l'antic tae i les aules d'acollida. curs de cultura àrab

Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatgede la llengua i cultura catalanes a secundària.

Experiència d’una aula TAE amb els alumnes del Marroc

Josep Ramon Gregori i MuñozIES la serreta de Rubí Vallès Occidental

Índex

1. Introducció.2. Què és el TAE. Característiques del nostre alumnat3. El món àrab: llengua, cultura i societat.

1. Introducció

En primer lloc, agraeixo la invitació del CRP Pla de l’Estany per poder parlar-vos una mica de la llengua àrab, de les realitats lingüístiques que coexisteixenals països del Magrib i, per acabar; de l’aprenentatge de les llengües per partde l’alumnat nouvingut o d’incorporació tardana que arriba a les nostres aules,amb comptagotes, de Catalunya. Us faré cinc cèntims- perquè l’estat de laqüestió requereix molt de temps- de la meva humil experiència, com aprofessor del Taller d’adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics(TAE) del Servei d’Ensenyament del Català.

Varietat i registre en la llengua àrab d’avui

L’àrab clàssic o fusha, és una llengua d’origen semític- com l’hebreu i l’arameu-que, en els nostres dies, parlen al voltant de 200 milions de persones a tot elmón. Va ser codificada pels gramàtics, pels volts del segle VII, coincidint amb elcalifat d’Othman, un dels 4 successors del profeta Muhàmmad. El text mésantic que es coneix en llengua àrab és, precisament, l’Alcorà, que en àrab voldir “ la lectura o la recitació”. Si filem més prim encara, podem dir que el modelde llengua fet servir al llibre sagrat dels musulmans pren la base del dialectequraixí del profeta Muhàmmad. Una de les primeres edicions o versions fetesde l’Alcorà fou la de M. Uthman, patrocinada per Caterina la Gran de Rússia ieditada a Sant Petesburg l’any 1787. Avui la més popular és la duta a terme pelrei Fuad d’Egipte i publicada al Caire l’any 1923/1342. Pel que fa a la llenguacatalana, dissortadament, s’han perdut les dues versions o edicions medievals


fetes durant el regnat de Pere II de Catalunya-Aragó, l’una per FrancescSaciota l’any 1382, i l’altra apareguda, possiblement, a Perpinyà el 1384. Calque deixem ben clar, tanmateix, que l’àrab clàssic, fusha o literari mai no haestat una llengua materna o vernacla, sinó més aviat una llengua de cultura okoiné , emprada en els àmbits d’ús administratiu, comercial, literari i delsmitjans de comunicació actuals moderns. En altres mots, un marroquí àrab i uniraquià parlen dialectes àrabs- si són arabòfons, és clar!- ; però poden arribar ano entendre’s si fan servir els seus respectius dialectes nadius. Per això, doncs,l’ús de l’àrab estàndard modern els permet, sense gires dificultats, decomunicar-se quotidianament. El que podem extreure de tot plegat és que elgrau d’alfabetització és fonamental i cabdal en la llengua pròpia sovint l’àrab, jaque el berber ha restat en un segon grau- i la coneixença d’altres llengüesoccidentals com és el cas del francès.

Quant a la qüestió – no gaire coneguda- dels dialectes de procedència regionalo geogràfica, podem distingir, a grans trets, diverses àrees geogràfiques bendiferenciades, amb característiques identificables, a causa de les distintes isuccessives etapes polítiques en l’expansió de l’Islam, o de la convivència de lallengua àrab amb les llengües autòctones no àrabs- com és el cas del berber idels seus dialectes al nord de l’Àfrica- i amb els diversos dialectes nacionals, oper la influència de la llengua de la potència colonial del moment, o eldesenvolupament econòmic i social de la zona. A resultes de tot això, tenim leszones dialectals següents:

L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats Àrabs Units, el Iemen il’Iraq.

1. El Líban, Síria, Jordània i la Palestina ocupada.2. Egipte, Sudan i Líbia.3. El Marroc, Tunísia, Algèria i Mauritània.


