l’aigua a · pdf fileconeixement dels rius de girona i treball del tema de les...

L’AIGUA A GIRONA. 1 �

�

Servei Municipal d’Educació | La Caseta - Serveis Educatius�C. Ciutadans, 3 | Tel. 972 221 866 | A/e: [email protected] | www.girona.cat/caseta�

L’AIGUA A GIRONA Informació per al professorat L’aigua té una importància evident a les nostres vides i al nostre entorn. Durant els primers mesos del 2008, a causa de la seva escassetat, ha estat la primera notícia a tots els mitjans de comunicació. Us proposem treballar el tema de l’aigua, plantejant-lo inicialment de manera general (característiques de l’aigua, on la podem trobar, el cicle de l’aigua...) per continuar centrant el tema a la ciutat de Girona (el cicle de l’aigua a la nostra ciutat, els nostres rius, història de l’aigua a Girona, les inundacions...) Objectius . Conèixer quin és el cicle de l’aigua a Girona. D’on ve l’aigua que consumim, com és canalitzada i tractada, i on va després de ser utilitzada. . Investigar sobre el paper de l’aigua en la història de la nostra ciutat. . Adonar-se de la complexitat de la gestió de l’aigua. . Reflexionar i prendre actituds conscients i responsables per l’estalvi d’aigua. Guió de l’activitat . Per introduir el tema plantegem treballar el concepte i les característiques de l’aigua. Suggerir als alumnes que busquin o pensin una definició d’aigua, quines característiques i quina composició química té l’aigua. Treballar-ho a partir de les fitxes: Fitxa 1 Què és l’aigua? Fitxa 2 Un compost molt especial: òxid de dihidrògen . Per tal de reflexionar sobre la quantitat d’aigua al nostre planteta, el percentatge que en podem utilitzar i, en general, la importància de l’aigua, plantegem treballar amb les següents fitxes: Fitxa 3. El cicle natural de l’aigua Fitxa 4. L’aigua al nostre planeta Fitxa 5. L’aigua al cos humà Fitxa 6. Circulació de l’aigua al cos humà . Iniciem l’estudi de l’aigua en el context de la ciutat de Girona. Proposem el Power Point L’aigua a través del temps a Girona, com a introducció històrica de la necessitat de viure a prop de l’aigua. . Coneixement dels rius de Girona i treball del tema de les inundacions, a través de les fitxes: Fitxa 7. Els rius de Girona Fitxa 8. El riu Ter Fitxa 9. El Ter i l’Onyar

L’AIGUA A GIRONA. 2 �

�


. Treballar el procés de potabilització, consum i tractament posterior. Prèviament a la realització de les fitxes sobre quin és el procés de tractament de l’aigua abans de consumir-la, proposem la visita a la planta potabilitzadora de Montfullà, o bé que els alumnes puguin tenir informació complementària: . fulletó Fem Ciutat. L’aigua potable. La planta potabilitzadora . Power Point. L’aigua potable. La planta potabilitzadora d’aigua (Montfullà). http://streaming.ajgirona.org:9090/pptdevesa/potabilitzadora.pps Proposem les següents fitxes: Fitxa 10. D’on ve l’aigua que consumim a Girona. Fitxa 11. La planta potabilitzadora Dues pràctiques de laboratori, les instruccions de les quals les trobareu a la mateixa fitxa: Fitxa 12. Assaig de floculació Fitxa 13. Construcció d’un filtre de sorra . A través de l’anàlisi dels consums domèstics, reflexionar sobre les actituds d’estalvi. Fitxa 14. L’aigua que consumim a casa Fitxa 15. La Factura de l’aigua Fitxa 16. Estalvi d’aigua Una vegada treballat el tema dels consums domèstics, plategem breument altres consums: Fitxa 17. Consums. . Proposem que els alumnes puguin tenir informació del procés de depuració d’aigües residuals abans de plantejar les fitxes de treball. La informació pot ser: . Fulletó Fem Ciutat. Les aigües residuals. La planta depuradora. Realització de les fitxes: Fitxa 18. Les aigües residuals Fitxa 19. La depuradora Una vegada conegut tot el camí de l’aigua i els diferents processos, proposem acabar amb la fitxa 20. El cicle humanitzat de l’aigua com a resum final.

