l’independent · contra los que pretenden romper españa y ante semejante despropósito no cabe...

xx de desembre de 2018

l’independentPublicació Independent. Distribució gratuïta.

La informació al dia a www.independentbarbera.cat de Barberà 311

Bon Nadal i

Feliç 2019

l’independent de Barberà

214 de desembre de 2018

Sumari

EDITORIAL

Editor Fundador: Lluís RicartEditora: Manoly ArriagaConsell directiu: Manoly A., Rosina Bertran, Carles Ortiz

Directora: Manoly A.Redactors: David M., Judith G.Col·laboradors: Carles O., Malena M.

Fotografia i disseny: Maria Vilarnau, Imanol O.Maquetació i impressió: BiBiDigital PrintDipòsit legal: B-52445-04

Edicions Ceres SCP - J66273954Doctor Moragas, 232 SA1ª - 08210 Barberà del Vallès

1 PORTADA2 EDITORIAL¿Se acaba la época del color y comienza la del blanco y negro?3 CARTA A LA DIRECTORANo lo entiendo4 OPINIÓSergio Dobón/José Carrasco5 AMBLa TPTP arriba a Barberà6 OPINIÓ El tiempo que nos queda!!7 LOTERIA DE CATALUNYA8 CLINICA DENTAL ARMAND BLANCO9 AMBLa TMTR gravarà més els qui més contaminin10-11 ACTUALITATNadal, temps de solidaritat12-13 ACTUALITATLa cara i creu de l’habitatge social a Barberà14 POLÍTICAPle Municipal 15 EL MERCAT16-17 CALENDARI 201918-19-20 ESPORTS

21 SOCIETATactivitats de Nadal per a Nens22 ENTREVISTARaúl Úbeda23 SOCIETATJugar és una necessitat24 ENTREVISTA L’escriptora Coia Valls torna a Barberà25-26 CULTURARecomanacions culturals i Relat27 DONATreballadores de la llar28 SALUTInfusiones digestivas y depurativas29 GASTRONOMIA Els àpats tradicionals pels Nadals d’arreu del Món30 OCI El cap d’any escocès, el Hogmanay, Edimburg31 MODAAlfonso Ortega moda joven32 PSC BARBERÀ DEL VALLÈS

¿Se acaba la época del color y comienza la del blanco y negro?

Cuando nos acercamos al final de este año todo parece que se tam-balea y el paisaje se vuelve cada vez más frio y adquiere unas tona-lidades en blanco y negro. Ahora es

el momento en que todo el mundo se echa las manos a la cabeza y parece sorpren-derse, ¿en serio nadie se lo esperaba?.

¿Estamos seguros que no era de esperar que tarde o temprano aflorara en nuestro país la extrema derecha igual que lo están haciendo en Europa? Como lo ha hecho en Italia con Salvini o últimamente también en Brasil con Bolsonaro.

En los últimos años España ha sido la vanguardia en el avance de los derechos del colectivo LGTBI, en el último 8 de marzo las mujeres salieron a las calles como nunca se había visto anteriormente para reclamar más igualdad y tenemos unas leyes contra la violencia de género que hasta hace unos años eran totalmente impensables. Con estos ejemplos, era bastante ingenuo pensar que algunos segmentos muy conservadores de nues-tra sociedad no se sintieran amenazados.

También hemos de señalar el tema de la inmigración, ese tema tan populista y socorrido, cuando la crisis económica nos azota siempre es mejor buscar un culpable vulnerable y ese siempre es el más débil, se busca la lucha entre el último y el penúl-timo de la escala social con el objetivo de tener mano de obra barata y explotada.

El inmigrante se convierte en el enemigo, en la amenaza fundamental para la cohesión social y cultural, el chivo expiatorio de todos los problemas sociales. Últimamente se han escuchado comentarios tales como no tenemos recur-sos suficientes para dar cobijo a los miles de inmigrantes que entran por nuestras

fronteras, a esos que vienen a quitarnos nuestros recursos, a quitarnos nuestros escasos puestos de trabajo, a vivir de las ayudas sociales que por derecho solo nos corresponden a nosotros y a beneficiarse de nuestra seguridad social.

Sin pararse a pensar que en la gran mayoría de los casos se emigra por necesi-dad, por encontrar una vida mejor para él o su familia, que en el país de acogida aceptan los trabajos que normalmente no son ocupados por personas del lugar y en condiciones menos ventajosas. Contri-buyen como cualquier otro asalariado a las arcas de la seguridad social y por tanto a las futuras pensiones de todos los ciudadanos de nuestro país.

La cuestión territorial, está el nacionalismo español libre de complejos con ansias de venganza y enfrente el in-dependentismo catalán con una ofensiva rupturista.

Los dos con discursos exacerbados y broncos que van dirigidos directamente a los sentimientos más viscerales que pretenden despertar el dragón que todos tenemos dentro, ese que llevaba mucho tiempo dormido y despierta cuando nos sentimos amenazados. Al repetir mantras de uno y otro bando “España nos roba” o el “A por ellos”, favorecen el crecimiento sin apenas percatarnos de los odios, la sinrazón y en el fondo los extremismos. Hemos asistido sin ruborizarnos a la ba-nalización de conceptos como “fascistas” y “golpistas” que tendrían que hacernos daño al escucharlos y son utilizados para insultar a aquellos que opinan de manera diferente.

El término Democracia ha sido menos-preciado y se ha ido vaciando de contenido, se tachó de anti-demócratas a miles de

catalanes por el simple hecho de no estar de acuerdo con la secesión, se siguió con los encarcelamientos y el exilio, con los lazos amarillos, poniendo en duda la imparciali-dad de la justicia y por último las huelgas de hambre con el objetivo de dar una imagen al exterior de un país represor. De otro lado se ha endurecido el discurso cada vez más contra los que pretenden romper España y ante semejante despropósito no cabe más que mano dura, mano de hierro con la aplicación de nuevo del artículo 155 contra las instituciones catalanas sin más motivo.

Pero que no nos engañen ni los unos ni los otros, ambos luchan de forma enco-nada por el poder para evitar la perdida del control del gobierno y su dotación económica.

Después de analizar las posibles causas de la irrupción del blanco y negro ha llegado el momento de la reflexión, del dialogo, de la verdadera generosidad y anteponer lo colectivo a lo personal.

El 2019 es año de múltiples elec-ciones y por tanto será el momento de reflexionar, los políticos deberían ser más comedidos y respetuosos en sus discur-sos, pues al final todos son adversarios y no enemigos, todos han de buscar el bien de la colectividad cada uno ofreciendo lo mejor que sabe hacer. Y la ciudadanía debería pensar que votar es un derecho y una obligación, la abstención siempre tie-ne consecuencias y estas no son buenas.

Todos los logros sociales obtenidos durante las últimas décadas por la lucha de tantos colectivos están en riesgo, es responsabilidad de todos nosotros que no se pierdan.

Tot l’equip de l’Independent els desitja Bon Nadal i Feliç Any Nou.



CARTES...

Carta a la DirectoraNo lo entiendo

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a:

L’Independent Pg. Doctor Moragas, 232 SA1a. 08210 Barberà del Vallès o [email protected]

En relación con la instancia presentada en fecha 14/08/21018, n.E2018015447,

queremos exponer:Ningún representante del

consistorio se ha puesto en contacto conmigo para dar respuesta a la consulta realizada con qué regulación se ha tenido en cuenta para conceder la licencia de actividad al restaurante La Barbarenca. Tampoco me consta que se haya realizado una inspección por parte de su departamento de Licencias e Inspección, tal y como se solicitó.

Al contrario, quiero expresar mi estupor, al comprobar que algún personal del Ayuntamiento, con acceso a la instancia presentada, facilitó la información personal sobre quién había presentado la instancia y el motivo por el que lo hice, dando como resultado, la visita a mí domicilio particular del dueño del restaurante.

Como comprenderán, solicito que de manera urgente se depuren responsabilidades sobre qué personal facilitó datos personales e información confidencial de un ciudadano, sin su consentimiento expreso, al dueño de dicho restaurante, ya que se trata de un grave incumplimiento por parte de

una administración pública (e incluso motivo de futuras acciones judiciales), di toda la normativa relativa a la ley de protección de datos personales. Solicito ser informado por parte de Alcaldía sobre qué acciones sancionadoras se aplican una vez localizada a la persona/s que facilitaron dichos datos. Creo que no es necesario que les exponga al grave riesgo al que me han expuesto a mí y mis familiares, ya que, el dueño del restaurante al presentarse en la puerta de nuestro domicilio podría haber mantenido una actitud agresiva que hubiera puesto en riesgo mi integridad física y la de mis familiares. Afortunadamente, debo decir que el dueño del restaurante fue muy correcto y mantuvo en todo momento una actitud conciliadora.

Por otro lado, queda también pendiente la cuestión sobre qué tipo de inspección se realizó, y en base a qué legislación, para conceder el permiso de actividad al restaurante La Barbarenca. He comprobado que dicho local tiene la salida de humos de la campana de la cocina a través de los lavabos, situados justo debajo de las ventanas de los comedores de las viviendas.

Lo que no entiendo es por qué si en su momento, cuando se abrió el primer

La vinyeta

local de restauración, una cafetería que ahora ha sido traspasado, la comunidad de propietarios denegó explícitamente la autorización para que el local tuviera salida de humos, el servicio de Licencias del Ayuntamiento, autorizó a realizar esa salida de los humos de la cocina, a través de los lavabos de dicho establecimiento. Y por tanto, no entiendo como al renovar, en este nuevo negocio la licencia, se ha vuelto a conceder el permiso de actividad, aún sabiendo que esta salida no estaba autorizada por la comunidad de vecinos y el malestar manifiesto que iba a provocar a los mismos.

En relación con las medidas para evitar la salida de olores por la ventilación del lavabo, reconocemos las acciones puestas en marcha por el dueño del local. Nos ha indicado que cuando le traspasaron el local, la campano que tiene un cajón interior con filtros de carbón activo para depurar los olores, no tenía filtros en correctas

condiciones y una vez recibidas las primeras quejas él ha procedido a comprar nuevos filtros. Aún así se le dio el permiso para iniciar la actividad por parte del Ayuntamiento, situación que de nuevo me sorprende. A pesar de las instalación de nuevos filtros podemos asegurarles que estos filtros no son efectivos y cada servicio de comidas y de cenas, llegan los olores de la combustión y cocinado de los alimentos que ellos elaboran a mi domicilio, lo que ni siquiera permite poder distinguir lo que estoy realmente comiendo. Como he comprobado buscando información sobre este sistema, los expertos en esta materia indican que, el filtro de carbón activo tiene una función meramente desodorante y no garantiza la exclusión total de olores, variando incluso su eficacia y la necesidad de mantenimiento o cambio frecuente en función, incluso, de los alimentos a cocinar.

Alfonso Pérez



OPINIÓ

Avancem socialment

Podem debatre sobre les polítiques nefastes del govern del PP vers Catalunya, també sobre les polítiques dels governs de Convergència i Unió i el 3%. Podem debatre sobre la manera

de millorar el dia a dia del nostre país o dels nostres municipis. Però és un error barrejar el procés amb la aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2019. Tenim al davant l’oportunitat de millorar el benestar dels ciutadans més vulnerables afectats per la crisi econòmica i social que venim arrossegant des de fa una dècada, rescatant l’estat del benes-tar, apujant el Salari Mínim Interprofessional a 900€, dotant econòmicament la sanitat i l’educació, o dotant la llei de la dependència, garantint l’augment de les pensions públiques i la injecció de partides pressupostaries per a Catalunya que haurien d’anar la millora dels serveis públics. Podem deixar la política partidista de costat?.

Fem política participativa, fem política

pels ciutadans. Necessitem que a Catalunya hi hagi govern i que governi. Fa temps que la Generalitat te als Ajuntaments oblidats com en general a totes les administracions públiques catalanes. Fa molt de temps que la Generalitat no aplica cap millora als nostres serveis sanitaris, educatius o en polítiques socials. Si algú al Palau de la Generalitat conegués de primera ma les conseqüències de les retallades dels darrers anys als nostres serveis públics, se’n adonarien de l’oportunitat d’or que esdevé aprovar els Pressupostos de l’Estat pel progres social de la nostra societat. L’única recepta en política per aconseguir-ho és el diàleg, diàleg i més diàleg però a l’hora de la veritat no volen dialogar des de Palau, des de Waterloo o des de Lledoners. Si el Pre-sident Torra volgués millorar el benestar i el progres del nostre país i dels seus ciutadans, els pressupostos se’ls donaria la importància que realment tenen pels qui més pateixen. Senyor Torra així no.

No podrem retornar als ciutadans que més van patir i segueixen patint la crisi econòmica, sinó aprovem les polítiques socials que neces-sita aquest país recuperant els drets i l’estat del benestar que vam perdre durant la crisi econòmica. No hem d’oblidar que la política és una eina molt útil per a la millora i el progres de la nostra societat, i que ha de treballar pels interessos col·lectius i no pels interessos par-tidistes amagats rere les banderes. Deixem de costat les nostres diferències i recordem la importància de l’essència de la política, doncs és necessari escoltar les demandes de la societat. Ara més que mai necessitem polítiques públiques que arribin a l’últim racó de cada barri, poble i ciutat del nostre país i als seus ciutadans. Volem retornar al progres social que van destruir els governs de dretes. L’oportunitat de recuperar el que vam perdre com ciutadans i treballadors. Tenim el dret de recuperar la sanitat universal, a tenir una educació de qualitat, i un servei públic de pen-

sions sostenible. La importància de governar per a tots sense deixar a ningú al marge per tal d’avançar conjuntament com a societat.