Varietats d’origen socioeducatiu. No ens podem estar de deixar ben palès el fetque el nivell cultural i l’educació ) alfabetització i escolarització) en algunspaïsos és, avui, bastant deficient malgrat tots els esforços endegats , la qualcosa fa que el dialecte local sigui l’únic mitjà de comunicació emprat; perexemple, a Algèria, on s’havia arribat, a l’època colonial, a perdre, gairebé,l’àrab; una bona política d’ensenyament- malgrat la clara repressió que pateixla llengua berber- pot “esmenar”, amb pocs anys, el problema lingüístic de lapèrdua de les llengües pròpies del país. Altres varietats d’aquest tipus serienles determinades per les característiques del nucli familiar en el qual es viu:tothom sap que no s’ofereixen les mateixes oportunitats educatives i depromoció laboral a una gran ciutat que a un petit llogaret aïllat al Rif. Comocorre a Algèria, fins al 1959, data de la independència del Marroc, aquest paísno emprèn el procés d’arabització de l’ensenyament i de la cultura.

Quant a la nostra experiència al TAE de l'IES El Bullidor des de ja fa anys , lamajoria del nostre alumnat estranger d’incorporació tardana és del Marroc, delnord, més concretament. Tot i ser un mateix territori o regne, hi viuen oconviuen diverses llengües amb els seus respectius dialectes. Hi ha marroquinsarabòfons i marroquins amb llengua materna berber, tot i que la immensatotalitat d’aquests últims han estat “arabitzats”, fins al punt de tenir laconsciència que la seva llengua és una mena de dialecte rural, sense capprestigi.


2. La funció dels TAE en l’adquisició de la llengua bàsica

Els Tallers d’adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics són

unitats escolars en les quals s’incorporen transitòriament alumnes que arriben

al sistema educatiu de Catalunya durant l’etapa d’educació secundària

obligatòria, amb desconeixement de les dues llengües oficials. La seva finalitat,

doncs, és proporcionar a aquest alumnat una aproximació al sistema educatiu

del país que l’acull i introduir-lo al coneixement de la llengua pròpia i vehicular

de l’ensenyament fins a assolir-ne el nivell bàsic.

El nostre TAE s’ubicava en un centre, l’IES El Bullidor de Rubí, on rebem totl’alumnat estranger matriculats als altres centres de secundària de la ciutat deRubí. L’horari del nostre alumnat que assisteix al TAE és el que correspon al’alumnat d’ESO:22.30 hores setmanals en el TAE i la resta, en el centrecorresponent. La distribució, per tant, d’hores i matèries és la següent:

10 hores setmanals de Llengua catalana.4 hores setmanals de Matemàtiques.5 hores setmanals de Ciències socials i de la Naturalesa.1 hora setmanal de tutoria.2.30 hores setmanals d’esbarjo.

Al matí, aquests alumnes reben classes de Llengua, Socials, Naturals iMatemàtiques on, l’aprenentatge dels coneixements també és important, tot ique sabem que alguns alumnes- depèn de cadascun d’ells- tenen deficièncieso llacunes en algunes matèries. A la tarda, els alumnes tornaran al centre onestan matriculats i faran matèries on el coneixement de la llengua sigui unhandicap insuperable. És bo que coneguin, a poc a poc, el seu centre, el seuespai on passaran tantes hores i que cal que coneguin alhora. L’important- iaixò és demanar-los moltíssim - és que aquests alumnes puguin, a poc a poc,conèixer la peculiaritat de Catalunya, els seus drets i deures al sistemaeducatiu, la nova relació que aquí establim entre els pares , els alumnes il’institut, la llengua, la importància que cal un aprenentatge mínim del català perpoder començar a incorporar-se- amb els seus avantatges i inconvenientsobvis- a l’aula ordinària. No podem deixar-los sols, en un racó, esperant queaprenguin la llengua, sinó que tots sabem que aquesta és una tasca difícil i querequereix paciència per totes dues bandes, pel professorat, pels alumnes i perles famílies. Alguns problemes de disciplina vénen provocats, al meu parer, perla diferència brutal que existeix entre el sistema educatiu i escolar del paísd’origen, on la relació entre alumne i professor és molt clara i marcada, i elnostre sistema educatiu. No estan acostumats a les nostres regles de joc, fetaquest normal i habitual. No entenen, al capdavall les nostres regles: la nostrapaperassa interna, les nostres festes, l’acció tutorial, el rebuig, injustificat, quepateixen sovint per part dels altres alumnes del centre i que també han vingut a