�

�


L’AIGUA A GIRONA (Fitxes alumnes)

L’AIGUA A GIRONA. F 1 �

�


1- QUÈ ÉS L’AIGUA • Intenta definir què és l’aigua. • A la següent sopa de lletres i números, busca conceptes relacionats amb l’aigua. R E C U R S L I M I T A T P Q 2 V M A I E P F G H K R M L A E O H J D Y P S V E U V S S Q Z 2 E U O 2 L R W U I A P I N O X Y B H A E O A D C O F A R Q T A S M X I L A S U F T G E L M R T O L B Z E M N P I T R D E S B X A F S A S T W C I H U V E J T L R Y D I S S O L V E N T E O U S D E F L N 2 O L G A N 2 C I O U P Y J K M L R E A S E L 2 R I V A P O R I W L U R T A Q U H Z U S I C X P R •�L’aigua pura és incolora, inodora i insípida. Què volen dir aquestes paraules? • Però en trobem d’aigua pura a la natura? Per què?


�


2- UN COMPOST MOLT ESPECIAL: ÒXID DE DIHIDRÒGEN En una enquesta que es va realitzar a alumnes de batxillerat dels Estats Units se’ls explicava que una substància anomenada òxid de dihidrògen havia causat la destrucció de boscos i la mort de moltes persones al món, entre altres desgràcies. Es donava una llista dels efectes que podia tenir aquesta substància: - Provoca transpiració excessiva. - És el component principal de la pluja àcida. - Pot provocar cremades greus en estat gasos. - La inhalació accidental pot ser mortal. - És un dels principals elements que contribueixen a l’erosió. - Redueix l’efectivitat dels frens en els cotxes. - Pot dissoldre ions de metall, especialment en presència de sal. Es demanava si tenint en compte aquestes dades, el seu ús havia de ser prohibit. • Llegeix amb atenció les característiques d’aquesta substància. De quina substància s’està parlant?


�



�


• A l’esquema anterior, senyala amb fletxes el camí que segueix l’aigua en el seu cicle. • Explica breument el significat dels següents fenòmens i escriu-los en el lloc de l’esquema on correspongui. 1. EVAPORACIÓ 2. TRANSPIRACIÓ 3. CONDENSACIÓ 4. INFILTRACIÓ 5. PRECIPITACIÓ


�


4- L’AIGUA AL NOSTRE PLANETA Quanta aigua tenim actualment i com està repartida en el planeta.


�


• Ordena de major a menor els diferents llocs on trobem aigua al nostre planeta segons el tant per cent que hi ha i escriu quins d’aquests llocs ens proporcionen aigua que podem utilitzar.

LLOC % Utilitzable per al consum humà

• D’aquests 1.350 milions de Km3 d’aigua que hi ha al planeta, quina quantitat és aigua que podem utilitzar?


�


5- L’AIGUA AL COS HUMÀ Els organismes vius depenen de l’aigua, és necessària per al seu funcionament i forma part de l’estructura interna dels éssers vius: el contingut d’aigua d’un enciam és del 95%, d’una patata el 80%, d’un cuc de terra el 87 %. Pel que fa a l’aigua del cos humà, quan naixem el nostre cos està format per un 80% d’aigua i a mesura que creixem aquest percentatge es redueix fins el 60%. Per tant l’aigua suposa més de la meitat del pes del nostre cos. • Quant peses? • Si saps que el 60% del pes del teu cos és aigua, quina quantitat de quilos és aigua? L’aigua en el cos humà està repartida segons les necessitats i funcions que han de realitzar els diferents components. • A partir de les següents dades fes un gràfic comparatiu del % d’aigua que contenen aquests diferents components del nostre cos. Nervis 84 % Ronyons 80 % Cor 77 % Plasma sang 91 % Fetge 73 % Pulmons 80 % Saliva 99,5 % Teixit adipós 30 % Esquelet 33 % Pell 71% (segons Bénézech, 1973)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Nervis

Cor

Fetge

Saliva

Esquelet

Ronyons

Plasm

a sang

Pulm

ons

Teixit adipós

Pell

% a

igua


�


• Quins són els dos components amb menys percentatge d’aigua? • Quins són els dos components amb més percentatge d’aigua? • Quin d’aquests percentatges et sorprèn més? Per què? • Indica quines de les següents frases són certes:

� Una funció bàsica de l’aigua és regular la temperatura del nostre cos. Amb la transpiració, quan suem, mantenim la temperatura corporal constant.

� L’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni que es fa durant la respiració es fa sense presència d’aigua.

