la PalancaMAIG 2005 Núm. 277 Preu 2,10

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Santa Fe: 300 anys i un diaSanta Fe: 300 anys i un dia

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALLa mà negra

NOTICIARI

MUNICIPISExposició pictòrica a La Solana de Foradada. Festa deSantes Creus a Meià. Festa de Sant Jordi a Cubells.Cubells celebra Sant Marc

ESPORTSEsport a dojo. XXVII Cursa popular de Sant Pere dePonts. Noemí Aumedes, resum d’una temporada. Re-sultats de futbol i bàsquet. La Volta Ciclista a Catalunyapassa per Artesa

LA NOGUERA

INFORMEEleccions andorranes: una artesenca al govern

HISTÒRIES DE CASA NOSTRARobatori a la rectoria de Foradada

ARTESA, PAS A PASCamp de túmuls d’incineració a Colldelrat

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSSeixanta anys després

POESIAEls papers de Salamanca

VIDA SOCIALComunions a Artesa i Cubells

TEMA DEL MESErmita de Santa Fe: 300 anys i un dia

IN MEMORIAM

JO TAMBÉ FAIG CAUL’any del Certescan

PARLEN LES ENTITATS4t Simposi sobre el Patrimoni Natural. Visita a l’em-bassament de Canelles. Escampada 2005. Canvis a Rà-dio Artesa de Segre. El secret de saber emocionar-se

PARTITS POLÍTICSPressupostos 2005: comptes o gestió

CARTES A LA REDACCIÓTemps passats. Agraïment dels Amics de Vilves

MÚSICA, MESTRE!IV Primavera coral. L’Orfeó a la catedral del Vallès.32è Juguem cantant

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

LES REGIDORIES INFORMENModificació del cànon de l’aigua per a l’any 2005.Catalunya Ràdio ja s’escolta a Artesa. Curs de nata-ció municipal. Estiu 2005

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIREl mes de Maria. 1927

Ermita de Santa Fe: 300 anys i un diaEl poble de Tudela de Segre va celebraramb gran il·lusió la commemoració dels300 anys de l’ermita de Santa Fe. La festava reunir gairebé 200 persones.

Foto: Josep M. Espinal i Aubet

4

5

6

9

15

16

19

36

13

35

29

20

26

45

37

7

21

23

27

41

44

46

43

24

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

ABRIL

Municipi d’Alòs de BalaguerDefuncions:dia 7: Pere Brescó i Roca (76 anys),

natural de Vall d’Arietdia 19: Francesc Roma i Guàrdia (88 anys),

natural d’Alòs de Balaguerdia 23: Montserrat Sanmartí i Garcia (69 anys),

natural de Santpedor

Municipi d’Artesa de SegreDefuncions:dia 11: Balbina Batlle i Jou (94 anys),

natural d’Artesa de Segredia 13: Josep Eroles i Solans (77 anys),

natural d’Anyadia 15: Modest Roca i Caubet (85 anys),

natural de Vall d’Arietdia 23: Leonor Farré i Aran (82 anys),

natural d’Artesa de Segredia 23: Antoni Pijuan i Ausàs (90 anys),

natural de Seró

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 7: Ramon Xandre i Aumedes (85 anys),

natural de Montsonís

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

ABRILMunicipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes:12,7°Temperatura màxima: 31° (dia 29)Temperatura mínima: 0° (dia 17)Amplitud tèrmica màxima: 24° (dies 29 i 30)Amplitud tèrmica mínima: 6° (dia 2: màx. 14° i mín. 8º)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 8 mm (dia 2)Total precipitacions: 22 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 6 mm (dia 2)Total precipitacions 14 mm

A partir del 27 de maig:Cada nit, de dilluns a divendres (juny i juliol), a lapista poliesportiva del Camp Municipal d’Esportsd’Artesa, Campionat d’estiu de futbol sala

5 de juny- A Vilanova de Meià, prova puntuable per la Copacatalana de descens en BTT- A les 17h, trobada a la Pl. Ajuntament d’Artesa,Plantada de flors amb berenar i final de festa ambFadunito i l’espectacle Ai, ai, ai... Acte del 30èAniversari del Cau- A les 17:30h, a la Dàlia Blanca, 1a Gran desfiladade moda col·lecció estiu 2005 Milio Milara.Organitza Artesenques Actives

11 i 12 de juny- Al Pavelló Poliesportiu d’Artesa, Festa delbàsquet 2005. El diumenge, dinar de germanor.Organitza CENG- A la Dàlia Blanca, estrena del Grup de teatred’Artesa de Segre (de les Artesenques Actives). 1apart: Ramon, La confessió, Parenostre de lasenyora distreta, Marujes, Psicoanàlisi, Ai, homes!2a part: Els porucs. Dissabte 11 de juny, a les 22h.Diumenge 12 de juny, a les 20h.

12 de junyA les 12:30h, a Cal Petit d’Argentera, Concert definal de curs de l’Aula Municipal de Música, ambinterpretacions dels conjunts instrumentals i de lacoral infantil Brots d’Il·lusió

Del 13 al 17 de junyCada dia a les 20h, a la sala de l’Orfeó Artesenc(Escoles Velles), Audicions dels diferentsinstruments dels quals s’imparteixen classes al’Aula Municipal de Música

18 de junyA partir de les 19h, al CEIP Els Planells, Festa definal de curs amb inflables, cars infantils, grupd’animació i sopar de germanor

23 de junyRevetlla de Sant Joan

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes:12,3°Temperatura màxima: 30,1° (dia 29)Temperatura mínima: -0,6° (dia 17)Precipitació màxima: 6,6 mm (dia 2)Dies amb precipitacions: 6Total precipitacions: 12 mm

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

FESTES MAJORS18 de juny:La Fàbrica

25 de juny:Vernet

2 i 3 de juliol:Collfred

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

La mà negraA risc de ser repetitius, degut a alguns fets puntuals succeïts en qüestió depocs dies, ens veiem en l’obligació moral de recordar des d’aquestes líniesque el municipi d’Artesa continua sense gaudir de la presència mediàticaque el seu potencial i la seva estratègica situació geogràfica mereixen. Els nostres lectors més assidus probablement recordaran aquell editorialde l’agost de 2001 titulat Artesa, l’eterna oblidada. Allà parlàvem de dife-rents circumstàncies que ens portaven a afirmar que Artesa no acabava detrobar el seu lloc, que no acabava de treure el cap... La cosa, però, ve de més lluny. El tema estrella és, sens dubte, la margi-nació que hem sofert en aquestes últimes dècades pel que fa a carreteres.També fa anys se n’havia parlat a la revista. Des dels primers anys d’ajuntaments democràtics, hem sentit referènciesde diferents alcaldes als “vents desfavorables” que sempre bufen en contrad’Artesa. En aquest sentit, si ens fixem en les evidències, podríem arribar aparlar de l’existència d’una mà negra que ha posat tants pals a les rodes comha pogut per a què Artesa gairebé desaparegui del mapa. És clar que aquesta teoria és difícil de creure, ja que no resulta versem-blant que amb els canvis de dirigents tant a nivell nacional com a nivelllocal, pugui existir aquesta mà negra que durant tant de temps s’hagi acar-nissat amb el nostre municipi. Tornant a l’inici, què ha passat darrerament? En primer lloc, amb motiude la celebració de la Volta Ciclista a Catalunya, es van editar uns cartellson apareixien assenyalades les rutes de les diferents etapes. Volem remarcarque hi sortien totes les poblacions per on circulava la cursa. Hem dit totes?Doncs, no. Artesa no hi apareixia. I com si hagués estat fet expressament,en un diari esportiu es publicava el perfil de l’etapa que passava per Artesa. Enaquest cas només es destacaven algunes poblacions i en la ubicació que licorrespondria a Artesa hi apareixia una misteriosa “x” que ves a saber què volia dir. El cap de setmana següent, sense temps de recuperar-nos de l’enrabiada,el diari de més tirada de Lleida publicava un article a 2 pàgines sobre els 8municipis que han demanat ajuts per a la rehabilitació dels seus nuclis an-tics, entre ells Artesa. No podem passar per alt el fet que la nostra ciutatnomés aparegués en l’enumeració de municipis i, en canvi, no hi havia nifotografia ni explicació del projecte, quan de la resta de poblacions hi haviauna fitxa força elaborada. El mateix mitjà publicava l’endemà una carta dequeixa d’un dels nostres col·laboradors, però el mal ja estava fet. Sobre aquest tema hem d’exigir responsabilitats. Per una banda, hem dereclamar la màxima professionalitat a aquest mitjà, que no hauria de perme-tre una marginació tan flagrant. Per altra part, som coneixedors de les malesrelacions que l’alcalde manté amb aquest mitjà, a causa d’algunes informa-cions tergiversades i des de la polèmica de la Matança del Porc. Cal reconduiraquesta situació per tal que no es torni a repetir. A Artesa no li convenenaquest tipus de situacions, ja que ningú no ens regala res. La nota positiva la trobem en la redacció del projecte del Pla Estratègicdel Pirineu per part del Departament de Política Territorial i Obres Públi-ques, on es contempla de moment un eix estratègic que va d’Artesa a Vielha,passant per Tremp, la Pobla de Segur i el Pont de Suert, amb la construcciódels túnels de Comiols i de Perves. Aquest fet coincideix amb les reivindi-cacions del consistori artesenc que, en el Ple d’abril, va aprovar una mocióreclamant la inclusió del tram Artesa-Tremp a la xarxa bàsica de carreteres,així com la construcció del túnel de Comiols. També podem estar contentsperquè últimament el nom d’Artesa apareix amb molta freqüència als ma-pes del temps de TV3. I per als més detallistes, podem dir que el nom d’Artesasurt a diari a la nova careta dels Telenotícies de la televisió catalana, concre-tament en un mapa on hi figuren poquíssimes ciutats del Principat. Continuarem sofrint, continuarem lluitant... Ens en sortirem? Depèn denosaltres. La mà negra és com l’home del sac, existeix en l’imaginari de lespersones però no a la realitat, o sí?