Sergi Dobón

De Larra a Neruda o de lo viejo y lo nuevo

Decía Mariano José de Larra, en un famoso artículo periodístico del año 1833 titulado “Vuelva usted mañana”, conocedor como era del carácter de los españoles de la época, que pretender resolver trámites

administrativos en quince días en España era misión imposible y que a su personaje francés le llevaría varios meses arreglar sus asuntos. Lamentablemente el pronóstico formulado por el periodista era clarividente y, a modo de conclusión, escribió para la posterioridad la frase siguiente: “No hay negocio que no pueda hacer hoy que no deje para mañana”.

Sirva ésta introducción como corolario de la in-capacidad manifiesta de ciertos gobernantes para solucionar los problemas de la ciudadanía, cuando, antes al contrario, sus principios se sustentan en “cuanto peor, mejor”. ¿O acaso no vemos, sin atisbo a engaño, cómo llevan muchos años, por conve-niencia electoral de unos y de otros, mareando la perdiz con el tema de la independencia o la unidad? ¿O no es menos cierto que, pudiendo sentarse a hablar para resolver las discrepancias políticas, los gobiernos de España y Cataluña han dejado pudrir el tema de la relación entre las diversas maneras de entender la gobernanza ciudadana, la redistribu-ción económica y las competencias asumibles? Y ahora, cuando la sociedad ya está realmente hastiada de ésta confrontación y se ha trasladado el debate al ámbito jurídico, solo aún con peticiones previas, desde ambos extremos políticos se sigue perseverando para tensarla más, bien por tactismo

de rédito electoral o, lo que es peor, por incapaci-dad manifiesta de querer entender al contrario y buscar consensos que aglutinen a la mayoría de la sociedad. Y, mientras tanto, los lazos, las banderas, los ecos de sus consignas o los silencios en las conversaciones siguen atenazando el encuentro de alguna solución aceptable para todos. ¿Hasta cuando abusaran de nuestra paciencia?

Y no nos sirve la demagogia del “yo quiero que mis hijos vivan en un futuro mejor que éste presente y por ello mi propuesta es la mejor”. ¿O es que esto no lo queremos todas las personas? Nadie que pretenda tratarnos como ciudadanía adulta, puede abanderar este argumento, sin ofender nuestra inteligencia. Menos aún el argumento de que “España es una unidad”, pues hay muchas ma-neras de pensar, entender o vivir los sentimientos, sin menoscabo de contraponerlos con las demás personas que opinan diferente. Los sentimientos están muy bien para sentir emociones, pero de nada sirven para buscar soluciones.

Y es aquí donde, también en el ámbito local, sirve el enunciado del primer párrafo. ¿O acaso no tenemos la sensación generalizada de que la ciudad está sucia y descuidada? ¿Quizás las ratas han es-tado escondidas muchos años, sólo para salir ahora y dejar en evidencia la nula capacidad del ayunta-miento en resolverlo? Y, a mi entender, lo más grave es que esta dejadez política, inutilidad en la gestión y falta de respeto a la ciudadanía es fruto de los llamados “nuevos partidos”. ¿Nuevos, en qué y para qué? ¿Para hacer lo que hacen, es decir nada? Visto

en perspectiva, quizás lo mejor hubiese sido que no se hubiesen presentado en las últimas elecciones, tanto para no defraudar a sus votantes como para no tener tanta desconsideración con toda la ciudadanía. Son como el perro del hortelano que ni

José Carrasco

come ni deja comer. Esperemos que la memoria no nos falle y, si se me permite acabar con un guiño a Pablo Neruda, podamos exclamar dentro de siete meses: “Que larga ha sido la legislatura y que corto será el olvido”.



AMB

L’1 de gener entra en vigor la tarifa plana metropolitana de transport públic, que permetrà anar de Barberà a la resta de municipis de la Metròpolis Barcelona pagant una sola zona tarifària. La mesura reduirà el cost dels trajectes i facilitarà el canvi d’hàbits de la ciutadania cap a una mobilitat més sostenible.

La tarifa plana de transport públic arriba també a Barberà, reduint preus dels viatges metropolitans

EPer moure’s entre els municipis de l’àrea metropolitana que formen part de la primera i de la segona corona tarifària del sistema de transport públic ja no serà necessa-

ri comprar un títol de dues zones. A partir de l’any vinent, per anar de Barberà a Barce-lona, o Castelldefels, per exemple, caldrà pagar una T-10 d’una zona per 10,20 euros (segons tarifes 2018) en comptes dels 20,10 que costa la de dues zones. L’estalvi serà del 49%. I qui comprava la T-Trimestre o la T-Jove, s’estalviarà un 26%.

Els municipis del Vallès Occidental que es veuran beneficiats per aquesta iniciativa són, a més de Barberà, Ripollet, Sant Cugat, Badia del Vallès, Cerdanyola i Castellbisbal.

Reivindicació històricaEl nou sistema de tarifa plana impulsat per l’AMB, i aprovat per l’ATM, cobrirà així els 36 municipis que formen l’àrea metropo-litana i farà efectiva una reivindicació his-tòrica dels veïns i alcaldes de les localitats de la metròpolis que pertanyen a la segona corona tarifària. En total, 18 municipis amb gairebé 400.000 habitants.

Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, explica que la voluntat de l’ens en aquest sentit és que “els municipis de la Metròpolis Barcelona funcionin amb una única zona tarifària, amb les condicions de zona 1, amb el corresponent estalvi econòmic que això tindrà en el preu dels bitllets i dels títols de transport públic”. La mesura “soluci-ona una situació anòmala”, ha explicat el director de Mobilitat de l’AMB, Joan Maria Bigas, perquè hi havia 18 municipis de l’àrea metropolitana que tenien una tarifa diferent, “quan és incongruent perquè es-tan dins el continu de la metròpolis i tenen un transport de caràcter urbà”.

El Vallès, pol de mobilitat a l’àrea metropolitanaUn 53% dels desplaçaments que es pro-dueixen diàriament a l’àrea metropolitana tenen com a punt de partida o arribada el Vallès. Si bé és cert que els desplaçaments

entre el Vallès i Barcelona són els més nombrosos, amb 581.000 viatges diaris, la xifra de mobilitat dins la mateixa comarca és molt semblant, 438.000. La tarifa plana metropolitana facilita la comunicació entre alguns dels municipis de la comarca que fins ara quedaven dividits per ser de la primera o segona corona, i abarateix el desplaçament fins a Barcelona, un destí laboral de molts vallesans.

Amb l’aplicació de la tarifa plana, els càlculs de l’AMB apunten que el transport públic a l’àrea metropolitana guanyarà 4,6 milions de viatges a l’any, que se sumaran als 50 milions anuals en transport públic que actualment es fan entre els municipis metropolitans de la primera i la segona corona. Això vol dir que més de 3,2 milions d’habitants es beneficiaran de l’aplicació d’aquesta tarifa única.

FinançamentLa implantació de la tarifa plana costarà uns 23 milions d’euros, que finançarà ma-joritàriament l’AMB a través de l’ampliació del tribut metropolità als 18 municipis de la segona corona que encara no el tenien.

Menys vehicles i, per tant, menys contaminacióAconseguir el canvi d’hàbits dels ciutadans per tal de reduir l’ús del vehicle pri-vat i, sobretot, lluitar contra la contaminació atmosfèrica és el principal objectiu de l’AMB amb aquesta nova mesura. “Cal recordar que els vehicles que més contaminen la ciutat són els que venen de fora de Barcelona”, insisteix Bigas, satisfet perquè “es calcula que es reduiran 2,8 milions de viatges en vehicle par-ticular”. S’aconseguirà un estalvi d’emissions de 9.500 tones de CO2, 30 tones de NOx i 1 tona de partícules fines.

Títols amb tarifa planaLa tarifa plana afectarà el bitllet senzill, la T-10 (inclosa la dels treballadors de l’aeroport), la T-50/30, la T-70/30, la T-Mes (inclosa la de les persones en atur), la T-Trimestre, la T-Jove, els títols per a famílies monoparentals i nombroses, la T-Dia, la T-aire i la T-esdeveniment.

Barcelona

l’Hospitalet de Llobregat

el Prat de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

Corbera de Llobregat

Pallejà

Sant Andreu de la Barca

Castellbisbal

Cornellà de Llobregat

Esplugues de Llobregat

Sant Feliude Llobregat

Molins de Rei

el Papiol

Sant Cugat del Vallès

Cerdanyola del Vallès Ripollet

Barberà del Vallès

Montcada i Reixac

Badalona

Santa Coloma de Gramenet

Sant Adrià de Besòs

Badia del Vallès

Sant Joan Despí

Sant Just Desvern

Torrelles de Llobregat

Cervelló

Sant Vicençdels Horts

Santa Coloma de CervellóSant Climent

de Llobregat

Viladecans

GavàCastelldefels

Begues

Tiana

Montgat

Municipis metropolitans de la primera corona tarifària.

Municipis metropolitans de la segona corona tarifària.

“És un acord històric. Amb aquesta tarifa plana metropolitana, amb preu d’una zona, iniciem un recorregut per fer més accessible el transport públic”

Antoni Poveda, vicepresident de mobilitat

i transport de l’AMB

“581.000 desplaçaments diaris entre el Vallès i

Barcelona”

“Es calcula que es reduiran 2,8 milions

de viatges en vehicle privat”

Usos Preu 2a zona

Preu 1a zona

Estalvi en euros

Estalvi percentual

Bitllet senzill 3,10 € 2,20 € 0,90 € 29%

T-10 20,10 € 10,20 € 9,90 € 49%

T-70/30 88,05 € 60,90 € 27,15 € 31%

T-Mes 72,70 € 54 € 18,70 € 26%

T-Trimestre 196,50 € 145,30 € 51,20 € 26%

T-Jove 142 € 105 € 37,00 € 26%

T-Dia 13,10 € 8,60 € 4,5 € 34%

Estalvi en el preu dels abonaments

Aquest tribut, que es paga a través de l’IBI, finança actuacions de l’AMB que

tenen per objectiu aconseguir un territori metropolità més ordenat i vertebrat.

Barcelona

l’Hospitalet de Llobregat

el Prat de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

Corbera de Llobregat

Pallejà

Sant Andreu de la Barca

Castellbisbal

Cornellà de Llobregat

Esplugues de Llobregat

Sant Feliude Llobregat

Molins de Rei

el Papiol

Sant Cugat del Vallès

Cerdanyola del Vallès Ripollet

Barberà del Vallès

Montcada i Reixac

Badalona

Santa Coloma de Gramenet

Sant Adrià de Besòs

Badia del Vallès

Sant Joan Despí

Sant Just Desvern

Torrelles de Llobregat

Cervelló

Sant Vicençdels Horts

Santa Coloma de CervellóSant Climent

de Llobregat

Viladecans

GavàCastelldefels

Begues

Tiana

Montgat

Municipis metropolitans de la primera corona tarifària.

Municipis metropolitans de la segona corona tarifària.



OPINIÓ

Gastamos nuestro tiempo de forma descontrolada invirtiendo horas y horas

en todo aquello que tal vez no nos aporta tanto como nos podrían

aportar las relaciones personales. La Frenética actividad del día a día hace que invirtamos menos esfuerzos en aquello que no cuesta dinero que es pasar tiempo con los nuestros.

El tiempo es lo único que no se puede comprar, tenemos cada uno de nosotros un tiempo establecido que invertimos a nuestro criterio pero, yo me pregunto ¿pensamos realmente en cómo, cuándo y de qué manera invertimos este tiempo?

Estudios recientes demuestran que la esperanza de vida es de 78,6 años, de los cuales pasamos 23 años durmiendo y según el promedio actual 4,5 años los pasamos ante una pantalla o medio digital y 2,3 hablando y escuchando; si analiza-mos bien que de estos 2,3 años una parte importante se invierte en discusiones, envidias, celos, reproches, enfados e incluso violencia, pensemos en que poquito tiempo de nuestras vidas pasamos con los nuestros invirtiendo ese tiempo en ratos agradables.

Tal vez, llegado este punto debería-mos reflexionar sobre cómo estamos malgastando nuestro tiempo.

Hemos llegado a un extremo que nues-tra relación más importante es a través de un medio digital, y yo quiero pensar que estamos a tiempo de cambiarlo.