Catalunya per buscar un món molt millor. Els suposa un xoc bestial, el canvi delseu ideari més íntim i amb el qual se sentien segurs, per un altre, on lacompetència laboral, l’afany per fer diners. Perquè al final de tot, qui no enalgun moment de la seva vida ha hagut de desplaçar-se per motius de feina opersonals? Cal que entenguin els alumnes i els seus pares que l’escola ol’institut no és un lloc on l’alumne s’espera fins arribar a l’edat laboral. Aquestamentalitat canvia, però, lentament, després d’alguns cursos escolars a lesnostres escoles : l’alumne entén que, un cop superat l’escull socialitzador ialhora traumàtic, ha de buscar els sues mecanismes interns per no quedar-seaturat i continuar el seu camí escolar i laboral. Potser que alguns fills de lesterceres generacions arribin- n’estic segur!- a ser professores i professors, ifacin de mestres i de pont entre totes dues maneres de viure el mateix món.Només és qüestió de pocs anys, fins arribar a una vertadera i inevitablemulticulturalitat diària, amb la coexistència necessària de diferents maneresd’entendre la vida, de copsar el que ens envolta sense pors i ignoràncies.

BIBLIOGRAFIA I WEBS A L’ABAST PER L’APRENENTATGE DE LALLENGUA ÀRAB:

Corriente,F. Gramática árabe. Instituto Árabe de cultura. Ministerio de cultura.Madrid, 1980.Cowan, David. Gramática de la lengua árabe moderna. Ed. Cátedra,1988.Gregori, Josep R. Vocabulari per matèries bàsic àrab-català( en preparació).Saleh, Waleed. Lengua árabe. Gramàtica y ejercicios. Nivel intermdio. Ed.CantArabia. Madrid, octubre 1991.Saleh, Waleed. Curso práctico de lengua árabe I. Ibersaf Editores. Madrid2003.( Inclou cinta de cassette) .

Cuentos tradicionales árabes. Antología dididáctica y bilingüe ( Inclou cinta).Grup Arab. València 1997.- http://www.islamicat.com ( per aprendre cal·ligrafia àrab)- www.edu365.com/catala_arab/index.htm- ¡Error!Marcador no definido. ( portal de cultura àrab on trobareu totamena d’enllaços)

- ¡Error!Marcador no definido. ( CDs per l’aprenentatge interactiu dellengües). També hi ha un CD d’aprenentatge del català des de diversesllengües (àrab, xinès, rus, urdu,...) És un material magnífic per introduir elcatalà.

BIBLIOTEQUES I MÚSICA: ( veure més informació a www.arabismo.com)

- www.nicoweb.com/baibars ( llibreria de Barcelona)- www.kubbar.com ( per aprendre àrab amb música)

http://www.islamicat.com/



http://www.edu365.com/catala_arab/index.htm

http://www.arabismo.com/

http://www.nicoweb.com/baibars

http://www.kubbar.com/


3. El món àrab: llengua, cultura i societat

Els mesos de l’any. Calendari de l’hègira i de les principals festesreligioses

L’any musulmà es basa en cicles lunars. Té 354 dies i es divideix en 12 mesosde 29 o 30 dies. Hi ha una diferència de 10 o 11 dies respecte del calendarisolar de l’era cristiana. Aquest cicle lunar, doncs, fa que les estacions de l’anyno coincideixin sempre amb els mateixos mesos. El primer any del calendarimusulmà coincideix amb l'inici de la peregrinació del profeta Muhammad de laMeca a Medina ( l’hègira), l’any 622 de la nostra era cristiana.

