l’ajuntament podria comprar una part dels escolapis...l’ajuntament podria comprar una part dels...

60
L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la incertesa per la situació de la col·lecció del museu de Can Magarola alella Núm. 333 gener-febrer 2015 any 55 3,50 L’enoturisme, molt més que tastar vins DOSSIER

Upload: others

Post on 09-Jan-2020

7 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis

Com preparen les eleccions municipals els partits polítics?

Creix la incertesa per la situació de la col·lecció del museu de Can Magarola

alella Núm. 333gener-febrer 2015 any 55

3,50 €

L’enoturisme, molt més que tastar

vins

DOSSIER

Page 2: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

2

Estem a la carretera d’Alella km. 1 08328 AlellaAl costat de la gasolinera BP

Page 3: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

3

L’actualitat dels EscolapisGairebé tots els oficis i maneres de fer estan patint una transformació accelerada que fa imprevisible com evo-lucionaran i es desenvolupament en un futur pròxim. És clar que cadascú pot explicar la seva experiència concreta i com l’afecta en el seu propi àmbit. Des de la revis-ta Alella podem constatar com la pràctica periodística també està particularment immersa en aquesta voràgine d’evolució contínua.

Aquesta incertesa afecta als grans mitjans de tots els canals tradicionals (premsa, ràdio i televisió). Però tam-bé afecta als petits; els que fem premsa local tampoc ens en podem escapar. Efectivament, a la revista Alella, malgrat ser un mitjà amateur, també ens toca adaptar-nos a aquest present canviant. Ens cal anar evolucionant si volem seguir prestant el nostre servei. De fet, si fem una ullada als exemplars de revista Alella de diferents èpoques ja podem constatar que, tal vegada d’una for-ma menys conscient, no hem parat d’evolucionar des d’aquells butlletins ciclostilats fins a l’exemplar que teniu ara a les mans. Però cada època i cada circumstància tenen la seva pròpia problemàtica. Un dels condicionants que més afecten la manera en què des de la revista trac-tem la informació és la periodicitat bimensual de publica-ció. Avui dia tot passa molt ràpid, els diaris del matí ja no reflecteixen fets rellevants que acaben de passar. Aquesta immediatesa és un dels principals condicionants a què tots els mitjans, d’una manera o altra, hem de respondre.

L’afer EscolapisTotes aquestes reflexions les ha provocat l’actualitat ale-llenca, que ens ha proporcionat un bon exemple que ens ha fet qüestionar com s’havia de tractar. El Ple de l’Ajuntament va aprovar el dia 11 de febrer una modifi-cació de crèdit per tal de poder exercir el dret de retrac-te per quedar-se en propietat una part de la finca dels Escolapis. L’Ajuntament, però, només disposa fins al 8 de març per decidir si fa efectiva aquesta decisió. Men-trestant, nosaltres havíem programat la sortida d’aquest número per a finals de febrer. Què podríem fer? Seguim amb els nostres plans o bé preparem la informació i sor-tim quan ja se sàpiga el desenllaç?

La decisió la teniu a les mans, a les pàgines d’actualitat trobareu un article informatiu sobre l’evolució de l’afer i totes les circumstàncies útils per a entendre’l i interpretar-lo. Pel que fa a la decisió final de l’Ajuntament, es pro-duirà inexorablement molt poc després d’haver imprès la revista. A través del nostre web i les xarxes socials (Twitter i Facebook) procurarem fer un seguiment d’aquesta ac-tualitat més immediata. De la mateixa manera que ho vàrem fer després que se celebrés el Ple de l’Ajuntament de l’11 de febrer. De tota manera, passi el que passi, no deixarà de ser un episodi més d’una història que conti-nuarà i que la revista Alella seguirà atentament.

No sabem com serà la revista Alella del futur; men-trestant només tenim un parell de certeses. La primera és que, amb la i rrupció dels nous canals, la ma-teixa poca gent, amb els mateixos mitjans i pressupost, hem de fer força més feina. I l’altra, la ferma voluntat de seguir oferint informació de qualitat als alellencs.

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta La imatge de la coberta mostra, en primer terme, Can Bernades, just al davant de la Torre del Governador i Ca la Madamme (Cal Duch).

05 Cartes al director

07 Del poble• Manolo García grava un

videoclip a l’Església d’Alella.• L’any 2013 el Maresme va

incrementar la població en 782 persones.

• Nova exposició del Cercle Filatèlic Bíblic d’Alella: El món bíblic.

• Autoinculpacions de l’ANC d’Alella pel 9N.

• El segon premi del sorteig de Reis toca a la Loteria Cristina d’Alella.

• Penya Barcelonista d’Alella.• Foto dels nadons nascuts a

Alella l’any 2013. • Alella, terra de vi... i cervesa! • Conferència de Ramon Anglada

sobre la Guerra Civil.

9 Actualitat• Escolapis, l’Ajuntament en Ple

disposat a intervenir.• Francisco es torna a presentar,

Xatart i Marzo també volen ser alcaldesses.

• Els Tres Tombs, ahir i avui.• De museu a magatzem.• La història de superació d’en

Roger Bel.

22 Què fà...• Carlos Puñet.

23 Cultura• Agustí Puig i l’art sense límits.• Josep Maria Mañé, “s’ha de fer

coses, no es pot estar quiet!”.• Relat guanyador de l’edició.

2014 del premi Alella a Isidre Pòlit.

• El sol és la lluna. Rondalla d’un pare astroenredaire.

28 Arrels• Camilo Fabra i Fontanills i la

buena sociedad.

31 Personatge• Lluis Miquel Polo Ferran.

33 Dossier• L’enoturisme, molt més que

tastar vins.

49 Magazín

56 Esports• El camp d’esports bull amb

l’activitat de tres clubs diferents.• 20 anys de taekwondo a Alella.• Tots els equips de l’Alella FS miren

cap a dalt.• El júnior del Bàsquet Alella lluita

per la lliga.• A poc a poc.

Page 4: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

4

Page 5: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

5

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLAEduard Serra i Güell, 2 08328 [email protected]

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Ramon Anglada, Jordi Albaladejo, Cristina Gaggioli, Víctor González, Anna Guasch, Ariadna Guasch, Victòra Molina, Queralt Morros, Alba Ortega, Laura Ruiz, Elisabet Solsona i Pep Vidal

Col·laboradorsMontse Donada, Alex Fraguas, Quico Lluch, Joan Oliveras, Dolça Ribas, Jordi Ribas, Jordi Serrano i Keco Santos

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: www.revistaalella.cat/subscripcio

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Keco Santos

Cartes al director

CARTES

Departament de la Presidència

CAMINS DE MUNTANYADes de ben jovenet vaig practicar l’enduro, aquell esport que ha donat campions com Laia Sanz o Marc Coma i que et permet gaudir de la muntanya tot circulant-hi amb la moto. Ecologista convençut, sempre vaig ser molt res-pectuós amb la natura i les persones, mai no vaig sortir del camí, mai no vaig deixar un sol residu al bosc. No fa gaires anys, va aparèixer una llei d’accés al medi natural que va convertir enduristes i trialers en delinqüents i em vaig veure obligat a vendre’m la moto. En aquests darrers anys he anat veient com camins que tota la vida havien estat allà han quedat tapats fins a perdre’s, també per als caminants. Sem-pre m’ho he mirat amb una barreja de pena i ràbia, com el dia que vaig descobrir que el corriolet preciós que baixava fins a la Font d’en Gurri s’havia convertit en una autopista de 8 o 10 metres d’ample. Avui m’he tornat a en-rabiar. He anat a passejar per la cornisa que uneix Font de Cera amb La Conreria i he vist com no fa massa ha passat una excavadora eixamplant el camí. Eixamplar el camí vol dir arrencar branques amb la màquina deixant un munt d’arbres ferits i colgar de terra milers de plantes i arbustos. Protegim el medi o no el protegim? Prohibim l’accés amb moto per “preservar” un espai natural que fa tres dies era vinya i que està, no ho oblidem, envoltat de cases (no parlem del darrer bosc verge de l’Amazones) i aconseguim que els camins des-apareguin i ens reservem el dret de trinxar el que faci falta per facilitar l’accés als bombers i als tècnics del parc. Trobo que hi ha alguna cosa que no té sentit, aquí...

Xavi PM

ELS PASTORETSEls Nens d’Alella hem fet realitat un somni i una promesa quan hem recordat a dos amics i al que fou el nostre director, però com passa amb tots els somnis, hem despertat. Ara és l’hora dels agraïments a tots aquells que, d’una o altra manera, ens van acompanyar: al Casal d’Alella

per la seva col·laboració, als actors que, amb la seva pinzellada, van donar vida als personatges, i a aquells que desinteressadament van posar el seu esforç, temps i treball. No volem deixar-nos a ningú; un cop més, rebeu el nostre més gran agraïment. Volem aprofitar l’avinentesa d’aquesta carta al director de la revista Alella per fer públics els números d’aquestes representacions dels Pastorets. Hem recaptat un total de 2240 euros; 1940 a través de la venda d’entrades i 300 a través de donacions. Les despeses han pujat a 460 euros (100 dels decorats, 300 del Casal d’Alella, 27 de maquillatge i 33 de rams). Així la donació que Els Nens d’Alella hem pogut fer als Pallapupes ha estat de 1780 euros.

Els Nens d’Alella

ELS HORARIS DE LES ACTIVITATS A ALELLADarrerament tinc la sensació que totes les ac-tivitats públiques que tenen lloc a Alella van tard. Acabem de tornar de la rua de Carnaval, que ha començat com una hora tard. Potser més endavant no em molestarà tant, però ara que sóc mare d’un nen de dos anys, em resulta particularment incòmode, ja que si porto el nen a gaudir d’una de les activitats infantils que tenen lloc al poble i acaba començant molt més tard del que està anunciat, se’ns desmunten tots els horaris i, ja se sap, quan a la canalla se li trenquen les rutines i horaris... després tot va malament!

Sandra P.

Al darrer número de la revista Alella consta-va que l’autor del text del Personatge (Tano Lluch) era en David Roman. L’autora del text és Sigrid Guillem; els follets de la impremta són imprevisibles!

SÍNDIC D’ERRADES

Page 6: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

6

Page 7: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

7

CEDI

DA

CEDI

DA

DEL POBLE

Manolo García grava un videoclip a l’Església d’AlellaL’Església de Sant Feliu d’Alella va acollir, el 9 de gener al vespre, el músic Manolo García i la seva banda amb motiu del rodatge del videoclip Caminaré, corresponent al segon single del seu nou treball. Un centenar de figurants convocats per El Periódico hi van prendre part il·luminant amb els seu mòbils l’altar major, on va escenificar-se una actuació del músic barceloní, caracteritzat per a l’ocasió amb perruca, barba i abric de pells, després de molt i molt caminar... Pre-cisament de lluny, des d’Astúries, va arribar una de les fans escollides responent a la crida a la participació de figurants. El responsable del rodatge fou Joan Riedweg, director de cinema i de videoclips que, unes setmanes abans, havia format part de la realització del videoclip Ets Alella (cançó del cantautor alellenc Narcís Perich) amb entitats i veïns i veïnes del poble.

L’any 2013 el Maresme va incrementar la població en 782 personesLes darreres dades referents a l’estadística de variacions residencials de 2013, publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya i analit-zades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Co-marcal, situen el Maresme com la comarca que va tenir un increment de població més elevat gràcies als moviments migratoris a Catalunya. En concret, el Maresme va tenir un augment net de 782 persones. Aquest increment va ser per l’arribada de persones provinents d’al-tres comarques catalanes. De forma detallada, s’observen dos saldos negatius que van reduir el creixement total: la població que va anar cap a la resta de l’Estat i cap a l’estranger en comparació amb la que va arribar.

A Alella, analitzant les migracions internes (immigracions/emi-gracions) amb la resta de Catalunya i amb la resta de l’Estat: + 57 persones i – 9 persones; i les migracions externes: - 31 persones; va recollir un saldo migratori positiu de +17 persones.

Nova exposició del Cercle Filatèlic Bíblic d’Alella: El món bíblicEl Cercle Filatèlic Bíblic d’Alella va organitzar una mostra temàtica sobre el món bíblic del 12 al 14 de desembre a l’espai expositiu de l’edifici antic de les Escoles Fabra, ampliant continguts de La Bíblia i la Filatèlia, exposició que va veure’s per primer cop l’any 2012 a Can Lleonart i el següent any a l’edifici d’Alella Vinícola.

La mostra comptava amb noves adquisicions de Bíblies antigues i monedes històriques. L’entitat també va presentar dos nous segells postals: un amb el nom diví en hebreu antic; i un de local amb les Escoles Fabra-Alella, commemorant la inauguració de l’exposició. En l’acte inaugural i en el de clausura, va tenir lloc una conferència de divulgació sobre la Bíblia: Historicitat de la Bíblia, fonamentada en les troballes arqueològiques que “demostren que la Bíblia es un llibre veraç també pel que fa als seus relats històrics” segons Antoni Hernández, responsable de l’entitat.

Autoinculpacions de l’ANC d’Alella pel 9NL’ANC d’Alella s’ha sumat a la campanya general d’autoinculpacions per haver participat en el 9N, amb l’objectiu de deixar en evidència l’admissió a tràmit d’una querella –que agrupa el conjunt de denún-cies presentades al TSJC, entre elles de la Fiscalia General de l’Estat espanyol– contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vice-presidenta, Joana Ortega; i la consellera Irene Rigau; acusant-los, entre altres fets, d’haver desobeït el Tribunal Constitucional.Així, membres de l’ANC d’Alella i alguns simpatitzants van despla-çar-se el dilluns 5 de gener al jutjat de Guàrdia de Mataró per auto-inculpar-se i, a més de solidaritzar-se amb les autoritats polítiques afectades per la querella, “manifestar la manca de garanties demo-cràtiques de l’estat espanyol, on la divisió de poders és inexistent.” La campanya engegada per l’ANC continua en marxa amb indicacions a la web: autoinculpacions9n.assemblea.cat

Els fans es fan fotos amb García al davant de La Garlopa.

Membres de l’ANC d’Alella, davant dels Jutjats de Mataró.

Page 8: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

8

El segon premi del sorteig de Reis toca a la Loteria Cristina d’AlellaEl número 43.743 del Sorteig de Loteria de Reis va resultar premiat amb 75.000 euros per dècim. Es tracta del segon premi que va re-caure a les poblacions d’Alella, Lloret, Sant Adrià de Besòs, Terrassa, Puigcerdà i Vic. A Alella va vendre’s a l’administració de Loteria Cristina, que va repartir un total de 750.000 euros amb deu dècims venuts per finestreta. L’Agustí Gibernau, propietari de l’administra-ció alellenca, recorda com va escoltar el premi per ràdio i “gairebé de forma instantània va començar a rebre trucades de mitjans de comunicació”. Al cap d’una estona d’estendre’s la notícia, l’alegria va exterioritzar-se entre els de l’administració de loteria, veïns i curiosos, realitzant-se brindis amb copes de cava. Els mitjans de comunicació s’hi van desplaçar i van prendre imatges per tal de cobrir una de les notícies del dia. Es tracta de la primera vegada que aquesta adminis-tració reparteix un premi tan important.

Penya Barcelonista d’AlellaAl Bar Ferran del carrer Santa Madrona s’ha constituït la Penya Bar-celonista d’Alella. Com a reclam alellenc, al quarter superior esquerra de l’escut, enlloc de la creu de Sant Jordi, hi ha l’aleta d’Alella. Els impulsors han emprès una campanya de difusió de la nova penya perquè els aficionats culers del poble facin un pas més i s’agrupin per compartir, en un bon ambient, avantatges i serveis com anar al camp en autobús, xerrades periòdiques amb personatges lligats al món del FC Barcelona, desplaçaments per donar suport a l’equip, sortides de grup, trobades gastronòmiques, retransmissions dels partits al local social, etc. La quota anual està fixada en 20€.

Foto dels nadons nascuts a Alella l’any 2014 Com ja hem vingut fent en els darrers anys, convoquem els pares de criatures nascudes durant el 2014 per fer una foto tots plegats que publicarem al proper número de la revista Alella (març-abril).Data: dissabte 11 d’abrilHora: 12h. Lloc: Can Lleonart

En cas de pluja, la convocatòria tindrà lloc el dissabte 18 d’abril.

Alella, terra de vi... i cervesa! Alella ja no és només terra de vins, des d’ara també compta amb una cervesa artesanal: Glowing, American Amber Ale 5,6%. La cervesa del llúpol “ardent” amb recepta d’Averno Beer d’Alella, és l’obra de tres joves emprenedors del poble: Ivan Martínez, Raquel Martin i Oriol Gallifa. Es tracta d’una cervesa equilibrada, torrada de color, refrescant, amb notes de caramel i una sensació en boca que dóna ganes d’un altre glop. No té additius, ni conservants i s’elabora sense pasteuritzar, ni filtrar. Il·lusionats pel producte, com a bons amants de la cervesa, els seus creadors estan treballant en una segona producció, una presentació de la beguda a Ale-lla, merchandising, etc.

La cervesa pot trobar-se ja en comerços, bars i restaurants del poble, del Masnou, Teià i Barcelona. Podeu seguir-los via twitter (@Averno_beer) i facebook (Glowing Beer).

Conferència de Ramon Anglada sobre la Guerra CivilÒmnium Alella-El Masnou-Teià, en col·laboració amb l’entitat ale-llenca Cerquem les Arrels, van organitzar la conferència de Ramon Anglada: Alella en Guerra, Revolució i Repressió franquista: 1936-1945. El divendres 16 de gener al vespre, l’espai de les golfes de Can Lleonart va omplir-se de gom a gom per escoltar Anglada que va desgranar, amb un ampli suport d’imatges i dades de diferents arxius, l’aproximació més documentada i completa sobre la temàtica que s’ha fet mai fins ara, seguint la línia de treball mostrada en les activitats de Cerquem les Arrels l’any passat a l’entorn dels 75 anys del final de la Guerra Civil. Anglada és autor de diferents treballs publicats sobre la recuperació de la memòria històrica que afronta “d’una forma honesta, rigorosa i com un acte de justícia”, en parau-les seves, ajudant així a construir la història local d’Alella en el marc del Maresme i de Catalunya.

Agustí Gibernau, a la porta de l’administració de Loteria.

Un moment de la xerrada.

CEDI

DA

MAr

tí M

AtEu

DEL POBLE

Page 9: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

9

R. RUIZ /REDACCIÓEl dimecres 11 de febrer de 2015, a les 9 del matí es va reunir el Ple de l’Ajuntament d’Alella, en sessió extraordinària amb un únic punt a l’Ordre del dia. La proposta es va aprovar per unanimitat. Es tractava de una modificació de crèdit per tal de fer front, si s’escau, de l’exercici del dret de retracte sobre la parcel·la que ocupen els jardins, el llac i la zona agrícola de la finca dels Esco-lapis, així com de Can Xeco Monnar. Per a poder entendre aquest moviment, cal primer que repassem els antecedents.

La finca dels Escolapis històricament (fig. 1, en vermell)La Finca dels Escolapis, també anomena-da Torre del Governador, que pertanyia a

la Fundació Borrell, comprenia les parts edificades i arribava fins el llac; també en formava part la casa de pagès anomenada Can Xeco Monnar.

Comptava, a més, amb altres propietats i vinyes colindants i situades en diferents in-drets del terme que, a hores d’ara, en bona part, encara pertanyen a la Fundació Borrell.

La propietat actual (fig. 1)L’any 2000 la Fundació Borrell va vendre la finca dels Escolapis a Landscape, una im-mobiliària del Banc de Sabadell. El banc volia convertir els edificis històrics en un hotel, annexar-hi els jardins i construir ha-bitatges en la zona del llac.

Poc abans de l’esclat de la bombolla immobiliària el banc va vendre la finca a

una altra immobiliària. Amb l’arribada de la crisi econòmica la propietat de la finca patí diverses vicissituds fins restar finalment dividida en dues propietats, les quals, per entendre’ns, en aquest escrit anomenarem A i B.

La propietat A, on es concentra gairebé tota la part edificada va anar a parar a mans de La Caixa, mercès a l’absorció del Banco de Valencia. En l’actualitat la finca està en venda a través de la immobiliària del grup de La caixa, Buildingcenter, SA.

La propietat B comprèn part dels jar-dins, el llac i la zona agrícola del la finca dels Escolapis, així com Can Xeco Monnar. Aquesta parcel·la pertanyia a Unnim i des-prés, per l’absorció de l’entitat, passà a mans del BBVA.

Vista actual de la zona afectada. A l’esquerra, els Escolapis. Al seu darrere, a la dreta de la torre, Can Bernades. A la dreta de la imatge, mig enrunada, Can Xeco Monnar.

Escolapis, l’Ajuntament en Ple disposat a intervenirUna part de la finca podria passar a propietat municipal per tal de garantir-ne una gestió de futur

ÔSCAR PALLARÈS

ACTUALITAT

Page 10: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

10

Què mana el POUM sobre els Escolapis? (fig. 2)El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Alella contempla la finca en dos sectors que no coincideixen amb l’estructura de propietat actual.

Aquests dos sectors son: Un sector ano-menat “Pla Especial, Codi PMU-1, Sector Tor-re del Governador i passeig de Marià Estra-da”. I un altre, que anomenarem El llac-Can Xeco Monnar, que ocupa part de jardins, unes feixes agrícoles, el llac i Can Xeco Monnar. Aquest segon sector rep la qualificació urba-nística de SNU (Sòl no urbanitzable).

Per tant, per a desenvolupar el Pla Espe-cial Codi PMU-1 cal la totalitat de la parcel·la que hem anomenat A i una porció de la que hem anomenat B.

L’inversor Vadim SukharevExisteix un inversor d’origen rus, Vadim Suk-harev, que vol convertir la finca en un hotel. Amb aquesta finalitat, disposa d’un contracte d’arres signat amb La Caixa per tal d’adqui-rir la parcel·la A. Sukharev ja es propietari d’una torre a Alella que en l’actualitat està

en fase rehabilitació. Ell i el seu advocat han prospectat des de fa un any i mig l’Ajuntament

d’Alella, el qual en principi veu amb bons ulls que algú estigui disposat en fer la inversió necessària per tal de convertir la finca de la Torre del Governador en hotel.

Però tal com mana el POUM, per fer aquesta operació, cal que hi participi una porció de l’altra parcel·la. Sukharev també va intentar adquirir-la, però el BBVA finalment va decidir adjudicar-la a un altre comprador. El nou propietari es Torrebernades, SL, una empresa participada per Josep Oliu, president del Banc de Sabadell, i la seva esposa M. Vic-tòria Quintana Trias, que ostenta l’adminis-tració de la societat.

Landscape, Oliu, el Sabadell i Can BernadesRecordarem com en l’època en que la propie-tat dels Escolapis va ser adjudicada a Lands-cape, la immobiliària del Banc de Sabadell, Jo-sep Oliu vivia a Alella, a Can Llimona, també propietat familiar a través de Torrellimona SL.

L’empresa Torrebernades SL deu el seu nom a la finca Can Bernades, de la qual és titular. Aquesta propietat alellenca es veïna dels Escolapis i precisament s’hi accedeix tra-

FIGURA 1 FIGURA 2

Portada de la revista Alella que, l’any 2000, ja anunciava que Cal Governador podria esdevenir un hotel de luxe.

CAN BERNADES

CAL GOVERNADOR (PMU-1)

EL LLACCAN XECO MONNAR

(SNU)

FINCA

PRO

PIET

AT DE

TORR

EBER

NADES, S

L

(Aba

ns d

e la Fun

dació

Bor

rell)

A B

ACTUALITAT

Page 11: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

11

ACTUALITAT

dicionalment per un camí que passa entre Cal Governador i Can Xecó Monnar. Recentment s’ha habilitat un nou camí que comunica la casa amb el carrer del Greny.

La Finca de Can Bernades limita a ponent amb la Torre del Governador i al sud amb la parcel.la B (la que ha adquirit precisament Torrebernades SL al BBVA). Pel nord, les pro-pietats d’Oliu es prolonguen fins arribar just a la riera d’Alella per sobre del camp de futbol.

Can Bernades ha estat luxosament reha-bilitada i en l’actualitat es troba a la venda; a aquest efecte la podem trobar en el portal immobiliari Fotocasas o en la pàgina web de l’agència immobiliària Amat.

