sous. Olí sobre tela. 145x l l2cm.

Els primers anys

Havia nascut a Olot c\ 18.53, on va estar escolaritzat. Simultaniejá els estudis reglats, que en el seu cas van ser d'ensenyament prmiari i batxillc-rat, amb els artístics, qvie va inter-ronipre per incorporar-se a Texércit carlí, l'ideari polític de casa seva i el de moltcs tamílies terra t inents i benestants del país.

No tenim dades per afirmar si va assistir a l'Escola de Dibuix de la seva vila natal, una prestigiosa institució on havien acudit molts joves de la zona, pero que passava una etapa difícil sota la direcció de Narcís Pas­cual, qvie ja havia estat niestre de Joa­quim, el qual té expressius textos de rebuig del seu sistema d'ensenya­ment. Un cop mort Pascual, el 1869,

el va succeir Miquel Roger, que va frustrar les esperances de canvi, com manifestá Joaquim Vayreda en unes soroiloses accions de rebuig. L'opinió de l'hereu senipre va ser decisiva dins la familia, i per tant sembla poc pro­bable que Marian assistis a Tescola pública de dibuix. En canvi es va apuntar al C~entre Artístic, una soeie-tat que van fímdar el 1869 un grup

4 6 \62Cll * • l í J iVISTA DE C J Í R O N A •* N I ' M . 221 NOVí MliRIl — DüSiiMBHi-, 2 0 0 . Í -» * -ARTS

Copia del quadre El Sant Sopar de Tiépolo. Oli sobre tela. 39 X 46 cm

El claustre. Oli sobre tela. 49 X 38 cm.

d'olotins, entre els quals hi hav i a joa -

quini Vayrcdií, i que prctenia recrear

a C)!ot bona part de Faiiibient que es

vivia a Barcelona al taller de R a m ó n

Mar t í i Alsina, on s 'havien forniat

UTia part deis pintors catalans niés sig-

nificatius del nionicnt . entre els quals

estava r i icreu Vayreda. Pero el 1873

Marian es va incorporar a tiles i va

in ter rompre les practiques artístiques.

D ' a q i i e s t a e t a p a in i c i a l n o en

cone ixe in cap obra plástica. T e n i n i

invcntariats uns dibuixos de niodels

de guix que podrien correspundre al

Cen t re Artístic, pero son unes acadé-

m i e s de p o c i n t e r é s . T a m p o c es

cíMieix cap dibuix exccutat durant la

carlinada, i les poques composicions

a m b aquesta temática van ser fetes

lluny del front.

A íinal de 1875 va ser ferit en una

má, fet que , j u n t amb el descncís del

rumb de la guerra, el va fer optar per

exiliar-se a Franca. Inicialnient se'n

va anar a la població de Seta, on hi

havia el seu genná, i on devia acabar

de replantc)ar-se el scu futur; decidí

cont inuar la formació artística.

Una formació especialitzada

Al principi de 1876, tenia vint-i-dos

anys i rebia de la familia els mitjans

neccssaris per sobrevíure. Ana a París

a m b 1' o b j e c t i u d e c o n é i x e r els

inuseus de la capital i estudiar-ne les

obres cxposades, i inostrá poca aten-

c ió p e r les f o r m e s a r t í s t i q u e s de l

m o m c n t , tant deis paisatges barbizo-

n ians , c o m deis al trcs m o v i m e n t s

c o n t e m p o 1" a n i s. D ' a q u e s t a e t a p a

coneixem diverses ctipies que va fer

de quadres de pintors barróos, e x p o -

sats al Louvre , un deis seus principáis

centres d'interés.

Sembla q u e va passar peí tal ler

parisenc de Gérome , la influencia del

qual és poc perceptible, pero tot p le-

gat el va fer decidir a cont inuar per

ARTS • * f- R H V I S ' C A O K C J I I Í O N A •» N\'.\\. 22! NOVÜMBRV. - OKSLMBKL 2 0 0 ' , *• \(>2'j\ 4 7

aquest canií . Al cap de dos mesos

torna ;i la casa paira) i es matricula a

Llotja, per espai de tres cursos, de

1876 a 1879.

