Gramàtica llatina Introducció

Ramon Boixader Curs 2010-2011

Nom:_____________________ Grup:_____

Gramàtica llatina – LA VEU PASSIVA

2

Gramàtica llatina – LA VEU PASSIVA

3

Gramàtica llatinaGramàtica llatinaGramàtica llatinaGramàtica llatina La veu passivaLa veu passivaLa veu passivaLa veu passiva

Considerarem que una frase és passiva quan tingui un verb passiu. Hi ha, en llatí una classe de verbs peculiar que tenen aparença passiva però no ho són: són els anomenats verbs deponents

Els verbs deponentsEls verbs deponentsEls verbs deponentsEls verbs deponents

Són verbs formalment passius. Fins i tot el seu enunciat està format per formes passives:

• hortor, hortatus sum (1): dep: animar

• egredior, egressus sum (3): sortir Aquests verbs no són passius ni formes cap frase passiva, tot i que per analitzar-los cal tenir en compte la mecànica de formació dels verbs en veu passiva. Són verbs que semblen passius però es tradueixen per actius

Conjugació verbal de la veu passivaConjugació verbal de la veu passivaConjugació verbal de la veu passivaConjugació verbal de la veu passiva

La conjugació verbal passiva es fa de dues maneres, depenent de si el temps verbal és simple o compost.

Conjugació verbal dels temps simples en veu passivaConjugació verbal dels temps simples en veu passivaConjugació verbal dels temps simples en veu passivaConjugació verbal dels temps simples en veu passiva

Es marca la veu passiva en els temps simples (present d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit imperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur imperfet d’indicatiu) només canviant les terminacions verbals per unes de noves. Són les següents

Terminacions actives Terminacions passives

-o/-m -or/r -s -ris/-re -t -tur -mus -mur -tis -mini -nt -ntur

Per la resta un verb passiu té les mateixes característiques de temps, mode i aspecte que la veu activa en els temps simples.

Gramàtica llatina – LA VEU PASSIVA

4

Conjugació verbal dels temps compostos en veu passivaConjugació verbal dels temps compostos en veu passivaConjugació verbal dels temps compostos en veu passivaConjugació verbal dels temps compostos en veu passiva

La construcció dels temps compostos de la veu passiva (pretèrit perfet d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur perfet d’indicatiu) es fa a partir del següent esquema:

participi de passat passiu en nominatiu + verb sum per tant estem davant d’un verb compost format per dues paraules, una que és el participi que ens indica el significat del verb i el gènere del subjecte pacient (una cosa que els verbs mai no havien indicat) i un verb auxiliar, el verb sum, que ens indica la persona, el nombre, el temps i el mode. La veu passiva composta es conjuga a partir d’aquest quadre (verb model amo, amavi, amatum (1): estimar)

Indicatiu Subjuntiu

Pretèrit perfet

amatus,-a,-um sum amatus,-a,-um es amatus,-a,-um est amati,-ae,-a sumus amati,-ae,-a estis amati,-ae,-a sunt

amatus,-a,-um sim amatus,-a,-um sis amatus,-a,-um sit amati,-ae,-a simus amati,-ae,-a sitis amati,-ae,-a sint

Pretèrit plusquamperfet

amatus,-a,-um eram amatus,-a,-um eras amatus,-a,-um erat amati,-ae,-a eramus amati,-ae,-a eratis amati,-ae,-a erant

amatus,-a,-um essem amatus,-a,-um esses amatus,-a,-um esset amati,-ae,-a essemus amati,-ae,-a essetis amati,-ae,-a essent

Futur perfet

amatus,-a,-um ero amatus,-a,-um eris amatus,-a,-um erit amati,-ae,-a erimus amati,-ae,-a eritis amati,-ae,-a erunt