la velocitat en el bàsquet. aplicació pràctica amb exercicis de presa de decisions i capacitat de...

LA VELOCITAT EN EL

BÀSQUET

LA PRESA DE DECISIONS I LA CAPACITAT DE REACCIÓ

COMPONENTS DEL GRUP: A.COMELLAS, T.GRIMA,

X.PLACIAS, J.RODRÍGUEZ, M. ROIG, J.SOLÀ

CURS ACADÈMIC: 2013/2014

NOM ASSIGNATURA: TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3

ESTUDI: CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT

TIPUS ASSIGNATURA: OBLIGATÒRIA, 1er.SEMESTRE

NOMBRE DE CRÈDITS: 6Cr

1

La velocitat en el bàsquet. Anàlisi de la presa de decisions i la capacitat de reacció.Adrià Comellas, Toni Grima, Xavi Placias, Jordi Rodríguez, Miquel Roig i Jordi Solà

NOM PROFESSOR: DANIEL ROMERO RODRÍGUEZ

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ A LA VELOCITAT EN EL

BÀSQUET......................................Pàg.31.1. OBJECTIUS DEL

TREBALL..................................................................Pàg.52. REVISIÓ

BIBLIOGRÀFICA.........................................................................Pàg.72.1. VELOCITAT......................................................................................

..Pàg.72.2. PRESA DE

DECISIONS..........................................................................Pàg.72.3. CAPACITAT DE

REACCIÓ.....................................................................Pàg.83. CREACIÓ DE

TASQUES............................................................................Pàg.103.1. INTRODUCCIÓ I PROPOSTA

METODOLÒGICA.................................Pàg.103.2. NIVELLS D’APROXIMACIÓ PER A L’ENTRENAMENT DE LA

VELOCITAT...........................................................................................

..Pàg.143.3. CREACIÓ DE TASQUES

(I)..................................................................Pàg.173.3.1. TASQUES D’ORIENTACIÓ

GENERAL...........................................Pàg.173.3.1.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES

GENERALS...........................Pàg.223.3.2. TASQUES

DIRIGIDES...................................................................Pàg.243.3.2.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES

DIRIGIDES...........................Pàg.29

2


3.3.3. TASQUES

ESPECÍFIQUES.............................................................Pàg.313.3.3.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES

ESPECÍFIQUE.......................Pàg.363.4. CREACIÓ DE TASQUES

(II).................................................................Pàg.383.4.1. TASQUES COMPETITIVES I

INTEGRADES....................................Pàg.383.4.1.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES COMP. I

INTEGRADES.........Pàg.434. FONTS

BIBLIOGRÀFIQUES.......................................................................Pàg.46

1. INTRODUCCIÓ A LA VELOCITAT EN EL BÀSQUET

El bàsquet és un esport d’equip on trobem un alt nivell d’exigència física,

tècnica i tàctica. El rendiment dels esportistes en aquest esport no només

depèn de les qualitats individuals de cadascú, sinó que està condicionat per les

relacions entre els companys del mateix equip. Per tant, trobem que hi ha una

gran importància de la interacció de factors com el tècnic-tàctic, de condició

física, factors de cohesió de grup i d’aspectes psicològics.

En quant a les bases fisiològiques del bàsquet, Dal Monte (1987) classifica el

bàsquet com un esport aeròbic-anaeròbic alternat. És a dir, degut a les

característiques d’aquest esport, trobem que hi ha una demanda de les tres

vies de producció d’energia: via anaeròbica làctica, via anaeròbica alàctica i via

aeròbica.

En el marc de la preparació física d’un jugador de bàsquet ens veiem obligats a

centrar-nos, principalment, en aconseguir que es realitzin les accions de joc a

la major velocitat possible i que aquesta disminueixi el menys possible al llarg

del partit. No es tracta únicament de que el jugador tingui elevats nivells de

velocitat, sinó que és important que aquests valors es mantinguin de forma

3


òptima el major temps possible. Per tant, la preparació física i, en aquest cas, la

velocitat en els jugadors de bàsquet, esdevé de vital importància alhora

d’afrontar una temporada competitiva.

A continuació, observarem i analitzarem el concepte de velocitat, el qual ha

estat definit i classificat per diferents autors:

Segons Pradet (1999), la velocitat es podria definir com la facultat de realitzar

accions motrius que provoquen un desplaçament del cos o d’una de les seves

parts amb la major rapidesa possible i durant períodes curts de temps sense

presència ni símptomes de fatiga. Per tant, per tal d’identificar aquesta facultat,

és convenient que aquestes accions no siguin entorpides per importants

resistències externes i que es mostrin dins de les condicions en que l’atleta

només ha de lluitar contra l’efecte de la gravetat.

Un altre autor que ens parla de la velocitat és Martin (2001), el qual ens afirma

que la velocitat en els moviments esportius és la capacitat per a reaccionar

amb la major rapidesa possible davant d’un estímul o senyal i/o executar

moviments amb la major velocitat possible davant de resistències escasses.

Martin (2001) apunta que la velocitat necessita processos reguladors del SNC i

distingeix diverses causes com a factor decisius:

- La mobilitat de processos nerviosos, que ens permet alternar en un

instant excitacions i inhibicions per a que els músculs puguin realitzar

moviments en unitats de temps exactes.- La capacitat per a reaccionar davant d’estímuls amb la rapidesa

adequada.- El potencial tècnic de rendiment (experiència motriu), que permet

transformar de forma idònia el potencial de velocitat del sistema

neuromuscular.- La capacitat per a desenvolupar una elevada velocitat de producció de

força muscular.- El “talent de la velocitat”.

En un esport com el bàsquet, trobem que el nombre d’estímuls externs són

constants i variables (moviments de companys, accions dels rivals, aspectes

individuals i col·lectius, un rebot, una pilota dividida, etc). Per tant, és de gran

4


importància l’eficàcia amb la qual es reacciona davant tots aquests estímuls i la

forma en la que es dona resposta.

Seguint la mateixa línea i aplicant aquests conceptes al bàsquet, ens

posicionem amb el que afirma Lago (2002) quan proposa substituir el concepte

de velocitat màxima pel de velocitat òptima per a poder resoldre les variables

demandades que reclamen les diferents situacions competitives que es poden

produir en el bàsquet. L’actuació del jugador i de l’equip anirà en direcció a la

recerca del comportament adaptatiu més eficient, per això no explotarà la

velocitat màxima si no és necessari en aquell context competitiu. En canvi, sí

que haurà d’actuar en tot moment a la velocitat òptima per millorar la seva

capacitat d’adaptació a l’entorn competitiu o modificar les condicions de l’entorn

per afavorir els seus interessos. Per tant, quan parlem de velocitat, no parlem

únicament de màxima velocitat, sinó de capacitat d’intervenció eficaç i eficient

en el joc en situacions de pressió temporal.

Isidro (2010) afirma que la velocitat en els esports d’equip és una capacitat

complexa derivada de conjunts de propietats funcionals (força i coordinació)

que possibilita controlar, en funció dels paràmetres temporals existents,

l’activació dels processos cognitius i funcionals de l’esportista, amb la finalitat

de provocar una resposta motora òptima.

En quant en esports com el bàsquet, els quals són de col·laboració-oposició,

s’ha de tenir en compte que la velocitat del joc està per sobre de la velocitat

dels jugadors.

Nosaltres, ens posicionem amb els darrers autors ja que creiem que definir el

concepte de velocitat com arribar a un punt en el menor temps possible no és

definició per a alumnes de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Així, per tant,

definirem la velocitat com un procés de desplaçament físic que conté una gran

estimulació del SNC i que necessita de la capacitat de reacció i de la força

muscular per a la seva eficiència i eficàcia.

1.1. OBJECTIUS DEL TREBALL

5


Aquest treball ens permetrà aprofundir sobre una de les capacitats físiques més

importants en els esports d’equip com és la velocitat. Per tal d’aconseguir donar

el màxim de respostes i conclusions sobre la relació de la velocitat i el bàsquet,

presentem els següents objectius que pretenem assolir mitjançant el present

treball:

1. Descobrir tots aquells coneixements que fins ara desconeixem sobre la

velocitat, la presa de decisions i la velocitat de reacció en el món del

bàsquet en termes generals.

2. Conèixer i desenvolupar la velocitat dins del marc del bàsquet i poder

dissenyar tasques que englobin els temes del treball.

3. Incrementar la nostra capacitat creativa per integrar a les tasques les

diferents estructures: condicionals, cognitiva, coordinativa i socioafectiva.

4. Conèixer els aspectes biomecànics, anatòmics i fisiològics a tenir en

compte per assegurar la correcte execució de les tasques i produir unes

correctes adaptacions.

