sete

mb

re d

e 20

07 •

Any

XI

2,4 €

• w

ww

.ub

.ed

u

UN

IVE

RS

ITAT

DE

BA

RC

ELO

NA

41

la Universitat

Rosa Maria CalafBarcelona fora de camp: la ciutat com a objecte de recerca La incògnita de les

matemàtiques Quan la UB va ser l’Autònoma Crònica des de l’Àrtic

«Una societat desinformada no és capaç de defensar llibertats, principis i valors»

Osmosi inversa d’última

generació

Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar

tractaments d’aigua

Descompte especial: 10 %

Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar

Oblideu-vos de les ampolles d’aigua! Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat

Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família

Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada

Atenció al client: 902 232 444

www.aquaprojects.es

EDITORIAL �

futurs graduats al dinamisme dels sectors professionals i als canvis de la globalització, no hauria de fer perdre de vista el model d’uni-versitat que volem per al nostre país. La Universitat catalana ha volgut sempre créixer sobre la base de la Universitat humboldtiana i dels valors que aquesta, posteriorment, va consolidar, i que es recullen en la Magna Charta Universitatum; uns valors humanístics, culturals i democràtics que actuen com a pilar de la societat euro-pea del benestar i la solidaritat.

El model d’universitat a Catalunya no pot oblidar tampoc la inici-ativa de modernització que va tenir lloc l’any 1933 i que es va mate-rialitzar en l’Estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona, apro-vat el 13 de setembre d’aquell mateix any.

Amb la inauguració d’aquest curs 2007-2008 iniciem, doncs, la commemoració d’aquells fets i valors que, durant un temps limitat, van projectar una llum d’esperança i que fins a la inauguració del proper curs 2008-2009 ens proposem difondre. La UB, com tot el sistema universitari català, vol implicar-se de manera decidida en el progrés del nostre país i en la construcció d’una societat més justa basada en l’educació i el coneixement. Coneixement generat, no per la suma de les institucions universitàries, sinó per un model que con-formi la nova Universitat de Catalunya.

Màrius RubiraltaRector

EditorialLa nova Universitat de Catalunya

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

El conjunt del sistema univer-sitari de Catalunya inicia el nou curs acadèmic 2007-2008 amb el repte de desenvolupar l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials en el marc del procés de convergència europea. Fer que aquest pro-cés sigui una vertadera aposta de modernització dels nostres ensenyaments requereix una implicació decidida, no només dels membres dels col·lectius de la Universitat, sinó també dels responsables polítics i de la societat en general.

La millora desitjada dels ensenyaments universitaris a Catalunya, que apropi els continguts de les matèries i el conjunt de competències dels

la Universitat

En record de la nostra companya Rosa Maria Bermejo

Revista de la Universitat de Barcelona

Consell Editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Admi­nistració: Montserrat Cenzano. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu

Amb la col·laboració de: Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 17.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

4

Sumari 6 Entrevista a Rosa Maria Calaf: «Una societat desinformada no és capaç de defensar llibertats, principis i valors» 14 Barcelona fora de camp: diversos aspectes de la ciutat, sovint desconeguts

pel gran públic, són objecte de recerca 22 La incògnita de les matemàtiques: tres matemàtics reflexionen sobre l’aprenentage i la importància d’aquesta disciplina �2 Notícies: Quan la UB va ser l’Autònoma:

la Universitat de Barcelona celebra el 75è aniversari del seu primer Estatut d’autonomia 42 Crònica des de l’Àrtic 46 Publicacions 47 Agenda 48 Som UB

Fa poc més d’un segle, va esde-venir el primer –i fins ara l’únic– professor de la UB guardonat amb el Premi Nobel de Medicina (1896). Ramón y Cajal va treballar a la UB des del 1887 fins al 1892 com a catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica, en un perí-ode fructífer per a les seves re-cerques sobre els mecanismes que controlen la morfologia i els processos connectors de les neurones.

El seu pas per la Universitat de Barcelona es recorda actual-ment amb dues sales que porten el seu nom, ubicades, respecti-vament, al Pati de Ciències de l’Edifici Històric i a la Facultat de Medicina, al carrer de Casa-novas. Així mateix, porta també el seu nom la lliçó que s’imparteix esporàdicament en aquesta Fa-cultat sempre a càrrec d’un pre-mi Nobel.

Amb la seva estada a Bar-celona Ramón y Cajal pretenia obtenir els mitjans necessaris per donar impuls a les seves recer-ques, cosa que no va aconseguir plenament i que el va portar a traslladar-se a Madrid. Si hagués

A propòsit deestat possible entrevistar-lo, la dificultat de fer recerca a Espa-nya hauria centrat bona part de la conversa. En aquest sentit, la catedràtica de la Facultat de Biologia, Mercè Durfort, ens hauria pogut aportar nombro-ses dades sobre l’investigador, recollides en el fons documen-tal que ha anat elaborant al llarg dels anys.

Hauria pogut ser portada Santiago Ramón y Cajal

La dificultat de ser geòloga

SUmARI

Com a degà de la Facultat de Geologia, vaig parar especial atenció a l’entrevista entre les geòlogues Carmina Virgili i Isabel Cacho inclosa en el reportatge «Dona i Universitat» publicat en l’últim número d’aquesta revista. Ser geòleg pot ser dur, encara que tingui moltes recompenses, com entendre millor l’entorn, co-nèixer gent i cultures, etc. En la major part dels casos significa que el laboratori principal és el camp. Alguns cops no gaire lluny de casa, sovint a hores o dies de distància; en la mateixa comarca, en el mateix país, o a l’altra punta del planeta. Faci un sol enlluernador, plogui o nevi. Tant se val si s’és solter, casat, amb fills petits o grans. No cos-ta gaire d’entendre que no és fàcil compaginar aquesta pro-fessió amb la vida personal i fa-miliar. Però si el geòleg és una dona, les coses encara són molt més complicades. Estaria bé

pensar que cada cop menys, però no podem ser ingenus. És clar que les coses han canviat amb el temps. Una professora meva, originària d’un poble petit, ens deia que ella s’havia d’ama-gar de dir a què es dedicava i que sortia a la muntanya sola o acompanyada tan sols d’homes. Potser ja no són aquells temps, però moltes situacions encara perduren, sobretot en determi-nats llocs. Es constata que el nombre de geòlogues augmen-ta i continuarà augmentant amb l’increment de dones que estu-dien Geologia o Enginyeria Geo-lògica. I això és un fet positiu. La participació de les dones en els equips de treball aporta en ter-mes generals una millora verita-blement significativa. Ara cal que cada cop assoleixin més llocs de responsabilitat.

Miquel Àngel CuevasDegà de la Facultat de Geologia

�

Sumari 6 Entrevista a Rosa Maria Calaf: «Una societat desinformada no és capaç de defensar llibertats, principis i valors» 14 Barcelona fora de camp: diversos aspectes de la ciutat, sovint desconeguts

pel gran públic, són objecte de recerca 22 La incògnita de les matemàtiques: tres matemàtics reflexionen sobre l’aprenentage i la importància d’aquesta disciplina �2 Notícies: Quan la UB va ser l’Autònoma:

la Universitat de Barcelona celebra el 75è aniversari del seu primer Estatut d’autonomia 42 Crònica des de l’Àrtic 46 Publicacions 47 Agenda 48 Som UB

A propòsit de Una imatge

El poeta i arquitecte Joan Margarit va inaugurar la passada edició d’Els Juliols, els cursos d’estiu de la UB, al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric amb un recital de poesia. Un total de 2.579 alumnes i 481 professors van participar en els 47 cursos que es van organitzar enguany del 2 al 20 de juliol, principalment al campus d’Humanitats de la UB, però també en altres indrets de Barcelona i a municipis propers a la ciutat.

Finals dels anys vuitanta. Sem-blava que la Universitat de Bar-celona s’estrenava…

I el que feia, només, era de-sempallegar-se d’un llast antic i ro-vellat i resorgir de l’ostracisme que l’havia mantingut sotmesa a volun-tats i interessos, precisament no gens universitaris ni acadèmics.

A poc a poc però amb ritme accelerat, canviaren les lleis i els reglaments, el decurs dels expe-dients i les diligències, les cap-çaleres dels impresos, el seu llenguatge i el to dels continguts i, el més important, la mentalitat i el tarannà de les persones que regien una nova administració universitària de la qual tots, tre-balladors i administrats, comen-çàvem a ser partícips. Quallava ja la convicció que, efectivament, encetàvem una universitat més nostra, propera, més clara i sen-zilla que la que havíem heretat.

Afloraren les primeres estruc-tures administratives serioses i els organigrames que identificaven competències i responsabilitats; calia regularitzar situacions, en-caixar circumstàncies molt parti-culars, encetar la formació de futur de funcionaris i laborals, identificar i dotar conceptes pres-supostaris, centres, campus; en-raigar el concepte de justificació i, sobretot, aprendre a gestionar amb coneixement i eficàcia.

Aquesta és la universitat que em venia al cap quan el Dr. Josep M. Bricall rememorava la seva tasca al capdavant de la Universitat durant el seu home-natge. Feina feta i encetada, sí, i eternament inacabada, com co-mentava l’homenatjat exrector.

Cristina Madrenas i TomàsPersonal d’Administració i Serveis

Sobre l’homenatge a Josep Maria Bricall

SUmARI

ENTREVISTA: ROSA mARIA CALAF6

Rosa Maria Calaf

Text:

Ester Colominas Núria Quintana

Fotografies:

Marta Casellas

«Una societat desinformada no és capaç de defensar llibertats, principis i valors»

ENTREVISTA: ROSA mARIA CALAF 7

Rosa Maria Calaf «M’agradaria

saber quants universitaris llegeixen el diari cada dia!»

la Xina hi ha extraordinàries diferències en-tre la costa i l’interior, i no cal anar a l’interi-or perquè a només cinquanta kilòmetres de Xangai la gent no té aigua ni llum. El règim xinès ha canviat molt en l’aspecte econò-mic, però en l’àmbit polític no canvia a la mateixa velocitat. De fet, tota la seva insis-tència en el canvi econòmic és perquè sap que l’economia és l’única legitimació que té en aquests moments. Ara, els xinesos ja no es mouen per la ideologia, per consignes maoistes, sinó per fer diners i perquè l’eco-nomia va millor. Sí que és cert que ara més de dos-cents milions de persones –això re-

Per què va estudiar Dret? L’ha ajudat en la tasca de periodista?Jo volia fer carrera diplomàtica i, aleshores, pràcticament tothom que arribava a la carre-ra diplomàtica procedia de Dret. Efectiva-ment m’ha servit, perquè la carrera de Dret et dóna estructura mental, capacitat de con-clusió, lògica. En aquest sentit, tinc una mica de deformació professional, perquè sóc molt estricta quan es tracta de temes jurídics. A l’hora de muntar corresponsalies, per exem-ple, s’han de fer molts papers, molta gestió. Altres periodistes ho pateixen més, però jo, per la meva formació jurídica, ho tinc més fàcil. Sempre he estat molt contenta d’haver estudiat Dret, malgrat que, tot i haver fet pràctiques, no he pensat mai a exercir.

Els seus primers contactes amb mitjans de comunicació van ser durant l’etapa universitària?Sí, mentre estudiava a la Facultat, a Radio Barcelona van fer un programa que es deia Antena Universitària, fet per estudiants, en un moment en què es vivia una gran proble-màtica estudiantil, al final de l’època fran-quista. Quan participava en aquest programa vaig adonar-me que m’agradava la «cosa periodística». Just aleshores em començava

a preparar per a la carrera diplomàtica, però aquella estructura jeràrquica no m’agradava gens. Quan es va obrir l’Escola de Periodis-me a Barcelona –crec que feia quart de Dret– em vaig presentar a l’examen d’ingrés, juntament amb alguns dels companys que, com jo, sempre estaven ficats en temes de comunicació, com ara la Magda Oranich o el Marc Palmés.

Situem­nos al present. Després de tots aquests anys com a corresponsal a la zona d’Àsia­Pacífic, diu que la Xina «s’ha posat de moda» que ens afecta en «coses molt més greus de les que es parla» i que no veu «tan clar» que sigui la potència del futur. És evident que és un país emergent, amb una gran potencialitat. Un amic meu diu so-vint aquella frase, crec que de De Gaulle, referida al Brasil, però que pot ser aplicable a la Xina: «Té unes grans possibilitats d’ar-ribar a ser una gran potència, i sempre les tindrà.» [Riu]. És cert que està avançant moltíssim, que hi ha un creixement extraor-dinari, però parteix de zero. Un nen fins als deu anys, creix molt; dels quinze als vint-i-cinc ja canvia menys. Vull dir que s’ha de ser prudent i pensar que no serà tan fàcil. A

Rosa Maria Calaf(Barcelona, 194�)

La seva imatge, metxa blanca sobre cabell vermell, la identifica arreu; com la seva veu, un pèl ronca: «m’han operat dos cops de nòduls, però sempre els aviso que l’afonia, ni tocar-la!» La televisió és imatge i una veu pròpia, en tots dos sentits de la paraula, la millor carta de presentació. Xerra pels descosits, però mai del que no sap. Quan la conviden a la televisió o a la ràdio a «parlar per parlar» sempre diu que no: «Els estranya molt i em sembla que pensen que vaig de pija, d’elitista, o de no sé què.»Com molts dels seus companys corresponsals de RTVE, va acceptar l’expedient de regulació que prejubila més de 4.000 treballadors de més de cinquanta anys. Però l’ens s’ho ha rumiat i l’ha rescatada per als Jocs Olímpics de Pequín: «Jo d’esports, no en sé res. Ja hi ha espe-cialistes en aquest tema, gent superpreparadíssima.» I és la prepa-ració el que més valora la corresponsal més veterana de TVE i una de les fundadores de Televisió de Catalunya. «A Pequín vaig a fer un altre tipus de coses, perquè, evidentment, a la Xina passaran més coses, hi haurà molta visita política...»

ENTREVISTA: ROSA mARIA CALAF8

al Pakistan, que sempre ha estat un lloc complex i de gran conflicte entre el sector més moderat i el més extremista. A Indonè-sia, per exemple, que és el país musulmà més gran del món, hi ha hagut també una radicalització. Quan vaig arribar es practica-va un islamisme molt modern, i ara també, la majoria, però hi ha una part considerable absolutament hostatge dels fonamentalis-mes, que són molt virulents. La gent mode-rada està actuant d’una altra manera per por. El problema del Pakistan és que té una his-tòria molt complexa i els polítics han utilitzat sempre els grups islàmics més extremistes segons la seva conveniència. Ho van fer els presidents Zia i Bhutto, i ara també Musha-raff. En aquesta situació influeix, doncs, la utilització política per part del govern de torn, en aquest cas del de Musharaff, i la radica-lització general de l’islam al final de les cam-

panyes de l’Afganistan i de l’Iraq. I hi influeix també la «globalització dels mitjans». Abans la gent dels pobles del Pakistan o d’Indonè-sia no sabia què passava a la resta del món. Ara tothom veu la televisió i sap què passa a Palestina, per exemple. Tenen més accés a una informació moltes vegades esbiaixada, la qual cosa provoca que aquesta gent, que té una educació molt bàsica –per no dir que no en té cap– sigui fàcilment manipula-ble. En el cas del Pakistan, a més, hem de pensar que Musharaff fins fa res era un dic-tador, estava exclòs de la Commonwealth, ningú no volia parlar amb ell, i, des que es va fer amic dels americans, per conveniència, ha fet un doble joc. I els dobles jocs sempre són molt perillosos.

Li falten pocs països per conèixer i ha es­tat guardonada amb el Women Together

presenta molta gent– han millorat la seva qualitat de vida, però en queden més de mil que encara es troben amb dificultats per sobreviure. A més, abans els xinesos eren mà d’obra barata però ara ja no només són això. Cada vegada hi ha més enginyers i gent tècnicament preparada. Ara produei-xen, però aviat començaran a crear. Tot això ens afectarà. Per això dic que no s’ha de ser optimista a cegues, que l’evolució har­mònica, com diuen ells, i en pau no és tan fàcil. El que passi allà ens influirà, en algu-nes coses positivament, però en d’altres, no tant, si no som capaços d’anar-nos-hi adap-tant. En fi, la història de la humanitat...

I com veu l’evolució del terrorisme reli­giós en els països islàmics?En els vuit anys que fa que sóc a l’Àsia hi ha hagut una radicalització absoluta, no només

«Els informatius cada vegada estan més plens d’informacions que no els són pròpies, que no són importants»

ENTREVISTA: ROSA mARIA CALAF 9

Award de les Nacions Unides. Creu que pot arribar a haver­hi una autèntica co­munitat internacional que faci complir la legalitat i estableixi mecanismes de soli­daritat eficaços? La veritat és que sóc molt escèptica, i ho sóc perquè hi ha dos pilars que fallen. Un és l’edu-cació. Cada vegada estem menys educats com a ciutadans –no parlo de l’anomenat Ter­cer Món, sinó de les nostres societats–, i més educats com a consumidors, i això és perillo-síssim. D’altra banda, també fallen els mitjans de comunicació, que tampoc no transmeten el missatge que caldria. La Universitat de So-noma, als Estats Units publica cada any l’in-forme Censored que recull els vint-i-cinc te-mes més importants per a la persona, per a l’ésser humà, per al benestar de la societat i el ciutadà, dels quals no se n’ha parlat, en absolut, a la premsa. Això fa posar els pèls de

punta! L’agenda mediàtica no és l’agenda d’allò més important, i això té una repercussió social greu perquè una societat desinformada no és una societat de ciutadans, capaç de defensar llibertats, principis i valors. Avui no triomfa l’excel·lència, ni l’esforç, sinó l’èxit sen-se cap base. Jo sóc optimista, perquè sóc així per naturalesa i crec que l’ésser humà sempre tira endavant i és capaç de sortir-se’n. El que em sap greu és que els mitjans que tenim, totes les eines que hem aconseguit, amb les quals podríem fer una societat més ben preparada, es malbaratin i s’utilitzin per crear societats descerebrades.

Això es deu reflectir en casos concrets, com ara el tsunami del 2004. Com ens vam comportar els occidentals?La gent és bàsicament bona, solidària. Va haver-hi un moviment de solidaritat extraor-

dinari. Però, què va aportar-hi? Diners. I en aquestes crisis el que hi ha és un transvasa-ment dels diners dels pobres dels països rics, als rics dels països pobres. Molts diners no arriben, en part es desvien; hi ha algunes ONG que treballen molt bé, però n’hi ha massa, fas un cop de peu i en surten 400.000, no hi ha la coordinació que caldria i, a més, sembla que els problemes desapa-reguin. Del tsunami ja no en parla ningú. Vol dir que ha desaparegut el problema per a la gent afectada? En absolut. Continuen estant molt malament. D’una banda, no hi ha un seguiment: es donen diners i la consciència queda tranquil·la. De l’altra, es diu: «Aquesta gent ho ha perdut tot per culpa d’una catàs-trofe natural», i no és així. Aquesta gent es-tava malament abans, i si l’onada gegant hagués succeït al Japó potser haurien mort 1.500 persones, però no 350.000, perquè

Per un tall de cinquanta segons

Tinc un record precís de Rosa Maria Calaf en una situació que en els nostres paràme-tres de vida quotidiana anomenaríem extra­vagant, però que allà i llavors era la nostra normalitat diària. Jo era el responsable de l’Oficina Jurídica de l’Administració de la Unió Europea a Mostar (Bòsnia-Herzegovi-na), el 1996, i ens tocava organitzar les pri-meres eleccions des de l’immediat final de les hostilitats, poques setmanes abans. Les darreres havien estat les de 1990!, i entremig hi havia hagut diverses guerres. No cal dir que l’expectativa era enorme, la tensió, tam-bé. Aleshores va desembarcar la «tribu» ha-bitual de corresponsals. Entre els espanyols hi havia alguns joves molt «coronel Tapioca» i alguns veterans com el vell amic Juan G. Yuste, ja desaparegut, i la Rosa Maria Calaf; els veterans, els bons, els que no parlen d’ells mateixos, sinó del que passa, del que veuen. Vam parlar molt, el tema era compli-cat, i els escenaris del dia electoral podien anar del «mes o menys bé» al «nou esclat generalitzat». Teníem el suport militar de l’IFOR (tropes de la coalició internacional), i poca cosa més. La Rosa m’explicava al ves-pre com es va barallar amb la seu de TVE a Madrid perquè ella havia preparat diversos reportatges, tot havia anat molt bé, cap inci-dent, participació molt alta, s’havia evitat el

pitjor, però el seu redactor en cap li deia: «Però, ha pasado algo?», i ella explicava que sí, que era extraordinari, tot havia anat bé. I l’altre: «Però, no ha pasado nada?» El paio volia sang i fetge. Només. Al final li van donar menys d’un minut en el telediari del vespre. Diversos dies de feina, per un tall de cin-quanta segons. Però les estones que vam passar, no tenen preu.