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Artesa pressuposta 2,53 milions d’eurosEn el ple celebrat el passat 5 de maig, l’Ajuntament d’Artesa apro-và el pressupost municipal per a l’exercici 2005. Fou aprovat amb7 vots a favor (CiU, PSC, PP) i 4 abstencions (ERC) i ascendeix a2.535.866 euros (uns 422 milions de pessetes). D’aquests diners,14.200 euros corresponen al pressupost de l’Emissora Municipalde Ràdio. Respecte als comptes generals de 2004, cal dir que l’an-terior exercici es va saldar amb un romanent de tresoreria (superà-vit) de 371.886 euros (uns 62 milions de ptes.), diners que de mo-ment no s’han contemplat en el pressupost 2005, a l’espera de de-cidir a quines partides es destinen.

La Cambra de Comerç distingeix Mobles Ros

El passat 29 d’abril, la Cambra de Comerç de Lleida va lliurar elsPremis Cambra 2005, de reconeixement a la tasca empresarial. Entreels guardonats hi ha l’empresa artesenca Ros I SA (Premi a la In-dústria), creada el 1933 com a petit taller de fusteria i convertidaamb els anys en una indústria capdavantera, amb més de 130 tre-balladors i una facturació anual propera als 7 milions d’euros. L’actede lliurament de premis fou presidit pel conseller d’Economia iFinances de la Generalitat Antoni Castells i entre les persones isocietats distingides hi ha Josep M. Pujol (Prefabricats Pujol),Ziving, Indulleida, Hotel Terradets, Joan Ballesté (Discos Satchmo)i Ferreteria Ramon Soler, a més de Mobles Ros. A la imatge, fotodels premiats (al centre el conseller Castells i Ramon Ros).

Incendi forestal a Vilanova de MeiàUn incendi originat el 16 de maig en un camp d’olivers de Vilanovas’estengué cap a una zona forestal de bardisses i arbustos. Es cre-maren 2,6 Ha. a la zona situada damunt de les piscines de Vilanova.El foc es va originar al descontrolar-se una crema agrícola autorit-zada. El mateix agricultor que cremava branques d’olivera va do-nar avís als bombers, que hi traslladaren 6 dotacions.

Tercera fase de la carretera de VilanovaProperament, la Diputació de Lleida posarà enmarxa les obres de condicionament, eixampla-ment, millora i pavimentació asfàltica de la car-retera LP-9132, que va des de la L-512 fins aVilanova de Meià. Es tracta de la tercera i últimafase de condicionament d’aquesta via, dins elstermes municipals d’Artesa i Vilanova. Com aobra principal d’aquesta, cal destacar la construc-ció d’una variant a la població d’Alentorn, perevitar el trànsit per l’interior del nucli urbà. Lalongitud del tram que s’arranjarà és de 7,04 km il’amplada de la carretera serà de 7 metres. El pres-supost ascendeix a 2.010.105 euros i l’execuciós’efectuarà entre 2005 i 2006. Amb aquesta últi-ma fase, la nova carretera que du fins a la Comade Meià serà una realitat després de quasi unadècada de l’inici de les obres de millora.

Estampen el cotxe i fugen a peuLa matinada del dissabte 21 de maig, un RenaultMegane amb matrícula andorrana xocà contra untot-terreny estacionat a la cra. d’Agramunt a l’al-çada del núm. 103 d’Artesa. Segons sembla, elconductor anava begut i no va poder controlar elseu cotxe a la “corba de les antiguitats”,col·lisionant contra el 4x4 i deixant inservible elseu Renault. El conductor i la seva acompanyant,dos nois joves que tornaven de la discoteca Wai-ki-ki, van marxar ràpidament del lloc, a peu, dei-xant el vehicle amb el clàxon trabat i sonant, fetque va despertar els veïns de la zona. Bombers,grua, protecció civil i mossos es feren càrrec del’actuació. D’altra banda, la matinada del diumen-ge 22 de maig es produí una baralla sagnant en undisco-bar d’Artesa, on un individu n’apunyalà unaltre ferint-lo de consideració.

Festa de la Gent GranEl 14 de maig, l’Associació de la Gent Grand’Artesa i Comarca celebrà la seva festa d’ani-versari. Celebraren una missa, un dinar de ger-manor a l’Hostal Muntanya (on el delegat de Ben-estar i Família Tomàs Pujol lliurà una placa a les2 persones de més edat: Eugenio Figueras, 85 anys,i Maria Folch, 90). Per finalitzar, se celebrà un balla l’avinguda M. Anzizu amb el músic Valentí.

7

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

l restaurant La Solana deForadada acull des del

passat 22 de maig una exposi-ció de pintures de l’artistaJosefa Amorós Martí. L’activitat s’emmarca dins dela Setmana Cultural de Forada-da i Festes de Sant Urbà, que secelebren a finals de maig. La pintora Josefa Amorós vanéixer a Caudete l’any 1921 i télligams familiars amb Forada-da, atès que un dels seus fills (elJosep Antoni) regenta el restau-rant La Solana. Hi passa algu-nes temporades i hi ha desen-volupat una part de la seva obra,afavorida per la calma, l’espai ila llum que fan de Foradada unlloc interessant per a la creacióartística. La pintora va iniciar laseva activitat a mitjans de la dè-cada de 1960, quan tingué els fills ar-renglerats i pogué prendre’s per a ellaunes primeres estones i dedicar-les a la

Exposició pictòrica a La Solana de Foradada

La Solana de Foradada a Cuines de TV3El restaurant La Solana de Foradada fou el protagonista del programa Cuines de TV3 la setmana del 9 al 13 de maig. Elscuiners Ricard Zamora i Josep Antoni Sánchez elaboraren 5 plats de gran nivell per als telespectadors catalans: cremade remolatxa amb iogurt; crema de borraines amb cansalada ibèrica; amanida de rajada en escabetx; vieires amb vina-greta d’ou i esponja de llimona amb mango. El restaurant de Foradada ofereix una carta exquisida que l’ha fet valedorde diverses distincions i d’aparicions en les guies gastronòmiques més importants.

E

seva afecció preferida. Començà coma copista de paisatges i figures. Seguíamb bodegons, presos ja del natural. Els

paisatges i, sobretot, les figu-res han centrat la seva obra mésrecent, usant el pinzell princi-palment, però havent utilitzatl’espàtula també amb bon re-sultat. Ha rebut premis i men-cions de l’Acadèmia de BellesArts de Sabadell i l’AgrupacióProfessional Narcís Giralt, en-tre d’altres. La inauguració de l’exposi-ció es realitzà el passat diumen-ge 22 de maig a la tarda, en unacte íntim i càlid, concorregutper diversos veïns de Foradadai altres pobles del voltant. Lamostra significa la continuïtatd’una activitat innovadora acasa nostra, ja que el restaurantLa Solana ja ha acollit altres ex-posicions d’artistes qualificats.Es podrà visitar durant les pro-

peres setmanes.

