LAMOR EN TIRANT LO BLANC

INTRODUCCITirant Lo Blanc es considera una novella cavalleresca. El precedent daquest gnere son les novelles de cavalleria. Com a caracterstiques de la novel.la de cavalleria en contraposici a les novelles cavalleresques, les primeres tenen molts ms elements meravellosos i ficticis. Les histries que narra tampoc estan determinades en un temps ni espai concrets, i aix fa que tinguin menys versemblana. Els cavallers son essers idealitzats ja que tenen tot tipus de poders com per exemple una fora sobrenatural. En canvi, en la novella cavalleresca, malgrat que el cavaller s un home virtus, com ja va esmentar Cervantes al Quixot exaltant aquesta gran obra, salvant-la de cremar en el foc el cavaller menja, dorm en un llit fent referncia a les necessitats humanes del personatge que tot i ser un cavaller, s com tots. En el Tirant Lo Blanc hi ha aquesta versemblana i aquesta humanitat del personatge, i a ms hi ha algunes batalles o fets narrats que es poden provar histricament per tant el nivell de versemblana s molt elevat.Els nics elements que podrem qualificar ficticis de lobra, son fets com la salvaci de Constantinoble. Ja que per la contemporanetat de Martorell sabem que en lpoca que es va escriure, Constantinoble ja havia caigut. Per si tot el que apareix en la obra s real menys aquest fet, potser una clau interpretativa per arribar a la intencionalitat de lautor si no ho considerem simple atzar en una novella fictcia.Per tant podrem considerar que la caracterstica principal que diferencia les novelles cavalleresques del seu precedent -les novelles de cavalleria- s la humanitat del personatge principal, el cavaller. Per aix, ats que he llegit noms els captols amorosos, he escollit analitzar el concepte damor o les diferents visions damor que observem en lobra ja que lamor s potser el sentiment que ms humanitza al personatge.

AMOR CORTSEn Tirant Lo Blanc hi s molt present el concepte d amor corts. Aquest concepte sorgeix en la literatura trobadoresca. Aquest amor comporta un triangle amors: El trobador que senamora de la midons i limpediment del seu amor que s generalment el marit ( el gils). Per tant es tracta dun amor prohibit, clandest i adlter. Per el realment trobadoresc i propi de lamor corts que apareix en lobra s el tracte de Tirant cap a la princesa. s a dir la relaci comuna en lamor corts i el tracte entre els dos amants s propi dun pacte de vassallatge. Tirant t aquesta ferma fidelitat vers Carmesina molt caracterstica de la poesia trobadoresca, i tamb hi ha clars impediments en el seu amor malgrat que no sigui la figura daquest gils que ja he esmentat anteriorment. Podem establir un parallelisme clar entre etapes de lamor corts i les etapes de lamor entre Tirant i Carmesina. La primera etapa s latracci de la dama que recau banalment en latracci fsica. En Tirant tamb ho veiem ja que noms de veure a la princesa que meravellat i creu que no hi ha criatura ms hermosa al mn.

La segona etapa en lamor corts seria el culta de la dama per des de la llunyania. Ho observem quan Tirant parla amb Diafebus i li confessa que el seu mal no s un simple mal de mar- com indica en algun fragment el propi Tirant- sin mal damar que pateix perqu pensa que no ser mai estimat per una dama tant virtuosa. He utilitzat les mateixes paraules perqu ens fixem en lestil de lautor, que comporta potser una innovaci en la literatura de lpoca ja que sol fer allegories o jocs de paraules com aquesta.

En la tercera fase es produiria la declaraci daquest amor apassionat que ho veiem en Tirant quan la princesa li pregunta quin s el seu mal i desprs insisteix en preguntar qui era la senyora que ell estimava tant. Aqu podem observar que Tirant no noms s un home virtus per la seva fora i valentia en les batalles sin que tamb s enginys. Declara el seu amor entregant un mirall a la princesa dient que la imatge que hi veuria seria la de la dama que estima. La fase segent seria el rebuig de la dama. En lobra observem que Carmesina no accepta directament la proposta de Tirant i encara tarda ms a entregar-se a ell.

Laltre fase serien els vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna que es produeixen en el Tirant amb les bodes sordes.

Desprs venen els laments per el desig insatisfet i dolor damor. Durant gaireb tota lobra Tirant es lamenta per el seu desig insatisfet per malgrat tot respecta la seva dama i no fa cas als consells de Plaerdemavida per exemple.

Tamb hi ha la fase de les herocitats o actes de valor per part del cavaller per tal de guanyar-se el cor de la dama. Aquesta fase s molt present en lobra per lherocitat ms excelsa que comet Tirant s la de salvar limperi, just abans que Tirant sen vagi a lluitar Carmesina li jura fidelitat a les bodes sordes, que ja he esmentat anteriorment. Per tant les fases de lamor corts potser no segueixen estrictament lordre per si que apareixen totes en lobra.