6


2. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2.1. VELOCITAT

Martin et al (2001), fa una distinció bàsica entre la velocitat de reacció i la

velocitat d’acció (o rapidesa i rapidesa de moviments) i fa la següent

classificació de la velocitat:

Dins del rendiment de la velocitat, trobem un procediment que es repeteix i que

ens permet descriure les següents fases: (1) fase de reacció – (2) fase

d’acceleració positiva – (3) fase de velocitat constant. (4) fase de velocitat

decreixent.

La velocitat és considerada com un factor clau que marca les diferències en la

majoria dels esports. En molts esports d’equip el canvi a un nivell competitiu

superior implica simplement que el joc serà més ràpid (Fry i Kraemer, 1991).

Tanmateix, és important assolir un bon nivell de velocitat cap endavant, enrere i

de forma lateral. Quan es realitzen frenades i es torna a accelerar, la velocitat

entre en el terreny de l’agilitat. La capacitat de moure’s ràpidament d’un punt A

cap a un punt B permet que l’esportista es trobi en la posició correcta per a

efectuar la tasca o senzillament li dona avantatge respecte al rival.

La velocitat màxima d’execució significa que cap sobrecàrrega artificial pot

oposar-se, reduir, el desplaçament efectuat per un atleta o per un segment

particular del seu cos durant una unitat de temps.

7


2.2. PRESA DE DECISIONS

Iglesias et al (2003), esmenten que els esports d’equip són situacions

complexes, presentant un gran repte en termes de presa de decisions degut a

la necessitat d’adaptar-se a situacions canviants que es produeixen durant el

partit. Per tant, en aquest tipus de tasques a més del component tècnic i de

l’execució motriu, es requereix per part del jugador un treball de conductes

tàctiques, que permetin una actuació competent en cada moment del joc. El

jugador desenvolupa una sèrie de mecanismes cognitius i emocionals abans i

durant el procés, que determinaran la seva posterior actuació. Per tant, aquesta

es veu influïda per factors emocionals i racionals.

Isidro (2010) afirma que és molt diferent executar una acció a una condició

donada, que executar-la desprès de realitzar un anàlisi d’un entorn en constant

canvi. Així és necessari conèixer la disponibilitat cognitiva del jugador i de

l’equip per a desenvolupar el treball de velocitat.

Els esports d’equip són de caràcter obert, perquè és difícil que es repeteixin les

mateixes accions (Ruiz, 1994).

Tal i com apunta Isidro (2010), el jugador es troba durant el transcurs del partit

amb la obligació de realitzar accions adequades a les necessitats del moment,

això requereix per un costat la necessitat d’una experiència motriu ja que ja

hem vist que difícilment es repeteixen dues accions exactament iguals i, per un

altre costat, una dimensió cognitiva desenvolupada, tant a nivell perceptiu, com

discriminatori i de decisió.

2.3. CAPACITAT DE REACCIÓ

Segons Martin, et al (2001), la velocitat de reacció és la condició psicofísica del

rendiment que permet al ésser humà reaccionar amb una determinada velocitat

davant d’estímuls, indicis o senyals i les classifica en les següents fases:

1. L’aparició d’una excitació en el receptor (visual, sonor, tacte).

2. La transmissió de la excitació al SNC.

8


3. Pas de l’estímul a la xarxa neuronal i la formació de la senyal efectora.

4. Arribada al múscul de la senyal procedent del SNC.

5. Estimulació del múscul operada pel SNC i l’aparició de l’activitat

mecànica del múscul.

Dins de la velocitat, i en especial en la velocitat de reacció, trobem un aspecte

molt important; l’anticipació, que és un procés psíquic pel qual, amb només

unes poques informacions sobre el inici i els fenòmens de determinades

situacions, es construeix el seu transcurs i resultat.

Isidro (2010) afirma que la velocitat de reacció és la manifestació que expressa

el temps que transcorre entre la presentació dels estímuls i l’actuació motor.

Segons Solé (2008), les manifestacions de la velocitat es poden classificar en:

- Velocitat de reacció simple: temps o velocitat de reacció a un estímul

conegut amb una resposta preestablerta. No es troba en esports d’equip.- Velocitat de reacció complexa: es dona als esports d’equip els que es

caracteritzen per la comunicació i incertesa de les accions. La majoria de

les reaccions complexes són electives. L’esportista ha de reaccionar

atenent a molts estímuls presents durant l’activitat i amb actes motors

variats. En el bàsquet aquestes reaccions normalment es donen en el

moviment de la pilota, Depenen sobretot de dos factors, experiència

tàctica i capacitat de selecció d’informació.

9


3. CREACIÓ DE TASQUES

A continuació presentem una guia de sessions pràctiques amb exercicis que

incorporen tasques on es desenvolupa la velocitat, la capacitat de reacció i la

presa de decisions en el bàsquet.

Per a desenvolupar les tasques, hem de tenir en compte que el treball

desenvolupat sigui en magnituds adequades, realitzant combinacions racionals.

La rapidesa a treballar ha de ser acíclica ja que la dinàmica es fonamenta en

una variació continua del joc.

3.1. INTRODUCCIÓ I PROPOSTA METODOLÒGICA

Abans de desenvolupar les diferents tasques de l’entrenament amb

complements de capacitat de reacció i presa de decisions hem de analitzar

correctament la metodologia d’entrenament de la velocitat ja que per a poder

realitzar correctament un treball de desenvolupament en un esport, és

imprescindiblement necessari conèixer les característiques de l’esport i com es

reflexa la qualitat a entrenar.

El primer pas, és saber en quins factors de la velocitat podem incidir, és a dir,

conèixer quins d’aquests factors són entrenables i quins no ho són. A

continuació, presentem les següents dues figures que classifiquen els factors

entrenables i no entrenables segons si esdevenen abans d’actuar o durant

l’actuació:

10


ABANS D’ACTUARFACTORS NO ENTRENABLES FACTORS ENTRENABLES

Mecanismes perceptius: Són factors com l’agudesa visual, nivelld’audició, etc... que posseeixen un elevatpercentatge de determinació biològica.

Velocitat de conducció del’estímul nerviós:

Depèn del número de sinapsis neuronals,de la longitud i grossor dels axons de lesneurones, etc... que tenen un componentbiològic elevat i s’estabilitza abans del’època puberal.

Velocitat d’interpretació de lesinformacions:

A través de l’experiència els jugadorsidentifiquen amb major rapidesa lanaturalesa dels estímuls percebuts.

Presa de decisions:Les experiències acumulades pel jugadoren l’entrenament i la competició agilitzenla presa de decisions i afavoreixen unamajor adaptació de la mateixa a lasituació del joc.

Programa mental del moviment:Quan més dominat i automatitzat es trobiun gest tècnic, menors seran lessol·licitacions de programació mental delmoviment i amb major rapidesa es podràdur a terme.

Atenció i concentració:La disposició del jugador i la motivacióamb la que s’actua també influeixen demanera determinant en el temps dereacció.

11

Figura 1. Factors entrenablesde la velocitat. (F, Isidro, 2010)


A part dels factors entrenables de la velocitat explicats anteriorment, hem de

conèixer com condicionen els principis de l’estructura funcional del bàsquet a

l’entrenament de la velocitat. Per a realitzar aquest anàlisi, Isidro (2010) apunta

que és vital conèixer a la perfecció les característiques del nostre esport i com

es reflexa la qualitat física a desenvolupar.

12

DURANT L’ACCIÓFACTORS NO ENTRENABLES FACTORS ENTRENABLES

Processos de regulació i controlneuromuscular de naturalesacentral:

Determinen l’alternança entre elsprocessos d’excitació i inhibició, o el queés el mateix, les fases de contracció irelaxació muscular.

Velocitat de conducció del’estímul nerviós:

A l’igual que succeeix en la velocitat dereacció, la rapidesa amb la que estransmeten els impulsos nerviosos a lamusculatura eferent es trobendeterminant en gran part en el moment denaixement del subjecte.

Mesures antropomètriques:Generalment els jugadors més baixosobtenen millors rendiments a nivell develocitat d’execució ja que els segmentscorporals curts es mobilitzen amb majorfacilitat que els llargs.

Capacitat de Força ràpida iForça màxima:

Ambdues modalitats de força depenen deldesenvolupament muscular del jugador idel percentatge de tipus de fibres que através de l’entrenament es pot modificarlleument, sobretot a la pubertat.

Tècnica esportiva: Com millor sigui la qualitat/eficiència delsmoviments i del grau d’automatització delsmateixos, major serà la precisió amb laque s’executen inclús baix la influència dela fatiga, fet que millorarà la rapidesad’execució.