Text i foto: Miquel Regué i Gili

El passat 8 de maig se celebrà la tradi-cional Festa de Santes Creus a Vilanovade Meià. L’Aplec reuní desenes de per-sones a l’ermita de Meià, on se celebràuna missa, una ballada de sardanes iun dinar campestre, en un dia càlid iasolellat.

Josep Argerich

Festa de Santes Creus a Meià

8

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Festa de Sant Jordi a Cubellses de fa uns anys, a Cubells cele-brem Sant Jordi amb l’organit-

zació de diverses activitats, de lesquals us en fem cinc cèntims. L’associació de Dones Mareselva vamuntar, com cada any, una parada dellibres i roses a la plaça de l’HostalRoma. D’aquesta manera vancontribuir al desenvolupament de ladiada, lluint les novetats en llibres ivenent roses. També es una formacontribuir al finançament de les activi-tats que l’associació realitza durantl’any. Enguany, tot i el pessimisme que pro-duïa el fet que la diada caigués en dis-sabte, ja que els treballadors del pobletenien festa i els alumnes de l’escolatampoc acudirien amb els mestres a vi-sitar la parada de llibres (fet que s’estàconvertint en habitual), ha estat un bonany de vendes i la gent hi ha participatmolt. Al mateix temps, i amb motiu de ladiada, l’Ajuntament de Cubells fa va-ris anys que organitza un concurs on espremia els treballs de poesia i de di-buix dels diversos cicles de l’escola“Sol Naixent”. Els infants hi participenamb il·lusió i agraeixen el reconeixe-

D ment de la seva feina, ja quetots obtenen algun premi, nique sigui de consolació.Aquest curs, l’acte es va dura terme el dimarts dia 26 ala tarda, donat que Sant Jordiera en dissabte i el dillunsera Sant Marc (festa a Cu-bells i dia de romeria aSalgar).

Mercè Parés

Cubells celebra Sant Marc om cada any, el dia 25 d’abril,Sant Marc, el poble de Cubells

anem en processó fins a Salgar. El trajecte dura poc (menys de dueshores) i els membres de l’Ajuntament,que van al capdavant, ho fan en silenci(no poden parlar). Aquest any, tot i cau-re en dilluns, més de 170 persones vamparticipar de la festa i la caminada. Enarribar a Salgar, molta altra gent ens es-perava. Es va dur a terme la tradicionalmissa i, en acabar, hi va haver pa i xo-riço beneïts per a tothom.

Mercè Parés

C

9

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Esport a dojoActivitats esportives del CENG de l’estiu 2005

Inscripcions abans del 3 de junyCal omplir la butlleta d’inscripció i portar-la a la Caixa del Penedès d’Artesa, on s’ha de fer l’ingrés corresponent.Per a més informació podeu trucar al 639 32 01 17.

Infantils (nens i nenes nascuts entre 1994 i 1997)1r torn: del 4 al 15 de juliol

2n torn: del 18 al 29 de juliolDe dilluns a divendres, de 10h a 13h, al Pavelló Poliesportiu d’Artesa:- Hoquei, bàsquet, futbol, karate, handbol i tir amb arc- A més, trasllat a Rubió per fer hípica- El 1r divendres de cada torn: piragüisme a Ponts- El 2n divendres de cada torn: viatge en tren Balaguer-Cellers, excursió amb canoa fins la cova dels Muricecs iexcursió a peu a la cova MartaPreu: socis 70 euros/torn, no socis 75 euros/tornEl preu inclou monitors, desplaçaments, material i assegurances.

Juvenils (nois i noies nascuts abans de 1993)Dates: del 4 al 15 de juliol

De dilluns a divendres, al Pavelló Poliesportiu d’Artesa:- 4 dies acrobàcia, 4 dies malabars, 4 dies tècniques de circ, 1 dia futbol, 1 dia bàsquet- A més, 4 dies de piragüisme a Ponts i 2 dies de waterpolo a les piscines d’Artesa- Excursió amb bicicleta a Rubió per fer hípicaPreu: socis 105 euros/torn, no socis 110 euros/tornEl preu inclou monitors, desplaçaments, material i assegurances.

Curs de tècniques malabars i acrobàcia (nois i noies nascuts abans de 1993)Dates: del 18 al 29 de juliol

Durant 4 hores diàries en 8 dies repartits entre les 2 setmanes, al Pavelló Poliesportiu d’Artesa:- Tècniques bàsiques malabars de boles, diàbolo, pals de diable, plats xinesos...- Elements acrobàtics de diferents tècniques de circPreu: socis 84 euros/torn, no socis 90 euros/tornEl preu inclou monitors i material.

wwwwwwwwwwwwwww.la.la.la.la.lapalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orggggg

Ràdio Artesa91.3 FM

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

XXVII Cursa Popular de Sant Pere de Pontsls atletes de la nostra comarcaNoemí Aumedes, Jordi

Aumedes, Ramon May i Nick Boliartvan anar a Ponts el passat diumengedia 1 de maig a disputar la cursa deSant Pere de Ponts que té un recor-regut de 7 km. Els participants van recollir els dor-sals a les 9 del matí i la cursa començàa les 9:45 amb un total de 140 partici-pants. Aquest any el circuit era diferental dels anteriors, ja que no es baixavaper la carretera. Era tot camí de terramenys una part del trajecte que trans-corria per dins de la vila de Ponts i,després de la zona urbana, s’enfilavacap a la meta. Aquesta cursa es va fermés dura que les passades, ja que sesortia i s’arribava a Sant Pere i, per tant,s’acabava amb pujada. Respecte a la classificació, els resul-tats foren els següents:- La Noemí, que lluïa el dorsal 314, vaparticipar en la categoria Cadets, de laque va quedar 1a.- El Jordi, amb el dorsal 10, ho va fer a

la categoria Sènior i va acompanyar laseva germana Noemí tot el trajecte.- El Ramon, dorsal 68, va quedar 19è ala categoria Veterans A i 33è a la clas-sificació general, amb un temps de 28m 18s.

Noemí Aumedes, resum d’una temporadaoemí Aumedes March (n. 1990)és en l’actualitat, mentre duri la

inquietant absència de la vida públi-ca de la secció d’atletisme delCUDOS, l’única persona d’aquestmunicipi que competeix assíduamenten curses d’atletisme. Un fet, circumstancial si es vol, quejustificaria de per si dedicar-li unes lí-nies en alguna crònica esportiva per ainformació general de la nostra ciuta-dania. Ara bé, els mèrits esportius de lanostra protagonista arriben més enllà dela simple participació (tal com bé sa-ben els afeccionats a l’esport del cór-rer) i habitualment es culminen amb laconsecució d’algun campionat d’ampliabast territorial, que generalment acos-tuma a ser el campionat provincial. Enguany, a pesar del bon nivell derendiment esportiu assolit (corre mésràpid i resisteix més que en qualsevolperíode anterior), la collita d’èxits ha

estat migrada i la nostra conciutadanas’hagué de conformar amb elsubcampionat provincial i amb la 21aposició al campionat de Catalunya. Unsresultats que són bons mesurats en unaescala absoluta, però que, si som repe-losos, semblen fluixos en relació alsquins ens té acostumats i que cridenl’atenció dels afeccionats induint-los a

preguntar-se “què deu haver passat?”. Els resultats s’expliquen per la rela-tivament superior fortalesa de les im-mediates rivals, les quals s’han dotatdarrerament de potents esprints finalsque les han permès promocionar-se perdavant d’atletes rivals que n’estan man-cades (és el cas de la nostra veïna, queno ha cultivat gens ni mica l’esprint). Vist com ha anat la cosa, no tenimcap dubte que aquesta sequera de cam-pionats és conjuntural i que lleugerescorreccions a l’entrenament es reflec-tiran amb un retorn als èxits que tantasatisfacció han donat a l’afecció local.

Felicià Espinal

- El Nick, dorsal 121, va fer 2n a la ca-tegoria de Promeses i 28è a la general,amb un temps de 27m 58s.

