La Unió de Cooperadors de Gavà,

exemple d’arquitectura racionalista… i mediterrània.

FIDEL VÁZQUEZ ALARCÓN, arquitecte · FEBRER 2017

Edifici de la Unió de Cooperadors de Gavà, any 1936

Aquest text vol presentar el valor arquitectònic d’un projecte i d’un edifici, no del que veiem si

el visitem avui, sinó del que van veure els seus promotors i autors tot just abans de la guerra

civil espanyola el 1936. Un edifici que tot just estrenat, amb la guerra va iniciar un camí de canvis

d’ús i de desfiguració que avui tenim l’oportunitat de refer. Tant si mirem la façana com si

entrem a l’edifici, veiem el resultat de les transformacions que ha patit des del final d’obra el

1936 fins els nostres dies, moment en què aquest equipament municipal ha quedat sense ús i

està disponible per a un nou ús social. La seva recuperació arquitectònica i funcional ara és

possible. Cal revisar un espai i un ús pensats el 1935, a la segona república i en temps

d’associacionisme, amb unes condicions històriques i socials que, més de 80 anys després, avui

ofereixen punts coincidents que cal aprofitar. Estem davant d’una nova oportunitat per posar

l’arquitectura al servei de la funció social i retornar a la mateixa arquitectura la dignitat de la

que s’ha vist privada amb una sèrie de transformacions físiques que fan poc identificables els

valors del racionalisme pels quals aquest edifici de la Unió de Cooperadors ha estat catalogat i

protegit en el Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic de Gavà 1. La

recuperació constructiva i arquitectònica de l’edifici té el repte de retornar-lo el màxim possible

a les condicions inicials seguint els plànols del projecte original però responent als condicionants

i requeriments d’una construcció del nostre temps.

Estat actual de la façana, any 2016

Aquest text no vol parlar del procés participatiu amb el qual es definirà el pla d’usos i el model

de gestió del nou equipament.

Aquest text tampoc vol parlar de la història de creació i evolució de la cooperativa de consum

d’uns treballadors veïns de Gavà i treballadors de l’empresa Roca, la Unió de Cooperadors de

Gavà, i que podria ser la història del naixement d’alguna cooperativa dels nostres dies.

Vull posar en valor el procés en què uns clients van tenir una necessitat, van fer l’encàrrec a uns

arquitectes i, junts, van fer possible un edifici que va resultat ferit per la història. Avui correspon

a la Gavà de 2017 recuperar un nou equipament on descobrir els principis que el van convertir

en un exemple d’arquitectura racionalista. És una ocasió per donar visibilitat i reconeixement en

diferents àmbits, coma ara DOCOMOMO o altres entorns culturals i socials que vetllen pel

manteniment i la difusió de la cultura e història del nostre territori.

La necessitat de la Unió de Cooperadors de Gavà com a client i altres referencies.

Els cooperativistes de Gavà necessitaven 2:

Magatzem per a dipòsits d’oli i vi (amb accés directe des de l’exterior per la part del

darrera de l’edifici), i dutxes i banys per socis, en el soterrani.

Gran local de vendes i administració, en la planta primera.

Bar amb una terrassa annexa cap a la Rambla de Gavà, cuina i dependències

secundàries, en la planta segona.

Plantes de distribució del projecte de 1935 de l’arquitecte Josep Torres Clavé per a la Unió de Cooperadors de Gavà

Aquest programa funcional pot considerar-se una evolució del model de la Casa del Poble,

tipologia nascuda a finals del segle XIX a Europa com a “llocs de socialització que tenien el

propòsit pragmàtic d’acollir les oficines d’organitzacions de treballadors, pagesos, grups

feministes, cooperatives,…” segons M.Kohn 3. Eren llocs que feien possible, expressaven i

construïen solidaritat. La Maison du peuble de Brussel·les de 1899, de l’arquitecte Victor

Horta, va ser un primer cas on un estil arquitectònic, en aquest cas l’Art nouveau, va dotar

d’un simbolisme afegit a aquesta tipologia que el mateix arquitecte definia com “… un palau

que no fos un palau, sinó una casa on l’art i la llum fossin el luxe sempre negat a les cases dels

treballadors”.