Fórmula de conversió: H=G- 622+ ( G-622) /32

Muharram. Festes: Rasu-lمََّرَحُمsannati l-higriyya (Cap d'any); Axuramort de Hussain, nét del) ةروشاعProfeta )Safar رَفَص.Rabiu l-awwal لَّوَألا ُعيِبَرFestes: Maulidu l- nabí( dia 12).Naixement Muhammad. Mort delProfeta: 13 d'aquest mes a Medina.Rabiu l-thani يِناّثلا ُعيِبَر.Gumada l-ula لَّوألا ىَدامُج-Gumada at ةّيِناّثلا ىَدامُجThàniyya.Rajab. Laylatul-migrag(27) بَجَرAscensió o Isrà de Muhammad.Xaaban نابْعَشRamadà .Laylatu al-Qadr ناضَمَرMes .(Veg. sura 97)ردقلا ُةَلْيلَdel dejuni musulmà!موّصلا رهشريبكلاُديِعXawwal. Id al-fitr لاَّوَشFesta de trencament del ) رْطِفلاdejuni)Du al-Qàdah ِةَدْعَقلا و ُذ:Du al-Higgah. Festes ِةََّجِِحلا و ُذIdu al-Adha( dia 10).ىَحْضَألا ُديِع.És el final del pelegrinatge o Hagg ala Meca ,a l'Aràbia Saudita. S’hisacrifica un xai a prop de la ciutat deMina. És la festa gran del mónmusulmà.


La poesia i la literatura àrabّيبرعلا بدألا

La història de la literatura àrab sol ser estudiada per períodes que escorresponen, aproximadament, amb els de la història política.

El període preislàmic, anomenat també de la jahiliyya “ignorància”,comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’Islam. Enrealitat, la primera obra de la literatura àrab és l’Alcorà. Quant a lapoesia, cap dels versos coneguts no és anterior a l’hègira en 150anys, però la seva absoluta perfecció els mostra com el fruit d’unatradició poètica molt més antiga. El bressol d’aquesta poesia són lesregions del Nagd i del Gihaz ( centre i nord de l’Aràbia Saudita) Lallengua de la poesia preislàmica és una koiné de dialectes de lesesmentades regions. La forma estròfica s’anomena la qassida. Elpoeta, Xàïr, “ qui sent” era considerat en aquesta societat com aposseïdor d’un carisma o tarannà sobrenatural i acomplia una funciósocial importantíssima. Per això, doncs, es diu que la poesia és eldivan o registre dels àrabs. La poesia preislàmica va ser transmesaper memorions o rawi. Els poemes més antics que es conserven sónels muaal·laqat “ els penjats” .Es diu que eren poemes d’or penjats ales parets de la Meca. Exemples: Imru-l- Qays, tarafa, Zuhayr,Labib,...

Període dels muhadramun o dels contemporanis del profeta Muhàmmad idels quatre primers califes

És un període de transició en què. El més destacat poeta és HassanIbn Thàbit, predilecte del profeta.

El període omeia ( 661-750)

La literatura pateix els canvis obvis de l’expansió islàmica a forad’Aràbia. Hi ha un contacte evident i fructífer amb la cultura persa imesopotàmica. El llenguatge adquireix una exuberància iencarcarament. Com a exemples en tenim: Al-Ahtal,Garir i Farazdaq.

El primer període abassí ( 750- 1000)

La literatura rep una intensa activitat cultural. Es realitzen un munt detraduccions a la cultura àrab d’obres de les cultures gregues, siriana ipersa. Els poetes d’aquesta època abandonen o bandegen la qassidaclàssica i tripartida. Conreen la poesia amorosa i bàquica “ del vi”.Apareix- segons els crítics- l’estil modernista. El fundador d’aquestmoviment modernista és Baxxar ibn Burd, Abu Nuwàs, entre d’altres.També cal que destaquem Abu Firàs al-Hamdani. Ple que fa a la


prosa, es desenvolupa extraordinàriament. Ibn al-Muqaffa ( mort el759) inaugura el cicle de narracions de caire oriental amb el seufamós llibre Kalila wa Dinma. El gran Ramon Llull( escriptormallorquí), de segur que el va conèixer per tal d’escriure El llibre deles bèsties.També hi tenim, en aquest període, el gran al –Jàhiz (veg. contes tradicionals àrabs). La mística, doncs, excel·leix ambAlgatzell ( mort el 1111). El místic més cèlebre o important, sensdubte, és al-Hallag ( mort el 922). Als territoris andalusins, hi ha lafigura del gran Ibn Hazm de Còrdova ( 994-1063) Va viure ladestrucció del califat de Còrdova, les guerres civils l’anarquia. Malgrataixò, va escriure el 1022 El collar de la coloma, Tauaq Al-Hamama, ala ciutat de Xàtiva. És, no hi ha cap mena de dubte, el tracta d’amormés bell mai escrit ( Veg. la traducció d’Emilio García Gómez. Ed.Alianza Editorial, amb un pròleg de José Ortega y Gasset).