Pere VilanovaCatedràtic de Ciència Política de la UB

ENTREVISTA: ROSA mARIA CALAF10

els japonesos estan ben preparats. El que passa és que els seus governants no se’n preocupen i Occident està molt pendent de les seves coses i molt poc de millorar la vida dels altres.

A l’hora de cobrir la catàstrofe del tsu­nami, en quins errors van incórrer els enviats especials dels mitjans?En la majoria de casos hi ha una manca de coneixement del lloc. Es parla de la pobresa com si fos inevitable, fruit de la catàstrofe natural, o del conflicte en altres casos. Aquesta no n’és la causa; agreuja la situació, però no n’és la causa. La informació s’elabo-ra molt ràpid i, sobretot les televisions, ju-guen amb l’impacte. De fet, nosaltres, en l’especial que es va fer de dues o dues hores i mitja, al cap d’un mes, vam proposar dedi-car-ne una part, uns quinze minuts, precisa-ment als conflictes que viu la zona. Doncs bé, aquests quinze minuts es van anar redu-int, reduint, i al final en l’especial de dues hores i mitja, només es van dedicar dos mi-

nuts a aquesta part. I es van emetre perquè el cap d’Internacional d’aleshores, Juan An-tonio Sacaluga, i jo mateixa ens vam barallar perquè sortissin! No té sentit parlar a tothora dels orfes, i de no sé què... Hauríem d’apro-fundir més en el tema. I això era la televisió pública...

Potser els corresponsals sou l’últim re­ducte de periodistes amb quota asse­gurada de credibilitat, si més no, davant de l’espectador...Els corresponsals no parlem avui de «l’ope-ració sortida» i demà som a la guerra. Aquest fet es percep com un signe de fiabilitat. Però això també s’està perdent perquè ara els corresponsals som una espècie en extinció, per no dir ja extingida. En el sentit tradicional de la paraula corresponsal, som quatre gats. I això és un fenomen mundial. Ara, per exem-ple, el Boston Globe, que als Estats Units –un país poc interessat en el que passa a fora i no té a veure amb ells– era dels pocs diaris juntament amb el New York Times i

Los Angeles Times que tenia corresponsals a tot arreu, tanca totes les oficines exteriors, totes! És al·lucinant. Vaig rebre una carta des de Bangkog de la corresponsal a l’Àsia en què m’ho explicava. Què faran ara? Doncs cobrirà les notícies l’enviat especial. I, és clar, un no pot saber de tot. I la gent cada vegada és més jove i té menys experiència, menys bagatge. I avui és aquí i demà és allà... És la «cultura del Google».

I tot per agència, tot filtrat...Exacte. Si cliques sobre Google i hi escrius Iraq t’apareixen deu notícies. I per què t’apa-reixen aquestes deu, i per aquest ordre? Algú les hi ha posat! Això no és casual, i s’ha de valorar. Si no saps què hi ha al darrere, i cada dia parles d’una cosa diferent... Ara es treballa molt de pressa perquè la tecnologia ho permet i hi ha menys temps per confir-mar, contrastar... Has de córrer. Quan fa molt de temps que treballes, tens un background que t’ajuda molt. Ara, però, estan suprimint tots els corresponsals «vells», en detriment,

Ni he trepitjat els carrers de Santiago ni conec personalment la Rosa Maria Calaf, més enllà de la familiaritat que susciten tots els periodistes habituals en els telediaris. Què hi faig jo aquí? Convidar-los a un fet excepcional: el corresponsal d’un mitjà en una zona del món que elogia el company que li ha «usurpat» el tron. Vaig ser corres-ponsal de La Vanguardia a l’Extrem Orient amb base a Hong Kong entre el 1987 i el 1993 i Rosa María Calaf és a la regió –amb el Pacífic de propina– en la darrera dèca-da, continuació d’una carrera molt enveja-ble –Moscou, Nova York, Amèrica Llatina per a la generació que vam créixer en el món de la Guerra Freda, l’aura del Kremlin, les dictadures militars i el desig ocult de preguntar a la Casa Blanca.El corresponsal té quelcom d’au aristocrà-tica i solitària –la llunyania de la redacció i les seves tiranies és el regal més gran– que acaba fent-se seva la terra de jurisdicció. Quan Rosa Maria Calaf va aterrar a Hong Kong, jo estava disposat a posar com un drap brut la seva feina, assegut còmoda-ment enfront del televisor. I esperava veure-la patir –com ens havia passat a tots– per poder enviar les cròniques des de Birmània, Camboia, els racons de la Xina o alguna illa

filipina. Ben aviat, Rosa Maria Calaf es va anar apropiant «la meva» Àsia amb unes cròniques tele-visives plenes de nervi, intenció –Àsia es presta als tòpics facilets– i un intuïtiu poder per captar les atmosferes locals. De manera que la meva enemiga natural es va convertir en una re-ferència admirable. Gràcies a les seves crò-niques, revivia el desordre simpàtic de Ma-nila, el trànsit de Bangkok i els dies pluges a Hong Kong. La suor agra, les estampes de misèria, les cares dels nens… Un viatge joiós al passat. I no recordo la Calaf amb un mal dia, tret d’algun desordre sintàctic. He llegit que Rosa Maria Calaf deixarà Hong Kong després dels Jocs de Pequín 2008. Quin error! Ni una sola televisió d’EUA –no diguem ja la BBC– cometria una equivocació semblant. Només li desitjo que el seu suc-cessor li faci passar tantes bones estones recordant Àsia. com ella va fer amb mi.

Joaquín Luna Redactor en cap d’Internacional de La Vanguardia

Caçadora d’atmosferes

ENTREVISTA: ROSA mARIA CALAF 11

evidentment, de la qualitat de la informació. És clar que hi ha coses ben fetes, però, en general, avui dia no es busca el coneixe-ment. Aquest és el problema. M’agradaria saber quants universitaris llegeixen el diari cada dia! Per conèixer s’ha de fer un esforç i ara l’esforç es dedica a treballar com una fera i competir com una fera per tenir dos cotxes i canviar-los cada any. És dramàtic, quan parlo amb molta gent jove, comprovar el desconeixement que tenen de gairebé tot. També hi ha gent estupenda. El càmera amb qui treballo ara a Hong Kong té vint-i-quatre anys i és una persona extraordinàriament ben preparada. Me’l van recomanar perquè ho llegeix tot, està al dia de tot, des que va entrar a la Facultat. Però la majoria no són així, tendeixen més a «la cultura de l’impac-te». Una de les meves batalles quan vaig començar als Estats Units, amb vint-i-quatre anys, era fer temes de societat. Aleshores se’n feien pocs. Semblava que només s’ha-via de fer política, economia. I jo deia: «Hem de saber com viu la gent per arribar a enten-

dre la política exterior.» Ara és tot al contrari, només es parla de coses anecdòtiques per-què és més divertit. La informació no ha de ser especialment divertida; es pot fer entre-tinguda, però intentant que hi hagi un subs-trat d’importància en allò que s’explica. Estic parlant del telediari, no dels programes d’en-treteniment, que tenen un altre tractament. Els telediaris, si us hi fixeu, cada vegada es-tan més plens d’informacions que no els són pròpies, perquè no són importants. Són cu-rioses, entretingudes, però no són informa-cions pròpiament de telediari.

Fins a quin punt l’ús de la terminologia i les actituds «políticament correctes» aporten un plus de dificultat a l’hora d’informar i de ser informat?Molt, perquè preval la pressa, i la termino-logia i els esteorotips sorgeixen sense voler-ho. D’altra banda, l’espectador –perquè això passa sobretot a la televisió– també espera l’estereotip. Quan vaig obrir l’oficina de Televisió Espanyola a Moscou, la Unió

Soviètica per a la gent d’esquerres, la gent progressista, era una mica el mite. Vaig ar-ribar i allò era un desastre absolut. Un «ge-gant amb peus de fang». Per les primeres cròniques que vaig fer, molta gent em va dir de tot. S’esperaven una altra cosa. En el moment en què tens una certa credibilitat, diuen: «Si ho diu, deu ser que és així.» La credibilitat és una qüestió de temps. Per això és tan terrible que la televisió prescin-deixi de tota la gent amb experiència. És clar que s’ha de comptar amb la gent jove, però ningú no neix ensenyat i s’aprèn fent camí. Per resoldre el problema de la sanitat, que pot estar mal gestionada, no faries fora tots els metges i infermers de més de cin-quanta anys, oi? La informació és una cosa tan seriosa com pot ser-ho la sanitat. I tan sensible. Si tens més experiència és més difícil que caiguis en l’estereotipació del co-neixement, perquè tens aquell resort que et diu «compte!». Fa poc va haver-hi una ex-posició sobre grans obres de Dalí a Hong Kong, promocionada per una galeria. Eren

«Ara es treballa molt de pressa perquè la tecnologia ho permet i hi ha menys temps per confirmar, contrastar...»

ENTREVISTA: ROSA mARIA CALAF12

escultures de més de dos metres, algunes al carrer. Quaranta escultures de dos me-tres? De Dalí? Vaig trucar a la Fundació, a Figueres i, efectivament em van dir: «Amb això, compte!» Em sembla que va ser l’agència EFE que ho va transmetre. Què passava? Que tot era inspirat en l’obra de no sé què, la reproducció d’un dibuix de no sé qui... Francament tenia ben poc a veure amb Dalí. Si al cap tens un fons documen-tal, tires de fons; quan no tens fons, no pots tirar de res.

Ara que les tanquen, com es crea una corresponsalia? Com passa en totes les professions, siguis metge o xofer, primer has de tenir un perfil, en aquest cas, capacitat d’adaptació, curi-ositat, interès i, el que és fonamental, una preparació exhaustiva. Els joves es queden bocabadats quan els dius que durant molts anys, quan no hi havia Internet, tot t’ho ha-vies de fer tu. Això que ara cerques per In-

ternet tan sols clicant, abans havies d’anar a l’hemeroteca per trobar-ho, havies de par-lar amb molta gent i en una època en què no hi havia mòbil. El contacte personal era vital. Buscar les fonts, demanar suport als col·legues que feia més temps que hi eren, les universitats, els analistes, els informa-dors, aquelles xerrades d’hores i hores a la terrassa del club de corresponsals, o en un baret a la cantonada. Ara, com que tot s’ha de fer més de pressa, aprofitem lògicament la tecnologia, però sempre contrastant, in-sisteixo. Quan muntes una corresponsalia primerament tens una part estrictament lo-gística, tecnològica. Per exemple, a Pequín hem de potenciar l’oficina que hi ha amb vista als Jocs Olímpics. Hem de demanar permisos per rebre imatges, perquè a la Xi-na no és tan fàcil. Però també s’han de fer contactes, saber, si passa alguna cosa, a qui has de preguntar. I aquesta és la clau, en un periodista de redacció local i en un corresponsal. Problema afegit a les corres-

Ja que hi som...

Quan crea la seva xarxa de fonts i in­formadors en un país al qual acaba d’arribar, disposa d’acadèmics, d’in­vestigadors universitaris?Sí, d’universitats i d’aquests grups que n’hi ha molts en els països angloxasons, els think tanks, grups d’anàlisi i estudi.

No li preguntarem què és un periodista objectiu, perquè sabem que no exis­teix, però, què és un periodista ho-nest?El que treballa i s’esforça. El que sap que no és independent al cent per cent, perquè tots estem subjectes a un seguit de parà-metres culturals i empresarials, però que intenta que aquests límits interfereixin al mí-nim possible en la veritat.

Si hagués d’enviar una crònica des de Barcelona a un mitjà estranger quin tema de l’actualitat catalana triaria?Potser aquesta distància cada cop més ac-centuada entre els polítics i la gent del car-rer, entre l’agenda dels polítics i les neces-sitats del ciutadà.

ponsalies? La llengua, perquè evidentment no les parlem totes i trobar un bon traductor és molt difícil perquè no necessites només que et tradueixin el que et diuen, sinó el que no et diuen, els silencis, els matisos, el que han estat parlant aquí mentre paraves orella allà. Ha d’entendre el que tu vols i això és molt complicat entre cultures diferents. No és complicat a Alemanya, però sí a Laos. Un exemple: a Filipines, estàvem fent un reportatge sobre la gent que es crucifica durant la Setmana Santa. Hi havia un home que anava amb un raspall de pues de ferro fregant-se l’esquena, el mateix raspall de ferro que feia anar tothom, en un lloc que està infestat de sida. Jo li deia al càmera que tenia en aquell moment, que era filipí: «Segueix el raspall, que va passant d’una esquena a l’altra.» I ell anava fent primer l’un, després l’altre. I jo li deia: «No, no, que s’ha de veure que es freguen amb el mateix raspall.» I ell insistia: «Però, per què?» I jo li deia: «Per la sida.»; i ell: «I?».

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP14

La romanitat de l’EixampleIldefons Cerdà va dibuixar –sense saber-ho– la quadrí-cula sobre eixos que havien configurat els agrimensors romans dinou segles abans

5

La ciutat verdaBarcelona és una de les ciu-tats europees amb els car-rers més poblats d’arbres

2

Viatjar és un artIntervencions artístiques a parades del tramvia volen produir un moment de sorpresa i reflexió en els viatgers

3

Barcelona fora de camp

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP 1�

Tròpic a CollserolaEspècies vegetals exòtiques competeixen amb les autòctones en aquest indret

1

Testimonis d’un passat remotUn talús de roca viva, deixat al descobert arran d’unes obres d’urbanització, mostra l’evolució del subsòl barceloní durant el pa-leozoic, fa 500 milions d’anys

6

La salut del gòticRecerques universitàries desvelen l’estat de conservació de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi

4

La Barcelona literària, la ciutat industrial, la gastronòmica, l’olímpica, la turística, la sempre insatisfeta capital de Catalunya… De quantes maneres ens podem apropar a la inabas-table Barcelona? Lluny de fer un recorregut monotemàtic, avui us proposem que contempleu la ciutat des d’un altre punt de vista: Barcelona com a objecte de recerca i investigació. Sis investigadors de la UB –vinculats a àmbits que abasten des de l’arqueologia fins a la bio-logia vegetal– han fet de diversos aspectes de la ciutat objecte de la seva mirada científica. Aquest és, per tant, un relat multifocal, un retrat d’allò que sovint queda amagat, als mar-ges. Fora de camp, malgrat que ens fa l’efecte que potser n’hem copsat alguna essència.

Text:

Jordi HomsBibiana Bonmatí

Fotografies:

Marta Casellas

Barcelona fora de camp

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP16

Tròpic a Collserola

L’home ha antropitzat el paisatge des que va aparèixer a la Terra. Això, ja sigui fruit d’una voluntat expressa o fet de manera incons-cient, ha estat, és, i sembla que continuarà sent així. Per bé o per mal. Un exemple, certament poc conegut, el trobem ben a prop de la ciutat, a la serra de Coll-serola. Les investigacions i els treballs de Joan Carles Guix i Xavier Ruiz, del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia, dutes a terme l’any 2000, així ho demostren.

Parcs i Jardins de Barcelona (aquesta investigació es va fer conjuntament i en paral·lel a Barcelona i a Lisboa, i es va ar-ribar a les mateixes conclusions) acostumen a plantar a la ciutat espècies vegetals exòtiques,

procedents sovint de països tro-picals, que presenten caracte-rístiques d’adaptació, resistència i atractiu visual superiors a les espècies autòctones. Es tracta, fonamentalment, de palmeres, llorer asiàtic i encens d’Austràlia. El problema esdevé quan les aus que nien en medis naturals propers a aquestes zones urba-nes acudeixen a alimentar-se dels fruits d’aquestes espècies vegetals, ja que a la ciutat no pateixen l’encalç dels depreda-dors que els empaiten en el me-di natural, i poden alimentar-se lliurement sense pressions. I quan aquestes aus tornen als seus nius i regurgiten o defe-quen les llavors d’aquests fruits, es converteixen en involuntaris exportadors d’aquestes espèci-

es vegetals exòtiques, que a partir d’aleshores comencen a envair un medi natural que no és el seu. En paraules de Xavier Ruiz, «això produeix una “bana-lització” de l’entorn natural, ja que sovint aquestes espècies foranes tenen una elevada ca-pacitat invasora.»

Les plantes exòtiques i les nadiues competeixen entre si, no només pels seus potencials dis-seminadors de llavors –les aus–, sinó per l’espai, l’aigua, la llum i els nutrients. Aquesta «compe-tència ecològica» acaba produint canvis en la fauna local, i provo-cant l’aparició de nous paràsits.

«Per tant –conclou Ruiz– seria fonamental, per una banda, ges-tionar els boscos nadius eliminant o controlant les poblacions de

plantes exòtiques, i, per l’altra, convèncer els responsables de Parcs i Jardins de les ciutats per-què plantessin espècies autòcto-nes, com ara el llorer, l’alzina, l’olivera, el roure, el boix, etc.». D’altra banda, assenyala categò-ricament Xavier Ruiz, «estem abo-cats a un canvi ecològic.»

Espècies de plantes al·lòctones disseminades per aus a la serra de Collserola.

A la dreta: Palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). Família Arecaceae. Origen: Àsia (Índia, Xina, Japó)

A l’esquerra: Troana (Ligustrum lucidum). Família Oleaceae. Origen: Àsia (Xina i Japó)

«Les aus que nien en medis naturals propers a zones urbanes es conver-teixen en involuntaris exportadors d’espècies vegetals exòtiques»

Foto

: M. M

artín

Foto

: J. C

. Gui

x

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP 17

Ginkgo biloba. Un fòssil vivent amb fulles en forma de ventall que es pot trobar a la Via Augusta, entre els carrers Bosch i La Granada del Penedès.

Als carrers barcelonins hi ha més de 150.000 arbres, nombre que converteix Barcelona en una de les ciutats europees amb els carrers més poblats d’arbres. En un hipotètic rànquing per barris, Sant Martí és el que en té un nombre més alt als vials, con-cretament el 20,4 % dels de la ciutat. Pel que fa a les espècies, la que trobem més sovint en el conjunt de Barcelona és el Pla­tanus hispanica, més conegut com a plàtan: l’adaptació al cli-ma i la gran resistència a la con-taminació i als cops són les ra-ons per les quals n’hi ha més de 50.000 exemplars.

Per fer la descoberta d’aques-ta ciutat verda, disposem del lli-bre Els arbres dels carrers de

Barcelona (Edicions UB, 2007), que inclou il·lustracions de les 81 espècies més freqüents de les 120 que hi ha als carrers de Barcelona: entre elles l’arbre de foc (Grevillea robusta), nom que fa referència al color ataron-jat que adquireix en florir durant els mesos de maig i juny; el po-dem trobar al carrer de les Corts entre els carrers d’Eugeni d’Ors i de Taquígraf Martí. Un altre ar-bre curiós és la Chorisia spe­ciosa, originària d’Amèrica del Sud, amb un tronc peculiar en forma de gerro i recobert de punxes; també rep el nom d’ar­bre de la llana, pel borrissol que acompanya les granes quan s’alliberen. Una altra espècie particular és el Gingko biloba,

que els botànics defineixen com a fòssil vivent, ja que és l’única espècie supervivent d’una famí-lia que va existir fa més 200 mi-lions d’anys.

Els arbres dels carrers de Barcelona recull reproduccions a mida real, amb qualitat fotogràfi-ca i gran profunditat de camp, de les diferents espècies. A més, també permet d’observar en una sola imatge elements de l’arbre que de forma natural es veuen en èpoques de l’any molt diferents. És el cas del pollancre (Populus nigra), que floreix quan encara no té fulles. De pollancres, a Barcelona n’hi ha prop de 5.000 exemplars i en podem trobar, per exemple, al carrer de Bilbao entre Ramon Turró i Llull.