Si nos imaginamos el mundo como una ventana externa e intentamos observar desde ella que está pasando a nuestro alrededor podremos observar: un grupo de jóvenes reunidos en una zona ajardinada sin charlar, ocupando ese tiempo que tienen de ocio para estar juntos delante de un medio digital, llámese móvil, tableta, o cualquier otro dispositivo. Familias reunidas en una mesa a la hora de comer en silencio que se rompe por un aparato de TV o un mensaje que entra en su móvil apostado justo al lado de la servilleta y los cubiertos. Una pareja enamorada recupera un trocito de tiempo para pasarlo juntos, pasean por un lugar hermoso pero no lo contemplan y no aprecian la hermosura del momento porque andan absortos ante un mensaje que aparece en sus pantallas…, y no se cuentan nada. Una madre y un hijo en el parque salen para poder pasar un rato ocioso, ella en lugar de sentarse a ensuciarse y a compartir sus juegos en el arenal está absorta viendo ofertas comerciales que bombardean su móvil…. el niño juega solo. Unas amigas han salido a tomar un café un par de ellas charlan unos minutos el resto del tiempo están utilizando sus dispositivos viendo ves a saber qué y cuándo se despiden no se han contado nada. Y al final del horizonte veo unos amigos de toda la vida que discuten, no veo bien que ocurre pero se enseñan imágenes publicadas en una red social y acaban llegando a una situación de disputa que empañará para siempre su amistad.

Cuando cierro la pequeña ventana que me enseña el mundo me entristece ver en que malgastamos el tiempo, yo no

quiero vivir así, no quiero seguir pensando en los minutos, horas, días y años enteros que estoy desperdiciando y perdiendo sin darme cuenta. El tiempo que nadie nunca nos podrá comprar, el tiempo que ningún ladrón nunca nos podrá robar, el tiempo que no vale nada y lo vale todo, el tiempo que tal vez un día, demasiado tarde lamen-taremos no poder recuperar para pasarlo con nuestros seres queridos, para ver una

puesta de sol, para observar un día llu-vioso junto a alguien a quien queremos con-versando mientras oímos el repicoteo de las gotas en los tejados, el tiempo de querer, de soñar, de reír y de llorar, tiempo para compartir y para regalar, para ver el mundo a través de nuestros ojos y también de los ojos de

quién tenemos a nuestro lado, tiempo para soñar y tiempo para invertir en vida.

Propongo que en estas fechas próximas Navideñas, momentos de sueños y de compartir, reflexionemos en cómo vamos a invertir el tiempo que nos queda y regalemos nuestro tiempo de forma incondicional al mundo.

Carolina Azorin

El tiempo que nos queda!!



AMB



AMB

La TMTR és una taxa que paguen els ciutadans i els negocis per finançar part dels 153 milions d’eu-ros que costa el tractament soste-nible de les deixalles. Excepte a

Barberà del Vallès, a tots els municipis està inclosa com un concepte en el rebut de l’aigua. Tot i ser una taxa força desco-neguda, el conjunt de la ciutadania pot fer accions per reduir-ne l’import, que no és igual per a tothom.

L’AMB calcula la TMTR en funció dels residus que es generen en un municipi i el nivell de recollida selectiva. En el cas de Barberà la taxa més habitual està al voltant dels 52 euros l’any per habitatge i any, molt similar a la mitjana metropolita-na, que és d’uns 54.

Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, explica que “el tracta-ment de residus requereix una estructura molt complexa per poder gestionar les deixalles i obtenir-ne recursos a través del reciclatge. La TMTR cobreix el 85% del cost”.

Si els habitants d’un municipi generen pocs residus i els separen bé, l’AMB ha d’invertir menys recursos en el tracta-ment i la taxa pot ser menor. Per això, l’import de la TMTR pot variar des dels 20 euros de Torrelles de Llobregat als 70 de Cervelló.

En un municipi no tots els habitants paguen el mateix. El sistema de càlcul de la TMTR defineix quant ha de pagar un domicili i un comerç. L’escalat es fa a través del consum d’aigua perquè es considera que qui gasta més aigua té més capacitat adquisitiva, i per tant, genera més residus.

Els habitants de Barberà del Vallès generen uns 400 quilos de residus per persona i any i en reciclen un 30%. Amb l’objectiu de potenciar la recollida selectiva, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) bonifica els municipis que més reciclen reduint l’import de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) que han de pagar els veïns.

La TMTR gravarà més els qui més contaminen

“Donant més visibilitat a la TMTR la farem més justa i social, incentivant el canvi d’hàbits i millorant la recollida selectiva”

Eloi Badia Casas, vicepresident de

Medi Ambient de l’AMB

Xifres

1,4 milions tones Residus generats a la

metròpolis el 2017

50%Objectiu de reciclatge

de la UE per al 2020

34%Taxa mitjana de recollida selectiva a la metròpolis

Com es pot reduir la TMTRUn ciutadà pot considerar que la se-va capacitat d’incidir en el cost de la TMTR és mínima. Per contrarestar aquest efecte hi ha bonificacions am-bientals per l’ús de les deixalleries.

Per beneficiar-se’n cal demanar un carnet de deixalleries presentant un rebut recent de l’aigua. A partir d’ales-hores, cada cop que utilitzi una deixa-lleria el ciutadà rebrà una bonificació sobre l’anualitat de la taxa de l’any se-güent. Com més ús, més descompte. Així, qui la fa servir la deixalleria dos cops en un any té un descompte d’un 1% i qui hi va més de 15 vegades pot arribar a acumular un descompte del 14%. En definitiva: qui separa i recicla més, paga menys.

La deixalleria de Barberà està al carrer Circumval·lació, 16.

Barberà, a la cua en reciclatgeBarberà del Vallès és el municipi me-tropolità que menys recicla del Vallès Occidental, tot i que el 30,1% de resi-dus reciclats per habitant i any el 2017 són molt similars a la mitjana del con-junt de la metròpolis.

A la comarca, el rànquing l’encap-çala Castellbisbal, on s’hi recicla més del 60% dels residus generats. Per aquest motiu, paga una de les TMTR més baixes de tot el territori metro-polità: 27 euros per domicili i any.

La Unió Europea s’ha proposat que al 2020, el conjunt dels països mem-bres reciclin un 50% de les deixalles generades. Per arribar-hi



ACTUALITAT

Nadal, temps de solidaritatLes Festes Nadalenques temps de solidaritat i generositat, donat què hi ha qui necessita de l’ajut dels altres .

Quan s’apropen les Festes de Nadal normalment la gent es torna més soli-daria, és per aquest motiu que comen-cen les macro campanyes solidaries La Marató, El gran recapte, les campanyes de la Creu Roja o les moltes campanyes solidaries que es fan arreu de tots els pobles i ciutats. És el moment de mirar

al nostre voltant i donar-nos que no tothom viu bé, que no tothom disposa de les mateixes comoditats.

Però a la nostra ciutat hi ha gent que treballa els 365 dies a l’any dedicats a la solidaritat. Des de aquí volem explicar com funciona un dels llocs que es dedica a fer la vida una mica més fàcil a molta gent de la nostra ciutat que ho necessi-ta “L’obra social de la parròquia”.

Ja fa quatre anys que l’Obra Social de la Parròquia ajuda a fer la vida més fàcil als més necessitats.

Fa quatre anys que l’empresa Ma-rina Textil es va apropar a la Parròquia buscant un projecte on invertir en una acció solidaria i se’ls hi va presentar la idea de la botiga, aquesta idea ja existia en altres poblacions com a Vilafranca. I és a partir del mes de setembre del 2014 que comença a funcionar l’Obra social com a supermercat.

L’objectiu principal es proporcionar dignitat a l’usuari a l’hora que se’ls hi facilita tots els productes de primera

necessitat que les puguin menester a la seva llar, i garantir un bon ús de l’ajuda que reben, doncs cadascú agafarà el que realment necessita a casa seva i no un lot tancat, tal i com es feia fins llavors.

El supermercat està gestionat per voluntaris de forma totalment altruista amb la supervisió de la Isabel que és l’encarregada i que du 22 anys dedicada al món del voluntariat, així com una administrativa contractada que li dona suport.

En el supermercat s’hi pot trobar els productes bàsics d’alimentació com

les patates, oli, llet, pasta, sucre, fruita i verdura, pa, carn congelada, menjar cuinat, productes per la higiene perso-nal i aliments infantils i nadons.

El Banc d’aliment és el primer proveïdor del supermercat juntament amb tres escoles de Barberà.

El funcionament és molt senzill el supermercat s’abasteix amb productes procedents de diferents llocs:

• Principalment del Banc d’Aliments central de Barcelona, és una Associació sense ànim de lucre que reparteix a les diferents poblacions de Catalunya. Els productes del banc d’aliment provenen de les diferents empreses que li donen, són productes de caducitat propera o que estètica-ment no està en condicions per a la venda. En quant a la fruita provenen d’excedents de collites o collites malmeses que no poden ser posades al mercat per que no tenen bona apa-rença. Comprada per la Generalitat i La Diputació a l’empresa Serma.A Barberà reparteixen 2 cops al

mes tots els productes i 1 cop al més la fruita.

• Productes provinents de la Unió Europea

• De Carrefour i de Supermercats Aldi, donen de dilluns a divendres pa i pastes amb propers a la data de caducitat.

• Projecte Recooperem que és una iniciativa de caire social que s’inclou dins del Programa de població fràgil i inclusió social que du a terme el Consell Comarcal amb l’objectiu de donar suport a les persones més vulnerables per lluitar contra la pobresa i afavorir l’equitat d’accés

a recursos. Alhora, el projecte acon-segueix reduir el número d’aliments en bon estat i aptes pel consum que actualment acaben a les escombra-ries. Consisteix en que una vegada acabat el servei diari del menjador de l’escola, el menjar disponible apte pel consum es prepara com a àpats complerts en uns tapers facilitats pels ens comarcals, aliments que no han estat servits, i que s’han mantingut en condicions higièniques i sanitàries adequades, es reparteix en recipients que s’etiqueten amb informació rellevant i que es conge-len a -18º0C. Una entitat social recull els àpats, en el aquest cas l’Obra Social de la Parròquia, i els porta al seu supermercat pel seu consum. En el cas de Barberà són tres les esco-



ACTUALITAT

les que participen d’aquest projecte: Can Serra, Marta Mata i Can Llobet.

Tothom que es trobi en situació de necessitat té dret a gaudir de les diferents ajudes socials.

Al supermercat es poden trobar quasi bé tota classe de productes, tal i com ja ha estat indicat anteriorment, llet, oli, sucre, pa, pastes, carn conge-lada, papilles, així com les racions de menjar cuinat dels menjadors escolars. Aquests productes estan valorats en punts per tal que l’usuari els agafi en funció als punts que disposi i hi ha alguns productes que són a 0 punts que són aquells que els usuaris poden

endur-se dues unitats.En principi té dret qualsevol perso-

na que es trobi en situació de vulne-rabilitat, passant pels serveis socials, tramitant les diferents ajudes i són els responsables d’aquest departament qui determinaran si és te o no dret i en quina mesura a l’ajuda i aquesta serà revisable cada 6 mesos.

Amb el dictamen favorable dels serveis socials ja podran anar al supermercat i serà la responsable qui li donarà un carnet personal i intransfe-rible amb els punts qui li corresponen, en funció dels membres de la família que siguin a la llar i si hi ha nens menors, en aquest últim cas te dret a un lot especial per infants.

En el carnet tenen la data estipula-da per anar a fer la “compra”, l’assiduï-

tat és quinzenal, però si algú passa tres vegades sense anar-hi, ni avisar i justificar la seva absència se’l donarà automàticament de baixa i haurà de tornar a passar pels Serveis Socials.

Al contrari del que molta gent pressuposa la majoria dels bene-ficiaris de les ajudes socials són del nostre país.

Aproximadament 300 famílies que provenen un 60% autòctons i el 40% restant són de fora del nostre país majoritariament marroquins. Persones que porten molt temps en aquesta situació de vulnerabilitat utilitzant aquest servei. Doncs a pesar

que alguns d’ells han trobat feina i han intentat deixar aquest servei, al cap de poc temps han hagut que tornar doncs amb el sou no els hi arriba per cobrir totes les necessitats. Són el que podem denominar “Els treballadors pobres”.

En quan a la famosa fal·làcia de que els usuaris se’n duen el menjar i desprès el llencen, donat que són productes que culturalment no el consumeixen és completament fals. Doncs cada persona pot agafar allò que pot menjar i per tant res es llença.

Una vegada més Barberà ha de-mostrat la seva solidaritat en la última campanya del Gran Recap-te durant el cap de setmana del 30 de novembre i l’1 de desembre.

El Gran Recapte és una campanya de recollida d’aliments bàsics que té com objectiu que les persones més ne-cessitades del nostre entorn rebin aju-da alimentaria, servint alhora per donar a conèixer la situació en la que es troba aquest col·lectiu.

Enguany els dies del Gran Recapte van ser el divendres 30 de novembre i el dissabte 1 de desembre als establiments com al Mercat 11 de Setembre, Mercadona, Carrefour, Aldi i Simpli.

Una vegada més els i les ciutadanes de Barberà han de-mostrat la seva solidaritat, tant pel que fa al voluntariat com a

les aportacions. En quan a les persones voluntàries que han passat una estona durant el cap de setmana del Gran Re-

capte van ser al voltant de 70 i pel que fa als aliments recollits es van omplir 50 banyeres que en la seva totalitat es van quedar a la nostra població, 40 a l’Obra Social de la Parròquia i les 10

restants a la de l’església Evangelista, que seran els encarregats de fer la posterior distribució.



POLÍTICA

La situació de l’habitatge social a Barberà del Vallès no ha millorat,

sinó que simplement ha virat”, així ho afirmen els i les membres de la Platafor-ma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barberà, una entitat creada el 2009 la qual actualment compta amb una vintena de components, menys dels que hi havia en un principi, quan els ànims eren més alts. De ben segur que en llegir “PAH”, la imatge que ve al cap són les samarretes verdes que ocupen entitats bancàries o que es planten davant una porta per a evitar un desnonament, però la seva feina va molt més enllà.