Atenció i concentració:La motivació i actitud del jugador cap elsesforços d’entrenament així com ladisposició i la voluntat durant lacompetició determinen ineludiblement eltemps utilitzat en executar gestos tècnics.

Mobilitat articular:Una correcta amplitud de recorregut delssegments corporals afavoreix l’obtencióde trajectòries d’acceleració òptimes quepossibiliten la major rapidesa enl’execució de les accions tècniques.

Capacitat de relaxació muscular:Determina l’acció muscular davant de lamusculatura antagonista no directamentimplicada en el moviment i que, per tant,ha de trobar-se totalment relaxada perafavorir la fluïdesa i la rapidesa de lesaccions.

Figura 2. Factors entrenablesde la velocitat. (F, Isidro, 2010).


Blázquez (1995), recull les necessitats de la velocitat en la següent

classificació:

Un cop tinguem clar quins conceptes d’entrenament són potencialment

entrenables, realitzarem un entrenament òptim que s’apropi al treball específic

de la velocitat i que s’adapti a les característiques neuromusculars dels nostres

jugadors.

PROPOSTA D’APROXIMACIÓ A L’ENTRENAMENT DE LA VELOCITAT EN ELBÀSQUET

VELOCITAT EN INICID’ACCIÓ

Necessària per a iniciar la carrera parat amb o sensepilota. Pot haver-hi diferents accions tècniques(desmarcatge, bloqueig, anticipació, interceptar passada,etc.).

VELOCITATD’INTERVENCIÓ

Accions d’1x1 quan es disputa una pilota de la que ningúdisposa.

VELOCITAT CANVI DERITME

Es manifesta quan el jugador es desplaça a certavelocitat, i en un moment determinat la modificabruscament.

VELOCITATD’EXECUCIÓ

El jugador executa una o varies accions tècniques a lavelocitat òptima en desplaçaments especials molt curts oinapreciables (control, gir, etc.).

VELOCITATINTERMITENT

Necessària per a realitzar accions a diferents velocitats.Encadena vàries accions tècniques successives(acceleració, 1x1 i llançament, per exemple.).

Totes aquestes manifestacions van acompanyades necessàriament dels componentstècnics i tàctics específics.És una tasca de l’entrenador descriure tots els elements específics que es desprenendel joc real.

Totes aquestes formes de manifestacions de la velocitat en el bàsquet, van

acompanyades necessàriament de components tècnics i tàctics, amb gran

variabilitat que permeti especificitat. Per tal d’aconseguir-ho, intentem introduir

el treball de les següents habilitats i conceptes tàctics:

13

Figura 3. Proposta d’aproximació a l’entrenament de la velocitat en el bàsquet.


Altres conceptes del bàsquet que haurem de tenir en compte en el moment de

la planificació de tasques és la funció i les característiques de cada posició del

camp, ja que no tots els jugadors tenen les mateixes funcions dins del camp:

14

ASPECTES TÈCNICSTÈCNICA INDIVIDUAL TÈCNICA COL·LECTIVA

MOVIMENTSBÀSICS

Posició estàtica, canvisde ritme, parada en un odos temps.

RECEPCIÓ

Fintes de recepció,moviments jugadorperímetre, tall cap al’interior.

EL BOTPivot amb bot, finta ambbot, canvi de mans. PASSADA

Finta de passada,passada amb una/duesmans.

LLANÇAMENT

Tir lliure, en suspensió,en elevació, ganxo, enmoviment.

2x2

Passar i tallar, bloqueigdirecte, pantalla, defensalínea de passada, defensa2x2.

APROXIMACIÓ

Entrada, a cistella,passada, amagant,canvi de mans/peus.

3x3Bloqueig indirecte entreexteriors i interiors,creuaments.

1 x 1Atac en 1x1, defensa en1x1.

4x4Doble bloqueig, continuat,defensa 4x4.

REBOT Defensiu i ofensiu

CONTRAATAC

Contraatac defensiu,distribució dels jugadors isuperioritat numèrica.

SUPERIORITAT

DEFENSIVA

Principis generals i tipus.

TRANSICIONS

Rols col·lectius iindividuals, tàcticaofensiva i defensiva.

POSICIONS

BASE

Organitzadors del joc, són els més ràpids de l’equip itenen gran maneig de pilota i gran visió de passada.Anticipació, interceptació de passades, dribling,penetracions.

ESCOLTAAnotadors des del perímetre, són més alts que els basesja que tenen característiques semblants.

ALEROJugador versàtil, jugadors grans però ràpids. Necessitenbona precisió de llançament des de fora i dins delperímetre.

PIVOT

Jugadors que desenvolupen el treball més important deforça. Són els jugadors més alts i corpulents, mancats deser hàbils o ràpids però amb molt bon moviment de cos iforça. Molt importants en defensa i en atac ja que semprees col·loquen a prop de cistella. Bloqueig.

Figura 4. Aspectes tècnics a desenvolupar dins de les tasques

Figura 5. Característiques físiques dels jugadors de bàsquet.


3.2. NIVELLS D’APROXIMACIÓ PER A L’ENTRENAMENT DE LA

VELOCITAT

Citant a Isidro (2010), la velocitat és una qualitat derivada i condicionada pels

paràmetres condicionals i coordinatius. Això implica que els mètodes

d’entrenament per a la millora d’aquesta capacitat comporten la millora de les

qualitats que la condicionen i ens ajuden també a millorar la velocitat. Així per

exemple, la millora de la força explosiva millora la velocitat, Qualsevol mètode

d’entrenament per a la millora de la força explosiva por ser considerat com a

mètode d’entrenament per a la velocitat.

Els mètodes d’entrenament per a la velocitat han d’estar centrats en els

mètodes necessaris per a la millora de cada tipus de velocitat i per a cada un

dels nivells d’aproximació de l’esport practicat. Existeixen quatre nivells que ens

permetran, en el moment de la planificació, programar i organitzar:

- General:

En la velocitat, el nivell general únicament es centrarà en l’aspecte condicional i

la tècnica d’habilitats bàsiques (saltar, córrer, botar la pilota, llençar a cistella).

Aquest nivell és la base per qualsevol esport, tant en iniciació com en la

planificació d’un projecte esportiu.

- Dirigit:

Aquest nivell ja ens permet millorar i relacionar la velocitat amb aspectes

coordinatius i cognitius (presa de decisions) orientats a l’esport que es practica.

15


- S’utilitzen instruments de l’esport o similars. - Es treballa en els llocs específics per l’esport (camp).- En l’àmbit coordinatiu es treballa sobre variacions de l’execució

específica, sobre la combinació d’elements específics i sobre variacions

especials i temporals orientades a l’esport.

- Especial:

Aquest nivell treballa tots els elements específics de l’esport. Tots els tipus de

velocitat s’entrenen al nivell òptim per la competició, amb els elements tècnics,

coordinatius i cognitius que es precisen. L’aproximació que permet optimitzar

els aspectes tècnic-tàctics específics de l’especialitat.

- Competitiu:

Es treballa la competició a partir del joc real. És a dir, el mètode d’entrenament

és la competició o situacions simulades d’aquesta, que han de modificar-se

segons els nostres interessos.

Seguint a més, la classificació de Seirul·lo (1998) de la càrrega segons la seva

orientació, distribuïm el nostre treball de la següent forma:

- Tasques generals: el criteri que aproxima la capacitat bàsica en el que

l’esport es refereix, en el nostre cas la velocitat i la resistència a aquesta.- Tasques d’orientació dirigida: l’aproximació es centra en els aspectes

necessaris per desenvolupar un lloc específic en l’especialitat. Per tant,

en les tasques dirigides trobarem diferents subtasques per a cada una

de les posicions específiques del bàsquet.- Tasques especials o específiques: l’aproximació permet optimitzar els

aspectes tècnics-tàctics personificats per aquell jugador (fent referència

també en alguns casos a les posicions específiques dins de la pista).- Orientació competitiva: quan s’aconsegueixen superar o igualar, de

forma parcial, les situacions en que es manifesta aquella qualitat en la

competició.

En el present treball, a part de realitzar les tasques que defineixen aquests

autors, introduirem tasques integrades on es tindran en compte diferents

16


aspectes tàctic-tècnics i factors socio-afectius que estressin emocionalment el

jugador de bàsquet.

17

3.3. CREACIÓ DE TASQUES (I)3.3.1. TASQUES GENERALS

18

19

NOM TASCA Sortides amb finta al rival ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL ConsOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions mitjançant un estímul extern.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival.