El llibre és obra de Jaume Llistosella, professor del Depar-tament de Biologia Vegetal de la UB i Antoni Sànchez-Cuxart, conservador de l’Herbari del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB. Té l’origen en l’obra L’herbari: ar­bres, arbusts i lianes (Edicions UB, 2004) dels mateixos autors. Un herbari es basa en la re-col·lecció de mostres de plantes per a la conservació i l’estudi, el sistema clàssic, però, té l’incon-venient que les mostres es dete-rioren amb el pas del temps i no se’n poden fer còpies. Amb la tècnica utilitzada en aquestes publicacions es reinventa aques-ta eina bàsica del botànic i es posa a l’abast del gran públic.

La ciutat verda

Chorisia speciosa. En destaca el tronc en forma de gerro, i es pot veure a l’avinguda del Paral·lel, entre els carrers Santa Madrona i Nou de la Rambla.

Platanus hispanica. Més conegut com a plàtan, el trobem a les principals vies de la ciutat, com ara a les Rambles.

Foto

: J. C

. Gui

x

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP18

Sovint s’associa la idea del viatge a llargs recorreguts per països llunyans, i entre totes les formes de viatge, el tren sempre ha man-tingut un poderós i suggerent atractiu. Viatjar mirant per la fi-nestra com transcorre el paisatge ha captivat la ment de milions de viatgers des de la invenció del ferrocarril. Agafar l’Orient Express o el Transiberià no és el mateix que muntar al Trambesòs, però la idea del grup d’art públic En plural, format pels professors de Belles Arts Albert Valera i Lluís Doñate, i de la professora de l’Escola del Treball Maria Josep Forcadell, era –si fa no fa– sem-blantment ambiciosa: «la creació d’un moment diferent», en parau-les de Valera, «de provocar una reflexió quotidiana.»

Ells han remodelat les para-des d’Espronceda, Sant Martí de Provençals i Besòs de la xar-xa Trambesòs, que coincideixen

Viatjar és un artamb el tram cobert de la Gran Via, sota el títol genèric En línia. Els artistes han dut a terme les seves intervencions –mitjançant textos, disseny, tipografies, di-buixos i mobiliari– destinades a un únic objectiu en cada espai. Segons Valera, «esperem sor-prendre i donar als usuaris la possibilitat d’uns instants de pen-sament o d’interrogació de ca-ràcter general.» Una frase curta en cada estació, com a fil con-ductor que convida a la reflexió del passatger, i una retolació vinculada a l’arquitectura. Al seu torn, els colors de les imatges i les tipografies de gran format caracteritzen les tres renovades estacions.

A Espronceda, el text diu: «Allò que és imaginari és una realitat.» Escrit en grans dimen-sions al mur de l’estació, i amb la finalitat d’associar una imatge a aquesta idea, es va aprofitar

l’impacte visual que produïa la llum en penetrar per l’obertura ovalada del sostre que marcava sobre el paviment els solsticis d’hivern i d’estiu. Valera consi-dera aquest fet com una manera d’entrar en «el món misteriós i

màgic de l’acció còsmica i l’efec-te que històricament ha tingut sobre l’imaginari humà.»

Seguint l’itinerari, a la parada de Sant Martí es va optar per la frase «El canvi és permanent», una altra paradoxa, que es va tractar a través d’imatges que giren al voltant del desenvolupa-ment del tramvia.

I a la parada de Besòs, unes siluetes de persones de dimen-sions reals identifiquen una nova paradoxa, amb la frase «Els si-lencis parlen.»

El grup En plural té una àm-plia experiència en intervencions artístiques en espais públics, atès que l’any 2005 ja va dur a terme un treball similar a la pa-rada del Trambaix a Cornellà Centre, i estan treballant des de l’any 1999 en el disseny d’un gran parc a Parets del Vallès. A hores d’ara elaboren un projecte relacionat amb el riu Besòs.

Andana de l’estació del Besós.

«Es vol sorprendre i donar a l’usuari del tramvia uns instants de pensament o d’interrogació»

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP 19

Els visitants de Santa Maria del Mar no saben que una esquer-da al sostre de la nau esquerra recorre la nau de punta a punta i que en algun punt arriba a tenir un desnivell de set centímetres. D’altra banda, a Santa Maria del Pi s’hi han detectat desarranja-ments en la coberta i en la volta.

Barcelona té un important patrimoni gòtic, de l’anomenat estil meridional, que cal preser-var i que és objecte d’estudis per determinar quin és l’estat dels monuments i poder fer una diagnosi de les actuacions que caldrà dur a terme en el futur.

El grup Patrimoni UB, que dirigeix Màrius Vendrell, profes-sor del Departament de Cris-tal·lografia, Mineralogia i Dipò-sits Minerals de la UB, coordina un projecte sobre Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi. Les fissures que s’observen a Santa Maria del Mar es podrien haver

La salut del gòticproduït durant la construcció. A la fi del 1379, el dia de Sant Es-teve, un incendi va cremar els cindris i les bastides d’aquesta església. Tal com indica Vendrell, possiblement aquest fet va fer bellugar una de les voltes, i va deixar aquesta empremta en forma d’esquerda. En tot cas, els primers resultats d’aquest projecte són més aviat tran-quil · litzadors sobre la salut d’aquestes edificacions gòti-ques. A Santa Maria del Pi, s’hi han detectat més problemes es-tructurals, encara que en apa-rença són menys evidents. Una de les curiositats sobre aquesta església té a veure amb la faça-na. Si l’observem des del carrer de Cardenal Casañas, situat a la dreta mirant l’entrada principal, podrem veure que està lleugera-ment inclinada cap endavant. Aquesta inclinació, per sort, no suposa cap perill.

En principi, tret d’algunes zones puntuals, tot fa pensar que les dues gaudeixen d’una salut relativament bona, tenint en compte l’antiguitat, totes du-es del segle xiv. Un dels secrets per a una bona conservació rau en la pedra utilitzada en la construcció que prové de l’an-tiga pedrera de Montjuïc que, com comenta Vendrell, ha sal-vat gran part del gòtic barceloní i molta part del modernisme gràcies a l’elevada resistència a la intempèrie.

El grup Patrimoni UB pot fer el diagnòstic d’una part d’aques-tes joies gòtiques aplicant la tec-nologia més avançada. L’objectiu és fer un estudi estructural com-plet dels edificis i conèixer quin va ser el procés constructiu per, així, determinar quin és l’estat d’aquests monuments i poder fer una diagnosi que determini les futures actuacions. En el projecte

hi participen professionals de di-versos camps, enginyers (UPC), historiadors (Veclus, s.l.), tècnics en electrònica (Elicsa), geotècnia (Batlle i Mascarreñas geoprojec-tes), etc.

Mirant l’església de Santa Maria del Pi des del carrer Cardenal Casañas s’observa la façana lleugerament inclinada cap endavant. Aquest defecte no comporta cap perill.

La detecció d’una esquerda que recorre de banda a banda la nau esquerra de Santa Maria del Mar va ser una de les raons per iniciar un estudi sobre l’estat de l’església.

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP20

El geni racional d’Ildefons Cerdà a l’hora de dissenyar l’Eixample va tenir un desconegut precedent clàssic: Roma. Efectivament, Cer-dà va dibuixar –sense saber-ho– la seva coneguda quadrícula so-bre els eixos del parcel·lari rural que havien configurat els eficaços agrimensors romans dinou segles abans. Carrers com ara el del Tor-rent de l’Olla, les dues travesseres (de les Corts i de Gràcia), el pas-seig de Gràcia, el carrer Major de Sarrià, el carrer de Sants o la Gran Via es van construir, moltíssims anys després, sobre les línies de demarcació del cadastre romà. Aquesta desconeguda pervivèn-cia va ser estudiada per l’arqueò-leg Josep M. Palet en la seva tesi Estudi territorial del Pla de Barcelona, dirigida pel catedràtic Josep M. Gurt.

Segons aquestes investigaci-ons, Barcino es va fundar just

després que August finalitzés la campanya contra els càntabres (19 aC), segurament per les matei-xes legions que van fundar Cesa-raugusta (Saragossa): la legió III Macedonica, la legió VI Victrix i la legió X Gemina, les mateixes que construeixen el conegut Pont del Diable a Martorell, punt clau en la configuració de la xarxa viària (la Via Augusta) que, venint de Ro-ma, unia les dues ciutats i verte-brava tot el territori.

Gurt sosté aquesta teoria ba-sant-se en les similituds de planifi-cació entre ambdues ciutats, fetes –segons ell– pels mateixos engi-nyers i agrimensors de l’exèrcit ro-mà. «Les modulacions de la planifi-cació són les mateixes –afirma– i reflecteixen una mentalitat clara-ment imperial: organitzen tot el ter-ritori. Planifiquen tant la ciutat com el camp, hectàrees senceres desti-nades a la producció agrícola.»

es veu obligat a integrar aquesta via diagonal, aleshores en ple funcionament, en la trama orto-gonal que projecta.

Una altra coincidència que mereix ser destacada és la mesu-ra de les illes de cases, molt sem-blants als mòduls agraris romans, les iuguera. Iuguerum ( jovada) és un rectangle format per 1 x 2 ac­tus, és a dir, la superfície que es considerava que podia llaurar un home amb un bou en un dia. Això equival actualment a unes dimen-sions de 70 × 35,5 m.

Tot i que encara no es coneix amb exactitud quins van ser els primers pobladors de la Barcino romana, Gurt sospita que no pot haver estat gaire diferent que Ce-saraugusta, la ciutat germana. És a dir, colons i veterans de les legi-ons. Però fins que no es trobi una evidència, això romandrà en el terreny de les hipòtesis.

La romanitat de l’EixampleLa parcel·lació romana a

Barcelona es fa seguint la topo-grafia del terreny (els recs, els ca-mins i els accidents naturals), i Cerdà, com a bon enginyer, abans de planificar el seu Eixample, tam-bé duu a terme una exhaustiva topografia, i reflecteix –inconsci-entment; cal insistir que Cerdà això no va saber-ho mai, ja que si ho hagués sabut, és possible que hagués projectat de manera con-dicionada– pervivències de l’èpo-ca romana. Gurt parla d’elements fòssils, que –a mitjan segle xix– encara funcionen a la ciutat. Per exemple, la carretera de Ribes (avui un curt passatge al carrer d’Alí Bei, entre els carrers de Ro-ger de Flor i de Nàpols), era en realitat una resta de l’antiga Via Augusta que provenia del nord i entrava a Barcino, i que en l’època de Cerdà era el camí que unia la ciutat amb la vila d’Horta. Cerdà

A la dreta, reconstrucció d’alguns dels eixos del cadastre romà. Observem que alguns es corresponen amb vies i carrers actuals, com ara la travessera de Gràcia i la travessera de les Corts (1), Torrent de l’Olla (2) o Major de Sarrià (3).

A baix, vista aèria de la trama actual de l’Eixample.

1

2

3

REPORTATgE: BARCELONA FORA DE CAmP 21

L’equip del Departament de Ge-odinàmica i Geofísica de la Fa-cultat de Geologia que coordina el professor Francesc Sàbat va rebre l’encàrrec de dur a terme un estudi geològic dels turons de Barcelona per part de l’em-presa encarregada de construir la línia 12 del metro. Van poder elaborar un mapa complet grà-cies a la gran quantitat de dades recollides durant més de cin-quanta anys en un gran nombre d’afloraments geològics (fruit d’estudis d’enginyeria previs, de la construcció d’edificis, etc.).

En aquest context, la prima-vera de 2006 va quedar al des-cobert un talús a l’avinguda de la República Argentina (baixant des de Vallcarca, a mà dreta) arran d’unes obres d’urbanització. Aquest aflorament va ser estudi-at per l’equip del professor Sàbat i, posteriorment –en col·laboració

amb l’Ajuntament– divulgat mit-jançant uns plafons didàctics.

Aquest talús de roca viva –tot i que n’hi ha d’altres a la ciutat, cap presenta unes característi-ques com les d’aquest– fa uns deu metres d’amplada i quatre d’altura, mostra l’evolució del subsòl barceloní durant l’època paleozoica, és a dir, en el perío-de de fa entre 500 i 300 milions d’anys, i ha permès conèixer l’evolució del subsòl de la ciutat. En l’aflorament es poden obser-var, essencialment, substrats antics, característics de la part més alta de la ciutat, com ara el turó del Putxet i la serra de Collserola, i roques paleozoi-ques: calcàries ocres devonia-nes a l’oest, és a dir, a la dreta del talús (400 milions d’anys d’antiguitat), en contacte amb pissarres fosques del silurià, a l’esquerra (440 milions d’anys

d’antiguitat). Aquests materials estan separats per una zona de fractura, en què afloren materi-als deformats de colors vermells i grisencs. També hi ha una re-presentació de roques joves, del terciari (25 milions d’anys), prò-pies de l’època en què es va formar el pla barceloní.

El talús s’inserirà en una zo-na verda que forma part d’una millora inclosa al Pla municipal d’habitatge. Aquest programa inclou la promoció de 42 habi-tatges.

L’objectiu de l’equip del profes-sor Sàbat és, d’una banda, vet-llar per la preservació d’aquest patrimoni geològic per part de les administracions i, de l’altra, la divulgació d’aquest patrimoni entre la ciutadania, tot integrant els afloraments geològics en el paisatge urbà i explicant-ne el significat.

Testimonis d’un passat remot

«Els talussos de roca viva han permès de conèixer l’evolució del subsòl de la ciutat»

A l’esquerra, talús de roca viva al carrer de la Farigola. A la dreta, plafó explicatiu al talús de l’avinguda de la República Argentina.

1

2

3

DIàLEgS: LA INCògNITA DE LES mATEmàTIQUES22

Els alumnes que han fet enguany les proves d’accés a la universitat han obtingut una mitjana de 4,7 en l’examen de matemàtiques, la nota més baixa comparada amb la resta d’assignatures de les quals s’examinaven. Aquest suspens reforça la idea comuna que les matemàtiques són la bête noire de molts estudiants. Però també representen una disciplina atractiva que desperta vocacions i crea espais de creativitat i llibertat intel·lectuals. «Les matemàtiques no només tenen la veritat, sinó la bellesa suprema» deia el filòsof Bertrand Russell. Són la base de la gran societat tecnològica en què vivim, i tenen un llenguatge propi i diferent que és part de la ciència i la cultura des de l’origen de les societats humanes. Però, són real-ment tan difícils, les matemàtiques? Quina és la imatge social del matemàtic? Ens ensenyen bé les matemàtiques a l’escola? Totes aquestes preguntes afloren de tant en tant en els mitjans de comu-nicació. més enllà de l’actualitat més immediata, en aquest diàleg, tres matemàtics reflexionen sobre el món d’aquesta disciplina i el paper que assumeix en la cultura i en la vida quotidianes.

Professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, centra l’activitat investigadora en l’estudi, l’ensenyament i la recerca en lògica algebraica i història de la matemàtica. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Barcelona, del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC) i professor honoris causa de la Fa-cultat de Matemàtiques i Estadísti-ca de la UPC. És autor de diverses publicacions de caràcter divulgatiu sobre el món de les matemàtiques, com ara els títols Axiomes alterna­tius de la teoria axiomàtica de con­junt (Premi Ferran Sunyer i Balaguer, 1992) o la novel·la Damunt les es­patlles dels gegants (Premi de Lite-ratura Científica FCRI, 1998).

Josep Pla Carrera (Sant Feliu de Guíxols, 1942)

Pilar Bayer Isant, Josep Pla Carrera i Anton Aubanell Pou

Catedràtica d’Àlgebra de la UB des del 1982. Especialista en te-oria de nombres, les seves publi-cacions versen sobre funcions zeta, la teoria de Galois, les equa-cions diofàntiques, corbes el·lípti-ques i corbes de Shimura. Ha dirigit deu tesis doctorals i ha es-tat investigadora principal de nombrosos projectes de recerca. És acadèmica de la Reial Acadè-mia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Medalla Nar-cís Monturiol (1998) al mèrit cien-tífic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, va ser nomenada Professora Emmy-Noether per la Universitat Georg August de Go-tinga (2004).

Pilar Bayer Isant (Barcelona, 1946)

La incògnita de les matemàtiques

Text:

Rosa Martínez

Fotografies:

Josep Maria Rué

DIàLEgS: LA INCògNITA DE LES mATEmàTIQUES 2�

Són difícils, les matemàtiques?

Pilar Bayer: Les matemàtiques són difícils, certament, però jo no tinc la percepció que l’aprenentatge presenti dificultats insuperables perquè treballo amb estudiants de la Facul-tat de Matemàtiques i a ells els agraden. So-vint em pregunto: «Per què la societat en té aquesta percepció tan negativa?» El profes-sorat de matemàtiques de secundària està fent molt bona feina, però, per tal que l’ense-nyament de les matemàtiques millori a casa nostra cal, també, augmentar-ne l’apreciació social i afavorir-ne les condicions d’estudi. Per aprendre matemàtiques no n’hi ha prou amb les hores de docència, ja que l’experi-ència matemàtica no s’adquireix a través d’una altra persona. Quan els alumnes tornen a casa seva després de les classes, necessi-ten temps i silenci per estudiar. Sovint, però, és difícil que treballin en ambients escaients

que els permetin madurar uns coneixements mig adquirits. Les matemàtiques que s’ense-nyen a l’escola, a l’institut o a la universitat s’han d’acompanyar d’un treball individual.

Josep Pla: Jo distingiria entre les dificultats de les matemàtiques, i el fet que molts estudi-ants que són bons en matemàtiques no aca-bin fent la llicenciatura. Al final, trien altres ensenyaments (Periodisme, Enginyeria, etc.). De fet, no sé si és que les matemàtiques són difícils d’entendre, o és que no sabem «ven-dre» als alumnes més motivats que les mate-màtiques són una professió digna. Potser no tenen un perfil laboral tan rellevant com altres professions, ni sous elevats, però sí que val la pena estudiar-les. I això és el que no sabem fer arribar a l’alumnat, a la societat. Els pares amb fills amb capacitat per a les matemàti-ques demanen preocupats: «I no seria millor que fes alguna enginyeria?». Sembla que un

Pilar Bayer Isant, Josep Pla Carrera i Anton Aubanell Pou

La incògnita de les matemàtiques

Professor associat de Didàctica de les Matemàtiques a la Facultat de Matemàtiques de la UB i catedràtic de Matemàtiques a l’IES Sa Palo-mera de Blanes. Del 1977 al 1982, després de llicenciar-se a la UB, va impartir classes d’equacions dife-rencials i de càlcul numèric a la Fa-cultat de Matemàtiques. És expert en materials manipulatius i activitats experimentals aplicades a l’educa-ció matemàtica, coautor del llibre Eines bàsiques de càlcul numèric, editat pel Servei de Publicacions de la UAB i premiat amb un dels guar-dons de l’European Science Teac-hing Awards 2003 en el marc de la Setmana Europea de la Ciència per l’experiència didàctica Geometria amb bombolles de sabó.

Anton Aubanell Pou (Malgrat de Mar, 1954)

Anton Aubanell:

«Cal disposar de temps per fer problemes assaborint-ne tot l’encant»

DIàLEgS: LA INCògNITA DE LES mATEmàTIQUES24

El llenguatge formal

PB: Valdria la pena que la població cone-gués el llenguatge matemàtic elemental. És una qüestió d’orientació de l’aprenentatge. També seria interessant conèixer el llenguat-ge de la música: ser capaços de llegir parti-tures. Els llibres de divulgació científica i al-guns articles de premsa serien molt més entenedors si s’acompanyessin de fórmules matemàtiques (la qual cosa, ara com ara, està gairebé prohibida en el món editorial). La gent formada hauria de ser capaç de lle-gir i comprendre fórmules senzilles. L’avenç de les matemàtiques es deu en bona part a intents de resolució de problemes concrets, del dia a dia. El seu llenguatge no és aliè al món que ens envolta. Trobem fàcilment exemples en la vida quotidiana que condu-eixen a la noció de límit, d’integral, de deriva­da, etc.