Ells mateixos es titllen de moviment social, un grup de ciutadans i ciutadanes que es reuneixen per a lluitar contra la injustícia i millorar la societat mitjançant l’ajuda d’uns i altres, aportant allò que cada persona pot. Ells han estat un dels pilars bàsics que ha pressionat perquè es creïn lleis que vetllin per aquells i aquelles que es troben en una situació d’emergència habitacional. Però cal tenir en compte que aquest concepte ha canviat i el que abans es referia a les abusives hipoteques s’ha transformat, en la seva gran majoria, en la impossibili-

tat de fer front al lloguer o als subminis-traments.

Barberà del Vallès està catalogada per part de l’Agència d’Habitatge de Catalunya com a ciutat amb alta de-manda d’habitatge i segons manifesta el regidor de Serveis Socials municipals i Emergència social de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, David Clarà, “”faci-litar-ne l’accés és una de les prioritats locals”. Però des de la PAH asseguren que l’habitatge públic a Barberà és es-càs i les promocions de protecció oficial pràcticament assoleixen els preus de mercat.

Protecció oficial, lloguer social i ocupacióAixí, segons manifesta Clarà “actual-ment existeixen al nostre municipi 81 habitatges de protecció oficial en mans de la SAREB (Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructu-ración Bancaria), conseqüència de la decisió d’impulsar promocions en sòl públic mitjançant promotors privats de governs anteriors. Això no només su-posa que l’Ajuntament no pot gestionar directament aquests habitatges, sinó

que la SAREB incompleix sistemàtica-ment els compromisos de manteniment amb veïns i veïnes. Fet que ha provocat també l’ocupació irregular de diferents habitatges d’aquest edifici, cosa que l’Ajuntament ja ha denunciat davant les autoritats (Mossos d’Esquadra i Delega-ció del Govern) i la mateixa SAREB”.

Aquest és el cas de l’edifici del núme-ro 213 de la Ronda Santa Maria, gestionat per la SAREB, i del qual l’Ajuntament en vol recuperar la gestió pública. L’immoble

ha sofert amb el pas dels anys una deso-cupació estructural d’habitatges, amb una posterior ocupació il·legal que, tal com denuncien veïns i veïnes, ha creat una situació d’inseguretat entre el veïnatge.

Per una altra banda, existeixen 81 habitatges de protecció oficial gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Tot i que el consistori barbarenc no gestiona les adjudicacions d’aquest edifici el regidor d’Emergèn-cia Social assegura que s’han destinat “recursos municipals a millorar la convivència i la seguretat, contractant un mediador i personal de seguretat privada. En aquest cas també existeixen alguns habitatges ocupats que ja han estat denunciats davant l’Agència d’Ha-bitatge de Catalunya per part d’aquest Ajuntament”.

Però en molts casos la simple ocupació d’aquests habitatges socials va molt més enllà a Barberà i la seva situació, com l’ubicat a la Ronda Santa Maria, ha propiciat que el que en principi eren fets aïllats esdevinguin en xarxes de venta de claus, circums-tància que en ocasions fins i tot ha atret a veïns i veïnes d’altres poblacions sense estar en risc d’exclusió. Així doncs, una vegada l’immoble està ocupat, aquest passa d’unes mans a altres amb la simple

transacció de la compra en negre de les claus per un preu esti-pulat d’acord a ambdues parts. Els nous inquilins es beneficiaran de mobles, electro-domèstics i fins i tot subministra-ments.

Des del consistori barbarenc no es disposen de xifres oficials respecte a les ocupacions irregulars al parc privat, tot i que si saben a través del registre de la Generalitat de Catalunya que existeixen prop de 200 habitatges que consten com a desocupats durant més de dos anys amb el risc d’ocupació descontrolada que això pot suposar. Tal com afirma Clarà, “ja

es van iniciar expedients sancionadors per mirar de mobilitzar aquest parc d’habitatge.”

Des de la PAH asseguren que a Bar-berà no s’ha realitzat cap ocupació en la qual hi hagi intervingut la seva entitat, i defensen que en els casos que aquestes es realitzen (fins ara a altres municipis), sempre es fan en habitatges de grans tenedors i sempre que ja s’hagin esgotat totes les vies legals per a poder accedir a un habitatge.

Així, tal com ha facilitat a aquesta publicació David Clarà, Barberà del Vallès disposa actualment de 24 habitatges de lloguer social, és a dir, aquells que la quota del lloguer varia segons els ingres-sos de la unitat familiar (aquesta es fixa a través dels informes de vulnerabilitat emesos pels Serveis Socials). Aquests

La cara i creu de l’habitatge social a Barberà



ESPORTSPOLÍTICA

immobles gestionats directament des del consistori provenen de diferents orígens com pot ser la compra de pisos d’entitats financeres mitjançant el dret de tanteig i retracte, el lloguer d’habitatges de petits propietaris o els acords amb altres estaments públics com ara l’Àrea Metro-politana de Barcelona. A més, gràcies a la llei 24/2015, les entitats bancàries que vulguin efectuar un desnonament, estan obligades a oferir tres anys de lloguer social.

“ Des del consistori actualment estem exercint el dret de tanteig i retracte per evitar la venda massiva d’habitatges d’entitats financeres a fons voltor. Durant aquest procés ja hem adquirit 2 habitat-ges i estem en procés de dur a terme una visita i realitzar una inspecció tècnica de 10 habitatges més”, afegeix Clarà.

Però actualment gran part de les persones inquilines que opten a aquest lloguer social no poden fer front al paga-ment de subministraments. Respecte a aquest àmbit, hi ha casos en el quals des del consistori barbarenc se’ls facilita un comptador social d’aigua per a poder dis-posar del servei, ja que l’empresa gestora (SABEMSA, S.A.) és de titularitat pública. “ Pel que fa als subministraments, gràcies als protocols municipals i l’aplicació de la llei 24/2015, la ciutadania de Barberà té accés garantit a llum, aigua i gas. Des de principi d’any, s’han atès prop de 300 per-sones entre el Servei d’Assessorament Energètic i els Serveis Socials”, manifes-ta Clarà. Tot i això, des de la PAH afirmen que és molt difícil que la ciutadania pugui assolir aquesta ajuda si no és amb la intervenció de l’entitat.

Tant des de la PAH com des del consistori afirmen que la majoria de les persones que gaudeixen de prestacions socials són nascudes a l’Estat espanyol i

residents a la ciu-tat des de fa anys, concretament el 85% segons l’apli-catiu de gestió dels Serveis Socials, l’HESTIA.

La PAH insta al consistori a ser valentAquesta és una de les grans denun-cies que s’efectua des de la Platafor-ma d’Afectades per la Hipoteca de Barberà del Vallès. Sent conscients que des del govern

municipal s’han gestionat els pocs habi-tatges públics a la seva disposició per a ajudar a les famílies en risc d’exclusió ha-bitacional i s’han fet càrrec de casos que des d’altres institucions s’havien desistit, es reclama una actitud més valenta per part de l’ens municipal.

La PAH reclama que la regidoria de Serveis Socials actuï com un impulsor més del moviment social de lluita pels drets de la ciutadania. “Ha de ser un departament que cregui fermament que cap ciutadà mereix no tenir cobertes les necessitats bàsiques”. L’entitat social sol·licita que Serveis Socials no es comporti simplement com una oficina gestora d’ajudes, que en alguna ocasió pot arribar a deshumanitzar els casos, sinó que ajudi a promoure les solucions que puguin posar fi a aquestes situacions. La PAH demana valentia al consistori per tal de fer front a les polítiques d’altres ens i institucions que no vetllin pels drets de la ciutadania.

Per una altra banda, l’entitat també manifesta que Serveis Socials s’ha d’adaptar a les noves realitats. “Ha de canviar la visió del que considera una urgència habitacional, segueixen amb el paradigma precrisi, basant-se en els clitxes”, doncs segons la PAH ara no es

tracta només de famílies desestructura-des, sinó que els casos s’emmarquen en moltes situacions diferents i cal que es posi “el llistó per a saber què es considera precarietat” en l’actualitat.

En paraules del regidor de serveis Socials, des de l’equip de govern es pro-posen centrar “ en aquesta última part de la legislatura en continuar creixent en po-lítiques de lloguer accessible mitjançant l’ampliació del parc propi d’habitatge, en consolidar Barberà com a ciutat referent en atenció a la dependència, en desplegar un punt d’assessorament energètic per continuar protegint l’accés als subminis-traments bàsics de tota la ciutadania i també per ajudar les famílies a estalviar en la factura de la llum, l’aigua i el gas. Per últim, seguirem també treballant per mi-llorar la seguretat ciutadana mitjançant processos d’intervenció comunitària i suport a les comunitats de veïns i veïnes”.

Des de la Plataforma d’Afectades per la hipoteca defensen que s’han de dur a terme polítiques de prevenció per a no arribar a aquestes situacions ex-tremes d’emergència habitacional, per això sol·liciten al consistori barbarenc actituds molt més valentes, correspo-nents i derivades d’aquells objectius plantejats en els respectius programes electorals.



POLÍTICA

La urgència dels Pressupostos Municipals 2019 eviten que s’aprovin provisionalment

El dimecres 28 de novembre es va celebrar la sessió plenària del mes de novembre de l’ajuntament de Barberà del Vallès. Aquesta es va iniciar en l’àmbit de serveis

econòmics on es va donar compte de l’estat d’execució del pressupost a data del 30 de setembre, del període mig de pagament global a proveïdors i de l’informe de morosi-tat. També del cost efectiu dels serveis de l’exercici 2017.

A continuació el calendari fiscal per al 2019 va ser aprovat amb el vot a favor de tots els grups menys del PP que va votar en contra i el PSC que es va abstenir. Pos-teriorment es va ratificar per unanimitat l’acord pres en Junta de Govern Local en relació a l’aprovació de l’encàrrec per al

Consell Municipal d’Infants de Barberà per als pròxims dos anys.

La unanimitat va regnar en l’aprovació del manifest institucional unitari amb motiu de la commemoració del 25 de novembre de 2018, Dia Internacional per a l’Eliminació de la violència envers les dones, el qual va ser llegit en un acte amb la ciutadania el passat 26 de novembre.

D’aquesta manera s’arribava al final de la primera part de la sessió plenària, la qual va transcórrer amb certa lleugeresa, i va donar pas a l’apartat de les mocions pre-sentades pels diferents grups municipals, fet que va alentir el ritme de debat.

Constitució i Rei Felip VIEls primers a presentar la seva moció eren

el PP, en aquesta es sol·licitava el suport de l’Ajuntament al govern d’Espanya respecte a les activitats que aquest últim realitzti per a la celebració de 40è aniversari de la Constitució Espanyola. Tot i la controvèr-sia del punt, aquest es va aprovar amb el vot en contra d’ERC i Junts per Barberà i l’abstenció de Recuperem Barberà.

La resta de mocions eren les presen-tades pel grup municipal de Junts per Bar-berà. La primera, novament amb un caire de política generalista, sol·licitava rebutjar i condemnar el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del passat 2017. Rere un contundent debat, finalment s’aprovava la reprovació del monarca amb el suport de Recuperem Barberà, ERC, Junts per Barberà; l’abstenció de la PCPB i el PSC i el vot en contra del PP.

Sota el marc de la vaga realitzada per les persones de l’àmbit sanitari a Catalunya, Junts per Barberà presentava una moció en suport a l’atenció primària, en la que es sol·licitava, entre altres, un increment en el pressupost d’aquest sector, unes condi-cions de treball dignes per als treballadors i treballadores i una millora dels horaris. El punt va ser aprovat amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció d’ERC.

La tercera moció presentada per Junts per Barberà, va veure la llum verda a l’obte-nir el recolzament de tots els grups menys d’ERC i el PP que es van abstenir. En aques-ta es proposava un debat amb la comunitat educativa per crear un nou marc regulatiu integral de l’espai del migdia als centres educatius de titularitat pública, concreta-ment dels menjadors. Així a la moció també s’instava al Departament d’Ensenyament a crear una fórmula perquè les AMPA o AFA que ho desitgin puguin continuar fent una gestió directa del menjador escolar fins que s’aprovi un nou marc regulatiu.

Finalment, en la seva última moció, Junts per Barberà plantejava recordar els bombardejos colpistes de març de

1937 a Barberà del Vallès i a les veïnes barbarenques Emília i Angelina Masachs, assassinades pel nazisme el 10 de juny de 1944. A més instava a iniciar els treballs per recuperar i fomentar la memòria democrà-tica al municipi. Amb aquesta moció hi van estar d’acord tots els grups menys la PCPB que es va abstenir i el PP que va votar en contra.

L’oposició no dóna llum verda al Pressu-post 2019A continuació la sessió plenària va comptar amb diverses mocions d’urgència, entre les quals es trobava l’aprovació inicial del Pressupost Municipal per a l’any 2019 de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Precisa-ment aquest format d’urgència va ser el que va presentar més sorpresa entre els grups polítics. El segon tinent d’alcaldia, Manel Ferreté, justificava aquest fet al·legant un error en les xifres que es va haver de resoldre, fet que va causar la seva retirada del punt de l’ordre del dia. Els arguments de l’equip de govern no van convèncer a l’oposició que es va limitar a votar en contra, sense entrar ni tan sols a analitzar les xifres.