� Als ronyons es filtren les substàncies perjudicials per a l’organisme que es troben a la sang, que s’eliminaran per l’orina. L’orina és en un 95% aigua.

� A les nostres articulacions, no hi ha presència d’aigua. En aquest cas l’aigua seria perjudicial per la fricció que s’hi produeix.

� La sang és el medi per on viatgen els nutrients cap a tots els òrgans i cèl·lules del cos. Un dels components de la sang és el plasma, que és el responsable que la sang sigui líquida. El 91 % del plasma és aigua.

� L’aigua és el medi on es realitzen les reaccions químiques que possibiliten, per exemple, la contracció muscular.


�


6- CIRCULACIÓ D’AIGUA AL COS HUMÀ. Balanç diari i circulació d’aigua al cos humà: ENTRADA: 1. Aport extern:

Aliments..............................750 ml Beguda..............................1.450 ml

2. Aport intern: Aigua produïda metabólicament 150-250 ml

TOTAL: 2.350-2.450 ml

SORTIDA: 1. Cutània: suor..............................100 ml pell...............................350 ml 2. Eliminació pulmonar..................350 ml 3. Excrements................................200 ml 4. Orina........................................1.400 ml TOTAL: 2.400 ml (= 876 l/any)

(segons Guyton 1977) Menú d’un dia: ESMORZAR: Llet........................................ 250 cc Formatge............................... 50 g Pa.......................................... 100 g

BERENAR: Pa................................................... 100 g Pernil dolç ...................................... 50 g

DINAR: Arròs....................................... 100 g Carn vedella........................... 150 g Amanida(enciam)................... 100 g Fruita (taronja)........................ 100 g

SOPAR Verdura (broquil).............................. 200 g Peix ................................................. 200 g Iogurt................................................ 50 g

Aigua per 100 grams d’aliment: Llet de vaca 87,5 g Formatge 65 g Pa 36 g Arròs 12 g Carn vedella 60 g Fruita (taronja) 87 g Pernil dolç 48 g Verdura (broquil) 90 g Peix 80 g Iogurt 90 g Enciam 95 g


�


• Amb les dades anteriors calcula el contingut d’aigua que correspon a una alimentació com aquesta. • Calcula també quanta aigua de beguda caldrà perquè sigui equilibrat el balanç diari d’aigua.


�


7- ELS RIUS DE GIRONA Pots buscar documentació dels rius de Girona i també de les rieres i sèquies. Tot seguit trobaràs una petita informació de cada un dels rius que han portat a anomenar Girona “la ciutat dels quatre rius”. El Ter és el riu més important de la xarxa Pirineu-Mediterrània. Neix a Ull de Ter, al Ripollès, i desemboca a la platja de Pals després d’un recorregut de 208 Km de salvar un desnivell de 2.400 m. Té un règim nivopluvial, ara bé cal tenir en compte que la construcció dels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral ha modificat notablement aquest règim natural i ha fet que el Ter sigui actualment un riu amb un cabal molt regulat. Al seu pas per Girona rep les aportacions dels altres tres rius gironins, l’Onyar, el Güell i el Galligants. L’Onyar neix a Brunyola, a la Selva, i drena el vessant oriental de les Guilleries, la part mes septentrional del vessant de la serralada litoral i el vessant occidental de les Gavarres. Ja dins la ciutat de Girona rep el Galligants i, fins el 1968, el Güell, el qual a partir d’aquesta data fou canalitzat i desviat directament al Ter. El Güell neix a Aiguaviva del Gironès, als peus del turó de Montfullà. De recorregut curt (13,5 Km), fins al 1968 anava a desembocar perpendicularment a l’Onyar, quasi davant de la desembocadura del Galligants. Les periòdiques inundacions van ser el motiu pel qual fou canalitzat i desviat per anar a desembocar al Ter. El Galligants recull les aigües de la muntanya dels Àngels, de Vilarroja i de la serra de Sant Miquel per anar a desembocar a l’Onyar, en l’espai situat entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants. De recorregut extremadament curt, la major part de l’any no porta aigua però en èpoques de fortes pluges pot arribar a portar un cabal no gens menyspreable. (Extret de: Anna Ribas, Les inundacions a Girona, col·lecció patrimoni cultural, Ajuntament de Girona, Institut d’Estudis Gironins, 2006. ) • Quins embassaments han modificat el cabal del riu Ter? • Quan plovia molt, el Ter augmentava molt el seu cabal?

