l'aigua, un bé escàs

12

Upload: mark93bdn

Post on 15-Nov-2014

3.968 views

Category:

Education


1 download

DESCRIPTION

Powerpoint sobre l'escasetat de l'aigua a la Terra.

TRANSCRIPT

Page 1: L'aigua, un bé escàs
Page 2: L'aigua, un bé escàs

La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a

tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran. la balena més gran.

Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant

els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total

forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers

vius que viuen als continents.vius que viuen als continents. No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si

fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.alterada a causa del mal ús i de la contaminació.

Page 3: L'aigua, un bé escàs

La reserva hidràulica catalana ha augmentat aquesta setmana La reserva hidràulica catalana ha augmentat aquesta setmana només en 119 hectómetros cúbics (0,2 per cent més).només en 119 hectómetros cúbics (0,2 per cent més).

A Girona les pluges van arribar a registrar 99 litres por metre A Girona les pluges van arribar a registrar 99 litres por metre quadrat. quadrat.

Aquesta setmana, la conca que més ha perdut és la del Ebre Aquesta setmana, la conca que més ha perdut és la del Ebre amb 33 hm3 menos, mentres que la del Duero ha augmentat en amb 33 hm3 menos, mentres que la del Duero ha augmentat en

60 hm3. 60 hm3. Més de 3.000 hm3 que l’año pasatMés de 3.000 hm3 que l’año pasat

L’any pasat per aquestes dates els embalsos almatzemaven L’any pasat per aquestes dates els embalsos almatzemaven 30.731 hm3, i la mitja de la dècada per el dia d’avui es de 30.731 hm3, i la mitja de la dècada per el dia d’avui es de

34.037 hm3, segons dades del Ministeri de Medi Ambient. La 34.037 hm3, segons dades del Ministeri de Medi Ambient. La conca del Segura està al 12,8 per cent de la seva capacitat, la conca del Segura està al 12,8 per cent de la seva capacitat, la

del Júcar al 21,4 per cent, la conca del Sur (27,7), la del del Júcar al 21,4 per cent, la conca del Sur (27,7), la del Guadalquivir (40,8 por ciento) i la conca del Tajo (43). Guadalquivir (40,8 por ciento) i la conca del Tajo (43).

Per el contrario, les conques internes del País Vasco son les Per el contrario, les conques internes del País Vasco son les que registren majors reserves amb el 95,2 per cent de la seva que registren majors reserves amb el 95,2 per cent de la seva capacidat, seguides de la resta del Pais Vasc (87,3 por ciento), capacidat, seguides de la resta del Pais Vasc (87,3 por ciento), Asturies i Cantabria (67,9 por ciento), la conca del Ebre (60,5 Asturies i Cantabria (67,9 por ciento), la conca del Ebre (60,5 per cent), sur de Galicia i nort de Lleó (59 per cent), Galicia per cent), sur de Galicia i nort de Lleó (59 per cent), Galicia

Costa (58), la conca del Guadiana Castilla-La Manxa i Costa (58), la conca del Guadiana Castilla-La Manxa i Extremadura (57,3 per cent), Duero (52,2 per cent), Guadiana Extremadura (57,3 per cent), Duero (52,2 per cent), Guadiana

Huelva (52,2 per cent) i les conques internes de Catalunya Huelva (52,2 per cent) i les conques internes de Catalunya (51,2 per cent). (51,2 per cent).

Les precipitacions han sigut abundants aquesta setmana en Les precipitacions han sigut abundants aquesta setmana en tota la Península y la máxima es va registrar en Girona amb 99 tota la Península y la máxima es va registrar en Girona amb 99

litres per metre quadrat.litres per metre quadrat.

Page 4: L'aigua, un bé escàs

L’aigua que hi ha a Catalunya es potable, la L’aigua que hi ha a Catalunya es potable, la gran part, excepte alguns rius que estan gran part, excepte alguns rius que estan contaminats ja sigui per els animals que contaminats ja sigui per els animals que

defequen o per les indústries properes que defequen o per les indústries properes que tendeixen a tirar a l’aigua els residus de les tendeixen a tirar a l’aigua els residus de les

seves produccions.seves produccions.L’aigua del subsòl és totalment potable, ja que L’aigua del subsòl és totalment potable, ja que

els núvols la han depurat i llavors es apta per el els núvols la han depurat i llavors es apta per el nostre consum. Igual passa amb la d’alguns riusnostre consum. Igual passa amb la d’alguns rius

Page 5: L'aigua, un bé escàs

Les conques internesLes conques internesCorresponen als rius Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Corresponen als rius Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes, i les Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes, i les

rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia.del riu de la Sénia.