Nick Boliart

E

N

Ràdio Artesa91.3 FM

12

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Resultats de bàsquet i futbolBÀSQUET

CENGDel 24-04-05 al 14-05-05

Campionat Catalunya masculí 3a categoriaCB Cervera- CENG Coop. Artesa 83 - 47CENG Coop. Artesa - AE Casp 79 - 72Sagr. Família - CENG Coop. Artesa 82 - 69

Territorial sènior masculíCB Almacelles - CENG Calvet 69 - 53CENG Calvet - CB Ponts 46 - 48CB Bellpuig - CENG Calvet 78 - 50

Infantil masculí 2a FaseCB Cappont - CENG Jubete 38 - 87CENG Jubete - CB Mollerusa 79 - 63CB Bellvís - CENG Jubete 31 - 81

Mini Masculí 2a FaseCENG Miró - CB Bellpuig 45 - 21CB Balaguer - CENG Miró 35 - 57CENG Miró - EF Urgell 54 - 44CB Bellpuig - CENG Miró

Territorial sènior femení 2a FaseCENG Jack’s - CB Tremp 46 - 11CB Secà Sant Pere - CENG Jack’s 63 - 25

Cadet femení Interterritorial A1CB Balaguer - CENG Altis 53 - 62CENG Altis - CB Pardinyes 50 - 48P. Manyanet - CENG Altis 61 - 31

Mini Femení 2a FaseCENG Masters - CB Bellpuig 25 - 76Unipreus - CENG Masters 71 - 20CENG Masters - BC Andorra 28 - 30CB Bellpuig - CENG Masters 62 - 29

CE Artesa S. - Almacelles 2 - 3 (Ribera, Marín)Alfarràs - CE Artesa S. 2 - 2 (Edu, Fran)CE Artesa S. - Juneda (ajornat)Almenar - CE Artesa S. 3 - 4 (Donís, Francisco 2, p.p.)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 11 Empatats: 9 Perduts: 12Gols a favor: 50 Gols en contra: 541r: Organyà (72 punts). 10è: CE Artesa (42 punts).

FUTBOL

CE Artesa de Segre. Primera RegionalDe la jornada 30 (01-05-05) a la jornada 33 (22-05-05)

a 85a edició de la Volta Ciclista aCatalunya passà per Artesa.

Concretament, fou la 5a etapa, dispu-tada el passat 19 de maig entre Perafort(Tarragona) i Ordino-Arcalís (Andorra).Es tractava de l’etapa reina de la terceravolta ciclista més antiga del món (desprésdel Tour i el Giro), de 237 quilòmetres dedistància, i que va ser guanyada per l’ita-lià Leonardo Piepoli (Saunier Duval). El pas per Artesa fou a les 12 del mig-dia i nombrosos espectadors seguiren elmoviment del pilot per l’interior de la ciu-tat. Respecte al gunyador final de “la Vol-ta”, va ser el rus Yaroslav Popovych (del’equip Discovery Chanel).

Text i foto: Miquel Regué i Gili

La Volta Ciclista a Catalunya passa per Artesa

L

Informació facilitada per J. Regué i R. Giribet

Per causes de força major, aquest mes no és possible oferirla informació relativa als resultats de l’EFAP.

13

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Nova etapa de l’associació empresarial MontsecL’Associació per la valorització dels recursos naturals i cul-turals del Montsec i territoris afins va ser creada el 30 demaig de 2000 amb l’objectiu general d’impulsar el desenvo-lupament rural de la zona del Montsec amb un creixementsostenible. En col·laboració amb les institucions públiques,va ser la impulsora, des de l’àmbit privat, de laconstitució del Grup d’Acció Local Montsec Sos-tenible, que gestiona la iniciativa comunitàriaLeader+. El passat 29 d’abril va celebrar una as-semblea on es va elegir el nou president, RamonOrpinell, director-gerent de Castells de Lleida. Amés, es van plantejar nous objectius de cara la fu-tur més immediat, tots ells relacionats naturalmentamb la potenciació de la pròpia entitat i delMontsec.

6è Aplec de les FranquesesEl diumenge 8 de maig unes 200 persones es van aplegar alMonestir de les Franqueses per tal de celebrar la 6a ediciód’aquest aplec. Després d’una celebració eucarística, es varealitzar una visita al bosc de la ribera per tal de comprovarles peculiaritats de la vegetació de la zona, en la qual s’hihan realitzat tota una sèrie d’actuacions per procurar apro-par-la a la població i difondre’n el valor ambiental. En elmonestir, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1984,s’hi estan fent obres de restauració.

Signatura de contractes del ajuts del Leader+El 12 de maig va tenir lloc l’acte de signatura dels contrac-tes, amb els beneficiaris, dels ajuts Leader+ aprovats el pas-sat 4 d’abril del Grup d’Acció Local (GAL) Montsec Soste-nible. L’acte va tenir lloc a la seu del GAL, a Àger, amb lapresència del delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert,que és també el president del grup.

Guía de promoció de la NogueraEl Consell Comarcal va presentar la nova guia Noguera,Prepirineu de Lleida, la qual té l’objectiu de difondre el pa-trimoni turístic de la comarca i promoure’n la seva econo-mia. Aquesta guia es divideix en tres rutes bàsiques: la delMontsec, la de Mig Segre i la de la Baixa Noguera, seguint

l’orografia natural de la comarca. Està complemen-tada amb ofertes gastronòmiques, lúdiques, cultu-rals, esportives i d’allotjament. De moment sen’han editat 15.000 exemplars.

Assemblea de l’Associació Montsec TurísticEl 23 de maig es va celebrar a Baronia de Rialbuna assemblea extraordinària de la recentment cre-ada Associació Montsec Turístic, que té per ob-

jectiu unir esforços dels empresaris turístics de la zona delMontsec. Entre altres punts, es va reelegir la mateixa juntadirectiva constituent i es va presentar un fulletó de promo-ció. Després, va tenir lloc una presentació de vins de la DOCosters del Segre del Celler del Montsec (Cooperativad’Artesa). Per acabar la trobada, es va realitzar una visitaguiada per diferents indrets del municipi, començant pel mo-nestir de Gualter i amb final a l’església romànica de Sta.Maria de Palau.

Expoauto a BalaguerEl cap de setmana del 4 i 5 de juny se celebrarà a Balaguer el1r Saló de l’Automòbil, Expoauto, un nou certamen creatper la Fira de Balaguer. En un principi, comptarà amb laparticipació de 12 expositors i 16 marques d’automòbils queexposaran les darreres novetats. L’organització de la Firapretén amb aquest Saló donar protagonisme al sector de l’au-tomòbil, el qual interessa cada cop més als ciutadans.

Anna M. Vilanova

Ràdio Artesa91.3 FM

91.3 FMRàdio Artesa

wwwwwwwwwwwwwww.la.la.la.la.lapalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orggggg

15

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

Eleccions andorranes: una artesenca al governl passat 25 d’abril va haver-hiEleccions Generals al proper

país d’Andorra. S’havia esgotat uncicle i de les urnes n’havia de sortirel nou govern d’Andorra. La cosa no tindria massa importàn-cia per Artesa si no fos perquè, tal comexplicàvem el mes passat, el presidentsortint era el Sr. Marc Forné, que teniarelacions familiars amb Cal Gassetd’Anya, al municipi d’Artesa. A més, dins la configuració del noumapa polític andorrà ha tornat a gua-nyar el Partit Liberal de Forné, el capde llista del qual era aquesta vegada elSr. Albert Pintat. La segona de llista eraConxita Marsol, també veïna d’Artesai filla del Rossend del Bepeta, el nostrecompany de redacció, l’incombustible“Sícoris”. Als ulls dels profans de fora, i ambuna mirada poc aprofundida,“l’intringulis” de la política andorranapot semblar una mica complicat. Lescandidatures de síndic i subsíndic, laconstitució del Consell General, el ju-rament dels consellers i l’elecció delsíndic, tot forma part d’aquest entramat. El passat 18 de maig, seguint el pro-cés, es van constituir els grups parla-mentaris i es preparà les candidatures acap de Govern. El debat d’investiduraes farà els dies 26 i 27 de maig i entreel 30 de maig i el 3 de juny, el jurament

del nou cap de Govern. Quan escrivim aquest comentari, resencara no és oficial del tot. Les urnesja han parlat i decidit, però encara man-quen els últims contactes amb JaumeBartumeu conseller general electe i lí-der del Partit Socialista, i amb EnricTorrado, també conseller general. El Sr. Bartumeu, cap de l’oposició,comenta: “Farem prevaler els interes-sos generals del país i trobo molt difí-cil fer un pacte de Govern a tres ban-des”.

El partit Liberal ja havia gaudit dedues majories absolutes en les convo-catòries del 1997 i del 2001. Vistos elsresultats d’aquest any, és segur que elSr. Albert Pintat jurarà el càrrec de capde Govern a primers de juny i, a més,és molt possible que el proper mes dejuny la Conxita Marsol sigui nomena-da ministra d’Interior i Justícia. Per molts anys a tots. Us seguíreminformant.