La Maison du peuble de Brussel·les de 1899, de l’arquitecte Victor Horta

Amb posterioritat tenim exemples als Clubs dels obrers soviètics que volien promoure un ideal

col·lectiu. L’arquitecte Melnikov va ser el primer en trobar una solució al disseny que s’adaptés

a les noves funcions i a les necessitats socials del clubs d’obrers. Eren llocs amb auditoris

centrals, semblants als centres culturals, però que comprenien la creixent necessitat de

flexibilitat d’usos. Espais i escenaris que podien fer-se servir per diferents grups, mides o tipus

d’acte. El llenguatge arquitectònic constructivista expressava aquesta idea del nou ordre social

i col·lectiu, i un exemple el tenim al Club d’obrers de Rusakov de 1929 de l’arquitecte

Melnikov.

Club d’obrers de Rusakov de 1929 de l’arquitecte Melnikov

Per entendre la força i importància de l’arquitectura com a llenguatge, que no funció

transformador per si mateix, al mateix temps que els cooperativistes de Gavà es plantegen la

necessitat de trobar uns arquitectes que donin forma al seu somni fent ús del racionalisme

arquitectònic del moment, cal observar com aquest mateix llenguatge estava servint a una

intenció política coetània diametralment oposada a l’associacionisme. El 1936, l’arquitecte

Giuseppe Terragni finalitzava la Casa del fascio a Como, Itàlia, com a seu del Partit feixista i

considerada també exemple de l’arquitectura del moviment modern.

Casa del fascio de 1936 de l'arquitecte G. Terragni

Per a la Unió de Cooperadors de Gavà el disseny de l’edifici buscava un aire de llibertat i

col·lectivitat i el GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’arquitectura

Contemporània) va ser l’escollit per a la seva creació.

Els arquitectes, l’encàrrec … i una condició.

Parlant en termes d’estil arquitectònic, a inicis del segle XX, a Espanya el Modernisme estava en

fase de desaparició amb la sensació de que no havia satisfet les necessitats d’una societat en

canvis. Mentrestant, un grup d’arquitectes joves i inquiets estaven atents a les noves corrents

de fora: a les investigacions de la Bauhaus alemanya impulsada per Walter Gropius, des de 1919

fins a 1933; a l’ideari renovador del gran arquitecte suís Le Corbusier, amb el sistema de

construcció Domino (1914-1915), la revista “L’Esprit Noveau” (1920-1925), el Plan Voisin per a

Paris (1925); i, sobretot, el primer congrés del CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura

Moderna) el 1928 a La Sarraz, Suissa. Posteriorment es van celebrar 10 congressos més del CIAM

fins l’any 1959. El primer congrés va agrupar 28 arquitectes, amb Le Corbusier com un dels seus

impulsors, parlant de l’arquitectura com un art social i amb la intenció de ser un laboratori

d’idees d’arquitectura i urbanisme del moviment modern. Es constata una preocupació pel

benestar de les masses i un interès per la democratització de l’arquitectura. En el marc del CIAM

destaca la voluntat que l’arquitectura moderna sigui el fruit d’un treball col·lectiu i no d’un autor

individual.

Amb aquest context cultural, a casa nostra, el 1929 es fa una exposició en la sala Dalmau de

Barcelona de diferents artistes entre els que es troben els arquitectes Josep Lluis Sert (1902-

1983) i Josep Torres Clavé (1906-1939). Sert va treballar el 1927 al despatx de Le Corbusier i

això va significar un vincle decisiu per la transmissió d’idees del moviment modern amb la

presència de Sert al CIAM fins a la creació, en col·laboració amb altres arquitectes catalans, com

ara Torres Clavé, del GATCPAC el 1930.