A continuació es va tractar una altra moció d’urgència presentada per Junts per Barberà, en aquesta ocasió en rebuig de la sentència del Tribunal Suprem respecte al pagament de l’impost d’actes jurídics de les hipoteques i per a la reivindicació d’una ve-ritable tutela judicial efectiva. La moció va ser aprovada amb el vot a favor de tots els grups menys el PP que va votar en contra.

I finalment la sessió plenària del mes de novembre la tancava la PCPB amb una moció en la qual es sol·licitava la reprova-ció dels regidors i regidores electes que fossin investigats per fets que vulnerin la conducta ètica de les institucions. Rere la intervenció dels diferents grups, en els que es posava en dubte el contingut i la forma de la moció, aquesta no va ser finalment aprovada, ja que només va obtenir el vot a favor de la PCPB i el PP.

La llarga sessió plenària municipal de l’Ajuntament de Barberà del Vallès corresponent al mes de novembre va estar caracteritzada per la presentació de les xifres municipals per a l’any 2019 com a moció d’urgència. El 40è aniversari de la Constitució Espanyola, la reprovació del Rei Felip VI o la dels regidors i regidores electes que estiguin investigats per delictes que vulnerin la conducta ètica de les institucions, van ser altres dels punts que també van presentar controvèrsia al ple.



ESPORTS

El CV Barberà s’apropa als líders de la 1ª Nacional

Gran ratxa de resultats del primer equip masculí del Club Voleibol Barberà en la lliga del grup B de la 1ª Nacional. Els barberencs han encadenat quatre victòries seguides (i cinc jornades puntuant) gràcies als triomfs davant l’Aula de Barcelona (3-1), l’Olot (1-3), el Prat (0-3) i el Sabadell (3-2). Aquests resultats tan positius han deixat a l’equip a la cinquena posició de la classi-

ficació a tres punts de la segona plaça i a cinc del líder. I precisament abans d’acabar el 2018 el CV Barberà haurà de jugar a l’Elisa Badia contra el Sant Martí (el líder) i a la pista de l’Encamp d’Andorra (el segon). Prèviament s’haurà jugat contra el Saragos-sa, cuer destacat del grup ja que en les vuit jornades inicials no havia sumat encara cap punt.

Una situació, doncs, molt diferent a la de la temporada passada on la dinàmica no era la més favorable i es va patir molt per assegurar-se la permanència (de fet,

esportivament, es va perdre la categoria).Igualment favorable està sent la ratxa

de resultats del primer equip femení en la seva lliga de 1ª Catalana. Si bé és cert que amb més patiments, però també s’ha sumat quatre victòries seguides. Totes elles, això sí, arribant al cinquè set i deixant-se un punt de la classificació a cada partit. No obstant, el fet de sumar victòries és el que més interessa i quan la lliga ja es troba a la segona volta de competició, les barberenques estan consolidades entre les quatre primeres classificades del grup B. Aquest fet permetria disputar la lligueta pel títol de 1ª Catalana i optar a les places d’ascens a 1ª Nacional.

Queden cinc jornades per acabar la primera fase de la temporada i abans del descans del Nadal es jugaran dos partits: a Lloret i a l’Elisa Badia contra l’Olot, dos rivals a priori inferiors, i que podrien ajudar a certificar la classificació matemàtica per la fase decisiva.

El Barberà Team Values continua sense reaccionar a la Lliga EBA

No aixeca cap el Barberà Team Values i un cop disputades les deu primeres jornades del grup C-B ocupa plaça de promoció de permanència amb un discret bagatge de 3 victòries i 7 derrotes. En el darrer mes de competició disputat, la victòria a la pista del JAC Sants (52-55) feia oblidar, en part, les doloroses dues derrotes prèvies. Però després es van encadenar tres

derrotes que tornaves a evidenciar la irregularitat d’enguany. Es perdia clarament a casa (71-93) contra un dels líders, el Mollet; el desplaçament a Saragossa per jugar contra l’Alfindén acabava sense premi (70-64) tot i la lluita fins als darrers minuts; i després es tornava a perdre a Can Serra de manera contundent (73-90) davant el Sant Josep de Badalona.

Xifres molt discretes que deixen l’equip com l’equip menys anotador del grup (una mitjana de 64’7 punts per partit) i com el tercer equip que més punts encaixa (79’7 per partit de mitjana).

Per intentar revertir la situació, abans d’acabar l’any es jugarà a Castelldefels i es rebrà al cuer, El Masnou.

Per la seva banda, l’equip femení de la Unió Esportiva Barberà de bàsquet es manté en les primeres posicions de la classificació del grup 7 de la 3ª Catalana tot i sumar ja tres derrotes en les vuit jornades inicials. En les darreres setmanes ha alternat victòries (contra Ramon Llull i CIC) i derrotes (davant Llefià i Minguella) per situar-se en la quarta posició, lluny del líder Diagonal Mar que encara no ha perdut cap partit.



ESPORTS

L’Handbol Barberà s’abona a les derrotes per la mínima

La Romànica guanya el derby; l’Escola de Futbol es despenja dels líders

L’Handbol Barberà està patint els rigors d’una exigent 1ª Catalana i després de set jornades només suma dues victòries per, ja, cinc derrotes. I d’aques-tes derrotes tres han estat per la mínima. Les darreres a casa davant el Martorell (29-30) i a la pista del Garbí de Palafrugell (25-24) en un partit que en els primers minuts es perdia per 7 a 0. Un altre dels problemes amb els

que s’està trobant l’equip barberenc és el fet de no haver sumat encara cap punt al pavelló Elisa Badia on ja s’acumulen tres derrotes. Tot plegat queda reflectit en la classificació del grup únic de competició on cal baixar fins la 13ª posició per trobar al Barberà. Amb només quatre punts es troba en places de descens directe i abans d’acabar l’any tindrà tres oportunitats per reconduir la situació: visitarà Pardinyes (segon classificat sense haver perdut encara cap partit) i Igualada (penúltim classi-ficat amb només tres punts) i rebrà al Vilamajor al pavelló Elisa Badia.

L’hoquei masculí lluita pel liderat de la 2ª Catalana

Una temporada més, el primer equip masculí de la Unió Esportiva Hoquei Barberà es confirma com un dels millors conjunts de la 2ª Catalana. Si la temporada passada aconseguia el títol i l’ascens (tot i la renúncia poste-rior) amb certa solvència, enguany continua amb la mateixa dinàmica. El canvi de grup, que l’ha portat a jugar contra una gran quantitat d’equips

de la demarcació de Girona, no ha fet baixar el nivell i després de les deu primeres jornades de lliga del grup B suma vuit victòries, per un empat i només una derrota. Aquesta derrota va arribar a Maria Reverter contra l’Olot que va aprofitar per su-perar als barberencs a la classificació. Però una setmana més tard, la UEH Barberà recuperava la primera posició en golejar al Ripoll (1-9) i aprofitar que l’Olot tenia jornada de descans.

A banda de Barberà i Olot també cal tenir en compte al Masies de Voltregà que encara no ha cedit cap punt tot i que ha jugat dos partits menys que els barberencs.

Les molt bones sensacions de l’equip masculí no tenen continuïtat amb el primer equip femení que ja en el tram final de la primera fase de la competició només ha estat capaç de sumar un punt (empat a 1 contra el Vila-sana). Com la temporada passada cal pensar en la lluita per la permanència a la Nacional Catalana i esperar que la segona fase sigui una mica més favorable.

El més destacat de les darreres setmanes en el món del futbol local ha estat el derby que van jugar La Romànica i l’Escola de Futbol Barberà Andalucia. En un duel marcat per la pluja, La Romànica es va endur els tres punts havent de remuntar el gol inicial de l’Escola i tot i fallar un penal abans del descans. Però a la segona part La Romànica va capgirar el marcador i es va

quedar amb els tres punts n joc. Aquest resultat trencava una discreta dinàmica de només una victòria en les anteriors sis jornades que deixava als barberencs molt a prop del descens. El derby sembla que va animar a La Romànica i la setmana següent va derrotar al Planadeu de Sabadell situant-se, ja, en la novena posició de la classificació. Poc per sota de l’Escola de Futbol que amb la derrota al derby es quedava amb una ratxa de només una victòria en sis partits, però que va revertir amb el triomf posterior contra el Mirasol. Aprofitant la pèrdua de punts dels líders, ara l’Escola es queda a vuit punts de les primeres posicions dels grup 6 de la 3ª Catalana. La Romànica-Hospitalense, La Guardia-La Romànica i La Romàni-ca-Llano, per una banda, i Pajaril-Escola, Escola-Sant Cugat i Tibidabo-Escola, per l’altra, són les jornades pendents abans de les vacances de Nadal.

Per la seva banda l’equip femení amateur de l’Escola de Futbol Barberà Andalucia es troba immers en la lliga del grup 2 de la 2ª Divisió. Disputades les vuit primeres jornades de lliga, les barberenques es troben en la quarta posició amb un total de 15 punts (5 victòries i 3 derrotes) i estan a tres punts de les líders, el Solsona.

I en el futbol sala, la Penya Barça Barberà està mostrant certa irregularitat ja que en set partits jugats suma tres victòries, dos empats i dues derrotes. Això sí, un dels darreres resultats va ser el triomf per 4 a 1 davant el líder del grup 1 de la 3ª Divisió, l’Arenys de Munt, que deixava als barberencs a la novena posició de la classificació però a només sis punts del nou líder, el Premià de Dalt.



ESPORTS

El Club Petanca Barberà manté les opcions d’ascens de categoria en els seus tres equips de competició federada. El primer equip es manté en la tercera posició del seu grup de 3ª Divisió amb opcions de, com a mínim, disputar la promoció d’ascens. El segon equip, tot i la recent derrota davant el segon classificat, es manté líder del grup 4 de 4ª

Divisió i, per tant, continua depenent d’ell mateix per pujar de manera directa. I el tercer equip aspira a la promoció d’ascens per intentar ascendir a 4ª.

Barberà Rookies ha sumat la primera victòria a la Lliga Catalana masculina de futbol americà en guanyar al camp dels Pioners de L’Hospitalet per 0 a 7. Després de la derrota inicial davant els Uroloki de Barcelona (12-30), els barberencs es van refer per mostrar la seva condició de candidats a, com mínim, lluitar per repetir el sotscampionat assolit la temporada passada.

La jove tennista barberenca Esther López ha participat en tres tornejos ITF (Federació Internacional de Tennis) aconseguint la classificació pel quadre principal dels disputats a Vinarós i Castelló havent de superar la fase prèvia de cada torneig guanyant tres partits en cada una d’elles. En els dos tornejos va perdre en la primera ronda. En el torneig de Nules (Castelló) no va poder passar la fase prèvia. A més, ha participat amb el seu club el Cercle Sabadellès, en els Campionats d’Espanya i de Catalunya Absoluts per equips disputats a Sabadell.

Més esports

Truca’ns i t’informarem

651 831 [email protected]



SOCIETAT

Activitats de Nadal per nensCaga Tió• Diumenge 16 de desembre De 14 a 20h A la Plaça de la Unitat Amb recaptació d’aliments, animació

infantil i xocolata (organitza Associació de veïns i botiguers del Casc antic).

• Diumenge 16 de desembre A les 11h Al Casal de Can Gorgs Recollida de cartes de l’Ambaixador Reial,

amenitzat amb la teatralització d’un conte infantil (organitza AV Can Gorgs).

• Diumenge 23 de desembre A les 17.30h a la Plaça del

Centre Cívic de Ca n’Amiguet Recollida d’aliments per Banc d’aliments

de Barberà, animació infantil i xocolatada (organitza AV La Romànica.

Parc Infantil de Nadal • Els dies 27, 28 i 29 de desembre De 10.30 a 13.30 i de 17.30 a 20.30 Al Mercat 11 de setembre

El menuts de la casa podran gaudir de l’inflable l’arca de Noé amb un tiquet de compra.

Taller de cuina Nadalenca • El 3 de gener A les 18h

Celebrem l’arribada del Reis Mags decorant amb fondant un cupcake amb la cara del nostre Rei Mag favorit.

Dia 2 de generSessió 1: 17.00 a 18.30hSessió 2: 19.00 a 20.30h

Dia 3 de generSessió 3: 10.00 a 11.30hSessió 4: 12.00 a 13.30hSessió 5: 17.00 a 18.30hSessió 6: 19.00 a 20.30h

Dia 4 de generSessió 7: 10.00 a 11.30hSessió 8: 12.00 a 13.30hSessió 9: 17.00 a 18.30hSessió 10: 19.00 a 20.30h

Dia 5 de generSessió 11: 10.00 a 11.30hSessió 12: 12.00 a 13.30h

Cavalcada de Reis• Divendres 5 de gener a les 18 h

Comença al carrer Doctor Fleming i finalitzarà a la plaça de la Vila.

BarbamecAquest any es trobarà a les instal·lacions IEM Elisa Badia. Per accedir al recinte es imprescindible

entrada que es podrà recollir el dies privis al mateix recinte:

27 i 28 de 10 a 13h i de 17 a 21h. I el 2 de gener de 10 a 13h

SESSIONS:



ENTREVISTA

Raúl Úbeda López, escritor de impacto y conferenciante sobre el maltrato infantil y la resilencia.