� Sí, perquè no hi havia preses que regulessin el seu cabal.

� No, perquè l’aigua marxava més depressa. • Què passava a la desembocadura de l’Onyar?

� S’ajuntaven les aigües de l’Onyar i del Ter i se’n anaven riu avall.

� Que el Ter feia de barrera a l’Onyar , fent recular l’aigua i desbordant-lo sobre Girona.

� Que a la desembocadura es produïa un llac molt conegut pels gironins.


�


• Assenyala, amb fletxes, la direcció de l’aigua en els quatres rius

• Actualment, on desemboca el riu Güell? • Assenyala-ho en el mapa.


�


8- EL RIU TER • Amb les dades de la taula següent, fes un gràfic del perfil longitudinal del riu Ter.

MUNICIPI ALÇADA (m) DISTANCIA RECORREGUDA (Km)

Ull de Ter 2425 0 Set Cases 1450 12 Camprodon 900 24 Ripoll 650 57 Torelló 500 79 Vilanova de Sau 350 120 Amer 175 144 Girona 75 171 Bordils 50 183 Torroella de Montgrí 0 208

Alçada (m)

0100200300400500600700800900

1000110012001300140015001600170018001900200021002200230024002500

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220

Distància (Km)

• En aquest perfil del riu assenyala-hi les parts del riu (tram alt, mig i baix). • A quina part l’aigua va més de pressa? Per què? • A quina part va més a poc a poc? • Quan el Ter passa per Girona, a quina part del riu som?


�


9- EL TER I L’ONYAR

• Fixa’t en la gràfica que mostra el perfil del curs dels rius Ter i Onyar.

• Quants quilòmetres d’allargada té cada riu? • Llegeix les següents definicions de riu i riera.

RIU És un curs d’aigua que: . Recorre una distància de molts quilòmetres . Sempre hi baixa aigua . La velocitat de l’aigua és més o menys constant

RIERA És un curs senzill d’aigua que: . Recorre una distància curta, de pocs quilòmetres . No sempre duu aigua i a vegades gairebé eixut . La velocitat de l’aigua varia segons l’època de l’any • Aplicant aquestes definicions, compara el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants. • Anomena alguna riera, rierol o sèquia de la ciutat que coneguis. En tens alguna prop de casa o prop de l’escola o institut?

2.325

alçada (metres)

270

25 167 distància (Km)

EL TER

L’ONYAR


�


10- D’ON VE L’AIGUA QUE CONSUMIM A GIRONA

• En el mapa de Catalunya, situa Girona. • De quin riu s’aprofita l’aigua per subministrar aigua potable al municipi de Girona? Situa’l al mapa. • Com es diu l’embassament a partir del que es canalitza l’aigua d’aquest riu per potabilitzar-la?


�


La qualitat de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública. Aquest és el punt número 4 de la Carta Europea de l’Aigua. • Què fem en la societat actual per preservar la qualitat de l’aigua que consumim? • Anota quins són els principals passos d’aquest procés: • Una vegada potabilitzada, quin camí segueix l’aigua? • Escriu el nom dels dipòsits d’emmagatzemament d’aigua potable que hi ha a la ciutat de Girona.


�



�


12- ASSAIG DE FLOCULACIÓ Un dels processos bàsics de la potabilització és el que té lloc en els decantadors, on les impureses es van agrupant i decantant, formant un coixí de fangs que es retiren mitjançant un sistema d’aspiració. Per arribar a fer grans instal·lacions com la potabilitzadora, primer s’han experimentat els processos en el laboratori. Et proposem fer una pràctica per entendre la floculació. � Material: . Provetes de 250 cc., o bé pots alts de vidre o plàstic transparent. . 5 cc. de sulfat d’alúmina /sulfat d’alumini . 5 cc. de polielectròlit . Cronòmetre o rellotge • Realització: . Poseu 250 cc. de cadascuna de les diferents mostres d’aigua (si no són gaire tèrboles prepareu una mostra afegint-hi argila fina) en les provetes o pots alts. . A la meitat hi poseu 5 cc. de sulfat d’alúmina i 5 cc. de polielectròlit . Barregeu bé i deixeu reposar . Compteu el temps que triga en sedimentar i quedar transparent i en quin queda més net.