La Palanca

E

L’artesenca-andorrana Conxita Marsol amb el futur president Albert Pintat, celebrant la victòria electoral

16

la P

alan

ca

Històries de Casa NostrHistòries de Casa NostrHistòries de Casa NostrHistòries de Casa NostrHistòries de Casa Nostraaaaa

Robatori a la rectoria de Foradada les nou de la nit del dia 6 de no-vembre de 1849, el zelós i actiu

caporal Pere Ferran sortí amb elsmossos del seu comandament, del po-ble de Rubió en direcció al de Fora-dada. Silenciosos anaven els mossosobservant amb la màxima atenció elterreny que anaven recorrent, perquèno ignoraven que una partida debandolers molt previnguts i dissimu-lats, tenien intencions de donar-se aconèixer en un dels seus actes de van-dalisme. Solament distaven tres quarts d’ho-ra de l’acabament de la seva jornadaquan li semblà al caporal Ferran queoïa passos per l’interior de la serra endirecció al poble de Cubells. El mateixobservaren els experimentats mossos,i al moment s’ocultaren tots en lo mésespès d’uns matolls i maleses. No tar-daren en albirar set homes coberts ambles seves mantes fins als ulls. Els setviatgers nocturns caminaven en filasense pronunciar una sola paraula. A pesar del compte que tenien enanar coberts amb llurs mantes, a l’ullexperimentat del caporal i els seus mos-sos, no se’ls va escapar que aquellshomes anaven armats, i conseqüent-ment jutjaren que les seves intencionsno serien molt santes. Des d’aquellmoment, dividits els mossos a un se-nyal del seu caporal, emprenguerenmarxa per senders ocults, seguint lapista dels set galifardeus, amb la màxi-ma precaució i dissimulació. En arribar els set viatgers sospitososa l’ermita de Sant Urbà, situada a untret de distància de Foradada, s’atura-ren; i els mossos feren el mateix. Es vapassar més de mitja hora, sense que niuns ni altres es moguessin dels seusllocs ni pronunciessin una sola parau-la. Serien les onze de la nit, quan elsmossos des dels seus amagatalls, ob-servaren com un altre home baixava dela part del bosc en direcció els set queamb tant misteri esperaven junt a l’es-mentada ermita. Aviat aquell homes’ajuntà amb els altres set i després deconversar-hi una bona estona, es retiràpel mateix camí que havia recorregut

al venir. Els mossos no pogueren es-coltar ni una sola paraula de quan allídigueren i resolgueren, a causa de ladistància, que devien mantenir per noser descoberts per aquells misteriososcompanys de reunió nocturna, celebra-da a l’aire lliure enmig d’una nit en quèregnava un fred intens i glacial. Però nosaltres anem a comunicar-hoals nostres lectors, si és que encara noho han endivinat.

-Heu d’entrar, els deia el que havia ar-ribat últim, per la part del corral, sal-tant la paret que no és molt alta. Un copallí, ja estareu dins la casa i podreu do-nar el cop amb tota seguretat.-I tu saps de cert, li digué Vilaplana a“Cachara”, que a la casa no hi ha méspersones que el capellà i la criada?-Vaja si ho sé... com que aquesta ma-teixa nit he estat a la casa...-Llavors, replicà “Cachara”, el cop éssegur: partim; ja us donaré les mevesdisposicions.-On ens veurem demà? Digué l’espia itraïdor.-Al poble de Cubells, replicà“Cachara”, allí t’entregarem la teva partdel botí.-Sobretot, tingueu consciència, ja sabeuque és un pecat enorme el treure a un elque correspon, segons el pactat i con-vingut.

-No tingueu recel, desconfiat, ja sabeuque som gent honrada en aquesta part.

L’espia partí, com ja hem dit, tran-quil amb la promesa que acabaven defer-li els seus companys de maldat.Sempre s’observen aquestes absurdesi extravagants excentricitats en els ban-dits. Parlen de consciència, honradesai pecat, els mateixos que es reuneixenper conculcar la consciència, xafarl’honradesa i cometre un dels pecatsmés enormes, que és el robatori, un delsdelictes que demanen venjança a Déu iels homes: l’homicidi voluntari. Després de la partida de l’espia, elsmossos observaren que els desconegutstreien les seves carrabines i altres ar-mes, les examinaven detingudament i,de seguida, es posaven en marxa en di-recció a la rectoria de Foradada. Quatre d’aquells homes penetrarena la rectoria per la part del corral, indi-cada per l’espia, i els altres tres homespujaren al teulat, cosa fàcil per ser depoca elevació. Llavors el caporal Ferran i dos mos-sos s’aproparen a la rectoria, lliscantcom serpents entre maleses i matolls, afi de poder oir i observar sense ser vis-tos. Molt a prop estaven de la casa, quanferí les seves oïdes una veu llastimosa,capaç d’esgarrifar i commoure el cormés dur i que deia: “Pietat, pietat! No

AA

17

la P

alan

ca

Històries de Casa NostrHistòries de Casa NostrHistòries de Casa NostrHistòries de Casa NostrHistòries de Casa Nostraaaaa

em mateu, robeu-nos-ho tot, però res-pecteu les nostres vides... No podia cabre el menor dubte so-bre l’objecte infame d’aquells homes ique no eren més que uns terribles ban-dits. Al moment, el caporal i tres delsmossos, salten per la ma-teixa paret del corral peron havien penetrat elsbandolers i corrent es di-rigeixen al punt d’on sor-tien els llastimosos ac-cents. Vistos pels lladres quevigilaven des del teulat,els disparen un tret, del qual no en fancas els valents mossos. Entraren preci-pitats a la sala d’on sortien els crits igemecs, en la qual turmentaven la cri-ada del capellà. El caporal els demanaque es rendeixin en nom de la reina,però ells, lluny de lliurar-se, retrocedei-xen alguns passos, disparen un tret con-tra els mossos, i traient les seves nava-

lles enormes, una de les quals tenia mésde quatre pams, inicien una baralla sag-nant amb els mossos i el seu caporal. Terrible és la lluita, els cops se suc-ceeixen sense interrupció. Al mossoGervasi Lluch, li tallen quasi sencera

la màniga de la seva jaqueta, mentre queel d’igual classe Agustí Solé, rep unapunyalada tan espantosa que romp laseva carrabina, podent aturar sol aixíel cop. Però els mossos no desmaien: enves-teixen amb coratge i valor: vencen, enfi, deixant estesos els quatre malfactorsrebolcant-se en la seva sang. Els tres

bandits del teulat aconsegueixen esca-par-se, a pesar de la persecució delsquatre mossos que hi havia fora. Al so-roll de la baralla i quan estava tot aca-bat, acudiren la justícia i els veïns delpoble. Llavors es reconegueren els ca-

dàvers, resultant ser:Josep Vilaplana (àlies“Cachara”) capità de laquadrilla; el seu germàMiquel Vilaplana i els dosgermans Andreu i GeroniBalaguer. D’aquest mode el va-lent Ferran i els esforçats

mossos d’esquadra del seu comanda-ment, salvaren el virtuós capellà de Fo-radada i la seva criada, d’un perill tanimminent, donant una lliçó severa alsmalvats.

Extret del llibre “Història de lesEsquadres de Catalunya”. Capítol

CX. Pàgines 868 a 872.

Sorpresa del bandoler Josep Vilaplana (“elCachara”) i la seva quadrilla, en l’acte derobar la rectoria de Foradada, per l’actiucaporal Pere Ferran i els valents mossosd’esquadra al seu comandament

www.lapalanca.org www.lapalanca.orgrevista@lapalanca.org

19

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Camp de túmuls d’incineració a Colldelratls camps d’urnes i de túmulsd’incineració foren un ritual i

una pràctica funerària que s’esten-gué a la vall del Segre durant el perí-ode del Bronze Final 1300-750 a.C. il’Edat del Ferro a partir del segleVIII a.C., que consistia en la incine-ració dels morts i la posterior col·-locació de les cendres en urnes o clotscoberts amb lloses, esteles o encer-clats per túmuls a partir de pedrescol·locades de forma circular,elipsoidal o quadrangular. Els arqueòlegs havien intentat defi-nir tota una cultura a partir d’aquest ri-tual i pràctica funerària d´origennorteny, més enllà del Pirineu. Fins fapoc temps es pensava que els portadorsd’aquest ritual i pràctica funerària ha-vien desencadenat tota una cultura is’atribuïa a ells les primeres estructu-res urbanes i innovacions en els pro-cessos productius agraris i ramaders alnord-est de la Península Ibèrica durantel Bronze Final, a partir del 1300 a.C.Avui, però, es comença a constatar quemolts dels elements culturals que esmanifesten en aquest període ja es co-mencen a donar amb anterioritat durantel període del Bronze Inicial i, fins itot, la posterior Cultura Ibèrica enaquestes terres no seria res més que unmoment àlgid d’aquests processos quecomencen al Bronze Inicial. El dia 5 de març d’enguany els quisotasignem aquesta informació ens di-