TASCAQF I PARÀMETRES CONTROL DESCRIPCIÓ GRÀFIC

QF A DESENVOLUPAR Velocitat L’entrenador donarà la senyal mitjançant un estímul(visual o auditiu) variable i els dos jugadors (que estarandempeus, d’esquena, assegut, estirat,etc.) iniciaranl’exercici al primer con, faran volta amb marxa enrere i eljugador blau haurà de decidir a quin con va, intentantenganyar al contrari amb una finta. El jugador verd hauràd’anar al con contrari que ha triat el jugador blau i arribarabans. Un cop finalitzat, es realitza canvi de rol. Es treballa amb orientació general de la càrrega en unatasca on s’enllaça capacitat dereacció amb condicional;presa decisió continuat de canvi de ritme al moment derealitzar la finta.

TIPUS VELOCITATVelocitat

d’execucióORIENTACIÓ CÀRREGA General

DISTRIBUCIÓ VOLUM3sèries x 10

rep.TEMPS TREBALL 10’’

RECUPERACIÓ10’’x rep./1’ x

sèriesNIVELL INTENSITAT Màxima100%

VARIANTSAssignem rols diferent al jugador verd:

- Ha d’atrapar al jugador blau un cop surti de la zona de finta abans de que arribi al con.- Ha d’arribar abans al con que esculli el jugador blau.

ASPECTES A CONSIDERAR

ANATÒMICS IBIOMECÀNICS

Coactivació del quàdriceps-isquiosural en la frenada per realitzar gir al con i inhibició de la musculatura isquiosural enl’acceleració fins a la zona de presa de decisió de la finta, en la qual es torna a produir la coactivació fins al moment del’acceleració.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de curta durada.ENTRENAMENT Incidència en la potència anaeròbica alàctica, acció molt breu però amb elevat estrès neuromuscular.NOM TASCA Circuit velocitat amb joc dels mocadors ESPAI Pista. MATERIAL Cons, pals i pitralls.OBJECTIUS DE LA TASCA Motivar als jugadors a en la realització de tasques pròpies de velocitat amb un component lúdic i competitiu.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, canvis de sentit, màxima velocitat, presa de decisions.


QF A DESENVOLUPAR VelocitatEls jugadors de cada circuit realitzaran elsmateixos exercicis: canvis de direcció,sprint i freqüència d’aixecar genolls en lesbarres. Un cop s’arriba al con final delcircuit els jugadors es dirigeixen a la zonade tir lliure on tindran pitralls de diferentscolors. El jugador que primer arribi had’agafar un pitrall i portar-lo a una de lesquatre zones marcades a la pista i evitantser atrapat per l’altre jugador. Per tald’aconseguir aquesta acció, el jugadorhaurà de decidir quin pitrall agafa, quinafinta fa per enganyar a l’altre jugador i


posada enacció

ORIENTACIÓ CÀRREGA General

DISTRIBUCIÓ VOLUM2sèries x

8rep.TEMPS TREBALL 20’’


sèriesNIVELL INTENSITAT Màxima

NOM TASCA Sortides amb presa de decisions ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL ConsOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions mitjançant un estímul extern.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions.


QF A DESENVOLUPAR VelocitatCol·locarem els jugadors en dues files oncada fila tindrà un rol: atrapar o ser atrapatsegons les indicacions que diguil’entrenador. Hi haurà un moment que elsequips seran colors i quan l’entrenador diguiun d’aquests colors, aquests hauran decórrer fins l’extrem de la pista sense seratrapats. Aquest exercici també el podemrealitzar amb números i altres conceptesque el dificultin.

TIPUS VELOCITAT Velocitat eninici d’acció

ORIENTACIÓ CÀRREGA GeneralDISTRIBUCIÓ VOLUM 3sèries x 10

rep.TEMPS TREBALL 5’’RECUPERACIÓ 10’’x rep./1’ x


(100%)

VARIANTS

Els jugadors iniciaran l’exercici estirats a terra, asseguts, d’esquenes, etc.

ASPECTES A CONSIDERARANATÒMICS IBIOMECÀNICS

Inhibició de la musculatura isquiosural en l’acceleració fins assolir velocitat màxima fins al final de la pista.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de molt curta durada.

ENTRENAMENT Incidència en la potència anaeròbica alàctica, acció molt breu però amb elevat estrès neuromuscular.

NOM TASCA Circuit de velocitat variable ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Cons, pals i pitralls.OBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la velocitat a través de la competició.HABILITATS A TREBALLAR Canvis de ritme, canvis d’orientació, capacitat de reacció.


QF A DESENVOLUPAR VelocitatCircuit de velocitat amb canvis de ritmeconstants. El jugador anirà canviant deritme (Intensitat: 60%-100%) cada momentque realitzi un canvi de sentit. Quanl’entrenador digui un color, els jugadorsdeixaran de fer el circuit de velocitatvariable i aniran a tocar el con que hi hauràal centre de la pista del color dit perl’entrenador. El jugador que arribi últim farà5 flexions abans d’iniciar la recuperaciópertinent i tornar a realitzar el circuit.

TIPUS VELOCITAT Velocitatcanvi de

ritmeORIENTACIÓ CÀRREGA General

DISTRIBUCIÓ VOLUM 2 sèries x 6rep.

TEMPS TREBALL 35’’-1’RECUPERACIÓ 30’’x rep./4’ x



20

3.3.1.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES D’ORIENTACIÓ GENERAL

Isidro (2010) ens cita els criteris metodològics necessaris alhora del inici a la

creació de tasques:

COMPLEXITATPERCEPTIVA

COMPLEXITAT PRESADE DECISIONS

COMPLEXITAT ACTEMOTOR

- Nº estímuls a tenir en compte.

- Velocitat i duraciódels estímuls.

- Confusió d’estímuls

- Augment del número de decisions.

- Disminució del temps acordat pera la decisió.

- Associació objectiu-decisió.

- Més segments necessaris i més complexitat.

- Coneixement de l’acte motor.

- Desplaçament delcos o no.

21

NOM TASCA Circuit d’acceleració amb rival ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL ConsOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions mitjançant un estímul extern.HABILITATS A TREBALLAR

Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival.


QF A DESENVOLUPAR VelocitatEls dos jugadors es col·loquen en la líneade sortida, quan el jugador verd inicia lacarrera, el jugador blau ha d’intentar arribarabans a la primera línea, un cop aquí esrealitzen canvis de rol i és l’altre jugador quidecideix quan inicia la carrera.


d’execucióORIENTACIÓ

CÀRREGAGeneral

DISTRIBUCIÓ VOLUM3sèries x 6

rep.TEMPS TREBALL 10’’


sèries

NIVELL INTENSITATMàxima(100%)

VARIANTSAssignem rols diferents:

- En comptes d’intentar arribar abans que l’altre jugador, la persona que decideix quan iniciar la cursa pot ser atrapada per l’altre persona.



Especial atenció en la coactivació del quàdriceps-isquiosural en la frenada per realitzar gir al con i inhibició de lamusculatura isquiosural en l’acceleració fins a la línea, en la qual es torna a produir la coactivació fins al moment del’acceleració fins a la següent línea.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de curta durada.ENTRENAMENT Incidència en la capacitat anaeròbica alàctica, acció molt breu però amb elevat estrès neuromuscular.


Per tant, totes aquelles tasques que es creen dins de l’entorn de la velocitat, la

presa de decisions i la capacitat de reacció, han de tenir estímuls confusos, per

tal de que el jugador dubti. També hi ha d’haver un major número de decisions

possibles i un menor temps de decisióa les quals se li han de donar resposta

des d’un acte motor.

A partir d’aquest punt, hem intentat crear les tasques idònies on es treballin tots

aquests criteris metodològics tant necessaris dins en el marc de la presa de

decisions i la capacitat de reacció integrada dins de la velocitat.

Com a tasques generals, hem intentat no només crear tasques que

desenvolupin un desplaçament sinó que treballin altres capacitats com els

canvis de sentit, salts, canvis de ritme, girs, fintes, etc. En la primera tasca

creada (Sortides amb finta al rival), trobem que un cop els jugadors es troben

dins de la zona, el jugador que ha de realitzar la finta té multitud de possibilitats

alhora d’enganyar al rival, ja sigui amb una o dues fintes, parant-se i arrancar

d’immediat, entrar i sortir de la zona a màxima velocitat i sense aturar-se, etc.

Així que, no només es treballa el desplaçament sinó que es promocionen

experiències relacionades amb les capacitats a desenvolupar.

En el cas de la segona tasca, trobem que el circuit de velocitat té diverses

estacions per on el jugador ha de passar de la forma més ràpida possible per

tal d’arribar al joc del mocador el més aviat per tal de tenir avantatge, per tant,

trobem un altre exemple de treball de velocitat, presa de decisions i capacitat

de reacció lligat a un component lúdic amb estímuls variats.