El conjunt de conques internes està dividit en 28 unitats El conjunt de conques internes està dividit en 28 unitats hidrològiques, conques, subconques o conjunt de les hidrològiques, conques, subconques o conjunt de les

conques petites, que ocupen una superfície de 16.600 km², conques petites, que ocupen una superfície de 16.600 km², és a dir el 52% del territori de Catalunya, i inclouen 634 és a dir el 52% del territori de Catalunya, i inclouen 634

municipis.municipis.Aquestes conques constitueixen el districte de conca Aquestes conques constitueixen el districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya, són competència hidrogràfica o fluvial de Catalunya, són competència

exclusiva de la Generalitat i la seva gestió està encomanada exclusiva de la Generalitat i la seva gestió està encomanada a l'Agència Catalana del'Aigua.a l'Agència Catalana del'Aigua.

Les conques intercomunitàries i internacionalsLes conques intercomunitàries i internacionalsLes conques intercomunitàries estan integrades per la part Les conques intercomunitàries estan integrades per la part

catalana de les conques dels rius Ebre i Xúquer,en els catalana de les conques dels rius Ebre i Xúquer,en els termes establerts per la legislació vigent. La Garona forma termes establerts per la legislació vigent. La Garona forma

part d'una conca internacional.part d'una conca internacional.Ocupen una superfície d'uns 14.000 km², és a dir, el 48% del Ocupen una superfície d'uns 14.000 km², és a dir, el 48% del

territori català, i inclouen 312 municipis.territori català, i inclouen 312 municipis.La gestió de les conques intercomunitàries és compartida La gestió de les conques intercomunitàries és compartida

amb els organismes de conca als quals pertanyen: la amb els organismes de conca als quals pertanyen: la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la Confederació Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la Confederació

Hidrogràfica del Xúquer. El riu Garona es gestiona en la Hidrogràfica del Xúquer. El riu Garona es gestiona en la part catalana de la seva conca, de forma compartida entre part catalana de la seva conca, de forma compartida entre

l'Agència i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.l'Agència i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.Aquest conjunt de conques, al marge de les Aquest conjunt de conques, al marge de les

característiques especials que es plantegen en l'àmbit de característiques especials que es plantegen en l'àmbit de les aigües subterrànies i litorals, passa a ser subjecte les aigües subterrànies i litorals, passa a ser subjecte

principal en la gestió del cicle integral de l'aigua.principal en la gestió del cicle integral de l'aigua.

Page 6: L'aigua, un bé escàs
Page 7: L'aigua, un bé escàs

Però inconscientment de vegades tirem papers a terra, que el vent s'emporta i acaben, potser, surant en la platja o Però inconscientment de vegades tirem papers a terra, que el vent s'emporta i acaben, potser, surant en la platja o en la mar. Un altre exemple: No us heu deixat mai una aixeta oberta o simplement gotejant? Si així i tot encara dieu en la mar. Un altre exemple: No us heu deixat mai una aixeta oberta o simplement gotejant? Si així i tot encara dieu que no és que mentiu perquè a tots ens ha passat alguna vegada, inconscient o conscientment. En aquest treball que no és que mentiu perquè a tots ens ha passat alguna vegada, inconscient o conscientment. En aquest treball anem a parlar sobre els problemes de l'aigua, concretament de la desertització, de la contaminació i del problema anem a parlar sobre els problemes de l'aigua, concretament de la desertització, de la contaminació i del problema futur. Esperem que aquesta redacció us pugui convèncer del gran error que cometem malgastant i contaminant el futur. Esperem que aquesta redacció us pugui convèncer del gran error que cometem malgastant i contaminant el

bé que permet la vida a la terra: L'aigua.bé que permet la vida a la terra: L'aigua.Per si no ho sabeu, el significat de la paraula desertització és el següent:Per si no ho sabeu, el significat de la paraula desertització és el següent: Terme que s'aplica a la degradació de les Terme que s'aplica a la degradació de les

terres en zones seques, deguda a la manca d'aigua, al canvi climàtic i, sobretot, a l'impacte humà sobre la terres en zones seques, deguda a la manca d'aigua, al canvi climàtic i, sobretot, a l'impacte humà sobre la vegetació i l'ambient.vegetació i l'ambient. La desertització ha sigut identificada com una sèrie de processos que afecten a totes les La desertització ha sigut identificada com una sèrie de processos que afecten a totes les