Més implicacionsExisteix encara un altre detall que torna a involucrar alguns dels protagonistes d’aquest afer: El Pla Especial anomenat pel POUM com a Codi PMU-1, “Sec-tor Torre del Governa-dor i passeig de Marià Estrada” rep aquest nom perquè existeix la obligació, per a qui el de-senvolupi “de millorar la connectivitat i la mobili-tat de l’entorn amb una actuació d’expropiació i urbanització del tram del passeig de Marià Es-trada”. Això vol dir que per tal de donar compli-ment a aquest requisit s’haurà d’expropiar una porció de terreny de Can Llimona per tal de poder eixamplar el passeig de Marià Estrada.

Però les coincidènci-es no acaben aquí, hi ha també l’avinentesa de que qui era el director general de Landscape en el moment de la com-pra dels Escolapis, l’any 2000, Salvador Grané Terradas, ocupa en l’ac-tualitat el càrrec de Con-seller Delegat a Building Center.

Quina es la voluntat de l’AjuntamentLa voluntat de l’Ajunta-ment, expressada per l’alcalde, per tal d’atu-rar l’avançat procés de degradació que actual-ment pateix la finca, es que els dos propietaris actuals es posin d’acord

per tal de donar viabilitat al PMU-1. En aquest cas, posar-se d’acord podria significar segre-gar de la parcel·la B la porció necessària per completar el PMU-1 i posar-la a disposició de la promoció, mitjançant algun tipus d’entesa.

Per si això no fos així, l’Ajuntament en el Ple extraordinari del dia 11 de febrer es va dotar de la possibilitat d’exercir el dret de re-tracte, i d’aquesta manera la propietat de la parcel·la B Podria passar a ser municipal. El propi Ajuntament, a partir d’aleshores, seria qui negociaria amb el promotor de l’hotel per tal de posar a disposició els terrenys que per-metrien tirar endavant el projecte.

El dret de retracte es pot exercir fins a dos mesos després de la recent venda de la parcel·la; en aquest cas la data límit es el dia 8 de març.

El llac i Can Xeco MonnarSi aquesta segregació s’arriba a produir, el llac i Can Xeco Monnar res-tarien com a SNU (sòl no urbanitzable) i desvincu-lats de la promoció. In-quieta pensar en el futur d’aquestes dues peces.

Pel que fa al llac, consta en el catàleg del POUM com a Bé Cultu-ral de Protecció (BCP). Es un element simbòlic i patrimonial que his-tòricament ha format part dels Escolapis. Una finca amb uns jardins d’aquesta magnitud ne-cessiten d’una reserva d’aigua, que es una de les funcions que com-plia la bassa ennoblida que ara constitueix el l lac. Consideracions econòmiques a banda, el llac podria lluir com a complement d’un hotel de luxe.

Can Xeco Monnar consta al POUM en el Catàleg de Patrimoni històric, artístic, cul-tural i mediambiental i al Catàleg de cases en SNU. Aquesta masia porta molts anys en es-tat d’abandonament i, si ningú intervé aviat, tots els indicis fan pensar que pot seguir un destí semblant al de Can Tito Serra Vell i acabar enru-nada.

Ball de xifresL’Ajuntament, en el seu moment, va declinar exercir el dret de retracte so-bre de la part de La Caixa (parcel·la A), per uns 4 milions d’euros. El tracte que Shukarev hauria fet amb Building Cen-ter implicaria la compra de la propietat per una quantitat inferior, entre 2 i 3 milions d’euros.Pel que fa al dret de retracte sobre la part del BBVA, també hi va haver una primera opció en que es podia haver exercit per uns 700 mil euros. Ara la xifra s’ha elevat a prop d’1 milió i quart d’euros, que és el que ha pagat Torre-bernades, més impostos.

Foto d’arxiu que mostra Can Casals, els jardins de la Torre del Governador i Can Xeco Monnar.

El llac, en la zona del qual, Landscape pretenia construir-hi habitatges.

ARXI

UAR

XIU

Page 12: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

12

Mandri, 36. 1º 3ª

08022 Barcelona

Tel. / fax 93 299 69 91

www.bjmandri.com

Page 13: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

13

ACTUALITAT

LAURA RUIZA poc menys de tres mesos de les eleccions municipals, el panorama al nostre poble no ha canviat massa respecte de fa quatre anys. Andreu Francisco (ERC) es presenta amb la intenció de ser Alcalde per quart mandat consecutiu; Cristina Xatart (CiU) i Mercè Marzo (Gd’A) tornen a encapçalar les respectives llistes amb la intenció d’ar-ravatar-li l’alcaldia a Francisco; i Glòria Mans repeteix com a cap de llista del PSC.

Després d’uns mesos de mala maror, finalment les agrupacions locals de CDC i

Unió han decidit repetir la coalició. El PP encara no han decidit si Javier Berzosa els liderarà, malgrat que ell havia assegurat a la revista Alella que no volia tornar a pre-sentar-se.

Queden algunes incògnites més, com ara si l’escissió dels socialistes MES es presentarà al nostre poble. El que és segur, però, és que ICV-EUiA no es presentarà. En declaracions a aquesta revista, Víctor Gandia, coordinador comarcal d’IC-V, ha explicat que no han aconseguit prou gent per a configurar una llista i ha estat im-

possible trobar algú que volgués encapça-lar-la: “Ens marquem com un objectiu pri-oritari treballar durant els propers quatre anys perquè, al 2019, IC-V torni a tenir una llista a Alella”.

En aquestes pàgines trobareu les res-postes dels caps de les seccions locals dels partits que es presentaran. Els hem dema-nat que expliquin qui són i perquè estan involucrats en la política local, que valorin el mandat que s’acabarà el pròxim mes de maig i també que exposin quines idees te-nen per al futur d’Alella.

Vaig néixer a Barcelona i la vida em va portar a viure al Masnou i Alella fa ja 40 anys. Sóc mare de dos fills de 31 i 28 anys. M’agrada el ioga i el senderisme.

Vaig fer-me militant de CDC cap al 1977. L’any 2002 vaig deixar Convergència per formar l’associació política Catalunya 2003. Vaig ser diputada al Parlament per ERC+CAT2003 entre 2004 i 2006, i va ser en 2005 quan vaig entrar a militar a ERC. Entre els anys 2006 i 2010 vaig ser vice-presidenta de la Fundació Irla i assessora del departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat. Sóc regidora a l’Ajuntament d’Alella des de 2007.

Aquest ha estat un mandat molt positiu malgrat la situació general. Hem assolit pràcticament la totalitat dels objectius que ens vam fixar ara fa 4 anys. Hem des-tinat més recursos que mai als serveis a les persones i hem continuat millorant els equipaments i l’espai públic. La fibra òptica és ja una realitat per a la majoria de les llars, i seguim empenyent. Ja és vigent el POUM que defineix el model de poble per als propers vint anys, i hem blindat més del 50% del territori. Hem redimensionat la solució per al Casal i s’albira una sortida per a la Torre del Governador. I tot això, mantenint el nostre Ajuntament sanejat.

L’Andreu Francisco, actual Alcalde d’Alella, és el nostre candidat. Ell encapçalarà un grup de persones que combinaran experiència i joventut, totes elles amb vocació de servei públic. Som la garantia que Alella continuarà avançant com ho ha fet els darrers tres mandats.

Francisco es torna a presentar, Xatart i Marzo també volen ser alcaldessesIC-V no es presentarà. El PP encara no té cap de llista oficial

Isabel Nonell Presidenta de l’agrupació local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Page 14: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

14

ACTUALITAT

Sóc emprenedor des de fa més de dotze anys en diferents sectors, però especialment en el món de la restauració. Actualment estic gestant un nou projecte dins d’aquest sector.

La meva relació amb la política es basa exclusivament en el amor per Alella, el poble on vaig néixer. Amb la Cristina Xatart comparteixo aquests valors i aquesta passió pel nostre po-ble. Sóc militant de Convergència des de 2011. He ocupat diferents càrrecs; actualment sóc el president de la secció local i membre de l’executiva del Consell Comarcal de CDC al Maresme.

El mandat 2011-2015 el valoro molt positivament, ja que el 70% del nostre programa ha estat executat, i això que més de la meitat d’aquest érem a l’oposició.

Animats per la satisfacció d’haver pogut dur a terme gran part del nostre programa en aquest mandat, la nostra proposta respondrà a un projecte integral i potent en la promoció i el desenvolupament d’Alella cap a un model de poble sostenible i eficient. La Cristina Xatart és la nostra cap de llista i compta amb el suport unànime de les nostres bases. Estem convençuts que amb la seves capacitats i experiència s’ha postulat com l’únic relleu natural a un Alcalde que pretén quedar-se 16 anys en el lloc.

Encapçalo l’agrupació independent Gent d’Alella des de 2007 i compagino la tasca de re-gidora amb la feina professional i la vida familiar. Estic casada amb en Manel Domínguez i tenim dos fills, l’Hugo i l’Alvaro; i una filla, la Berta. Vivim a Alella des de 1999, al Rost, però els meu pares hi són des de fa 45 anys. Desenvolupo tasques executives en dues empreses de les que sóc sòcia.

La política que m’agrada és la que es fa fora dels partits, entre ciutadans i veïns. Mai no he militat en cap partit tradicional, però vaig treballar a l’Ajuntament de Barcelona durant l’orga-nització de la candidatura als JJOO’92 i vaig dirigir l’Oficina de Premsa del President Maragall.

A Alella sembla que es fan moltes coses, el que no vol dir que es facin comptant amb tot-hom. Es veuen intervencions, però no hi ha un pla global. ERC mai no ha fet un Pla d’Actuació Municipal. No planifica. Les finances estan sanejades gràcies a que som el municipi amb els impostos més cars, però la gestió de la inversió cal millorar-la, sobretot a les urbanitzacions.

A mi em fa moltíssima il·lusió encapçalar la llista i arribar a governar. Ens proposem com a servidors públics capaços de portar la veu de tothom a un Ajuntament molt més transparent i compromès amb tota la gent i l’entorn. El nostre programa electoral tornarà a ser el més ampli i concret, però també el més participatiu.

Jordi Bofill President del grup de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Alella

Mercè Marzo Cap de l’agrupació municipal Gent d’Alella (Gd’A)

Vaig viure durant un temps en un país asiàtic on em va commoure el fet de tocar de pri-mera mà la vida de persones que viuen en la pobresa extrema i que cada dia lluiten per sobreviure. Aquesta experiència m’ha influenciat en la meva manera de concebre i actuar davant la vida.

Des de ben jove sempre he tingut especial interès pels temes socials i de transformació de la nostra societat cap a millor. Aquests van ser, en major part, els motius pels quals em vaig fer militant del PSC l’any 2004. Sóc Primera Secretària de l’agrupació d’Alella, membre de l’executiva de la federació del Maresme, membre del Consell Nacional i vocal de la Comissió de Control Financer del PSC. Actualment sóc regidora de les àrees de Serveis Socials, Equitat, Sanitat i Emprenedoria i Ocupació a l’Ajuntament d’Alella.

La valoració d’aquest mandat per a nosaltres és molt positiva, ja que hem assolit gairebé tots els objectius que vàrem acordar en el pacte de juny de 2011. Penso que hem fet bona feina entre tots i totes.

Tornaré a encapçalar la llista del PSC acompanyada de diferents persones del nostre poble amb què volem continuar treballant per a tots els veïns i veïnes, millorant totes aquelles coses que facin d’Alella un poble on la seva gent tingui a l’abast allò que necessita.

Glòria Mans Primera secretària de l’agrupació local del Partit Socialista de Catalunya (PSC)

Page 15: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

15

ACTUALITAT

Em vaig llicenciar en dret per la UAB i exerceixo d’advocat des de fa més de vint anys en el meu despatx de Barcelona (Bufet jurídic Mandri). M’agrada la lectura, sóc un apassionat de la història i sóc eclèctic pel que fa als gustos musicals. Estic casat i tinc una filla preciosa.

Sempre he sentit una gran vocació per això que es diu servir, voler ajudar la gent, resoldre problemes. Vaig ser simpatitzant d’Alianza Popular en la meva joventut i em vaig afiliar al Partit Popular el 1995. La meva implicació a nivell local es va produir després de la dimissió i la renúncia dels regidors del PP l’any 2004. A partir de llavors, vaig ocupar diversos càrrecs: secretari general local del PP d’Alella, president local, defensor de l’afiliat del PP a Catalunya, vice-secretari general del PP del Maresme, secretari de congressos provincials i de Catalunya, i vocal no-judicial de la junta electoral de zona de Mataró.

No coincidim en molts aspectes de la gestió del govern durant aquest mandat, especialment en temes de caràcter supramunicipal com ara el debat secessionista. Pel que fa a la gestió municipal, crec que hem aportat el que es pot des de l’oposició. Hem aconseguit una major transparència en els processos d’adjudicació dels con-tractes, gràcies a la presència de regidors de l’oposició a les meses de contractació, per exemple. Entre tots, estem treballant per donar una sortida molt beneficiosa per Alella a la finca dels Escolapis.

Ara com ara, no hi ha definit un candidat i, per tant, es pot dir poca cosa del projecte amb què el PP concorrerà a les pròximes eleccions. Sí que puc dir que, des del PP d’Alella, se seguirà treballant perquè el nostre poble sigui cada vegada més important en el mapa de Catalunya.

Javier Berzosa Cara visible del Partit Popular (PP)

Actualment la meva vida transcorre intentant compensar les obligacions que, com a professional, fluctuen en dues línies d’activitat. Per una banda, en el sector de l’en-ginyeria logística, a què em dedico des de fa molts anys, i per altra banda, ajudant al restaurant Can Cabús, que regenta la meva dona. Tot això d’una forma equilibrada amb les obligacions que, a nivell personal, tots tenim. Respecte a la funció política, desenvolupo les activitats que em són requerides com a president d’UDC. A nivell municipal, la resta de companys de CiU saben que estic a la seva disposició.

La meva relació amb la política es circumscriu dins l’àmbit municipal. Vaig entrar a militar a UDC fa quatre anys i vaig decidir formar part de la candidatura de CiU a les eleccions municipals de 2011. Crec que ens vàrem presentar amb una bona llista, que vàrem elaborar un bon programa i, el que és més important, carregats de molta il·lusió. El resultat va ser positiu. Vaig formar part del consistori com a regidor del grup encapçalat per la Cristina Xatart fins al 2013, quan em vaig veure obligat a deixar-ho perquè les obligacions professionals no em permetien dedicar el temps necessari a la política municipal.

El mandat que queda enrere ha estat altament positiu. Per una banda, vàrem poder exercir com a oposició responsable en aquells temes en què calia un canvi d’orientació; i per una altra, fruit del positiu acord de govern entre ERC i el nostre grup, vàrem poder donar aplicació pràctica a punts del nostre programa electoral.

És clar que la nostra cap de llista, Cristina Xatart, ja farà públic el programa per aquestes eleccions en el seu moment, però certament sempre hem prioritzat les actuacions de millora vers el benestar social, la potenciació dels nostres actius com la DO Alella, l’enoturisme i també el desenvolupament de la marca Alella.

Benjamí Izquierdo President de l’agrupació local d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Alella

El dia 22 de maig a les 22h, tindrà lloc al polisportiu Abelardo Vera el tradicional debat electoral amb tots els candidats a l’alcaldia d’Alella, organitzat per l’Associació Cultural Revista Alella.

Page 16: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

16

ACTUALITAT

Els Tres Tombs, ahir i avui

1. Juanito Hurtado, Jaume Basses i Peret de Can Vilana.

2. Jordi Oliveras, Peret Oliveras, Francesc Soriano, Modesto Soriano, Frances Figueras i Joan Font.

3. Josep Viñallonga i Pere Roig de Can Pòlit

4. Quico Armengol i la seva filla Margarita (Foto de 1944).

5. Jaume Oller.

6. Anna Mari Gallamí.

7. Enric Pérez, Eliseu Pérez, Teresa Noguera, Pilar Llobet i Teresa Viñallonga.

8. Enric Aymar i Isidre Aymar.

En aquesta pàgina mostrem les fotos antigues recopilades per Quico Lluch, de la Colla de Trabucaires del Vi d’Alella.

1

2 3

4

7 8

5 6

Page 17: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

1717

ACTUALITAT

Quico Lluch ha recopilat unes quantes fotografies antigues d’aquesta festa recentment recuperada. Us proposem una tria de fotos antigues i modernes dels Tres Tombs alellencs.

FOTO

S: S

ERG

I MO

REN

O I Ò

SCAR

PAL

LARÈ

S

Page 18: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

18

RAMON ANGLADAL’any 1983, el que havia estat només un desig de molts alellencs començava a concretar-se amb la creació del Patronat de la Masia Museu Can Magarola. Amb la base legal resolta, s’iniciava un període de definició del que seria un museu amb un alt contingut etnològic lligat a les feines del camp. Projecte museogràfic amateur que va ser possible gràcies a l’esforç de-sinteressat de molta gent i a la donació de tota mena de peces que formaven part de diferents col·leccions familiars. Fins a finals dels anys 80, des de l’Ajuntament d’Alella, es van realitzar diferents crides per tal que els veïns col·laboressin en la construcció del museu amb l’aportació de

tota mena d’objectes antics que conforma-rien, després d’una valoració més volunta-riosa que no pas professional, el gruix del material exhibit. D’aquesta manera, eines

de tota mena, objectes religiosos, ràdios de galena, vaixelles o roba –entre molts altres– van passar a formar part del seu fons.

La Masia Museu va seguir el seu camí amb la inscripció al registre de Museus de Catalunya l’any 1995 establint, al mateix temps, un horari fix de visita els dies fes-tius. Aquest fet i els canvis en alguns dels espais expositius van incrementar consi-derablement el número de visitants. Mal-auradament, després d’uns primers anys amb molta empenta, d’infinitat d’activitats i d’haver estat un focus cultural del munici-pi, el desembre de 2004 el que havia de ser un tancament provisional per repensar el museu i l’ús global de la masia, es va con-vertir en definitiu. Des d’aleshores s’han plantejat diverses propostes, però malaura-dament cap s’ha fet realitat. La reobertura semblava possible el 2006 amb l’ambiciós

Fotografia històrica de Can Magarola amb el camí d’accés envoltat de vegetació.

De museu a magatzemCreix la incertesa per la situació de la col·lecció de l’antic museu de Can Magarola després de deu anys de tancament

ACTUALITAT

ARXI

U

CREIXEN ELS RUMORS SOBRE EL DESTÍ FINAL DE LES PECES DE L’ANTIC MUSEU

Page 19: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

19

projecte del Museu del vi d’Alella. L’estudi elaborat per Interpreta Cultura comportava una inversió de 4’3 milions d’euros -tant en obres de rehabilitació com d’intervenció museogràfica- que va fer descartar la pro-posta. En aquest nou projecte les novetats eren moltes, però es mantenia el celler de la casa com un dels espais destacats on es seguiria exhibint part de l’antiga col·lecció.

Finalment, el 2008 arribava la dissolu-ció del patronat de la Masia Museu de Can Magarola i amb ell, la idea fundacional.

Peces emmagatzemades i reclamacionsDesprés de molts anys de tancament co-mença a créixer la inquietud per la situació de la col·lecció. Veïns i veïnes que, en el seu moment, van cedir objectes es comencen a plantejar seriosament reclamar la seva devolució. Almenys en dos casos, aquesta petició s’ha fet oficial amb la presentació d’instàncies a l’Ajuntament d’Alella. El gran problema és, però, que la cessió no va anar acompanyada de cap mena de document, i es va fonamentar en la confiança entre els impulsors del museu i els propie-taris dels objectes. Per tant, en alguns casos serà ben di-fícil determinar la propietat de cada material d’una ma-nera inequívoca.

Actualment, les peces que confor-men el gruix de la col·lecció de l’an-tic museu es tro-ben custodiades dins d’un espai de magatzem situat a l’altell de la masia, fet que redueix la possibilitat de pèr-dues o sostracci-ons. Aquestes estan catalogades d’una manera rudimen-tària–es desconeix l’existència de re-lació escrita de tot aquest material– i agrupades per categories. A les diferents prestatgeries del magatzem s’hi poden lo-calitzar eines de conreu, jous i muntures, tota mena d’objectes religiosos, mobiliari, baguls i maletes, plats, gots i coberts, roba, bicicletes, penons i banderes, utensilis de caça, instruments de música, ràdios i te-levisors, i material propietat del municipi com les antigues plaques dels carrers o els uniformes d’oficis avui desapareguts com el d’agutzil, entre molts altres materials. El

perill de pèrdua no existeix, però si el de conservació en casos de peces més sensi-bles com són les tèxtils. També és ben cert que part dels objectes de la col·lecció tenen un valor més que discutible -ja sigui a nivell etnològic, històric o econòmic- i els termes de la seva conservació i guarda s’haurien de replantejar.

Però no tot el material del museu es troba custodiat en aquest magatzem. Les peces de l’anomenada sala de les rajoles, algunes d’elles de certa d’importància, l’antiga pres-tatgeria d’obra que conté pots d’apotecari i material farmacèutic i mèdic; els mobles i

objectes religiosos que encara es troben a la capella; i el material de la cuina i el celler de la planta baixa –no sempre tancats amb clau– són de fàcil accés i estan a l’abast de qualsevol persona que accedeixi a l’edifici.

L’Ajuntament obert a estudiar les peticions de devolucióDes de l’Ajuntament d’Alella es destaca que, ben aviat, arribaran noves inversions que seguiran la línia de conservació de la

masia i l’adequació d’espais per a usos po-livalents, tot centrant-se en el celler de la planta baixa. Es desconeix encara si els ob-jectes presents a la cuina i el celler –com tota mena d’eines del camp, garrafes, prem-ses, botes, portadores, etc.– jugaran alguna mena de paper en aquest nou espai.

Pel que fa a les peces de l’antic museu, l’objectiu immediat és realitzar un inventari general, tot agrupant les peces del magat-zem amb les que estan repartides per les diferents estances. Un cop fet això, es valo-raran les reclamacions de forma individua-litzada i, si s’escau, es retornaran.

Tot i la bona disposició municipal, el cert és que les peticions de devolució for-malitzades encara no s’han resolt. Aquest és el cas, per exemple, d’Antònia Ribas i de la mateixa Parròquia de Sant Feliu d’Ale-lla. La primera va presentar instància el ja llunyà 10 de juliol de 2013 –encara no res-posta– sol·licitant la devolució de quatre objectes que el seu pare havia cedit al pri-mer director del museu Bartomeu Llinàs. La petició –no es produïren reclamacions

posteriors a la ins-tància– sol·licitava el retorn d’una mà-quina d’ensofrar manual, un embut i dues mesures, una d’elles d’un decali-tre. Rafael Barna-das, marit de Ribas i qui ha seguit més tot el procés, desta-ca que el principal problema és que “mai no es va do-cumentar a les fit-xes dels objectes la seva procedència i qui l’havia cedit”, destacant al mateix temps que “li sabria molt greu que les peces acabessin a mans d’un drapai-re”. Una reclama-ció més propera és la de la parròquia, que ha obtingut el compromís de re-

torn –encara no executat– del petit altar, figures religioses i els mobles de la capella de Can Magarola per tal de poder-los mos-trar a l’Espai Golfes de l’església.

Malgrat les dificultats, si les tasques d’inventari és porten a terme amb cura i s’estableix un diàleg obert amb els veïns i veïnes que van cedir les peces, de ben segur que es trobarà una solució positiva que tan-qui definitivament la història de la Masia Museu de Can Magarola.

La cuina de la masia fou un dels espais museïtzats amb més èxit.

ACTUALITAT

ARXI

U

DESPRÉS D’ANYS DE TANCAMENT CAL TROBAR UNA SORTIDA DEFINITIVA A LA COL·LECCIÓ DE LA MASIA MUSEU

Page 20: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

20

Page 21: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

21

ACTUALITAT

CRISTINA GAGGIOLIEll i els seus pares, en Joan i la Montse, ens expliquen com es viu amb una ma-laltia rara, molt poc estudiada i de la que gairebé només se’n sap el nom. Es calcula que a Espanya hi ha uns 5.000 casos com el d’en Roger.

En què consisteix la paraparèsia espàstica?R: Se’n sap el nom, però no el perquè. És una malaltia neuromuscular, per-què afecta la parla i la mobilitat. M: La malaltia està poc estudiada per-què és una malaltia rara. A més, pensa que n’hi ha sis-centes varietats dife-rents! El que sí sabem de segur és que no té cura. Va a pitjor.

Quan vas començar a notar-ne els primers símptomes, Roger? R: Un estiu, quan jo tenia 11 anys, vaig caure de la bici i em vaig trencar l’hú-mer. Em van enguixar, però vaig co-mençar a anar coix i vam començar a visitar els metges.J: Vam anar a Sant Joan de Déu perquè allà l’han portat sempre. Ja des de pe-tit ha tingut coses. A vegades jugant a futbol queia i no sabíem perquè. I això que ell jugava molt bé! Els tendons se li posaven rígids, li tiraven i ja començava a tenir dolors. Però la malaltia no sabem ben bé quan va començar.