Les sortides amb prèvia presa de decisió té un concepte més clar en quant a

buscar que el jugador, abans d’iniciar l’acció i tenir la possibilitat d’equivocar-se,

pensi correctament cap a on ha de dirigir la seva carrera.

El circuit de velocitat variable amb el joc dels cons de color, persegueix el

mateix objectiu de treball de la velocitat dins d’un concepte lúdic, tal i com hem

realitzat anteriorment a la segona tasca. A més, incloem el càstig simbòlic de 5

flexions a aquell que arribi últim, ja que el que ens interessa és que recuperin

bé per a estar en òptimes condicions per a realitzar les següents repeticions i

sèries.

22


La darrera tasca, persegueix el concepte d’engany dins del marc de la presa de

decisions. Tal i com es mostra en la tasca 1, aquesta última tasca també té un

moment de confrontació amb un rival al qual se l’ha d’enganyar per tal d’obtenir

avantatge.

23

3.3.2. TASQUES DIRIGIDES

24

NOM TASCA Treball dirigit de multiple funció ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Bossu, cons, t.inestable, pilotaOBJECTIUS DE LA TASCA Realitzar moviments tècnics i exercicis d’equilibri a màxima intensitat amb introducció de la pilota.HABILITATS A TREBALLAR Bloqueig, llançament, desmarcatge d’aproximació.


QF A DESENVOLUPAR Velocitat Inicia l’acció el jugador de color verd fent unafinta als dos cons, el primer jugador blau estaràfent treball de propiocepció a sobre de taulainestable subjectant una pilota i li farà passadaal jugador verd que vindrà a rebre i tirarà acistella. Alhora el jugador vermell haurà sortit dela zona de zig-zag a fer un bloqueig a jugadorcontrari imaginari per habilitar el llançament deljugador verd. A continuació, jugador verdcontinua acció venint a rebre al segon jugadorblau que està realitzant exercici de propiocepcióa sobre d’un bossu. Un cop rep pilota el jugadorverd i aquest realitzarà un 1vs1 amb jugadorvermell, el qual desprès del bloqueig tornarà afer el circuit de zig-zag i vindrà a defensar azona de tir lliure.


d’execució/intermitent

ORIENTACIÓ CÀRREGA DirigidaDISTRIBUCIÓ VOLUM 4sèr. x 6rep.

TEMPS TREBALL 20’


sèries



Flexió del tronc en moviments de zig-zag, activació del transvers per garantir l’equilibri. Constant inhibició isquiosural enacceleració i coactivació musculatura quàdriceps-isquiosural en frenada.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat (100%) de curta durada.ENTRENAMENT Incidència en la capacitat anaeròbica alàctica, acció molt breu però amb elevat estrès neuromuscular.


25

NOM TASCA Acció combinada de contraatac ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL PilotesOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i realitzar un contraatac en el menor temps possible.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments capacitat anaeròbica, passades i tir.


QF A DESENVOLUPAR Velocitat Jugador amb pilota realitza passada ajugador de l’altre costat de la cistella is’inicia el contraatac: passada a jugadorque es dirigeix al centre de la pista i aquestdecideix a quin costat fa la passada.Segons la seva decisió, els dos jugadorsque corren pels exteriors de la pista haurande veure modificat el seu rol dins delcontraatac ja que es busca realitzar unapassada picat a sota la cistella. Els jugadorsque corren serien els jugadors que solenjugador d’exteriors en l’equip.


d’execució icanvi ritme.

ORIENTACIÓ CÀRREGA Dirigida

DISTRIBUCIÓ VOLUM4sèries x

4rep.TEMPS TREBALL 10’’

RECUPERACIÓ10’’x rep./ 1’

x sèries



Activació de quàdriceps i inhibició musculatura isquiosural en desplaçament. Treball de tren superior en acció de passadade la pilota.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de curta durada.ENTRENAMENT Incidència en la capacitat anaeròbica alàctica, acció breu però amb elevat estrès neuromuscular.


26

NOM TASCA Joc de les 10 passades ESPAI Pista de bàsquet MATERIALOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions mitjançant un estímul extern.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival.


QF A DESENVOLUPAR VelocitatJoc de les 10 passades amb dos equips onl’equip que aconsegueix fer les 10passades sumarà un punt. Com apenalització, l’equip al que li sumen un punthaurà de fer unsprint fins al final de la pistade l’altre camp i defensar l’atac que inicienels altres jugadors a cistella.

TIPUS VELOCITATVelocitat d’execució


DISTRIBUCIÓ VOLUM3sèries x 6 rep.

TEMPS TREBALL 10’’

RECUPERACIÓ10’’x rep./2’ xsèries

NIVELL INTENSITATMàxima (100%)

VARIANTSRol de l’entrenador digui:

- L’equip que té la pilota haurà de fer un sprint fins a línia banda, flexió, salt, etc. ASPECTES A CONSIDERAR


Exercici de canvis de ritme amb acceleracions i frenades. Inhibició antagonista de la musculatura isquiosural per guanyarvelocitat en l’arrancada i coactivació musculatura quàdriceps-isquiosural en frenada



27

NOM TASCA Circuit d’acceleració amb rival ESPAI Pista de bàsquet MATERIALOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions mitjançant un estímul extern.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival.


QF A DESENVOLUPAR VelocitatExercicis en parelles que consisteix enrecórrer tota la pista de bàsquet realitzantpassades amb finalització a cistella.Expliquem als jugadors que consisteix enrealitzar un contraatac, el qual estariarealitzat per un aler i un base.







VARIANTS

Rol dels jugadors:- Els jugadors seguiran realitzant atacats a una i altre cistella durant un minut i trenta segons de temps a màxima intensitat per tal de

treballar la capacitat anaeròbica làctica i canviar la font energètica de PC i ATP a greixos.ASPECTES A CONSIDERAR


Activació del quàdriceps i inhibició de la musculatura isquiosural en l’acceleració fins a la finalització a cistella, moment enel qual es torna a produir la coactivació fins al moment de l’acceleració per a dirigir-se a l’altre cistella.


3.3.2.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES D’ORIENTACIÓ DIRIGIDA

Les tasques dirigides tenen una lleugera semblança amb la tècnica esportiva

del bàsquet on l’objectiu es centra en la cerca d’elements tècnics automatitzats

i presa de decisions. En les tasques presentades hembarrejat els aspectes

tècnics i característics de cada posició al camp amb la velocitat de

desplaçament,

Seirul·lo (1998), parla de les tasques d’orientació dirigida com l’aproximació als

aspectes necessaris per desenvolupar un lloc específic en l’especialitat. Per

tant, en les tasques dirigides que hem presentat trobem diferents tasques per a

cada una de les posicions específiques del bàsquet.

Les característiques condicionals de les tasques que presentem suposen una

càrrega a màxima intensitat durant 5”-15”, les quals estan combinades amb

accions de recuperació variable segons el tipus d’esforç realitzat. Aquesta

forma d’entrenament suposa aproximar al jugador de bàsquet a l’augment de

28

NOM TASCA Acció 1 x 1. ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Pilotes, consOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la presa de decisions i velocitat per realitzar el 1x1.HABILITATS A TREBALLAR Presa de decisions i capacitat de reacció, desplaçaments variats, finta.


QF A DESENVOLUPAR Velocitat Hi haurà un jugador a cada línea de tirlliure, el jugador amb pilota sortirà endirecció al camp contrari i haurà de passarper sobre d’un dels cons del color que elltriï, el defensor, haurà de passar pel con delmateix color i arribar a temps per defensar.


ORIENTACIÓ CÀRREGA DirigidaDISTRIBUCIÓ VOLUM 2 sèr. x 6rep.


RECUPERACIÓ10’’x rep./ no descans.


VARIANTS

Rol del defensor (si veiem que el defensor no arriba a temps a defensar):El jugador que defensa ha d’anar a un con que sigui del color diferent al que hi vagi el jugador atacant.


Activació del quàdriceps i inhibició de la musculatura isquiosural en l’acceleració fins a la finalització a cistella, moment enel qual es torna a produir la coactivació fins al moment de l’acceleració per a dirigir-se a l’altre cistella.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de curta durada.ENTRENAMENT Incidència en la potència anaeròbica làctica, acció molt breu però amb elevat estrès neuromuscular.


repeticions de nivell màxim i de realitzar-les el major nombre de vegades

possibles i allargar el més possible la sensació de fatiga.

Les tasques proposades són les següents:

Tasques dirigides als alers

S’integren diferents tasques de velocitat màxima, llançament exterior a cistella i

rapidesa en accions de contraatac i de moviment ofensiu i defensiu. Pensem,

que aquestes posicions més llunyanes a cistella necessiten tenir un alt grau

d’estrès amb accions contínues i variades.

