L'alfabetització digital en l'educacióTendències mundials, situació en la LOMQE

i propostes d'actuació a la Comunitat Valenciana

Febrer 2015Versió 1.0.1

ÍNDICE

Pensament computacional i programació …........................................ 2

Competència digital. Hi ha els natius digitals? …......…........................ 4

Necessitat mundial de professionals TIC ..…........................................ 5

La docència d'Informàtica arreu del món …...........….......................... 7

Situació actual de la Informàtica a la Comunitat Valenciana …...…..... 12La Informàtica en la LOMQE …............................................................ 13

Propostes per al desenvolupament del currículum de secundària a la Comunitat Valenciana ...................................................................... 15

1

Pensament computacional i programacióEn la societat actual és evident que el maneig de la tecnologia digital resulta ja imprescindibleper a qualsevol individu de la societat (des de la infància fins a la tercera edat). Si en els anys80 i 90 només alguns grups socials (intel·lectuals, o treballadors de caràcter específic)utilitzaven ordinadors, a partir dels 2000 l'ús va anar generalitzant-se. L'expansió d'Internet, labaixada de preus, l'ampliació de l'oferta d'aplicacions i l'ús massiu de mòbils intel·ligents hanacabat per convertir la informàtica en element imprescindible de la vida quotidiana.

Fins fa poc de temps, el maneig de la informàtica consistia en l'ús d'aplicacions, amb unobjectiu específic, que l'usuari havia d'aprendre a manejar. L'impressionant augment de lacapacitat del maquinari (com la transformació dels telèfons mòbils en potents ordinadors) itambé l'augment de la funcionalitat del programari, cada vegada més flexible, han provocat uncanvi en el rol de l'usuari, que ha deixat de ser un mer usuari de la ferramenta per aconvertir-se en agent que ha de modificar-la i adaptar-la a les seues necessitats en cadamoment.

Així, el maneig d'un televisor, la configuració d'una xarxa domèstica, d'un telèfon mòbil, laprogramació de distints electrodomèstics, la incorporació de coneixement i eldesenvolupament del treball col·laboratiu en la xarxa, la definició de filtres de correuelectrònic, etc. són exemples clars d'esta transformació.

Açò significa que l'usuari actual ha de ser capaç d'entendre i realitzar operacions molt méscomplexes, en les quals necessita conéixer la filosofia de funcionament d'una màquinaprogramable. Açò constituïx la base del denominat pensament computacional.

D'altra banda, l'any 2006 Jeannette Wing va publicar l'article «Computational thinking»1 en elqual defenia que esta competència nova s'hauria d'incloure en la formació de tots els xiquets ixiquetes, ja que representa un ingredient vital de l'aprenentatge de la ciència, la tecnologia,l'enginyeria i les matemàtiques. Wing mateix indica que «el pensament computacional implicaresoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà, fent ús delsconceptes fonamentals de la informàtica». És a dir, que l'essència del pensamentcomputacional és pensar com ho faria un científic informàtic quan ens enfrontem a unproblema.1https://www.cs.cmu.edu/~CompThink/papers/Wing06.pdf

2

El pensament computacional és un procés de resolució de problemes que inclou lescaracterístiques següents:

• Formular problemes de manera que es permeta l'ús d'un ordinador i altres ferramentesper a ajudar a resoldre'ls.

• Organitzar i analitzar lògicament la informació.• Representar la informació a través d'abstraccions com els models i les simulacions.• Automatitzar solucions fent ús del pensament algorítmic (establint una sèrie de passos

ordenats per a arribar a la solució).• Identificar, analitzar i implementar possibles solucions amb l'objectiu d'aconseguir la

combinació més efectiva i eficient de passos i recursos.• Generalitzar i transferir este procés de resolució de problemes per a ser capaç de

resoldre una gran varietat de famílies de problemes.

Finalment, hi ha evidència científica que demostra -en grups que han aprés a programar desd'Infantil- la millora de resultats en proves de matemàtiques, raonament i resolució deproblemes, l'impacte positiu en la creativitat i resposta emocional de xiquets i xiquetes ambdificultats d'aprenentatge, així com en el desenrotllament de les habilitats cognitives isocioemocionals. També s'ha demostrat que l'alumnat que aprén a programar en edatsprimerenques té menys estereotips de gènere en relació a les carreres STEM -Ciències,Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques- i menys reticències per a continuar els seus estudis iprofessions en estes disciplines.

