Abans de la segona meitat del s. XII, no hi ha cap manifestació escrita en llengua catalana Sí que hi havia, però, una gran difusió de literatura joglaresca de tota mena.

El poble mostrava preferència per llargues narracions en vers sobre fets històrics en forma de cançons de gesta, cançons populars de tipus amorós i cançons religioses.

El moviment líric més important en aquella època era la poesia provençal.

Els poetes catalans versifiquen en provençal i, en aquest sentit destaca el text las Rasós de trobar de Ramon Vidal de Besalú, primer tractat gramatical escrit en llengua romànica.

Des de la segona meitat del s. XII apareixen mostres de prosa catalana, com el fragment del Forum Iudicum i les Homilies d’Organyà, mostres interessantíssimes de català primitiu de gran valor lingüístic.

ORGANYÀ(ALT URGELL)

És el creador de la prosa catalana culta. Introductor d’un lèxic extensíssim i de gran diversitat, conductor d’una sintaxi rígida i àmplia. El català de Llull és el més perfecte que ha estat escrit al llarg de la història literària catalana.

Les quatre grans cròniques foren redactades entre finals del s. XIII i el 1386 i mostren l’evolució de la prosa a la cort.És remarcable el cas únic de dos reis que escriven les seves memòries: Jaume I i Pere el Cerimoniós que converteixen aquests llibres en documents valuosíssims de confessions de dos dirigents polítics medievals.Bermat Desclot i Ramon Muntaner, són els dos altres autors.

ARNAU DE VILANOVA FRANCESC EIXIMENIS

Aquest gènere fou expressat en forma de tirallongues de versos apariats i destaca l’anònim autor del Blandín de Cornualla i La Faula de Guillem de Torroella.

Escrita cap al 1370, el noble Guillem de Torroella ens explica que un matí de Sant Joan va ser segrestat per una balena. Ell l'havia confosa amb un escull de la costa de Sóller i s'hi havia enfilat, i el «peixó», ben instruït per la fada Morgana, se'l va endur Mediterrani endins i no va parar fins a Sicília. A l'illa, on una antiga tradició afirmava que s'havia retirat el rei Artús després de la batalla de Salisbury, els elements i encontres meravellosos se succeeixen, fins que l'escuder Guillem, emulant els cavallers de la Taula Rodona, és conduït en presència del senyor de Camelot i de Morgana.

El rei es troba absort en la contemplació de la seva espasa, que li presenta imatges poc falagueres sobre la situació del món. També el jove Torroella podrà observar la fulla d'Excàlibur i constatar la causa de la tristesa d'Artús, que no és altra que la decadència de la cavalleria i els seus valors davant de l'embat de l'avarícia i la desconeixença. Ara esdevé clara la raó del rapte de Guillem, que és encarregat pel rei de difondre aquesta veritat així que hagi tornat al seu món.

La Faula és una de les primeres –i poques– obres de temàtica artúrica escrites a casa nostra.

Constitueixen la matèria de Bretanya les narracions en vers del segle XII protagonitzades per un cavaller errant i ambientades o bé a la Gran Bretanya o a l'anomenada Petita Bretanya, que avui en dia és la Bretanya francesa. Formen part del que es coneix com el "cicle artúric", ja que les aventures cavalleresques i amoroses tenen lloc a la cort del mític rei Artús. S'anomenen també "romans courtois", és a dir, novel·les corteses.Una de les històries que va tenir més èxit és el Roman de Tristany i Isolda.

La llarga tradició iniciada amb les obres narratives d’inspiració artúrica va derivar cap als llibres de cavalleries, que tingueren un èxit notable fins al segle XVII, com ho demostren les crítiques de Cervantes. El cicle del Graal o la Vulgata serà un dels més destacats conjunts d’obres d’aquest gènere.

El llibre de cavalleries evolucionarà cap a la novel·la de cavalleries, que alahora desembocarà en la novel·la moderna. Hom coincideix a admetre una sèrie de diferències entre llibres de cavalleries que podem presentar així:

LLIBRE DE CAVALLERIES

Apareixen elements meravellosos com ara dracs, serps, nans, gegants...

Els personatges tenen unes qualitats i capacitats inversemblants: força descomunal, poders màgics...

La situació geogràfica és desconeguda, irreal, exòtica i llunyana

El temps és remot i l’ambient de fantasia, somni, misteri i fetilleria contribueixen a crear una situació anacrònica

NOVEL·LES CAVALLERESQUES

Absència d'elements meravellosos

Els personatges són de mesura humana

Els espais són coneguts i localitzables

Els temps són pròxims, immediats