En quin punt esteu ara mateix? J: A Sant Joan de Déu li han fet un munt de proves i ara, fins i tot, han enviat les seves anàlisis i historial a París i a Holanda. Ara té 21 anys i encara no l’han deixat. No ho vo-len fer fins que no trobin un lloc on el puguin seguir. M: A nosaltres ens han mirat als dos, ens han fet proves i estudis, però estem bé. En Roger és el primer de la família que ho té. Li ha to-cat a ell, com li podia haver tocat a qualsevol altre. A part dels seus problemes amb la vista i la hiperactivitat, ell era un nano normal i corrent.

J: Tenim un conegut al Masnou que té gairebé 60 anys i que s’ha vist afectat per la malaltia ara. I el pare d’un amic del futbol també. No és un trastorn de naixement, sinó que apareix amb el temps. A Sant Joan de Déu hi havia unes criatures que ho tenien, però jo no sabia que a certes persones grans els pogués sor-tir la malaltia amb els anys. Amb el temps, a més, vam mirar per Internet i vam trobar una associació a Madrid. Ens hi vam posar en contacte.

Com us ho heu fet per aprendre a conviu-re amb la malaltia? J: A mi m’ha costat molt. És que no m’ho cre-ia!M: De jugar a futbol i començar al Masnou, i veus que de cop se’n va tot en orris. Jo, que sóc la que l’he portat als metges i m’he

barallat amb el tema, ara prenc me-dicació per a l’ansietat. Però al final arriba un punt en que t’hi acostumes i te n’adones que la realitat d’avui és aquesta. És el que hi ha, i a això m’he d’adaptar. R: He passat d’estar bé i poder jugar a futbol a no poder fer res del que feia. Abans em quedava a casa i no anava enlloc. Però va ser comprar el cotxe i vaig començar a moure’m. El cotxe que vam comprar és com qualsevol altre, però el vam adaptar amb un voltant més petit des d’on ho faig tot.

Pots caminar amb normalitat? R: Sensibilitat a les cames no en tinc. Em toques i no me n’assabento. Però jo em toco i sí que ho noto. Em van dir que quan anés a comprar a un lloc gran, per exemple, que anés amb la cadira per no cansar-me. Però jo no la porto. Prefereixo cansar-me!

A més ara fas natació, oi? R: Estudio un grau mitjà de telecomu-nicacions i toco els timbals a Alella. I a més faig natació, sí. Estic al Club Sant Rafael, de la Fundació Adaptados. A natació competeixo amb gent amb pro-

blemes físics. Abans anava totes les tardes a entrenar, però ara quan acabi les pràctiques al febrer, hi tornaré. De moment, hi vaig els dissabtes. M’ho va recomanar la meva profes-sora d’educació física.M: La Rosa Pérez de l’Institut ens ha ajudat molt. Sempre. Quan ell va començar amb tot això, ens va fer anar a Barcelona a jugar a ten-nis. Aleshores encara caminava bé, no anava coix. Però amb el temps ja no era qüestió que ell estigués jugant des d’una cadira. Vam anar un estiu a provar la piscina. J: Quan hi ha una malaltia així, l’esport és el millor. Ell es mou com un peix dins l’aigua!

Per a tots aquells que vulguin conèixer més de prop la història d’en Roger, hi ha un vídeo a youtube que en parla: “Mantenerse a flote. La historia de superación de Roger”.

La història de superació d’en Roger BelEn Roger Bel, alellenc de 21 anys, pateix paraparèsia espàstica

Roger Bel, al carrer Canonge, on resideix.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Page 22: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

22

QUÉ FÀ?

ALBERT ALABAU En Carlos anava per a auxiliar de veterinària quan, un bon dia, es va adonar que allò no era el que havia vingut a fer a aquest món. Va ser mentre treballava els caps de setmana com a cambrer a la Trattoria CoSi del Masnou, quan va veure la llum: el món de la restau-ració el cridava. Tot i així, ell seguia sentint que alguna cosa li mancava: “tenia coneixe-ments sobre el servei, sobre com gestionar un restaurant i m’agradava el que feia, però sentia grans mancances en coneixement so-bre vins”, ens explica en Carlos. La seva ar-ribada, per treballar durant més d’un any, a un restaurant de Cambrils, el va mar-car. Allà va conèixer un sommelier que va ser la influència definitiva: “alesho-res vaig començar a interessar-me a fons pel món del vi. Ana-va a actes del sector, tastava tots els vins que podia i dedicava el meu temps lliure a entendre més sobre el vi. Va esdevenir una mena d’afició: em va atrapar”. I així va ser com va deci-dir formar-se com a sommelier, formació que va dur a terme el 2007 a l’Escola d’Ho-teleria de Barcelona (ESHOB).

I a partir d’aquí, un cop ja de peus a la portadora, va començar el seu particular as-cens: la participació, amb bones classificaci-ons, a diversos certàmens del concurs “Nas d’Or” que organitzava l’extinta revista Vino y

Gastronomía, el va conduir a conèixer molta gent del món del vi, a fer treball en xarxa i, una cosa va anar portant a l’altra, fins a es-devenir el sommelier del Restaurant Ca La Nuri de Barcelona. Allà es dedicava al cent per cent a fer de sommelier: tenint en compte el maridatge en funció del menú i de la carta de cada temporada, controlava la definició

de la carta de vins, tot el procés de compra a partir del pressupost assignat, gestionava el celler i s’encarregava de l’assessorament a clients així com del servei dels vins.

I què passa amb els vins de la DO Alella? En Carlos ha estat un defensor dels nostres vins des de sempre, i es considera un fan acèrrim del vi DO Alella: “Alella sempre ha produït bons vins: tenim un terreny i unes condicions climàtiques excel·lents pels pansa blanca, però també s’estan fent negres molt bons i encara poc explotats. Si bé, fa anys, la

imatge de la DO Alella no era massa bona, des de fa uns 10 anys la cosa ha canviat molt i cap a millor. El vi encara es coneix poc fora de la DO, però fins i tot dins de la mateixa hi ha molt camí per a recórrer: hi ha restaurants on no és possible trobar-hi els nostres vins, a llocs com el Masnou hi ha molt poca vinya plantada, els cellers podrien estar més units i fer més per promocionar els bons vins que produeixen,... la bona notícia és que sembla que, en general, tot l’entorn del vi d’Alella té ganes i voluntat de fer que coses bones succe-eixin”, explica il·lusionat en Carlos.

Present i plans de futurActualment es dedica al món comercial: “quan vaig decidir anar a treballar a Cuvée 3000 -una important distribuïdora de vins amb una cartera de més de 80 cellers, puntera en la distribució i comercialització de referències internacionals de vins naturals, ecològics i biodinàmics-, era una mica com passar-me al cantó fosc del món del vi. Jo ho veia més com una oportunitat d’estar en contacte amb més vins, tastar coses noves, voltar, poder obrir la ment, tot mantenint un fort vincle amb el món del vi, sense perdre’m la part romàntica del

meu ofici... i sobre-tot tenir més temps lliure per dedicar-lo a anar a tastos i a fi-res, a seguir tastant vins”.

En Carlos compa-gina la seva activitat professional i la seva passió pel vi amb el Màster Vinícola que s’imparteix a l’Ins-titut d’Alella, que l’obliga a posar-se l’uniforme d’estudi-ant 2 cops al mes i li ofereix l’oportunitat de tastar vins d’ar-reu del món, mentre recorda que per fer bé la seva feina cal ser humil i deixar-se portar pels sentits: “l’enòleg es queda més estancat que un sommelier, doncs

té menys oportunitat de provar molts vins i està molt centrat en els que produeix. Jo vinc recorrent el camí contrari. Respecto molt la feina dels enòlegs, per això no em dedico a boicotejar-la. M’agrada ser crític, però sobre-tot gaudeixo del vi i m’agrada compartir el que sento amb cada vi que provo, fixant-me sem-pre en les notes positives de cada vi, buscant l’ànima del seu creador al darrere. Per això, en un futur, m’agradaria poder produir el meu propi vi”, sentencia en Carlos.

Temps al temps. Nunc es bibendum!

Què fa... Carlos Puñet?L’alellenc Carlos Puñet és un jove inquiet amb un nas exquisit. Sommelier, tastador de vins professional, crític de vins,... Millor no destapis un vi prop d’ell

Carlos Puñet durant un tast de la revista Papers de vi.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Page 23: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

23

CULTURA

QUERALT MORROSL’Espai d’Art i Creació Can Manyé va acollir fins el passat 15 de febrer una instal·lació úni-ca del pintor expressionista sabadellenc Agus-tí Puig, creada especialment per a l’ocasió i que es combinava amb els gràfics de l’exposi-ció 100 gravats de Roma, mostra itinerant de la Fundació Vila Casas.

Poques vegades podem dir, quan visitem una exposició, que hem copsat l’obra d’un artista fins al punt de formar-hi part. Agustí Puig agafa aquesta premissa i la porta a l’ex-trem, situant el visitant, de manera literal, enmig del seu món simbòlic. Can Manyé va ser, per uns dies, un es-pai on la creativitat i espontaneïtat de l’artista sabadellenc fluiren per cada racó on ens arribava la vista. La pintura, blanca sobre cartró ne-gre i embolcallant tant terra com parets, omple la sala de rostres, rellotges i xifres d’un gran trenca-closques on tots els elements inte-ractuen amb l’espai. La línia divi-sòria física que tantes vegades ens separa de l’art, es trenca i podem envoltar-nos, tocar i caminar per damunt de l’obra. De fet, no cos-ta gens imaginar l’artista omplint de pinzellades el que ha acabat conformant una instal·lació tant punyent com hipnòtica, amb la senzillesa d’uns traços colpidors i la complexitat del pas del temps com a temàtica, quasi tangible.

“Vaig passar-m’ho molt bé pintant”Quan li pregunto a l’Agustí per la seva experiència, no triga a con-

testar –“Vaig passar-m’ho molt bé pintant, ja havia fet alguna cosa semblant, però sense in-corporar el terra. La instal·lació s’ha adaptat completament a Can Manyé, no es podrà veu-re enlloc més”– per després afegir –“bé, potser faig servir els cartrons per pintar per l’altra banda”–. I aquesta afirmació no es fa gens pe-culiar venint d’un artista que es caracteritza per firmar els seus quadres al revers, incor-porant dibuixos que recorden molt el mosaic de cossos i faccions que revesteixen avui la creació d’Alella. Sembla un bon motiu per en-treveure l’afany de mostrar el que, fins ara, ha

quedat amagat darrere de les seves creacions, donant vida a la seva signatura –“Exacte, bé a ser una mica això. M’interessa molt copsar el dibuix directe, ràpid. Recordo una exposició on el revers dels quadres formava una obra completament diferent i potser tan bona com la que es podia veure exposada. Ja em passa a vegades, que el dibuix m’agrada tant o més que el mateix quadre”– comenta rialler.

Fràgil2016, 2011, 2060... Entre els gravats, totalment submergits en la pluja d’imatges, s’hi poden

identificar trossos de cartró sense pintar on la paraula “fràgil” apa-reix de manera recurrent, tot re-marcant el que la pintura invoca: els pas dels temps com a leitmotiv, el pes dels anys com a pell i carn de les figures. “Un arriba a una certa edat on mira enrere, i això encaixa amb els gravats de Roma, que són força antics i d’una etapa que queda lluny del que faig ara”. Treballs emmarcats, repartits amb comptagotes, que trenquen el joc dual entre blanc i negre, però que alhora en formen part d’una ma-nera intrínseca. La relació entre el temps, l’art i la interacció amb l’espai s’abracen pocs dies abans d’acabar l’exposició, però aquesta vegada amb mans menudes, a tra-vés del taller familiar de gravats organitzat per Can Manyé. “Els nens són molt sincers, pinten sense por. És el més important: no tenir por de dibuixar, no preocupar-nos de si ho fem bé o malament, sim-plement dibuixar i prou”.

Agustí Puig i l’art sense límitsDues peces per entendre els dos mons d’un artista sense por

Foto panoràmica de l’exposició de Can Manyé.

Agustí Puig a la instal·lació alellenca.

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

RAMON RUIZ

Page 24: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

24

VÍCTOR GONZÁLEZ A Alella, dins d’una acollidora casa amb unes vistes del mar extraordinàries, ens reben en Josep M. Mañé i la seva dona, la Carme. Potser molts no els coneguin pel nom de pila, però segur que això canvia si diem que estem parlant del Forner d’Alella. Prop d’arribar als 100.000 subscriptors a Youtube i amb més d’un milió de visites mensuals al seu compte, El Forner d’Alella és un referent a les xarxes gràcies a les vídeo-receptes que

fan tant ell com la Carme. Unes vídeo-recep-tes carregades de bon menjar, pràctics con-sells, humilitat i sobre tot, molta proximitat.

Per als que encara no et coneguin, podri-es explicar-nos com neix El Forner d’Ale-lla i per què?Jo vinc de família de forners. Teníem un forn a Sants i, en casar-me, vam muntar la panifi-cadora de Montgat amb la qual abastíem tot el poble. Aleshores vam anar a Badalona i,

anys més tard, vam comprar una pastisseria a la Gran Via de Barcelona. A partir d’aquí, l’any 1992, ho vam vendre tot per dedicar-nos a altres negocis com la construcció o la res-tauració. La crisi va fer que acabàrem tan-cant el restaurant i ja, en edat de jubilar-nos, com que no m’agrada això d’estar-me jugant al domino, vam decidir penjar una sèrie de vídeos a Internet per passar el temps, per distreure’ns. Vam posar El Forner d’Alella pensant que, si això no funcionava, almenys

CULTURA

“S’ha de fer coses, no es pot estar quiet!”Josep Maria Mañé, “El forner d’Alella”, triomfa a internet amb les seves receptes de cuina

En Josep Maria i la Carme, al jardí de casa seva.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Page 25: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

25

faríem conèixer una mica més el poble. Jo volia que es conegués Alella arreu del món. En començar a tenir visites de diferents països (Àfrica, Alemanya, Estats Units, Japó, etc.), m’arribaven molts correus pre-guntant-me què era això d’Alella i jo, que els contesto tots, m’enorgullia explicant-los que era el meu poble. Poc a poc vam començar a veure que això creixia a Internet fins arribar a tenir ara aproximadament 1.200.000 visi-tes cada mes. Ara estem a punt d’arribar als 100.000 subscriptors, la qual cosa comporta que, en arribar-hi, Youtube et premia com a “Youtuber” de plata.

Diuen que les xarxes socials i tot el que comporten és un món exclusiu per a jo-ves, però res més lluny de la veritat en veure com et mous per aquest terreny. Explica’ns com ho has fet per entendre’t amb elles. M’ha costat molt. Jo sóc autodidacta i mai havia fet res d’informàtica. Això sí, sempre m’ha agradat el muntatge de vídeos. La meva afició més gran sempre ha estat la música i, de fet, durant molts anys tocava la guitarra a un grup (Get back). Per culpa d’una artro-sis vaig haver de deixar-ho, però allà era jo qui muntava tots el vídeos quan tocàvem al Sutton o al Luz de Gas. Amb el tema de les xarxes socials sí que he tingut ajuda perquè em veia una mica perdut. Això ha estat grà-cies al meu fill petit, en Xavi, que és qui em manega el Facebook.

Quin és el futur del Forner d’Alella?Doncs mira, t’he de dir que prefereixo anar dia a dia. Sí que és veritat que mirem una mica al futur i ara, per exemple, ja tenim preparats vuit mesos de vídeo-receptes. Això fa que podem anar-nos-en de viatge tranquil·lament sense la preocupació d’ha-ver de gravar. També tenim previst obrir una botiga a la xarxa, dins del nostre blog, on els internautes puguin trobar els productes que molts ens demanen o que no saben on com-prar. S’ha de fer coses, no es pot estar quiet!Et confessaré una cosa, em pregunten molt si tinc un forn a Alella per poder visitar-ho i sempre contesto el mateix: que no en tinc, però que no fa falta perquè, per sort, el nos-tre poble té uns grandíssims pastissers i for-ners als quals recomano visitar.

Podem veure, als teus vídeos, que la teva dona té un paper molt important. Podri-es explicar-nos què té a veure ella amb el projecte?(Parla la Carme) Això va començar després. Ell un dia em va dir que podria fer alguna re-cepta meva de cuina, però a mi em feia mol-tíssima vergonya. Però bé, tot és posar-s’hi, no? Des d’aquell moment he de reconèixer que m’ho passo pipa fent-ho. Gaudim molt.

(Josep Mª) Això ens ha donat moltes alegri-es, ens escriu molta gent cada dia. Fins i tot hem fet amics. Va haver-hi dues parelles de Rubí que volien conèixer-nos i vam quedar aquí per fer el vermut. I des d’aquell moment som amics. Ens hem vist varies vegades i, de fet, ja hem quedat per veure’ns el mes que ve un altre cop. És increïble.

Què diries als joves emprenedors per poder tenir èxit en els seus projectes?Primer de tot s’ha de tenir una idea, però una idea innovadora. Hem de tenir clar que no tot està descobert. Però el més important és la constància. Una idea i constància és tot

el necessari per tenir èxit. He de dir que és molt difícil arribar a aquests números que nosaltres tenim, i la clau per arribar-hi és moltíssima constància i dedicació. Nosaltres rebem uns 200 correus diaris i els contestem tots. Gràcies a això estem molt ben posicio-nats a Internet. A més, crec que és clau saber diferenciar-se de la resta. La Carme i jo no som professionals ni experts en cuina, però intentem fer les coses fàcils, volem que els joves entenguin la cuina. A més, els hi fem saber que qualsevol dubte que tinguin ens el poden enviar perquè jo sempre els hi res-pondré. Crec que és la proximitat el que ens diferencia.

CULTURA

MAGDALENES DE TARONJA

El Forner d’Alella elabora unes delicioses magdalenes amb gust de taronja que es poden preparar fàcilment a casa. Les recomana a tots els lectors de la revista Alella assegurant que “queden boníssimes!”.

ELABORACIÓ:• Posarem els ous i el sucre dins un bol i batrem fins que quedi molts esponjós i d’un color

blanc. Ha de doblar el volum. • Afegim la llet, la ratlladura de taronja, l’aigua de tarongina i dos cullerades de mel. Batrem

i afegirem l’oli poc a poc mentre batem. • Tamisem la farina juntament amb el llevat químic i afegim la farina a la barreja. • Continuarem batent fins que quedi tot ben integrat, aproximadament uns 3-5 minuts. • Taparem la massa amb paper film i la deixarem reposar durant uns 30 minuts. • Posarem la massa dins una màniga pastissera i omplirem unes ¾ parts de les càpsules

de magdalenes. • Sobre les magdalenes posarem una mica de sucre. • Un cop escalfat el forn a 200ºC per dalt i per baix, les posem a coure uns 15 minuts

aproximadament, depenent de cada forn. S’ha de fer la prova amb un palet, si surt sec és que ja estan fetes.

Us aconsello veure el vídeo per a una millor comprensió de l’explicació.www.video-recetas.com / http://www.youtube.com/user/josemanefont

INGREDIENTS:• 270g de sucre• 320g de farina• 4 ous

• 90ml de llet• 290cl d’oli de Gira-sol• 2 cullerades de Mel• 1 sobre de llevat químic

• Ratlladura de la pel d’una taronja• 1 cullerada d’aigua de tarongina (opcional)

Page 26: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

26

La feinada que van tenir els pa-res del Sol per-què apreng ués que cada dia, al vespre, s’hav ia de pond re per ficar-se al llit de l’horitzó i dormir. No hi havia mane-ra de fer-lo creu-re. Volia fer-se un tip de jugar tot el dia. Sí, exac-tament, de sol a sol. I, tal com ell ho entenia, això volia dir sempre i a tothora, sen-se parar. De ben petit, el Sol ja era molt entremaliat i fet a la seva. I no té res d’estrany. Com que des que va néixer és una bola de foc i cre-ma, ningú –ni els pares– no ha pogut acostar-s’hi mai per en-senyar-li les coses més indispensables per viure: estimar, anar a escola, parar la tau-la, rentar-se les dents, llegir, ajudar a casa, dutxar-se... ¿Com s’hagués pogut dutxar si amb el contacte amb l’aigua s’hauria apa-gat? D’altra banda, l’univers és tan gran i endreçar-lo porta tant de renou que els pa-res del Sol sempre han anat amunt i avall, d’aquí cap allà, gairebé tan atrafegats com ta mare i jo en un dia feiner.

Ves-t’ho aquí que, en temps de la Maria Castanya, sí que hi va haver un vailet que va voler viatjar fins al Sol, no se sap si per portar la contrària a son pare o per conèixer

el Sol i fer-s’hi amic. Això va passar mentre intentava fugir amb el pare –un tal Dèdal– del més famós dels laberints. Per mirar d’aconseguir-ho es van construir unes ales de cera –sí, sí, de la que crema! El pare ja havia advertit el fill del perill que correria si s’enlairava massa, però aquest va fer l’orni i, és clar, com més s’acostava al Sol, més calor feia. Tanta, que ja et pots imaginar què va passar. De la mateixa manera que a l’estiu de seguida se’t desfà el gelat a les mans, les ales de cera del xicot –que, per cert, es deia Ícar es van començar a fondre. I, ai! el pobre va caure de cap a l’aigua. Només et diré que, del tros de mar on va anar a parar, sempre més

se n’ha dit mar d’Icària.

D’a le shore s e n ç à , g a i r e b é ningú no ha go-sat d’acostar-se a l S o l p e r q uè tothom sap el pa que s’hi dóna; i no precisament tor-rat, sinó cremat. Tornem, doncs, a les corredisses del nost re Sol quan era saga l i, si no t’adorms abans, t’explica-ré quina una mig va descobrir i mig es va empescar per fer creure als pares que cada dia, cap al tard, se n’anava a dor-mir. En aquells temps, abans fins i tot que les bèsti-es parlessin i que

els elefants i les cadires volessin, quan el Sol s’acotxava amb la ratlla del cobrellit de l’horitzó –en fer-ho, fumejaven els volcans a causa de l’alta temperatura que la Terra havia de suportar–, la Lluna no existia. En ajocar-se el Sol i desaparèixer-ne la llum, tot se sumia en una negror tan fosca que no tro-bo cap comparació perquè te’n puguis fer la idea. Si et digués que era una nit més fosca que una gola de llop, potser t’exclamaries –i amb raó– que ni tu ni jo no hi hem estat mai, en la gargamella d’aquest animal. Per tant, de nit, en regnar una obscuritat absoluta, el món s’aturava completament i no es podia fer res que no fos dormir.

CULTURA

RELAT GUANYADOR DE L’EDICIÓ 2014 DEL PREMI ALELLA A ISIDRE PÒLIT

EL SOL ÉS LA LLUNA. RONDALLA D’UN PARE

ASTROENREDAIREAutor: Jordi Boladeras

Page 27: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

27

Sé que t’agraden les disfresses. I saps per què faig ara aquesta afir-mació sense cap ni peus? Perquè al Sol li agrada-va molt disfres-sar-se, però els vestits no li du-raven gens. Tot era començar a emprovar-se’ls i, tan bon punt com li fregaven la pell, quedaven socar-rimats de dalt a baix. Quina vida! Quants problemes i inconvenients ser un astre de foc! I, per aca-bar-ho d’adobar, sempre els pares vigilant-lo des del fons de l’univers amb aquells ullets que no paren de fer pampallugues: els estels. Un bon dia, mentre jugava a cuit i amagar amb els núvols, va descobrir que a la Terra hi havia un nen –potser un dels primers que hi va haver– que s’arrebossava de sorra blanca en una platja molt llarga i bonica. Tot i que anava despullat, després d’haver-se cobert de dalt a baix amb l’arena, semblava que anés vestit i que fos un altre. I si ho provés ell, tam-bé? Dit i fet. No s’ho va pensar dos cops i, del cel estant, va baixar en un tres i no res. S’hi va presentar tan ràpid que el nen enfarinat de blanc i els peixos que passejaven per allí van haver de suar la cansalada per tocar el dos i fugir del perill de ser fregits pel Sol sense paella, sal ni oli.