Aquesta tasca la realitzarem per aconseguir una transferència a la situació real

en la que l’aler sigui capaç d’enllaçar accions ràpides d’aturada, acceleració,

llançament, finta, etc.. tal i com observem en l’exercici 2, 3 i 4.

Tasques dirigides al base

El base té una preparació física semblant a l’aler, amb un protagonisme més

elevat en quant a iniciació de jugades, per tant, se segueix incidint en la presa

de decisió i la velocitat.

Tasques dirigides a l’escolta

Són jugadors híbrids a nivell de característiques físiques i dels jugadors

interiors del joc. Treballem les seves característiques a partir de tasques

semblants al pivot i l’aler.

Tasques dirigides al pivot

Integrem tasques específiques sota la cistella i treball de moviment especial,

domini del joc interior i ajudes a jugadors exteriors amb bloqueig com podem

observar en l’exercici número 1.

29


La primera tasca que presentem suposa la realització d’una acció parcial de joc

amb treball de jugadors exteriors i accions tècniques i de propiocepció pels

altres jugadors. El jugador exterior realitza un treball de velocitat amb accions

tècniques de llançament a cistella i 1vs1.

La segona tasca suposa la realització d’un inici de jugada des de cistella pròpia

on cada jugador realitza una tasca específica en aquest treball de velocitat

d’equip.

30

3.3.3. TASQUES ESPECÍFIQUES

31

NOM TASCA Acció ofensiva 2 vs 1. ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL PilotesOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la presa de decisions en accions tècniques ofensives.HABILITATS A TREBALLAR Presa de decisions, finta, passades, llançament.


QF A DESENVOLUPAR Velocitat Realitzem un 2 contra 1 on els jugadorsatacants aniran passant-se la pilota iintentant enganyar al defensor abans d’iniciarl’atac a cistella. El defensor, per contra,haurà de temporitzar els marcatges i intentaravançar-se als moviments dels atacants peraconseguir robar la pilota. La intensitatd’aquest exercici és màxima i cada 5 atacses realitzarà canvi de rol.

TIPUS VELOCITATVelocitat intermitent

ORIENTACIÓ CÀRREGA Específica


TEMPS TREBALL 40’’RECUPERACIÓ 30’’x rep.


VARIANTSModificació de l’exercici:

- Passem a jugar amb 4 jugadors exteriors i 2 defensors i ocupem tota l’amplitud de la pista per a realitzar l’atac.ASPECTES A CONSIDERAR


Activació del quàdriceps i inhibició de la musculatura isquiosural en l’acceleració fins a la finalització a cistella, sobretot enel jugador defensiu. Activació de músculs que intervenen en moviment lateral. moment en el qual es torna a produir lacoactivació fins al moment de l’acceleració per a dirigir-se a l’altre cistella.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i Glucosa. Accions a màxima intensitat de curta durada (35”-1’).ENTRENAMENT Incidència en la capacitat anaeròbica làctica, acció de curta durada però amb un elevat estrès neuromuscular.


32

NOM TASCA Moviment + acció tècnica ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Pilotes.OBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions mitjançant un estímul extern (defensa)HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats, llançament i finta, defensa, salt per tapar tir.


QF A DESENVOLUPAR Velocitat L’exercici que es proposa a continuacióprovoca que el jugador de sota cistella (solser un pivot) hagi de fer una finta a defensorque estarà d’esquenes a ell. L’atacant rebràpassada del jugador que té la pilota i hauràde fer un tir a cistella. El defensor haurà deser prou ràpid per a poder reaccionar idefensar l’acció. L’atacant té possibilitat derealitzar llançament en suspensió o finta illançamentsegons percepció del defensa.







VARIANTS

Aquest exercici el podem realitzar de forma que el pivot toqui l’esquena del defensor ja sigui pel costat per on apareixerà o pel contrari.ASPECTES A CONSIDERAR


Activació del quàdriceps i inhibició de la musculatura isquiosural en l’acceleració del pivot i del defensor en fer salt pertapar llançament i activació musculatura en llançament a cistella i de la passada que realitza el posseïdor de la pilota.



33

NOM TASCA Contraatac ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Pilota.OBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la velocitat de reacció a partir de l’estímul extern (visual) i defensar l’atac.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats.


QF A DESENVOLUPAR VelocitatEls jugadors blaus es passen la pilota deforma reiterada fins que un dels dosdecideix iniciar l’atac a cistella contrària. Eljugador verd col·locat a la línia de triple seràl’únic defensor fins que arribi el jugador queestà sota cistella fent desplaçament lateral.







VARIANTS


Exercici amb acceleracions i replegament defensiu (temporització). Inhibició antagonista de la musculatura isquiosural perguanyar velocitat en l’acceleració i coactivació musculatura quàdriceps-isquiosural en frenada (atacants).

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de curta durada.ENTRENAMENT Incidència en la capacitat anaeròbica làctica, acció de curta durada però amb un elevat estrès neuromuscular.


34

NOM TASCA Superar rivals 2x1. ESPAI Pista de bàsquet MATERIALOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions amb l’objecti de superar defensors.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival, passada,

desmarc.TASCA

QF I PARÀMETRES CONTROL DESCRIPCIÓ GRÀFICQF A DESENVOLUPAR Velocitat

La parella de jugadors amb pilota hand’anar fent passades i superant defensors,els quals estan col·locats entre els cons. Uncop arriben al final, tornen a realitzarl’exercici fins al inici.





RECUPERACIÓ20’’x rep./ 1’ x sèries


VARIANTS

Rol dels defensors:- Quiets en la línea de cons.- Poden sortir a pressió a jugador. - Col·loquem dos defensors en una mateixa línea.


Exercici de canvis de ritme amb acceleracions i frenades en desmarc per rebre passades. Inhibició antagonista de lamusculatura isquiosural per guanyar velocitat en l’arrancada i coactivació musculatura quàdriceps-isquiosural en frenada.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de curta durada (35’’-1’).ENTRENAMENT Incidència en la capacitat anaeròbica làctica, acció amb elevat estrès neuromuscular.

3.3.3.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES ESPECÍFIQUES

Dins de les tasques específiques hem buscar iniciar al jugador de bàsquet en

tots els elements tècnics de l’esport amb el seguiment de l’entrenament de la

velocitat.

En el primer exercici, per exemple, trobem un dos contra un on els dos

jugadors atacants van realitzant passades entre ells i on l’objectiu és enganyar

al defensor i trobar la situació òptima (quan el jugador estigui més llunyà, quan

se li hagi realitzat una finta i no pugui reaccionar a temps per a aturar-nos, etc)

per atacar i resoldre la situació amb èxit. Trobem, doncs, que l’aspecte tècnic

està present tant en els jugadors atacants (passades, fintes, penetració, tir)

com en el defensor (posició de defensa, temporització, col·locació, tap, etc) i on

l’objectiu compartit és realitzar l’acció el més ràpid possible a màxima intensitat

35

NOM TASCA Atac 5x5 amb condicionants ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL PilotesOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la capacitat de reacció i la presa de decisions en 5x5 amb canvis de ritme i fintes.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival.


QF A DESENVOLUPAR Velocitat Atac 5 contra 5 on l’objectiu és que elsjugadors exteriors rebin passada dins del’ampolla i només així es pot fer cistella obé, seguir jugant sense aplicar aquestanorma. Si els defensors eviten que jugadorsexteriors rebin dins l’ampolla en un períodede 24 segons, l’equip defensor iniciacontraatac a cistella contrària.


ORIENTACIÓ CÀRREGA EspecíficaDISTRIBUCIÓ VOLUM 8 repeticions

TEMPS TREBALL 1’ de joc

RECUPERACIÓ30’’ rec. x rep.


VARIANTSVariant:

- Canvi de rol: els pivots són els que van a rebre fora de l’ampolla.



Accions de frenada, acceleració i fintes on s’activa quàdriceps i s’inhibeix isquiosural en acceleració i contrari en frenada.Musculatura superior que participa en les accions de passada, recepció, bot, finta, llançament (flexió i extensió de braços,etc).



i on la presa de decisió hi és constant segons l’anàlisi de la situació que realitza

cada jugador en cada moment de la situació.

Una altre variant que podem observar dins de les tasques específiques i que

està present en el segon exercici és la capacitat de reacció. En el moment en

que el pivot surt de darrere del defensor i li toca un costat de l’esquena i pot ser

que aquest aparegui per aquest mateix costat o aparegui pel contrari estem

introduint una conducta incerta dins d’una situació fugaç on la rapidesa del

defensor i l’astúcia de l’atacant decidiran l’èxit de la tasca.