JP: Si un nen vol cantar, li ensenyen el mínim de solfeig. I si vol pintar, fa classes per perfeccionar la tècnica. La matemàtica no és gaire diferent de tot això. Pots tenir dots na-turals, una certa predisposició, però si no vas a l’escola, l’esforç és inútil. Has de fer «dits» amb les matemàtiques, «anar a estu-di», una expressió que s’ha perdut. Tant és

que estudiïs molt a classe si finalment tu ma-teix no arribes a assolir aquest coneixement com a cosa individual. Això és el que passa amb els esportistes, però els matemàtics no som mediàtics. I un noi o una noia, amb una mica d’aptitud per a les matemàtiques, si dediqués a fer matemàtiques les hores que Fernando Alonso dedica a entrenar-se, arri-baria a ser un bon matemàtic. La geometria és un bon camí intuïtiu per apropar-se al for-malisme matemàtic, però l’hem foragitada dels plans d’estudis. És bo veure un teore-ma, un resultat, abans de demostrar-lo, i la geometria dóna un suport físic formal abans de l’abstracció de l’àlgebra.

AA: El llenguatge formal avui té menys presència en l’educació secundària que temps enrere. En pro de la funcionalitat, de vegades, hem sacrificat aspectes impor-tants. A secundària, sovint s’ha dit que «el que fem a classe ha d’estar contextualitzat o ser d’aplicació immediata». Això és veritat però no hauria d’excloure altres aspectes genuïns de la matemàtica. És com fixar-nos tan sols en el prêt-à-porter i oblidar-nos de l’alta costura. Podem anar «picotejant» apli-cacions en vols curts però no hem d’oblidar que les matemàtiques són una àliga que vo-la alt i que té una amplíssima visió de camp

enginyer és algú a la societat, però en canvi, en la percepció de l’imaginari col·lectiu, un matemàtic és com si fos fum. No fa ponts, no escriu obres literàries, no pinta quadres. Qui-na és realment la feina d’un matemàtic?

Anton Aubanell: És cert que les matemà-tiques tenen fama de difícils entre l’alum-nat. Quan s’inicia el curs i els mitjans de comunicació pregunten als nois i noies per l’assignatura que més els costa, la respos-ta sol ser «matemàtiques!». Però l’experi-ència real de les aules és ben diferent: els alumnes poden divertir-se molt fent mate-màtiques! És una matèria que requereix abstracció i a la qual cal dedicar-hi temps, paciència, sensibilitat. Igual que, per exem-ple, tocar el piano. Cal disposar de temps per fer problemes assaborint-ne tot l’en-cant. Sense temps, de vegades, responem a preguntes que l’alumne encara no s’ha plantejat o caiem en esquemes repetitius i mecànics, i aquesta no és la millor recepta perquè les matemàtiques agradin als estu-diants de secundària. Pot fer-se un bon servei a l’educació matemàtica escolar des de fora de l’escola, des de la societat i els mitjans de comunicació mostrant una imat-ge diferent de les matemàtiques. I aquest ajut extern no sempre el tenim.

La UB inaugura el curs amb matemàtiquesLa catedràtica Pilar Bayer impartirà el 3 d’octubre la lliçó inaugural durant l’acte oficial d’inici de curs de la UB. El tema de la lliçó precisament serà la ciència mate-màtica, sota el títol «Ensenyar matemàti-ques, aprendre matemàtiques: variacions sobre un tema de Felix Klein.»

DIàLEgS: LA INCògNITA DE LES mATEmàTIQUES 2�

a través del seu poder per construir models generals, per bastir raonaments i per ex-pressar-se amb precisió i rigor.

Com estructuren la ment

PB: D’entrada, una persona que es dedi-ca a les matemàtiques no està més prepa-rada que la resta de persones per fer front als problemes de la vida quotidiana. Els pro-blemes de la vida i, sovint, els de les altres ciències, són més difícils de resoldre que els problemes matemàtics. Es pot dir que les matemàtiques només tracten la resolució de les qüestions més senzilles. Per estudiar un problema pràctic des d’un punt de vista ma-temàtic cal fer-ne un model que el simplifiqui. Cal diferenciar entre el que és important i el que és secundari. Cal prioritzar i assignar un pes a cadascuna de les moltes variables que hi intervenen. Cal aprendre que les solucions no solen ser úniques, que pot fins i tot no haver-n’hi, però que es poden optimitzar, o aproximar, segons el cas. Les matemàtiques són molt formatives perquè ens mostren les nostres limitacions i fan palesos els nostres errors. Els matemàtics aprenen a equivocar-se: l’elecció d’un model pot no ser encerta-da, pot no aplicar-se bé, es poden haver fet

errors de càlcul. Però les matemàtiques en-senyen, també, que tots els errors a la llarga es corregeixen si s’hi treballa prou. Quan veig persones que actuen com si no s’equi-voquessin mai, penso que els hauria anat bé fer una mica de matemàtiques.

JP: El meu pare volia que jo fes Física, per a ell era la ciència més completa. Però jo volia fer Matemàtiques. Em va dir: «Bé, però no et serviran per resoldre cap problema de la vida». Per al pare, quan calia resoldre pro-blemes complexos amb moltes variables, la lògica matemàtica no era la resposta més idònia. La realitat de la vida no la pots mode-litzar, i potser la física et donava una visió més àmplia dels fenòmens que provenen de situacions externes, però les matemàtiques estructuren el cervell d’una manera fantàsti-ca, i t’ajuden a resoldre situacions de la vida real amb una clarividència que trobes a faltar en altres coneixements.

AA: Les matemàtiques aporten molts elements en la formació del pensament: ordre, cura per l’argumentació, gust pel rigor, enteniment amb la representació simbòlica, capacitat d’aprendre de situa-cions d’errors. Poques disciplines edu-quen tan bé l’atenció i la tenacitat de

l’alumnat. Si eliminéssim les matemàtiques del currículum dels estudiants, es perdria un espai importantíssim en la seva forma-ció, i valors que no poden aportar altres disciplines. Ens mancaria una eina impres-cindible per a altres ciències. No són cap espai rígid, tancat. Representen un lloc de creativitat, invenció, imaginació, un espai de llibertat: mai no s’és tan lliure com quan s’està resolent un problema i es pot pro-var-ho tot. I això és ben bonic.”

Sense matemàtiques no hi ha ciència

PB: Les matemàtiques proporcionen unes ulleres per mirar la natura. El seu paper és in-discutible en el progrés de la ciència. Però els seus èxits només són apreciables per una part de la societat quan es tradueixen en avenços tècnics. El que hi ha primerament és un raona-ment abstracte, després es passa a la com-prensió de fenòmens i, finalment, a un resultat aplicable. Però quan gaudim d’un avenç tècnic, aleshores ja ens tornem a oblidar de l’aportació inicial de les matemàtiques. Donem per fet que ens podem comunicar per mòbil de manera segura, per exemple, però no reflexionem so-bre les bases científiques i tecnològiques que

DIàLEgS: LA INCògNITA DE LES mATEmàTIQUES26

ho fan possible. Quan els estris funcionen, les matemàtiques es tornen invisibles. En el millor dels casos, els usuaris es fixen en la part infor-màtica. Qui es podria imaginar un dia sense matemàtiques? No funcionaria res!

JP: Com deia la Pilar: «Per què volen els avions?» Res no funcionaria sense les matemà-tiques. Els avions no volarien pas, però un cop ho fan, ens oblidem del paper de les matemà-tiques. I si algú mira d’explicar-nos-ho, el que fa és parlar-nos de la part mecànica i no pas de la part matemàtica. Jo proposaria dos minuts diaris de reflexió sobre el valor de les matemà-tiques. L’altre dia, per exemple, en una llibreria vaig fullejar un llibre força voluminós que tracta-va de la civilització occidental. No hi havia cap referència a les matemàtiques. Ni Gauss, ni Fermat, ni cap matemàtic rellevant. Qui llegeixi aquest llibre, pensarà que la civilització occi-dental no ha passat pel món de les matemàti-ques? El vaig deixar a la botiga, el llibre.

AA: Sense les matemàtiques, el mètode científic probablement no passaria de la mera observació a la construcció de teo-ries, ni de les teories a les aplicacions. Podria haver-hi observació de fenòmens i certa inducció, però difícilment hi hauria ciència. Per fer ciència, cal aplicar tècni-

ques quantitatives, processos de càlcul i control d’errors, tècniques estadístiques, etc. La ciència no podria abordar determi-nats conceptes sense usar models mate-màtics i el seu llenguatge simbòlic. Fins i tot, als instituts de secundària, a vegades, els professors de física ens avisen: «Els alumnes no saben fer tal cosa perquè els falten les eines matemàtiques!». El rigor lògic també ajuda a fer volar altres matè-ries sobre les ales de les matemàtiques.

A la vida quotidiana

PB: Hi ha un àmbit en especial que ha co-negut darrerament avenços espectaculars amb base matemàtica: la biomedicina. Mèto-des de diagnosi, de tractament i d’intervenci-ons quirúrgiques han experimentat un canvi espectacular els darrers anys, i tot això és un reflex de la integració de descobertes cientí-fiques i tecnològiques. Avui, es fan interven-cions quirúrgiques en què s’utilitzen sistemes de visió per ordinador, amb projeccions en 3D, que permeten veure la textura del teixits. Gràcies a molts anys d’estudis geomètrics podem tenir aquestes imatges tan nítides. Tota la tècnica digital es basa en processos numèrics de codificació i descodificació. Els

ordinadors només treballen amb codis numè-rics. Un partit de futbol o una òpera transme-sa per televisió digital és una successió de zeros i uns, convenientment tractada.

JP: Les matemàtiques es troben fins i tot de manera inesperada. Pensem en la geome-tria projectiva. Al principi, era un model d’in-terpretació de la realitat que van descobrir els pintors i no pas els matemàtics. Va sorgir de la necessitat de representar una realitat de tres dimensions en un pla. Però aquest canvi en la tècnica pictòrica té, de fet, un llenguatge matemàtic. És a dir, per poder expressar el canvi, hem de passar pel camí de les mate-màtiques. Nosaltres som discursius, no intu-ïtius. El cervell no coneix les coses de cop i volta, sinó de manera progressiva. Avancem amb l’error, després d’equivocar-nos, i aquest procés discursiu pel qual avancem també té una part de llenguatge matemàtic.

AA: Les matemàtiques són tan fona-mentals que sovint es fan invisibles. És la paradoxa de la rellevància. Les coses més importants no les veu l’usuari. Els fonaments de les cases estan ocults sota terra. Una feina important dels matemà-tics i de la societat seria intentar fer emer-gir les matemàtiques que hi ha a l’arrel de

DIàLEgS: LA INCògNITA DE LES mATEmàTIQUES 27

tot. Si poséssim de manifest aquest fet, animaríem més els joves a treballar amb la matemàtica i faríem apostes de futur més ambicioses.

Jocs i càlculs

PB: Quan entres a reflexionar dins el món matemàtic, és un goig. Pensem-ho: les ma-temàtiques són difícils, no estan ben consi-derades i no tenen prestigi social, però a la Facultat sempre tenim alumnes! Els matemà-tics formen part dels professionals més feli-ços que conec. Sempre intenten estudiar, treballar en la seva feina, comprendre, treure hores d’on sigui. Poder treballar és la satis-facció màxima. L’alumnat s’ho passa bé, però d’una manera reflexiva. El perill de les matemàtiques, si es prenen seriosament, és que són extremadament divertides. T’hi que-des atrapada i tens la sensació que estàs en un altre món. Són difícils perquè les matemà-tiques s’han de fer en aquest món, que és un món on, precisament, la majoria de la gent es dedica a una altra cosa.

JP: Per a qui no li agraden les matemàti-ques, fer càlculs és un turment. Però si t’atrapen, les matemàtiques no et deixen es-

capar. És com fer una feina que t’agrada, sempre hi trobes el sentit de la gratificació. Quan resols un problema, assoleixes una gran satisfacció personal. Però a la vida do-cent, si el professor no és prou hàbil per plantejar problemes i situacions atractives, l’alumnat es perd. És una disciplina que té una part solitària però la dimensió col·lectiva la veus en els grups d’estudiants que treba-llen en equip per resoldre problemes.

AA: El joc pot ser molt seriós en matemà-tiques. Les fronteres entre joc i raonament lògic o resolució de problemes són difoses en segons quins nivells. En el joc hi ha repte, lògica, intuïció i satisfacció pels objectius assolits. Aquests ingredients també hi són en el treball matemàtic. Les matemàtiques poden fer gaudir del repte i del goig intel-lectual d’aprendre, d’entendre, de resoldre. Si aconseguíssim que l’alumnat de secun-dària tingués el seu moment de glòria mate-màtica, resolent un problema, un trenca-closques, un enigma geomètric, un quadrat màgic, etc., la visió que tindria de les mate-màtiques canviaria per a tota la vida. Aquí rau el problema de la imatge social de les matemàtiques. Moltes persones mai no han gaudit d’aquest minut de glòria i del goig de dir: «Ho he entès, ho he resolt!»

Josep Pla:

«Les matemàtiques estructuren el cervell d’una manera fantàstica i t’ajuden a resoldre situacions de la vida real»

Foto cedida per la Facultat de Matemàtiques.

DIàLEgS: LA INCògNITA DE LES mATEmàTIQUES28

De l’art i la bellesa

PB: La recerca de la bellesa en matemà-tiques és una constant en el decurs de la seva història. Certes veritats matemàtiques han estat intuïdes per qüestions estètiques. La recerca de la bellesa afecta no solament les descobertes matemàtiques sinó també les demostracions. Les demostracions d’un teorema, o una teoria, poden ser substituï-des per altres únicament i exclusivament per raons estètiques.

JP: La matemàtica té una part estètica i artística. És una expressió de bellesa. «Fins que no la veus bonica, no és certa», deia Poincaré. Quan allò et convenç que has tro-bat la solució, és quan t’adones que és bo-nica. Una fórmula pot tenir un valor estètic, i això fa que de vegades, quan estàs treba-llant, pensis: «La solució no és bonica, no vaig pel bon camí.»

AA: «Àlgebra és poesia», deia Novalis. Paul Valéry, el poeta, va deixar durant un temps la poesia per dedicar-se a les ma-temàtiques. Hi ha grans dosis de mate-

màtiques a l’arquitectura, l’escultura, la música, totes les arts. Cada cultura gene-ra els propis objectes matemàtics que l’ajuden a configurar el seu art. Pensem en la proporció àuria, la raó cordovesa, els mosaics de l’Alhambra…

El futur

PB: En el futur, les ciències estaran encara més connectades entre si. Voldria viure aquest moment de diàleg profund, entenedor i enri-quidor de les matemàtiques amb la resta de les ciències. Tenir, per exemple, una visió ma-temàtica del funcionament de la vida.

JP: Som el que som perquè podem inter-rogar-nos, conèixer, avançar en el que sa-bem, millorar com a persones. No cal saber-ho tot, ni de tot, però les matemàtiques ens exigeixen una concentració quasi monàstica, un espai de reflexió, i ens proporcionen una sèrie de valors que caldria conservar.

AA: L’educació escolar en matemàti-ques hauria de reforçar-se per poder-se

portar a terme de manera més serena, genuïna i contextualitzada. Si les mate-màtiques són un motor de la ciència, hem de procurar que sigui un motor potent, conegut i estimat pels ciutadans. Hem d’intentar que la imatge social de les ma-temàtiques sigui l’adequada. Ens hi ju-guem coses molt importants.

Pilar Bayer:

«El perill de les matemàtiques, si es prenen seriosament, és que són extremadament divertides»

�0 NOTíCIES

Medicina i Psicologia, les titulacions amb més demanda

Enguany hi ha hagut més de 14.000 estudiants que han sol-licitat accedir a la Universitat de Barcelona, però únicament han estat assignats 11.227, a diferen-cia del darrer any, en què van ingressar-hi 10.972 alumnes. La UB és l’única universitat catalana que es manté estable pel que fa al nombre de preinscripcions, fins i tot presenta un lleuger in-crement. El total d’estudiants preinscrits en aquest curs 2007-2008 a les universitats d’arreu de Catalunya ha estat de 42.679.

Aquest és el primer any en què alumnes que han cursat el batxillerat en marcs acadèmics

europeus no han hagut de fer les proves d’accés a la universitat (PAU), d’acord amb una Llei orgà-nica del Ministeri d’Educació i Ci-ència publicada el passat mes de maig. Els dos estudiants que han arribat a la UB a través d’aquest sistema, amb millor nota –9,99–, han triat en primera opció els es-tudis de Medicina. D’altra banda, els dos alumnes que han accedit segons el sistema ordinari vigent a l’Estat espanyol han accedit a Filologia Hispànica, amb un 9,67, i a Medicina, amb un 9,64. En canvi, l’any passat, els dos estu-diants que van ingressar a la UB amb la nota més alta (també su-perior a 9) van triar ensenyaments de Filologia Catalana i Llengua i Cultura Romànica. Pel que fa a l’any 2006, 72 notes de tall de PAU han disminuït, 115 han aug-mentat i 200 s’han mantingut.

D’acord amb les xifres, la titu-lació de Medicina ha estat la que ha presentat més demanda, amb un total de 1.588 estudiants que van sol·licitar-la en primera prefe-rència, tot i que finalment hi ha

Els estudiants que han arribat a la UB amb millor nota han triat els estudis de Medicina

Més de 3.500 preinscrits als 88 màsters oficials de la UBAquest curs s’ofereixen 88 màsters oficials, en què, a hores d’ara, ja hi ha més de 3.000 estudiants preinscrits. Es tracta de màsters que ja segueixen els nous models de Bolonya i que poden ser professionalitzadors, de recerca avançada i/o mixtos.

hagut 260 assignacions totals (nombre que inclou els que havien demanat aquesta titulació en pri-mera o segona opció). En el cas de Psicologia, la segona titulació que ha tingut més demanda, 935 estudiants sol·licitaven accedir-hi i les assignacions han estat 622. El món de l’empresa també ha despertat gran interès i així ho re-flecteixen les dades: Administra-ció i Direcció d’Empreses ha estat la tercera titulació que ha presen-tat més demanda (659 sol·licitants i 563 alumnes assignats), seguida de Ciències Empresarials (654 sol·licitants en primera opció i 898 alumnes assignats).

Aquest és el primer any en què alumnes que han cursat el batxillerat en els marcs acadèmics europeus no han hagut de fer les PAU

més de 14.000 estu-diants han sol·licitat accedir a la UB, l’úni-ca universitat que es manté estable pel que fa al nombre de preinscripcions, fins i tot amb un lleuger increment. Els futurs universita-ris han optat per les titulacions de medici-na i Psicologia en pri-mer lloc.

Text i fotografia:

Marta Casellas

D’altra banda, Mestre d’Edu- cació Infantil ha ocupat el cin-què lloc de la llista, amb 619 estudiants que optaven per aquesta diplomatura i 146 es-tudiants que finalment han po-gut accedir-hi.

Estudiants universitàries a la biblioteca de la Facultat de Medicina

NOTíCIES �1

Farmàcia:50 anys d’història a la zona universitàriaEl mes d’octubre es commemo-ra el cinquantè aniversari de l’ini-ci de l’activitat docent a l’actual Facultat de Farmàcia, el primer edifici universitari construït a la zona universitària del campus de Diagonal. La Facultat de Far-màcia de la UB –l’únic centre universitari de Catalunya on s’estudia la llicenciatura– va ini-ciar les primeres classes a la UB el 1845, a l’edifici universitari de l’antic convent del Carme. Du-rant el curs 1874-1875, la Facul-tat s’instal·la a l’ala dreta del Pati de Ciències, a l’Edifici His-tòric de Plaça Universitat. Durant la postguerra, hi ha una profun-da reorganització de la universi-tat espanyola promoguda per la nova Llei d’ordenació de la uni-versitat espanyola (1943), amb la creació del concepte de ciutat o zona universitària, i en particu-lar, amb el Decret sobre ordena-ció de la Facultat de Farmàcia (1944). El paper dels col·legis majors universitaris, amb funci-ons educatives paral·leles als estudis a la Facultat, començarà a ser cabdal en l’organització de la vida universitària al país.

