la vila362

24
Paseo Miramar, 3 - Salou (Tarragona) Tel: 977 380 584 Abierto desde las 11 de la mañana Ruleta y multijuegos electrónicos, apuestas, nuevos premios, sorteos, bingo electrónico y mucho más.

Upload: edicosta-sl

Post on 27-Jul-2016

219 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Notícies Cambrilñs, Salou i Vila-seca

TRANSCRIPT

  • Paseo Miramar, 3 - Salou (Tarragona)Tel: 977 380 584

    Abierto desde las 11 de la maana

    Ruleta y multijuegos electrnicos, apuestas,

    nuevos premios, sorteos, bingo electrnico

    y mucho ms.

  • De Lunes a sbadode 10.30 a 14 h y de 16:30 a 20:30 h.

    DON TRESILLO SALOUC/ Sinies, 8. Salou

    Tel / Fax 977 351 488

    TOTDESCANS

    Implantacin presupuesto econmico-financiero para el 2016

    Estudio cumplimiento obligaciones fiscales

    Revisin de cierres contables

  • Hacemos de tu cocina un espacio nico

    [email protected]

  • I. [email protected]

    La [email protected]

  • [email protected]

  • Doble vara de mesura contra SalouEditorial

    Ledici 2016 del Saloufest havia passat bastant desapercebuda pels mitjans de comunicaci es-tatals que cada any marquen en vermell a lagenda aquesta cita com una informaci obligada. Vist des dun mitj local com aquest, els criteris de noticiabilitat emprats per emissores, cadenes, diaris i digitals, alguns de carcter pblic, amb un fet com el Saloufest costa dentendre. Un pa-quet turstic amb 16 anys dhistria, adreat a joves britnics, i que omple dos o tres hotels del

    municipi fora de temporada. Una part nfima dels turistes que arriben a Salou. Una notcia que pot ser dinters per un mitj local, per que sutilitza de forma esbiaixada per la resta per tal de crear polmica i buscar la imatge ms morbosa. Encara que sigui la mateixa de cada any. Si volem novetats, treiem a la llum un nou viatge, ara de Frana i amb tints caribencs.

    Aquest dies ha nascut un festival similar al Saloufest a laltre punta de la pennsula, a Punta Humbra (Huelva). Es tracta dun viatge destudiants portuguesos dentre 17 i 19 anys. En total, han viatjat 8.500 a la localitat andalusa, tots duna tacada. En una informaci de TVE, La 1, la pblica, el paquet turstic es presentava com una oportunitat pel municipi, amb declaracions institucionals i dempresaris que po-saven en valor larribada daquests joves. B. El turisme genera riquesa i donar una visi positiva dun paquet turstic no hauria de sorprendre. El sorprenent, per, s la manca de cap veu crtica, cap menci a la festa o lalcohol, en un viatge destudiants. Impossible imaginar un tractament aix al Saloufest. Qu mou aquesta fixaci cap a la capital de la Costa Daurada? Qui sost aquesta doble vara de mesura?

    www.lavila.cat10 OpiniSobre el solar de la Aduana

    OPINI

    Dado que en el ltimo plenario, los grupos de la opo-sicin en el Ayuntamiento de Salou intentaron crear falsas dudas polemizando sobre el caso del solar de la Aduana de Salou; desde el partido de FUPS que-remos aclarar algunos aspectos relevantes para evi-

    tar confusiones a la opinin pblica.En primer lugar destacar que la sentencia del Tribunal

    Superior de Justicia de Catalua (TSJC) de octubre de 2010, deja muy clara la legalidad y la legitimidad de la modifica-cin del uso del solar de la Aduana (de residencial a hotelero), que se hizo con la aprobacin del POUM, el ao 2003, con los votos de los grupos municipales del PP, Ferran Units per Salou y CiU.

    Adems, la misma sentencia del TSJC, aun reconociendo el derecho a la propiedad del solar a percibir una indemnizacin por la limitacin del uso (de la misma forma en que se recono-ce en una expropiacin), esta avala el inters general y la bon-dad del acuerdo plenario, fundamentado en que la instalacin de un equipamiento hotelero en ese solar favorecera y fomen-tara la actividad econmica y comercial del ncleo antiguo, y la creacin de nuevos puestos de trabajo.

