Gemma Lienas

La tribu de

Camelot

Il�lustracions de Jokin Mitxelena

A en Jordi, en Biel, la Itziar, la Mariona, la Isolda i en Solomon

Estrella PolarCol·lecció: La Tribu de Camelot

Primera edició: octubre del 2009Primera edició en digital: març del 2012

© Del text: Gemma Lienas, 2009

© De les il·lustracions: Jokin Mitxelena, 2009 (il·lustracions cedidesper Editorial Planeta, S. A.)© d’aquesta edició: Grup Editorial, 62, S.L.U., Estrella PolarEstrellapolar.cat/grup62.catwww.latribudecamelot.catwww.gemmalienas.comDisseny de la coberta: Maria Bergós (Departament de Dissenyd’Editorial Planeta). Adaptació de Tamara Sánchez.

ISBN: 978-84-9932-736-5Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualse-vol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, wwww.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Carlota/Morgana no para mai.És optimista, combativa i ambmolt sentit de l’humor. Tot li

resulta interessant i observa elmón amb mirada crÍtica, com sidigués: “Això que m’expliquen,

pot ser diferent?”.

Mireia/Ginebra,la millor amiga de la

Carlota, és independent,atrevida i intel�ligent,

i no té pèls ala llengua.

Miquel/Lancelot ésencantador, bastant

pallasso i una mica trasto.De vegades va a la sevabola perquè li agradariadecidir-ho tot, però els

altres el frenen.

La Tribu de Camelot

CAPÍTOL 1

Aquell dimarts d’agost feia una calor que hau-ríem pogut fer ous ferrats damunt les pedres. Dedebò!

Encara quedaven dies per començar l’escola ija estava farta del casal d’estiu i de les anades ala piscina amb en Marc i amb la nostra cangur,la Rosa. Tenia ganes que passés alguna cosaemocionant.

La resta de la Tribu de Camelot també es-tava avorrida com una ostra. La Tribu de Ca-melot és el nom de la colla que formem laMireia, la Berta, l’Eli, en Sa’îd, en Miquel i jo. Elnostre lema és «Treballarem sempre en equip,

En Miqueldesapareix

defensarem aquell que ho necessiti i lluitarem perla igualtat», perquè a això ens dediquem, tot ique, de passada, també resolem misteris i vivimaventures. En realitat, tot va començar amb elcanari robat de la Rosa, la meva genial veïna icangura.1

El cas és que aquell migdia de mitjan agost laTribu estava parlant pel messenger mirant detenir alguna idea brillant per fer-se passar l’en-sopiment. Va ser aleshores quan en Lancelot, osigui, en Miquel, va llançar la seva proposició.

En Lancelot diu:El meu pare proposa que juguem adisfressar-nos.La Ginebra diu:De què? De caputxeta vermella?En Lancelot diu:La llesta!

Uf! Com podia ser que aquell parell tingues-sin ganes d’esbatussar-se amb aquella tempera-

LA TRIBU DE CAMELOT

�

�

1. Vegeu La Carlota i el misteri del canari robat.

tura tan alta? Jo amb prou feines tenia ganes deteclejar a l’ordinador.

En Tristany diu:Ostres, pareu de fer-vos laguitza.La Viviana diu:Va, Lancelot, amb quines disfresses?En Lancelot diu:Amb roba antiga de la meva famí-lia. Mola?La Morgana diu:Mola moltíssim.La Viviana diu:De barrets, en teniu?En Lancelot diu:No ho sé. S’ha de mirar.La Celinda diu:A quina hora venim?En Lancelot diu:A les cinc.

No em va costar gens convèncer la Rosa per-què em deixés anar a casa d’en Miquel. Ella

EN MIQUEL DESAPAREIX

�

�

també estava fins a les pestanyes de la calor, deles vacances, d’en Marc i de mi.

—D’acord, Carlota. Pots anar-hi, però passaper la biblioteca per avisar la teva mare.

Vaig mirar en Marc de reüll. M’esperava laseva reacció. Una cosa així com: «Jo també vullvenir». Perquè el meu germà, de vegades, és uncorcó. Però no hi va haver reacció. Potser estavafregit per culpa de la calor.

Vaig anar fins a la biblioteca on treballa lamare. No era al taulell en aquell moment. Vaigxiuxiuejar-li la petició a l’Andreu, un noi moltjove tan afeccionat als llibres que ha obtingutpermís de la mare per ajudar-la durant el mesd’agost.

LA TRIBU DE CAMELOT

—Espera’t un moment —em va dir. I se’n vaanar.

Al cap d’uns segons va tornar amb el con-sentiment de la mare.

Vaig sortir corrents de la biblioteca per entrara la porteria del costat, que és on viu en Miquel.

L’edifici, molt i molt antic, contrasta amb labiblioteca, moderna i amb grans finestrals. Finsno fa gaires anys, havíem de pujar al quart pis apeu, però ara hi han instal·lat un ascensor. I justal costat de l’ascensor, obrint una porta que jo nosabia on donava, vaig veure la Tribu de Camelot.

—Ja era hora, Carlota!—On anem?—Al refugi antiaeri —va dir en Miquel.Segur que vaig fer cara de pallussa.—És que ara hi haurà un bombardeig! —va

riure’s de mi l’Eli.—Au, va!—I és clar que no —va dir la Mireia—.

Anem al soterrani, que durant la Guerra Civil vaservir de refugi contra les bombes.

—Però ara serveix perquè els veïns hi desintrastos...

EN MIQUEL DESAPAREIX

—O ampolles de vi, no et pensis —va aclariren Miquel.

Vam entrar en un lloc, mal il·luminat per unabombeta que penjava d’un fil. L’espai estava di-vidit en deu parts per uns envans. A cada part,s’hi veia una porta, alguna de les quals tenia uncadenat posat.

En Miquel va obrir una porta que no tenia

LA TRIBU DE CAMELOT

La Guerra Civil espanyola

L’any 1936, a Espanya hi havia la SegonaRepública, un govern elegit pel poble espanyol.Uns militars de dretes, comandats pel generalFranco, amb el suport de l’Església i de políticsconservadors, es van alçar contra aquestgovern. Partidaris de la República i partidarisdels militars revoltats es van enfrontar en unaguerra que va durar tres anys. Els militars,ajudats per l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista,van vèncer el 1939. A partir d’aquell moment,Franco va iniciar una dictadura que va durar

fins el 1975.

sort tregui el nas, siguem capaços de reconèixer-la. La resta, els trèvols de quatre fulles, les fe-rradures de cavall o qualsevol altra cosa, no sónmés que bajanades o, dit d’una altra manera, su-persticions. Per cert, que ja ho deien els romans:Fortuna audaces iuvat, que vol dir, «la sort ajudaels audaços».

Abans de quedar-me fregida, vaig decidir quesempre estaria alerta per reconèixerla sort i no deixar-la escapar.

EN MERLÍ DE NIT

CobertaPortadaCrèditsLa Tribu de CamelotCapítol 1. En Miquel desapareix