zones seques del món. Aquests processos incideixen l'erosió per l'aigua i el vent, la desertització va ser el primer zones seques del món. Aquests processos incideixen l'erosió per l'aigua i el vent, la desertització va ser el primer problema ambiental que va ser considerat com un caràcter global. En tot el món són coneguts prop de 3950 problema ambiental que va ser considerat com un caràcter global. En tot el món són coneguts prop de 3950 milions de casos afectats per aquest factor, en la seva major part en forma de vegetació degradada en terres milions de casos afectats per aquest factor, en la seva major part en forma de vegetació degradada en terres

empleades per al pasturatge. Hi ha diverses causes, com per exemple l'anomenat sobrepasturatge. Aquesta causa empleades per al pasturatge. Hi ha diverses causes, com per exemple l'anomenat sobrepasturatge. Aquesta causa és el resultat de mantenir massa ramat a una zona dedicada a aquest. Si la excessiva pressió del pasturatge és el resultat de mantenir massa ramat a una zona dedicada a aquest. Si la excessiva pressió del pasturatge continua, la pèrdua de la coberta vegetal serà inevitable; i aquesta pot portar a l'erosió del sòl i la formació continua, la pèrdua de la coberta vegetal serà inevitable; i aquesta pot portar a l'erosió del sòl i la formació

irremeiable de la zona en un desert passat temps. Altres causes, freqüentment eludides, pel que fa a l'impacte irremeiable de la zona en un desert passat temps. Altres causes, freqüentment eludides, pel que fa a l'impacte humà són la sobreexplotació i l'erosió amb la tala abusiva de la vegetació, sense contar els incendis provocats pel humà són la sobreexplotació i l'erosió amb la tala abusiva de la vegetació, sense contar els incendis provocats pel

ser humà. La sobreexplotació es produeix per l'acurtament dels períodes en que les terres queden lliures dels ser humà. La sobreexplotació es produeix per l'acurtament dels períodes en que les terres queden lliures dels cultius o per l'ús de tècniques mecàniques que produeixen una pèrdua generalitzada de terra. L'erosió per la tala cultius o per l'ús de tècniques mecàniques que produeixen una pèrdua generalitzada de terra. L'erosió per la tala abusiva de la vegetació és provocada, com el seu nom indica, per la tala indiscriminada d'arbres per l'elaboració abusiva de la vegetació és provocada, com el seu nom indica, per la tala indiscriminada d'arbres per l'elaboració de paper, mobles i altres productes i per crear zones dedicades a l'agricultura i la pastura de ramat. Però el cas de paper, mobles i altres productes i per crear zones dedicades a l'agricultura i la pastura de ramat. Però el cas més greu de desertització per aquesta causa és anomenat més greu de desertització per aquesta causa és anomenat “crisis de la llenya”, “crisis de la llenya”, característica de moltes terres característica de moltes terres

seques dels països en desenvolupament. Els incendis provocats pel ser humà poden ser involuntaris o voluntaris, seques dels països en desenvolupament. Els incendis provocats pel ser humà poden ser involuntaris o voluntaris, però moltes vegades es diu que un bosc s'ha incendiat accidentalment i és mentida. Açò es deu a l'interès de però moltes vegades es diu que un bosc s'ha incendiat accidentalment i és mentida. Açò es deu a l'interès de moltes empreses dedicades a la fusta, ja que la fusta cremada els serveix igual cremada que viva, i d'aquesta moltes empreses dedicades a la fusta, ja que la fusta cremada els serveix igual cremada que viva, i d'aquesta

manera no els poden prohibir el dret d'apropiar-se'n, ja que eixa fusta ja no li serveix a ningú més. La salinització manera no els poden prohibir el dret d'apropiar-se'n, ja que eixa fusta ja no li serveix a ningú més. La salinització és un dels exemples més clars de desertització ocasionada per l'home, i afecta a quasi una cinquena part de totes és un dels exemples més clars de desertització ocasionada per l'home, i afecta a quasi una cinquena part de totes

les terres de regadiu d'Austràlia i dels Estats Units; i un terç de les de països com Egipte i Pakistan; En Iraq la les terres de regadiu d'Austràlia i dels Estats Units; i un terç de les de països com Egipte i Pakistan; En Iraq la proporció és d'un 50%. Aquest factor significa la excessiva concentració de sals en les terres irrigades, i açò proporció és d'un 50%. Aquest factor significa la excessiva concentració de sals en les terres irrigades, i açò

afecta adversament al rendiment dels cultius i pot arribar a matar a les plantes i fer la terra estèril.afecta adversament al rendiment dels cultius i pot arribar a matar a les plantes i fer la terra estèril.