    Por lo tanto, es el propio tribunal quien declara ajustada a derecho y totalmente correcta la actuacin del Ayuntamiento, incluida la decisin poltica de modificar el uso de residencial a hotelero, por atender al inters pblico.

    En el auto del TSJC, de octubre de 2016, se cuantifica en 38 millones de euros el derecho a percibir una cantidad por el cambio de calificacin y uso del solar, que se concret con la modificacin del POUM en 2003, permitiendo la constuccin de un hotel en lugar de viviendas.

    En segundo lugar es importante remarcar tambin que, como la empresa titular del solar, AMSAMAR, no quiere cons-truir un hotel, por parte del Ayuntamiento se intent buscar la forma de dar cumplimiento a la sentencia y desbloquear la situacin originada. De esta forma, en una accin responsable de dilogo y negociacin con la empresa, se llega a un acuerdo y se firma un convenio urbanstico para restituir el uso residen-cial y poder as construir viviendas, que es lo que en realidad quera la empresa. Y este convenio, as como la modificacin puntual del Plan General Urbanstico para calificar el solar de la aduana con el uso residencial, fue aprobado en el ao 2012 con los votos favorables del PP (Mario Garca y Reyes Pino).

    Por lo tanto, aquellos que, incomprensiblemente, acusan ahora falsamente y reclaman explicaciones y ms transpa-rencia sobre este tema, saban y conocan perfectamente la sentencia de 2010 y todo el procedimiento realizado por el Ayuntamiento, precisamente porque ellos mismos y su partido (PP de Salou) fueron partcipes y testigos directos de gestiones y trmites relacionados con el tema de la Aduana.

    En tercer lugar, cabe destacar adems que, como muy bien conocen los concejales de la oposicin y especialmente Mario Garca (PP) y Reyes Pino (antes PP y ahora en C s), es la Comisin Territorial de Urbanismo de Tarragona (CTUT) quien suspende la mencionada modificacin puntual del Plan General de Urbanismo en desarrollo del convenio; y que es la empresa AMSAMAR quien provoca esa situacin por no que-rer ceder a favor del municipio de Salou el 22% de valor de la edificabilidad del uso residencial, exigida por la Comisin Territorial de Urbanismo de tarragona. Y en consecuencia AMSAMAR exige que se le abone econmicamente lo que es-tablezca el tribunal.

    Y por ltimo, alguien se ha preguntado el porqu de este cambio repentino de posicin por parte de Mario Garca y Reyes Pino, que casualmente coincide con una sentencia que no ha gustado porque no favorece las pretensiones econmi-cas de la empresa, que pretenda percibir 14 millones de euros y no quera ceder a favor del municipio de Salou el 22 % del valor que peda la CUT?. Alguien se ha preguntado porque Mario Garca ha roto la lealtad al sentido de la votacin de su partido en la aprobacin del POUM de 2003 ?. Podra ser que ambos, Mario Garca y Reyes Pino, estuvieran defendiendo las tesis y el posicionamiento de la empresa AMSAMAR antes que los intereses del municipio de Salou?

    FUPS Formaci Units per Salou

    Quin pla tenim pel futur de Salou?

    OPINI

    Acabem de viure aquest passat 30 de mar, un dels ltims captols del cas de la Duana, en un Ple extraordi-nari sollicitat per tota loposici de Salou. Doncs amb motiu daquest

    cas, i en previsi de la notcia que ja ha sortit aquesta setmana i les que queden per sortir a la llum, plantejvem la creaci duna comissi dinvestigaci per tal de depurar les possibles responsabilitats poltiques que sen deriven de tots aquests casos, la qual van considerar to-talment innecessria des de lequip de govern.

    Des de que he comenat aquesta nova eta-pa en la poltica del municipi de Salou, hi han hagut vries coses que mhan cridat especial-ment latenci. I una delles s lordre del dia de lrea de gesti del territori, que es titula : Planejament, planificaci estratgica i ordena-ci del territori.