Raúl Úbeda, nacido en Jaén en 1978. Afincado en Barberà del Vallès desde el año 1990. Estudió en el instituto de la Románica, luego hizo un módulo de sonido profesional que le permitió ejercer como tal en el mundo de la música. Posteriormente trabajó como vigilante de seguridad, sector en el que trabajó hasta que un día decidió que lo que realmente quería hacer era escribir y explicarle al mundo cual habían sido sus experiencias. Desde entonces busca un hueco en el mundo de la literatura con su particular escritura de impacto, para concienciar al mundo que unidos podemos realizar grandes logros.Ha recorrido la geografía española dando conferencias sobre el maltrato infantil, que sufrió en primera persona, en centros de estudios y universidades, lo que le hace crecer como profesional y como persona, mostrando su buen humor para paliar grandes males, con gran ímpetu, apasionado por dejar su huella en la sociedad, sin perder nunca de vista cuales fueron sus raíces.Es autor de El secreto de mi infancia (marzo 2015) y Corazones de papel (septiembre 2016). Finalista en la Gala de Premios Círculo Rojo en 2017 en la categoría de crecimiento personal. Autor de la obra de teatro estrenada en Barberà en marzo de 2018 El secreto de mi infancia.Ahora nos presenta su tercera obra titulada Corazones de cristal

Llevas dos años preparando este nuevo libro ¿Qué nos puedes decir de él?La verdad es que tenía muchas ganas de acabarlo porque mis

anteriores obras me ocuparon menos tiempo. He viajado mucho para obtener los diarios que aparecen en el libro y en-trevistarme con cada personaje ha hecho que se demore un poquito más el estreno. Lo que os puedo decir es que es emocio-

nante lo que estas personas cuentan a través de sus experiencias vitales, como es habitual, removiendo sentimientos interiores que la mayoría tenemos en nuestros corazones.

En este libro hablas de ocho historias de diferente personas resilientes, que como tu comentas han sabido sortear distintos obstáculos en sus vidas. ¿Has elegido tú las historias o te han buscado las historias a ti?Hay historias que me han ofrecido y otras que he buscado. De hecho una en concreto me costó cerca de un año encontrarla y ha sido un gran logro para mí haber conocido a Ana y Antonio. Otras historias me las

han ofrecido y las que han encajado, las he introducido con mucho cariño en estos diarios. No todas son aptas, por temática o porque la per-sona afectada simplemente tiene una duda existencial. Otras histo-

rias que no he podido incluir, son tan duras de revelar, que algunos de los protagonis-tas al leer su propio diario, quedan tan des-nudos que optan por guardar su intimidad y eso hay que respetarlo.

Supongo que es muy difícil para ti pero ¿Podrías elegir alguna de las ocho histo-rias?¿Porqué?Podría elegir una porque es diferente desde el punto de vista de superación. Es el Diario de Fran. Muy diferente por su lucha desde niño junto con su familia, para salir de la pobreza y los mecanismos que ha uti-lizado para poder convertirse en el hombre que es hoy. Es admirable a mi juicio.

En este libro podemos apreciar la parte de texto con pequeños diarios, escritos en primera persona de cada uno de los personajes. ¿Por qué has elegido este formato?Ya utilicé este formato en Corazones de papel y creo que es acertado porque creo que lo que estos protagonistas explican, es tan íntimo que solo debe ir escrito como si fuera su propio diario personal.

En cada una de las historias hay una poe-sía y una ilustración. ¿Es un nuevo género que estas explorando o son aportaciones de otras personas que colaboran contigo? La poesía la he creado para dar más amplitud a la historia, para que el lector cuando la analice, comprenda mejor la vivencia, sentimiento y superación de la historia de esa persona en concreto. Las ilustraciones y portada son obra de la gran artista Sol Chao, que me ofreció su colaboración si volvía a escribir otro libro. Es una persona encantadora que ha

dado forma a estos personajes y le estoy tremendamente agradecido, tanto por su arte como por el prólogo que ha escrito en mi nueva obra.

Después de “Corazones de papel” y “Cora-zones de cristal”, ¿Podemos esperar una tercera parte?De momento no lo tengo en mente aunque no lo descarto. He disfrutado mucho escribiendo dieciséis diarios entre los dos Corazones, pero mi proyecto literario es diferente, aunque mantenga el impacto característico al que estoy acostumbrado a narrar. Queda mucho tiempo para acabar mi nueva obra, pero puedo avanzar que es un gran grito a la sociedad.

REENCUENTROAcorde sobrante de una canción imperece-dera. Perteneciente a otra época futura o pasada. Tango sombrío de nota descompasa-da. Baile vacío sin aroma ni ritmo espera

Alegría en el espacio y tiempo atrapadaNadando a contra corriente en un río de sangre caliente. Fulgor apagándose tras un abismo presente. Ausencia de equilibrio sin compañía desorientada

Paciente espera de una obstinada menteMomentos y recuerdos de dulce realidadManos entrelazadas, aliento y fragancia por la eternidad. Del respeto por cariño y amor ausente

Melancolía del decoro y la pasión mostradaLocura frustrada de la desnudez del almaDimensiones divididas por un destino que trama. Un reencuentro tras la última balada

En la profundidad de la noche llega el llantoDe corona la luna buscando calor en el eclipse. Observando la historia repetida en la elipse. Abrigo de nubes y estrellas con su manto

Creyente ferviente de una dimensión diferen-te. Recomposición como un espejo roto con cicatrices del pasado. Reflejo de vivencias con muescas internas y amor tapado. Sin ungüento para las heridas lucha como superviviente

La filosofía de nuestro propio universoMelodía fragmentada con el conocimientoAdquisición del paso por un planeta inmenso. Lecciones aprendidas en los años sumando en el experimento

Testigo inmortal siempre presente es el tiempo. Destino orquestado por titiriteros vigías de nuestros movimientos. Aproban-do y suspendiendo en función de nuestro sufrimiento. Sabiendo que no hay dolor más grande que el interno.



SOCIETAT

Where Natural English happens

Kids&Us Barberà del VallèsT. 93 128 55 99 · [email protected]

Els cursos no impliquen l’obtenció de cap títol oficial.

Anglès a partir d’1 any

Life is a journey. Give me wings!

La joguina té com a principal funció la d’estimular el joc, proporcionant moments divertits i facilitant l’exercici de les diverses habilitats i capacitats de l’infant.

Jugar és una necessitat, un impuls primari i gratuït que ens empeny des de petits a descobrir, conèixer i experimentar

Degudament seleccionada i utilit-zada, la joguina és un element de primer ordre en l’educació i es converteix en una gran aliada en la tasca educativa. Permet que

l’infant es desenvolupi en totes les àrees de la seva vida, a nivell motriu, cognitiu, social i emocional. El joc fa que els infants siguin conscients de la seva actitud en cada moment i de les seves emocions (si estan preocupats, cansats, contents,...).

També els ajuda a ser flexibles, a saber escoltar, a respectar els ritmes de cadascú, a compartir, a observar...

Una joguina ha de permetre gaudir, descobrir, inventar, raonar, tocar...Ha de ser atractiva per a l’infant que la utilitzarà.

Cal limitar el nombre de jocs i de joguines per evitar conductes capricioses i ensenyar a l’infant a gaudir amb el que té. Per jugar no calen moltes joguines, l’excés és inversament proporcional a les ganes de jugar. Qualsevol objecte por esdevenir una joguina en les mans d’un infant. Cal estimular la seva imaginació possibilitant que ells mateixos creïn les seves joguines. No hem de pensar que les úniques o millors joguines que necessi-ta un infant són aquelles que li podem comprar.

S’apropa Nadal, moment de fer les llistes de regals pels nens i nenes doncs comencen a escollir allò que rebran, però són moltes les opcions, com podem esco-llir una bona joguina?

La joguina no ha de ser sexistaLes joguines que promouen rols de gènere estereotipats, que marquen els desitjos que han de tenir els infants, o que menys-preen els sentiments, habilitats o intel·li-gència d’un dels gènere; promouen uns valors sexistes. Hem de educar als infants en una societat igualitària, per tant aquest

tipus de joguines no són apropiades.La joguina a de ser de qualitatUna bona joguina ha de ser aquella que permeti que els nens i nenes juguin tranquils i segurs. De materials resistents i duradors, que no es trenquin fàcilment.La joguina a de ser de materials respon-sablesEls materials amb de ser responsables amb el medi ambient i la societat. Sempre que sigui possible és millor un material biodegradable o reciclable. També hem de tenir en compte que no tots els materials biodegradables són responsables, hi ha fustes de boscos en perill o bé tints i pintures tòxiques, cal assegurar-nos del seu origen i composició.També és important saber qui ha fet la joguina, si ha estat elaborada per treballa-dors que se’ls han respectat els seus drets o si hi ha treball infantil al darrera.La joguina a de ser de joc variatLes joguines de joc variat són aquelles que estimulen la imaginació i la creativitat, que es poden utilitzar per a múltiples jocs.La joguina no a de ser “del moment”Són les joguines que es posen de moda en un moment determinat, i que tenen un joc limitat. Algunes derivades de sèries de dibuixos, normalment no són de qualitat ni hi juguen massa.La joguina no a de jugar sola Les joguines que “juguen soles” són totes aquelles que els infants només han de ser-ne espectadors, gairebé totes tenen piles i

molts llums i botons. Però poques possibilitats de joc. Aquestes no són joguines que permetin un joc lliure i espontani.La joguina a de ser apropiada a l’edat i al desenvolupamentLes joguines han de ser apropia-des a l’edat i al desenvolupament de l’infant, de manera que els resulti interessant i no els sigui impossible de realitzar.La joguina a d’aportar valors positius

La majoria de joguines porten valors associats, per exemple les nines ens fan valorar les cures, i l’estima, les armes aporten valors com la violència, i la raó de la força. Als adults correspon decidir quins són els valors que volem que els nostres nens i nenes aprenguin i consi-derin positius.



Aquesta és la tercera vegada que l’escriptora visita la nostra ciutat i més concretament la llibreria El Nuidelletres, en aquesta ocasió és per presentar

la seva última obra, Els camins de la llum. Una revolució, protagonitzada per un nen i portada a terme des de l’anonimat, sense més armes que un punxó. L’obra més ambiciosa de Coia Valls que explica la commovedora història del creador del

sistema Braille. Aquesta impressionant novel·la de superació recorda Les cenizas de Ángela de Frank McCourt i, a la vega-da, l’Oliver Twist de Dickens per la gran saga familiar que descriu.

Quan escrius la teva primera novel·la i que et fa que es decideixis per aquest tema?

Escric des que recordo. Ho he fet per diferents motius: per aprofundir en la meva o d’altres realitats, per organit-zar-me per dins, per explicar-me el que m’arriba de fora, per viure altres vides… Ho vaig fer durant molt de temps en format de fragments, contes i relats.

No em vaig llençar a escriure novel·la fins que no vaig tenir prou bagatge personal, tècnic i literari.

“La princesa de jade” va ser la meva

primera novel·la. Que guanyés el premi Néstor Luján de novel·la històrica va facilitar la seva publicació i em va donar a conèixer.

Quan escrius tens un lloc o ritual especial?

El que més preciso és silenci. M’agra-da més la llum natural, però sovint no és

possible. Escric al meu estudi. Una taula sense papers ajuda, imatges sobre el suro de les parets que facin referència als espais o als personatges sobre els quals treballo, m’acompanyen.

Prenc notes en qualsevol lloc. Sem-pre porto a sobre una petita llibreta.

Podries explicar la sensació que vas tenir la primera vegada que et van publicar?

De molta responsabilitat. Quan algú et fa confiança i et regala el seu temps, has d’oferir-li el millor de tu.

Pros i contra de ser una escriptora consolidada?

No se m’acut cap contra!He treballat i segueixo treballant dur

per tal que la meva obra arribi a molts lectors i lectores. Estimo el que faig i soc molt exigent amb la meva feina. M’agrada el contacte amb els lectors, el necessito. Es la millor manera que conec per prendre el pols a la teva literatura.

Que sents quan algú et fa una criti-ca negativa de la teva obra?

Tal com jo ho veig, és important que

sigui constructiva. El que sento va molt en relació a qui fa la crítica.

En qualsevol cas, prenc nota.En el cas de la novel·la que avui pre-

sentaràs a Barberà que et va fer escollir la vida de Louis Braille per escriure sobre ell?

El fet que ningú no ho havia fet abans,

si més no amb voluntat literària. Fa trenta vuit anys que treballo amb nens i adoles-cents amb discapacitats. La meva trajec-tòria professional, la meva vocació, també ha format part de la matèria prima amb la qual he donat vida a aquesta historia.

Ens podries fer un breu resum de com has fet per reconstruir la historia del personatge?

Com ho faig sempre, amb rigor i res-pecte. Treballant tota la documentació que ha caigut a les meves mans en relació a Louis Braille. La seva personalitat, el seu entorn, allò que els seus amics han deixat escrit d’ell. Anant a la recerca de llibres i estudis al voltant de la ceguesa i del període polític i social en el qual està immers el protagonista, visitant els escenaris, dibuixant plànols...