Page 8: L'aigua, un bé escàs

Els mecanismes socials desenvolupats per pobles dedicats a la pastura , que porten moltes generacions Els mecanismes socials desenvolupats per pobles dedicats a la pastura , que porten moltes generacions criant ramats de pastura en les terres seques, solen impedir el sobrepasturatge abans de que es produeixi criant ramats de pastura en les terres seques, solen impedir el sobrepasturatge abans de que es produeixi la degradació mediambiental. S'ha arribat a esperar massa de les solucions tècniques als problemes de la degradació mediambiental. S'ha arribat a esperar massa de les solucions tècniques als problemes de desertització. Les dificultats a les que s'enfronten les comunitats que viuen en àrees seques estan desertització. Les dificultats a les que s'enfronten les comunitats que viuen en àrees seques estan relacionades amb el creixement de la població i en factors socials, econòmics i polítics. L'importància dels relacionades amb el creixement de la població i en factors socials, econòmics i polítics. L'importància dels factors no físics a l'hora d'afavorir l'ús no sostenible dels recursos de les terres seques queda il·lustrat pel factors no físics a l'hora d'afavorir l'ús no sostenible dels recursos de les terres seques queda il·lustrat pel cas de les “cas de les “Grans PlanuresGrans Planures”. Al començament de la dècada dels anys setanta, degut al contacte de les ”. Al començament de la dècada dels anys setanta, degut al contacte de les grans exportacions a l'antiga Unió Soviètica es va emprendre l'explotació de grans extensions de terra grans exportacions a l'antiga Unió Soviètica es va emprendre l'explotació de grans extensions de terra marginal per al cultiu del blat. Quan la sequera aplega a la zona en 1975 tornaren a veure's grans marginal per al cultiu del blat. Quan la sequera aplega a la zona en 1975 tornaren a veure's grans tempestes de pols. Fins ací la informació sobre la desertització, ara passem al següent apartat, la tempestes de pols. Fins ací la informació sobre la desertització, ara passem al següent apartat, la contaminació de les aigües.contaminació de les aigües.

L'aigua en el nostre país és el principal limitant de la productivitat vegetal. L'aigua subterrània que està L'aigua en el nostre país és el principal limitant de la productivitat vegetal. L'aigua subterrània que està contaminada per l'agricultura, la indústria i els urbanismes incideix en els aqüífers. La contaminació contaminada per l'agricultura, la indústria i els urbanismes incideix en els aqüífers. La contaminació agrícola de nitrats també ha arribat als pobles i ciutats on vivim, fent que no es puga beure pel perill agrícola de nitrats també ha arribat als pobles i ciutats on vivim, fent que no es puga beure pel perill d'agafar diverses malalties. Aquest problema és un greu motiu de preocupació, ja que ens afecta a tots. Hi d'agafar diverses malalties. Aquest problema és un greu motiu de preocupació, ja que ens afecta a tots. Hi ha diversos tipus de contaminació pels que s'hem de preocupar: la contaminació industrial. No s'exerceix ha diversos tipus de contaminació pels que s'hem de preocupar: la contaminació industrial. No s'exerceix el degut control el destí dels efluents industrials i el seu tractament previ. Això provoca una contaminació el degut control el destí dels efluents industrials i el seu tractament previ. Això provoca una contaminació dels rius i de les costes properes. Un altre tipus de contaminació és la contaminació biològica. És dels rius i de les costes properes. Un altre tipus de contaminació és la contaminació biològica. És provocada per la evacuació incontrolada dels residus urbans, o pels defectes o trencament del sistema provocada per la evacuació incontrolada dels residus urbans, o pels defectes o trencament del sistema d'eliminació. Sols el 50% dels municipis valencians depuren les aigües residuals i majoritàriament de d'eliminació. Sols el 50% dels municipis valencians depuren les aigües residuals i majoritàriament de forma incompleta, creant el risc potencial de contaminació. També hi ha contaminació per residus sòlids forma incompleta, creant el risc potencial de contaminació. També hi ha contaminació per residus sòlids urbans. Els vessadors dels residus sòlids urbans son fonts puntuals de contaminació perquè els lixiviats urbans. Els vessadors dels residus sòlids urbans son fonts puntuals de contaminació perquè els lixiviats poden infiltrar-se fins els aqüífers subjacents. És freqüent trobar aquests tipus d'abocadors en els llits poden infiltrar-se fins els aqüífers subjacents. És freqüent trobar aquests tipus d'abocadors en els llits dels rius de funcionament esporàdic o en les àrees deprimides d'elevada permeabilitat. Aquests dels rius de funcionament esporàdic o en les àrees deprimides d'elevada permeabilitat. Aquests abocadors són cada vegada més nombrosos i augmenten la preocupació de la gent que viu prop abocadors són cada vegada més nombrosos i augmenten la preocupació de la gent que viu prop d'aquestes zones.d'aquestes zones.