    Doncs b, fins a data davui, molts dels te-mes que hi hem tractat han estat modificacions puntuals del POUM del 2003, la qual cosa de-nota poca planificaci estratgica de la ciutat, i ens caldria saber quants se nhan dut a terme durant aquests ltims anys i han arribat a bon port. I sentncies del Tribunal Superior de Jus-tcia de Catalunya per expropiacions, on es re-coneix al demandant una contraprestaci ma-jor a la rebuda per terrenys que no sels hi ha acabat donant ls estimat en la seva totalitat, amb unes valoracions realitzades que no tenen res a veure les unes amb les altres, i ens acaba-ran sortint a preu dor, sense tenir en compte de si beneficien o no a una majoria de la po-blaci, la qual cosa denota una falta total dun criteri objectiu i dadaptaci del nostre plane-jament a lactual legislaci, per desfasat. De moment, poques noves llicncies hem tractat.

    Per altra banda, en lltima roda de premsa que van convocar lequip de govern a lajuntament de Salou, valoraven de forma

    molt positiva la gesti del govern municipal, informant-nos de totes les inversions sosteni-bles que es duran a terme durant aquest any, com la compra del xalet de Pedrol Rius en el Cap Salou, per a que passi a formar part del patrimoni municipal.

    En quan a les declaracions que fan des de gesti econmica, ens comenten el bon resul-tat amb el que tanquem lexercici 2015, te-nint en compte la modificaci de crdit de 2.000.000 deuros dels pressupostos de 2016 que shan tingut en compte per a fer front a la indemnitzaci de la Duana. I no ha passat ni una setmana que sha de tornar a realitzar una altra modificaci de crdit com a conseqn-cia duna ltima sentncia per pagar 800.000 euros ms a la propietat del terreny expropiat en el seu dia perqu tampoc estava dotada en el pressupost inicial. I aix no es considera una falta de previsi? Quantes vegades ms hau-rem de realitzar modificacions de crdit per a fer front als deutes que ens arriben?

    I tenint en compte tot el que he comentat anteriorment , em pregunto, i quin s el futur que ens espera a Salou?

    Est clar que el futur no el podem preveu-re ning de nosaltres, per s el podem prepa-rar! De fet, qualsevol actuaci sobre la ciutat present implica plans i expectatives respecte el futur. Aix ho assenyalava Peter Hall en la seva coneguda obra sobre la histria del planeja-ment urbanstic Cities of tomorrow. La reflexi i la prctica urbanstica sn, en primer lloc, mitjans per prefigurar el dem. Per aix, ms que mai, ens conv elaborar, debatre i executar UN PLA dACTUACI MUNICIPAL que redun-di en benefici de la majoria de la poblaci, i per aix ens calen projectes collectius per mo-delar el present i el futur de la ciutat. No po-dem dir amb certitud all que Salou ser, per si que podem decidir qu volem que sigui.

    MARTA CORTS Regidora del Grup Municipal de Ciutadans a Salou

    GERENT: ROSA VALLSDISSENY I MAQUETACI: JORDI JARQUE COORD. DE REDACCI: IVN ALCALCOLLABORACIONS: J. MONTN, T. CLAV SHAILA CIDFOTOGRAFIA: JOS LUIS SELLART - JOAN VILAJOSANA

    Ed. 362

    lavila.cat

    /DiariLaVila@[email protected]

  • PRECIO ESPECIAL PRIMAVERA!

    PROGRAMA ESPECIAL DE ADELGAZAMIENTO

    Y REDUCCIN DE VOLUMEN EN

    2 meses

    Comunitats de propietarisRelacions arrendatciesObres, serveis, subministramentsVicis de la construcci, danys, desperfectesTransmissi propietat: compravenda, donacions, permutes, servituds

    lex Sav Gasull

    Tel.: 977 35 11 32 c. Girona 5, baixos. Salou

    Administradorde Finques

    Collegiat 725

    www.ensalou.com

    ConflictesExecuci i eficcia

    Depilacinpermanentecon Lser de Diodo

    1 sesin!

    100C/ Barcelona 30, 3 5 (Salou) [email protected]

    Tel. 977 353 984 / 653 559 974

    AXILAS + INGLESPrecio tarifa: 150

    Fins al 22 dabril est oberta la convocatria als Guardons CEPTA per a les empreses del territori

    Puidgemont presidir la Nit Empresarial a Salou

    La CEPTA organitza una nova edici de la Nit Empresarial, que per segon any consecutiu tindr com a escenari Salou, aquesta vegada el TAS. Lacte, que serveix de trobada anu-al pels empresaris tarragonins, tindr lloc el 6 de maig i ser la primera visita al municipi del president Carles Puigdemont, des de la seva arribada a la Ge-neralitat. Entre els convidats as-sistir tamb la meditica mon-ja Sor Luca Caram, que portar a terme una ponncia dins del programa de la jornada.