La darrera etapa s la consumaci final daquest amor secret. Que tamb s present en lobra, en el captol el ttol 436 titulat Com Tirant va guanyar la batalla i amb la fora de les armes va entrar en el castell. Cito textualment perqu aix observem lestil de Martorell -si atribum lautoria a ell- que s subtil i amb metfores ertiques com aquesta.

DIVINITZACI DE LA DONAJa en la primera trobada de Tirant i Carmesina podem observar una subtil divinitzaci de Carmesina. Tirant fa referncia a les seves Pomes del parads el parads s un concepte bblic, i el va crear Du.Malgrat aix les pomes evoquen a pecar, per tant potser tamb podem titllar-lo de misogin, i ho observem en molts mes aspectes de la novel.la on podem veure la mentalitat contempornia a lpoca de Martorell. La dona s qui lincita a pecar. Daquesta manera ens fa entendre la atracci que sent cap a ella noms de veure-la, no noms ens descriu els pits com dues pomes sin que va ms enll perqu entenguem lallegoria i aquesta passi que es desperta en Tirant.Potser no seria del tot justificable aquest exemple de les dues pomes del parads per fer referncia a la divinitzaci de la dona per en tot cas serveix per remarcar lestil i la retrica de Martorell. Hi ha altres exemples ms clars on veiem aquest tracte divinitzat cap a Carmesina: per exemple en el captol 470 en la carta que Tirant escriu a Carmesina abans de morir. Haureu estat remei i salvaci de la meva vida El concepte de salvaci va unit amb la divinitat ja que lnic que pot salvar de la mort i obrar miracles s Du. Per si amb aquest exemple no ens queda clar la divinitzaci del personatge, podem observar-ho al final de la mateixa carta quan Tirant diu Besant-vos peus i mans us encomano la meva nima . El fet dencomanar lnima s habitual ens els creients que estan a punt de morir i encomanen la seva nima a Du, per tant Tirant lest relacionant directament amb una divinitat ja que la tracta com si fos el seu Du.La divinitzaci de la dona s molt subtil. Hom pot interpretar que simplement s lestil de lautor o que pot ser degut a la censura ja que sabem que s va publicar molt desprs de la seva escriptura i que algun segon autor podria haver modificat lobra i que La Inquisici si hi hagus una divinitzaci molt directa i clara, hagus pogut vetar lobra i censurar-la perqu elevar-se a laltura de Du s considerat pecat.Tamb observem aquest tracte divinitzat en Hiplit vers lemperadriu. En el captol 249 mantenen una conversa i Hiplit li diu Qu li falta a la vostra majestat, sin portar aurola de santa i que es canti per vos el Te Deum laudaus, i que totes les esglsies fessin una missa, que haureu de ser nomenada pel mn deessa de la terra?Sabem que Hiplit no mant aquest tracte amb lemperadriu noms per cordialitat amb la reialesa, no la considera aix tan sols perqu sigui lemperadriu sin perqu sent atracci per ella, i aquesta atracci s reciproca entre els dos. Lamor dHiplit i lemperadriu t una gran importncia en lobra ja que Hiplit acaba sent emperador, i es produeix una ascensi de classe social per tant aquest amor no s en va, potser un dels missatges de caire crtics de Martorell i que la seva intenci ans ms enll descriure un llibre exemplar per a tots els cavallers de lpoca.Lligat amb aquest personatge de lemperadriu i el seu adulteri, seguint amb les referncies a la intencionalitat de lautor i analitzant amors, lamor entre lemperador i emperadriu no s pot considerar amor. s tan sols un matrimoni modlic, aix potser que sigui tamb una allegoria a lestat de limperi en aquells moments ja que es troba en perill per els turcs, un imperi que havia tingut el seu moment lgid (modlic per a tots) i ara es troba amenaat, de la mateixa manera que el matrimoni de lemperador.

IMPEDIMENTS en lamor de Tirant i Carmesina

Lamor entre Tirant i Carmesina senfronta amb diferents impediments tant psicolgics dels dos amants influts per la mentalitat i prejudicis socials de lEdat Mitjana com la caracteritzaci dels impediments com seria el personatge de la Viuda. Esmentar alguns exemples daquests impediments que posen en perill la consumaci daquest amor. Impediments psicolgics serien per exemple la vergonya en Tirant i la castedat en Carmesina.

