l’europa feudal i 2012-01-18 · el paper de la religió ristiana durant l’edat mitjana el...
TRANSCRIPT
L’Europa feudal I
L’Europa medieval
Alta edat mitjana Baixa edat mitjana
476Caiguda Imperi Romà
d’Occident
1492Descobriment
d’Amèrica
Segle XII
En situem a l’Europa Occidental després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident Europa dividida en regnes, sent els principals:
• El regne dels Francs a la Gàl·lia en expansió durant segles fins al 800• El regne dels Visigots a la Península Ibèrica que al mateix temps i al pas dels segles entra en crisi 711 i és envaïda i dominada pels pobles islàmics
Europa en constants guerres per les invasions (Islam i Víkings) i lluites pel poder Europa amb una economia bàsicament agrària. Sotmesa a un nou règim polític, social i econòmic, el feudal on l’Esglèsia cristiana creix en protagonisme i poder
L’Europa de Carlemany Segle VIII i IX
L’Imperi franc de Carlemany era un estat cristià que ocupava l’Europa Central (768). Va limitar el seu imperi amb marques; la marca hispànica va ser l’origen dels comptats catalans. Va suposar la més gran unificació política d’Europa després de L’Imperi Romà Va ser efímer, al 814 a la mort de l’Emperador es divideix en tres regnes entre els fills que conviuran amb els Estats pontificis (poderós Papat)
Marca Hispànica
Les invasions dels víkings(VIII - X)
Els víkings o normands eren pobles del Nord d’Europa (Península Escandinava i de Jutlàndia)
Envaïen amb la finalitat de saquejar
Van conquerir Anglaterra, Irlanda, Islàndia, Normandia, sud d’Itàlia i Sicília . Van instaurar regnes que aviat es van desvincular dels pobles d'origen. Van adoptar la religió cristiana i l' idioma dels pobles conquerits. Van arribar fins l’Amèrica del nord cap el 1070
Dràkars
La població a l’alta l’edat mitjana
Durant les crisis de l’Imperi Romà d’Occident i amb la seva caiguda s’inicia un procés de lenta ruralització del territori Europeu. La gent abandona les ciutats i es trasllada al camp. Els rics van a viure a vil·les situades dins de grans latifundis a partir dels quals es desenvolupa l’economia i la societat durant l’alta edat mitjana. Pràcticament desapareix el comerç i amb ell l’ús de la moneda.
Aquests latifundis, a partir del segle VIII, s’anomenen feus. D’aquí feudalisme, sistema econòmic i social basat en la possessió de la terra i l’agricultura
En aquesta època Europa era un continent poc poblat i empobrit, que patia invasions i constants guerres internes i amb una elevada mortaldat infantil i entre les dones.
En resum, la majoria de la població vivia de l’agricultura (90%), eren agricultors autosuficients i miserables, era una població eminentment rural . Vivien en petits nuclis (aldees) a prop del castell o monestir, o en cases aïllades.
Com obtenien els feus? El rei paga als senyors amb terres en funció de la quantitat de soldats que ha aportat a l'exèrcit per a les guerres. El rei nombra nobles per a que governin en el seu nom en una part del territori però amb el pas del temps se l’apropien com a feu seu. Els camperols cedeixen a canvi de protecció la seva propietat i fins i tot poden arribar a perdre la llibertat i resten lligats a la propietat i al senyor per sempre ells i els seus descendents.
Es practicava el policultiu: a més a més de la trilogia mediterrània, es plantaven llegums, hortalisses i lli (per la roba), solien criar algun animal (gallines, ovelles, vaques, conills...). Dels boscos obtenien llenya, fruits i caça (quan era permès).
Es tracta d’una agricultura de subsistència, no hi havia excedent per comerciar, i una mala collita suposava la fam i la mort (crisi de subsistència). Pràcticament moria el mateix nombre de persones que naixien
Es practicava el guaret, així només s’aprofitava la meitat de la superfície
L’economia agrària durant l’alta edat mitjana
La propietat de la terra
Està dividia en dos grups:1. El domini o reserva: terres que es
guarda el senyor o el monestir per que siguin conreades pel seus serfs. Inclou els boscos, el prats pels animals i el castell o monestir.
2. Els mansos: terres treballades pels homes lliures o vil·lans que podien ser llogades pel senyor o propietat del camperol. Solien estar aïllades i lluny del castell o monestir
A finals del segle XI es milloren les tècniques agrícoles amb la introducció d’estris que permetien lligar cavalls a les arades i als carros (culleres) en comptes dels bous, i la introducció de l’arada normanda (víkings).Aquest fet va permetre incrementar la producció i de retruc baixar la mortalitat i per tant augmentar la població
Romana
Normanda
La casa a l’alta l’edat mitjana
Les relacions socials durant l’Edat Mitjana
La societat estava dividida en tres estaments:• El nobiliari que governa i fa la guerra (comptes, ducs, marquesos, barons cavallers)• El eclesiàstic que resava (bisbes, abats, monjos, frares, sacerdots)• Popular que treballava (pagesos, artesans, comerciants...)
El rei està al cap damunt de tots ells i precisa de l’ajuda dels poderosos per governar i defensar el territori. Per aquest motiu necessita pactar amb ells.
El mateix succeeix amb el nobles que necessiten d’altres menys poderosos amb els que també han de pactar
Mitjançant el pacte:1. El noble o clergue retia homenatge al rei o home més
poderós que ell i li jurava fidelitat, consell, ajut militar i ajuda per impartir justícia. Així és convertia en vassall.
2. El rei o noble, a canvi, li donava un feu i així és convertia en el seu senyor i li proporcionava defensa militar i judicial.
La cerimònia era coneguda com acte d’homenatge i es feia en la sala principal del castell (torre de l’homenatge).I el pacte d’obligacions i deures pacte d’investidura.
El feu
El paper de la religió cristiana durant l’Edat Mitjana
El Cristianisme era la religió dominant a Europa. Es va
generar un imaginari que va influir en tots els àmbits de
la vida (Els moments més importants de la vida dels
homes i dones era regulat per cerimònies considerades
sagrades)
Segons el cristianisme a la fi del món arribarà el judici
final davant Déu. El que hagi obrat bé serà eternament
feliç i el que hagi malament serà condemnat a l'infern.
Per salvar-se cal obrar bé i demanar la mediació dels
sants i santes mitjançant pregàries.
Qualsevol desviació de les
creences cristianes
fonamentals era
considerada heretgia i per
tant perseguida pels reis i
papes. Per aquest motiu es
va crear el tribunal de la
inquisició