    No obstant, la Nit Empresari-al serveix per reconixer la tas-car de lempresariat de la pro-vncia i un any ms sha obert la convocatria als Guardons CEP-TA. Les empreses que vulguin optar a algun dels guardons que sentregaran en ledici daquest 2016 tenen de termini fins al dia 22 dabril per presentar les seves candidatures a travs del formulari descarregable a la web www.cepta.cat.

    Els Guardons CEPTA tenen implantaci a tot el territori de la provncia de Tarragona i el seu objectiu s reconixer les-

    La trobada anual que organitza la CEPTA tindr lloc el prxim 6de maig al TAS i comptar amb una ponncia de Sor Luca Caram

    Quim Cristi, de Brisasol, va rebre un dels guardons de la Nit Empresarial 2015.

    Arxiu

    for constant realitzat pels em-presaris/es cap a la millora de la competitivitat de les empre-ses, la creaci de valor i llocs de treball i per laugment de la qualitat de vida.

    Poden participar-hi lliure-ment totes les empreses i enti-tats radicades, social i produc-tivament, a la provncia sigui quina sigui la seva forma jurdi-

    ca, grandria activitat, factura-ci o resultats econmics que durant lany 2015 hagin desta-cat dins les diferents categori-es dels Guardons CEPTA 2015, encara que hagin estat premi-ades en algun de les dues an-teriors edicions. A ms, en el marc daquesta vetllada tamb es premiaran empreses del mu-nicipi de Salou.

    La [email protected]

    Comprobacin del valor atribuido a los bienes inmuebles

    LA VEU DE LECONOMISTA

    El Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales, en su mo-dalidad de Transmisiones Patrimoniales Onerosas, es un impuesto cedido a la Generalitat de Catalunya, la cual, re-cientemente ha aumentado la revisin de las valoraciones declaradas en concepto del citado impuesto. En concreto,

    las operaciones bajo el punto de mira de la Generalitat son las ope-raciones en las que el bien transmitido es un inmueble, pues bajo el criterio aprobado de forma interna por la Administracin mediante el documento Valors per a la comprovaci de bns immobles, consideran que las valoraciones de estos inmuebles son superiores a los declarados por los Obligados Tributarios. Ante estos casos, existe una alternativa a pagar, y es que cabe recurso.

    En este sentido cabe alegar que los Valores atribuidos a estos inmuebles no son los Valores de Mercado del momento de la ope-racin, pues la Administracin se limita a seguir unos clculos apli-cando unos coeficientes de forma genrica sin tener en cuenta las caractersticas concretas de cada inmueble, as como tampoco tiene en cuenta aspectos tan importantes como la depreciacin de los precios en los ltimos tiempos. Adems, cabe sealar que la Admi-nistracin est obligada a motivar todas sus resoluciones, tal y como establece la Ley. Sin embargo, nos encontramos, en la mayora de estos casos, que la Administracin motiva de forma genrica, sin detallar individualmente los inmuebles objeto de comprobacin, ob-teniendo, por lo tanto, valoraciones no ajustadas a derecho. Este cri-terio ha sido el establecido por el propio Tribunal Supremo, el cual ha expuesto en numerosas sentencias que la valoracin de los in-muebles ha de tomar como referencia una serie de elementos indivi-dualizados del inmueble transmitido y no unos criterios genricos.

    Por todo lo anterior, consideramos adecuado y viable recurrir antes de proceder directamente a pagar las regularizaciones pro-puestas por la Administracin Tributaria de Catalunya.

    RAQUEL CHICOTE Mestre Economistes

    De divendres 8 fins dijous 21 dabril de 2016 Economia i Turisme 15

  • Teresa [email protected]

  • La [email protected]

  • Les autores de Oikonoma: cuidados, reproduccin, produccin, fan un colloqui

    Sn les estudioses Coral Cuadrada,Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo

    Teresa [email protected]

  • La [email protected]

  • Des davui i fins al diumenge, el Complex Esportiu Futbol Salou acull el Campionat dEuropa de paintball

    Es preveu lassistncia de 30.000 espectadors i, a ms, lesdeveniment semet per a 200 milions de persones

  • 001002003004005006007008009010011012013014015016017018019020021022023024