C ' o n e i x e i n els n ie s t r e s q u e va

teñir en aquest centre , entre els quals

cal destacar Claudi Lorcnzale per la

influencia que va teñir sobre Vayre-

da. Aquest niestre, un deis mes desta­

cáis e x p o n c n t s del r o m a n t i c i s m e

cátala, era un h o m e proper al natza-

renisine, el corrcnt que inés va in te -

ressar Marian.

El p r r m e r g r u p c o h e r e n t d e

dibuixos son els d'aquesta etapa, on

representa els tipies estudis d 'acadc-

mia anib niodels vcstits i ñus, unes

vegades fets a Uapis o carbó i d'altres

pintats a l'oli, en funció de la cksse

on feia l 'exercici.

M e n t r e era a l u m n e d e Llot ja

pinta les primeres coniposicions nat-

zarenes, on es posa de rclleu e! valor

apologétic que donava a la seva pin­

tura. Pode rn posar con i a exenip le

dos olis pintats el 1878: Lo Salpás, on

recrea una escena d 'una familia cani-

perola recollida e n t o r n del capellá,

que fa els prcparat ius per bene i r la

llar, i El cíauítrc, an ib una e scena

situada dintre d 'una construcció góti­

ca, Testil preíerit pels natzarens, on

un frare vell allii;:ona uns novicis, que

l'escolten revcrencialnient.

Els quadres de genere son els qite

mes interessaren el pintor, i amb els

quals se sentí cspecialmcnt identificar,

i per tant amb els c^ue va concórrer al

Salón de l 'Acadéniic de París o a les

Exposicions Nacionals de Bclles Arts

de Madr id o Barcelona. I els i'mics

que r e g u l a r m e n t va signar i datar .

Aquest fet és significatiii, ja que va

p i n t a r una q u a n t i t a t i n i p o r t a n t de

notes de paisatges de petites d i m e n -

sions, o d'estudis de rostres humans ,

que sovmt eren els estudis previs per

fer una couiposició, ] eom a tal no els

donava mes importancia.

Un combregara munlanya. Oli sobre tela. 225x161 cm.

Lo Salpás. Oli sobre tela. 50x81 cm.

4$ Í Ó J S I «f P^VISTA DE OlRONA •» NÚM. 221 NÜVliMÍSlU' — UI'SKMiílU-. 2 0 0 ! *-ARTS

Escenes de la vida de Sant Martina. Oli sobre tela. 140x46 (x4).

La professió

Un cop finalitzats els tres cursos de Llotja torna a la casa paira!, scnse teñir cap feina gairc concreta. 1 un cop niés l'hereu deis Vayreda torna a teñir un paper destacat en el scu futur en áindar l'any 1880 El Arte Cristiano, el primer taller d'iniatgeria religiosa d'Olot. Era promogut per tres persones: dos socis capitalistes -Joaquim Vayreda i un tal Valentí C arrera— i Josep Berga, qiie era Fencarregat de fer rutilar el ncgoci. Berga havia estat el principal promotor de la idea romántica de donar ais seus alumnos una feina digna i relacionada amb la práctica artística. Havia estat mestre del Centre Artístic des de 18ó9 i a partir de 1877 de l'Escola de DibuLx. Pero el projecte de niuntar el taller de sants no es va materialitzar fins ¡'arriba­da a Olot de Marian, que d'aquesta manera tingué un lloc de treball, que a

mes estava en perfecta consonancia amb el seu idean romántic natzaré.

La gerencia inicial de Berga va ser substituVda per Marian, que la va exercir fnis a la inort. Va dcixar de banda els primcrs plantcjaments arte-sanals del negoci i reorienta l'empresa cap a una scriació del producte que resultava niolt niés competitiva. La seva arribada va ser el dc tonan t nccessari per expandir-se: al cap de poc tcmps els seus productes s'expor-taven per tot el món católic, i agafa-rcn una justa fama de feina ben feta que ha arribat fins ais nostres dies.

Es va implicar en l'empresa d'una manera importan:. A mes de dirigir­la va treballar pintant escenes religio-ses d'encárrec; entre els exemples que podríem posar cal esmentar les vuic teles hagiográfiqucs de Sant Martiriá, per al moncstir de Banyo-les, datades el 1 884.