Quina bona pensada d’empastifar-se tot el cos de sorra. Que bé que s’ho estava passant! A més, com que tenia la ratlla de l’horitzó tocant a mà –allà on acaba el blau del mar i comença el de l’atmosfera–, no li seria gens difícil, quan sentís els pares po-sar el crit al cel, d’escapolir-s’hi i posar-se a dormir. I, en pensar-hi, va mirar a l’infinit

de cua d’ull. Quin misteri! Per què hi havia menys claror...? Aleshores hi va caure: com més sorra es tirava al damunt, més s’anava enfosquint el dia. Allò passava, lògicament, perquè minvava la seva pròpia llum. I, per bé que el Sol no és massa presumit, li va venir de gust mirar-se en el reflex de l’aigua de l’oceà i es va quedar meravellat de la seva presència. Ja no semblava el Sol. Tenia tota l’aparença de... de... i com que no li venia res al cap que s’hi pogués comparar, se li va acudir d’in-ventar una paraula que fes patxoca com ell, empolvorat i empolainat d’aquella manera. I la va trobar. Cada vegada que es disfressés d’allò tan divertit i elegant es diria Lluna.

I els pares... ¿com és que no el renyaven des de les golfes de l’univers si, tard com era, encara estava despert i jugant? Va mirar al seu voltant i ho va veure tot com si fos de nit, però de cap de les maneres el paisatge no era tan negre com quan ell es posava a dormir. Hi havia animalons que se la cam-paven pel bosc, i dones i homes que admi-raven la seva disfressa de Lluna perquè era la primera vegada que la veien. Fins i tot el mar es movia d’una manera diferent com si, sota l’influx d’aquesta tímida llum blanca i

vaporosa, l’aigua bressolés el son de la Terra amb més suavitat que de dia. Ell, el Sol, no tenia son. Mai no n’havia tingut. I, vestit de Lluna, els seus pares es pensaven que ja era a dormir i el deixaven tranquil. Va decidir que, a partir d’aquell dia tan assenyalat, cada vespre es vestiria de Lluna, com qui es posa el pijama, i que cada

matinada, a trenc d’alba, se’l trauria. I és que el Sol és la Lluna. ¿T’hi has fixat

que de vegades, de dia, veus el Sol i la Lluna al mateix temps en panys de cel diferents? És tan espavilat, el Sol! És un truc que fa per enganyar-nos a tots, fins i tot als astrò-noms, aquests savis saberuts que observen el sostre de l’univers amb un telescopi. ¿Ve-ritat que si poses una llanterna davant d’un mirall en veus dues i hi ha el doble de llum? Doncs això és el que fa el Sol. Es col·loca de manera que els seus rajos es reflecteixin en un mar, en un estany o en un desert, i la llum que fan es projecta en el cel perquè ens creguem que és la Lluna.

Que què...? Que la mare et diu que això no és veritat? Que no et deixis enredar? Que el Sol és el Sol i la Lluna, la Lluna? Tu ja ets prou gran per pensar el que vulguis. D’acord, posem que no, que no és veritat. Tant se val! El conte ja s’ha acabat, però... i si fos al revés? I si fos que la Lluna és el Sol? I tant que pot ser! Aquest conte, si ho vols, pare astroenredaire com sóc, un altre dia també te l’explicaré. Ara dorm, però, fillet, que fins i tot a la constel·lació de Cassiopea ja comença a ser prou tard!

alellaSubscriu-te!Per només 17€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 654 40 40 43

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

CULTURA

Page 28: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

28

RAMON ANGLADAFill de banquer, alcalde de Barcelona de gener a abril de 1893 pel Partit Liberal Fu-sionista, diputat a les Corts, senador per Barcelona, senador vitalici, empresari tèx-til, col·leccionista d’art i mecenes, amant de la ciència, de la literatura, i organitza-dor de les festes més sonades de la capital catalana. Aquest és el retrat general de Camilo Fabra i Fontanills, primer Marquès d’Alella. Nascut el 1833, del seu matrimo-ni amb Dolores Puig i Cerdà en naixerien Fernando, Roman i Camila. Per a molts alellencs, la figura més propera d’aquest marquesat ha estat la de Fernando Fabra, enginyer industrial i segon Marquès d’Ale-lla, gràcies a la construcció, pagament i cessió gratuïta de l’Escola Fabra al poble d’Alella a les acaballes de l’any 1934. L’altre fill, Roman, va inaugurar el títol de Mar-quès del Masnou l’any 1922 per gràcia del Rei Alfonso XIII.

El primer Marquès d’Alella, a més d’exercir càrrecs polítics destacats, va ser un eminent empresari del sector tèxtil des de la presidència de Sucesora de Fabra y Portabella. L’any 1903, un any després de la seva mort, aquesta es va fusionar amb l’empresa escocesa J&P Coats fent sorgir la potent Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats. Però Camilo Fabra va ser conegut també per la seva impressionant col·lecció d’art –més d’un centenar de qua-dres van ser llegats a la ciutat de Barcelo-na– i pel seu suport econòmic a diferents creadors i activitats culturals i científiques de tota mena. Un exemple clar és el cas de l’Observatori Fabra, un veritable referent a l’Europa d’inicis del segle XX, que es va poder construir gràcies a un altre dels lle-gats de Fabra.

El tractat Deberes de buena sociedadFins aquí poques sorpreses en una bio-grafia ben coneguda, però Camilo Fabra també va ser un referent en la vida social

barcelonina i espanyola. Amfitrió de festes memorables a la seva residència barceloni-na de la Rambla de Canaletes, tal com des-criu la premsa de l’època. La Vanguardia de dijous 25 d’octubre de 1888, amb el tí-tol de Baile en casa de los señores Fabra, descrivia la festa en honor de la Infanta Isabel com a “verdadera orgía de luces, colores y bellezas”. La columna destacava també com els Fabra rebien els convidats “con proverbial distinción y era opinión de la mayoría que la fiesta era magnífico alarde de cuanto en esta clase de agasajos puede ofrecer Barcelona a sus más egregi-os huéspedes”.

A finals del segle XIX les relacions socials encara estaven marcades per uns estrictes codis que s’havien de complir de forma escrupolosa. Al costat de rígides normes d’etiqueta, qualsevol acció –des de peticions de ball, a rebre o realitzar

visites– s’havia de portar a terme d’idèn-tica manera dins del rígid marc moral im-perant. Res millor que un dels membres excels de la “buena sociedad” deixés per escrit com comportar-se davant de situa-cions diverses per tal d’evitar conductes no desitjades. Així va ser com el 1883 apareixia la primera edició del Código

o deberes de buena sociedad de Camilo Fabra i Fontanills editat per la Librería de Antonio J. Bastinos. En el seu pròleg, l’au-tor destacava com a principal objectiu “el propósito de suplir, dentro de la medida de mis fuerzas, la falta que se nota de una especie de código que evite en determina-dos casos de la vida el tener que preguntar que conducta se debe seguir para no sin-gularizarse”. Amb quinze il·lustracions de l’escultor i pintor Claudio Castelucho i Di-ana, a partir de la segona edició de 1884, l’obra de Fabra descriu amb detall com comportar-se o actuar a l’hora de realitzar visites, posseir i entregar targetes, portar a terme peticions, demandes d’audiència, bodes, batejos, banquets i àpats en gene-ral, balls i concerts, jocs, a l’hora de re-presentar comèdies de societat, les hores, llocs i companyies idònies per passejar, i com afrontar les defuncions, complir amb el dol i la realització d’esqueles –in-cloent-t’hi les de naixement i participació de matrimoni.

Una obra que és fruit del seu temps, amb una visió del tot paternalista de la dona, que no és res més que un altre dels múltiples apèndix de l’home. Les instruc-cions detalladíssimes per al servei, amb apartats com Deberes del criado para

con las visitas, les referències constants a la “persona de mayor o menor rango”, i la importància concedida a la riquesa de l’individu amb qui s’establia relació, per-meten visualitzar una societat extremada-ment jerarquitzada on la pertinença a una determinada classe social era una marca inesborrable.

Camilo Fabra i Fontanills i la buena sociedad

El primer Marquès d’Alella va escriure, el 1883, una obra de protocol social amb l’objectiu de fixar les regles i codis d’exquisida educació

Quadre del primer Marquès d’Alella a l’Observatori Fabra.

CEDI

DA

ARRELS

Page 29: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

29

ARRELS

Coberta i dues pàgines de la tercera edició de l’any 1891 amb els gravats de Castelucho.

Visitas: deberes del criado para

con las visitas

Excepción hecha de las personas de grande intimidad, el criado precede a la visita para guiar y anunciarla [···] Si la señora de la casa no estuviese en sala o gabinete, el criado dirá a la visita: “La señora estará con usted al momento”. Inmediatamente cerrará la pu-erta, y la visita quedará esperando, sentán-dose las señoras, pero no los caballeros. La más vulgar prudencia aconseja no entablar conversación con la servidumbre de la casa que se visita, y menos preguntar cosa algu-na que pueda revelar indiscreta curiosidad.

Comidas: aviso a los comensales

Al Criado no se le dan las gracias cuando sirve. Si uno tiene que pedirle algo, no debe llamarle, sino hacerle una seña en el mo-mento en que aquel mire hacia su lado. Si un convidado, amigo del dueño, ha llevado a petición de éste uno de sus criados, no debe darle órdenes ni reconvenirle, pues a la sazón no es servidor suyo, sino del anfitrión.

Almuerzos: salida del comedor

y despedidas

Es contrario a todas las reglas de galan-tería y a la consideración que se mere-cen las señoras, el fumar mientras éstas estén presentes, aunque medie mucha intimidad con la dueña de la casa y ésta insista para que se fume. En cambio las señoras corresponden a esta deferencia no prolongando su permanencia en la sala para dejar a los hombres en libertad de fumar.

Bailes y conciertos: avisos

a los concurrentes

Es poco cortés invitar para una danza en el momento en que preludia la orques-tra, como también ofrecerse a una señora que, por su proximidad, pueda haber oído que otra acaba de rehusar la invitación. El caballero que baile mal o sin compás no mostrará mucho acierto invitando a señoras desconocidas o que apenas co-nozca.

Luto: luto de viudez

La viuda lleva luto por su marido dos años, viviendo durante el primero, o por lo me-nos durante los seis primeros meses, apar-tada de la sociedad. Los viudos, aunque llevan luto por sus esposas uno y medio año, o si quieren igual tiempo que las viu-das, no han de tardar tanto en frecuentar la sociedad, ni tienen limitación alguna en punto a época de nuevo matrimonio.

Tarjetas: su forma

La etiqueta no permite a las señoritas tener tarjetas propias: sus nombres van impresos debajo del de su madre en las tarjetas de ésta. Si una señorita no tiene madre, hará imprimir su nombre en tarje-tas propias para señora debajo del de su padre, y a falta de éste, del hermano con quien viva. Las solteras de cierta edad usan tarjetas propias [···] Cuando se guar-da luto riguroso, es preciso usar tarjetas con orla que lo indique, o completamente negras.

Per tal de poder copsar directament l’essència d’aquest tractat us reproduïm un seguit de fragments a partir del facsímil de la tercera edició de l’any 1891

Page 30: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

30

Page 31: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

31

ARIADNA GUASCH / FOTO: JORDI FARRÚSSi Alella fos una gran casa, en Polo seria un dels pilars que la sostindrien, una peça fonamental per al seu bon funcionament, per a què tots els seus habitants hi visquessin de manera con-fortable i segura. En Lluís Miquel Polo Ferran, en Polo per a tots els alellencs, va néixer a Alella, concretament l’any 1960, i no s’hi ha mogut mai. “Tinc la mateixa edat que la revista” apunta somrient. I recorda la fotografia que la Revista va publicar de tota aquesta generació, l’any que en van fer trenta i l’any que en van fer cinquanta.

En Polo va néixer a Ca les Monges, els seus pares n’eren els masovers. Recorda la singularitat d’aquella finca i com el seu pare, nascut a Guadalajara i vingut a Alella de molt jove, en tenia cura: estassava el camí de casa, menava l’hort, tenia cavalls per llaurar la vinya i, fins i tot, feien el manteniment de la mina que proveïa d’aigua la finca. “La mina era just al darrere de la Font de la Salut, i alguna vegada l’havia acompanyat fins a dins per netejar-la ja que sovint hi quedava travessada alguna branca”. En Polo tam-bé recorda la seva àvia francesa, la Leo-nie Claude-Massana, que vivia amb ells i que baixava al mercat amb un carretó carregat amb les verdures de l’hort per vendre-les. Després, això de l’hort ja no donava com abans, i en Polo explica com el seu pare va anar a treballar al món de la construcció, com tants altres pagesos catalans en aquella època.

Va viure a Ca les Monges fins que va tenir vint anys i, com a motiu que il·lustra la particularitat d’aquella finca, és inte-ressant comentar que, avui dia, al nou Museu del Disseny de Barcelona s’expo-sa el plafó ceràmic “La Xocolatada”, que data de 1710 i que es va extreure del jar-dí de Ca les Monges abans de la Guerra Civil. En Polo anomena també el plafó ceràmic “Els Prims i els Grassos”, situat al mateix jardí de la casa (per veure més informació sobre aquest plafó, consulteu l’article publicat al número 30 de la revista Papers de Vi...).

En Polo es va formar com a electricista i va treballar en una empresa que va acabar tancant. Després d’estar un temps treballant de pagès, un dia, jugant a futbol (esport que ha prac-ticat amb passió durant molts anys), se’ls va acostar el senyor Méndez, que aleshores era president del futbol i havia entrat a l’Ajuntament, i els va proposar si hi volien treballar. “Era l’any 83 i hi vam entrar primer per tres mesos, després ens hi vam quedar tres mesos més i encara hi som!”, somriu. “He fet moltes coses, i a mida que anava treballant m’anaven donant responsabilitats”.

En Polo va ser el responsable del manteniment de l’enllumenat públic des de 1992 fins a 2002, any en què l’Ajuntament va cedir la gestió a una empresa privada. Ara en Polo és a tot arreu, “aquí a Alella tots els caps de setmana hi ha coses, quan no hi una inauguració, hi ha una fira,...”, explica amb entusiasme, un entusiasme que s’accentua quan comenta la feina que implica l’organització de la Festa Major d’Alella. Davant l’evident pre-gunta sobre el cansament de tanta implicació, en Polo ho té clar: “No en trec res de dir que no, la feina s’ha de fer igualment”. La maquinària municipal de l’Ajuntament d’Alella funciona com un rellotge, “cada matí ens passen els qualitys on hi ha detallada tota la feina i tot el que es necessita i, després, un cop enllestida, el retornem amb tota la feina que hem fet i les hores que hi hem dedicat, després ho introdueixen al programa informàtic perquè en quedi constància”. Aquest és un sistema que amb els anys s’ha anat perfeccionant i és que, per formar part de la Brigada Muni-

cipal d’Alella, en Polo i els seus companys vetllen perquè aquella activitat, aquella celebració, aquell esdeveniment funcioni, i això significa estar al cas de la megafo-nia, de l’equip de música, de les carpes, del càtering, de les taules i cadires, de les neveres que es puguin necessitar i, fins i tot, del vi que s’hi serveixi.

Quan descansa de la feina, en Polo gaudeix amb i dels seus quatre néts, “qua-tre nens! A veure si aquest que ve en camí és una nena...! Jo tinc una filla i la meva segona dona, quan ens vam casar, ja en tenia dues, o sigui que tenim tres filles” comenta amb satisfacció. També es di-verteix fent rutes amb el seu quad, “he fet Andorra per camins, he anat a Terol i per aquí també m’agrada voltar”. De fet, en Polo s’ha desplaçat fins a la redacció amb aquest vehicle. Quan li preguntem si té alguna afició concreta, ens explica que

col·lecciona maquinària en miniatura, “excavadores, tractors, formigoneres... tot en miniatura. Vaig comprar-me la primera a Andorra, tornant del viatge de noces que vam fer a Grècia i, a partir d’allà, vaig començar a comprar-ne a alguna botiga, però sobretot a Internet”. Té unes 165 peces i, somrient i solemne alhora, comenta que els néts encara no hi poden jugar.

En Polo es mostra interessat pel funcionament de les instal-lacions de la redacció de la revista. “No funciona bé l’aire ca-lent? I com és?”. Ens explica que no fa gaire van traslladar fins aquí un armari que ell mateix va ajudar a muntar. I s’ho mira tot amb ulls tècnics, de qui sap què fa falta i què no fa falta perquè aquella estança de la gran casa d’Alella pugui funcionar com cal.

Lluis Miquel Polo Ferran“En Polo”

Si Alella fos una gran casa, en Polo seria un dels pilars que la sostindrien, una peça fonamental per al seu bon funcionament, per a què tots els seus habitants hi visques-sin de manera confortable i segura. Es mira les instal-lacions de la redacció de la revista amb ulls tècnics, de qui sap què fa falta i què no fa falta perquè aquella es-tança de la gran casa d’Ale-lla pugui funcionar com cal.

PERSONATGE

Page 32: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

32

Page 33: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

33

DOSSIER

33

L’enoturisme, molt més que tastar vins

JORDI ALBALADEJOlella i el conjunt del territori de la DO Alella comp-ten amb diferents potencialitats perquè el món del vi esdevingui un eix dinamitzador cultural i eco-nòmic de la zona. Alella pot ser a l’enoturisme el que Barcelona és al Modernisme. Com veureu, no

és una afirmació gratuïta.En aquest dossier de revista Alella us presentem l’opinió i

les reflexions d’una sèrie d’experts, professionals i representants polítics i tècnics de les administracions més properes, que ens expliquen quina és l’actualitat i les perspectives de futur de l’eno-turisme a Alella, el turisme a l’entorn del vi: el terrer, el paisatge, els cellers, els vins i caves elaborats, el patrimoni arquitectònic i cultural, l’allotjament, etc.

És conegut que cada generació veu les coses a la seva manera, però, més enllà dels canvis, hi ha referents que perduren i són iden-tificadors del conjunt. Així, la relació històrica del poble d’Alella amb la cultura del vi és bimil·lenària. Té les seves arrels pretèrites en els antics ceps plantats sobre el sauló pels ibers i els romans. La Laietània romana coincidia pràcticament, en els seus límits administratius, amb l’actual territori vitivinícola de la DO Alella.

El vi de la Laietània, el vi DO AlellaA les pàgines del dossier, en Lluís Tolosa, autor de diferents llibres sobre el vi i l’enoturisme, i coautor, juntament amb Cla-ra Antúnez, de la Guia d’Enoturisme de la DO Alella, destaca

precisament -atenent al ric patrimoni romà- l’oportunitat de la DO Alella, amb una gestió supramunicipal dels jaciments, d’esdevenir un referent del vi romà de la península ibèrica; en concret, arriba a parlar ni més ni menys que de “capitalitat”. La revista germana Papers de Vi, definida per Tolosa com “una eina estratègica base”, va dedicar el reportatge central del número 21, hivern de 2013, a El vi de la Laietània, el vi DO Alella, el vi

de Badalona, posant en valor la rellevància i els nexes d’unió econòmics i comercials de les antigues vinyes laietanes.

Tolosa, en la seva diagnosi del territori, també destaca la diversitat i la identitat dels vuit cellers i dels vins que s’elaboren a la DO, “a només 20 minuts del centre de Barcelona!”, la tercera ciutat amb més turistes de tot Europa. Per això, cal infraestruc-tura i la continuïtat d’un treball estratègic.

En aquest sentit, l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, incideix en l’aposta municipal pionera des de 2006 de dotar-se amb un pla estratègic i la creació, l’any 2010, del Consorci de Promoció Enoturística del Territori de la DO Alella que coordina quinze municipis i el Consell Regulador (organisme encarregat de ga-rantir la procedència i legitimitat dels vins de la zona). Aquest fonament per desenvolupar un enoturisme sostenible, juntament amb l’obertura de l’Oficina de Turisme d’Alella i accions com rutes i enotastos, són uns factors positius per a la implicació creixent del sector privat, com es veurà aquest 2015 amb la re-habilitació de Ca l’Hereuet (Can Balcells, antigues Caves Signat) i la seva conversió en un hotel temàtic del vi.

A

Page 34: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

DOSSIER

La primera tinent d’alcalde, Cristina Xatart, posa l’accent en la voluntat d’un turisme familiar de qualitat i exclusivitat, i la transversalitat del projecte enoturístic a Alella, que passa tam-bé per la conscienciació des d’àrees municipals com turisme i educació, amb noves accions com el “mostast” un taller d’eno-logia per a infants; i també amb objectius específics per als restauradors i els cellers. Xatart destaca els premis a la millor iniciativa enoturística, i la nova imatge de Turisme Familiar i Enoturisme d’Alella.

El president del Consell Regulador de la Denominació d’Ori-gen Alella (DO Alella), Joaquim Batlle, viticultor tianenc, re-marca la importància de la proximitat amb Barcelona i que cal mobilitzar el trànsit de turistes, portar-los a visitar els cellers, donar a conèixer els nostres vins i que provin la gastronomia dels restaurants del territori. Batlle assenyala el Consorci de Promoció Enoturística com a dinamitzador de diversos projec-tes: la setmana del vi, la festa de la verema d’Alella, jornades gastronòmiques... on, any rere any, ha anat creixent la partici-pació ciutadana, i la gran difusió que hi ha hagut ha beneficiat tots els cellers i el territori.

L’oferta enoturísticaRespecte a la situació de l’oferta d’enoturisme avui dia, a les pàgines d’aquest dossier, podreu trobar la descripció d’una in-teressant visita en grup de la mà de la Gemma, la guia del celler de l’Alella Vinícola, conegut antigament com “el sindicat”, una espectacular construcció modernista de 1907 d’acord amb un projecte elaborat un any abans per Jeroni Martorell i Terrats, que va finalitzar-se, en diferents etapes, dècades més tard. A les seves instal·lacions s’hi explica el procés d’elaboració del vi i, finalment, es fa un tast de diferents vins Marfil Alella.

Un altra activitat enoturística l’ofereix el celler Alta Alella a les seves magnífiques vinyes amb el mar al fons i unes modernes instal·lacions integrades a l’entorn natural. Disposen d’heliport per arribar-hi i, entre les seves activitats, hi ha la possibilitat de fer una excursió en 4x4 per la finca i, posteriorment, un pica-pica d’altura amb degustació de tapes dissenyades per maridar amb els vins, caves i vins dolços del celler, dissenyant-se la sessió de vins i maridatges de forma personalitzada.

Can Bouquet, celler emplaçat a la masia de Can Boquet, amb unes esplèndides vistes al poble i al mar, ofereix tot un calendari d’activitat diverses, explicant-se en aquest dossier un curset “inten-siu” de podar les vinyes i un esmorzar de forquilla cuinat per Can Major de Montmeló; realitzant-se també pícnics durant tot l’any.

Pel que fa a l’oferta d’allotjament, s’analitza la migrada oferta actual: només l’Hotel Porta d’Alella, de quatre estrelles; el lloguer d’alt nivell de Les Quatre Torres i d’habitacions al Museu dels

Àngels, a la masia de Can Bragulat. Tot donant informació so-bre les previsions d’obertura de l’Hotel del Cava a Can Balcells. D’altra banda, en l’apartat de notícies de la revista que teniu a les mans, podeu llegir la voluntat -si es desbloquen una sèrie d’acords entre propietaris, amb la participació activa de l’Ajun-tament d’Alella per fer-ho possible- de construir un hotel a Cal Governador, els antics Escolapis, que permetria posar al dia el ric patrimoni arquitectònic i natural de la finca.

En la sala de mostres de persones que tenen relació directa amb l’enoturisme a Alella, podreu llegir les observacions experi-mentades de la Maite León, responsable de l’Espai Di.Vi, del res-taurant Can Cabús i de l’empresa Alella Wine Tours, que “primer ve l’enoturisme i després el visitant va a la botiga i troba el producte del celler”; la Marta Ribes, responsable de l’Oficina de Turisme d’Alella, que destaca l’increment de visitants de cap de setmana a l’entorn del que és un turisme familiar; la Rebeca Ruiz, secretària del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella, que as-senyala l’objectiu d’assolir d’un 100% d’agricultura ecològica i que cal més difusió i creure-s’ho, amb especial menció als restaurants i supermercats; la Pilar Cano, tècnica de Turisme de l’Ajuntament d’Alella, fa esment al creixement de l’oferta i les activitats enotu-rístiques, i del ric patrimoni arquitectònic i intangible d’Alella.

Per finalitzar aquest primer article del dossier, cal assenyalar que hi ha pocs llocs que concentrin potencial tan gran i tan variat amb identitat pròpia per a l’enoturisme, com ara la DO Alella i especialment el poble d’Alella. I encara menys que els faci únics, tan propers i amb bones comunicacions amb la ciutat de Barce-lona, puntal turístic del país. Però també com a part integrant del Maresme, que compta amb un bon clima i diferents atractius entre la Serralada Litoral i el mar.