El tercer exercici té un aspecte de caire més físic amb accions de contraatac

2x1 amb superioritat numèrica ofensiva i on un defensor parteix de més lluny i

que ha d’arribar a ajudar al seu company a defensar, el qual ha de temporitzar i

intentar retardar l’acció ofensiva a l’espera del seu company.

El quart exercici combina la presa de decisions i la capacitat de reacció dels

jugadors que avancen i es van trobant a defensors que tenen per objectiu

aturar el seu avenç. Observem, la importància dels aspectes tècnics com la

precisió de la passada i la finta en recolzament o en desmarcatge per superar

el defensor, el qual seguirà treballant diferents aspectes tècnics de caire

defensiu per tal no ser superat.

36


En el darrer exercici de les tasques específiques plantegem una situació de joc

amb 5 contra 5 amb la premissa de que els jugadors exteriors han de rebre

dins de l’ampolla per a poder fer cistella, ja sigui ells o per poder seguir jugar i

tenir via lliure en el joc. Així doncs, afegim un aspecte tàctic com a condicionant

del joc, a part de la tècnica individual i col·lectiva de jugadors.

37

3.4. CREACIÓ DE TASQUES (II)3.4.1. TASQUES COMPETITIVES I INTEGRADES

38

NOM TASCA Atac (4+comodí)x4 + contraatac ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Pilota de bàsquetOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la presa de decisions mitjançant en situacions ofensives amb superioritat numèrica.HABILITATS A TREBALLAR Presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere), finta, dribbling, llançament, passada,

desmarcs, etc.TASCA

QF I PARÀMETRES CONTROL DESCRIPCIÓ GRÀFICQF A DESENVOLUPAR Velocitat Atac de 4 més comodí contra 4 busquem

crear superioritat numèrica a partir derealitzar transicions defensa-atac el mésràpid possible. El comodí canvia d’equipsegons qui tingui la possessió de la pilota.Amb la superioritat numèrica busquem quedefenses assumeixin més riscos i queatacants busquin home lliure. La defensa,haurà de coordinar moviments defensius isortida ràpida a l’atac quan es recuperapilota. A part de la variant explicada en lasecció de variants, podem fer que el comodícanviï de rol i passi a ser defensiu.

TIPUS VELOCITAT Totes.ORIENTACIÓ CÀRREGA Integrada


TEMPS TREBALL 1 minut

RECUPERACIÓ2’x rep./3’ x ser.


VARIANTS i HANDICAPVariació de joc:Treure un defensor i afegir un nou comodí per realitzar atacs 5 x 3 amb la finalitat de buscar transicions més efectives.Handicap:Per tal d’implicar un major grau als jugadors els hi expliquem que si aconsegueixen fer cistella desprès de robar (acció amb transició) els punts tindran valor doble. Així fomentarem el contraatac i augmentaran les ganes de robar la pilota per iniciar el contraatac.

ASPECTES A CONSIDERARANATÒMICS i

BIO.Gran varietat d’accions musculars de tram inferior i superior del cos descrites en tasques anteriors.

FISIOLÒGICSFont energètica utilitzada: PC i ATP. Base anaeròbica làctica amb situacions d’esprints a intensitat màxima. Accions a màx. Intensitat.

ENTRENAMENT Desplaçaments ràpids amb canvi de ritme i direcció, aprofitament superioritat numèrica en defensa.


39

NOM TASCA Partit 5vs5 amb condicionalitat ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Pilota de bàsquetOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la velocitat del joc a partir de la pilota i el desplaçament dels jugadors.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere), finta, passades,tir,

desmarcatge.TASCA

QF I PARÀMETRES CONTROL DESCRIPCIÓ GRÀFICQF A DESENVOLUPAR Velocitat Es realitza un exercici de situació real de

partit 5 contra 5 on trobem que hi ha lapremissa de que la pilota passi per les treszones marcades dins en el dibuix gràficabans d’iniciar l’atac. La possessió serà de24 segons, per tant, l’equip defensor had’intentar retardar el màxim el pas per lestres zones per tal de que els atacantstinguin menys temps per a organitzar l’atac.Un cop finalitzen els 24 segons, esrealitzarà canvi de rol segons si s’haaconseguit aturar l’atac o si, pel contrari,l’equip atacant a aconseguir fer bàsquet.

TIPUS VELOCITAT TotesORIENTACIÓ CÀRREGA Integrada

DISTRIBUCIÓ VOLUM2sèries x 6rep.




VARIANTS i HANDICAPSHandicap: Diem als jugadors defensors que es troben davant la darrera possessió del partit i que guanyen per un punt i que han de fer una defensa agressiva sense cometre falta per tal d’evitar el llançament de cap dels jugadors contraris.Handicap 2: Per contra, als jugadors ofensius els hi direm el contrari: que estan perdent i només els hi queda una possessió per aconseguir fer cistella i que a més, s’han de cenyir a les premisses de que la pilota ha de passar per les parts del camp per poder llençar a cistella.


Moviments generalitzats en totes les accions musculars que es donen en el bàsquet i que han estat descrites ambanterioritat.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Accions a màxima intensitat de curta durada.

ENTRENAMENTIncidència capacitat anaeròbica làctica, acció breu però amb elevat estrès neuromuscular. Provocació de màxim estrès muscular.


40

NOM TASCA Partit 5vs5 amb premissa exteriors.

ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Pilotes de bàsquet

OBJECTIUS DE LA TASCA Millorar el marcatge defensiu en 3vs3 i tapar línees de passada amb jugadors exteriors.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival,

passades, tir.TASCA

QF I PARÀMETRES CONTROL DESCRIPCIÓ GRÀFICQF A DESENVOLUPAR Velocitat Situació de partit 5vs5 on els jugadors alers

i escoltes de cada equip estan condicionatsa jugar per l’exterior de la pista i no podenrealitzar llançament a cistella. Per tant,trobem que al centre de la pista es disputaun 3vs3 en cada situació de joc i que elsjugadors exteriors funcionen com acomodins. La idea d’aquest exercici ésfacilitar la superioritat numèrica per aimplicar jugadors defensius en el marcatgede jugadors. Apliquem la mateixa normadels 24 segons de possessió.






VARIANTS i HANDICAPHandicap: Els jugadors atacants només podran fer un màxim de 5 passades abans d’aconseguir fer cistella i els jugadors defensors seran els responsables de fer el recompte de les passades durant el procés defensiu, per tal de posar més pressió en els jugadors.


Gran varietat d’accions musculars de tram inferior i superior del cos descrites en tasques anteriors.



41

NOM TASCA Partit amb multitasca ESPAI Pista de bàsquet MATERIALOBJECTIUS DE LA TASCA Millorar la metodologia de finalització d’accions ràpides i treballHABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere) i finta a un rival.


QF A DESENVOLUPAR Velocitat Els jugadors realitzen un 5vs5 sense captipus de premissa ni condicionant durant 1minut a màxima velocitat. Un cop finalitzatel temps, l’entrenador indicarà el inici de lasegona tasca per part de l’equip que portimés punts: cada jugador de l’equip hauràd’agafar una de les pilotes que hi ha al’exterior del camp i realitzar un 1x1 contrael jugador que el marcava a la cistella queell cregui que tindrà més èxit segonssituació pilota, rival i possibilitats dellançament. Aquests darrers punts tambéserviran pel recompte del resultat final.

TIPUS VELOCITAT TotesORIENTACIÓ CÀRREGA Específica

DISTRIBUCIÓ VOLUM2 sèries x4 rep.

TEMPS TREBALL 90segons

RECUPERACIÓ1’rep/4’ x sèries


VARIANTS i HANDICAPVariant a la subtasca:

- Realitzar una atac fraccionat 2x2 i 3x3 a cada una de les cistelles.Handicap: En el moment que l’entrenador anuncia el moment d’agafar les pilotes, els jugadors tindran un màxim de 10segons per a realitzar l’acció.


Moviments generalitzats en totes les accions musculars que es donen en el bàsquet i que han estat descrites ambanterioritat.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. Segons demanda del joc i duració de les accions.

ENTRENAMENTIncidència en la capacitat anaeròbica làctica, acció molt breu però amb elevat estrès neuromuscular. Provocació de màxim estrès muscular.


42

3.4.1.1. JUSTIFICACIÓ TASQUES INTEGRADES

Alhora de crear tasques integrades amb una exigència elevada de la velocitat

hem plantejat tasques on es faci visible a partir de transicions de caire ofensiu i

defensiu i en contraatacs on hi hagi un estrès muscular elevat per tal de

respondre a les exigències físiques de l’acció. Per tant, la intensitat de les

accions ha de ser màxima per part de tots els participants i han de ser

involucrades en situacions reals de joc per tal d’aproximar al jugador de

bàsquet a situacions de competició.