I, de manera molt especial, conver-sant amb desenes de persones cegues i escoltant els professionals que hi treballen. Aprenent d’ells per, d’aquesta manera, mostrar-ho al lector a través dels ulls dels meus personatges i fer possible una historia versemblant.

ENTREVISTA

L’escriptora Coia Valls visita Barberà per presentar el seu l’últim llibre “Els camins de la llum”

Coia Valls (Reus 1960) és escriptora però també treballa com a pedagoga terapeuta i logopeda. La seva trajectòria professional en aquests àmbits l’ha portat al camp de l’educació Especial. La tardor del 2010 va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb La princesa de Jade (2010). Des d’aleshores ha publicat diverses obres com: El mercader (2012), traduïda a diversos idiomes; Les torres del cel (2013; La cuinera (2014), Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir; Amor prohibit (2015), Etheria (2016)i Si tu m’escoltes (2017), literatura inspiracional.En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, han sortit a la llum llibres Marea de lletres que maregen (2010) i L’Ombra dels oblidats (2011). Finalment en la seva faceta com actriu, a més de les participacions al teatre, ha rodat, sota les ordres de l’escriptor i cineasta Jordi Lara, el film Ventre blanc.



CULTURA

Benvolgut Monsier Caplet,

sóc Maurice Belchamp, doctor de Monsier Debussy. Li comunico la desco-ratjadora notícia que l’enuig del seu amic creix com un soufflé. No remet. I és per aquest motiu que sóc jo (i no ell) qui escriu aquestes línies. Les seves pa-raules m’han commogut i no puc per menys, fer-li saber que ell també l’enyora. No és que en parlem, de sentiments, Deu nos en guard, som homes! Però el meu ull clínic mai s’equivoca: se li humiteja la mirada quan llegeix les seves car-tes (que les ha llegides totes, no cregui). Acostuma a obrir la correspondència mentre fem les revisions setmanals.

Avui però, l’afer de l’estraperlo amb els coloms l’ha preocupat. Li haig de confessar, Monsier Caplet, que a mi el perill intrínsec dels negocis il·legals m’inquieta però m’angunieja més el risc salutífer: no és gaire bo pernoctar amb coloms. Si els seus ocells no poden deixar la clandestinitat li recomano que posi dins la gàbia branquetes de julivert, és un potent depurador natural.

Tant de bo en la propera carta, pugui fer-nos arribar algunes d’aquestes composicions que estan veient la llum. Potser així Monsier Debussy revifarà.

Espero no haver-lo molestat amb el meu atreviment.

Maurice Belchamp

CONTRAESPIONATGE (1ºPART)Mercè Mas

Queen siempre ha estado de moda. Por dos razones clarísi-mas: por la identidad propia de su discografía y porque sus miembros nunca dejaron morir la “marca”. Muy sutilmente y sobre todo desde principios y mediados de los años 90

han ido apareciendo destellos mediáticos de la banda y de su líder. Tributos, remezclas, momentos míticos como el del coche de Way-ne s World, grandes éxitos, musicales, reediciones… Detrás de todo el montaje estuvo y está Bryan May pero como frontman y sello in-discutible de la banda británica, estará siempre Freddy. Desgracia-damente aún no he visto el biopic cinematográfico de la banda que se estrenó el mes pasado y por lo tanto no puedo opinar, pero sí he pre-senciado varios espectáculos y musicales y la emoción cuando escu-chas las canciones clonadas de Queen en directo —May lo supervisa todo personalmente hasta que queda perfecto— es absolutamente indescriptible. La leyenda de “la Reina” despegaba en 1975 con “A ni-ght in the Opera”, cuarto álbum de estudio de la banda. Hasta el ál-bum jazz, el guitarreo estuvo asegurado. Después llegaron dos dis-cos bisagra como fueron “The Game” y “Hot Space” buscando nueva identidad y nuevos sonidos. El segundo advenimiento de Queen llegó justo 10 años después de la edición de su primer álbum con “The Wor-ks” y pasaron a convertirse en la banda pop por antonomasia. A par-tir de ahí todos conocemos el resto. Me despido recomendando un tema con el que deberíamos despertarnos cada mañana de nuestra vida: “Lazing on a Sunday afternoon”.

Recomenació del llibre del mes

Crónica Musical

Freddy was the Queen

Toni Mora

Agenda NiudelletresDivendres, 14 de desembreHora: 19.00hEns visitarà la Tamara autora de llibres: “Haz que ocurra”, “No soy una princesa” i “Me quiero más a mí”. Ven a charlar con ella, nos contarà como y de que manera empieza a escribir, que le inspira y muchas cosas más, ven con tus libros y te los firmarà.

Dilluns, 17 de desembreHora: 19.00hTrobada club de lectura Racó de les lletres, parlarem del llibre “¿Sabes quién es?”

Dijous, 27 de desembreHora: 11.00hLa Roser ens explicarà el conte “Les ulleres del lleó” i farem un taller amb les ulleres.

Dijous, 3 de generHora: de 11.00 a 13.00h“Danza y pon color a tus emociones.p.v.c del taller 10€, els nens menors de 6 anys hauran de venir acompanyats d’un adult.

Passy, 26 d’octubre de 1915Andre Caplet Cap de Servei de Coloms MissatgersCinquena DivisióLe Havre – Normandia (França)

“Aprendre a parlar amb les plantes” de Marta Orriols

Paula és una neonatòloga de quaranta anys, casada i amb una

vida aparentment feliç. Però tot el seu mon es desmunta quant

perd al seu marit Mauro en un terrible accident de transit.

A partir d’aquest moment, Paula no sol tindrà que enfrontar-se al

dolor de perdre de forma inesperada a un ser estimat sinó que haurà

d’iniciar un viatge interior per redescobrir-se com persona i afrontar

una nova situació personal.

Una novel·la íntima i reflexiva, carregada d’emocions que nos parla

de la pèrdua, el dol i la traïció però també de la vida que comença

desprès d’una pèrdua.

Mª Carmen Lozano asesora literaria Recó de les lletres



ESPORTS

Aula d’Extensió Universitària

www.clinicacairofranch.comPg. Dr. Moragas, 151 - Barberà del VallèsTel: 937180453

nemesi valls, 29 620.29.00.37

per a nens, nenes, joves i adults

de dilluns a dissabte, matins i tardes

Dimarts, 8 de gener

“El llenguatge del cos” a càrrec de Rosa Pavón (Entrenadora emocional)

Tot allò que callem també s’expressa. La comunicació no verbal és tot allò que comuniquem als altres, de manera inconscient, amb els moviments del cos.

En aquesta conferència es parlarà de com funciona l’inconscient i per a què fa servir els símptomes físic o la malaltia per comunicar-se amb nosaltres.



DONA

Treballadores de la llar, drets limitats actuals i futurs

Un sector més en el que la des-igualtat es posa de manifest, les empleades de la llar. Si fos legalment remunerat, l’ocupació a la llar a Espanya equivaldria al

2,8% del PIB.Segons un informe elaborat per

Oxfam Intermon, en col·laboració amb el Laboratori de Dret Social de l’Institut Universitari d’estudis de Gènere de la Universitat Carlos III, posa de manifest que a Espanya el 34,5% de les emplea-des de la llar viuen en llars pobres degut a la precarietat i informalitat del sector.

A més segons el mateix estudi podem afirmar que:• 1 de cada 3 treballadores de la llar

viuen en llars que estan per sota del llindar de la pobresa.

• La diferència entre el número de treballadores de la llar i les que estan donades d’alta en la Seguretat Social arriba a les 162.000 persones. Amb la qual cosa limitarà el seu accés als seus drets laborals actuals i als futur.

• De les que si estan registrades, la immensa majoria no cotitzen totes les hores que fan.

Hi ha més de 630.000 persones de-dicades al treball de la llar, majoritària-ment o quasi bé la totalitat són dones, casi el 4% de la població activa, i segons dades oficials, pateixen en molta major mesura que la resta dels treballadors la precarietat. Es tracta d’un sector econò-mic, que d’estar legalment remunerat, equivaldria al 2,8% del PIB. A pesar, que sense ell, la resta de la economia es veu-ria perjudicada, es veuen condemnades a la infravaloració i a la informalitat.

A pesar que és un sector que va en augment, curiosament és inversament proporcional al número de registres en la Seguretat Social. La bretxa entre les persones que declaren dedicar-se al tre-ball de la llar i les registrades s’ha incre-mentat en 10.000 en els últims tres anys. Per tant, les persones que a dia d’avui no

Perteneció a la primera promo-ción de mujeres telegrafistas de España, periodista, primera mujer jefe de prensa, conferen-

ciante, tertuliana, sufragista, política, sindicalista y defensora de los derechos de la mujer.

Con el seudónimo de Violeta, fue la periodista que se negó a escribir sobre “cosas de mujeres”. Entró a trabajar como colaboradora en el diario El País, pronto empezó a firmar artículos sobre temas como: el divorcio, los derechos de las mujeres a la educación y a unas condiciones laborales justas, la reforma de las cárceles, la defensa de la clase obrera, la violencia machista….

En 1907 recorrió España en defensa de los derechos de las mujeres y la coeducación. En 1909 fundó el grupo feminista, Damas Rojas de Madrid y en 1922 la Sociedad Española por el Abolicionismo, contra la prostitución re-glamentada. Participó en innumerables mítines por el derecho al voto femenino.

Entre otras cosas escribía: “Contra viento y marea el feminismo va conquis-tando poco a poco y con constancia el terreno que le pertenece. Es una lucha callada de abnegación y sacrificios. En España es más difícil esta empresa de reivindicación, porque es refugio de rutina y tradición. Nosotras aspiramos solamente a que se nos reconozca el

derecho de pensar, la fa-cultad de te-ner voluntad,

cualidad inherente a todo ser humano. Mientras que el derecho electoral es una de las cuestiones palpitantes en Ingla-terra, Alemania y Francia, en España es todavía un sueño.”

A los 64 se presentó como can-didata a las elecciones por el Partido Republicano Demócrata Federal, fue un momento grato pues vieron triunfar en las Cortes el voto femenino.

Tras la guerra civil fue condenada a 12 años de prisión, le permitieron cumplir la pena en arresto domiciliario.

Cuando en 1908 fracasó en el congreso un intento de conceder el voto a las mujeres, Violeta escribió: “El femi-nismo íntegro y total ha tenido y tiene en mí una ardiente y decidida defensora.(…) La mujer española se verá en la necesidad de instruirse, de mezclarse en la actividad nacional, el problema económico la llevará a la oficina, el co-mercio, al periódico, al cambio de ideas y de impresiones. Entonces, podrá existir el feminismo propiamente dicho y será la ocasión de conceder el derecho de ser electoras y elegidas a las hoy incapaci-tadas. No iré al Ayuntamiento, aunque tengo por seguro que sería tan útil como algunos concejales, ni al Congreso; pero quizá vaya alguna nietecilla mía y podré dar lo sufrido por bien empleado. ¡Hay que ser optimista!”

Consuelo Álvarez Pool, VioletaLes grans oblidades

estan registrades a la Seguretat Social i no cotitzen cap de les hores treballades arriben ja les 163.925. El que limita els seus drets al present i al futur.

Però s’ha de tenir en compte que les que estan donades d’alta, no cotitzen per totes les hores treballades. Segons l’estudi de 205 treballadores de la llar, el resultat ha estat que 89 d’elles, un 43,4%, no cotitzava cap hora al mes; i solament 18 cotitzaven tot el seu treball.

Les conseqüències: dones i llars més pobres La immensa parcialitat no desitjada o que moltes d’aquestes treballadores no estiguin protegides de riscos com la desocupació, l’acomiadament o la malaltia, porta a que la pobresa a les llars que depenen, total o en parcialment d’aquest tipus de treball, superi amb escreix a la de la resta de la població assalariada. Mentre que segons l’INE en el 2017 de les persones que treballaven per compte de tercers el 16,3% vivien per sota del llindar de la pobresa, en el cas de les treballadores de la llar pujava al 34,5%. 1 de cada 3 declara que arriba a final de mes amb dificultat o amb molta dificultat. Són llars que declaren haver tingut dificultat per fer front al pagament de l’hipoteca o del lloguer, que no poden en molts casos mantenir la llar

a una temperatura adequada a l’hivern i que per suposat no poden fer front a cap imprevist.

El que ens demostren aquests indicadors és que són llars que a pesar d’estar treballant, la persona que aporta el salari és insuficient, i en moltes ocasions, no les afecten solament a elles; sinó que viuen en llars amb nens i nenes o persones dependents que veurien mi-llorada la seva situació econòmica si les condicions laborals del treball millores-sin. En el 43,9% de les llars en els que un adult ingressa diners provinent del tre-ball de la llar hi ha menors. Un 4,5% són llars monoparentals, pràcticament en la seva totalitat monomarentales. I podem anar més enllà en la bretxa, doncs apro-ximadament unes 6.000 dones de 65 anys que viuen soles i que necessiten seguir treballant, netejant o cuinant a altres llars per poder subsistir.

Millorar les condicions de vidaAmb alguns canvis podríem millorar les condicions de vida d’aquestes dones treballadores, fent una aposta decidida. Simplificant els tràmits de contractació i cotització. Per altre lloc incrementant les subvencions públiques de les cotitza-cions socials.