Alella pot ser a l’enoturisme... el que Barcelona és al Mo-dernisme!

Una de les moltes activitats que programa Alta Alella és una sessió de ioga al seu centre d’enoturisme.

Bouquet d’Alella ofereix esmorzars de forquilla entre vinyes.

El celler modernista d’Alella Vinícola, un dels grans atractius enoturístics de la zona.

CEDI

DA

CEDI

DAÒ

SCAR

PAL

LARÈ

S

34

Page 35: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

DOSSIER

Hotels i cases rurals a Alella: molts projectes i poques realitats

El futur Hotel del Cava a Can Balcells veurà la llum a finals de 2015

RAMON ANGLADAuan realitzes una consulta a les webs de promo-ció del territori DO Alella i accedeixes a l’apar-tat d’allotjaments, comproves la migrada ofer-ta del nostre poble. Aquesta es limita a l’Hotel Porta d’Alella, de quatre estrelles, pel que fa a l’oferta hotelera estàndard, mentre que és ine-

xistent pel que fa al turisme rural. La reduïda capacitat del Museu dels Àngels i la possibilitat d’allotjar-se a les Quatre Torres de la mà de l’empresa Alella Wine Tours no existeixen segons aquestes fonts d’informació.

Moltes han estat les empreses i particulars que han mos-trat interès per tirar endavant projectes hotelers al municipi -com els vinculats a Can Jonc o a la Torre del Governador-, però, almenys fins ara, la gran majoria no s’han arribat a con-cretar mai. Unes iniciatives que es veuen molt marcades per la normativa urbanística vigent. El Pla d’Ordenació Urbanís-tica Municipal actual ad-met dues tipologies d’ús hoteler en sòl no urba-nitzable: l’ús hoteler que en podríem dir normal, amb les seves correspo-nents estrelles, i l’hotel o casa rural. L’ús hoteler estàndard, pel que fa a les masies catalogades en sòl no urbanitzable, s’ad-met només en els casos de construccions que es troben a tocar del nucli urbà o prop d’una via de comunicació destacada. És a dir, bàsicament les que trobem pujant per la carretera cap a Font de Cera més una petita co-rona on, per exemple, hi trobaríem masies com Can Xeco Monnar. La resta de cases que no són al Catàleg de patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental, però que són dins del Catàleg de cases i masies en sòl no urbanitzable, només tenen l’opció de portar a terme un negoci de turisme rural.

Tot i que inicialment n’eren vuit, finalment trobem dins d’aquest catàleg Casa Andiñach, Can Pareras, Can Otero, Can Cabús de Dalt i Can Poc. La pròpia Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va optar per excloure Can Llobet, Can Paxiu i Cal Mallorquí. Aquestes tres cases perdien així uns determinats usos en sòl no urbanitzable com la possibi-litat d’obrir una casa de turisme rural. Can Poc és l’exemple contrari ja que, en estar dins del catàleg anteriorment citat, tindria admesos els usos d’habitatge, activitats i educació en el lleure i turisme rural.

Fonts de la Regidoria de Promoció d’Alella confirmen la inexistència de projectes d’allotjament rural en l’actualitat.

Sembla difícil, doncs, que a curt termini disposem d’aquest tipus d’oferta.

Can Balcells, la cara; Can Casals i Ca la Madame, la creuMentre que Can Casals i Ca la Madame, o Cal Duch, s’han quedat només en propostes, a Can Balcells hi veurem, amb tota seguretat, un hotel a finals de 2015.

A Can Casals es varen iniciar les obres, tant interiors com exteriors, per transformar aquesta masia en hotel, però a dia d’avui el projecte està aturat. La llicència aprovada el 2011 va vèncer el passat novembre de 2014 sense petició de cap mena de pròrroga. Pel que fa a Cal Duch, el projec-te hoteler va quedar totalment aparcat. La propietat es va fer enrere després de rehabilitar la casa i, fins i tot, va fer canviar l’ús hoteler. En aquest edifici la normativa actual hi permet obrir un negoci d’aquestes característiques sempre i quan s’adapti al volum d’edifici existent ja que no és possible

ampliar sostre per la seva part posterior.

Can Balcells, també coneguda amb el nom de Ca l’Hereuet i com la casa xina pels més jo-ves, és tot el contrari. A l’antiga seu de Caves Signat s’obrirà un hotel de caràcter temàtic que va cremant etapes amb molta rapidesa. En el proper ple municipal pre-visiblement s’aprovarà el projecte de reparcel·lació que presenta un seguit de càrregues econòmi-ques per canvi d’ús: de l’inicial a l’hoteler. El projecte comportarà la

rehabilitació total de la casa i una nova construcció a la zona superficial de l’antic magatzem que fou enderrocat fa poques setmanes. D’aquesta manera no s’ha ampliat el sos-tre constructiu del futur hotel. Les dues plantes soterrades del celler es mantindran per tal de portar a terme activitats turístiques relacionades amb el cava. La casa antiga acollirà la recepció de l’hotel, i part de les habitacions s’ubicaran a les plantes superiors. La resta es localitzaran a la nova construcció ubicada sobre les plantes soterrades de celler. Joan Mas, arquitecte municipal, destaca que “la idea de la propietat és fer una mena d’hotel temàtic de turisme del cava que titulen com a Hotel del Cava. Aquest projecte de reparcel·lació, que vol dir que han de pagar una compensació per la plusvàlua de l’ús a l’Ajuntament d’Alella, es farà ara i, acte seguit, el projecte de construcció que també tenim aquí. A finals d’any, si les coses no canvien, podem tenir un projecte força acabat”.

Q

35

Foto actual de Can Balcells, amb les obres de rehabilitació en marxa.

ARXI

U

Page 36: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

DOSSIER

36

Entrevista amb Lluís Tolosa, coautor juntament amb Clara Antúnez de la “Guia d’Enoturisme de la DO Alella”

ÒSCAR PALLARÈSluís Tolosa (Barcelona, 1968) fa més de quinze anys que publica llibres sobre el vi i l’enoturisme. Moltes d’aquestes obres han estat reconegudes amb guar-dons internacionals. Darrerament ha publicat la Guia d’Enoturisme de l’Empordà i també la del Pla

de Bages, aquesta darrera juntament amb la sommelier i nutricio-nista Clara Antúnez. També, de la mà d’Antúnez, acaba de presentar la Guia d’Enoturisme de la DO Alella.

Com neix la idea de fer una guia d’enoturisme de la DO Alella?La gent es pensa que fas un llibre de qualsevol tema perquè en saps molt, d’aquella qüestió, però això no acostuma a ser així. Senzilla-ment, veus un tema que té molt de potencial i comen-ces a fer-ne recerca. Vaig decidir fer Alella quan em vaig adonar que era a vint minuts del centre de Bar-celona, la tercera ciutat amb més turistes de tot Europa, i que malgrat te-nir un potencial especta-cular, l’enoturisme hi era poc desenvolupat. La DO Alella és la zona que ho té més fàcil de tot Catalunya per portar gent de Barce-lona, aquest n’és el motiu.

És un ordre lògic, l’Em-pordà, el Pla de Bages i Alella, o senzillament les coses han anat així?És il·lògic, de fet. L’ordre lògic és començar pel Pri-orat, que potser és la zona més prestigiosa, i darrere hauria hagut de venir el Penedès, per muscula-tura, perquè hi ha més de tres-cents cellers. L’ordre és totalment anormal, però les coses han anat així. Ara hem fet Alella, d’una banda, perquè hi ha l’Andreu Francisco i la Cristina Xatart del Con-sorci DO Alella que la volen tirar endavant: i, d’una altra banda, la Diputació de Barcelona que, quan va veure la guia del Pla de Bages, em va dir: “Lluís, les properes, Alella i Penedès.” A més, personalment em venia molt de gust fer Alella, per poder explicar per exemple a aquell paio que ha arribat a Barcelona amb un creuer i que s’està a l’Hotel Arts què té a només dotze minuts de l’hotel: per ell allò és gairebé el jardí de l’hotel! Correu el risc de quedar envaïts pels enoturistes. Esteu més a prop de morir d’èxit que no pas que això no rutlli!

Així, el finançament de la guia arriba a través del Consorci i la Diputació?Entre totes dues institucions hi posen una part important dels cos-tos. El Consorci hi posa nou mil euros i la Diputació, sis mil. Per mi, el cost de fer una guia com aquesta, tota la feina de creació (redacció, treball de camp, voltar, dinars als restaurants, fotografia, disseny gràfic, etcètera) i la impressió de dos mil exemplars, se situa en vint-i-quatre mil euros.

Abans de posar-t’hi, què sabies de la DO Alella i quina opinió en tenies?Com sempre que començo en una zona, em penso que en sé algu-nes coses i m’adono que, en realitat, no en sabia res! Quan m’hi

he posat m’he adonat que no en tenia ni idea i que és un tresor brutal. De po-ques DO puc dir que totes les visites són recomana-bles: tots vuit cellers són absolutament diferents i tots mereixen una visita. És una DO perfecta per a estades llargues: és molt xulo que en tres dies pu-guis visitar tota una DO, fins i tot per als enoturis-tes professionals (som-meliers, xefs, enòlegs, els altres cellers...). És un sector creixent per al qual cal crear productes espe-cífics: hi haurà un grup de freakies que voldrà tas-tar els vint i escaig vins d’Alella Vinícola. Doncs cal que tinguis la infraes-tructura necessària per re-bre aquest grup i donar-li a tastar tots aquests vins!

Hi ha una cosa fona-mental i és que la majoria de DO no tenen identitat i això és gra-víssim perquè, per definició, una denominació d’origen el que fa és certificar una identitat. Crec que la DO Alella té identitat: té una columna vertebral que és la pansa blanca sobre sauló, la salinitat marina i els tocs vegetals de la serralada. Això és molt coherent: cli-ma, sòl i varietat. Però, després, tens la perla dels vins dolços, tens uns caves i escumosos brutals i tens aquestes peces soltes que són els vins negres i els rosats, que són molt divertits. El gran problema del Penedès és que ningú no sap com són els vins del Penedès: no hi ha una varietat identificativa, no hi ha un sòl identificatiu, no hi ha un paisatge identificatiu. Han de fer sortir Montserrat, que és del Bages, per tenir una foto iconogràfica!

L

Page 37: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

DOSSIER

37

I, parlant d’identitat... què penses de l’ús que es fa a la DO de varietats com el sirà i el merlot?Els anys 1980 ens vam perdre, marejar i acomplexar. Qualsevol cosa que tingués accent francès ens semblava que havia d’ésser millor i vam fer coses com ara arrencar les garnatxes. És una ma-laltia que, com l’adolescència, ja hem passat. El sirà, com a varietat mediterrània que és, funciona molt bé a Alella. El cabernet, en canvi, si bé al Bages dóna bons resultats perquè hi fa molt de fred, no funciona a tot arreu... Però que, perquè sí, pel nom, tothom hagi de tenir chardonnays i cabernets és com obrir un restaurant xinès al costat de la Companyia d’Alella. Pot ser un xinès magnífic, però és una extravagància sense gaire sentit. I no crec que hàgim de ser uns ultres de les varietats autòctones, que consti. La cuina catalana ha arribat fins on ha arribat perquè ha estat creativa i transgressora i ha fusionat mil coses. Pots ser tan creatiu com vulguis, però has de tenir una identitat local perquè anar a vendre chardonnays a Alella és fer una mica l’indi. Si tens tres vins de pansa blanca, està bé que tinguis un chardonnay, però no tindria sentit pretendre que el teu vi bandera sigui de chardonnay.

Quina ha estat la sorpresa més gran que te n’has endut?Vuit cellers, vuit sorpreses. Nou vins sense celler, nou sorpreses. Alta Alella és d’una ambició cosmopolita brutal. És un celler cinc estrelles i això és important per a tota la DO. Alella Vinícola és la història del segle XX i és el manteniment d’un patrimoni botànic, el de les vinyes velles que tenen a la vall de Rials. Roura potser és el celler de producció més industrial, però és l’únic que és al bell mig de Rials, i això ja fa que la visita pagui la pena. Quim Batlle... pujar allà dalt i veure el somni d’un “boig” allà penjat, aquell purisme de les varietats autòctones blanques... És una perla per a enòlegs i sommeliers. Altrabanda: senzill, petit, un pagès i jardiner amb un punt d’il·luminat amb brots de genialitat que fa uns vins molt origi-nals. El celler Can Roda tot just neix, però té una dimensió socioe-conòmica molt important: una finca enorme, una casa modernista, els esdeveniments que hi celebren... I tenen alguns vins que estan molt bé! També donen un toc diferent a la DO. Bouquet d’Alella és la visita amb encant: el sentiment, la típica masia catalana, la recuperació de la tradició familiar. I Marquès d’Alella és el que dóna visibilitat a la DO amb dues-centes cinquanta mil ampolles de pansa blanca que fa que en un Caprabo de Barcelona puguis trobar un DO Alella: hi ha una potència de marca que és bona per a tota la DO. Tots els cellers són molt complementaris.

I respecte dels vins sense celler, m’esperava trobar molts vins que serien vinagre... L’In Vita? Hem de saber qui hi ha darrere d’aquest vi: a en Jabier, cuideu-lo. Quin paio més fantàstic i quin vi més collonut que fa! Aquest projecte és importantíssim per a la DO, perquè aquesta gent acabarà fent un celler a la Roca, al costat de la Roca Village! Però et trobes un Can Pallarolas, que val qua-tre euros i que és collonut! Un altre, l’Oriol Artigas: una persona tremendament discreta i modesta que fa uns vins extremadament fins i delicats. I té una vinya que és un tresor botànic, que hauria de ser patrimoni de la humanitat!

I hi ha un tema molt important. El patrimoni romà. Sembla que s’ha començat a treballar una mica, però hi ha un patrimoni brutal per explotar. La pega és que els jaciments són bolets aïllats i cada municipi gestiona el seu: s’haurien de gestionar de manera supra-municipal. La DO Alella té l’oportunitat d’apropiar-se la capitalitat del vi romà a la península Ibèrica.

I creus que l’entrada de Badalona a la DO pot ser clau per això que proposes?El que hi ha al Museu de Badalona és impressionant i no ho coneix ningú! És absolutament espectacular! No es pot entendre el vi DO Alella sense Badalona, i això s’ha d’integrar. I el Museu de Bada-

lona treballa molt bé i té clar que ho ha de fer en tres direccions: conservació, museïtzació i divulgació.

Més enllà de les qüestions romanes de Badalona, els deu po-bles que, a falta de l’aprovació definitiva europea, s’acaben d’incorporar a la DO Alella no apareixen a la guia. El dia que aquesta aprovació arribi, la guia no quedarà obsoleta? Per què heu seguit aquest criteri?Hem arribat a aquest acord amb el Consorci DO Alella. La llista de què havia de sortir a la guia, l’hem feta junts. Jo hi hauria posat botigues de Mataró, per exemple. Quan vaig establir el meu criteri de què entrava i què no entrava a la guia de l’Empordà vaig aca-bar tenint problemes. Per què tenir la DO Empordà en contra si faig un llibre sobre ells? Si el Consorci encara no ha tingut temps d’implicar-hi els nous ajuntaments, per què s’ha de treballar amb aquests pobles si després podem acabar tenint problemes? Com que és una primera edició millorable i ampliable el criteri és: hi surten els municipis del Consorci i els llocs que participen en les Jornades Gastronòmiques i la Setmana del Vi.

Unes quantes vegades durant la conversa has dit “això és bo per a la DO Alella”. Penses que els cellers tenen consciència de la necessitat d’anar tots plegats, de fer marca DO Alella?La DO Alella està en fase de cicatrització després d’una gran bata-lla. La sensibilització de conjunt és imprescindible, però s’ha d’anar construint. Han d’entendre que junts són potentíssims, però que separadament són un celler entre els més de cinc mil de l’Estat. Si creus que la competència és el celler del costat, és que ets molt ig-norant i no saps res de la gestió de negocis. La competència directa de la DO Alella es diu Verdejo i es diu Albarinho. Punt número 1 del pla de màrqueting de la DO Alella: anar tots vuit cellers plegats i fer gran la marca DO Alella.

I aquesta unitat existeix en alguna de les DO que has treballat? Sí. I on és més present és a la DO Pla de Bages. L’any passat, un dilluns el mes, es reunien els dotze cellers i anaven a visitar un dels dotze cada vegada. Van fer una feina de coneixement mutu. Abadal, que és el gran, no sols ha creat la DO, sinó que ha fet créixer els petits tenint clar que generar-se competència interna propera no és un impediment per fer créixer una marca que, quan sigui grossa, farà que ell vengui molt més. Hi ha bon rotllo entre els cellers i això s’aconsegueix amb una persona al capdavant amb capacitat de consens.

Cal que Alella lluiti per tenir això. Si els vuit cellers s’uneixen, si llanceu una bona campanya amb aquest eix de la pansa blanca, el sauló, el balsàmic i la salinitat, i aneu a captar guiris a Barce-lona, serà brutal. I el primer pas hauria de ser una aposta total per Papers de vi i que passi a ser mensual. I el següent, una bona potenciació del Consorci... En tres, quatre, cinc anys podeu fer un salt enorme!

Ens agrada veure que t’agrada “Papers de vi”...No hi ha cap altra DO a Catalunya que tingui una revista pròpia. I no és una revisteta cutre, és una revista collonuda, té el nivell de Cupatges, que era la revista d’abast nacional. I Cupatges ha desaparegut i vosaltres continueu aquí. Papers de vi és una eina estratègica base, un pilar fonamental de la DO Alella: és impres-cindible, ho tinc claríssim!

I els nostres vins? Què et sembla la idea de fer cada any un vi inèdit i que l’elabori un celler diferent cada vegada?Brutals. Els vins i la idea. Els tres vins que heu fet fins ara tenen molt de nivell, i la idea és original i coherent. És una iniciativa que suma, i és important sumar!

Page 38: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

3838

DOSSIER

Andreu FranciscoAndreu Francisco explica que l’aposta d’Alella per l’enoturisme comença “oficialment” el 2006 amb l’elaboració d’un pla estra-tègic; una feina que té la primera culminació l’any 2010 amb la constitució del Consorci de Promoció Enoturística del Territori de la DO Alella, impulsat i presidit pel mateix Alcalde. El naixement del Consorci és la prova de que 15 municipis de la DO Alella i el consell regulador es posen d’acord per treballar per a què el vi “sigui l’eix dinamitzador cultural i econòmic de la zona”, apunta.Des de 2010, mica en mica s’ha anat aconseguint que adminis-tracions i territori es creguin el projecte i vegin l’enoturisme com un potent atractiu per convertir Alella i la DO “en un referent d’enoturisme de qualitat, a tocar d’una de les grans ciutats de referència: Barcelona”. Un exemple, apunta l’Alcalde, és la im-plicació creixent del sector privat, materialitzada en l’augment d’activitats organitzades pels cellers i també en la conscienciació dels restauradors, que entenen que posar el vi de la DO Alella a les seves cartes “és un valor afegit”. Francisco també assenyala la feina feta des del consistori amb accions com l’obertura de l’oficina de turisme o la creació de rutes i enotastos, i afegeix que l’aposta per l’enoturisme s’evidenciarà també en les properes setmanes amb l’inici de les obres de reha-bilitació de la masia catalogada Ca l’Hereuet (les antigues caves Signat) per convertir-la en un hotel. Una feina, la de convertir Alella en un referent de l’enoturisme sostenible, que confia que també permetrà “recuperar el conreu de la vinya, fixar més l’ac-tivitat econòmica als espais agrícoles i preservar el paisatge”. “Fa molt de temps que estem sembrant i estem convençuts que en recollirem els fruits”, conclou Francisco.

Protagonistes

Page 39: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

39

DOSSIER

39

Joaquim BatlleJoaquim Batlle, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella (DO Alella), assenyala que “Alella és un territori molt ric i amb molta oferta cultural, enoturística, gastronòmica...” i per això troba “especialment interessant que l’Ajuntament d’Alella aposti pel que ja tenim i doni difusió als projectes”. Batlle remarca que no hem d’oblidar “que estem en un context inigualable i contem amb una de les ciutats més importants del turisme a Europa a escassos 20km”. Per tant, “cal mobilitzar tot aquell trànsit de persones i portar-les a visitar els cellers, donar a conèixer els nostres vins, que provin la gastro-nomia dels restaurants del territori”. Aquest afegeix, “és un repte en què hem de treballar tots i que cada vegada estem més a prop d’aconseguir”.Respecte a la tasca que desenvolupa al Consorci de Promoció Enoturística del Territori de la DO Alella, on ell participa en tant que president del Consell Regulador, la considera com “una de les peces clau”. El Consorci treballa “com a dinamitzador de diversos projectes com la setmana del vi, la festa de la verema d’Alella, jornades gastronòmiques... on hem pogut comprovar, any rere any, la creixent participació ciutadana i la gran difusió que hi ha hagut, de la qual tots els cellers i el territori ens hem vist beneficiats”. Batlle afirma amb rotunditat: “treballar i apostar pel territori és el que s’ha de fer” perquè “l’objectiu de tots és arribar a ser una estructura enoturística i cultural sòlida”. I conclou amb una previsió del futur en positiu: “l’enoturisme com a referent del territori és una aposta segura per la economia dels municipis, i crec que tot i que encara no s’ha arribat a complir l’objectiu, estem i anem en la direcció correcta”.

Protagonistes

Page 40: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

Cristina XatartLa regidora de Promoció Econòmica, Cristina Xatart, apunta que la voluntat de l’Ajuntament és “convertir Alella en un municipi de turisme familiar de qualitat i exclusivitat”, una vocació turística que inevitablement està lligada al món del vi. Per arribar a aquest objectiu, però, considera que “s’ha de fer molta feina i s’ha de fer poc a poc per garantir que sigui un èxit”. Cristina Xatart creu que convertir Alella una destinació turística de qualitat és un projecte “transversal” en què hi intervenen molts factors com ara la cultura o l’educació perquè, puntualitza, és “clau” que tant la ciutadania com els restauradors i els cellers “s’ho creguin i s’hi impliquin”. Per aconseguir-ho, explica que cal fer molta feina de conscienciació. Una bona manera, su-bratlla, és “inculcant la cultura del vi des de ben petits”. En aquest sentit, recorda que ja s’han tirat endavant algunes iniciatives com el “mostast”, un taller d’enologia per a infants que va tenir molt bona acollida i que també s’oferirà als centres educatius. També apunta que, al llarg de tot el curs, les escoles expliquen als infants els diferents processos de la vinya: des de com es conrea la vinya fins al moment de la verema i l’elaboració del vi.Xatart explica que s’estan preparant més iniciatives. La propera serà el mes de març, en el marc del lliurament dels Premis a la millor iniciativa enoturística, moment en què es presentarà la nova imatge de Turisme Familiar i Enoturisme d’Alella. Aquesta nova imatge, acompanyada d’una guia i d’un vídeo promocional del municipi, té com a objectiu no només captar nous visitants, sinó també “treballar l’arrelament dels propis veïns d’Alella al municipi”, apunta.

40

DOSSIER

Protagonistes

Page 41: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

DOSSIER

41

Sala de mostres

Marta Ribas La Marta Ribas és l’encarregada de l’oferta d’enoturisme de Bouquet d’Alella, una iniciativa dels germans Cerdà, que el 2010 van impulsar la producció i venda de vins ecològics i de qualitat emmarcats en la tradició de la masia familiar Can Boquet d’Alella. Aposten clarament per l’enoturisme, apro-fitant la proximitat amb Barcelona, i disposen de propostes més esportives com la Burricleta o el Quad entre vinyes, o de la combinació de gastronomia i enoturisme, amb calço-tades, pícnics o àpats entre vinyes. Així ho explica Ribas: “El celler ja va néixer amb la idea de les dues línies de treball: la producció de vins i la creació d’oferta enoturística”. També destaquen els maridatges amb gastronomia d’altres indrets del món, relacionats amb la Mediterrània, com l’activitat Sensacions del Món. La fusió també es contempla en el Fes-tival Bouquet d’Alella, en què la música acompanya els vins i el menjar, a l’entorn mateix de la masia on hi ha el celler. Al respecte, Ribas explica que “després de la primera edició, ara tenim l’objectiu de consolidar el festival, però no ens volem quedar estancats en les activitats que ja tenim; cal consolidar i fer créixer les que funcionen, però no deixem de treballar per crear-ne de noves, ben diferents i atractives per al visitant!”