El pintor

Marian no va donar el mateix valor al paisatge que els altres components de l'escola d'Olot. Els seus apunts, majoritáriament de petitcs dimen-sions, son les Iliures interpretacions del pintor d'elements de la naturale-sa, prescindint de la realitat. Quan pintava un arbre, o un canií, o un horitzó, no en representava cap de concret, ni sortia gaires vegades a plein air. Va agafar uns estereotips que repetía molt sovinf; eis dos mes usats van ser els arbres i l'aigua, pin-tats a l'oli i majoritáriament en for-mats de petites dimensions. Peí que fa ais arbres, solia represcntar-ne la part baixa del tronc i raranient hi sortia la capeada, especiahnent en els de primer terrne. Es un grup d'obres deis darrers anys de la década deis setanta, i les va continuar pintant en bona part del següent. Deis anys vui-tanta son una serie on el tema era l'aigua mansa, entre jones i altres plantes aquátiques. übservant aqües­tes notes es manifesta la dificultat d'ubicació del paisatge, ja que fms a la década deis noranta raramenr sur­ten representats trets específics de les valls olotines.

De fet a Un combre^ar a mun~ tanya, datat del 1887, representa per primera vegada amb tota la seva magnitud el paisatge olotí i no es pot descartar la intervenció del seu germá en aquesta part de Tobra. La coMaboració entre els dos Vayreda es va p ro longar duran t mol t de temps, i tenim dades objcctives per afirmar que sovint Joaquim feía els paisatges i Marian les figures, tot i que nomcs signava un deis dos, nor-malment el que havia tingut l'encár-rec, Ten im constancia d'aquesta coblaboració, entre altres, en Les hugaderes, de 1883, en els retrats de Joaquim Vayreda i la seva esposa, i

ARTS -y f- REVISTA DK C^HRONA •» NÚM. 221 NOvtMiiur. - nosEMBur 2OÜ]> t- |62<jT 49

en Margar!dí'ta, fctcs els últinis ¿inys viiitanta, Tots dos van compartir l'estudi que havicn muntat a la casa pairal, i van pintar pviniualnient parís de les teles de l'altrc, práctica forija habitual i que es va repetir durant nioks anys.

Els anys propers al canvi de scgle Marian pinta paisatges niolt mes trc-ballats, on r e n t o r n anava agafant protagonisme i on apareixien esccnes de figures integrados en la coniposi-ció. Va fer unes obres en formats mes grans on el segel! de l'escola d'Olot hi era molt patent. Sembla com si la mort del seu gerniá Joa-quim, ocor reguda el 1894, fes replantcjar a Marian continuar \;na determinada visió de les valls fluvials olgtines, coincidcnt amb la del pai-satgista desaparegut.

La plenitud plástica la va aconse-guir anib els quadrcs de genere. A la década deis vuitanta va pintar obres molt signiñcatives, com El Rei Sise-nand en el Conciíi IV de Toledo presidit per San ¡sidor, Recared abjurant de ¡'arrianisme o les teles de grans dimensions del Beat Pompili Pirrot-ti, que es t roben a Tesglésia de l'Escola Pia d'Olot. Pinta els priniers anys de la década deis uoranta escc­nes populars com Ball del Gambeto a Ridaura, o Mare de Déu de la Ouia al Palau, Quietud, La sej^a, entre d'altres, on un poblé reviu danses típiques o fa feincs própics d'una Sücictat agrícola que cstava desapa-reixent. Va fcr coniposicions históri-ques, com la del Cap d'listopes, el 1894, i dos anys mes tard, pinta unes interessants escenes simbolistes, per a) convent deis pares carmcli tes d 'Olot . Una de les scves darreres pintures remarcables és una altra escena simbolista, pintada el 1901 i titulada Santa Rosalía.

Les dales de les pintures posen de manifest que quan va comentar a

Nota d'£/ Cap d'Estopes. Oli sobre fusta, 39,5 x 31,5 cm.

escriure i a assolir un ccrC reconcixe-ment va continuar pintaTit. Marian Vayreda va morir el 6 de ícbrer de 19(¡3, quan faltaven uns mesos per­qué c o ni p 1 í s els c i n q u a r] t a anys d'edat, i queda truncada profi^uida-nicnt una obra que ben segur bauria cstat molt mes fructífera.

Joan Sala « hiaoriador de Van.