+5 cc sulfat alúmina +5 cc polielectròlit


�


13- CONSTRUCCIÓ D’UN FILTRE DE SORRA El segon procés bàsic que es dóna a la planta potabilitzadora és la filtració de l’aigua. L’aigua travessa els filtres de sorra on queden retingudes les impureses que per la seva dimensió no s’han dipositat en els decantadors. Després dels filtres de sorra l’aigua passa pels filtres de carbó actiu. Per experimentar a petita escala aquest procés de la potabilització, et proposem fer un filtre de sorra: - Material: . Ampolla de plàstic buides (tipus aigua mineral de 1,5 litres) . Grava i sorra de diferents mides (tres mides diferents) . Aigua i alguns elements (palets, fulles seques, etc) per embrutir l’aigua. . Tela mosquitera i filferro . Suport i pinces . Cotó

• Realització: . Primer, amb l’ajut d’una galleda, renteu la sorra i la grava fins que quedin ben netes. . Després les classifiqueu per mides, en tres mides diferents. . Talleu el fons d’una ampolla de plàstic, poseu tela mosquitera a la sortida i la subjecteu amb el filferro. Amb el suport i les pinces munteu l’estructura tal com indica el dibuix. . Ompliu l’ampolla amb el material: posar una mica de cotó a la sortida i després anar posant les diferents mides de grava, de més fina a més gruixuda. . Ja podeu filtrar la mostra d’aigua i observar els resultats. També hi podeu posar una capa de carbó actiu, que és un carbó molt fi que té la propietat d’absorbir en la seva superfície les olors i les substàncies colorejades.


�


14- L’AIGUA QUE CONSUMIM A CASA L'aigua, un cop potabilitzada, és traslladada als dipòsits d'emmagatzamament. D'aquí, circula per un conjunt de canonades de diferents diàmetres que generalment estan situades sota les voreres de la ciutat i és conduïda i distribuïda cap als diferents abonats per al seu consum (domèstic, industrial, públic, etc.) En la nostra vida quotidiana utilitzem l’aigua en moltes ocasions durant el dia per cobrir les nostres necessitats fisiològiques i higièniques.

Tot seguit tens una llista del consum mitjà d'aigua en realitzar diferents activitats: ACTIVITAT O UTENSILI CONSUM (litres) Cuina i beguda per persona/dia 3 Dipòsit WC 7 Dutxa (5 minuts i tancat l’aixeta mentre ens ensabonem) 50 Banyera 250 Rentar-se les mans 1,5 Rentadora (de baix consum) Rentadora clàssica

50 200

Rentar plats a mà (omplint la pica) 1,5 Rentaplats (de baix consum) Rentaplats convencional

15 60

Rentar-se les dents amb l’aixeta oberta Rentar-se les dents tancant l’aixeta

20 2


�


• Amb les dades del quadre anterior calcula quin és el consum d'aigua a casa teva en un dia. Tingues en compte quants hi viviu i quines activitats fa cadascú.

Activitat Número de vegades/ dia Consum (litres)

TOTAL


�


15- LA FACTURA DE L’AIGUA A continuació pots observar un esquema d’una factura de l’aigua. Omple els espais d’aquesta factura amb els valors reals d’una factura de casa teva o d’un company. Dades del client: Pòlissa Facturació Data tramesa . . Titular Domicili subministrament Població . . NIF Dades pagament Tipus tarifa . . Lectura actual Lectura anterior Consum(m3) Període de consum . . Factura de l’aigua potable Bloc 1 ................................................... ............ Bloc 2 ................................................... ............ Bloc 3 ................................................... ............ Quota fixa servei comptador ............ Inversió per planta CAG ............ Conservació comptador ............ IVA aigua 7% ............ IVA conservació comptador 16% ............ Total aigua, conservació comptador i IVA ........... Taxes municipals per prestació de serveis Escombraries (trimestre) ............. Clavegueram (31,46% sobre l’aigua) ............. ........... Tributs Generalitat de Catalunya Cànon de l’aigua (7% IVA inclòs) Tram 1 ............. Tram 2 ............. ........... TOTAL A PAGAR ...........