Gemma Becerra La Gemma Becerra és la Comercial i Cap d’Enoturisme d’Ale-lla Vinícola, des d’on s’organitzen diverses activitats emmar-cades en l’oferta d’enoturisme dels cellers. “En l’àmbit per-sonal, tinc formació empresarial i estudis superiors de direc-ció d’empreses i relacions públiques. Vaig arribar al món del vi de manera casual, però he pogut ampliar-ne els meus co-neixements, i actualment em centro en l’activitat comercial i l’enoturisme.” Una de les excepcionalitats d’Alella Vinícola és, sens dubte el marc del Celler Modernista on es realitzen moltes de les visites, junt amb ofertes de tast de vins. Altres activitats, com passejos per les vinyes, tallers per conèixer el món dels vins, tant per petits com per grans, i l’oferta del Restaurant ubicat al mateix edifici del Celler, formen part de l’oferta gastronòmica i d’enoturisme d’Alella Vinícola que la Gemma s’encarrega de promocionar. Reben visitants i grups de tot arreu, i el creixent interès internacional fa que també disposin de rutes en altres idiomes com l’anglès.

Page 42: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

42

DOSSIER

42

Sala de mostres

Valérie Veilleux La Valérie Veilleux és la responsable d’enoturisme i comuni-cació d’Alta Alella. Va completar els seus estudis de comuni-cació amb el certificat internacional Wine & Spirit Education Trust, i treballa, junt amb la Giorgia, ex-estudiant del Grau Superior de Màrqueting Enològic de l’Institut d’Alella, en la promoció i comunicació del centre de visites i propostes d’enoturisme del celler: “la nostra proposta és una propos-ta de qualitat, com els nostres vins, que contempla l’encaix en el territori com a punt destacable, per això tenim 5 vins amb noms dels ocells de la Serralada Litoral”, ens comenta. Les nombroses activitats que ofereixen van adreçades tant a persones individuals, com a grups o empreses interessades en conèixer el món del vi: la visita teatralitzada El conte del raïm inquiet, les sessions de ioga entre vinyes o l’excursió en bicicletes elèctriques des de Barcelona amb l’empresa We Barcelona, són algunes de les activitats amb més ressò, a part de les visites guiades. La Valérie ens comenta que la re-cent publicació de la guia d’enoturisme de la DO en serà un bon impuls. “Hem d’aprofitar la proximitat amb Barcelona, ja que som l’única DO de l’àrea metropolitana i podem oferir una proposta d’enoturisme i gastronomia molt atractiva”. La Valérie confia també que la guia es pugui traduir aviat a altres llengües, ja que la internacionalització dels projectes enoturístics és un dels camins per a donar-los a conèixer. Alta Alella és membre del Barcelona Province Convention Bureau, un programa de l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona a través del qual ofereixen una àrea del celler per a convencions o esdeveniments d’empre-sa, i inaugurarà un nou celler el proper mes de juny.

Alix Ocete L’Alix és la directora de l’Hotel Porta d’Alella i del restaurant Les Terrasses, situats en un entorn privilegiat, a la falda d’un turó amb vistes a les vinyes. “Des del principi, la idea del nostre establiment era que fos familiar i estigués integrat en l’entorn de la vinya i el món del vi. Cadascuna de les nostres habitacions té el nom d’un raïm, i el restaurant es diu Les Terrasses perquè dona a les vinyes, amb unes vis-tes magnífiques”. L’Alix comenta que els clients de l’hotel vénen sobretot a visitar Barcelona, i que l’interès en les acti-vitats d’enoturisme va creixent, però que, ara per ara, “són un complement més de l’oferta que aporta la proximitat a una gran ciutat. “Tot i així, els oferim paquets que inclouen maridatge de vins, visites a cellers, una sortida en bicicleta per les vinyes i, fins i tot, un pícnic, per si s’animen a fer una excursió per la zona, aprofitant l’entorn de la Serralada Litoral”. L’Hotel també contempla propostes per al públic empresarial, tant per a reunions de negocis o estances, que es poden combinar amb activitats d’enoturisme. L’Alix ens destaca que la demanda per part del públic espanyol o es-tranger també és creixent i, en aquest sentit, valora positiva-ment la recent publicació de la guia d’enoturime, “tot i que si estigués disponible en més idiomes, ajudaria a captar el públic més internacional, ja que els interessa el tipus d’ofer-ta enoturística que oferim i ens demanen informació”.

Page 43: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

43

DOSSIER

43

Sala de mostres

Maite León Tot i formar-se en periodisme, la Maite León, té un recor-regut professional que l’ha portada a ocupar càrrecs de responsabilitat en diferents sectors com el Turisme i l’Hos-teleria. L’any 2007 va engegar un negoci propi en veure l’oportuni-tat de fer conjunt amb altres establiments i cellers per a cre-ar productes. Des del principi va veure el potencial d’Alella, la situació, el clima, la terra, el producte,... i va veure clar el camí que calia prendre. No obstant això, ens recalca: “Enca-ra queda un llarg camí per recórrer, en el qual primer hem de creure en el producte local i fer-lo nostre per poder-lo oferir en el seu màxim esplendor.” Més enllà de l’Espai Di.Vi i del restaurant Can Cabús, encap-çala l’empresa Alella Wine Tours, que ofereix trobades d’em-preses per a treballar la cohesió, tallers de cupatge de vins, visites als cellers, passeig en segway i vols en helicòpter, en-tre una àmplia gama de productes innovadors i actuals que té previst ser ampliada. Tal i com ens diu la Maite: “Primer ve l’enoturisme i després que el visitant vagi a una botiga i trobi el producte del celler. D’aquesta manera s’estableix un vincle d’afecte amb aquell lloc i els seus productes.”

Marta Ribes Marta Ribes està al capdavant del funcionament de l’oficina de turisme d’Alella des de l’1 de gener de 2014, després de guanyar el concurs que cercava una empresa que la gesti-onés. A nivell personal, va estudiar Turisme i s’hi va dedicar professionalment, fins que l’interès per l’enoturisme la va empènyer, l’any 2007, a engegar Wine Colors. “Alella té un projecte interessant i, com a DO, té molt poten-cial en ser un municipi atractiu en totes les seves vessants”, assegura. Des de l’oficina es treballa per a pujar el nombre de visitants de cap de setmana al poble, tant catalans com estrangers, a més d’oferir activitats pròpies i diverses, enfo-cades a l’enoturisme i al turisme familiar. Després d’un any de funcionament i anàlisi, la valoració que fa Rives és posi-tiva, fet que es veu reflectit en el nombre de visitants i en la bona rebuda que té la programació creada. Des de l’oficina de turisme, tant la Marta Ribes com l’Alèxia Coderca, con-viden els alellencs i alellenques a descobrir i gaudir de la programació que s’ofereix.

Page 44: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

44

DOSSIER

44

Sala de mostres

Rebeca Ruiz Des de l’agost de 2013, Rebeca Ruiz és la secretària del Con-sell Regulador de la DO Alella. La seva formació és molt di-versa i extensa, tot i que actualment està centrada en els seus estudis de màrqueting enològic. De la mà i amb l’em-penta de la sommelier Rosa Vila, va iniciar la seva formació professional dins del món del vi. Com a projecte de futur, assegura que es planteja venir viure a Alella, que la feina li agrada i la zona l’ha enamorada. La seva tasca no es limita exclusivament a feines administra-tives, ja que no només porta els números sinó també porta la gestió de la qualificació dels vins, qüestions de documen-tació dels cellers, el màrqueting, etc. Tal i com ens explica, la DO en l’últim any ha viscut força canvis que, al seu entendre, “la direccionen cap a un bon camí amb diversos projectes comuns, el més important dels qual és que la DO Alella sigui 100% d’agricultura ecològica”. Actualment s’està treballant amb turisme de Barcelona per engegar projectes de difu-sió, alhora que “l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) també està posant el seu granet de sorra pel territori i els seus vins.”“A la DO li falta difusió i que la gent cregui en el seu vi i els seus projectes. Tots els sectors relacionats s’estan involu-crant, però cal fer més feina ja que el producte és molt bo. No pot ser que en els restaurants i supermercats del territori no tinguin els vins d’Alella.”

Pilar Cano Pilar Cano va entrar a treballar fa 7 anys com a tècnica de turisme a l’Ajuntament d’Alella per portar a terme projectes de desenvolupament econòmic al poble i encarregar-se de tots els aspectes relacionats amb la promoció i gestió turís-tica. S’està doctorant en història de l’art, fet que li aporta una sensibilització cap al patrimoni, la seva història i conser-vació, a més d’haver realitzat la formació de turisme de la Diputació i Generalitat. “M’agrada la creació de producte; tenir una idea per a crear un projecte, parlar amb els agents per a implementar-lo, i, finalment veure que afavoreix la gent”, explica. En els últims anys, s’han fet coses, tot i que Cano assegura que “encara s’està en un estat embrionari i queda molta feina per fer!”. Sobretot, s’ha creat una oferta turística perquè la gent vin-gui a Alella i la població tingui un impacte econòmic. Dins d’aquesta oferta, segons ens explica la Pilar, cada cop més s’està apostant per a crear oferta i activitats que girin en-torn al vi. No obstant això, es va començar a treballar com a destinació enoturística, però s’està apostant per aprofitar altres aspectes del poble. “Alella es un poble ric que té altres vessants turístiques com el patrimoni intangible, la natura, el patrimoni arquitectònic...”.

SALA

DE

MO

STRE

S CO

NFE

CCIO

NAD

A PE

R: J.

ALB

ALAD

EJO

, A. G

UAS

CH, V

. MO

LIN

A, A

. ORT

EGA,

Ò. P

ALLA

RÈS

I E. S

OLS

ON

A

Page 45: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

45

DOSSIER

45

De celler en celler. Relat d’un cap de setmana enoturístic pels cellers d’AlellaALBA ORTEGA

Alella Vinícola

Són les 12:00 d’un matí de dissabte. Em presento a Alella Vinícola, mitja horeta abans que comenci la visita, disposada a conèixer la Gemma, l’encantadora guia que ens farà el “tour” per les instal-lacions. Com que tinc temps de sobres, aprofito per anar a esmor-zar i a les 12:30 torno a ser al celler.

Gran part del grup ja és a l’entrada dividit en petits subgrups d’amics o familiars. Acabem sent unes 15 persones i, fins i tot, correteja per recepció un nen que no deu tenir més de 5 anys. Fa olor de tap de suro i de fusta.

La Gemma, amb la seva loquacitat i desimboltura, arrenca el grup de recepció per donar pas a la visita. Ens condueix cap al celler i comen-ça l’explicació. Explicació que, potser per a ve-terans del vi no és gaire sorpre-nent, però per aquells que en som principiants ens resulta un nou món.

Ens desco -breix que el que dona color a l vi és la pell del raïm, i ho fa a través del procés de maceració: un cop s’ha selecci-onat el ra ïm i arrencat la rapa, s’agafa el most amb les pells i s’introdueix al tanc (immens recipient metàl·lic). Les pells arribaran surant cap a la superfície i formaran el que, col·loquialment, se’n diu barret. S’haurà d’anar remenant periòdicament perquè la pell doni sabor i color. Això amb el vi negre, és clar; el blanc no té pigment. Per posar un exemple gràfic i quotidià, quan ens fem una infusió remenem les herbes dins la bosseta amunt i avall perquè impregni l’aigua de gust i color, doncs el mateix amb el vi.

Entrem dins del celler, forjat amb un preciós estil modernista l’any 1906 a mans de l’arquitecte Jeroni Martorell. Hi ha un marbre amb un munt de provetes, vasos de precipitats i tubs d’assaig.

L’altura del celler és increïble, deu fer més eco que les coves d’ Altamira. La Gemma justifica la seva altura exposant que “un dels motius d’aquesta alçada és perquè el CO2 que generen les fermentacions vagi cap a la part superior”.

Després d’un curset sobre l’elaboració del vi amè, però inten-siu, en sortim entenent el procés complet: veremar, desrapar, es-prémer, premsar, fermentar, clarificar i envellir. Això sí, més val fer el recorregut amb una bona jaqueta, perquè aquests dies d’hivern pots confondre el celler amb “l’Ice bar” (bar de gel) de Barcelona.

Culminem la visita amb la part més divertida: el tast. Hi ha dues taules allargassades i rectangulars amb tres copes per per-sona i bastonets de pa. Hi seiem al voltant, com els cavallers de la taula “quadrada”. La Gemma encapçala el tast començant amb un vi blanc.

Ens indica que hem de comen-çar amb l’anàlisi visual. Posem un tovalló blanc dar-rere de la copa i la inclinem uns 45º per verificar el seu color pa-lla o groc pàl·lid. Pots optar per re-menar una mica el vi, d’aquesta manera s’oxige-na i desprèn més aromes. El segon pas és la fase na-sal; el nom ho diu tot. – ” N o b e g u i s encara, que et veig”– em diu fent broma en Joan Pere, l’home que tinc assegut al costat durant el tast.

Aviat salten els veterans amb descripcions de l’estil “és olor de fruita blanca amb tocs cítrics”. Estic envoltada de Salvadors Esprius i Margarides Pons. Probablement jo m’hagués limitat a dir “fa olor de pinya”, i això si hagués aconseguit desxifrar-ne l’olor.

Ens enfrontem al segon vi, aquest és un rosat.–“Fa olor a xuxe”– diu el nen de 5 anyets, que fa riure a tothom.La Gemma felicita el seu sentit de l’olfacte, però recomana expres-sar-ho amb un “aromes de caramel”. Arribem a l’última copa de vi

ALBA

ORT

EGA

Un moment de la visita a Alella Vinícola.

Page 46: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

46

DOSSIER

negre, molt dens. Noto que se m’estan posant les galtes vermelles i em va desapareixent el fred. Un comenta que fa olor a coliflor i un altre que és verdura bullida. –“Coliflor? Això fa olor de peus!”– Li dic a en Joan Pere, que comença a riure a l’acte.–“Per aquí diuen que fa olor de peus.”– Exposa en Joan Pere, a traïció, a tots els cavallers de la taula rectangular que esclaten en un riure col·lectiu.

La Gemma ens explica que aquestes olors a iogurt o formatges són degudes a la fermentació malolàctica. Amb només reme-nar-lo una mica, aquesta olor s’esvaeix i n’apareixen de molt més agradables.

Ens acabem l’última copa. El tast ha finalitzat, i les copes fan el seu efecte. La Gemma ens acompanya amablement a la sortida. Me n’adono que en surto probablement amb un excés d’alegria.

Alta Alella

Des de la porta principal del Celler Alta Alella hi ha unes vis-tes aclaparadores. Aprofito per fer una parell de fotografies de la immensitat del ma r rere les vinyes. De sobte apareix un 4x4, s’atura al meu costat i obre la finestra. És la Valérie, la r e s p o n s a b l e d’enoturisme i comunicació, que em convida a pujar al cot-xe. Asseguda darrere hi ha la Sandra, una col·laboradora-sommelier que ens acompa -nyarà durant la visita.

El tot ter-r e ny av a nç a fins aparcar da-vant del centre d’enoturisme. Entrem dins el local, lluminós i acollidor, i la Valérie col·loca sobre la barra la deliciosa selecció de tapes que servirà de dinar per al grup de nois que estan a punt d’arribar en helicòpter.

La Valérie em convida a veure com fan els preparatius de la visita “pica-pica d’altura”. Aquesta visita està pensada per a grups reduïts, amb excursió en 4x4 per les vinyes, visita a les instal·lacions i una degustació de tapes dissenyades per maridar amb els vins, caves i vins dolços del celler. Em comenta la Valérie que la presentació dels vins i maridatges es fa de forma personalitzada segons els gustos i interessos dels clients.

Un cop enllestit, tornem cap al tot terreny direcció a la zona d’aterratge de l’helicòpter. Durant el trajecte, la Valérie fa un bombardeig d’informació que intento assimilar a la velocitat de la llum.

–“Alta Alella és iniciat com un projecte familiar a princi-pis dels 90 de la mà de l’enòleg Josep Maria Pujol-Busquets juntament amb la seva dona, Cristina Guillén. 10 anys més tard, començaven a elaborar els seus propis vins. Sempre s’ha apostat per l’agricultura ecològica certificada, a més la verema es realitza de manera manual. Actualment es produ-eixen unes 350.000 ampolles i som presents a 23 països. La ubicació, enmig de les vinyes amb vistes al mar, fa que el lloc resulti impressionant” - i després del relat ja hem arribat a la pista d’aterratge.

L’ helicòpter no es fa gaire de pregar. Passats uns minuts, la seva presència es fa notar amb l’aixecament de sorra i petites partícules de pols. Fa un vent impressionant. Encara sort del sol. L’aterratge resulta exitós, i de l’helicòpter surten 5 joves polonesos. Dos d’ells amb una bossa a la mà, es veu que el vol els ha marejat més del compte; tot i que en Quim, el pilot, asse-gura que no és usual que la gent es maregi. Així doncs, potser es tracta d’un excés de festa el dia anterior i un mal dormir.

Emprenem de nou el viatge cap al centre d’enoturisme per donar-los aigua i deixar que es re-cuperin de tantes emocions. No po-dré acompanyar els enoturistes durant tota l’ex-periència, ja que han reservat una visita privada. La Valérie segueix l’excursió amb els nois en 4x4 per les vinyes al-tes de la finca, i els explicarà tota la f i losofia del celler, la verema i les tècniques d’elaboració dels vins.

Mentrestant, me’n vaig amb la Sandra, guia oficial de Cata-lunya i sommeli-er que porta els seus clients amb certa regularitat a visitar el celler d’Alta Alella. Pas-

segem per les vinyes i visitem el celler, que captiva la meva atenció. És tot un món, i com més hi entrés més ganes tens de conèixer-lo a fons.

“Els ceps poden arribar a viure més de 110 anys i comencen a ser productius a partir dels 3. Com més anys tinguin, major serà la qualitat. Això sí, a partir dels 50 comença a disminuir la productivitat”. Entrem al celler, que fa una olor potent de most fermentant. La Sandra explica: “A l’Estat hi ha un total de 69 denominacions d’origen, i 11 es troben a Catalunya”.

46

ALBA

ORT

EGA

Les vistes que es poden gaudir des de la finca d’Alta Alella són espectaculars.

Page 47: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

47

DOSSIER

Arribem a la fi de la visita. Ja s’ha acabat? Aquestes dues hores se m’han passat volant. Ens acomiadem de la Valérie, agraint-li infinitament la seva amabilitat, i del grup de nois que ara es disposen a iniciar el tast-maridatge amb ella. Enfilo la pujada cap a la porta principal acompanyada de la Sandra, de la qual em també m’acomiado. Ha sigut un veritable plaer tractar amb elles.

Descendint el turonet em trobo de cara al taxista que ve a recollir als nois per emportar-se’ls. Somriu.

–“Vols que et porti a algun lloc?”– s’ofereix.

–“No, gràcies. Me’n vaig a fer algunes fotografies més.”

Em deixa el seu correu demanant-me que li les enviï. El temps s’ha regirat i comença a fer molt de fred.

Bouquet d’Alella

El fred gèlid matinal glaça per complet les mans i els peus. I encara es fa més palès des de les portes del celler del Bouquet d’Alella, situat a una certa alça-da, això sí, amb esplèndides vis-tes al poble i al mar.

L a M a r t a , e n c a r r e g a d a d ’e not u r i s me i c o m u n i c a -ció, i la Teresa, copropietà r ia juntament amb el seu ger mà Toni, em reben a l’entrada. Hi ha dues taules preparades per l’esmorzar que podran gaudir el s v i s i t a nt s , això sí, després de fer un “curset intensiu” de com podar les vinyes i i n t ent a r - ho amb les seves pròpies mans.

La gent va a r r iba nt i va omplint tota la terrassa. “Oh, benvinguts, passeu, passeu”, els va rebent la Mar-ta. Un cop ja hi són tots, es dóna pas a la introducció prèvia a l’activitat de poda. Ens explica que “les vinyes les va començar a cultivar el nostre pare als anys 80. Quan ell ens va deixar, no ens haguéssim imaginat mai que arribaríem fins aquí. Però així ha sigut.”

En Toni dóna pas a l’inici de la poda. Comença a fer desfilar la rua caminet avall per buscar una àrea de ceps assolellada. Les gairebé 20 persones s’aglomeren al voltant del “mestre Toni”, mentre aquest impregna l’ambient amb els seus conei-

xements sobre la vinya. Alguns estan més atents i altres més distrets. El petit intercanvi de paraules que sento al meu costat, paral·lel a les explicacions, em fa somriure.

–“No vols treballar gaire avui, eh?”

–“Home, jo cobro per treballar.”

“Una de les principals característiques de la Denominació d’Ori-gen d’Alella és el sauló”, exposa en Toni, i continua dient “és molt important treure les fulles i apartar-les del raïm perquè estigui airejat i no hi hagi humitat”. A l’hora de convidar els participants a provar de podar algun cep, sembla que no hi ha valents que vulguin arriscar-se. O potser estan afamats i tenen pressa per començar a esmorzar. De fet, quan portem una estona a la vinya, alguns ja han enfilat camí amunt, i s’esperen asseguts a la taula.

–“Bon dia Toni!”– crida en Lluís el pintor, des de la seva furgone-ta, mentre puja cap amunt. Es veu que li toca fer manteniment de les baranes. És un ambient realment distès i casolà.Finalment, un home s’anima a provar-ho i sembla que ho fa bé. El Toni ha fet una bona explicació al respecte. En donar per conclo-sa l’activitat, tornem a dirigir-nos a la terrasseta. A la taula ja hi

ha la coberteria acompanyada de vins. Fins i tot hi ha mantes a les cadires per aju-dar a combatre el fred.

–“Com va?”– Em somriu la Marta.

Em confessa que les activitats que més bé funcio-nen, fins i tot a l’hivern, són les gastronòmiques.

–“Som un país de menjar i beu-re. Està com-p r o v a d í s s i m . Els pícnics els fem tot l ’a ny. Estava pensat només fer- los a la primavera, però com que hi ha hagut tantís-sima demanda, ho hem ampliat

fins i tot a l’ hivern.”L’esmorzar, cuinat pel restaurant Can Major, consisteix en:

caldo amb verdures, calçots a la brasa, mongetes estofades amb cansalada, truita, mandonguilles, formatges, postres i, sobretot que no faltin, els vins Bouquet d’Alella. L’activitat pretén recor-dar els esmorzars de pagès de les dures jornades de treball a la vinya, tot afegint part del treball, per explicar una de les feines imprescindibles per fer el vi.

M’acomiado i els deixo gaudint del seu anhelat esmorzar, i desfaig el camí cap allà on hi ha els cotxes aparcats...

47

ALBA

ORT

EGA

Toni Cerdà ensenya a podar la vinya a una colla de visitants.

Page 48: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

48

Page 49: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

49

MAGAZÍN

Eudald Serra Als que ens agrada la cultura del vi i tot el món que l’envolta, encara que siguem només uns simples afi-cionats com és el cas, obrir una bona ampolla en agradable companyia pot ser una de les experiències de plaer més gratificants que hi ha.

És obvi que, per aconseguir-ho, hem de tenir unes certes garanties o referències que el vi que prendrem ens agradarà, però també és tant o més important el moment i les persones amb qui el compartirem. I sinó, només cal recordar l’escena final de la pel·lícula Entre Copas, en la qual el protagonista, que fa temps que guarda una magnífica ampolla de vi esperant la gran ocasió per obrir-la, per circumstàncies de la vida, ho acaba fent tot sol i mal bevent-lo en un vas de plàstic.

Tot això ve al cas perquè, ara fa més de vint anys, un bon amic em va regalar una ampolla d’Alella Le-gítimo Generoso Dulce de l’any 1973. Un vi que en aquells moments Alella Vinícola, llavors cooperativa, ja havia deixat de fer per diversos motius.

Durant força temps vaig guardar aquest vi com si es tractés d’una peça de col·leccionista, negant-me a obrir-lo encara no sé ben bé perquè, i no escoltant els que em deien que els vins són per beure-se’ls i que, de record, sempre quedarà el moment en que te l’has pres i, si vols també, l’ampolla.

Finalment vaig aparcar la meva absurda tossude-ria a un costat i aquest Nadal, al final d’un dels àpats

amb la família vaig decidir obrir-lo. L’experiència va ser fan-tàstica. El vi, tot i que va ser embotellat fa més de quaranta anys, encara tenia molta vida i plenitud. Vam gaudir del tast i també dels records als quals ens va transportar.

Al cap em van venir algunes imatges de petit quan a casa dels meus avis materns no faltava mai una ampolla de “gene-rós o de violeta” en un dinar familiar o bé quan venien visites. Vaig entendre també perquè Alella tenia prestigi, no només pels seus vins blancs sinó també pels dolços, i la qualitat amb que aquests estaven fets, tot i no comptar amb els mètodes d’elaboració que hi ha ara.