3

Competència digital. Hi ha els natius digitals?En una famosa conferència2 en TEDx el professor Mitch Resnick, responsable del LifelongKindergarten Group del MIT MediaLab, afirmava que la generació anomenada «natius digitals»era sobretot una generació de consumidors de tecnologia, amb molta familiaritat en lainteracció amb els mitjans digitals, però amb escassa capacitat d'expressió en estos mitjans.El missatge que llançava era clar, utilitzant un símil amb la lectura i escriptura: els nostres jóvenspoden llegir, però no escriure amb les TIC.

A més, esta exposició contínua des del naixement a les Tecnologies de la Informació i laComunicació, i la naturalitat amb què els «natius digitals» interactuen amb tot tipus dedispositius amb connexió a Internet, fan que no siguen conscients dels riscos a què es veuenexposats, ni són capaços de realitzar de forma natural (és a dir, sense aprenentatge) una anàlisicrítica de la informació i els estímuls rebuts.

És a dir, aspirem que les alumnes i els alumnes puguen comprendre en profunditat l'entorndigital i puguen ser persones capaces de contribuir-hi amb maduresa i sentit crític.

2 http://www.ted.com/talks/mitch_resnick_let_s_teach_kids_to_code?language=es

4

Necessitat mundial de professionals TICA hores d'ara, tan sols el 10% dels centres educatius als Estats Units incorpora el 'coding’(programació) entre les seues assignatures, enfront de les prospeccions econòmiques quepreveuen un milió i mig de nous llocs de treball per a 2020 amb perfils que inclouen tasquesde programació; dels quals al voltant del milió podrien quedar vacants per inoperància delsistema educatiu respecte d'això.

Les carreres amb més eixides en 2015 són Enginyeria Industrial, Informàtica i ADE , segonsl'estudi realitzat per Randstad professionals. Els autors de l'estudi assenyalen que el sector TICés un dels camps que ha generat major nivell de contractacions durant l'any 2014 i mantindràesta tendència positiva al llarg de 20153.

3http:// www . abc . es / economia /20140919/ abci - carreras - salidas - profesionales - espana -201409171038. html

5

Publicat a la Revista "Dinero y derechos" nº 146 gener-febrer 2015

Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) http://www.ocu.org/

6

La docència d'Informàtica arreu del món

La postura de la Unió EuropeaAl juliol de 2014, la vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de l'Agenda Digital,Neelie Kroes, i la comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou,han enviat una carta4 conjunta als Ministres d'Educació de la UE instant-los a promourel'ensenyament de la programació informàtica en les escoles, ja que consideren que "La desocupació juvenil és un dels desafiaments majors d'Europa. Al mateix temps Europa estàexperimentant una falta de capacitats creixent en el sector de les TIC , en el qual no es podrancobrir uns 900.000 professionals del sector en el mercat laboral europeu d'ací a finals de2020”.

En eixa mateixa carta, indiquen que “promoure la programació és part de la solució a ladesocupació a Europa”, i que “cada xiquet ha de poder tindre l'oportunitat de desenvoluparles seues capacitats de programació bàsiques a fi de poder convertir-se en un ciutadà digitalinformat i amb poder de participació".5

Estats UnitsAls Estats Units s'ha iniciat un moviment que promou l'ensenyament de la Informàtica, mésconcretament de la programació, en els centres educatius nord-americans. La iniciativa,liderada per code.org, ha sigut recolzada personalment pel President Obama6, Bill Gates i elfundador de Facebook, Mark Zuckerberg.

Encara que no hi ha cap iniciativa legislativafederal respecte d'això, fa anys que impartixendiferents currículums en diversos estats enensenyament secundari (i cada vegada mésinclouen la Informàtica com a opció per a laprova de selectivitat).

4http:// ec . europa . eu / information _ society / newsroom / cf / dae / document . cfm ? doc _ id =6597 5http:// www . europapress . es / internacional / noticia - bruselas - pide - gobiernos - ue - mas - esfuerzos - formar - estudiantes - programacion - informatica -20140729190405. html6https:// www . youtube . com / watch ? v =6 XvmhE 1 J 9 PY

7

Regne UnitSi durant el curs acadèmic 2013/14 la Informàtica va passar a ser la “quarta ciència” (almateix nivell que Física, Química i Biologia) en el Batxillerat anglés7, a partir del present curs(14/15), tots els centres públics de Regne Unit, tant de primària com de secundària, hanintroduït l'ensenyament de la programació8.

El canvi va començar amb una forta declaració d'intencions, al canviar l'etiqueta TIC queapareixia en currículums anteriors basats en l'ofimàtica, per Informàtica. El ministre d'educació,Michael Gove, va avançar el canvi, qualificant el currículum antic de TIC com a «danyós iavorrit»9 i que els estudiants «s'avorrien moltíssim» amb els ensenyaments de Word i Excel10 .