rigírem per una desviació de la carrete-ra de Colldelrat fins a un bosquet enuna zona elevada per indicació de PereSerra Boncompte, de Cal Barrina, aRamon I. Canyelles dies abans. El lloc està situat en una suau eleva-ció boscana que segons ED. 50 es tro-baria en el fus 31 T amb les dades UTMX:342713, Y:4638775; és a dir a 41º53’ 4,3’’ latitud nord i a 1º 6’ 15,7’’ lon-gitud est i a 445 m d’altitud sobre elnivell del mar. En el lloc s’aprecia unagran acumulació de pedres apilades i auns cent metres una estructura quadran-gular, però a poca distància es trobenuns petits monticles circulars i/oelipsoidals de pedres d’entre un i dosmetres de diàmetre, que interpretemcom a possibles túmuls d’incineració. Hem de dir que en principi ens vadesconcertar el tipus d’aquests túmulsque es diferencien dels descoberts enels cursos baixos del Segre i del Cinca,perquè en el nostre cas els túmuls esformen a base d’una acumulació irre-gular de pedres, mentre que els que esconeixen en d’altres zones resten deli-mitats per cercles o quadrats de pedresdisposades regularment i, en algunscasos, llambordes planes de farciment.De tota manera, no hem de fer res mésque remetre’ns al camp de túmuls d’in-cineració de Vilanova de Meià per ad-vertir que el cas de Colldelrat no és sin-gular, ja que en aquest altre lloc més alnord també observem un conjunt de

túmuls que es caracteritzen per l’apila-ment de pedres de petites dimensionscom en el nostre cas. Caldria senyalar que aquest conjuntde camps de túmuls d’incineració deColldelrat i de Vilanova de Meià s’hau-rien d’afegir a la llarga llista de campsde túmuls d’incineració de la Valld’Aran i l’Alta Ribagorça, al nord, i elsdels cursos baixos dels rius Segre iCinca i del Baix Aragó amb una perso-nalitat pròpia, fins i tot trobant diferèn-cies amb les incineracions de LaColomina a Gerb, també a la Noguera,més relacionades amb les de les planescentrals i meridionals de Ponent.

Jordi Pérez i ConillRamon I. Canyelles i Tharrats

Bibliografia de referència:- MAYA, J.L.: Las necrópolis tumulares iler-denses. Al 2n Col·loqui Internacional d’Ar-queologia de Puigcerdà. Puigcerdà 1978. Pà-gines 83-96- GONZÁLEZ, J. R., et alii: Les necròpolistumulars al Pirineu occidental català. Estatde la qüestió. Al 10è Col·loqui Internacionald’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà iOsseja 1994. Pàgines 385-395- VÁZQUEZ, M. PILAR: Les necròpolis delscamps d’urnes del bronze, ferro i època ibè-rica del Baix Segre. Aspectes cronològics irituals. Revista d’Arqueologia de Ponent,núm. 10. Lleida 2000. Pàgines 65-101

E

20

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Seixanta anys desprésa tramuntana de la vida no paramai de bufar i les seves ràfegues

s’emporten, vers la mar del mai més,els dies, els mesos i els anys. Tant ésaixí, que allò que ahir era futur, avuiés present i demà serà ja passat. Les generacions s’esmunyen, coms’esmuny l’aigua a les mans i l’una aldarrere l’altra, en reguitzell sens fi. Vanforjant la història de la vida, mentre elshomes neixen i moren, condemnats peraquella dita axiomàtica del poble pla-ner que, sens distinció de classes, ni defortunes, sosté i afirma que “es mor elrei, es mor el Papa i de morir ningú s’es-capa”. I aquesta mena de preàmbul pseudo-filosòfic, ha estat generat pel fet decomplir-se seixanta anys des de que elscanons emmudiren sobre els camps delvell continent primer i en terres asiàti-ques un xic més tard, tot i posant puntfinal a la Segona Guerra Mundial, queva deixar un aterrador balanç de mésde seixanta milions de vides humanes,sacrificades en els altars de la ferotgiahumana. La nostra ment, en virtut de formarpart de la legió matusalènica, recordaben nítidament aquella atzarosa dèca-da dels anys trenta, del passat segle, enquines jornades tan reculades, sembla-va com si els homes s’haguessin begutl’enteniment, i menyspreant els méselementals principis de la humana dig-nitat, permeteren que els genets apoca-líptics cavalquessin sobre els camps del’ample món sembrant la mort i la dis-sort, per espai de ben prop de sis anys,... Fou una dècada angoixant, de cons-tants provocacions nazi-feixistes, queemprant la política del “fet consumat”s’iniciaren amb l’ocupació del Sarre, deRenània, d’Àustria i Txecoslovàquia,per part dels exèrcits alemanys; ambl’ocupació d’Abissínia, per les tropesitalianes i amb la trista i cruenta guerracivil espanyola, com una mena de trà-gic preludi al gran cataclisme mundialque s’aveïnava... El nazisme alemany i el feixisme ita-

lià, comandats pel genocida Hitler ambMussolini com a company de viatge,empesos per una paranoica megaloma-nia, després d’intervenir a favor del seufillol Franco (en forma decisiva, en ladita i espanyola guerra civil, empradacom banc de prova dels seus enginysbèl·lics), foren els directes responsablesde la referida i segona guerra mundial,quan l’ocupació del corredor deDantzig i el subsegüent atac sobrePolònia. Aquest fet va fer vessar el gotdel temor i la paciència de les demo-cràcies europees, França i Anglaterraque, atemorides i fins tal moment, ha-vien claudicat davant les constantsagressions de la bèstia. El dia 1 de setembre de 1939, elscanons començaren a tronar sobre elscamps de la Vella Europa, iniciant-seuna llarga i cruenta guerra que, comimmensa taca d’oli, s’aniria estenentper tots els confins de l’ample Món. Eldia 8 de maig de 1945, després del su-ïcidi de Hitler i la seva esposa EvaBraum, en el bunker la Cancilleria, ambassonàncies Wagnerianes, i de la sub-següent caiguda de Berlín davant l’em-penta dels exèrcits moscovites coman-dats pel general Zukof, el mariscalKeitel signava la capitulació incondi-cional d’Alemanya. A partir de tal mo-ment, els canons emmudiren de puntaa punta d’una Europa dessagnada i enruïnes encara que, la pau a nivell mun-dial, no va arribar fins uns mesos des-prés, quan acovardits i intimidats perles terribles conseqüències atòmiques

d’Hirosima i Nagasaki, els japonesossignaren, finalment, la seva rendicióincondicional. Els somnis de grandesa de Hitler iels seus acòlits, galvanitzant la consci-ència col·lectiva de la pràctica totalitatde la població alemanya, amb mil de-magògiques promeses, entestats en unapretesa superioritat de la raça ària, fo-ren els únics responsables d’aquellagran tragèdia, amb el rerafons de l’ho-locaust del poble jueu i dels tenebrososcamps d’extermini. Seixanta anys després, la humanitatrecorda astorada la demencial follianazi-feixista, amb el seu aterrador ba-lanç de morts, quina sagnant fita histò-rica deuria de servir d’antídot contra elperill que comporten totes aquelles doc-trines que, emparades amb la raó de laforça, volen subjugar i esclavitzar alsaltre pobles... Sortosament la terra andorrana, pa-cífica i benefactora per excel·lència, vamantenir-se al marge de tal cataclismejugant, però, un inestimable rol huma-nista, com terra d’asil i d’acollida i quinsantuari fou com una mena d’àncora desalvació, per molta gent fugitiva d’unaEuropa en flames. Seixanta anys després de la gran tra-gèdia comentada desitgen, de tot cor,que mai més es pugui tornar a reproduir,sota la capa del sol, una tan gran mons-truositat... AMEN!!!

Sícoris

L

wwwwwwwwwwwwwww.la.la.la.la.lapalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orggggg

21

la P

alan

ca

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Els papers de Salamanca(poemes de la mitja nit)Fou un temps en què eixa terraescarnida i bandejada,després d’una llarga guerrafou vençuda, i ocupada,pels exèrcits espanyols,amb mà de ferro imposant,enmig de planys i condols,un terrible bany de sang.