Però les modes també compten en aquest món, i cap als anys vuitanta els vins dolços van quedar en un segon pla o arraconats del tot perquè el costum de prendre’ls va baixar en picat. Si a això hi afegim que la política de la cooperativa en aquells moments va ser apostar més per la quantitat que per la qualitat, malgrat que Alella és una DO molt petita i que difícilment competirà en aquest terreny amb el Penedès, per posar un exemple, ja tenim els motius de la desaparició d’aquests vins extraordinaris.

Sortosament, durant aquests últims anys, l’interès pel vins dolços s’ha refet i no només Alella Vinícola ha tingut l’encert de recuperar-los tornant a elaborar vins generosos, sinó que altres cellers com Alta Alella també han apostat per fer vins d’aquest estil com ara el Dolç Mataró.

I a la vegada, recuperar aquests vins és sinònim de tornar a apostar per la qualitat abans que per la quantitat. Aposta que hauria de ser un dels principals senyals d’identitat de la nostra denominació d’origen, del nostre petit país.

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

Un glop dolç i generós

Page 50: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

50

Alella Vinícola

LES CASES DE LA RIERA

Jordi Ribas El “Sindicat”, com era conegut per tothom, ha sigut objecte d’estudis, escrits, llibres i tota mena de qualificatius durant la seva llarga vida. Aquest escrit no vol, de cap manera, que es llegeixi des d’aquest prisma. Alella Vinícola és una més de les Cases de la Riera i, tal com hem fet amb totes les altres, la tractem sense profunditzar massa en els detalls perquè no és aquest l’objectiu d’aquesta secció. Però hem de fer història, és clar.

La fil·loxera envaeix França cap a l’any 1863. La mort de les vinyes franceses i l’aparició de la temuda plaga, primer a l’Empordà i després a la Tordera l’any 1883 ja era un avís seriós. A Alella, el temut insecte arriba l’any 1886, i el 1894 afecta la majoria de vinyes locals.

Després de moltes controvèrsies buscant solucions al gran problema que representava la desaparició de moltes vinyes i la ruïna de molts vinyataires, finalment, amb molt de temps perdut en va, es va trobar la solució amb el peu americà (peu es la base de la planta), que resistia aquella malura millor que cap altra. Però ja molts vinyataires, decebuts i arruïnats per la invasió de la plaga, havien venut els seus terrenys a mal preu i ja mai més es va tornar a les grans extensions plantades de vinya ni a les produccions d’abans.

Però gràcies al peu americà, empeltat amb les varietats autòctones, ràpidament va augmentar la producció, i els vinyataires d’Alella, que tenien una antiga tradició com a productors de vins, veient com el seu producte era venut com a vi vulgar i a baixos preus a la ciutat, es van decidir a formar una cooperativa per intentar millorar aquella si-tuació i col·locar el seu vi al lloc que li pertanyia per la seva qualitat.

El 15 de Juliol de 1906, 54 associats van sig-nar el document de la constitució de la societat “Alella Vinícola”, amb caràcter de sindicat agrícola, amb la intenció de valorar el seu producte com es mereixia.

El primer president de la Cooperativa va ser en Josep Maria Bofarull i d’Olzinellas, Baró de Ribe-

lles, i el lloc on es va construir l’edifici i les seves instal·lacions era propietat de Baldomer de Calderó, un dels fun-dadors del Sindicat.

Josep Maria Barnadas va ser el pri-mer secretari de l’entitat i, junt amb els seus fills Josep, Diego i Jesús, va constituir una nissaga familiar forta-ment vinculada al Sindicat.

Alella Vinícola va passar per molts i variats problemes després d’haver-se desfet del més important que era la fil·loxera. Fruit de tota aquesta situació i dels acords i desacords entre els asso-ciats, malgrat els grans èxits obtinguts en èpoques passades, com totes les coses de la vida, poc a poc va comen-çar el seu declivi i, finalment, el 23 de juny de 1998, la Cooperativa Alella Vi-nícola, després de 92 anys d’història, era venuda a l’empresa Alella Can Jonc i s’iniciava una nova etapa.

Hi ha una llarga llista de persones relacionades d’una manera o altra amb el Sindicat, nom amb què era conegut per la gent d’Alella, i no gosem ni per un moment anomenar-los tots, començant pels presidents i acabant pels jornalers.

Un record, això sí, per a la bona gent de Sucaina, que cada any ajudava en la verema.

En els moments actuals, a part dels actuals propietaris, els senyors Garcia, faríem mal de no parlar d’en Josep Bassas, responsable actual de l’elaboració dels vins i caves d’Alella Vinícola Can Jonc, entregat en cos i ànima a l’empresa des de molt jove fins al moment actual.

Desitgem grans èxits a l’empresa que actualment elabora un dels bons vins d’Alella, esperant que tinguin encert en assolir una bona qualitat de vi, que ajudi a mantenir ben alt el nom d’Alella, la denominació d’origen més petita d’Espanya, però que en definitiva, com no pot ser d’altra manera, es la que més estimem.

Junta Rectora i treballadors (18 de Juliol de 1946).

Portada de l’escriptura de la constitució d’Alella Vinícola.

Entrada principal del celler d’Alella Vinícola (1932).

MAGAZÍN

Page 51: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

51

MAGAZÍN

Joan Oliveras El 2014 ha estat un any molt tranquil i agradable a nivell meteorològic amb precipitacions i tempera-tures dins de la normalitat en relació amb el temps que caracteritza les poblacions del Maresme.

Les precipitacions han estat força repartides durant tot l’any amb un total de 79 dies de pluja, que representa el 22% de dies de l’any, i un acu-mulat anual de 640,8 l/m2. També s’han compta-bilitzat, a mode pràcticament testimonial, 3 dies de calamarsa en tot l’any: maig, 1 dia; juliol, 1 dia; novembre, 1 dia. El dies de pluja s’han concentrat majoritàriament entre la primavera (del 20 de març al 20 de juny) i a la tardor (del 23 de setembre al 20 de desembre) amb un total de 169,2 l/m2 (26% de l’acumulat anual) i 236,35 l/m2 (37% de l’acumulat anual) respectivament, destacant que el mes menys plujós del 2014, en quant a quantitat de precipitació, va ser el mes juny amb 7,6 l/m2 en 5 dies, però, en quant a nombre de dies de pluja, va ser l’octubre, amb 1 sol dia de pluja (18,5 l/m2). Pel què fa a l’estiu (del 21 de juny al 22 de setembre) i a l’hivern (del 21 de desembre al 19 de març), es van recollir respectivament 151,2 l/m2 (24% de l’acu-mulat anual) i 84,5 l/m2 (13% de l’acumulat anual).

Pel què fa a les temperatures, el 2014 va co-mençar i acabar (gener, febrer i desembre) amb les mínimes i màximes més baixes de l’any, de mitjana entre els 7oC i els 15oC, destacant com a tempe-

ratura més baixa els 2oC, un dia amb una màxima, fora de l’habitual, de 19,5oC i el 9 de desembre amb un fort vent que va augmentar notablement la sensació de fred. A partir del mes de març es va iniciar un remuntada gradual de temperatures amb una mínima i màxima mitjanes de 9,02oC i 17,65oC. Abril i maig, van ser mesos amb tempera-tures molt més agradables, amb mínimes entre els 11oC i els 17oC i màximes entre els 19oC i els 26oC. Juny, juliol i agost van ser el mesos més calorosos de l’any arribant als 32,5oC. El mes de setembre es va iniciar el descens generalitzat de temperatures amb una mínima mitjana de 19oC i una màxima mitjana de 26,77oC, gairebé 2oC per sota respecte del mes anterior. Aquesta baixada de temperatures es va mantenir en els mesos següents, baixant una mitjana aproximada de 3oC de setembre a octu-bre i d’uns 4oC d’octubre a novembre, arribant al novembre a una mínima mitjana de 12,25oC i una màxima mitjana de 18,8oC.

En resum, el 2014 ha estat un any, meteorolò-gicament parlant, molt regular, tant per l’augment i descens de temperatures clarament progressiu i sense sobresalts i establint com a mitjanes anuals els 13,67oC i els 21,70oC, que en comparació amb el 2013 han estat gairebé 1oC per sobre (mitjanes anuals 2013: 12,84oC i 20,89oC). El nombre de pre-cipitacions mensuals del 2014 també ha estat molt uniforme, ja que majoritàriament hi va haver entre

6 i 8 dies de pluja al mes, destacant com a extrems: el mes d’octubre amb 1 sol dia de pluja i el mes de desembre 10.

ESTACIÓ METEOROLÒGICA

MÀXIMES I MÍNIMES 2014

PRECIPITACIONS 2014 (EN L/M2)

TEM

PERA

TURE

S 20

14

610,510,510,5

79

9,58,56,5

98

11977

9,59

7,5964

6,56

6,59,5

9105,56,5

74

14,517

18,5151417

15,514,5

1414,5

1616,515,6

1314

16,515,515,514,5

1313

11,513

14,516

17,516,5

1214,5

1214

6,53,5

459

1010,510,5

87,5

64,5

910,511,5

105,5

89797

6,577

7,567

1313

13,51316

15,516,517,5

1414,513,514,5

1919,5

201814151616

16,513,514,5

171716

14,516,5

56

106,5

878

8,598

9,59,5109

9,511,5

1311,5

101010136,55,5

95,5

87

1211,5

12

1514,515,5

1617,5

1817,516,516,5

1818

17,516,517,5

202121

18,52020

18,519,5

1717,5

1816,5

1517,5

1714

21,5

1010

12,5111112131212

12,513

13,512,5

151512

11,513

12,512121312

13,513,5

111212

11,512

192018

21,519,520,520,5

20202022

20,52322

21,519,520,5

2222

19,52023

21,522

21,5232221

21,522

1314,511,5

1412,5

1314,5

1515,515,5

1715,513,5

1112,5

1313,5

1513

15,516

15,51513151311

13,513,513,5

13

2222212021222224

23,526252319212222

24,521,523,520,5

2424,5

2421,5

252022

23,5232325

15,516

17,5161616

16,518,5

191919212222

16,518,5

2016171920

19,519,520,5

1920,518,5

2021

18,5

24,527252624

24,528,5

2829

27,529

31,532,530,527,5

3027

26,527,527,5

2929,529,5

2929,530,529,528,5

2827

19212019202018161817181818

20,520,521,5

2222222319

19,519,5

2021,5

20222116

18,519

2927,5

2928,5

2930,5

2625,525,526,5

2627,528,5

2830

30,529,531,531,5

312929

28,530

29,5293030

25,52729

21212020

20,521,522,5

2222,5

2222,5

212320

19,518,518,5

2019,5

2020171719212121

20,521,5

2020,5

303029303030

31,529,5

303130302928

26,526,5

2728

27,528

28,524,5

2628

28,52928

28,528,528,5

29

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

20,52019

19,520,5

1920,521,5

2219

20,5201920181918

19,520,520,5

20201716

16,51515191718

2928,526,527,5

273029

29,527,527,5

27282829

26,52728

28,528

28,5292324

24,522

22,524

23,524,525,5

17181717161718

17,517171719

17,516,5

141617

17,5171617161314

16,516

14,514,5

1414,514,5

25,525,5

2523,5

22252524242523

24,522,523,5

2424,5

2323,5

2423,525,5

22202223

22,5222222

22,523

1514

15,512988

1312

11,511109,5

13,513

10,5129

101115

14,5151715

13,511,5

1315

10,5

2323

22,519

17,515

18,517,5

17171717

19,519,5

1717

15,51717

19,521,520,522,5

2221

17,518,5

201819

11118,59,5

766

6,57578

10,58,5

98,5

79

10,51077

6,57

5,555623

3,5

18,516,513,512,5

1413,5

1314,5

1312,5

1515,516,5

181315

13,517,516,5

1614,5

1414

14,5141313

12,511

10,511

total pluja

mín.

màx.

567,89

14,81

28,057,59

15,63

18,69,02

17,65

63,412,2820,97

80,713,8922,61

7,618,6028,12

76,919,6628,63

36,520,4528,66

120,219,0026,77

18,2516,2423,45

105,212,2518,88

29,47,19

14,19

mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx.

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

Page 52: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

52

Page 53: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

53

MAGAZÍN

La fi de la Guerra Civil. La República apunyalada*Paul PrestonBase, 2014

Ramon Anglada Centrada, aquesta vegada, en els darrers mesos d’existència de la República, l’obra de Preston analitza amb detall els enfronta-ments pel poder, les últimes operacions militars que costaren la vida a milers de joves soldats i els con-tactes diplomàtics per obtenir una rendició pactada. La brutalitat dels camps de concentració franquis-tes i els d’internament francesos completen aquest tràgic escenari. Com a curiositat, la fotografia de la coberta: el pas fronterer del Pertús, amb una pila de fusells abandonats, i l’autobús de la línia Montgat-Masnou-Ocata utilitzat en la retirada republicana.

Guia d’enoturisme de la DO Alella”*Lluís Tolosa i Clara Antúnez 2014, LT&A Ediciones

Montse Serra Després d’haver publicat la guia d’enoturisme de l’Empordà i del Pla de Bages, Lluís Tolosa ha confegit la Guia d’enoturisme de la DO Alella. És la prime-ra guia que es publica del nostre territori vinícola i ofereix un relat històric de mil anys enllà fins avui: la relació dels vuit cellers i la resta d’elaboradors sense celler, amb tots els vins que fan. Aquests vins són puntuats a partir d’un comitè que els ha tastats a ce-gues. També s’hi inclouen restaurants i allotjaments, espais i esdeveniments culturals lligats a la vinya i el vi, i una relació de vinateries.

Algo InesperadoMi CapitánMusic Bus. 2015

Albert AlabauAquest nova superbanda barcelonina formada per integrants de Love of Les-bian, Standstill i Egon Soda, que semblava ser un exercici llibertari de xerinola entre amics, ha parit finalment un disc amb olor a clàssic que sembla ha-ver vingut per sacsejar l’escena pop-rock espanyola. Intensos i melòdics a l’hora, teixeixen una amalgama sonora que és una delícia pair, sobretot amb peces com Es suave la voz, de les de mode repeat in eternum. Copa de whisky, un bon cigar i canya!

LLIBRES

DISC

Montse Donada Hem celebrat el Nadal amb tota la il·lusió. El nucli central d’aquests dies ha sigut la solemne Missa de Mitjanit, precedida unes hores abans per la Missa del Pollet. Durant aquesta missa els nens i les nenes de la catequesi han fet una breu representació del naixement de Jesús.

I com en anys anteriors, hem participat en el concurs de pessebres que organitza l’Ajuntament, havent obtingut el tercer pre-mi en la categoria d’escoles. Tots els nens i nenes de catequesi, amb les seves famílies, hi han col·laborat activament.

El poble, entitats i particulars, ha res-post amb gran generositat a la crida de Cà-ritas per tal de poder lliurar lots d’aliments a les famílies que ho necessiten.

El diumenge 25 de gener s’ha celebrat a Alella la festa dels Tres Tombs, en honor de Sant Antoni Abat, amb la benedicció dels animals a càrrec del nostre Rector, Mn. Josep.

El dia 7 de febrer hi haurà, a Vilassar de Dalt, la Trobada Anual de Catequistes de l’Arxiprestat de la Cisa.

El dimecres 18 de febrer és el Dime-cres de Cendra, dia que marca l’inici de la Quaresma, set setmanes de preparació per a la festa més gran del calendari cristià: Pasqua de Resurrecció. A més d’aquell dia, en les hores i dies de catequesi d’aquesta setmana hi haurà la imposició de la cendra als nens de catequesi i als pares i famili-ars que els vulguin acompanyar. Durant el temps quaresmal, i en dues ocasions, celebrarem un Via Crucis reduït dins dels locals parroquials, igualment en els dies i hores de catequesi.

El dia 29 de març és el Diumenge de Rams, moment en què ens endinsem de ple en la Setmana Santa. Durant la missa de

12 els infants de catequesi, que com es pot veure són molt actius, faran uns quadres vivents representant escenes de la Passió de Jesús. A ¾ de dotze (11:45 h) hi haurà la benedicció de rams i palmes, en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem abans de la seva mort. Acabada la benedicció, acla-marem el Senyor tot anant en processó cap a l’església per celebrar l’Eucaristia.

Moviment parroquial segon semestre 2014Bateigs:Marc Milian López, Elsa i Fiona Ferrero Bernárdez, Isaac Vilar Gómez, Johannes Ramos Viñals, Iván Sevillano Sánchez, So-fia Vaiane Coronado, Gerard Rojo Garrido, Luca Matías Chianese, Arlet Paredes Bau-lenas, Júlia Fabregat Plaza, Clara Bodas Gil, Mauro Corbella Bravo, Arnau Sala Valero, Ana De Haro Arp, Bruno Martínez Girabets, Cloe Pera Menace, Biel Rodríguez Gasull, Briana Gallardo Rojas, Bruno Alfaro López, Aleix Oromí Llobet, Núria López Rodríguez, Júlia Casanovas, Tomás Bardallo Pujol, Ma-riona Fuentes Pueyo i Sylvia Fleifel.Casaments:David Cisneros Serrano amb Montserrat Martínez Bonilla, Miguel Paredes Brichs amb Mercè Baulenas Monsó, Marc Rodrí-guez Chuet amb Sonia León Vera, Jordi Sánchez Villacampa amb Meritxell Fornas-sari Altozano, Manuel Coll amb Penélope Acero Cayuela, Alvaro Jiménez amb Maria Angeles Calleja Sousa, i Marc Vivas amb Luisa Fernanda Salazar Juárez.Defuncions:Felisa López Mencia, Joaquín Soriano So-ler, Roser Arenas Sonet, Carmen Catalán Redón, Carmen Ribas Ribas, Joan Bruy Comas, Angel Solé Vázquez i Francisco González Martínez.

LA PARRÒQUIA AVUI

Sauló, Can Roda Es tracta d’un agradable i untuós vi blanc de criança elaborat amb 100% pansa blanca de la banda del Vallès al celler Can Roda, a Santa Maria de Martorelles. Verema manual en caixes de 15 Kg de capacitat, premsat suau amb premsa pneumàtica i aprofitament exclusivament del most flor. Fermentació alcohòlica en bota de roure americà i hongarès durant 20 dies. Finalitzada la fermentació alcohòlica, les lies gruixudes són elimina-des mitjançant trasbals i prossegueix la criança durant 6 mesos en bota de roure amb battonage de lies fines 3 cops per setmana, realitzant alhora la fermentació malolàctica. Finalitzat el període de criança, el vi es cupatjat en una bota de 600 litres on s’acaba d’afinar durant 3 mesos abans del seu embotellat. Color groc palla pàl·lid amb reflexes or nou oliós; llàgrima mitja i sensació densa en copa. Complexa paleta aromàtica derivada del treball amb lies i criança, on apareixen notes fumades i torrades: vainilla, crema cremada, caramel, balsàmics (anís, fonoll), làctics i fons de fruita blanc madura (meló, poma al forn). En boca, presenta untuositat i sensació cremosa; de postgust llarg i envolvent, sensació àcida moderada i final lleugerament càlid i equilibrat.

AVUI TASTEM...

*El pots trobar a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Page 54: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

54

Jordi SerranoEls éssers vius que descrivim en aquesta secció acostumen a ser ja coneguts prèviament pels lectors i lectores que tenen cert interès per la natura en general. O, fins i tot, sense tenir aquest interès, els poden conèixer perquè són molt abundants i topen amb ells en qualsevol moment de la seva vida quotidiana, com passa, per exemple, amb ocells com la merla, el pardal o les mallerengues. O en coneixen algun tret característic, com passa amb el cant del cucut (aquest ja costa una mica més de trobar) o amb els colors vius de la puput.

Doncs bé, en aquest número hi apareix un d’aquells ocells que encara que pot arribar a ser relativament abundant és un gran desconegut per la majoria dels mortals. No és gaire gran i no fa res -o no ens ho sembla- gaire rellevant per destacar o fer-se notar, però, tanmateix, cada any conviu amb nosaltres durant uns quants mesos i, segons la zona, amb poblaci-ons destacables. És la cotxa fumada.

La cotxa fumada és un ocellet de mida peti-ta, tot just fa catorze centímetres des de la punta del bec fins al final de la cua. Presenta dimorfisme sexual, és a dir, els mascles i les femelles tenen colors diferents. Els primers són de color gris cendra i tenen la gorja, el pit i la panxa de color gris fosc, gris carbó, i una zona blanca a l’ala. Les femelles, en canvi, són de color gris fumat, un gris més claret, sense les taques fosques dels mascles ni la taca blanca a les ales. Aquesta taca blanca tampoc no la tenen els individus joves, que són molt semblants a les femelles, encara que poden presentar algunes parts fosques com els mas-cles adults. Ara bé, tant mascles, femelles com individus joves tenen la cua vermellosa, color que destaca clarament de la grisor dominant de la resta del cos i que es fa ben visible quan emprenen el vol.

I ja que esmentem la cua, les cotxes fuma-des, quan romanen a terra, la fan vibrar nervi-osament amunt i avall mentre realitzen alhora un balanceig molt característic amb tot el cos, com si s’ajupissin i s’aixequessin contínuament. Aquestes dues característiques, color i movi-ment, ens permetran identificar-les amb relativa facilitat al camp.

De cotxes fumades en trobarem els mesos d’hivernada, més o menys de novembre a març, tot i que no és infreqüent detectar-ne tant a l’octubre com a l’abril. Bàsicament són individus que vénen de zones de l’alta muntanya pirinen-ca o del centre d’Europa, que baixen a la terra baixa en busca de recer. Encara que el seu hà-

bitat natural siguin parets rocoses verticals com cingles o penya-segats, les detectarem en àm-bits urbans, tant d’alta com de baixa densitat. Per tant, si ens hi fixem una mica, les podrem veure a pràcticament a tot el municipi d’Alella (sense anar més lluny, mentre redactava aquest article, he vist individus d’ambdós sexes en di-versos carrers del nucli urbà, a l’Eixample, Can Sors, Alella Parc i Mas Coll, en molt pocs dies de diferència). En arribar el bon temps, tornen a migrar cap a l’alta muntanya per nidificar (cal fer un petit incís: en alguns punts del Maresme com les pedreres d’Òrrius o Dosrius, la costa rocosa entre Canet i Sant Pol, o en algunes zones urbanes com les d’Arenys o Argentona, per exemple, s’hi han detectat cotxes fumades tot l’any, poblacions residents que habiten en ambients que els són favorables). En aquests casos, fan els nius en escletxes i esquerdes de roques o en forats d’edificis vells, amb herbes, molsa i arrels. Les femelles ponen entre quatre i sis ous que incuben durant dotze dies. Divuit dies després de néixer, els polls marxen del niu. Aquest procés es pot repetir dues o tres vega-des cada temporada de cria).

Les cotxes fumades s’alimenten sobretot d’insectes i les seves larves que capturen volant molt a la vora de parets de pedra o directament a l’aire. També poden menjar aranyes, fruits, llavors i baies. Sovint es posen dalt de talaies enlairades (pedres, xemeneies, antenes, arbres, campanars,...) per cantar, acció que comencen a realitzar el mes de gener i que arriba al seu punt àlgid cap a finals de març.

NATURA

Cotxa fumadaFITXA TÈCNICA

Ordre: PasseriformesFamília: TurdidaeNom científic: Phoenicurus ochrurosNom vulgar: Cotxa fumada

A l’esquerra, un exemplar mascle de cotxa fumada. A la dreta, una femella.

CEDI

DA

CEDI

DA

Page 55: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

55

MAGAZÍN

Ramon RuizEns trobem avui en un dels indrets més bonics d’Alella: la Plaça. Tenim la sort de viure en un poble amb molts atractius i, certament, la plaça n’és un dels més destacats. Si Alella ha estat i segueix sent un pol d’atracció per al turisme de proximitat, la plaça de la vila hi contribueix d’una forma decisiva. La plaça transmet una atractiva sensació de poble.

A la plaça d’Alella s’hi concentren gairebé tots els elements que la fan digna successora de la tradició clàssica: l’àgora grega. Punt de trobada i lloc on es concentra la centralitat cul-tural, comercial, política i religiosa. A una banda l’Ajuntament, el poder polític; enfront, l’esglé-sia, el poder espiritual; a les altres dues bandes, el mercat, les botigues i el veïnatge. No es pot concebre més diversitat d’usos concentrada en un sol lloc.

La façana nord està presidida per una gran masia amb teulada a dues aigües: Cal Barquer. Una de les finques històriques d’Alella hereva del Mas Porrasa, del qual tenim notícia des de finals del segle XI. Seu durant les llargues i ja llunyanes èpoques de l’apotecari d’Alella.