EstòniaL'any 2012, Estònia va llançar el projecte ProgeTiiger de forma experimental amb un grup decentres escolars i, des de 2013, este programa que introduïx la programació des de 1r dePrimària ja està disponible per a totes les escoles11. Estònia, junt amb Finlàndia, són els païsosde la Unió Europea amb millors resultats en ciències en les proves PISA12.

Altres països Canadà és el país on hi ha un major nivell d'educació segons l'OCDE13. En la provínciad'Ontàrio hi ha una secció en el currículum destinada específicament a la Informàtica(Computer Studies)14.

7http:// www . bbc . com / news / education -21261442 8https:// www . gov . uk / government / publications / national - curriculum - in - england - computing - programmes - of - study 9[Steve McCaskill: New National Curriculum To Teach Five Year Olds Computer Programming: http :// www . techweekeurope . co . uk / news / national - curriculum - ict - education - computing -121214.]10[Sophie Curtis: Teaching our children to code: a quiet revolution. http :// www . telegraph . co . uk / technology / news /10410036/ Teaching - our - children - to - code - a - quiet - revolution . html]11http:// progetiiger . ee / (enllaç en estonià, encara que Google Translate oferix una bona traducció). http :// constructingkids . com /2012/12/03/ estonian - schools - teach - kids - to - code - from -1- grade / 12http:// www . baltic - course . com / eng / education /? doc =84560 13http:// www . keepeek . com / Digital - Asset - Management / oecd / education / panorama - de - la - educacion -2012- indicadores - de - la - ocde _ eag -2012- es # page 3 14http:// www . edu . gov . on . ca / eng /currículum/ secondary / computer 10 to 12_2008. pdf

8

A Israel, segon país en esta classificació, existix des de fa anys un currículum ministerial per asecundària realitzat per experts15, en què es prescriuen 5 cursos d'Informàtica optatius:Fonaments d'Algorítmica i Programació, Disseny de Programari, Segon Paradigma (lògic,funcional, sistema), Aplicacions i Teoria (autòmats finits).

A Finlàndia serà obligatori que tot l'alumnat de primària aprenga a programar a partir del curs2016/17.

A Austràlia han anat un pas més enllà i volen començar a introduir la programació des del'educació infantil.

A Alemanya hi ha tres regions que ensenyen a programar des de primària: Saxònia,Mecklenburg-Western Pomerània i, especialment, Baviera.

15Judith Gal Ezer i David Harel: Currículum and Course Syllabi for a High-School CS Program. Computer Science Education, vol. 9, núm. 2, pp. 114–147, 1999

9

Resultats PISA 2012

EspanyaSi bé hi ha contínues referències a les TIC en el currículum educatiu de Primària i Secundària,no obstant això, en general, la Informàtica no apareix com a una assignatura amb entitatpròpia. A més, el seu tractament s'orienta fonamentalment a l'ús de l'ofimàtica com a usuaris, alcontrari de les recomanacions de la UE, que com hem vist, versen sobre el pensamentcomputacional.

Al nostre país hi ha un bon nombre de docents que fa molt de temps que ensenya aprogramar el seu alumnat, però fins al moment es tractava d'iniciatives individuals que noestaven promogudes des de les administracions públiques. No obstant això, s'estan començanta donar passos en este sentit i ja hi ha diverses comunitats autònomes que volen generalitzarestos ensenyaments i que han començat a impartir formació als seus docents i a desenvolupardistintes iniciatives.

Potser el cas que més repercussió ha tingut és el programa mSchools16, una iniciativa mixtapública-privada impulsada per la Fundació Mobile World Capital Barcelona i amb lacol·laboració de la Generalitat de Catalunya, l'ajuntament de Barcelona i la GSMA, queincorpora la programació d'aplicacions per a dispositius mòbils en una assignatura optativa de4t d'ESO17.

16 http://www.xtec.cat/web/projectes/mschools17http:// tecnologia . elpais . com / tecnologia /2014/02/14/ actualidad /1392406482_481618. html

10

La Comunitat de Madrid està implantant una assignatura obligatòria de Programació , ques'impartirà en els quatre cursos de secundària obligatòria18. Els continguts d'esta novaassignatura inclouen el desenvolupament de pàgines web, jocs i aplicacions per a dispositiusmòbils. Durant el curs 2014/15, esta assignatura s'impartix de manera experimental en quinzecentres, i fonts d'esta comunitat han anunciat la seua extensió a tots els centres públics per alcurs 2015/16.