Catalunya ultratjadaper l’orgull dels vencedors,amb sa llengua perseguidai sa història entenebridaera, sols, temença i plors...I anaven passant els diesmentre sos fills s’esllanguienal camp de concentració...

Amb les presons sadolladesd’homes nobles i honrats,condemnats a penes llarguesper somniar amb la llibertat,i els piquets d’execucióafusellant sense parar,convertint aquella Espanyaen un gegantí fossar.

Mentrestant els llops voltavenenmig dels morts i dels vius,i per esborrar sa històrias’emportaren els arxiusd’aquesta, la nostra terra,a l’altiplà castellàcom preat botí de guerra.

El temps va anar fent sa viai el Tirà es va morir...Després de tanta ignomínia,de tanta pena i patir,la llum de la democràcia,poc a poc, va anar tornanti, a desgrat dels vells franquistes,Espanya va anar canviant...

Escombrats pels vots del poble,els feixistes reciclats,que astorats serraven filesa la vora de l’Aznar,no han pogut pas impedirque aquell nostre arxiu robatsigui retornat de noua nostra Generalitat.

Prou ploren els salvadorsd’una pàtria tan tronada...Plora el Cid Campeador,plora el Tirà en sa mortalla,el nan mostatxut de l’Aznari el Fraga i el Zaplana...Els catalans maleïtsels han guanyat la batalla!

Una batalla especialsense retrunys de canó,sense fusells, ni generals,sols la llum de la raóforagitant la tenebrade tants dies d’opressió,de tants anys de pena negra,de tants anys de submissió...

Catalunya està cofoia!A la fi s’ha fet justíciai els lladregots que, emparatsen la raó de la força,en uns dies malauratsels arxius ens van robar,amb la cua entre les cames,ara, els hauran de tornar!

El Bruixot de Fontargent (pseudònim de Rossend Marsol i Clua “Sícoris”)Nit de Sant Silvestre. La Festa Major de totes les bruixes i els bruixots

www.artesadesegre.net

23

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Relació d’infants que celebraren la Pri-mera Comunió el dia 22 de maig de2005, a la Parròquia de l’Assumpciód’Artesa de Segre:Jordi Badia MartíKènia Belchi ColladoAdrià Cluet VallsMaria Coca Martínez

Marc Estany MiquelArnau Farràs MorenoAdrià Farré Ponsa (Vilves, 7 de maig)Èlia Garcia RosAnna Garriga SerésGemma Gilabert Jusmet

M. Carme Granja SisóEulàlia Jou VilasecaPau Martí CalveresSusana Nieto CerrilloAlbert París JusmetDesiré Robles López

Comunions a Artesa i Cubells

El passat 14 de maig a les 12 hores vanfer la comunió a Cubells D’esquerra a dreta, els protagonis-tes són: Gerard i Meritxell FonsLlombart, Xavier i Josep Roma Cas-tells i Carla Santacreu Vilaseca. A dar-rera, mossèn Marià. Com en totes les comunions tot vaser “molt bonic” i tot correcte. Els in-fants nascuts al 95, excepte el XavierRoma que és més petit i va néixer el1997, estaven tots molt il·lusionats,acompanyats de familiars i amics.

Foto: Foto Joan-Promovídeo

Foto: Foto Art Bonet

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

Ermita de Santa Fe: 300 anys i un dial 14 de maig, l’ermita deSanta Fe de Tudela de Segre

va complir tres-cents anys (1705-2005). De fet, tres-cents anys i undia. Aquest esdeveniment es vacelebrar amb una gran festa. Un, a vegades, sent un cert“terror” a la pàgina en blanc perquècosta trobar les frases que, més queels fets concrets, puguin reflectiramb fidelitat les sensacions viscudesen moments que hom pot considerarimportants en la vida col·lectivad’un poble. Fer una crònica, unaexplicació del que va succeir aTudela de Segre el passat dia 14 demaig pot caure en el tòpic amabled’una festa més. Però no hauria seraixí, perquè 300 anys de l’ermita deSanta Fe no se celebren cada any.Com tampoc es fa cada any el grantreball que ha suposat fer d’aquestajornada un dia tan especial per a totsaquells que, d’una manera o una altra,han estat part de tota aquesta diada.Una diada que només és el resumd’hores de feina feta durant bastanttemps.

El dia ens va rebre amb el regalhumit de la pluja del vespre del diaabans i un vent molest que ja ensacompanyaria tota la resta del dia. Ales 12 del matí, una munió de gent(grans, petits, joves i no tant joves) vaacudir a l’ermita de Santa Fe per a

celebrar la missa en honor de laVerge i Màrtir així com també deSant Isidre. La cerimònia es va fer al’exterior de l’ermita per tal quetothom pogués sentir-se partícip del’acte. Els assistents hi varenparticipar activament a través delcant del Goigs (impresos en unaedició especial per a tan memorableocasió) en honor de Santa Fe i, elsmés petits, a través de la lectura detextos bíblics i de les pregàriespreparades especialment per a l’actereligiós. El final de la Santa Missa vadonar pas a que els fidels poguessincontemplar les moltes i diversesmillores i reformes interiors ques’han fet a l’ermita: repicar lesparets, canviar l’altar, pintar la volta,etc. Podeu imaginar que això no ha

estat feina d’un dia ni d’una solapersona: tot un grup de voluntaris ivoluntàries hi han deixat moltes horesdel seu temps per tal de poder realitzartotes les feines que s’han requerit per“vestir” de nou l’ermita de Santa Fe iel seu entorn, que també ha estat

Breu referència sobre Tudela de Segre

El poble de Tudela de Segre està situat dalt d’un turó (a449 metres d’alçada) que s’aixeca al vessant esquerra delriu Senill. Històricament, és una vila d’origen medieval que enca-ra conserva part de les seves muralles i dues de les anti-gues portes: el Portal Vell i el Portal Nou. La primera refe-rència escrita que trobem del poble és de l’any 1038, enels documents de venda del castell d’Artesa i els seus ter-mes pels Comtes d’Urgell a Arnau Mir de Tost. El castell de Tudela és documentat el 1172, amb vincu-lacions a l’ordre dels templers. L’actual castell està cons-truït segons sobre l’antiga fortalesa medieval i seguint unmodel barroc. Durant la Guerra Civil aquesta casa senyo-rial va fer les funcions d’escola militar i centre de controlestratègic de les forces republicanes, i les seves parets con-serven dibuixos i gràfics de gran valor. L’any 1513 Tudela tenia 22 focs, mentre que el cens de 1718 assignava al poble 76 habitants. Fins al 1971, Tudela vaser municipi independent (incloent també Seró, Colldelrat, Grialó i Tancalaporta). Aquell any, tot el municipi va serannexionat a Artesa de Segre. L’any 2004, segons consta al padró municipal, el poble tenia 105 habitants. L’economia del poble està basada en l’agricultura de secà i la ramaderia, especialment la porcina. L’any 2004, tant l’ermita de Santa Fe com l’església de Sant Pere, varen ser declarats “monument històric i arquitec-tònic d’interès local”.

E

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

millorat refent l’esplanada i plantantarbres i una olivera centenària. De tota aquesta feina tan ben feta sen’ha volgut deixar constànciadocumental per a què quedi per a laposteritat. Amb aquesta finalitat, naCarme Solé, després d’un treball ingenti digne de tot elogi, ha editat un DVDon es pot contemplar tot el procés ques’ha seguit al llarg del temps per adeixar l’ermita en el seu estat actual.Tots els assistents a la festa el vàrempoder veure, en primícia, en unaprojecció que, per motius tècnics, esva fer a l’interior de l’església delpoble. El llarg aplaudiment que vaculminar el final de la projecció venia

a ser una mostra de reconeixement pera tots aquells que, ara i sempre, hi handedicat el seu esforç gratuït i/o hancontribuït, de totes les maneresimaginables i inimaginables, en donarvida al cor de l’ermita de Santa Fe. En finalitzar la projecció, laconvivència entre els gairebé dos-cents

assistents a la trobada va continuar alvoltant de la taula i del dinar que es vaservir a la plaça de les Escoles. Entre

plat i plat, la xerrada i les salutacionsentre molts amics i veïns (ja siguin enl’actualitat residents o no a Tudela)varen servir per a enfortir laconvivència i “fer poble”. Al final del dinar, la músicad’acordió del Sisco Coma va fer ballar

les parelles que volien cloure la festadansant per la plaça. Mentrestant,l’Associació de Veïns va preparar unestaules on es va posar a la venda unaedició especial d’ampolles de cava dela Cooperativa que portaven unaplaqueta editada exclusivament ambmotiu de la celebració de la festa dels300 anys de l’ermita de Santa Fe. A lavegada també s’oferia informació pera què, els que encara no ho havien fet,poguessin fer-se socis de l’Associacióo bé, encomanar una còpia del DVDque abans hem comentat. El final de la tarda va començar amarcar el comiat de la diada amb eldesig que, per molts anys, ens hipuguem tornar a trobar. Un sinceragraïment a totes les persones i entitatsque amb el seu desinteressat esforç ocol·laboració (en la mesura que sigui)han contribuït a l’èxit de la festa.