Les estances que ara ocupen el bar, anterior-ment havien estat la fleca i pastisseria Pujadas, la qual, en tancar, va deixar el local disponible una breu temporada, avinentesa que va propiciar que en Toni Corpas Fernández se’n fes càrrec per establir-hi l’actual bar restaurant La Plaça. Quan veiem els cognoms d’en Toni, ens adonem que ens trobem amb el fill del Rafa i la Proce, aquella parella joveneta que es van conèixer treballant al Niu ara fa més de quaranta anys. Ells, juntament amb altres familiars, han protagonitzat alguns dels episodis recents del món de l’hostaleria d’Alella i les seves rodalies.

Recordem així com els pares d’en Toni van fundar la Magrana juntament a la família Valero i com, posteriorment, van marxar cap a la Conreria on van regentar el Mas Llombart, on en les èpoques daurades s’hi celebraven casoris i comunions a tot drap. Per un altra part, les dues germanes de la mare d’en Toni, la Luisa i la Chari, són les actuals mestresses de la Garlopa i el Azahar, dos bars restaurants de ben arrelada tradició a Alella.

Pel que fa a en Toni, en arribar l’hora de po-sar-se a treballar va començar la carrera amb unes primeres feines per diversos establiments del ram de la restauració del Vallès, fins que en Jaume Andiñach li va oferir portar la Garolpa; en Toni ens explica com va anar: “Li vaig dir que no tenia diners i ell em va contestar que ja li pagaria, així que em vaig posar a treballar i al cap de tres mesos li vaig poder saldar el deute”.

Després d’uns anys regentant la Garlopa, és quan va sorgir l’oportunitat de fer-se càrrec del local de Cal Barquer, “ens vàrem entendre amb els amos de la casa i em van fer un contracte que s’acabarà just quan arribi a la jubilació, així que si no hi ha cap novetat, aquí em tindreu durant els propers trenta anys”.

El Bar Restaurant de La Plaça s’ha convertit en un dels principals lloc de trobada d’Alella, el mee-ting point que en diuen els anglesos. En Toni fa pinya amb la resta de comerciants del centre per tal de mantenir viu el comerç del casc urbà. Sap que el seu bar actua d’agent dinamitzador, però és conscient que tots els comerços del centre es donen vida els uns als altres. En aquest sentit participa de la vida associativa i li agrada que hi hagi un diàleg amb l’Ajuntament per tal que, entre uns i els altres, es gestionin amb encert els horaris i les activitats que es desenvolupen a la plaça.

El bar de la plaça quan té més èxit és els caps de setmana. Dissabtes i diumenges al matí es comença molt d’hora amb els esmorzars de forquilla, i l’activitat es prolonga fins l’hora del vermut que se sol solapar amb l’hora de dinar. En Toni manté el bar obert tots els dies de la setmana, excepte els dilluns. El servei que ofereix és molt ampli: bar, cafè, entrepans, esmorzars de forquilla, menús de cada dia, menús de divendres i dissabte a la nit, menús de cap de setmana, a la carta, etc.

Hi ha algunes opcions que li funcionen més que altres, però en Toni és una persona pertinaç i no es rendeix mai; no para de provar noves fórmules. Ara mateix està entossudit en atraure el públic jove de vigília el cap de setmana, és per això que s’ha empescat un menú compost de mitjana, beguda i cafè per només 12,50 euros tots els divendres i dissabtes a la nit.

En Toni Corpas és un gran defensor d’Alella i els seus vins i, quan va pel món, si troba vins i caves de casa nostra no dubte en demanar-los i, fins i tot, ens va explicar algunes convidades memorables que va protagonitzar en diferents indrets d’Espanya i del món. Si el lloc on es troba és lluny i no hi ha vi o cava d’Alella, ales-hores consumeix sempre productes catalans. “Si alguna vegada anant per Espanya em trobo amb algú que recela de nosaltres perquè som catalans, jo sempre empro la mateixa fórmula, demano una ampolla de cava i, un cop els he convidat, ja amb les copes a la mà, els dic que aleshores ja podem parlar d’això que diuen que els passa amb els catalans.” Aquest és el tarannà d’en Toni, una bona persona despresa i altruista que els alellencs tenim la sort de que regenti un dels llocs més emblemàtics d’Alella.

Bar Restaurant La Plaça

ALELLA PARADA I FONDA

Toni Corpas davant del seu restaurant. Cal Barquer, seu del Bar Restaurant La Plaça.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Page 56: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

56

ESPORTS

PEP VIDAL

Com valores globalment les instal·lacions del camp?Arnau: Bastant bé. La veritat és que les di-mensions són molt petites, però, si es mira en conjunt, no ens podem queixar.Àlex: No molt bé, si et sóc sincer. Crec que s’hauria d’intentar fer una inversió pensant no només en els jugadors que hi som ara, sinó en el que podria créixer el club. Sé que és molt fàcil dir-ho i que hi ha coses que

potser no sabem, potser no hi ha diners...Guillermo: Són bones, però ens falta una mica d’espai per emmagatzemar el material. En ge-neral, jo crec que el camp està bé.

Fa uns mesos es van fer unes reformes, tu com has notat això?Arnau: Per la nostra part, estem molt agra-ïts perquè aquestes reformes ens permeten jugar aquí, a Alella. Poder tornar a jugar a casa després de molts anys, es valora molt positivament.

Àlex: Jo he tornat a l’Alella aquest any, i amb aquesta ampliació es millora el que hi havia abans, que era molt precari, però crec que s’ha quedat curta.Guillermo: Molt millors que abans. Ja els to-cava una millora, i la veritat és que ara estan molt bé.

Què hi milloraries?Arnau: Està pensat per al futbol; és molt estret, hi ha certes coses que espero que se segueixin adaptant a nosaltres. El fet que la

El camp d’esports bull amb l’activitat de tres clubs diferents

A l’anterior número de la revista, destacàvem les reformes que s’han dut a terme al Camp d’Esports Municipal Joaquim Cumellas els darrers mesos. Per saber què opinen els esportistes alellencs que uti-litzen cada setmana aquestes instal·lacions, hem pujat fins al camp per parlar amb un representant de cada un dels primers equips dels tres clubs que actualment entrenen i juguen els partits com a local a Alella. Els representants són el jugador de rugbi Arnau Yagüe, un dels capitans del Club de Rugby Alella; i els futbolistes Àlex Pagán, indiscutible referent defensiu l’Alella Club de Futbol, i Guillermo Gallego, un dels jugadors amb més participació a la Unió Esportiva Alella. Tots tres han donat punts de vista diferents sobre l’estat del camp que, de ben segur, poden ajudar a determinar possibles me-sures que s’hagin de prendre en el futur en relació a la instal·lació. De passada, també hem aprofitat per analitzar breument amb ells la situació dels seus respectius equips i les aspiracions per a la sego-na meitat de temporada un cop superat, ja fa unes setmanes, l’equador de totes les competicions.

Guillermo Gallego. Àlex Pagan. Arnau Yagüe.

Page 57: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

57

paret estigui tan a prop del límit del camp, a ells potser no els perjudica tant, però a nos-altres ens fa reduir encara més un camp que ja de per si és petit. Hem sentit que potser es pot construir una nova instal·lació per al club Serra Marina d’atletisme, i per a nosal-tres seria perfecte poder construir el nostre camp de rugbi enmig d’una pista d’atletisme, però ja es veurà.Àlex: L’entrada del pàrquing. A la que venen uns quants aficionats a veure’ns, ja és impos-sible entrar-hi i aparcar. A part, el que ja he comentat dels vestuaris i, a banda d’això, tota la resta ja és més secundari, però crec que s’ha d’invertir més.Guillermo: les xarxes de darrere de les porte-ries: sempre entrenem en una meitat del camp i hem de saltar el mur per anar a buscar to-tes les pilotes que se’n van fora; els límits del camp: hi ha molt poc espai entre la banda i el mur, però sé que és molt difícil canviar-ho; la gespa: no està en gaire bon estat, però és secundari; no hi ha entrada per a l’ambulància al terreny de joc: fa unes setmanes un com-pany es va dislocar l’espatlla i no van poder entrar a recollir-lo.

En comparació amb les instal·lacions dels altres equips de la vostra lliga, les d’Alella són millors o pitjors?Arnau: home, molts dels clubs no han de compatibilitzar la instal·lació amb el futbol, i sí que es nota diferència en jugar allà. Però repeteixo que ara mateix ni podem ni ens vo-lem queixar.Àlex: a la majoria de pobles s’ha fet una inver-sió important en instal·lacions... Actualment, t’he de dir que segurament és un dels pitjors de la nostra lliga. La gespa, per a mi, no és l’únic problema, si mires els nostres vestuaris comparats amb els d’equips com el Bufalà, la Llàntia...Guillermo: les dimensions del nostre camp són més petites que les de la majoria. La ges-pa, com he dit abans, ja és vella, però la veritat és que hi ha camps pitjors.

Quan jugueu contra equips de fora aquí, al camp, heu sentit alguna vegada que es queixessin o diguessin alguna cosa positi-va o negativa de les instal·lacions?Arnau: al món del rugbi, a diferència del fut-bol, com som poquets, tots ens coneixem bas-tant i la majoria, en coptes de quedar-se en si és petit o com estan els vestuaris, ens felicita per poder tornar a jugar a Alella.Àlex: no parlem massa amb els rivals, però és evident que és petit. Això no crec que sigui negatiu, el contrari, crec que té un encant i que ens pot beneficiar, però quan hem sentit alguna cosa dels vestuaris sempre ha estat dolenta.Guillermo: A mi tampoc m’agrada fixar-me molt en què diuen els contraris quan juguem, però tots diuen que és molt petit.

ESPORTS

Club rugby Alella. Ben-tornats a casa

Alella CF. Encara dins la lluita

UE Alella. Progressa adequadament

Com ja vàrem explicar en les darreres edicions, les reformes dutes a terme al Camp Municipal d’Esports permeten que el Club Rugby Alella estigui jugant com a local els seus partits des que va iniciar la present temporada. Tornar a Alella ha fet que gent del poble s’hagi tornat a enganxar al rugbi i que jugadors de diversos punts del Maresme s’hagin interessat per jugar a l’equip, que entrena dimecres i divendres a les 10 de la nit. La passió pel rugbi fa que, tot i els problemes d’infraestructura, el club continua tirant endavant. L’Arnau Yagüe és, com dèiem, un dels capitans i està vinculat al club des de fa anys. Celebra que s’hagi acabat l’exili poder comptar amb nous companys gràcies al retorn a Alella: “Ara tenim una plantilla bastant més àmplia i entre tots estem fent pinya per formar una gran família que és el més important”. A la segona fase de la temporada, que va començar a principis d’any, el conjunt alellenc juga a Segona Catalana i, fins ara, només ha pogut guanyar un partit a casa davant el Reus Depor-tiu (25-18). L’Arnau, no obstant això, és positiu: “Portem una ratxa bastant negativa. Estem competint cada partit i donant la cara contra tothom. A fora ens costa molt, últimament estan jugant nois de 16 i 17 anys i, fins i tot, alguns més petits també, però hem de tenir paciència”. La lliga és curta i ja queden pocs partits, però per als últims mesos de competició, els alellencs confien en millorar els resultats. “Penso que millorarem. Queden sis o set partits i tenim poc marge, però intentarem donar el màxim. I per l’any vinent les expectatives són encara millors”

El primer equip de l’Alella CF està pagant el preu de competir en una lliga tan dura com és el grup 4 de tercera catalana. L’extrema igualtat entre els diversos candidats a la part alta, ha fet que els alellencs hagin cedit terreny respecte rivals com la Llàntia, Mataronesa o Ca-brera, però també els ha permès mantenir-se ben a prop, en distància de punts, tot i haver ensopegat vàries vegades. Àlex Pagán ha tornat aquest any al club després d’un llarg periple per categories superiors, arribant a formar part de la plantilla del Vilassar de Mar de tercera divisió nacional i, per tant, pot analitzar amb molta perspectiva les possibilitats de l’equip. Per a ell és més real la situació actual que no la del principi de curs, quan van guanyar els cinc primers partits i lideraven el campionat: “No teníem expectatives. Vam estar els deu primers partits sense perdre i tothom es va pujar al carro, però venim aquí a jugar i a desconnectar, i en una lliga com la que tenim si es guanya perfecte, però no hi ha cap obligació”. Els de Miguel Àngel Fayos “Mica” van travessar un petit sotrac que es va acabar a principis d’any amb una imponent victòria davant el, fins llavors líder, Mataronesa (2-0) i ara intenten tornar a mirar cap a dalt. Tot i així, segons l’Àlex, s’han de tenir els peus a terra: “Per a mi la primera volta ja ha estat boníssima. Sempre es diu que a la segona s’ha de millorar, però s’ha d’anar dia a dia i ja vindran ratxes bones i dolentes”. Tot i ser defensa, Pagán ja ha anotat 6 gols, i només el gran pitxitxi Àlex Pompido n’ha pogut fer més, un fet que li està donant confiança de nou després de la greu lesió que el va fer deixar el Vilassar de Mar: “De moment estic bé. Volia jugar, passar-m’ho bé i marcar gols com feia anys que no ho feia”.

La Unió Esportiva continua amb la seva progressiva adaptació al grup 6 de quarta catalana, i en els últims mesos sumar punts s’ha començat a convertir en norma habitual. Des del mes de novembre, només Fundació Grama i Cabrera B, dos dels primers classificats, han pogut superar els de David Villén, que se situen a la zona mitjana-baixa de la classificació, però a no massa distància de punts respecte els de dalt. Guillermo Chacón, el nostre protagonista, és un dels jugadors més importants de l’equip i un dels pocs que ja tenia experiència com a amateur, ja que la temporada passada va jugar al primer equip de l’Alella CF, que es troba una categoria per damunt. Ell ho té clar: “Estem millorant i hem de seguir treballant així”. Com descriu la dinàmica recent, l’equip va cap a munt i pot créixer encara més a la segona meitat del campionat. “Crec que a la segona volta millorarem els resultats de la primera. Hi ha hagut molts partits que hem perdut per la mínima, amb polèmica, davant equips de Badalona i dels voltants, i ara ja tenim experiència”. Acabar de completar una bona temporada en el primer any a quarta catalana és l’actual objectiu d’un club que, com explica un dels seus jugadors clau, va a poc a poc: “Tenim algunes dificultats afegides per no ser l’equip del poble, però crec que això té futur. L’any vinent crec que podrem portar millors jugadors i, si tots ens ho prenem seriosament i formalitzem de mica en mica el club, anirem a més”.

Page 58: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

58

CEDI

DA

20 anys de taekwondo a AlellaPEP VIDAL Ara fa 20 anys, es va crear un humil projec-te que s’ha fet gran amb el pas del temps i que ara protagonitza alguns dels grans èxits de l’esport alellenc: l’Escola de Taekwondo Maresme-Alella. L’esforç de tots els que hi han format part al llarg d’aquests quatre lustres, ha convertit unes simples classes d’iniciació per a nens en un reconegut re-ferent de la disciplina a tots els nivells. Actualment, qualsevol persona vinculada al taekwondo a Catalunya coneix l’enorme tas-ca que s’està fent a Alella per tenir

una escola cada cop més gran. El fundador, ideòleg, president, co-ordinador, entrenador i tot el que s’hagi pogut ser dins d’aquesta petita fàbrica de campions és en Julio Sánchez, apassionat d’un esport totalment desconegut per a la gran majoria d’alellencs, des de fa exactament vint anys. En Ju-lio, que va començar a entrenar el taekwondo l’any 1974, ha viscut la seva llarga evolució pas a pas, i ens ha explicat al detall com ha viscut aquest complex procés de creixe-ment. Encara recorda els inicis com si fos ahir: “el 1995, després d’un temps apartat de l’esport per motius personals, un grup de sis o set mares em va oferir l’oportu-nitat d’entrenar un grup mixt de nens que volien fer taekwondo”. El taekwondo és una especialitat esportiva olímpica des de 1988 i un art mar-cial d’intens contacte, però en què tothom va protegit i no s’acostuma a produir lesions de cap tipus. Per a ell, aquest factor és clau perquè agradi als nens i, a la vegada, no creï reticències entre els pares: “Portem casc, peto i vàries proteccions, a diferència d’al-tres esports de contacte. Poden donar-se els cops que vulguin i ningú es fa mal. Va bé que se sàpiga, perquè el que veuen a la tele és una altra cosa”.

De sis a centLa mitja dotzena d’alumnes que van iniciar les classes amb en Julio aquell 1995, es van convertir en els primers taekwondistes ale-llencs. “Al festival de final de curs vam sor-prendre tothom amb la nostra demostració i, de cop, la gent va començar a interessar-se pel que fèiem”, explica amb nostàlgia. El curs següent, quan va tornar de vacances, en Julio

es va trobar amb el triple d’alumnes dels que tenia. “A partir d’allà tot ha anat progressant sense parar. Hem crescut poc a poc, però mai hem parat”. I és una realitat palpable, ja que ara, 20 anys després, l’escola es troba en una de les seves millors èpoques: ja compta pràcticament amb un centenar d’alumnes, ha format taekwondistes que han obtingut resultats molt destacats en els últims anys i ha organitzat la darrera edició del Campionat de Catalunya, obtenint el reconeixement dels

més experts en la modalitat. “Ara mateix ja som pràcticament cent practicants. Tenim gent, dividits en grups, des dels cinc anys fins als quaranta o cinquanta”. Els alellencs com-peteixen contra clubs especialitzats amb una certa dosi d’inferioritat, una circumstància que en Julio sempre té present i que reclama que es tingui en consideració: “Nosaltres te-nim una escola d’iniciació que entrena dos

dies a la setmana, i els gimnasos, que molts viuen d’això, ho fan els cinc dies. Molts dels nostres fan un dia taekwondo i un altre, futbol sala o bàsquet...” Aquest fet, evidentment, és el que atribueix un mèrit especial a les medalles d’or assolides recent-ment pels taekwondistes de l’Escola als Campionats de Catalunya. “És un esport que té pocs al·licients més enllà de dos campionats a l’any, i ens costa bastant per diversos factors, però hem format grans competidors com l’Albert Sánchez i el David Villén, que han arribat a ser campions de Catalunya, i això és molt”. Per a que l’Escola de Taekwondo Maresme-Alella hagi pogut arribar fins aquí, ha estat clau l’ajuda de moltes per-sones, també de la Regidoria d’Es-ports. “No ens podem queixar. En el seu moment, potser ens va faltar una

mica de material, però ara tenim una sala que està molt ben condicionada i ens sentim ben recolzats en general”, reconeix. Després de tota una vida

dedicada a la seva passió, en Julio comença a pensar en el moment de la seva retirada i en deixar pas a algú que pugui seguir amb aquesta tasca de formació: “Encara vull estar uns quants anys més treballant aquí, al poli-esportiu, on sempre hi he estat molt a gust, però sé que això continuarà d’una manera o una altra. El meu fill gran ja és cinturó negre; s’ha de veure què passa, però confio que ell segueixi amb tot això després del que hem fet per aixecar-ho”.

“HEM FORMAT GRANS COMPETIDORS COM L’ALBERT SÁNCHEZ I EL DAVID VILLÉN, QUE HAN ARRIBAT A SER CAMPIONS DE CATALUNYA”

ACTUALMENT, QUALSE- VOL PERSONA VINCU-LADA AL TAEKWONDO A CATALUNYA CONEIX L’ENORME TASCA QUE S’ESTÀ FENT A ALELLA

Julio Sánchez, ànima del taekwondo alellenc.

ESPORTS

Page 59: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

59

ESPORTS

ALEJANDRO FERRERAmb un mes de l’any nou ja hem pogut comprovar que, equips que estaven entrenant i competint bé, comencen a treure bons resultats i escalar llocs a les respectives classificacions. Prova d’ai-xò són els equips de l’aleví A i l’infantil, sense oblidar-nos del prebenjamí B, què mereix una menció especial.

L’infantil, des de que han tornat de va-cances, ha guanyat tots els partits. Un dels partits més destacats va ser el que van dis-putar al camp del Tiana, i què perdien 1 a 0 a la mitja part. Una espectacular segona part va fer que els visitants remuntessin el partit i s’acabessin imposant per 1 gol a 4.

L’aleví A és un altre dels equips que ha començat molt fort l’any. Porten un empat i tres victòries en els darrers quatre partits. A més, les victòries han estat per golejades i amb una gran imatge. Per destacar, i molt, és la temporada què està fent el prebenjamí B. Només han cedit un empat des de que va començar la lliga i, sense conèixer la derro-ta, són líders amb 7 punts d’avantatge sobre el segon classificat.

PEP VIDALLa bona salut de l’Alella FS, tant esporti-va com institucional, és una evidència en veure les classificacions de tots seus els equips. Si el club continua fent créixer la seva massa social és, en gran part, grà-cies als espectaculars resultats que està aconseguint tot i tenir menys d’un lustre de vida. El primer equip, que recordem que està classificat per a la fase final de la UEFS Champions League que es disputarà al maig a Valtice (República Txeca), està lluitant a la part alta de la Lliga Nacional Catalana per intentar obtenir de nou un

bitllet per a competicions europees. El conjunt entrenat per Carles Martín i Oriol Mestre és, ara mateix, quart a la classifica-ció, però té la punta de la taula molt a prop. Millor encara és la situació del femení, que compta amb una Anna Giralt estel·lar que ja supera la quarantena de gols i comanda la taula de la classificació amb una aferris-sada pugna amb el Sitges. També són líders de les seves lligues el femení B i el juvenil, tots dos amb uns números excepcionals. L’infantil, per la seva banda, ha continuat amb la considerable millora respecte la temporada passada, i ja és segon.

GERARD VIÑALLONGA, jugador de l’infantil de l’Alella FS, és el màxim go-lejador de la seva lliga amb 21 gols i ha estat convocat per la Selecció Catalana, igual que el seu company Marc Nadal.

ALBA FORASTER és l’entrenadora del mini femení del Bàsquet Alella, que fins ara ho ha guanyat tot i és líder de la fase regular del nivell C-2.

MARC CUCURELLA s’està convertint en un dels jugadors més importants aquesta temporada per al juvenil B del FC Barcelona, titular en tots els partits i convocat per les seleccions inferiors catalana i espanyola.

ARNAU MORENO, davanter de l’aleví A de l’Alella CF, és una de les grans prome-ses del club i ja ha marcat 32 gols en els 15 partits que ha disputat fins ara.

MONTSE CLAVEROL, musher i orga-nitzadora del canicròs d’Alella del passat mes de novembre, va ser protagonista fa unes setmanes del programa Espai Terra de TV3 com a experta de la disciplina.

PEP VIDALEl sènior masculí del Bàsquet Alella no passa pel seu millor moment i està lluitant per intentar mantenir la categoria, però un júnior molt ambiciós està compensant aquesta situació. L’equip dirigit per Martí Carrera ha millorat molt respecte l’inici de temporada, i, amb una sola derrota des del novembre, ja s’ha situat tercer a la classi-ficació a només una victòria del Pineda, líder del campionat. Un lloc de privilegi que permet encara l’últim tram amb opcions d’entrar a la fase final i d’aspirar a l’ascens a interterritorial. Fa poques setmanes van arrencar les lligues de promoció per als di-

ferents equips de base, dels quals cal desta-car especialment el paper del mini masculí i el mini femení. Els nois van proclamar-se campions de la fase prèvia amb un balanç d’una sola derrota i nou victòries, l’última i decisiva aconseguida de forma especta-cular per 13-63 a Montmeló. El mini femení també està completant una bona tempo-rada, anant de menys a més, i es troba en-cara invicte a la lliga de promoció. En una situació similar es troba el premini mixt, que també millora setmana rere setmana. La mala notícia d’aquest darrer mes ha es-tat l’obligada retirada de la competició del conjunt sots-21.

FUTBOL BASE

A poc a poc FUTBOL DE SALA

Tots els equips de l’Alella FS miren cap a dalt

BÀSQUET

El júnior del Bàsquet Alella lluita per la lliga

Competeixes en algun esport i mai no has sortit a la revista Alella?

Escriu-nos i explica’ns-ho!Ens agradarà parlar de tu!

P R O T A G O N I S T E S

Page 60: L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis...L’Ajuntament podria comprar una part dels Escolapis Com preparen les eleccions municipals els partits polítics? Creix la

60

40 anys amb vosaltresAquesta primavera, descarrega’t l’App Garden!

C/ Ribas, 1 · Alella

Tel. 93 555 12 43

www. gardenarenas.com