D'altra banda, el Departament d'Educació del Govern de Navarra també s'ha pujat al carrodel pensament computacional amb el projecte Codi 21 que és un espai dedicat al'aprenentatge de programació, robòtica educativa i altres tecnologies emergents quepermeten gaudir i aprendre amb ferramentes digitals del nostre temps19.

18http:// ccaa . elpais . com / ccaa /2014/09/03/ madrid /1409772225_352560. html 19http:// codigo21 . educacion . navarra . es / que - es - codigo -21/

11

Situació actual de la Informàtica a la Comunitat ValencianaLa Comunitat Valenciana partix d'una situació ben diferenciada en l'ensenyament de laInformàtica respecte a altres comunitats autònomes.

En primer lloc, el Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell20, que establix el currículumde l'Educació Secundària Obligatòria en vigor fins al curs 2014/15, determina que laInformàtica serà una assignatura optativa d'oferta obligada al llarg dels seus quatre cursos.L'oferta es completa en batxillerat amb dos optatives també d'oferta obligada, de quatre horeslectives setmanals cada una.

Addicionalment, a través de l'orde de 4 de juny de 2009 de la Conselleria d'Educació, escrea el departament d'Informàtica en tots els Instituts d'Educació Secundària de titularitat de laGeneralitat21.

L'impuls de l'administració autonòmica valenciana a la docència de les Tecnologies de laInformació i la Comunicació es reflectix en una petició que el Consell trasllada al Ministerid'Educació el 16 de juliol de 2010 perquè la Informàtica siga una assignatura obligatòria ensecundària22, i indica que l'objectiu és que l'alumnat “aconseguisca un nivell de competènciadigital que li permeta emprar amb destresa les TIC al mateix temps que en realitza un úsresponsable, efectiu i eficient”.

Com a conseqüència de tot açò, la Comunitat Valenciana és l'única autonomia que disposade professorat de l'especialitat d'Informàtica en ESO i Batxillerat . De fet, la ComunitatValenciana compta amb uns 700 professors i professores de l'especialitat d'Informàtica quesón funcionaris de carrera ( uns 850 incloent-hi interins) que estan exercint la docència durantel curs actual.

20http:// www . docv . gva . e s/datos/ 2007/07/24/ pdf /2007_9717. pdf 21http:// www . docv . gva . e s/datos/ 2009/07/15/ pdf /2009_8267. pdf 22http:// www . europapress . es / comunitat - valenciana / noticia - gobierno - valenciano - pide - educacion - informatica - sea - asignatura - obligatoria - eso -20100716162409. html

12

La Informàtica en la LOMQEEl Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, establix el currículum bàsic d'ESO iBatxillerat23. En este s'inclouen diverses referències a la importància del desenvolupament de lacompetència digital i tractament de la informació.

Així, en el capítol 1, article 2, s'establix la competència digital com a una de les competènciesdel currículum. Més concretament, en l'article 6 es detalla que les Tecnologies de la Informaciói la Comunicació “es treballaran en totes les matèries, sense perjuí del seu tractament específicen alguna de les matèries de cada etapa”. En el mateix article s'especifica que els currículumsd'ESO i Batxillerat incorporaran elements curriculars relacionats amb les situacions de riscderivades de la inadequada utilització de les TIC.

Primer cicle d'ESO (1r a 3r d'ESO)No obstant això, esta declaració d'intencions no es concreta en tot el primer cicle d'ESO mésque en un apartat genèric, “Tecnologies de la Informació i la Comunicació”, en els contingutsd'algunes assignatures i en el 5é bloc de l'assignatura específica “Tecnologies”, en quès'inclouen nocions d'arquitectura de computadors, sistemes operatius i navegació web.

Segon cicle d'ESO (4t d'ESO)L'assignatura “Tecnologies de la Informació i la Comunicació” (específica) inclou contingutsd'arquitectura de computadors, xarxes, ofimàtica, drets d'autor, seguretat informàtica i anàlisicrítica de la informació.

BatxilleratDins de les assignatures específiques, el Reial Decret oferix la possibilitat de cursarTecnologies de la Informació i la Comunicació I i II, els continguts de la qual suposen unaampliació dels oferits en l'assignatura homònima de 4t d'ESO.

No obstant això, com que es tracta d'assignatures específiques l'oferta és opcional per alsinstituts d'educació secundària, llevat que s'especifique de forma contrària en la concreció dela LOMQE a nivell autonòmic.