En un text signat per part de la Comissió de la Unió de Cooperadors de data agost de 1937 4, els

cooperativistes expliquen que “en el terreny de l’harmonia i procurant fer les coses el més bé

possible” van anar a demanar ajuda a diferents Cooperatives de Barcelona per tal d’encarregar

Josep Torres Clavé (1906-1939)

el projecte de la seva nova seu per a Gavà. Amb la recomanació d’aquestes altres cooperatives,

el motiu pel qual es van posar en contacte amb Sert i Torres va ser que els cooperativistes

“creguérem lògic donar també el significat del nostre sentit humà i col·lectiu a la façana del

nostre edifici, despullant-la de parets gruixudes i mostrant amb la claredat de les vidrieres la

nostra veritat interior i, en lloc de cornises i relleus bizantins, el rètol cubista de la nostra

societat”. Queda aquí palès la claredat amb què els clients d’aquest projecte s’adrecen als

arquitectes per reclamar de l’arquitectura quelcom més que uns plànols per aixecar unes parets

i respondre a un programa. Des de l’inici es veu que el disseny de l’edifici buscava un aire de

llibertat i col·lectivitat.

Josep Lluis Sert (1902-1983)

Un fet rellevant i sorprenent, i allò que explica la excepcionalitat del moment, és la condició que

l’arquitecte posa per acceptar l’encàrrec: “Josep Lluís Sert accepta la proposta de construcció de

l’estatge social de la Unió de Cooperadors de Gavà. Passa l’encàrrec a l’arquitecte Josep Torres

Clavé, membre del GATCPAC, amb la condició que l’entitat accepti els treballs

desinteressadament d’aquesta col·laboració” 5.

L’interès de l’estil arquitectònic racionalista.

Amb caràcter general es podria dir que les construccions racionalistes, com també ho és l’edifici

de la Unió de Cooperadors de Gavà, són hereves de l’escola Bauhaus (1919-1933) i les seves

característiques i principals elements d’interès són:

L’estructura i la funció són els conceptes més determinants del projecte.

Es treballa amb formes geomètriques simples i amb geometries ortogonals.

Es fa servir el color i el detall constructiu en lloc de la decoració superposada i gratuïta.

L’espai arquitectònic té una concepció dinàmica, fugint d’espais compartimentats.

L’acer, el formigó i el vidre són els nous materials de construcció predominants.

Es tracta d’un llenguatge arquitectònic que persegueix allò essencial, la sobrietat i la economia

basada en la racionalitat. La funció predomina sobre la forma. La Bauhaus de Gropius es pot

considerar un manifest de la transparència i de la diafanitat, que sens dubte va inspirar els

cooperativistes de Gavà i els seus arquitectes Sert i Torres.

Per altra banda, i també visibles en la composició de l’edifici de Gavà, encara que sense caure

en el dogma, Torres Clavé va tenir molt presents els “Cinc punts de l’Arquitectura Moderna” de

Le Corbusier, publicats en 1927 en el marc dels congressos del CIAM:

1. Els pilotis (o pilars), que aixequen la construcció del terra fent que el jardí passi per sota.

2. La terrassa-jardí, que fa aprofitable l’espai sobre l’edifici i amb el jardí millora l’aïllament

tèrmic sobre la llosa de formigó.

3. La planta lliure, que aprofita les avantatges estructurals del formigó i dels pilars i fa

innecessaris els murs portants. S’allibera la planta de condicionants estructurals i es

millora l’aprofitament funcional.

4. La finestra longitudinal, que és possible gràcies a l’alliberament dels murs de façana de

la seva funció portant i permetent que les finestres puguin ocupar tota l’amplada de

façana, millorant la relació amb l’exterior.

5. La façana lliure, que a causa de que els pilars que suporten l’edifici es retiren respecte

la façana, permeten que aquesta no sigui estructural i pugui expressar composicions

molt lliures.

El paradigma de l’aplicació de tots aquest punts és pot trobar en la magnífica Vil·la Savoia de Le

Corbusier construïda el 1929.