�


La factura de l’aigua és el document amb el qual la companyia que subministra l’aigua a la nostra llar reclama uns diners pel servei que proporciona. La companyia també fa recaptació a favor de les diferents administracions per mantenir la qualitat de l’aigua dels nostres rius. Per aquesta raó, la factura es desglossa en tres parts diferents: • Servei i consum. Correspon a les despeses de captació, potabilització, control sanitari, distribució i també als costos de manteniment de les instal·lacions per al subministrament. Aquesta part la cobra la companyia distribuïdora d’aigua. • Escombraries i clavegueram. Taxa destinada a cobrir el servei de recollida d’escombraries i el cost de conservació i manteniment de la xarxa de clavegueres fins a la depuradora d’aigües brutes. Es recapta per compte de l’Ajuntament. • Cànon d’aigua. És un tribut que es recapta per compte de l’Agència Catalana de l’Aigua i s’inverteix en la depuració de l’aigua i en la recuperació del bon estat ecològic dels ecosistemes. Totes aquestes quotes es calculen en funció del consum i es paguen en funció de l’aigua consumida. • Quants mesos inclou el pagament de la factura? • Quin és el cabal consumit en m3? • Quins conceptes es cobren a la factura de l’aigua? • Quin és el consum diari per persona?


�


�

16- ESTALVI D’AIGUA Certes actituds comporten un estalvi d'aigua:

Procurar tancar bé les aixetes

Mentre ens rentem les dents, no cal tenir l’aixeta oberta

Amb una dutxa gastem menys aigua que amb un bany

Posar la rentadora quan tenim prou roba per omplir-la

�


�


És bo que adquirim certs hàbits d'estalvi, tant pel fet que l'aigua és un bé escàs com pel que costa tractar-la abans i després de consumir-la. • Fes una llista d'aquelles coses que et sembla que podem fer per estalviar aigua sense deixar de realitzar les activitats necessàries:


�


17 – CONSUMS A Catalunya el sector de l’agricultura és on es produeix el consum més gran d’aigua.

Però en zones on predomina la població que viu en àmbits urbans, els usos domèstics són els majoritaris. En el cas de Girona: 83 % consum domèstic, 12% consum industrial i 5% consum municipal. No es tenen valors del consum d’aigua agrícola a la ciutat de Girona, però es preveu que siguin inferiors als industrials (segons dades de l’Ajuntament de Girona. Agenda 21 Local). • Per a què s’utilitza l’aigua en l’agricultura? • Com es pot estalviar aigua per a usos agrícoles? • Per a què s’utilitza l’aigua en la indústria? • Quins problemes comporta el consum d’aigua industrial? • Fes una llista dels llocs on es consumeix aigua subministrada directament pel municipi.

�


�


18- LES AIGÜES RESIDUALS L'aigua, una vegada ja l'hem utilitzada, va a través de les clavegueres a la planta depuradora de Campdorà. Aquestes aigües provenen de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Vilablareix i part de Fornells de la Selva. • Normalment llencem molts residus a través de l'aigua que utilitzem a casa nostra, fes-ne una llista:

El fet que costi tants esforços depurar-la, ens hauria de fer pensar que segurament podríem evitar llençar-hi moltes de les coses que hi llencem. Certes substàncies i objectes que aboquem en el clavegueram dificulten el procés de depuració • Anomena alguns productes que tu, com a persona responsable, pots evitar de tirar al clavegueram:

�


�


• Marca en el plànol següent el camí que segueixen les aigües brutes des de la sortida de casa teva fins a la planta depuradora de Campdorà.


�


19- LA DEPURADORA

• Quins elements s’extreuen de l’aigua en el procés de depuració? • A on va l’aigua depurada? • Quins usos pot tenir l’aigua una vegada depurada? • Per què és necessari depurar l’aigua?


�



�


Ara que ja coneixes tots els passos del camí de l’aigua, fes-ne un resum en l’esquema anterior. • Completa l’esquema del cicle humanitzat de l’aigua que tens a la pàgina anterior. Fes correspondre els números de l’esquema amb la llista de passos que tens a continuació.

1. L’aigua del mar s’escalfa amb el sol.

2. Una part de l’aigua del mar s’evapora i forma els núvols.

3. A les capes altes i fredes de l’atmosfera l’aigua es condensa.

4. Una part de la pluja caiguda baixa pels rius.

5. Una part de la pluja s’infiltra i passa als aqüífers.

6. La planta potabilitzadora agafa aigua del riu per fer-la potable.

7. L’aigua potable, a través de la xarxa de distribució, arriba a les cases.

8. Les aigües brutes, pel clavegueram, arriba a la planta depuradora.

9. A la planta depuradora es neteja l’aigua usada i la torna al riu. �

l’aigua a · pdf fileconeixement dels rius de girona i treball del tema de les...

Documents