Amb el dileg que mant amb Diafebus al captol 121 podem observar la vergonya que comportava lenamorament a primera vista ja que laconsella que fingeixi i que ning noti el seu amor vers Carmesina perqu primer se lha de guanyar enginyosament. Tirant es lamenta perqu creu que el seu amor no ser correspost i Diafebus diu que ell lajudar a aconseguir la dama.

Carmesina com que s de la reialesa creu que sha de mantenir donzella i que a ms, encara que sigui un amor lcit, shauria de casar amb un home dun estament social ms elevat del qual pertany Tirant. Les seves donzelles lintentaran convncer de la poca importncia que t aix en lamor i del virtus Tirant que seria un molt bon emperador si es cassessin. Per hi ha un altra impediment que li recorda a Carmesina la seva condici que li ha vingut donada de naixement, la Viuda.

Impediments fsics, s a dir, personatges com la Viuda.

En lamor corts i el triangle amors que he esmentat anteriorment, sol haver-hi els personatges encarregats de que la dona mantingui la fidelitat. En el cas de Tirant el parallelisme amb aquest personatges seria la Viuda. Per la Viuda actua simplement per enveja i gelosia ja que est enamorada de Tirant i intenta enganyar a Carmesina perqu mantingui la seva puresa reial i no es pot casar amb un home aix, que no te cap ttol malgrat ser el cavaller amb ms mrits, batalles guanyades i virtuts atribudes.

Podem veuren lexemple en el captol 127 la Viuda reposada diu a Carmesina (..) Per un home com aquest voleu perdre la fama eterna del vostre pudor honest? Si no us comporteu com a donzella i com a filla de lemperador, la persecuci i la infmia ofendran les orelles de la gent (..) heu decebut i enganyeu cada dia al vostre pare, i no voleu portar-vos realment b i obtenir honor i fama i us voleu oblidar de les obligacions que teniu per naixement. (...) ja hem direu quin ttol t

BODES SORDES Ja he fet esment daquest concepte, per mereix un apartat i una definici ja que s recorrent en moltes altres obres literries i un concepte important dentendre. Les bodes sordes apareixen en obres tant importants com Romeu i Julieta de Shakespeare, podem considerar aix, que va esdevenir o ja era tradici literria o real en lpoca en que es va escriure el Tirant i ha tingut ms transcendncia posteriorment. Per definici les bodes sordes es duien a terme quan dos amants volien tenir relacions sexuals abans del matrimoni, celebraven aquestes bodes en secret i consistia en fer-se la promesa de casar-se en un futur prxim.En Tirant s celebren les bodes sordes per no consumen el seu amor just desprs de la celebraci ja que Tirant ha de marxar a lluitar per limperi i Carmesina fa aquesta mostra damor abans que sen vagi i li jura que tindr la recompensa i el fruit sabors un cop hagi salvat limperi dels turcs. Per exemplificar el que estic esmentant, podeu trobar-ho concretament al captol 271.Aquesta allegoria del fruit sabors la torbem posteriorment en la producci potica de Els fruits saborosos de Carner. Per tant sabem que t una clara influencia amb el Tirant i aix ens demostra la importncia i transcendncia daquesta obra.

LES DUES ALCAVOTES

Les donzelles de Carmesina, excepte la Viuda sn favorables als amors de Tirant i Carmesina i intenten convncer i ajudar aquests perqu el seu amor triomfi. Per tant podem considerar-les alcavotes. El concepte dalcavota o alcahueta, tamb s un recurs molt emprat per la literatura, la culminaci daquest personatge la trobem en La Celestina de Fernando de Rojas amb la primera versi publicada al 1499, ats que Tirat s va publicar el 1490 -malgrat ser escrit entre 1460 i 1464- podem considerar que Rojas ha estat influt per Tirant o nera coneixedor de lobra, o que simplement el personatge de lalcahueta fos molt recurrent en la literatura. Aquestes donzelles -que no sanomenen en cap moment alcahuetas perqu ni fan els mateixos afers ni sassemblen estrictament ja que no actuen per avarcia i aconseguir favor personals- poden haver esdevingut el precedent de lalcavota per la gran importncia que lobra va tenir desprs de la seva publicaci.

Plaerdemavida: s la consellera de Tirant i la que el persuadeix perqu mantingui relacions amb Carmesina. T un concepte damor diferent al de Tirant i tenen conflictes perqu aquest no vol fer cas als seus consells perqu no li sembla propi tractar aix a la seva dama. Podem veure la visi damor reduda en la visi que te del sexe, per exemple en el captol 214: En les batalles fortes sou un lle valent i sempre guanyeu, i temeu una senyora sola, que amb el nostre esfor i ajut us la farem guanyar? Feu patir molt la gent darmes i amb nosaltres no teniu poder? Jo veig que el temor i la pietat no lliguen amb el valor cruel. (..) Ja nomes vull dir que totes us ajudarem perqu la vostra senyoria estigui contenta i lltim remei jo ja s quin s: shi ha de posar una mica de fora perqu sen vagi el temor, que b del desconeixement.Intenta que Tirant aconsegueixi a Carmesina per mitj de la fora ja que considera que ella es resisteix per que realment a Carmesina li agrada Tirant. En fa burla per la por i posa gosadia de Tirant que s tan violent i victoris batallant per no ho s al llit.