Implicaria igualar els drets laborals d’aquestes dones a la resta dels assa-lariats.



SALUT

Rooibos Estrella de OrienteIngredientes: Rooibos, trozos de man-zana, trozos de canela, cilantro, anís estrellado, trozos de naranja, cardamo-mo, pimienta rosa y clavo.

Manzanilla-Anís-RegalizRelaja el musculo intestinal, reduce los niveles de colesterol, nos ayuda a re-ducir los síntomas de estrés, diurética, favorece la expulsión de gases y reduce la hinchazón del aparato digestivo. Si padecemos de Hipertensión arterial nos hacemos esta infusión sin regaliz.

Hierba Luisa-BoldoTónico estomacal, evita flatulencias, digestiones lentas y pesadas, fortalece las mucosas del estómago y diurética.Las Infusiones ó Tés Depurativos pue-den ser con teína o sin teína, todos sus ingredientes nos ayudará a limpiar nuestro cuerpo de toxinas, son antioxi-dantes y diuréticos. Los depurativos con teína son aquellos que contienen té verde, té rojo y té blanco.

Té Verde-LimónEl té verde es el más depurativo de los tés y junto con el limón nos ayuda a al-calinizar nuestro cuerpo. El té Matcha es el más depurativo de los tés verdes.

Té Rojo con Frutas del BosqueEl té rojo refuerza el sistema inmunoló-gico, estimula la digestión, previene del colesterol y beneficia el trabajo hepá-tico; junto con las frutas del bosque lo hace más antioxidante.

Infusiones digestivas y depurativas ecologicasYa vemos en las calles las clásicas luces que nos anuncian la llegada de la Navidad y surgen emociones de todo tipo, y una de ellas es como organizaremos las comidas y cenas navideñas.

¿Qué podemos hacer para que nuestro sistema digestivo no sufra demasiado?Después de las comidas y cenas nos podemos tomar Infusiones y Tés digestivos, y por las mañanas para limpiar los excesos del día anterior Infusio-nes y Tés Depurativos; y al ser ecológicas sabemos que no contienen química y que son 100% efectivas.Las Infusiones Digestivas no contienen teína, todos sus ingredientes nos ayudará hacer una buena digestión, neutralizando la acidez estomacal y disminuyendo la flatulencia.

KUZU El Kuzu que tenemos en Espai Eco es una raíz de origen japonés de entre 5 y 10 años elaborada de forma tradicional. Favorece un buen nivel de flora intes-tinal y lubrifica los intestinos. En casos de úlcera de estómago, la capa gelati-nosa protege las paredes del estómago y ayuda a cicatrizar la úlcera. También se utiliza como relajante muscular y esti-mulante de la circulación sanguínea, aliviando la tensión muscular. Favorece la transpiración y alivia la fiebre. Las isoflavonas del kuzu relajan la tensión de los vasos sanguíneos por lo que reduce la presión arterial, alivia dolores de cabeza, zumbido en los oídos, cansancio ocular, insomnio, etc.En Espai Eco tenemos diferentes Infusiones y Tés ecológicos a granel o envasa-dos, te ayudamos a encontrar tu bienestar.

“Salud a Granel”

Té Blanco con Aloe VeraEl té blanco es el que aporta más nutrientes, disminuye el colesterol y es muy an-tioxidante. Si le añadimos un poco de Aloe vera ó sábila nos ayuda a combatir el estreñimiento y los problemas de colón.Y no se nos puede olvidar un gran aliado para nuestras digestiones que es el KUZU, que lo podemos tomar disuelto con agua o con las infusiones o tés.



GASTRONOMIA

Els àpats tradicionals pels Nadals d’arreu del Món

En qualsevol lloc on es celebri Nadal hi ha famílies que preparen les seves millors viandes i es reuneixen al voltant d’un taula.

Aquí us oferim una mostra de diferents plats que marquen les festes nadalenques.

ItàliaA Gènova es sol prendre els tortellini in brodo (tortellini amb brou), similars al brou de galets. També és habitual prendre capó, i un curiós plat que es diu cappont magro que és un guisat de verdures i peix. I per postres es menja monte bianco, fet amb castanyes.

FrançaA França la família es reuneix a la nit de Nadal i el dia vint-i-cinc per compartir delícies com el foie de canart, l’ànec, el salmó o el famosíssim bûche de Noël, un pastís de xocolate que imita un tronc. I a la festa de reis es consu-meix la Galette de rois, un pastís farcit

d’ametlles, que com el tortell s’amaga una sorpresa.

IrlandaEl dia 25 a la nit se sol fer un gran sopar. En ella no sol faltar un enorme gall dindi, amb un farciment secret que cada família fa a la seva manera, però que sol portar castanyes, pa, herbes i ceba. S’acompanya de pernil rostit, col llombarda, salsa de nabius, patates rostides i cols de Brussel·les. De postres, un púding de fruita seca macerada en cervesa Ginness preparats al bany maria diverses setmanes abans i es pot presentar banyat en brandi o nata fresca.

BrasilLa gran festa es el 24 a la nit. A Brasil és estiu, i per tant es pren molta fruita. També es sopa gall d’indi, acompanyat d’arròs amb panses i ou filat, que es ser-veix amb farofa, una farina de mandioca. En algunes llars se sol prendre pavé de xocolate, que és unes postres semblants a un mousse però de forma quadrada.

Mèxic

La celebració principal són les posades, reunions que es fan en els dies previs a Nadal. Els nens trenquen pinyates i es reparteixen fruites de l’estació, com jica-mas, tejocotes. Per Nadal s’ha començat a menjar gall dindi per influència dels veïns del nord, els Estats Units, encara que l’herència espanyola també pesa en plats com el bacallà a la biscaïna o el garrí.

ColòmbiaLa celebració és el 24. Els menjars típics d’aquesta època són la natilla- que no s’assemblen a les nostres, sinó que es preparen amb fècula de blat de moro i panel·la de canya de sucre-, els bunyols de formatge, els dolços de llet, la por-cella, les empanades i la marranada, una mena de la matança del porc d’Espanya però preparada a força de fregits.

EtiòpiaHo celebra el 7 de gener i és una festa

molt espiritual. A cada casa es cou un pa especial que es diu hebest o mul mul, segons la zona, que es cou amb fulles de banana i es reparteix als petits, que recorren tot el veïnat demanant-n’he. A vegades es sacrifica un xai o una gallina. El xai es rosteix amb un farciment dels seus propis menuts, i amb els pollas-tres es prepara el doro wat, un guisat tradicional de celebració, que es menja amb la anjera, els creps tradicionals que serveixen de pa.

Les FilipinesLa nit de Nadal es pren la nilagang, una sopa tradi-cional de vedella o pollastre que és gairebé un estofat. El matí del 25, després d’anar a l’església, els nens visiten als seus padrins i reben la seva benedicció amb un petó al front. En totes les cases cal menjar un trosset d’algun dels pastissos tradicionals, com el kala-may- d’arròs glutinós cuinat en llet de coco i sucre moreno-, el kalamay ube- de moniato cuit amb llet de coco- i el bibin-gka- d’arròs glutinós cuit en vainilla.



Una de les millors propostes per acomiadar l’any és sens dubte una de les celebracions més especials del mon, que a més a més compte amb nom propi: el

Hogmanay, el cap d’any escocès. Que es celebra en la capital escocesa.

Edimburg és una de les ciutats més especials d’Europa, és un lloc carregat d’encant, replet d’estrets carrerons empedrats, racons foscos que van ser escenari de las més terribles histories, preciosos edificis i jardins, amb una gran vida cultural i sobre tot, uns ciu-tadans increïblement agradables que acullen i donen la benvinguda tan sols submergir-te en ella.

Un clima força plujos, li aporta un encant i un aire misteriós i tenebrós, sobre tot al cap vespre, que sembla que la ciutat sigui presa pels fantasmes.

El Hogmanay o el cap d’any esco-cès, s’allarga durant de tres dies i dues nits i envaeix la ciutat amb un increïble desplegament de festivitats, costums ancestrals i noves tradicions que es conjuguen durant la celebració.

HistòriaEl Parlament va prohibir les celebra-cions nadalenques l’any 1647 degut a la seva vesant pagana, i va ser per aquest motiu que va adquirir especial rellevàn-cia aquesta celebració a Escòcia.

La prohibició va ser aixecada l’any 1660, però l’estricta església presbite-riana escocesa va continuar recoma-nant que no es celebressin els Nadals. De fet el dia de Nadal va ser laborable fins el 1958, així les festivitats de la Nit de Cap d’Any van assolir major protago-nisme.

Per tant, el Hogmanay les famílies es reunien al voltant de la taula carrega-da de menjars i un bon whisky i s’inter-canviaven els regals.

Una de les tradicions escoceses és, en el moment en que sonen les campa-nes “The Bells”, a mitja nit, es costum que la gent es doni les mans i cantin la cançó popular “Auld lang syne”, una peça tradicional escocesa basada en el poe-ma de Robert Burns que significa “pels vells temps”, rememora els temps pas-sats i proposa un brindis a la amistat.

OCI

El Cap d’any escocès, el Hogmanay. Edimburg

30 de desembre, Torchlight Procession, la Desfilada de les TorxesEl Hogmanay arranca el 30 de des-embre per la tarda amb el singular Torchlight Procession, la Desfilada de les Torxes, reminiscència dels víkings.Milers de persones es reuneixen en varis punts propers a la Royal Mile

duent torxes enceses, i poc a poc la processó desfila a ritme de percussions fins el parc de Holyrood, creant una cascada de foc que il·lumina els carres de la ciutat. Un cop arribats al parc, la desfilada es complementa amb un espectacle de focs artificials.

31 de desembre, Street Party Festa de la Nit de Nadal, com quasi tot a Edimburg, a pesar del clima, es celebra a l’aire lliure en el centre de la ciutat i congrega cada any a més de 80.000 persones.

En els carrers propers a Princes St s’ins-tal·len pantalles gegants, bars i escena-ris per on desfilen grups i artistes. Es el moment d’oblidar el fred i fondre’s amb la música. També és molt habitual visitar els diferents bars de la ciutat.Tanmateix, podem trobar a aquesta nit tant especial i màgica:

• Focs artificials a mitjanit. Per tal donar la benvinguda al nou any, que tenen lloc al davant del castell d’Edimburg i es poden veure de del recinte de Street Party o des de Calton Hill.

• Concert in the Gardens, te lloc als jardins privats de Princes St i actua algun grup de renom.

• Ceilidh Under the Castle, dansa tradicional dels pobles gaèlics, celebració típi-cament escocesa. Te lloc en un espai idíl·lic amb unes vistes espectaculars des d’on es poden veure els focs artificials, en un dels extrems dels jardins de Prin-ces St.

• Candlelit Concert, també es pot acabar l’any amb un concert de música clàssica a la llum de les espelmes a la catedral de St Giles.

1 de gener, The Loony DookEl nom d’aquesta tradició “loony” signi-fica “eixelebrat” y dook “bany”. Per tant, consisteix en que el primer dia de l’any, centenars de valents es disfressen i es banyen a les gèlides aigües del Firth of Forth a South Qeensferry, al costat pont Forth Rail Bridge.

També pots observar-ho des de la riba, si és que no t’atreu massa la idea, però sembla ser que tothom qui ho prova repeteix.I per donar la benvinguda a l’any nou del 1r de gener fins el 25, la nit de Bruns, Edim-burg s’il·lumina amb Message from the Skies, una instal·lació artística i literària. Consistent en que totes les nits es projecta, en algun lloc a l’aire lliure, un boci d’història de diversos escriptors. Una mostra més de per què Edimburg és una de les ciutats que estima i fomenta la cultura.

Celebració de Cap d’AnyQuin és el principal atractiu del Hogmanay d’Edimburg per que atregui a més de 100.000 visitants tots els anys?Doncs realment són molts els atractius, és una festa de llum i color principalment, tenen una desfilada de torxes, una multitudinària festa a l’aire lliure, actuacions als carrers, focs d’artifici, nits de ceilidh… i, sobre tot, tenen a una ciutat plena de màgia que acull al visitant amb els braços oberts.


319 de novembre de 2018

MODA

7 propuestas para los

7 días de la semana

La familia de Alfonso Ortega os desea unas muy Felices Fiestas y que no perdamos nunca la ilusión.

Alfonso Ortega moda joven

Avda. Generalitat, 53 - Tel. 93 718 92 92

Encuentra el equilibrio entre lo cómodo y más actual y que la moda no te incomode

FOTO

GRAF

ÍAS:

JORD

I PAL

LARE

S BA

RAS

LUNES

MARTES

MIÉRCOLES

JUEVES

VIERNES

SÁBADO

DOMINGO

Barberà,

BONES FESTES!

"Por un 2019 lleno de oportunidadespara nuestra ciudad"

Ana del FragoLa primera Secretaria del PSC de Barberà del Vallès,

Ana del Frago, ante 200 personas que se reunieron en

la tradicional paella socialista el pasado 18 de

noviembre, reflexionó sobre la situación de nuestra

ciudad y las nuevas oportunidades que se abren en el

próximo año electoral. Porque queremos a Barberà,

trabajaremos para recuperar la ilusión de su gente.

l’independent · contra los que pretenden romper españa y ante semejante despropósito no cabe...

Documents