7/27/2019 La vita e-terna

1/3

La vita e-terna

Carme Torras

Den que em van operar durgncia en aquell viatge aTailndia, que em sentia estrany. Ets un aprensiu, emrecriminava la dona, tot plegat per una apendicitis de no

res, ni que thaguessin operat a cor obert!. Perqu era alpit on tenia les molsties: notava una mena dopressi,sovint em faltava laire, i no mhavia atrevit a tornar algimns. Un gran trasbals per a un esportista com jo quenecessita cremar lexcs denergia com sigui.

Al CAP del barri tampoc no hi van donar importncia.Lelectrocardiograma era del tot normal, em va informar elmetge, per tot seguit, amb un mig somriure, atribuir elmeu malestar a lestrs del viatge, agreujat per loperaci.No cal ser un hipocondrac per patir ansietatposttraumtica, va intentar tranquillitzar-me. Peraconsegu tot el contrari en afegir: Per si la cosa sallarga,li far un volant per al servei de salut mental; avui dia hiha terpies molt efectives per a aquest tipus de trastorns.

Hipocondrac, ansietat, trastorns... Vaig sortir de laconsulta amb les pulsacions a mil. No sc la mena depersona que espera pacientment que la cosa, com

lhavia anomenat aquell pixatinters de bata blanca, eldevori per comenar a prendre mesures, aix que enmenys duna setmana ja estava assegut davant delpsiquiatre.

Vost dir, senyor... Catarsi? Va mirar-me sorprsdesprs de llegir el meu cognom. Es diu realment aix os una broma? Spiga que no sc psicoanalista...

7/27/2019 La vita e-terna

2/3

Si de cas, la broma me lhan feta a mi a Comissaria,miri li mostrava el DNI. Era la meva resposta estndard.

Nestava tip, dhaver de donar explicacions i entomarburles tan ximples com que el meu pare hauria dhaverrespost no a la pregunta de si era ctar. Les havia vistesde tots colors. Per no sc aqu per aix. No tinc captrauma, li ho ben asseguro. He vingut per lopressi al pit ila taquicrdia.

Suposo que ja ha visitat el cardileg. Eraencoratjador veure que lhome exhibia sentit com.

No, menvia el metge de capalera. Sembla que elmeu electro s normal. Vaig fer intenci de mostrar-lhi,per amb un gest men va dissuadir.

Dacord. Expliquim qu li passa.Desprs de posar-lo en antecedents sobre el viatge i

lapendicitis, em va demanar que li concrets situacionsque em disparessin el malestar:

Li succeeix sobretot quan parla en pblic, quanmarxa o torna de viatge, ms aviat al mat, al vespre, elscaps de setmana?

No hi he sabut trobar cap pauta. De fet, li he dit queera taquicrdia, per el cor tan aviat se maccelera comgaireb satura...; aix s el que ms mespanta. Sialmenys sabs quines situacions evitar!

Cometria una gran equivocaci, senyor... anava apronunciar el meu cognom, per es retingu. Mal aniremsi la soluci fos fugir de les situacions estressants.

Nevitaria una i en sorgiria una altra i una altra, combolets, i lansietat acabaria sent incapacitant. No podria nisortir de casa. Spiga que lnica causa, la font delansietat, est en vost, i tot el que li succeeix no sn msque diverses manifestacions del mateix. Cal que aprenguia controlar la font, a regular-la, no simplement tapiar-li lasortida, perqu explotar per una altra banda.

7/27/2019 La vita e-terna

3/3

Francament, no mesperava trobar un psiquiatre tanassenyat, aix que vaig decidir fer-li cas: anotaria en una

llibreta les circumstncies en qu es produssin alts ibaixos del meu cor, i tornaria a visitar-lo la setmanasegent.

El primer alt es produ lendem al mat en passarpel costat del servei de reprografia de lempresa. A dins hihavia la Martina, una jove eixerida i servicial, que portavade corcoll a uns quants, per que a mi no em feia ni fred nicalor. Noms allunyar-men una mica, els batecs van anar

de baixa. Mhi vaig tornar a apropar i altra vegada el corsem va disparar. Disciplinadament vaig treure la llibreta ihi vaig anotar lhora, el lloc i el nombre de pulsacions: 122.Du nhi do. Ara que mhi fixava, potser no era la primeravegada que se maccelerava el cor en passar per all, perno hi havia parat atenci. El fet s que no freqentavagaire aquell lloc.

El primer baix va ser tan baix que em va provocaruna lipotmia. La cosa comenava a ser seriosa. Vaig caureen rod ni ms ni menys que davant la porta de lHospitalClnic que dna al servei de trasplantaments, aix que quanvaig recobrar la conscincia mestaven ventant amb unsfulletons on hi havia dibuixada una figura humana amb elcor, el fetge, un rony i no s quants rgans ms, totsextruts i amb lexplicaci corresponent. Aix ho vaig veuredesprs, s clar, quan vaig fer lanotaci a la llibreta;llavors prou feina tenia a saber on era i reconstruir el que

havia succet. Volien portar-me a urgncies, per davant lameva tossuderia que em trobava b, que havia estat unabaixada de tensi i prou, em van deixar marxar amb lapromesa que demanaria hora al cardileg.