Vil·la Savoia de 1929 de l'arquitecte Le Corbusier

Més enllà de l’estil, la modernitat arquitectònica destaca per tenir en la economia una de les

seves idees generadores. La repetició i la higiene seran les altres dues idees de referència. En

aquest context parlem d’una economia material i formal. J. A. Cortés es refereix a “l’economia

en l’accés i en els recorreguts interiors (l’economia de circulacions), l’economia en el sistema

estructural i en el de tancament, l’economia en l’agrupació dels espais i en les particions

interiors, l’adequació de la resposta tècnica al programa d’usos i l’eliminació de qualsevol

element superflu, de decoració o simbòlic” 6.

L’interès del projecte de la Unió de Cooperadors de Gavà, racionalista i mediterrani.

Segons la fitxa del Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Gavà, els

elements a destacar de l’edifici són la “racionalitat de l’estructura i la organització espacial,

contundència del volum i transparència de la façana” 1. La intervenció en la restauració, segons

la fitxa, és la “recuperació de la distribució inicial i de la façana original”. Els usos admesos en el

mateix pla són “tots aquells que no comportin modificació de la distribució inicial i que permetin

la lectura dels espais originals”.

Dibuix original del projecte de 1935 de la façana de la Unió de Cooperadors de Gavà

Estudiant l’edifici de Torres Clavé per a la Unió de Cooperadors i llegint la breu descripció que fa

Carolina B. Garcia del projecte, trobarem alguns dels principis racionalistes exposats

anteriorment: “un sòcol de pedra perforat per ventilar el soterrani, constitueix el basament de

les dues plantes superiors, on la ceràmica, l’acer i el vidre completen el repertori de materials

que ajuden a la lectura del plànol vertical lliure de la façana. En l’interior, situada en l’eix de

simetria del local, una escala de perímetre corb es presenta com el volum protagonista de la

planta lliure” 5.

A la façana de l’edifici de la Rambla, tal i com ja van fer Sert i Torres al projecte de la Casa Bloc

de Barcelona el 1932, té molt protagonisme la terrassa de la planta segona com a part de la

composició plàstica. En aquest edifici de Gavà, amb una única façana a l’exterior, aquesta no és

un plànol sinó que s’introdueix la terrassa i es transforma en un espai funcional que dóna gruix

a la façana. Al mateix temps, aquest recurs arquitectònic explica vers l’exterior l’ús social del bar

de la planta segona. Per a la rehabilitació imminent de l’edifici, és important recuperar aquest

espai de la terrassa en façana per tal de retornar aquest funció social entre l’interior i l’exterior.

Avui la Rambla és l’eix públic central de la ciutat, sense cotxes i molt arbrat, davant del Parc de

la Torre Lluch, l’espai públic més social i viscut pels gavanencs.

Foto de detall de 1936 de la façana original a la Rambla de Gavà

Insistint en l’observació de la façana, destaca la llibertat amb què es dissenya i la relació entre

les parts massisses i els forats de les grans finestres. Amb una composició de línies molt netes,

marcs metàl·lics i perfils de sèrie, les finestres es disposen indistintament entre el primer i el

segon pla d’aquesta façana desdoblada en fondària. El desdoblament del pla de façana genera

l’accés principal de l’edifici en planta primera o la terrassa en planta segona. Aquest és un

exemple d’aplicació del concepte de façana lliure i sens dubta un dels cinc punts de

l’arquitectura moderna més influents dels enunciats per Le Corbusier.

La planta lliure és un altre dels punts de l’arquitecte suïs present al projecte de Torres per a la

Unió de Cooperadors. Analitzant planta del projecte es veu com la botiga en planta primera i el

cafè en planta segona responen clarament a l’alliberament de l’espai, sense estructura portant,

per deixar màxima flexibilitat als usos. Amb la transformació d’espais feta a l’edifici des de 1936

fins al 2016, en el projecte de recuperació caldrà actuar retirant divisions i elements sobrants

respectant l’esperit del projecte original que mostren els plànols de 1935 de Torres Clavé amb

predomini d’espais no compartimentats i molt oberts i transparents cap a la façana de la Rambla.