23http://www.boe.es/boe/di a s/2015/01/03/pdfs/BOE-A-2015-37.pdf

13

Esborrany del Decret d'EspecialitatsActualment s'està preparant un nou Decret d'Especialitats del Professorat de Secundària en elque s'obri la possibilitat de que professors d'altres especialitats com Matemàtiques oTecnologia puguen impartir les assignatures d'Informàtica tant en 4t d'ESO com en Batxillerat.El mateix ocorre amb altres especialitats.

Un dels punts principals del Manifest SIGCSE24 sentència: «L'ensenyament de la ciència itecnologia informàtica ha de ser impartida per professors amb qualificació suficient i quehagen passat un procés de selecció específic, igual que ocorre amb la resta de disciplinesfonamentals»

24SIGCSE és el Grup d'Especial Interés en l'Educació de la Informàtica (Computer Science) de la prestigiosa ACM (Association for Computer Machinery) fundada en 1947 (vore http://acm.org). Es pot llegir el Manifest SIGCSE en http://manifiesto.sigcse.es

14

Propostes per al desenvolupament del currículum de secundària a la Comunitat ValencianaEn primer lloc, seria determinant que les assignatures de Tecnologies de la Informació i laComunicació de 4t d'ESO, 1r i 2n de Batxillerat foren d'oferta obligada per a tots els institutsd'Educació Secundària de titularitat de la Generalitat Valenciana.

Addicionalment, es proposa definir l'assignatura “Programació”, específica de lliureconfiguració autonòmica, i d'oferta obligada; amb estructura i continguts concrets, orientada alpensament computacional i que dote l'alumnat dels fonaments necessaris per a comprendrequè són i com funcionen els ordinadors i el programari que fan que el món de hui en diafuncione. L'assignatura hauria d'ajudar en la formació de les competències de creativitat iresolució de problemes. Açò permetria a l'alumnat, i per tant a la Comunitat mateix, afrontar elsdesafiaments futurs d'un món globalitzat que es basarà en la informàtica. Més concretament, esproposa l'ús de ferramentes com ara l'Scratch25 i AppInventor26, creades pel MIT (InstitutTecnològic de Massachusetts).

25 http://scratch.mit.edu/ 26 http://appinventor.mit.edu/explore/

15

Addicionalment, es proposa una altra assignatura específica de lliure configuració autonòmica,“Cultura digital”, amb continguts que preparen l'alumnat d'edats més primerenques ainteractuar de forma segura amb els sistemes d'informació, a cuidar l'empremta digital, acomprendre i prevenir els perills potencials d'Internet, a analitzar de forma crítica la informaciórebuda i a ser productors de la seua pròpia informació.

Impacte econòmicCom s'ha comentat en l'apartat anterior, l'assignatura d'Informàtica ja és d'oferta obligada entots els instituts d'Educació Secundària de titularitat de la Generalitat Valenciana, per la qualcosa no seria necessària l'oferta de noves vacants de l'especialitat d'Informàtica. Ben alcontrari, el fet de no oferir estes assignatures implicaria que un elevat percentatge delsdocents funcionaris de carrera d'esta especialitat no disposaren d'horari.

D'altra banda, les aplicacions necessàries per a la docència de l'assignatura de Programaciópertanyen a la categoria de programari lliure (i algunes d'estes ja estan incloses en ladistribució valenciana de programari lliure, LliureX), per la qual cosa no seria necessària lacontractació addicional de paquets informàtics.

Finalment, la dotació d'aules d'Informàtica en els centres no variaria substancialment, atés quela seua necessitat ja ve determinada per altres especialitats.

Impacte enfront d'altres assignatures i especialitatsLa implantació de les assignatures proposades, així com el fet que les assignatures deTecnologies de la Informació i la Comunicació siguen d'oferta obligada, no tindrien impacte enaltres assignatures, ja que al cap i a la fi són assignatures que l'alumnat pot triar lliurement.

16

ReferènciesAl llarg del text hem fet ús de l'article “Informática: materia esencial en la educaciónobligatoria del siglo XXI”, Miguel Riesco Albizu et al., ReVisión, Vol 7, No 3 (2014) AENUI(Asociación de Enseñantes Universitarios de la Informática) disponible en:http://www.aenui.net/ojs/index.php?journal=revision&page=article&op=view&path%5B%5D=162

LlicènciaEsta obra està sota una Llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0Internacional.

Este informe ha sigut elaborat amb programari lliure (LibreOffice 4.2 al LliureX 14.06). Els tipusde lletra són Sawasdee i Andika.

17