Trobem la resposta de Tirant en el captol 228:(..) per res del mon jo no foraria ni dona ni donzella si sabes que aix havia dagreujar o molestar-la ni encara que sabs que perdria la corona de lImperi Grec, ni rom, ni la monarquia del mn. Qui pot pensar que jo fes tal fora contra la voluntat de tal donzella, que amo ms que la meva prpia nima? (..) La natura i lhonor em fan tenir pietat. Tirant, com ja he dit, renuncia a les propostes de Plaerdemavida perqu encara que el seu desig sigui irredimible i aix li provoqui dolor prefereix patir ell que no pas poder fer mal a la seva estimada. En aquest mateix captol tornem a veure referncies a Carmesina com ha divinitat, com ja he esmentat anteriorment, concretament Tirant diu (...) jo vull passar aquests treballs i penes suplicant-la perqu jo estic convenut que ella va ser feta al parads, com ho demostra que la seva persona agraciada sembla ms angelical que humana. I per aix mostra aquest respecte vers la voluntat de la dona, un respecte tal com si fos vers a una divinitat.En el captol 436 El del ttol metafric que ja he esmentat de Com tirant va guanyar la batalla i amb la fora de les armes va entrar en el castell- Plaerdemavida li diu: Claveu fort els esperons sense cap pietat s una altra metfora ertica referint-se a lacte sexual, i segueix amb aquesta violncia utilitzant el camp semntic de les batalles per fer referncia al sexe. Estefania:En el captol 127 Estefania explica a Plaerdemavida i Carmesina els diferents tipus damor que existeixen. Tenim tres maneres damor, que son: virtus, profits i vicis. El primer s lamor virtus, que sesdev quan un afavorit i virtus cavaller estima una donzella per la qual fa gestes, danses, batalles, per aconseguir el seu amor.El segon s lamor profits, que sesdev quan un gentilhome estima una donzella per algun tipus de profit ja sigui econmic o per ascensi social. Val a dir que Estefania considera aquest tipus damor com el pitjor justificant que tant bon punt sacaba el profit lamor safluixa.El tercer s lamor vicis que es dona quan la donzella pren la iniciativa per son delit. I intenta obtenir plaer daquest home. Estefania confessa que aquest es el tipus de plaer que a ella li agrada. Amb aquesta confessi podem establir una relaci amb els tipus damor que explica i els tipus damor que apareixen en lobra.Lamor de Tirant i Carmesina correspon a lamor virtus mentre que lamor de Diafebus i Estefania pertany a lamor vicis. Podem tamb classificar lamor dHiplit i lemperadriu del qual ja he esmentat, podrem classificar-lo damor profits perqu Hiplit aconsegueix ser emperador finalment per com que qui pren la iniciativa s lemperadriu, aquest tipus damor pertany tamb a lamor vicis.Hom pot relacionar el poema LXXXVII dAusis March. La poesia dAusis March tracta generalment de la dicotomia del jo potic que intenta trobar equilibri entre lamor carnal i lamor espiritual. Aquests tipus damor que esmenta Estefania tenen molta relaci amb els tipus damor que trobem en la producci potica de March. Ausis s que s contemporani a Martorell per tant daquest autor podem afirmar casi amb total seguretat que hi ha clares influncies en el Tirant.

CONCLUSIAnalitzar els diferents tipus damor i els aspectes relacionats amb lamor que podem observar en lobra, mha portat remarcar la importncia dalguns personatges, les caracterstiques de lamor entre Tirant i Carmesina, lestil emprat per lautor i les diferents influncies que ha pogut obtenir daltres autors contempornies (intertextualitat) com a la vegada la repercussi que ha pogut donar lobra en daltres posteriors. Servint-me noms dels episodis amorosos, he pogut fer un anlisi bastant complert de lobra. Per tant la importncia dels captols amorosos s rellevant perqu en podem extreure molta informaci i podem observar lestil de lautor, les virtuts del cavaller i moltes coses ms prescindint dels altres captols. Aquesta pot ser una de les raons per les quals el departament densenyament permet que els alumnes de batxillerat llegeixin tan sols aquesta selecci de captols amorosos.

Andrea Zubillaga