Un altre element rellevant de l’edifici és l’ús de la coberta plana i accessible. No està clar si estava

previst algun ús específic per a la coberta, encara que no ho sembla a la vista de la documentació

gràfica de que disposem. El badalot a través del qual s’accedeix al pla de coberta exterior sembla

tenir restes d’un morter de color terrós o argilós que pot donar indicacions de la gama cromàtica

amb la que es podria abordar la rehabilitació de l’edifici.

I un cop dit tot això, penso que és important fer notar que l’edifici que va projectar Torres Clavé

per a Gavà no és només un exemple d’arquitectura racionalista, també és, i possiblement abans

que res, un edifici mediterrani. En la meva opinió, l’edifici expressa una arquitectura humana i

natural, fruit del caràcter mediterrani i del seu model d’organització social, lligat al territori i a

les ciutats que l’ocupen. Les ciutats mediterrànies s’han caracteritzat per la relació amable entre

l’espai domèstic i l’espai públic, però també per la construcció del bar, del casino o de les

múltiples formes d’associacionisme, com aquesta de la Unió de Cooperadors de Gavà.

En la senzillesa i naturalitat amb la que es construeix la Unió de Cooperadors, potser

l’antecedent més directe del projecte de Torres per a Gavà van ser les Cases per a cap de

setmana al Garraf del mateixos Sert i Torres de 1934, que al mateix temps van tenir coma

referent la Vil·la Mandrot de Le Corbusier de 1929.

Cases per a cap de setmana al Garraf de 1934 de Sert i Torres

En aquestes obres de Sert i Torres, la separació entre el basament i les masses plàstiques que

emergeixen és molt clara i marcada. El basament de pedra sembla ancorar l’edifici al terra i, a

partir de la línia de divisió d’aquest amb el volum superior, es produeix una fragmentació

planimètrica. És justament aquest recurs compositiu el que també fa servir Torres a Gavà per

aixecar la planta primera de la vorera de la Rambla, aprofitar per foradar el sòcol de pedra amb

tres finestres que ventilen el soterrani i, al mateix temps, generar l’espai per on accedir a l’escala

a la planta primera.

Aquest mediterranisme que llueix la Unió de Cooperadors, que no és un estil estètic, va ser

també principi inspirador per a la nova arquitectura del moviment modern. L’arquitectura

popular mediterrània, per la naturalitat i funcionalitat, va ser punt de sortida i anàlisi del CIAM i

a la revista AC núm. 21 es diu que “l’arquitectura moderna, tècnicament, és en gran part un

descobriment dels països nòrdics, però espiritualment és l’arquitectura mediterrània sense estil

la que influeix aquesta nova arquitectura. L’arquitectura moderna és un retorn a les formes

pures, tradicionals, del Mediterrani. És una victòria més del mar llatí!” 7.

Foto de cases de pescadors a Sant Pol de Mar, publicada al primer número de la revista AC l’any 1931

Així doncs, l’edifici de la Unió de Cooperadors de Gavà projectat per Torres Clavé l’any 1935 té

ara, el 2017, una segona oportunitat per tal de recuperar la llum, la transparència i la

mediterraneïtat racionalista que des del dia de la seva construcció ha anat perdent a causa d’una

història poc sensible al seu valor.

BIBLIOGRAFIA

1 “Pla Especial de Protecció i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà”, fitxa núm. 22,

Ajuntament de Gavà, 1999. Arxiu Municipal de Gavà

2 “Local para la Unión de Cooperadores de Gavà”. Revista AC, núm. 23-24, 1936; pàg. 19

3 Margaret Kohn, Assaig “The Power of Place: The House of the People as Counterpublic”.

4 “Unió de Cooperadors de Gavà”. Almanac de La Cooperació. Barcelona: Cooperativa

Popular, 1938; pàg. 219

5 Josep Maria Rovira, “SERT 1928-1979 Medio siglo de arquitectura. Obra completa”.

Fundació Joan Miró; pàg. 85

6 Juan Antonio Cortés, “Els llocs públics i els nous programes. Ús versus representació”,

Arquitectura del Moviment Modern, registre DOCOMOMO ibèric 1925 – 1965; pàg. 164.

7 Antonio Pizza, “J. LL. Sert i la Mediterrània”; pàg. 63