Edifici propi, nou campusEl nombre creixent d’alumnes i les exigències de la docència i les pràctiques obliguen a buscar un edifici propi per a la Facultat. La història d’aquest edifici, que s’ubicarà en un solar de 8.224 m2 de l’antiga Riera Blanca a Pedralbes, marca els orígens de la zona universitària de Bar-celona com a gran projecte ur-banístic de la ciutat. El Pla d’or-denació urbanística de l’actual avinguda Diagonal, força contro-vertit per a molts tècnics, trans-formarà la part alta d’aquesta artèria del traçat urbanístic de la ciutat en un entorn universitari. Inicialment, en l’espai de Riera

Blanca es pretén construir-hi el Col·legi Major Universitari Sant Raimon de Penyafort i cobrir la demanda d’estudiants, però una sèrie de decisions ministe-rials canvien el seu destí: final-ment, esdevindrà la seu de la Facultat de Farmàcia. El paper de la Junta d’Obres de la UB (JOUB), creada el 1950, va ser clau en tot el procés de trans-formació de l’àrea de Pedralbes. Al final de l’any 1957, després d’un llarg procés, l’edifici de la Facultat estava pràcticament enllestit. L’obra tenia una super-fície en planta de 2.298 m2 i destacava l’entrada porticada del disseny del Col·legi Major. Posteriorment, al davant de la Facultat s’hi van edificar dos

col·legis majors masculins: Fra Junípero Serra i Sant Raimon de Penyafort, que van impedir la sortida directa de Farmàcia a l’avinguda Diagonal, tot un cas excepcional en la nova zona uni-versitària.

La Facultat, avuiFarmàcia té com a logo identifi-catiu «la porta de Gaudí» –porta de l’antiga finca Güell–, tot un símbol de l’obertura de la Facul-tat cap al conjunt de la societat. A la Facultat s’imparteixen els en-senyaments de Farmàcia, Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments, que va ser un ensenyament pioner el curs 2001-2002 en el procés d’adaptació a l’espai europeu

d’educació superior. L’oferta for-mativa es completa amb els es-tudis de doctorat (sis progra-mes, quatre dels quals tenen la menció de qualitat del MEC), la titulació d’especialista en Far-màcia Industrial i Galènica, els màsters propis i la implantació dels nous programes oficials de postgrau amb els màsters oficials corresponents. Tal com explica el degà Antoni Díez- Noguera: «Ara tenim el repte d’adaptar les noves titulacions al mapa de l’espai europeu d’edu-cació superior per apropar els continguts de la llicenciatura a la realitat del món professional del farmacèutic.» En la línia d’ade-quar-se al perfil d’exigències de la societat als nous llicenciats, la Facultat ha impulsat diversos canvis en els plans d’estudis. Una altra novetat és la creació el 2004 de les unitats de coordina-ció docent (UCD) d’estades en pràctiques tutelades, que coin-cideixen bàsicament amb les regions sanitàries catalanes. Les estades es consideren una acti-vitat pràctica per aplicar els co-neixements adquirits pels estu-diants i assolir la màxima com-petència professional en l’àmbit farmacèutic. El 1998 també va crear-se la Unitat de Laboratoris Docents (ULD) per tal de centra-litzar i potenciar l’aplicació de criteris de qualitat en el funcio-nament dels laboratoris docents de la Facultat. En clau de futur, el pla més ambiciós de la Facul-tat de Farmàcia és el trasllat a un nou edifici en uns espais si-tuats davant del Parc Científic de Barcelona. «El nou edifici –comenta el degà Antoni Díez-Noguera– haurà de donar res-posta a les exigències de la docència i la recerca del futur, i estarà ubicat en un entorn estra-tègic que permetrà aprofitar les sinergies amb el PCB i el món de la indústria farmacèutica.»

El programa de l’acte acadèmic commemoratiu de l’aniversari tindrà lloc a començament de l’any vinent i se centrarà en una conferència sobre l’evolució de la Facultat de Farmàcia en els darrers cinquan-ta anys i en els reptes de futur. Serà el marc de presentació tant de la nova Guia de l’estudiant i els programes de les assignatures, amb un disseny que recrea la porta de Gaudí, com del llibre L’edifici de la Facultat de Farmàcia de Barcelona a la Zona Universitària de Pedralbes. El cinquantenari, escrit per la professora Maria Dolors Gaspar García del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farma-cèutica i editat per Edicions i Publicacions UB.

NOTíCIES�2

L’any 1933, ara fa just setanta-cinc anys, el govern de la República va aprovar l’Estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona, l’única que hi havia a Catalunya aleshores (el Districte universitari agrupava també les Illes Balears). Arran d’aquest Estatut, pioner en el siste-ma universitari espanyol, la UB va passar llavors a anomenar-se Uni­versitat Autònoma de Barcelona. El procés d’implantació de l’Estatut va ser molt complex i no pas exempt de polèmica, i a més a més, va tenir una curta vida per causa de la victòria franquista, que va anorrear-lo tot iniciant un dels períodes més foscos en la història de la institució. Tanmateix, aquest breu període de llibertat i democrà-cia, juntament amb la voluntat de renovació, d’exigència i excel·lència acadèmiques que comportava, constitueix la realitat on avui cal emmirallar-se per assolir els reptes que la universitat s’ha proposat en la societat actual.

Què és l’autonomia universitària?Tal com ens defineix el catedràtic Josep M Fullola, autonomia univer­sitària és «la possibilitat de crear i reformar plans d’estudis i nomenar professors sense haver de passar pel Ministeri, així com crear les nor-matives i reglaments universitaris que es creguin convenients sense que hagin d’aparèixer publicats al BOE». I afegeix: «Fer això a l’Espa-nya i a la Catalunya de 1933 va ser un pas enorme.» De fet, la Univer-sitat de Barcelona va ser l’única de l’Estat espanyol a dotar-se d’un estatut d’autonomia durant la II Re-pública, un model que va generar moltes expectatives entre les clas-ses il·lustrades espanyoles, tal com va reconèixer Gregorio Marañón, membre del Patronat de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona: «[...] pienso que si lo miran bien todas las universidades han de interesar-se por este ensayo. Si la Universi-dad Autónoma de Cataluña obtie-ne el éxito que nosotros espera-

Quan la UB va ser l’Autònomamos, Madrid en primer término y después las otras universidades, podrán tener un régimen parecido. Después todas querrán la autono-mía. Ahora una autonomía unifor-mada habría sido un fracaso posi-blemente, o por lo menos habría inspirado temores.»

El tema de l’autonomia uni-versitària cal inscriure’l, en termes generals, en el substrat ideològic del regeneracionisme espanyol i de la Institución Libre de En-señanza, creada el 1876; i parti-cularment, a la UB, aquest tema s’arrossegava des del II Congrés

Universitari Català de 1919, en què el mateix Claustre de la UB va votar en contra de dotar-se d’un estatut. Segons ens explica el professor Francesc Gracia, aquest Congrés «va ser un intent per unificar les postures entre aquells que creien en la regene-ració de la universitat de l’Estat (la Universitat de Barcelona) i els que van apostar per la creació dels Estudis Universitaris Cata-lans depenents de la Mancomu-nitat.» En aquell moment de la lluita entre «els sectors conserva-dors i renovadors del professorat,

la força estava en mans del grup conservador encapçalat per Daurella i Carulla.»

Amb l’arribada de la II Repúbli-ca, l’Estatut d’autonomia de Cata-lunya de 1932 preveia les dues possibilitats: o crear una universitat nova a Catalunya, o bé dotar la UB amb un estatut d’autonomia.

El controvertit PatronatD’una banda, per tant, hi havia les tensions en el si de la mateixa ins-titució entre els renovadors i els conservadors, «els catedràtics de “forca i ganivet”», tal com els qua-

NOTíCIES ��

Libertas, un exemple paradigmàticLa Universitat Autònoma va tenir realitzaci-ons físiques que exemplaritzaven aquest canvi de tarannà, com ara la possibilitat d’ac-cedir als jardins, la instal·lació d’un bar, l’en-dreçament de la biblioteca, la instal·lació de vidres a les portes de l’entrada principal per tal de facilitar l’entrada de la gent a l’edifici, «[...] qüestions de pur manteniment que ja marcaven un abans i un després en la insti-tució», tal com assenyala Claret.

En un ordre més simbòlic però no menys important, en la recepció al Rectorat, el 15 de maig de 1934, el rector Bosch va dir que el lema de la Universitat Autònoma de Barcelona hauria de ser Libertas perfundet omnia luce («La llibertat ho omple tot de llum»), afegint libertas al ja existent i tradici-

onal. A Gregorio Marañón, però, no li va fer cap gràcia: «Hemos de evitar el herir la sus-ceptibilidad de nadie y sobre todo utilizando la Universidad para pequeñas actitudes po-líticas», va manifestar-li.

Durant l’ocupació franquista, l’escut de la UB va passar a estar presidit per la Immacu-lada Concepció, i el libertas va desaparèixer. Com manifesta Claret «atès que s’havia elimi-nat el substantiu, podria entendre’s que la Verge era “qui ho omplia tot de llum”.»

Posteriorment, durant el rectorat de Fa-bià Estapé, l’escut universitari va secularit-zar-se i, per tant, es feia evident, per als que sabien llatí, que hi mancava el substantiu. Lògicament, hi havia la hipòtesi dels que imaginaven que la universitat, el coneixe-

ment, la sapiència o la recerca «ho omplirien tot de llum [...]» però no se’n tenia la certesa. Finalment, el curs 1986-1987 la UB va recu-perar el substantiu gràcies a José M. Valver-de. Tal com assenyala el professor Jaume Claret «la història d’aquest lema penso que exemplifica plenament què va significar el franquisme per a la universitat espanyola en general i la barcelonina en particular.»

lifica Gracia; i per l’altra, les ten-sions polítiques entre el govern de la República i la Generalitat, vell, constant i irresolt tema, com podrem comprovar més enda-vant. La fórmula de consens a la qual es va arribar va ser la crea-ció d’un Patronat, format per deu membres, cinc nomenats pel go-vern de la República i cinc per la Generalitat –a banda del rector, que n’era membre nat–, que se-ria l’encarregat d’elaborar l’Esta-tut d’autonomia de la Universitat, i que tindria àmplies atribucions decisòries i executives, per da-munt dels que fins aleshores ha-vien estat els òrgans clau de la vida universitària: el Claustre i la Junta Universitària. Aquest fet va portar cua.

Els cinc patrons nomenats pel govern de la República van ser: Gregorio Marañón, Américo Castro, Antonio García Banús, Cándido Bolívar i Antonio Trias Pujol ; i per la Generalitat: Pompeu Fabra (president), Domènec Barnés, August Pi i Sunyer, Joaquim Balcells i Josep Xirau. Tots ells eren persones d’una gran rellevància acadèmi-ca i científica, fet que les dotava –en principi– d’un cert ascen-dent sobre el professorat. Mal-grat això, tal com assenyala el professor de la UPF Jaume Cla-ret, «això va suposar establir un vincle molt estret amb la situació política i, per tant, l’autonomia universitària va quedar molt lli-gada al dia a dia polític i a les

sotragades que van caracteritzar el període de la II República.»

L’autonomia, v ista des d’aquest punt de vista, va ser una «revolució des de dalt», exercida pel Patronwat davant l’immobilisme del «mandarinat de les càtedres i el seu sistema ancestral de poder», en paraules de Fullola. A més, el fet que l’au-toritat del Patronat quedés per damunt de la del Claustre, va suposar a l’hora de la veritat que «molts professors honestos ho veiessin com una imposició. S’haurien estimat més que l’Es-tatut, una vegada elaborat pel Patronat, hagués estat aprovat pel Claustre, principal òrgan de representació i debat de la vida universitària.»

Tot i això, cal concloure, tal com assenyala la professora de Dret Constitucional Eva Pons que «la gestió del Patronat va respon-dre primordialment a la idea d’afavorir l’obertura social de la universitat i la participació dels estudiants en la vida de la univer-sitat. En aquest sentit, l’experièn-cia de la Universitat Autònoma de Barcelona va suposar la intro-ducció d’una forma innovadora d’entendre l’autonomia, distant d’una concepció patrimonialista de la universitat per part dels ca-tedràtics.»

Docència i recerca modernesL’autonomia va suposar un gir radical en la concepció del mo-

Inauguració del curs 1931-1932. Els convidats a l’acte a la sala de juntes del Rectorat. Al centre, el president de la Generalitat, Francesc Macià, el rector Jaume Serra Húnter, i el capità general Domènec Batet. Foto: Arxiu Nacional de Catalunya.

La senyera cobreix l’escut d’Espanya a la façana de la Universitat l’agost de 1936. Foto: AHCB-AF

NOTíCIES�4

del universitari. Francesc Gracia ho dibuixa clarament: «creació de seminaris, reforma dels plans d’estudis i de l’avaluació dels alumnes, nova regulació del sis-tema de contractació del profes-sorat, racionalització de la des-pesa, modernització de la uni-versitat, en una paraula.»

Pel que fa a la docència, pe-ça fonamental de qualsevol uni-versitat, el canvi va ser total. Es va abandonar el sistema d’arrel francesa de classes magistrals i exàmens constants, a favor d’un sistema més anglosaxó i ale-many, importat pel rector Bosch i Gimpera, que es va formar com a prehistoriador a Berlín, en què la docència es feia a les classes, i la recerca als seminaris, de ma-nera que els exàmens disminuïen a favor d’un control continuat. En el cas concret de l’arqueologia, Fullola exemplifica: «Bosch feia les classes a l’edifici històric, pe-rò tota la recerca la va traslladar al Museu Arqueològic, a Montju-ïc. El fet que era un bon sistema queda demostrat perquè quan arriba el falangista Martín Alma-gro a fer-se càrrec de la càtedra d’arqueologia, segueix utilitzant el mateix sistema», sentencia.

L’altra gran aportació va ser la possibilitat de contractar profes-

común [...]» va defensar a les Corts el 27 de maig de 1933. El català, postergat de la vida intel-lectual del país des del Decret de Nova Planta de 1715, tornava a la Universitat. En aquest sentit, Fullola lamenta que «pel que fa a la qüestió de la llengua catala-na, malauradament, sembla que avui estem igual que fa setanta cinc anys. Efectivament, des d’alguns sectors de Madrid se-gueix sense entendre’s. La per-cepció és la mateixa, amb l’agreujant que avui hi ha molta més informació i elements de judici a l’abast que abans per a qui vulgui entendre el tema.»

Jaume Claret és d’un parer semblant: «Hi ha qüestions que tendeixen a repetir-se, certa-ment. Per a l’espanyolisme més intransigent, el catalanisme per-sonificava les seves pitjors pors. Per una banda, assumia el pa-per d’enemic intern que soscava la unitat de la pàtria espanyola. Per l’altra, el catalanisme majo-ritari de l’època s’associa amb els corrents ideològics més pro-gressistes i republicans. Per tant, trobem un “enemic” on s’apleguen totes les pors de certs sectors de la societat es-panyola i catalana. Però cal re-cordar que, tot i que amb traves,

el Parlament espanyol va apro-var l’Estatut d’autonomia i l’auto-nomia universitària catalanes.»

Un balanç positiuEl Patronat i l’autonomia van ser suprimits pel govern de la CEDA arran dels fets d’octubre de 1934, i no es van tornar a restaurar fins a la victòria del Front Popular al febrer de 1936. Van estar vigents, tot i les contingències pròpies d’un conflicte bèl·lic, fins que Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes al principi de 1939. Tot i la seva brevetat, Pons conclou que «les realitzacions de la Universitat Autònoma de Barcelona resultaren, en molts aspectes, exemplars i avançades pel que fa a la concepció del ser-vei educatiu i científic. No obstant això, aquesta experiència auto-nòmica hagué de desenvolupar-se enmig d’una gran conflictivitat, no només en el vessant intern, sinó també en l’extern, que pro-jectava sobre la vida universitària la pugna política al voltant de la catalanització de l’ensenyament i el grau d’autonomia cultural ad-missible dins l’Estat regional.»

Jordi Homs

sors sense haver de passar pel feixuc sistema burocràtic anterior. Això va suposar, per una banda, un alè modernitzador, i per l’altra, l’acabament de sistema de poder dels catedràtics. D’aquesta ma-nera, per exemple, es va poder contractar Pompeu Fabra –que era enginyer de formació– com a professor de llengua catalana.

Una universitat catalanaLa lluita pel català venia de lluny i era una de les aspiracions pri-oritàries dels renovadors: poder estudiar normalment en la llen-gua del país. Avui pot semblar un fet anecdòtic, però en aquells moments no ho va ser gens. Les incomprensions per part, tant dels sectors progressistes com dels habituals reaccionaris de la capital espanyola, no van trigar a fer-se sentir. Finalment, va ser la decisió del mateix president Azaña el que va posar les coses a lloc: «Nosotros estimamos que la Universidad única i bilingüe es el foro donde puedan concurrir unos y otros; en vez de separar-los hay que asimilarlos, juntarlos y hacerlos aprender a estudiar y a estimarse en común, ése es el carácter que tiene la cultura es-pañola en Cataluña: doble, pero

Josep M. Fullola i Francesc Grà­cia són autors de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919­1974). Publicacions i Edicions de la UB, 2003, i El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediter­ráneo de 1933. Publicacions i Edi-cions de la UB, 2006. Actualment, estan a punt d’editar, amb Jordi Casassas, el llibre institucional La Universitat de Barcelona.

Eva Pons és autora de la tesi L’auto­nomia universitària. Publicacions i Edicions de la UB, 2001.

Jaume Claret és autor de l’obra El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquis­mo (Editorial Crítica, 2006).

Visita del ministre d’Instrucción Pública y Bellas Artes, Marcelino Domingo, a la Universitat de Barcelona (1936). Al costat del ministre, el president del Patronat, Pompeu Fabra, el conseller Ventura Gassol, i el rector Bosch i Gimpera. Foto: Arxiu Centelles.

NOTíCIES�6

mes tecnologies de la comunica-ció. Es dividideix en diversos es-pais i consta de bar i lunch corner, zona de jocs, sales per a exposi-cions, concerts, conferències, es-tudi de ràdio i una àmplia àrea d’Internet. L’espai contigu de la carpa, de 8.000 m2, s’adequarà i es destinarà a aparcament per a la comunitat universitària, de manera que millorarà la delimitació, els ac-cessos, la capacitat i la vigilància.

L’objectiu és oferir una pro-gramació contínua, del dilluns al dissabte, des de les 10 del matí fins a les 12 de la nit, que aplegui

L’Espai Movistar s’instal·la al campus Sud

tant activitats de caràcter cultural, tecnològic, com divulgatives i lú-diques, adreçades a la comunitat universitària i als veïns de barri de les Corts. Amb aquesta finalitat, es crearà una comissió formada per una representació dels de-gans de les nou facultats de la UB que conformen el Portal de Coneixement; els directors de les escoles d’Enginyeria i Arquitectu-ra i de la Facultat de Matemàti-ques de la UPC; els vicerectors d’Estudiants d’ambdues universi-tats; representants del Parc Cien-tífic, de les associacions de veïns

L’Espai Movistar, que s’ubicava al Fòrum, s’instal·larà a partir del mes de novembre a la plaça de Bederrida, entre els carrers Pau Gargallo, Martí i Franquès, Baldiri i Reixach, i Pascual Vila, en virtut d’un acord signat entre la UB i l’Ajuntament de Barcelona. Hi ro-mandrà per un període de dos anys, termini establert entre la UB i l’Ajuntament per tal d’elaborar el projecte urbanístic definitiu per a aquesta zona.

L’Espai s’allotja en una carpa diàfana de dos pisos amb un total de 2.500 m2 dotada amb les últi-

i de l’empresa Movistar, que s’en-carregaran d’idear productes per a la difusió del coneixement i la recerca universitaris.

L’Espai, a més, oferirà a partir del setembre un conjunt de ser-veis adreçats als estudiants, com ara una àrea de treball amb ordi-nadors d’última generació i con-nexió gratuïta, i també tallers i cursos especialitzats en les noves tecnologies de la comunicació. A més col·laborarà amb l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, i serà la seu de festivals cinemato-gràfics, com també de concerts i d’esdeveniments relacionats di-rectament amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Els imports de la cessió de l’espai es destinaran en un 50 % a la millora de l’entorn urbanístic i d’infraes-tructures del barri de les Corts, i l’altre 50 % es dedicarà als estu-diants. L’aplicació d’aquestes ac-tuacions es decidirà des d’una comissió formada per represen-tants de les institucions i de les associacions de veïns.