L’objectiu comú de totes les tasques és acabar fent tir a cistella en quant a

acció ofensiva i prevenir situacions de llançament per part de les tasques

defensives i el nexe d’unió que trobem és que són en situacions reals de joc

que han de ser portades a terme a màxima velocitat ja que són de curta

durada.

43

NOM TASCA Circuit d’acceleració amb rival ESPAI Pista de bàsquet MATERIAL Pilota de bàsquet i cons.OBJECTIUS DE LA TASCA Millorar accions de contraatac amb replegament.HABILITATS A TREBALLAR Capacitat de reacció, presa de decisions, desplaçaments variats (endavant, enrere, etc.), finta a un rival,

passades, tir.TASCA

QF I PARÀMETRES CONTROL DESCRIPCIÓ GRÀFICQF A DESENVOLUPAR Velocitat Hi ha un quadrat al mig del camp, on s’hi fa

una conservació de 2vs2. A fora del quadrathi ha dos atacants a cada costat. En elmoment en que es roba la pilota en laconservació, s’inicia elcontraatac/replegament, on hi haurà 4atacants i 4 defensors. Serà molt importantcontrolar el temps de la conservació, ja queno es pot excedir més de 5-10’’. L’accióposterior a la possessió ha de realitzar-se amàxima velocitat.



TEMPS TREBALL 20’’-30’’



VARIANTS i HANDICAPVariants:Incloure comodí en fase ofensiva per tal de crear superioritat numèrica constant. Handicap: Introducció socioafectivitat. Fem varis equips que desenvolupin aquest exercici i crear lliga competitiva entre ells.


Moviments generalitzats en totes les accions musculars que es donen en el bàsquet i que han estat descrites ambanterioritat. Tots els músculs de l’extremitat superior i inferior que formen part dels moviments característics del bàsquet.

FISIOLÒGICS Font energètica utilitzada: PC i ATP. ENTRENAMENT Incidència en la capacitat anaeròbica làctica, acció molt breu però amb elevat estrès neuromuscular.


La primera tasca que plantegem és un exercici de joc real en situació

d’inferioritat numèrica defensiva per tal de que es donin un gran nombre de

marcatges, moviments defensius, ajudes permanents, blocatges, etc. Per tal

d’evitar la fluïdesa de l’atac, els quals buscaran accions de desplaçaments

ràpids amb canvi de ritme i direcció,accionsmajoritàriament de desmarcatge

degut a la situació de superioritat de l’atac i que implicarà molta mobilitat. El joc

exigeix desplaçaments curts en velocitat màxima per una creació i bona

resolució de situacions de finalització.

L’objectiu de la tasca és defensar l’atac i recuperar la pilota, fet que crearà

situacions de transició ràpida i contraatac per part de l’equip atacant així com

replegament per part dels defensors, el que és sinònim d’accions de velocitat

en el bàsquet.Es tracta d’una bona tasca, per treballar la coordinació de

moviments defensius i desplegament del’equip a l’atac quan es recupera la

pilota.

La segona tasca consisteix en fer de la velocitat del joc i la rapidesa en moure

la pilota, la base de l’èxit de la tasca ja que obliguem a passar per unes zones

determinades en un determinat temps de joc per tal de poder iniciar l’atac. Per

tant, quant més triguem en assolir el primer objectiu, menys temps tindrem per

a atacar i organitzar-lo.

En el tercer exercici, ens trobem que hi ha un 3 contra 3 al mig de la pista on

els jugadors exteriors ajuden com a comodins sense opció de tir a cistella

provocant un 5 contra 3. Així, provoquem moviments constants de

desmarcatges, reaccions i presa de decisions contínues per tal de superar el

nostre marcador.

L’exercici amb subtasca té varis objectius: donar llibertat als jugadors per a

realitzar partit lliure, sense normes restrictives aplicades per l’entrenador i on

puguin gaudir del joc i una segona part de treball més específic on trobem

accions de 1x1 o variants.

En aquesta subtasca es busca la presa de decisió dins d’un mateix equip on

aquests no són els rivals sinó que ho són els que després patiran el fet de la

44


pilota que agafem i la cistella que desitgem atacar.Pel que fa als aspectes

defensius es treballaran tàcticament, cobertura, permuta, marcatge,

temporització, entre d’altres, i tècnicament accions d’entrada, intercepció, etc.

El darrer exercici de competició i integrat, treballem la velocitat a través de dos

components tàctics que van molt relacionats, com són el contraatac i el

replegament. L’objectiu de la tasca és que a partir d’una recuperació de pilota

els atacants realitzen un contraatac. Per altre banda, els altres jugadors perden

la pilota i han de replegar-se ràpidament. Per tal d’afavorir que la tasca es

realitzi amb màxima velocitat, en la variant es crearà una situació de

superioritat numèrica per fer el contraatac i s’obligarà a moure ràpid la pilota

per a crear superioritats.

Com podem observar, aquesta és una situació que es pot donar perfectament

en un partit. Nosaltres hem introduït unes petites modificacions per tal de

treballar encara més la velocitat. Per últim, destacar que en aquesta tasca té un

paper destacat l’anàlisi de la informació per poder adaptar l’acció del jugador

que contraataca o replega respecte els contraris.

Aquestes tasques creades en l’apartat de competitives, compleixen els requisits

per ser una tasques integrades ja que es treballa la velocitat. A més a més la

velocitat es treballa a partir de dos components tàctics que necessiten ser

executats a màxima velocitat per obtenir el millor rendiment com són el

contraatac pels atacants i el replegament pels defensors. Aleshores, els

atacants quan realitzen el contraatac necessiten executar unes accions

tècniques concretes com són la conducció, la passada i el tir a cistella per tal

de resoldre la situació amb èxit.

Finalment, es pot modificar el comportament socio-efectiu dels jugadors

utilitzant diferents handicaps o penyores per exemple que un jugador defensor

iniciï el replegament més tard, donar més superioritat a l’atac, limitar el temps

per fer el contraatac, fer una mena de competició entre atacants i defensors i

simular un resultat de partit.

45


4. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES- Cometti, G (2002). El entrenamiento de la velocidad. Ed. Paidotribo,

Barcelona.- Al Monte, A., Gallozi, C., Marcos, E., Menchinelli, C. (1987) Evaluación

funcional del jugador de baloncesto y balonmano, Apunts XXIV: 243-251- Cometti, G (2002). La preparación física en el baloncesto. Editorial

Paidotribo, Barcelona.- Foran, B (2007). Acondicionamiento físico para deportes de alto

rendimiento. Editorial Hispanoeuropea, Hospitalet de Llobregat

(Barcelona).- García Manso, JM (1996).Bases teóricas del entrenamiento deportivo.

Editorial Gymnos, Madrid- Grosser, M (1992). Entrenamiento de la velocidad. Ed. Martínez Roca,

Barcelona, 1992.

46


- Iglesias, D., Ramos, L. A., Fuentes, J. P., Sanz, D., y Del Villar, F.

(2003). El conocimiento y la toma de decisiones en los deportes de

equipo: una revisión desde la perspectiva cognitiva. Revista de

Entrenamiento Deportivo, 17, 2, 5-11 - Iglesias, D., Fuentes, J. P., Moreno, A., Del Villar, F. La mejora de la

toma de decisiones en el pase en baloncesto a través de un programa

orientado a la adquisición del conocimiento. Recuperat 1 Desembre des

de

http://www.eweb.unex.es/eweb/CIB2007/anteriores/cib2003/documentos

/comunicaciones/CLIglesias1.pdf - Isidro, F. (2010) Entrenamiento de la velocidad en los deportes

colectivos. - Martin, D., Klaus, C., Lehnertz, K. (2001) Manual de metodología del

entrenamiento deportivo. Editorial Paidotribo, Barcelona.- Mirella, R (2001). Las nuevas metodologías del entrenamiento de la

fuerza, la resistencia, la velocidad y la flexibilidad. Editorial Paidotribo,

Barcelona.- Pradet, M (1999). La preparación física. Editorial INDE, Barcelona.- Sánchez, M (2007). El acondicionamiento físico en el baloncesto.

Revista Apunts: Educació Física i Esports, (154) 99-107.

- Solé, J. (2008). Teoría del entrenamiento deportivo. Sicropat Sport.

Barcelona.

- Solé, J. (2006). Planificación del entrenamiento deportivo. Sicropat

Sport. Barcelona.

47

la velocitat en el bàsquet. aplicació pràctica amb exercicis de presa de decisions i capacitat de...

Sports