El segon període abbassí ( 1058- 1258)

La literatura comença a decaure .És un període de crisi literària icultural. Aquest és el cas, entre d’altres, d’Abu-l- Ala al-Maarri. Ibn al-Fàrid, que convertí poemes prosaics en creacions místiques. Sovintno es coneix la influència que els místics àrabs han tingut en elsmístics castellans o els trobadors de l’amor cortès. En teologia,destaquem al-Gazzali o Algatzell, el qual exercir una influència al’occident amb el literat mallorquí Ramon Llull. Hi cal esmentarhistoriadors de totes les branques com és el cas d’Ibn Khaldun, IbnBatuta, etc. Per acabar, sorgiren les anomenades novel·les decavalleria: sirat antar; historietes i col·leccions de contes com Les mili una nits( veg. traducció al català. Ed. Proa). Als territoris andalusins,quan els regnes de taifes havien provocat una crisi profunda,aparegueren poetes com Abu Salt de Dénia, Ibn Khafaja d’Alzira,Ibn Az-Zaqaq, Ar-Russafi de València, ...

La Nahda o el renaixement

Aquest període comença a la segona meitat del segle dinou. Lescauses o motius en són , sobretot, la influència de la culturaoccidental des que la invasió napoleònica va introduir a l’Egipte i alLíban la tècnica, la impremta i la premsa. Però és a l’any 1988, ambla concessió del premi Nobel a l’escriptor egipci Nagib Mahfuz (1922).Principi i fi, El carreró dels miracles, El cafè de Quxtumar, etc. Aquestescriptor, encara viu, conrea una novel·la social i compromesa que liva provocar un atac terrorista. Amb aquest guardó a Nagib Mahfuz,doncs, es reconeixia per part d’Occident la importància d’unageneració d’escriptor i d’escriptores, nascuts poc abans de la guerraeuropea, i que van renovar i modernitzar la llengua àrab i la tradicióliterària clàssica de la qassida. Autors destacats com l’egipci Taha


Hussain, introductor de l’anàlisi psicològica, ( 1889-1973), Al-Ayyam(1921) Tawfiq al-Hakim, el libanès Mikhaïl Nuaymna, etc. Lamajoria dels literats àrabs actius avui dia són, però, els que pertanyena la generació posterior de la creació de l’Estat d’Israel ( 1948).Gairebé tots ells, entren en discussió o dialèctica amb la tradicióreligiosa o alcorànica que ja no els dóna resposta per entendre elsnous reptes de la nova situació mundial. Llavors, neix l’anomenat“vers lliure”, on cal destacar l’obra dels iraquians Badr Xàker al-Sayyab i Abd el- Wahhab al-Bayati; Gubran Khalil Gubran.Destaquen- presentment- els poetes sirians Nizar Qabbani, el palestíMahmud Darwix (veg. Menys roses. Estat de setge.( darrer poemari),Samih al- Qàssim; els egipcis Muhàmmad al-Faytur, el marroquíMuhàmmad Xukri ( veg. El pa de cada dia. Ed Bromera). Pel que faal teatre, també fou un altre gènere introduït a causa de la influènciaoccidental. L’únic dramaturg que assolí una certa importància fouTawfiq al-Hakim (1903).

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I A L’ABAST:

Us recomano, la col·lecció Hiperión: www.hiperion.com

-L’Alcorà. ( traducció de M. Epalza amb la col·boració de J, Forcadell i J.M.Perujo), Barcelona, Proa,2001.

-Dolors Bramon. Obertura a l’islam. Editorial Cruïlla, 2001.

Josefina Veglison Elías de Molins: La poesía árabe clàssica. Hiperión,1997.

-Ibn Hazm de Córdoba. El collar de la paloma. Versió d’Emilo García Gómez.Ed. Alianza Editorial.

-Jaime Sánchez Ratia. Trenta poemas árabes en su contexto. Selecció,presentació,traducció i notes. Edició bilingüe àrab- castellà. Hiperión,1998.