Acord de col·laboració entre la UB i Caixa Catalunya

El rector de la UB, Màrius Ru-biralta, i el director general de Caixa Catalunya, Josep Maria Loza, han signat el 6 de setem-bre un conveni que actualitza i amplia la col· laboració entre ambdues entitats en molts àm-bits. L’acord dóna continuïtat a projectes com ara la partici-pació de Caixa Catalunya en el Parc Científic de Barcelona i en l’Institut de Formació Contínua IL3-UB, o en la realització del carnet Som UB d’estudiants, PAS i PDI. Al mateix temps, s’estableixen noves col·labo-racions en temes, com ara la rehabilitació de l’edifici CACI situat a Badalona, d’alguns es-pais de l’Edifici Històric de la UB, i de l’Aula Magna de la Fa-cultat de Medicina.

Caixa Catalunya donarà su-port econòmic a la remodelació

de l’edifici CACI a Badalona, que esdevindrà la seu de la formació corporativa de la Universitat i la Residència Internacional de la UB. La col·laboració de Caixa Catalunya en la rehabilitació de l’Edifici Històric (declarat monu-ment nacional historicoartístic) es concretarà, per exemple, en tasques de millora de les instal-lacions del Paranimf i donarà suport a les obres de rehabilita-ció de l’Aula Magna de la Facul-tat de Medicina, situada a l’edi-fici del carrer de Casanova.

Caixa Catalunya, membre fundador i actiu del Patronat del Parc Científic de Barcelona, con-tinuarà col·laborant amb aquesta entitat. Concretament, donarà suport al projecte de construcció de la segona fase de les instal-lacions del Parc Científic de Barcelona. Així mateix, Caixa Ca-

talunya forma part del Patronat de l’Institut de Formació Contínua IL3-UB i participarà en el projecte actual d’ampliació de la seu de l’IL3, al carrer Ciutat de Granada.

Caixa Catalunya aposta pels joves universitaris mitjançant l’emissió del carnet d’estudiant de

la UB. Aquest programa, en el qual Caixa Catalunya participa des de fa més de deu anys, ofe-reix prestacions financeres i avan-tatges culturals i d’oci als titulars del carnet. La signatura d’aquest acord suposa donar continuïtat a la relació iniciada l’any 1995.

NOTíCIES �7

Premi Gruber de Cosmologia 2007 per a M. Pilar Ruiz Lapuente Els equips que van detectar l’acceleració de l’expansió de l’Univers, als anys 90, han estat guardonats amb el Premi Gruber de Cosmologia 2007, dotat amb 500.000 dòlars. Un dels dos equips internacionals premiats és el Supernova Cosmology Project, del qual és membre M. Pilar Ruiz Lapuente, professora del Departament d’Astronomia i Mete-orologia de la UB. L’altre és el High-Z Supernova Search Team.La professora Ruiz Lapuente, l’única científica espanyola guardona-da, és coautora de l’article en què es va publicar el descobriment de l’expansió accelerada de l’univers i de l’existència d’un nou com-ponent anomenat energia fosca, causant d’aquesta acceleració.

L’Agència per a la Qualitat enllesteix les propostes d’actuacióL’Agència per a la Qualitat de la UB, de la qual es va constituir el Consell de Direcció el passat mes de juliol, ha previst presen-tar en la propera reunió, que tin-drà lloc el proper mes d’octubre, la proposta d’actuacions per al curs 2007-2008.

L’Agència, aprovada pel Con-sell de Govern del passat 27 de març i dirigida pel professor Gas-par Rosselló, es proposa com a objectiu principal donar suport als òrgans de govern, als centres, ins-tituts, departaments, i també a les

unitats administratives i a altres ens de la Universitat, en tots els processos de planificació i avalu-ació destinats a la presa de deci-sions de la seva activitat. Així mateix, altres funcions encoma-nades són contribuir a preparar la UB per a les avaluacions, certifica-cions i acreditacions a les quals haurà de sotmetre’s per part de diferents organismes nacionals i internacionals, i crear mecanis-mes d’avaluació, qualitat i siste-mes d’informació en tots els àm-bits d’actuació de la UB.

Primera convocatòria del Programa Projectes de Valorització

El Programa Projectes de Valorit-zació (PPV), que la UB va enge-gar el passat mes de gener a través de l’Agència de Valoritza-ció i Comercialització dels Resul-tats de la Investigació (AVCRI), ha rebut un total de 46 propostes. Els projectes s’han sotmès a un procés de selecció per avaluar-ne el seu potencial comercial, l’interès cientificotecnològic i les perspectives de generació de propietat intel·lectual. La segona fase d’avaluació ja ha començat i conclourà aquesta tardor.

El finançament sol·licitat, en conjunt, per als 46 projectes, as-cendeix a prop dels 10.000.000 €, i la mitjana per ajut és de 215.000 €. Dues terceres parts de les propostes fan referència a activitats sanitàries, i la tercera restant a tecnologies –en espe-cial aplicacions informàtiques en diverses àrees– i, a parts iguals, alimentació (piscicultura) i medi

Més informació: www.ub.edu/portaltransferencia/PPV

ambient (contaminació i gestió de residus). Dins l’àmbit sanitari, un 43 % dels projectes que s’han presentat tenen com a objectiu el desenvolupament de productes per millorar el tractament de ma-lalties com ara el càncer, l’Alzhe-imer o la sida; un 17 % se cen-tren en el diagnòstic (diabetis, obesitat, trasplantament d’òr-gans), i un 7 % en la profilaxi.

L’objectiu d’aquesta convo-catòria és donar suport a la ges-tió i el finançament de projectes de recerca que tinguin un elevat grau d’innovació i un clar poten-cial d’aplicabilitat, amb la finalitat d’obtenir una prova de concepte o prototipus derivat del nou co-neixement o tecnologia. El Pro-grama rep el suport de l’entitat financera Santander.

ÀRees de negoCi

Activitats sanitàries / 30

6� %

Alimentari / Medi Ambient / 6

1� %

Tecnologies / 10

22 %

Declaració de Barcelona sobre Parcs Científics i TecnològicsEn el decurs del sopar de gala de la XXIV Conferència Mundial de l’Associació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics (IASP), que va tenir lloc a les Re-ials Drassanes de Barcelona el passat mes de juliol, es va fer pública la Declaració de Barce-lona sobre Parcs Científics i Tec-nològics, signada per més de 800 representants de 67 països. El document va ser presentat pel conseller d’Innovació, Universi-tats i Empresa, Josep Huguet, davant de destacades persona-litats vinculades a la gestió dels parcs científics i tecnològics.

La Declaració de Barcelona sobre Parcs Científics i Tecnolò-gics subratlla la necessitat de po-lítiques públiques de suport, des-taca el sistema de funcionament dels parcs en xarxes locals i inter-nacionals, que, segons consta en el document, ha permès «un sis-tema d’aprenentatge compartit per a la gestió de la complexitat de tots els elements del sistema d’innovació i desenvolupament que s’integren dins els parcs», i la contribució d’aquests centres al desenvolupament del territori, al trencament de fronteres del co-neixement, a la creació de llocs de

treball especialitzats i a la mobilitat internacional de personal expert i professional en molts àmbits del coneixement i la tecnologia.

Acord entre el PCB i la Cité de la Biotech del QuebecEl Parc Científic de Barcelona (PCB) i la Cité de la Biotech ubica-da al Quebec (Canadà) han signat un projecte de col·laboració per tal d’impulsar de manera conjunta els projectes de recerca i les acti-vitats empresarials que es duen a terme en l’àmbit de la biotecnolo-gia en les respectives àrees d’in-fluència. L’acord de cooperació es va signar en el marc de la XXIV Conferència Mundial de l’Asso-ciació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics.

Aquest projecte de coopera-ció reforça la relació que ja existia entre el PCB i la Cité de la Bio-tech des que, l’any 2003, la Univer-sitat de Barcelona (UB), el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i el Quebec Biotechnology Innovation Center (QBIC) van signar un acord de col·laboració per potenciar els vincles entre la Bioincubadora CIDEM-PCB del Parc i el QBIC.

�8 APUNTS DE CIèNCIA

Un estudi internacional identifica les principals variants genètiques im-plicades en la resposta al virus VIH

El treball, publicat l’agost en la revista Science, revela noves dades sobre el mecanisme pel qual algunes persones mante-nen de manera natural el virus de la SIDA (VIH) a nivells gairebé indetectables, mentre que en d’altres se’n perd el control ràpi-dament. L’article és el resultat de la col·laboració internacional entre investigadors d’Europa, Austràlia i els Estats Units, i es basa en un estudi a gran escala de diferències genètiques entre pacients infectats pel VIH. Aquest és el primer treball inves-tigador d’aquest tipus publicat en el camp de les malalties in-feccioses.

En l’estudi han participat els investigadors Josep M. Miró del Departament de Medicina, con-sultor del Servei de Malaties In-feccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, i Javier Martínez-Picado, profes-

Claus de la resposta genètica a la SIDAsor d’investigació ICREA a la Fundació irsiCaixa de l’Hospital Germans Trias i Pujol. La recer-ca, en què ha col·laborat també l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Mútua de Terras-sa, s’ha dut a terme mitjançant les tecnologies més actuals en genòmica i bioinformàtica, amb les quals s’han analitzat 550.000 variacions del genoma humà complet en 486 pacients majo-ritàriament europeus i preselec-cionats d’entre 30.000 candidats potencials. Aquestes variacions, anomenades polimorf ismes simples de nucleòtids –Single Nucleotide Polymorphisms (SNP), en anglès–, són diferèn-cies existents en els genomes de les persones però que no-més afecten un nucleòtid o ba-se. Conèixer quines són aques-tes variacions és essencial per a la determinació de la progressió de la malaltia.

En el decurs de la investiga-ció es va fer un estudi d’associ-ació per determinar quines són les principals variacions genèti-ques que assumeixen el rol més important en el control de la in-fecció viral. Els resultats apunten a dues variants genètiques rela-cionades amb el sistema immu-

nitari. Aquestes variacions es troben en una regió genètica responsable de determinar la capacitat de la resposta immu-nitària contra nombroses ma-lalties infeccioses, com ara la SIDA, que s’allotja en el braç curt del cromosoma 6 en gens que controlen uns sistemes mo-leculars anomenats HLA-B i HLA-C. Aquests sistemes són els responsables d’activar el sis-tema immunitari per localitzar i destruir les cèl·lules del cos que han estat infectades pel VIH. L’estudi també ha identificat una tercera variant genètica involu-crada en el deteriorament immu-nitari dels pacients i ubicada també en el cromosoma 6.

Les variants genètiques rela-cionades amb els gens que co-difiquen per als sistemes mole-culars HLA-B i C podrien explicar fins a un 15 % de la variació en la quantitat de virus que hi ha entre pacients –la correlació més alta amb la resposta immunitària des-crita fins ara– mentre que la ter-cera variant genètica explicaria fins a un 5,8 %. No obstant això, caldrà estudiar també quina és la contribució d’altres regions ge-nètiques també involucrades en aquest procés.

L’article revela dades que seran de gran utilitat en la via cap al desenvolupament d’una futura vacuna contra la malal-tia. A més, representa un pas endavant en l’àmbit de recerca de la medicina personalitzada, dirigida a determinar els fàr-macs més adients per a cada individu segons les caracterís-tiques genètiques. La recerca ha estat coordinada per Amalio Telenti, codirector de l’Institut of Microbiology de la Universi-tat de Lausana (Suïssa), i per David Goldstein, director del Center for Population Geno-mics and Pharmacogenetics del Duke Institute for Genome Sciences & Pol icy (Estats Units). El projecte s’integra en el context del consorci interna-cional Center for HIV-AIDS Vaccine Immunology (CHAVI), que va emprendre l’activitat el juliol de 2005 per tal d’impul-sar la recerca sobre noves es-tratègies de vacunació contra el virus VIH. Al projecte s’hi han afegit altres grups de re-cerca europeus i un d’australià sota el nom d’EuroCHAVI, que han donat lloc a aquest estudi en coordinació amb el Duke Institute.

L’Atlàntic marca el camí migratori de la baldrigaEls patrons migratoris i les zones d’hivernada de la baldriga cen-drosa estan associats, segons un estudi dut a terme en tres poblacions d’aquesta espècie, a zones molt productives de l’oceà, anomenades afloraments, que estan molt relacionats amb les característiques oceanogràfiques de l’Atlàntic. La ruta més rellevant mostra com en l’hemisferi nord els ocells es mouen en el sentit de les agulles del rellotge i en el sud, en sentit con-trari, seguint en cada cas la direcció predominant dels vents i traçant un recorregut en forma de número vuit.

L’estudi ha estat dirigit per Jacob González-Solís, investiga-dor Ramón y Cajal del Departament de Biologia Animal de la UB i hi ha participat, entre d’altres, Xavier Ruiz catedràtic de Zoolo-gia de la UB.

�9APUNTS DE CIèNCIA

Un model teòric explica la reacció bàsica de la respiració

El mecanisme descrit en aquest treball explica de manera senzilla, i des del punt de vista atò-mic, les causes de la reversibilitat del procés d’addició de l’oxigen al centre actiu de les hemoproteïnes, el ferro. Segons Novoa «aquest model teòric pot servir de guia per a aquells investigadors que treba-llen en fisiologia respiratòria, ja que ara disposen d’un mapa sòlid i consistent amb els fets coneguts experimentalment, per entendre una de les seves etapes fonamen-tals: l’addició d’oxigen al grup he-mo.» El model també pot aportar idees sobre com intervenir en aquest mecanisme.

Per fer l’estudi, els investiga-dors han utilitzat un sistema de càlcul teòric anomenat CASPT2, amb el qual han fet una recerca sistemàtica de tots els camins de reacció de més baixa energia sense fer aproximacions prèvies. L’estudi va aparèixer publicat a la revista Chemical Communicati­ons de la Royal Society of Che-mestry.

Una de les reaccions fonamen-tals dels processos respiratoris de molts organismes és la unió de l’oxigen amb les hemoglobines. Fins ara, aquesta reacció és co-neixia molt bé experimentalment, però, no s’havia desenvolupat un model teòric que s’ajustés a les dades. Els investigadors Juan J. Novoa i Jordi Ribas-Ariño del De-partament de Química Física de la UB i del Centre de Recerca en Química Teòrica de la UB (CeRQT), amb seu al Parc Científic de Bar-celona, han dissenyat un nou mo-del teòric per explicar aquesta reacció i que concorda amb els resultats experimentals.

Les hemoglobines són les proteïnes responsables del trans-port i l’emmagatzematge d’oxi-gen en gran part de les espècies animals. L’estructura està forma-da per quatre cadenes polipep-tídiques que s’uneixen a grups hemo (un anell orgànic de porfi-rina amb un àtom central de fer-ro). La unió de l’oxigen molecular amb el grup hemo és una reac-ció reversible, és a dir, l’hemo-proteïna s’uneix i s’allibera de l’oxigen.

http://www.rsc.org/ Publishing/Journals/CC/

Representació informàtica de l’orbital més important en la formació de l’enllaç entre l’oxigen i el ferro del grup hemo, que forma part de les hemoglobines.

Nova línia d’investigació sobre la malària al CRESIBEl Centre de Recerca en Salut Internacional (CRESIB) va presentar un nou programa d’investigació sobre la malària per Plasmodium vivax que es desenvoluparà en el marc d’un consorci coordinat pel director del CRESIB, Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Públi-ca de la UB i director del Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, i dirigit per Hernando del Portillo, especialista en biologia molecular i desenvolupament de vacunes contra la malària.

Així mateix, el CRESIB ha posat en marxa el nou portal web des d’on es dóna a conèixer la tasca científica que es duu a terme al centre i on també apareixen les ofertes adreçades als investigadors per participar en l’equip de recerca multidisciplinari i els seminaris i activitats. La nova línia, que s’inicia gràcies a una donació de la fundació privada Cellex, té com a objectiu millorar el coneixement de la malària per P. vivax, i accelerar el desenvolupament de les vacunes. Els centres col·laboradors en la recerca són el Papua New Guinea Institute of Medical Research (Nova Guinea), l’International Center for Genetic Engineering and Biotechnology (Índia), la Tropical Medicine Foundation of Amazonas (Brasil) i el Centro Internacional de Vacunas (Colòmbia).

Portal web del CRESIB:www.cresib.cat

Explorada una zona del cosmos fins ara desconeguda

En una regió del cel on fins ara no s’havia trobat cap cos celeste, s’han detectat fins a 153 objectes astronòmics que emeten en ràdio. La imatge de gran sensibilitat d’una zona situada a la constel·lació del Cigne, va ser portada de la revista Astronomy & Astrophysics al se-tembre. En l’estudi participen els professors Josep M. Paredes, del Departament d’Astronomia i Mete-orologia de la UB, i Josep Martí, del Departament de Física de la Uni-versitat de Jaén, entre d’altres.

En la zona estudiada s’havia detectat, feia cinc anys, la pri-mera font extensa de raigs gamma de molt alta energia. A partir de les observacions dutes a terme en ràdio, s’han pogut detectar fins a 153 objectes as-tronòmics, tres dels quals sem-blen bons candidats per expli-car aquesta emissió gamma. Fins ara no s’havia pogut de-tectar cap objecte en altres fre-qüències que pogués explicar-ne l’origen.

40

Desvetllades noves lleis del desenvolupament embrionari

Un treball liderat pels investiga-dors Marco Milán, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Bar-celona), i Javier Buceta, del Cen-tre especial de Recerca en Quími-ca Teòrica (CeRQT), ubicats al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha permès de descobrir una nova funció genètica que intervé en el procés de formació de l’ala en la mosca Drosophila melanogaster i millorar la comprensió de les lleis internes que el regulen. L’article es va publicar a la revista PLoS ONE el mes de juliol.

Les ales es generen a partir d’un conjunt de cèl·lules agrupa-des en diferents segments o com-partiments que mai no es barre-gen i que fan possible la construc-ció simètrica de les parts dorsal i ventral a partir d’una àrea fronte-rera. Aquest procés de subdivisió en compartiments també té lloc en la formació del sistema nerviós central en els vertebrats, i els gens i les vies de senyalització involu-crades es conserven tant en Dro­sophila com en vertebrats.

Fins ara els biòlegs intuïen com es generava la frontera en-tre aquests compartiments, però encara no s’havia fet un estudi sistemàtic que tingués en compte tots els elements descrits amb relació a això. Per aquest motiu es va crear una modelització matemàtica, per tal de comprendre millor els meca-nismes interns que el regulaven. D’aquesta manera van detectar algunes interaccions en les vies de senyalització que van posar de manifest contradiccions i van demostrar que hi faltava un element clau en el model. A tra-vés d’aquesta simulació s’ha descobert una nova funció ge-nètica que assegura l’estabilitat del sistema i que ha permès també de comprovar-ne la ro-bustesa. L’estudi revela que la modelització és una eina molt útil per descobrir in silico, és a dir, mitjançant la simulació in-formàtica, noves propietats d’un sistema biològic i poder-les corroborar in vivo.

Una nova visió dels gens en el genoma humà a NatureEl mateix any en què s’anunciava la seqüenciació del genoma hu-mà, es va iniciar un nou projecte anomenat Enciclopèdia d’Ele­ments de DNA (ENCODE) amb l’objectiu de catalogar els ele-ments del genoma que tenen una funció biològica. Les prime-res dades d’aquesta recerca, que van ser publicades aquest estiu a la revista Nature i a la re-vista Genome Research, es ba-sen en l’estudi dut a terme durant quatre anys sobre els elements amb funció biològica en l’1 % del genoma humà. En l’estudi hi ha participat, entre d’altres, l’inves-tigador Josep F. Abril del Depar-tament de Genètica de la UB.

L’estudi, que s’ha centrat en 44 regions, que cobreixen un 1 % de la seqüència del genoma hu-mà, revela que el genoma conté molt poques seqüències que no s’usen i que té una estructura semblant a una xarxa complexa. Els gens, dins d’aquesta xarxa, representen només un dels molts tipus de seqüències de DNA amb un impacte funcional. A més, els autors han descobert altres as-pectes que varien l’estat de co-neixement sobre l’evolució dels genomes, en especial, en el cas dels mamífers.

Segons es pensava, la majoria de seqüències de DNA de relle-vància per a la funció biològica es

localitzaven en àrees del genoma sotmeses a restriccions evolutives (és a dir, àrees on és més probable que la seqüència es conservi du-rant el procés evolutiu). No obstant això, les dades revelen ara que prop de la meitat dels elements funcionals en el genoma humà sembla que no han estat sotme-sos a restriccions evolutives.