La contaminació radioactiva n'és un altra. En aquesta no sembla ser alt el risc de contaminació natural La contaminació radioactiva n'és un altra. En aquesta no sembla ser alt el risc de contaminació natural perquè son escasses les localitats on existeixen mineralitzacions amb component radioactiu. Però la perquè son escasses les localitats on existeixen mineralitzacions amb component radioactiu. Però la possibilitat de fugues radioactives a centrals nuclears representa un clar perill de pluja àcida i gasos possibilitat de fugues radioactives a centrals nuclears representa un clar perill de pluja àcida i gasos tòxics, a més, l'aigua dels rius d'aquestes zones no tornarien a ser potables.tòxics, a més, l'aigua dels rius d'aquestes zones no tornarien a ser potables.

Page 9: L'aigua, un bé escàs
Page 10: L'aigua, un bé escàs

Davant la sequera que assola les nostres terres i la possibilitat que el proveïment Davant la sequera que assola les nostres terres i la possibilitat que el proveïment d'aigua potable no pugui arribar a tots en totes les circumstàncies i de manera d'aigua potable no pugui arribar a tots en totes les circumstàncies i de manera totalment acceptables, s"estan llançant, una vegada més, licitacions contra l'aigua totalment acceptables, s"estan llançant, una vegada més, licitacions contra l'aigua que es consumeix per al reg. Davant aquestes injustes acusacions és convenient que es consumeix per al reg. Davant aquestes injustes acusacions és convenient recordar que l"agricultor/ramader no consumeix l'aigua per a ell sinó que ho recordar que l"agricultor/ramader no consumeix l'aigua per a ell sinó que ho transforma en aliments.transforma en aliments.

En aquest context, una organització professional agrària ha dut a terme un estudi En aquest context, una organització professional agrària ha dut a terme un estudi a través del qual s'arriba a afirmar que Espanya, sense contar amb l"aigua de pluja a través del qual s'arriba a afirmar que Espanya, sense contar amb l"aigua de pluja directa en els nostres camps, necessita una reserva estratègica d"aigua per a directa en els nostres camps, necessita una reserva estratègica d"aigua per a produir menjar de 25.000 hm3/any.produir menjar de 25.000 hm3/any.

En el mateix estudi es calcula la quantitat d'aigua necessària per a la producció de En el mateix estudi es calcula la quantitat d'aigua necessària per a la producció de l"aliment diari per a cada espanyol, aquesta arriba a 1.452 litres per habitant i dia.l"aliment diari per a cada espanyol, aquesta arriba a 1.452 litres per habitant i dia.

Cal considerar, a més, que en aquests moments comença a haver problemes de Cal considerar, a més, que en aquests moments comença a haver problemes de desproveïment mundial de cereals. El risc d'escassesa d'aliments en els pròxims desproveïment mundial de cereals. El risc d'escassesa d'aliments en els pròxims 20 anys és tan agut que els polítics, científics i agricultors, han de posar-se ja a 20 anys és tan agut que els polítics, científics i agricultors, han de posar-se ja a buscar solucions.buscar solucions.

La necessitat d"aigua per a l'agro és importantíssima i penso que és vital intentar La necessitat d"aigua per a l'agro és importantíssima i penso que és vital intentar fer reflexionar a l'opinió pública i a l'administració per a canviar la sensibilitat cap fer reflexionar a l'opinió pública i a l'administració per a canviar la sensibilitat cap a les obres hidràuliques, abans que sigui tard, tan importants per a donar de a les obres hidràuliques, abans que sigui tard, tan importants per a donar de menjar a la societat mundial.menjar a la societat mundial.

Page 11: L'aigua, un bé escàs

Perquè la gent segueix creient que hi ha molta aigua al món, Perquè la gent segueix creient que hi ha molta aigua al món, quan veuen els anuncis a la televisió se’n adonen que l’aigua quan veuen els anuncis a la televisió se’n adonen que l’aigua es un bé escàs, pero se’n obliden i quan es renten les dents, es un bé escàs, pero se’n obliden i quan es renten les dents,

les mans o es dutxen, la malgasten massa.les mans o es dutxen, la malgasten massa.Per desgràcia, el preu de l’aigua continua pujant ja que cada Per desgràcia, el preu de l’aigua continua pujant ja que cada vegada hi ha menys, tot i aixi les pluges fan que es mantingui vegada hi ha menys, tot i aixi les pluges fan que es mantingui

el nivell d’aigua potable al planeta.el nivell d’aigua potable al planeta.

Page 12: L'aigua, un bé escàs