-Ar-Russafi de València. Poemes. Traducció de Teresa Garulo. Hiperión,1980.

-Mahmud Darwix. Menys roses. Hiperión

Abd al-Wahhab al-Bayati. Escrito en el barro. Hiperión.

- Teresa Garulo. Diwan de las poetisas de al- Andalus. Hiperión.

- 16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96.Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002.

- Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferreri Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002.

- Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra,2002

http://www.hiperion.com/


WEBS D’INTERÈS:

www.arabismo.com: (portal de la cultura àrab. Amb molts enllaços. Hitrobareu de tot!)www.mincom.gov.ma ( pàgina oficial del Regne del Marroc)www.maec.govma/madrid (ambaixada del Marroc a Madrid)www.islam.net ( Afers religiosos. Qatar)www.webislam.com ( Federació espanyola islàmica)www.cislamica.org ( Comunitat islàmica d’Espanya).

- 16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96.Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002.

- Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferreri Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002.

- Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed.Cátedra,2002

http://www.arabismo.com/

http://www.mincom.gov.ma/

http://www.maec.govma/madrid

http://www.islam.net/

http://www.webislam.com/

http://www.cislamica.org/


TEXTOS COMPLEMENTARIS

Sura 96AL-ÀLAQEL COÀGUL DE SANG

En el nom de Déu Únic,El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

Llegeix! RecitaEn el nom del teu Senyor, que t’ha creat!Ha creat l’home d’un coàgul, d’un grumoll de sang.

Llegeix! RecitaEl teu Senyor és el més Noble, el més Generós!Ell t’ha ensenyat l’ús de la ploma, per a escriure.Ensenyà a l’home el que ignorava! (...)

( Es creu que fou el primer text de la revelació. De tota manera, fixeu-vos en les coincidències

amb les religions veïnes. L’Islam, doncs, és la darrera revelació del missatge diví, i Muhàmmad,

el segell dels missatgers; és a dir, després d’ell ja no n’hi ha cap! )


Sura 1AL-FÀTIHAEL PROEMI, LA PRIMERA I L’OBERTURA

En el nom de Déu Únic,El compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots,Senyor de l’univers sencer, visible i invisible,El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós,L’amo i senyor del dia del judici final,

Dia de la religiós vertadera,Dia del judici de la història . A Tu sols servim.

A Tu sols preguem.En Tu sols confiem.Tu sols ens salvaràs.

Guia’ns, mostra’ns el camí segur,El camí dels qui vols ajudar generosament,No dels qui t’han aïrat en contra seu,Ni dels qui s’equivoquen.

( Aquesta sura és la que sol encapçalar la majoria de celebracions religioses entre els creients

musulmans)


( Pel que fa la qüestió, tan controvertida , de l’ús del mocador, vel o hijab):

Sura 24AN-NURLA LLUM

(...) Digues als qui són bons creients , bons musulmans,que quan vegin la gent, tinguin la mirada baixai controlin molt bé els apetits sexuals.És millor i és més pur!Déu està informat, molt bé, del que vosaltres feu!Digues també a les creients que abaixen la vista,Amb molta decència, i que controlin els apetits sexuals;Que elles no mostrin els seus adorns, el seu adreç ,Llevat dels que són més externs;Que elles amaguin l’escot amb una peça del seu vestit;Que només mostrin els seus adornsAls seus marits,Als seus sogres,Als fills i fillastres,Als seus germans,Als nebots (...) ( versicles 30-32)

(Per tant, doncs, no es fa cap mena d’esment o de relació al fet que lesdones hagin d’anar cobertes; només és una decisió pròpia, per expressar- acausa de la tradició- pertinença a l’Islam, i també per ser una peça de vestircòmoda i bé de preu...)

Bibliografía:

L’Alcorà

Traducció de l’àrab al català, introducció a la lectura i cinc estudisalcorànics( És la 1a traducció directa de l’àrab al català. Excel·lent! )Per Míkel de Epalza,Catedràtic d’estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració de JosepForcadell i Joan M Perucho,De la Universitat d’AlacantEd. Proa, març del 2001

l'antic tae i les aules d'acollida. curs de cultura àrab

Documents