El professor Abril s’ha centrat a correlacionar gràficament les dades de transcripció genòmica, a escala de transcrits primaris i madurs, extretes a partir d’expe-riments amb xips de DNA, amb les anotacions gèniques disponi-bles per a cadascuna de les 44 regions del genoma humà selec-

cionades per ENCODE, un con-sorci coordinat per l’Institut d’In-vestigació Nacional del Genoma Humà (NHGRI), que forma part dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units. Els autors dels articles d’aquest projecte provenen d’universitats, centres de recerca i empreses d’Espa-nya, Austràlia, Àustria, Canadà, Alemanya, Japó, Singapur, Suè-cia, Suïssa, Regne Unit i Estats Units. Pel que fa a l’Estat espa-nyol, la participació d’experts en l’estudi ha estat representada per investigadors de la UB i del Cen-tre de Regulació Genòmica, de l’Institut d’Investigació Mèdica-Hospital del Mar i de la UPF.

Els resultats s’han obtingut arran d’una investigació sobre la formació de les ales de la mosca de la fruita

Estudi in silico i in vivo del procés biològic que indueix la generació de l’ala de Drosophila. Per estudiar l’estabilitat del sistema es van dur a terme al vol-tant de 45.000 experiments in silico diferents introduint variacions en uns 20 paràmetres. Els resultats van confirmar que aquest sistema mantenia la seva funcionalitat en un 91 % dels casos analitzats.

APUNTS DE CIèNCIA

NOTíCIES 41

Alumnes de les universitats més prestigioses d’Estats Units estudien a Barcelona

La UB acull l’única beca de tot l’Estat del programa ACSBI Fellows El grup de Regulació dels Sistemes de Transport de la UB, coordinat pels professors Marçal Pas-tor-Anglada i Javier Casado del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia), és l’únic equip científic de tot l’Estat que acollirà un científic becat pel programa ACSBI Fellows de la International Union Against Cancer (UICC). Arran d’aquest programa d’ajuts postdoctorals, s’ha incorporat a l’equip de la UB esmentat la biòloga Paula Fernández-Calotti, experta en el camp de la immunologia del Laboratori d’Immu-nologia Oncològica de l’Institut d’Investigacions Hematològiques Mariano Castex de l’Acadèmia Nacional de Buenos Aires (Argentina).

A hores d’ara, la UB és l’única institució de recerca de tot l’Estat que participa en el progra-ma ACSBI Fellows des del 1999. En concret, l’American Cancer Society International Fellows-hips for Beginning Investigators (ACSBI Fellows) és un competitiu programa d’ajuts postdoctorals finançat per l’American Cancer Society, i té per objectiu facilitar la formació científica d’un nombre reduït de joves investigadors mitjançant estades amb grups de recerca d’alt nivell científic.

Debat sobre el Llibre Blanc de les Universitats CatalanesEl dimarts 17 de juliol, organitzada per l’Associació Catalana d’Universitats pu-bliques, va tenir lloc al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fa-bra la Jornada de Debat del Llibre Blanc de les Universitats Catalanes. El Llibre Blanc és una iniciativa de l’ACUP i pre-tén ser un estudi rigorós sobre la realitat actual de les universitats catalanes amb propostes i recomanacions pràctiques a curt i a mitjà termini, que puguin ser aplicades tant des de les mateixes uni-versitats com des de les administraci-ons i dels governs responsables. S’em-marca en l’aposta i la visió estratègica de l’ACUP d’estendre el concepte de Universitat de Catalunya

Per a més informació: www.ub.edu/gpre/

Rodapremsafinal.pdf

La Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barce-lona i la Universitat Pompeu Fa-bra acullen, des del passat 3 de setembre, la primera promoció d’estudiants que participa en l’Advanced Studies in Barcelona, un programa de mobilitat inter-nacional a mida per a estudiants de sis de les universitats de més prestigi dels Estats Units. El pro-grama d’estudis, en el qual pren-dran part els 37 matriculats, durarà un semestre.

Les tres universitats barcelo-nines van signar, el passat mes de juny, un acord de cooperació per gestionar conjuntament aquest programa acadèmic i cultural que es duu a terme de manera conjunta amb el Con-sortium for Advanced Studies in Barcelona, els membres del qual

són les universitats de Brown, Chicago i Northwestern, en as-sociació amb les universitats de Cornell, Harvard i Princeton. Quatres d’aquestes universitats –Brown, Cornell, Harvard i Prin-ceton– pertanyen a l’Ivy League, l’associació de les vuit universi-tats privades de la costa est dels EUA amb més excel·lència aca-dèmica i científica.

Les activitats del programa d’estudis es duran a terme a les seus de les tres universitats de Barcelona. Els estudiants segui-ran un curs introductori sobre llengua i cultura catalanes, de tres setmanes de durada. En acabar, els estudiants s’incorpo-raran als cursos reglats de grau de les tres universitats que prè-viament hagin triat i han de se-guir, obligatòriament, les classes

Les noves genera-cions tendeixen a l’individualisme econòmic, segons un estudi«S’està produint un ‘‘canvi estructural’’ en la població espanyola més jove en termes d‘‘’in-dividualisme econòmic’’, ja que s’observa una major predisposició a transformar en diners l’habitatge en cas de necessitat, i a convertir-lo posteriorment en una forma d’autofinança-ment», segons un estudi elaborat pels inves-tigadors Joan Costa, Joan Gil i Òscar Masca-rilla, del Centre d’Anàlisi Econòmica i de Polí-tiques Socials (CAEPS) de la UB.

L’estudi Capacidad de la vivienda en pro­piedad como instrumento de financiación de las personas mayores en España, ha consta-tat que «el 90 % dels enquestats que superen els 50 anys es plantegen deixar herència.» Pel que fa a les pensions de jubilació, s’extreu que «en l’actualitat constitueixen el 30 % de la renda familiar neta, complementada per estalvis privats en forma de rendes, fons pri-vats de pensions i actius immobiliaris en ge-neral, i en molts pocs casos, s’utilitza l’habi-tatge en propietat per finançar la vellesa.»

en castellà o en català, en cap cas en anglès. Els requisits per als estudiants són haver cursat, com a mínim, dos anys de cas-tellà o de català i tenir un currícu-lum acadèmic brillant.

Els estudiants nord-americans estan cursant el tercer any de la seva carrera i el seu Pla d’estudis preveu una estada d’un semestre en una universitat de l’estranger per rebre formació interdisciplinà-ria. La majoria són estudiants de

ciències socials i humanitats, però també n’hi ha d’Arquitectu-ra, Matemàtiques i Biologia. El programa del curs que seguei-xen a Barcelona ha estat disse-nyat amb gran rigor acadèmic i el coneixement de la cultura i llengua catalanes són una de les parts centrals del programa. No és només un programa d’apre-nentatge de llengües, es tracta d’un programa acadèmic de desenvolupament i formació.

CRòNICA DES DE L’àRTIC42

Expedició a l’Àrtic: Rumb 75º de latitud nord a l’oceà ÀrticMés de 8.600 km² de fons ma-rins cartografiats, 31 metres de sediments oceànics i prop de 3.345 milles nàutiques de nave-gació per l’oceà Àrtic són algu-nes dades del quadern de bità-cola de l’expedició SVAIS de l’Any Polar Internacional (IPY), finançada pel Ministeri d’Educa-ció i Ciència. A bord del BIO Hespèrides, l’expedició ha estu-diat durant l’estiu boreal el regis-tre del canvi climàtic natural i el relleu submarí a l’estret de Fram –zona de contacte de l’aigua fre-da de l’oceà Àrtic amb la més càlida de l’Atlàntic– des de fa uns 3 milions d’anys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys.

L’expedició partia el 29 de juli-ol de l’illa de Spitzberg a l’arxipè-lag Svalbard (Noruega), un terri-tori de llarga tradició balenera a només 1.338 quilòmetres del pol

Nord. En plena època del sol de mitjanit, el vaixell enfilava proa rumb al marge sud-oest de les illes Svalbard, al solc glacial de Stor-fjiorden, una àrea poc coneguda i dominada en el passat per grans corrents de gel (ice streams), mo-deladors dels fons marins polars.

Les regions polars, en perill«L’Àrtic és l’àrea polar que tenim més a prop, i amb l’excepció de la península Antàrtica, és molt més sensible que l’Antàrtida als canvis climàtics», comenta el cap científic de l’expedició SVA-IS, Angelo Camerlenghi, geòleg del GRC Geociències Marines de la UB i professor d’investiga-ció ICREA. Els pols són el motor de la circulació oceànica a es-cala planetària, reflecteixen la radiació solar i disminueixen les temperatures del planeta. Les

regions polars, a més, propor-cionen una informació única so-bre el passat del nostre planeta i són els grans arxius climàtics de la Terra. L’Àrtic és també un deli-cat sensor mediambiental que alerta dels efectes del canvi cli-màtic. Per al geòleg Roger Urge-lés, «als pols el canvi climàtic es fa palès d’una manera més dra-màtica. Les glaceres van retroce-dint i comencem a intuir que els canvis climàtics en el passat han tingut altres efectes molt impor-tants sobre el nostre planeta.»

Els cartògrafs de les profunditatsNomés el 10 % dels fons marins del planeta s’ha cartografiat amb detall. «Encara hi ha moltes regi-ons marines per cartografiar a tot el món», comenta Miquel Canals, cap del GRC Geociències Mari-nes de la UB. «Amb les ecoson-

Coincidint amb el 12�è aniversari del I Any Polar Internacio-nal, la UB dirigeix una campanya científica al nord del cercle polar àrtic per estu-diar el canvi climàtic natural i conèixer l’evolució del marge continental polar

La campanya geològica més septentrional A l’expedició SVAIS hi han participat 21 científics –amb 7 estudiants predoctorals–, 4 periodistes, 2 professores d’institut, 5 tècnics de la Uni-tat de Tecnologia Marina– CSIC i una dotació militar de 55 membres dirigida pel co-mandant Pedro Luis de la Pu-ente a bord del BIO Hespèri-des de l’Armada espanyola, i com a institucions, la UB, l’ICREA, l’IQAB-CSIC, la Uni-versitat de Salamanca, l’Insti-tut Nacional d’Oceanografia i Geofísica Experimental (OGS) de Trieste i les universitats de Svalbard i Tromsø (Noruega).

Text i fotografies:

Rosa Martínez

CRòNICA DES DE L’àRTIC 4�

Expedició a l’Àrtic: Rumb 75º de latitud nord a l’oceà Àrticdes multifeix i TOPAS, transfor-mem les ones acústiques reflecti-des pel fons marí en informació batimètrica.» A més de la batime-tria multifeix, per elaborar mapes topogràfics dels fons àrtics també s’aplica la sísmica de reflexió: uns canons d’aire comprimit (airguns) envien ones sísmiques al fons marí que són reflectides i recolli-des a superfície per hidròfons dins d’un cable (streamer). Des-prés d’un control de qualitat a les dades, un programari especial –el KINGDOM Suite– transforma la informació en mapes 3D de les profunditats. Envoltat per la boira, el vaixell navega per àrees on po-dria haver-hi petroli o hidrats de gas, unes trampes cristal·lines de molècules d’aigua i gasos (metà, etc.), considerats la gran reserva energètica del futur. «Tot i que es van descobrir fa molts anys, en-cara no hi ha cap tecnologia d’ex-

de Salamanca fa un primer estudi de les mostres sedimentàries ar-rencades a l’oceà polar. «Identifi-quem els microfòssils –foraminí-fers i cocolitofòrids– per donar una primera referència temporal dels estrats sedimentaris que fa-ciliti la reconstrucció paleoambi-ental de l’Àrtic», explica el paleon-tòleg José-Abel Flores. Després de vint dies de navegació per àre-es lliures de gel, el BIO Hespèri­des arriba a port a Longyearbyen el 17 d’agost. El viatge polar s’acaba, però la feina de l’equip científic continuarà durant mesos. Amb tot el material obtingut, hi treballaran per extreure dades d’interès científic en diferents camps d’estudi (bioestratigrafia, sedimentologia, paleoclimatolo-gia, geomagnetisme ambiental, etc.) i reconstruir la història geolò-gica i climàtica de la regió àrtica que ens ha acollit aquest estiu.

Cicatrius en els fons marins

tracció dels hidrats de gas», apunta el geòleg Ben De Mol des del laboratori de sondes.

Un fang oceànic de fa 10.000 anys El 4 d’agost té lloc un dels mo-ments més esperats: en una jor-nada emocionant, les primeres mostres de sediments oceànics arriben a la coberta de popa amb el Piston Corer, un nou equipa-ment d’extracció de sediments marins dissenyat pel grup de la Universitat Estatal d’Oregon i la Unitat de Tecnologia Marina (CSIC). Al llarg de la campanya, el Piston Corer recupera sis testi-monis de sediments oceànics: en total, 31 metres de la història ge-ològica de les èpoques glacials i interglacials del quaternari a l’es-tret de Fram. Un cop al laboratori d’estribord, el grup de Geocièn-cies Oceàniques de la Universitat

A bord del vaixell, el ritme de treball no s’atura mai mentre naveguem pel mar de Barentsz. Per cobrir les 24 hores d’activitat, es treballa per torns en grups coordinats pels geòlegs Galderic Las-tras, Ben De Mol i Roger Urgelés, sota la supervisió científica d’Angelo Camer-lenghi i Miquel Canals. L’objectiu és clar: conèixer l’evolució dels marges conti-nentals polars en aquesta regió de l’Àr-tic i estudiar la topografia submarina. «Volem estudiar els sediments transpor-tats pels grans corrents de gel que exis-tien a l’Àrtic fa 20.000 anys, a l’Últim Màxim Glacial –comenta el professor Antoni Calafat– per conèixer la intensitat i durada dels processos climàtics d’ori-gen polar.» Dia a dia, les pantalles del sonar van revelant la petjada dels ice-bergs erràtics, les antigues glaceres i les cicatrius dels esllavissaments sub-marins que van trencar la calma dels fons marins. A coberta, el gris del cel es confon amb l’aigua i la llum solar del cel àrtic continua desorientant els viatgers de latituds meridionals.

4�SABíEU QUE...?

Sabíeu que...? > Alumnat de cursos de formació continuada utilitza l’espai virtu-al Second Life com a part integrant de la seva formació en línia en el curs Second Life i noves tendències en aprenentatge. Participen en classes virtuals, entrenaments amb jocs de simulació (role play-ing) i visualització mitjançant models 3D de conceptes complexos. El curs, que s’imparteix alhora a la plataforma virtual de l’IL3-UB i a Second Life, tindrà noves edicions durant la tardor, una d’aquestes adreçada a professors d’ensenyament reglat. L’IL3-UB, pioner a inaugurar una nova seu a Second Life, està oferint el curs dins les iniciatives que duu a terme l’IL3 Serious Games Lab, grup de treball dedicat a adaptar les metodologies de formació a noves generacions d’alumnes i que utilitza els jocs i els simuladors com a eina efectiva i eficaç d’aprenentatge.

> Una completa cartografia del territori andorrà servirà per posar en marxa mesures de protecció del paisatge en zones d’interès turístic i cultural. El projecte, a càrrec del Servei de Gestió i Evolució del Paisatge de la Facultat de Geogra-fia i Història, consta de dues fases i actualment ja es troba en la segona i darrera etapa, de verificació, comprovació i correcció de les unitats per mitjà del treball de camp, la digitalització, la creació d’una base de dades i la redacció d’una memòria explicativa.

La primera etapa del projecte ha consistit en la recopilació del material cartogràfic i bibliogràfic existent, l’estudi del territori i la definició dels principals tipus d’unitats, i també la definició d’uni-tats per assolir-ne una primera delimitació. Sota el títol «Mapa de les unitats de paisatge d’Andorra», el projecte està dirigit per la investigadora del Servei de Gestió i Evolució del Paisatge Maria de Bolòs, amb la col·laboració del director del Servei esmentat, Antonio Gómez i de Maria Tura Bovet, i és un encàrrec del Minis-teri de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Andorra.

> Un procediment per caracteritzar gravats artístics a partir de la composició química dels materials constitutius, i que també serveix per detectar bitllets d’euro falsos, va ser el tema d’una tesi doctoral lle-gida aquest setembre a la UB davant un tribunal integrat per R. Companyó (UB), R. Vives (UB), M. T. Domenech (UPV) i també G. Rauret (directora de l’ANECA) i M. Leona cap de recerca del Metropolitan Museum of Art de Nova York. La investigadora Anna Vila és l’autora de la tesi que duu per títol La caracterització físicoquímica com a eina per a la conservació discrimi­nació d’obra gràfica. La metodologia posada a punt i aplicada a la tesi complementa la informació que s’obté de l’estudi estilístic i formal, i permet diferenciar els gravats fets amb els materials de la sèrie original d’altres que s’hagin imprès posteriorment (fraus i falsificacions). Aplicada als bitllets d’eu-ro, permet detectar-ne els falsos de manera ràpida i no destructiva. La recerca s’ha portat a terme al Departament de Química Analítica. Concre-tament, a més d’Anna Vila, hi han intervingut José F. García, professor de la UB, i Núria Ferrer, dels Serveis Cientificotècnics de la UB.

> El monestir de Poblet fa front a problemes d’abastament d’aigües Les causes d’escasse-tat d’aigua al monestir són diver-ses, com ara l’increment de l’ac-tivitat turística i l’ús públic de la seva biblioteca, a més de les sequeres que patim avui dia. Els recursos existents, bàsicament aigües subterrànies, cobreixen la demanda actual, però no garanteixen que en un futur el monestir no pateixi manca d’aigua. Aquesta previsió, i la voluntat de l’abadia de gestionar de manera adient i sostenible el problema de l’aigua, van fer que s’encarregués a un grup de l’Institut de l’Aigua de la UB l’es-tudi, que inclourà una proposta de millora de la gestió, i en què s’ava-luaran les possibilitats de reutilitzar l’aigua residual i gestionar l’aigua de la pluja com a recursos bàsics. El treball tindrà un caràcter multi-disciplinari i estarà dirigit per la catedràtica de Dret Administratiu de la Facultat de Dret, M. Jesús Montoro; el professor d’Hidrologia de la Facultat de Farmàcia, Miquel Salgot, i el catedràtic de Prospecció Geològica i Geofísica de la Facultat de Geologia, Albert Casas.

Foto

: Eva

Raj

adel

l

> S’ha seqüenciat el primer genoma humà d’un individu, concre-tament el de J. Craig Venter, un dels científics que va liderar el pri-mer esborrany del genoma humà presentat el 2001. En el projecte hi ha participat l’investigador Josep F. Abril del Departament de Genè-tica de la UB. L’anterior versió del genoma es va obtenir com a mitja-na d’un conjunt de mostres de diferents individus. En aquest cas, i per primera vegada, s’ha seqüenciat el genoma sencer d’un individu de la nostra espècie. Aquest fet obre les portes a la genòmica indivi-dualitzada i a la medicina personalitzada. En el futur, per exemple, es podran detectar aquells canvis en el genoma que es poden associar a una malaltia abans que es manifestin els primers símptomes. Dels resultats s’extreu que la variació genètica entre dos individus pot arri-bar a ser cinc vegades més gran del que s’havia estimat fins ara.

Un dels esborranys de les primeres proves de la cartografia andorrana.

PUBLICACIONS46

PUBL

ICA

CIO

NS

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Astronomía esférica y mecánica celesteJuan José de Orús / M. Asunción Català / Jorge Núñez

Astronomía esférica y mecánica ce­leste és un text d’astronomia fona-mental dirigit tant a estudiants uni-versitaris que els calgui un manual per als estudis bàsics o avançats d’astronomia, com a professors uni-versitaris o investigadors, que l’em-praran tant en la docència com en la recerca. Gràcies a aquesta publica-ció es cobreix un espai en la literatu-ra docent en castellà, ja que inclou nombrosos temes sobre astronomia fonamental no desenvolupats en cap altre text en aquesta llengua.

Trementina. Una metàfora de la pinturaJoan Descarga / Àlex Nogué

L’obra fa una exploració metafòrica de la pintura a partir d’una coinci-dència: la trementina, un producte derivat de la destil·lació de la resina de pi, i que és una matèria comuna en el procés de la pintura a l’oli i en la fabricació d’essències i ungüents medicinals. El llibre recull una reflexió sobre la pintura amb un record a les trementinaires, dones de la vall de la Vansa i Tuixén, que van idear a mitjan segle XIX l’ofici de recórrer diferents poblacions per guarir malalties amb herbes i olis.

Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània Jordi Malé

En aquest volum s’estudia la pre-sència dels mites en l’obra de diver-sos escriptors tant de l’època mo-derna com contemporanis, com ara Francesc Fontanella, Vicenç Albertí, Antoni Febrer i Cardona, Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Car-ner, Llorenç Villalonga, Salvador Es-priu, Josep Palau i Fabre, Mercè Rodoreda, Jaume Vidal Alcover, Montserrat Roig i Jordi Coca, entre d’altres.

Guia de conversa universitària rus-catalàServeis Lingüístics de la Universitat de Barcelona

Amb la col·lecció Guies de conversa, la Universitat de Barcelona posa a l’abast dels que hi arriben per primera vegada una recopilació de frases i vo-cabulari per ajudar-los en els primers contactes i per facilitar-los les relacions personals, per tal que la seva estada i la seva convivència en els diferents àm-bits i situacions comunicatives pròpies de l’entorn universitari els siguin en un sentit comunicatiu còmodes i senzilles des del primer moment.

Aquestes tres obres pertanyen a la col·lecció de llibres del Centre d’Investigacions Film-Història, un centre de recerca que utilitza el cinema com a eina d’investigació per aprofundir en l’humanisme i les ciències socials, atès que el considera un testimoni directe de la societat. Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965) analitza com, malgrat les dificultats imposades pel règim totalitari franquista, algunes temptatives, com ara la del cinema negre espanyol, van donar aire, des del 1950 a una indústria cinematogràfica poc consolidada. Empezaré contando el final. Cine en blanco y negro del siglo xx pretén motivar els espectadors actuals a apropar-se al cinema en blanc i negre. De la Mancha a la pantalla. Aventuras cinematográficas del ingenioso hidalgo repassa la filmografia existent sobre el Quixot i planteja, així mateix, la qüestió de quina imatge ha aportat el cinema d’aquest personatge literari.

Augusto y las aves. Las aves en la Roma del Principado: prodigio, exibición y consumoSantiago Montero

La utilització de les aus en l’augura-ció gaudia d’un enorme prestigi en la Roma clàssica. En aquest llibre es repassa el fenomen en diferents epi-sodis històrics del segle I aC. L’obra analitza, a més de l’exhibició d’aus a la ciutat i al camp, els aspectes reli-giosos vinculats a les aus en la Ro-ma d’August: el problema que repre-sentava el consum i el sacrifici de les aus i la seva inclusió en les pràcti-ques màgiques.

De la Mancha a la pantalla. Aventuras cinematográficas del ingenioso hidalgoRafael de España

Empezaré contando el final. Cine en blanco y negro del siglo XX

José Ángel Garrido

Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965)Francesc Sánchez

AgENDA 47

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Divendres 30 Finalitza el termini per presentar

la documentació al Premi Inter­nacional de Pintura de la Fun­dació Guasch Coranty. Més informació: fguasch@ub.edu

DESEmBRE

Del dilluns 3 al dimecres 19 Exposició sobre transició

política i Universitat. Homenat-ge al Dr. Antoni M. Badia i Marga-rit. Lloc: vestíbul principal de l’Edi-fici Històric

Del dilluns 3 al divendres 21 Exposició del Cinquantenari

d’Esports UB, promoguda pel Servei d’Esports de la UB. Lloc: Edifici Històric

Dijous 13 Homenatge al Dr. A. M. Badia

i Margarit. Lloc: Edifici Històric

Divendres 14 i dissabte 15 Reunió dels Centres d’In­

vestigacions Biomèdiques en Xarxa (CIBER) de malalties neurodegeneratives, organit-zada pel Departament de Biolo-gia Cel·lular i Anatomia Patològi-ca de la Facultat de Medicina. Lloc: Aula Magna (Edifici Històric, Gran Via, 585)

Dimecres 19 i dijous 20 Concert de Nadal, amb l’Or-

questra de la Universitat de Bar-celona (OUB). Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat. Lloc: Paranimf, a les 20 h

Música a la Universitat. Lloc: Paranimf, a les 20 h

Diversitat i educació. Organit-zat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la UB. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Dijous 25 Concert de piano i poesia a

càrrec d’Oksana Norko, recita­dora i Anna Cabrera, piano. Dins el XXI Cicle de Música a la Univer-sitat. Lloc: Paranimf, a les 20 h

Divendres 26 Diversitat i convivència. Or-

ganitzat pel Grup d’Estudi de Llen-gües Amenaçades de la UB. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Del dimarts 30 al dissabte 3 Waterbird Society Annual Me­

eting 2008 (www.wbs2007.org).La societat dels ocells aquàtics tracta l’hàbitat d’aquests animals arreu del món. Lloc: Aula Magna, Paranimf, aula Ramón y Cajal i jar-dí Ferran Soldevila, ubicat a l’Edi-fici Històric

OCTUBRE Del dijous 8 al dissabte 10

II Congrés d’Educació de les Arts Visuals: «Creativitat en temps de canvis». Lloc: Edifi-ci Històric. Més informació i orga-nitzadors a: www.colbacat.cat/congres.html

Del divendres 9 al diumenge 18 SETMANA DE LA CIèNCIA

Del dijous 15 al dissabte 17 Exposició de bolets. Lloc: ves-

tíbul principal de l’Edifici Històric.Aquesta és una de les diverses activitats a la UB dins la Setmana de la Ciència.

Dijous 15 Concert de Tango­Camerata

XXI. Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat. Lloc: Paranimf a les 20 h

Dilluns 19 Col·loqui Lingüístic Club­15 El

Club d’enguany, el quinzè de la sè-rie, porta per títol «De les paraules als fets. Les actituds i les ideologies en els canvis en els comportaments lingüístics». Organitzat pel Departa-ment de Filologia Catalana. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Dijous 22 Final d’Estudis de l’ESCAC

Lloc: Paranimf, a les 18.30 h

Dijous 29 Concert de piano a càrrec

de J. Enrique Bagaria. Dins el XXI Cicle de Música a la Universi-tat. Lloc: Paranimf, a les 20 h

AgENDASi esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre gener i març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activi-tat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 9�4 0�� ��7.

Quinzena de Solidaritat a la UBLa Quinzena de Solidaritat a la UB tindrà lloc des del dimecres 10 fins al dimecres 24 d’octubre, organit-zada per la Fundació Solidaritat UB. Inclourà actes com ara taules rodones, xerrades, exposicions o projeccions de pel·lícules, en les diverses facultats de la Universitat de Barcelona. Així mateix, el vestíbul de l’Edifici Històric de la UB acollirà l’exposició «Imatges per la dignitat».

Dimecres 3 Acte d’inici de curs 2007­2008.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), a les 12 h

Dimecres 10 Finalitza el termini per presen-

tar-se a les beques de creació artística Guasch Coranty. Més informació: fguasch@ub.edu

Concert de la Coral Allegro de Barcelona. Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat, organitzat per la Delegació del Rectorat per a Activitats i Patrimoni Culturals. Lloc: Paranimf, a les 20 h

Dijous 11 Inauguració del curs 2007­

2008 de les Aules de la Gent Gran. Lloc: Paranimf, a les 17 h

Del dilluns 15 al divendres 19 Congrés «International Con­

ference on Quantum Information Processing and Communicati­on». Lloc: Aula Magna de la Facultat de Biologia (Diagonal, 645). Podeu consultar-ne els organitzadors i més informació a: www.icfo.es

Divendres 19 Concert extraordinari de

Cant Coral. Dins el XXI Cicle de

SEBASTIÂO SALGADO. Sergipe, 1996Movimient de Treballadors Rurals sense Terra. Escola per a nens del campament de Santa Clara (650 famílies, 2.500 persones). Els profes-sors són els camperols. Un d’ells va ser assassinat per sicaris al servei del propietari de la terra (4.530 hectàrees).

NOVEmBRE

Dilluns 5 Concert de l’Orquestra de Jo­

ves Intèrprets dels Països Cata­lans. Dins el XXI Cicle de Música a la Univeritat Lloc: Paranimf, a les 20 h

SOm UB48

Notícies Som UB

Benvinguda a l’alumnat del curs 2007-2008La UB ha donat la benvinguda a prop de 8.000 estudiants que han triat aquesta institució per fer els seus estudis el proper curs. Els estudiants han rebut una carta de benvinguda signada pel rector, com també un llibret amb recomanacions útils per a la nova etapa (com planificar el temps, conèixer el centre d’estudis…). En aquest llibret, els alumnes han pogut consultar les dates de les sessions infor-matives que els diferents centres han programat per als alumnes de nou accés, com també altres activitats, com ara les jornades d’acollida, els cursos zero o introductoris i la realització de tests d’orientació.

La Unitat d’Atenció a l’Estudiant coordina la benvinguda a nous es-tudiants, en què s’inclouen els majors de 25 anys i estudiants de fora de Catalunya, tant de la resta de l’Estat com estrangers.

Cursos de formació per a la inserció laboral

FeinaUB, dins la seva oferta de serveis d’inserció i orientació labo-ral, presenta els nous cursos de formació per a la inserció laboral corresponents al primer semestre del curs 2007-2008. Aquesta ofer-ta, destinada a l’alumnat i a les persones titulades de la UB, com-plementa la formació específica de les titulacions universitàries amb l’objectiu de facilitar una in-corporació òptima al mercat labo-ral i de millorar les habilitats dins l’entorn de treball.

Es tracta de set cursos i tallers (presencials i virtuals) amb una tipologia variada, impartits per especialistes, amb una orientació molt pràctica i susceptibles de ser reconeguts com a crèdits de lliure elecció. La formació s’adreça a diversos col·lectius: estudiants que vulguin conèixer on podran treballar quan acabin els estudis o interessats en els processos de selecció de les empreses, titulats que vulguin situar-se o reubicar-se professionalment, etc.

Als cursos hi col·labora Porta 22 –Espai de Noves Ocupacions–, que ofereix informació sobre les noves tendències del món labo-ral, a més de la possibilitat d’uti-litzar aplicatius sobre autoconei-xement i entrevistes de selecció de personal.

• Tècniques de recerca de feina. Curs introductori a les diferents estratègies que cal seguir i als instruments que s’empren per buscar feina (en línia).

• Com accedir a la millor feina. El mercat de treball actual, sectors professionals emergents i amb més demanda.

• Com conèixer-te millor: anàlisi de competències per al treball. Punts forts i punts febles del perfil personal i professional de cadascú a l’hora de presentar-se a processos de selecció de personal.

• Com afrontar tests psicotècnics. Tipus de proves i sistema per afrontar-les.

• Com superar entrevistes de se-lecció de personal. Tipus i parts de les entrevistes de selecció.

• Relacions interculturals: compe-tències per treballar amb perso-nes de diferents cultures. Equips de treball multiculturals i perfils professionals necessaris.

• Apreneu a comunicar-vos millor. Formació per desenvolupar ha-bilitats que afavoreixin com en-tendre’s millor entre els com-panys de feina.

Continua el procés d’elaboració de la Relació de llocs de treball de PAS

de Govern i Gerència; Serveis Lin-güístics i Suport a la Recerca i la Docència. Durant el mes de setem-bre es publicaran les propostes de descripció funcional de la resta de llocs de treball de PAS.

Les descripcions han estat elabo-rades per grups de treball consti-tuïts per representants dels dife-rents àmbits funcionals; per un membre de l’equip de govern, de l’equip deganal o de la Gerència, i pels representants designats pels òrgans de representació dels treballadors. Posteriorment, la Comissió Assessora ha analitzat i validat les propostes i també hi ha introduït modificacions.

Les fases de l’elaboració de la Relació de llocs de treball (RLT) del personal d’administració i serveis estan avançant dins un procés en què destaquen com a novetats més significatives una participació més gran de tots els col·lectius universitaris i la cons-titució d’una Comissió Assessora i de grups de treball distribuïts per àmbits funcionals.

Una vegada ha finalitzat la fase d’anàlisi dels llocs de treball, actu-alment s’està duent a terme la des-cripció de llocs de treball. Així, s’han publicat recentment les des-cripcions funcionals de llocs de treball dels àmbits següents: admi-nistracions de centre; Àrea de Tec-nologies de la Informació i la Co-municació; Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investiga-ció; Obres i Manteniment; Òrgans

Difusió de l’oferta de postgrau de la UB

El Periódico de Catalunya va incloure en l’edició del passat 7 de juliol una postal publicitària de l’oferta de programes de postgrau 2007-2008 de la Univer-sitat de Barcelona.

Aquesta postal, de la qual es van difondre 200.000 unitats, incloïa in-formació sobre el nombre de programes de postgrau en cada un dels àmbits de coneixement, com també una breu descripció dels objectius generals i el públic al qual s’adrecen els ensenyaments esmentats.

L’encartament s’emmarca dins l’acord que, des de l’any 2001, mantenen el Grupo Zeta i la UB amb l’objectiu de fomentar la transmissió de la cultura i de donar publicitat als projectes i a les activitats que organitza la Universitat.

Més informació sobre el procés d’elaboració de la RLT des

d’InfoPAS (www.ub.edu/ infopas> Treballar a la UB > Relació de llocs de treball)

Per a més informació, consulteu el web: www.ub.edu/feinaub. Les inscripcions es poden fer des d’aquesta mateixa pàgina web del 6 de setembre a l’11 d’octubre (excepte el curs de Tècniques de recerca

de Feina, les inscripcions del qual es fan del 12 al 19 de setembre; www.complementaria.ub.virtual.com).

La pàgina web de la UB (www.ub.edu/ubicat) dis-posa d’una nova plataforma virtual que, sota la denominació UBICA’T, permet fer la cerca, d’una manera àgil i visual, de totes les facultats, ense-nyaments i serveis de la UB, i simultàniament els situa a Barcelona, mitjançant una imatge per satèl-lit o un mapa de la ciutat.

Aquesta aplicació ofereix informació dels centres de la UB (adreça, telèfon, pàgina web, ensenyaments i serveis oferts, etc.) i en alguns casos es pot visua-litzar també un vídeo de difusió del centre.

Nova plataforma virtual UBICA’T AL WEB DE LA UB

SOm UB 49

El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB.

CAiXA i AssegURAnCes

Caixa CatalunyaCaixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’enti-tat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central HispanoProtector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis fi-nancers (crèdits per al finança-ment de la matrícula i per a la compra d’equipaments informà-tics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. Col·lectius: estu­diants i personal UB

La CaixaOfereix múltiples productes fi-nancers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Col·lectius: estudiants i per­sonal UB

Regal AutoRegal Auto, mitjançant Liberty Seguros, ofereix un 10 % de descompte, a més d’un regal molt especial: un joc d’accesso-ris USB. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB, i Antics UB

LLeURe i ViATges

CosmoCaixaDescompte del 30 % en la visita general al museu, com també en les activitats que ofereix: confe-rències, cursos, itineraris, tallers, etc., i en exposicions temporals o permanents (amb visita guiada gratuïta inclosa). Preus especials per al programa Ciència-Barra Lliure. Col·lectiu: estudiants

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

Pla d’avantatges Som UB

3XTRESTeatre Poliorama: 50 % de des-compte en funcions programa-des de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’es-pectador. Teatre Victòria: 25 % de descompte en funcions pro-gramades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estu­diants UB i Grup UB

Viatges BarcelóDescompte del 7 % en paquets turístics de majoristes propis (TravelPlan i Costa Creuers) i del 5 % en paquets de la resta de majoristes preferents, tant de ca-tàlegs com d’ofertes. Col·lectiu: personal UB

Meridià ViatgesEl Club Català de Viatges ofereix viatges a diferents destinacions europees i, ara, també d’arreu del món, amb un 7 % de descompte en la programació del Club Català de Viatges i un 5 % en programa-cions de majoristes. Col·lectiu: personal UB i Grup, estudiants UB, Antics i Societat

sAniTAT

Clínica dental DavosAquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix gratuïtat en la primera visita, 50 % de descompte en neteges bu-cals i 20 % en la resta de trac-taments (ortodòncia, endodòn-cia, ponts, etc.). Col·lectius: estudiants i per­sonal UB i Grup UB–Antics UB–Societat

Instituts Odontològics AssociatsAquest grup, amb vint clíniques pròpies, ofereix serveis gratuïts (consultes i revisions, fluoritza-cions, radiografies intrabucals, etc.), un preu fix de 20 euros en extraccions simples i el 20 % de descompte en la resta de trac-taments. Col·lectiu: Antics UB

Sanitas UnisalutMitjançant UNIPSA, Sanitas Multi posa a la vostra disposició una oferta exclusiva: 41 euros per persona i mes, amb una atenció completa arreu del terri-tori nacional. Oferta vàlida fins al 31/12/2007. Col·lectius: PAS­ PDI UB i Grup UB i els cònju­ges i fills respectius

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)Estiu al MNAC 2007! A l’estiu, podeu gaudir, a preu reduït, de visites guiades, música en direc-te i visites nocturnes a l’exposi-ció «El cartell modern a les col-leccions del MNAC». Col·lectiu: estudiants UB

Futbol Club Barcelona

El FCB ofereix diferents promoci-ons i descomptes en partits de bàsquet, hoquei, handbol i futbol sala durant la temporada vinent.

Consulteu la pàgina web per veu-re els tipus de descompte de què podeu gaudir. També teniu preu reduït a la pista de gel del FCB.

per a tot un dia, els dies feiners. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB, Antics UB i Societat

Col·lectius: estudiants UB i personal UB

Illa FantasiaLa Nova Illa Fantasia és l’oferta ideal per passar una jornada in-oblidable. Situada a 18 km de Barcelona, en un lloc fàcilment accessible, ofereix un 25 % de descompte en la quota d’adult,

KoanKoan, un centre amb totes les disciplines relacionades amb el ioga i la meditació. Ofereixen també dansa, massatges, cur-sos, cinema i conferències, 20 % de descompte als titulars de la targeta. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB

SOm UB�0

Fes-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebràs en el teu domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Entitat: ............................................................................................................................. Oficina: ..................................................................................... Dígit de control: ..........................................................

Núm. de Compte corrent: ............................................................................

dAdes BAnCÀRies

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

Demaneu el vostre carnet Antics UB

Nom de l’empresa: .......................................................................................................................................................................................................... Càrrec: .................................................................................

Adreça: .............................................................................................................................. CP: ........................................................................................... Població: ...........................................................................

Província: ......................................................................................................................... Telèfon: ................................................................................. Fax: .........................................................................................

Adreça electrònica: ...............................................................................................

dAdes LABoRALs

Suma’t a Som UB

Cognoms: .............................................................................................................................................................................................................................................. Nom: ........................................................................

DNI: .............................................................................................. Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................................ Sexe (h/d): ..........................................................

Adreça: ..................................................................................... Població: .................................................................................................................................. CP: .............................................................................

Província: ............................................................................... Adreça electrònica: ........................................................................................................ Telèfon: ..................................................................

Estudis: .................................................................................... Any: ...................

dAdes PeRsonALs

Com t’has assabentat de com fer-te soci d’Antics UB?

Revista Web Un amic

Un soci Diari D’altres

Marca si vols aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

porten la desgravació fiscal corresponent.

El Pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantat-ges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estu-diants, docents i investiga-dors, personal d’administra-ció i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– en-tre la UB i les organitzaci-ons, sense un cost extra-ordinari.

Totes aquelles persones, em-preses i institucions que vul-guin compartir els objectius comuns de millora del conei-xement, conservació del pa-trimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc ma-neres diferents:

Patrocini d’algun dels pro-jectes amb causa. En fun-ció de la quantia anual aportada, es determinen les categor ies de col-laboradors i les diferents contraprestacions associ-ades.

Serveis de màrqueting UB. Ca-nals per dur a terme les seves accions de màrqueting: pro-mocions i publicitat als cen-tres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estu-diants i borsa de trebal l, etcètera.

Mitjançant la quota corpora-tiva:

– Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’em-presa, com a benefici extra-ordinari, per tal que gaudeixi del Pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’em-presa passarà a formar part

de les empreses patrocinado-res de Som UB.

– Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats.L’empre-sa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciuta-danes.

Donacions: les empreses, persones i institucions inte-ressades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mit-jançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/somub). Aquestes aportacions com-

Antics UBUniversitat de BarcelonaFidelització - Antics UBBalmes, 21, principal - 08007 BarcelonaTel. 934 024 290 - Fax 934 035 917anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

Orig. Carta CrediEstudis-2 1/8/07 18:41 P gina 1