Text: Josep Ramon JouFotos: Josep M. Espinal

26

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

En memòria de Jaume Ampurdanés i RiberaVa viure els millors anys de la seva joventut a Artesa de Segre, on van néixer els seus tres fills, i va morir cristiana-ment aquest mes de maig a la edat de 90 anys a la seva casa de Barcelona. Els seus fills Joan, Jaume, Montserrat i demés família agrairan el tingueu present en les vostres oracions.

Que lent aquest aprenentatgeque se t’emporta lluny de nosaltres.Com n’és d’imperceptible i dèbilel baf dels teus records,la calor i les paraules clivelladesdins la fonda ferida del mirall.

Simon Novau Costa

La família del Simon agraeix a tothom, amics i veïns, les mostres de condoli afecte rebudes en aquests moments de dolor.

Moltes gràcies a tots

El Consell de Redacció i Administració de la Palanca vol expressar el més sincercondol al nostre col·laborador Ramon Cotonat i la seva família amb motiu de les mortsdel seu pare i de la seva sogra

27

la P

alan

ca

JJJJJo o o o o TTTTTambé Fambé Fambé Fambé Fambé Faig Cauaig Cauaig Cauaig Cauaig Cau

L’any del Certascann ocasió del 30è aniversari delCau, us faig a continuació una

breu explicació de la travessa deCertascan, que van fer els Ràngers iGuies durant el camp d’estiu deTavascan el 1987. Aquesta excursiópassa per un dels paratges més bellsdel Pirineu, i tanmateix poc recorre-gut i conegut. És sobretot per aixòque us descric aquesta travessa i nouna altra. Jo hi vaig fer de cap jun-tament amb en Jesús Martí i en Sal-vador Maluquer. Abans de començar amb les expli-cacions de la travessa permeteu-medues curioses anècdotes del campamentper posar-vos en situació. El campa-ment estava situat entre Tavascan i elpla de Boavi, a la riba del riu Noguerade Lladorre. Per arribar-hi calia traves-sar el riu i no hi havia pont. Llavors,per passar les provisions i els embalumsvam haver d’instal·lar una tirolina, és adir, una corda ben tensada per sobre delriu, per on circulaven els paquets pen-jats d’un mosquetó. L’altra anècdota,donada per la situació del campamenttan a prop del riu, va ser quan desprésd’una nit de ploure molt, de matinada,abans que tothom es llevés, amb enRamon Giribet vam fer guàrdia per vi-gilar i alertar si el riu es desbordava.Afortunadament no va ser res. La travessa es va fer de tres dies. Ala primera jornada vam anar del cam-pament fins l’estany de Certascan, a2.236 m. Vam dormir al refugi de la Fe-deració Catalana de Muntanya, situat ariba de l’estany. L’endemà vam fer elcim de Certascan, de 2.853 m, i vambaixar cap a Noarre. Els estanys de lacapçalera de la petita vall de Noarre,sobretot l’estany Blau, són magnífics.Tot baixant per aquesta valleta, ens vacaure una tempesta de llamps i trons,pluja i pedregada. Sort en vam tenir depoder-nos refugiar i dormir en una pa-llera de Noarre (m’han apuntat que erabastant llardosa; la veritat, no ho recor-do). Sí que recordo que, entre d’altrescoses, vam sopar un ou farrat, que ca-dascú havia traginat amb la motxilla, ique cadascú també es cuinà amb l’unicfogonet i paella que portàvem. A la ter-

cera i darrera etapa,vam anar de Noarreal campament, totpassant per Quanca iTavascan. Actual-ment, la carretera en-tre Tavascan i Quan-ca es troba asfaltada.Més amunt hi ha elrefugi de la Pleta delPrat i l’estació d’es-quí de Tavascan.Quan vam fer l’ex-cursió, aquest tramera pista forestal isense asfaltar, la res-ta afortunadamentpoc ha canviat des dellavors.

Joan Roca, Gatxo

Més cosesUs informem que el dia 5 de juny, a les 17h, es realitzarà una plantada de flors endiferents llocs d’Artesa. Hi esteu convidats (concentració: Pl. Ajuntament). Hihaurà berenar i espectacle amb la companyia Fadunito. Cal portar aixadeta i regadora. Continuant amb els actes del 30è Aniversari, haureu pogut comprovar quedurant aquests dos mesos s’han fet un seguit d’activitats. Vam organitzar un“concertillo” al Pavelló Poliesportiu, el passat dia 23 d’abril, on es va dur aterme una iniciativa de reutilització de gots, per tal de minimitzar els residusgenerats. El dia 7 de maig es va passar a la Dàlia Blanca la pel·lícula “Lasmujeres de verdad tienen curvas”, que tracta de les relacions intergeneracionalsd’una família estrangera als Estats Units. I ara, anoteu bé el que vindrà:Acampada del 30èDies: 1, 2 i 3 de juliolMinicampaments als Planells: activitats, focs de camp, jocs de nit...Els actuals membres del Cau rebreu convocatòria a casa. La resta us podeuapuntar i/o informar a:

- cauartesadesegre@hotmail.com- Biblioteca d’Artesa.- Telèfons: 696618787 (Sònia Tugues) i 650521725 (Pepe Roca)

És gratuït i està obert a tothom que vulgui participar-hi!!Termini d’inscripció: 17 de juny.I per cloure la festa, el diumenge 3 de juliol, GRAN DINAR DE GERMA-NOR al Pavelló Poliesportiu. Podeu comprar els tiquets, abans del 17 de juny,a Detalls, Aquí Natura i Pub Jack’s. Adults: 15 • i petits fins a 16 anys: 10 •.

E

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

4t Simposi sobre el Patrimoni Naturalls passats dies 7 i 8 de maig es vacelebrar a la localitat d’Artesa

de Segre el 4t Simposi sobre el Patri-moni Natural i 1r Simposi sobre el Pa-trimoni Natural de la Terra Ferma. Es tracta d’un esdeveniment organit-zat conjuntament per l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, la Universitat Poli-tècnica de Catalunya i la Societat Es-panyola per a la Defensa del PatrimoniGeològic i Miner, que va comptar ambla col·laboració de la Cooperativad’Artesa i les associacions culturals deLa Roureda i Les Terres del Marque-sat. La temàtica del Simposi va girarentorn al patrimoni natural a les zonesde muntanya i a la plana, a l’educacióambiental, conservació del medi natu-ral i el patrimoni geològic. La regidora de Cultura i Ensenya-ment Carme Barril de l’Ajuntamentd’Artesa va inaugurar el Simposi. Alllarg del matí els ponents van exposarels resultats de les recerques fetes enaquests camps, destacant la presènciad’entitats i investigadors locals que vanlligar el tema del patrimoni natural ambel del turisme sostenible, sota el la de-nominació territorial de les Terres delMarquesat, que aplega els municipisd’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer,Camarasa, Cubells, Montgai, la Baro-nia de Rialb, Vilanova de Meià, entre

altres. Durant la tarda es va visitar elMuseu del Montsec, on destaca l’ex-posició sobre les campanes de bombad’aviació. Al final del primer dia,l’Ajuntament d’Artesa va obsequiar elsassistents amb una degustació de pro-ductes de la terra. Al segon dia, diumenge al matí, esva fer un reconeixement de la zona, re-corrent diversos indrets de valor patri-monial. Cal destacar la visita guiada perRamon Canyelles a l’antiga colònia ifàbrica de filatures d’Artesa, que l’anyvinent complirà el centenari de la sevafundació. No menys remarcables forenles visites a l’església parroquial de SantPonç de Vall-llebrera, a l’església ro-mànica de Sant Serni de Vall-llebrerolai a la casa rural La Petita de Cal Pedrol,que compta amb un hort on es practical’agricultura ecològica (sens dubte, unabona pràctica de turisme sostenible). Vacloure el Simposi l’alcalde del munici-pi organitzador, Domènec París, a lasala d’actes de la Cooperativa d’Artesa.

Daniel GesséAssociació Cultural

les Terres del Marquesat

E

1. Carme Barril, regidora de Cultura i Ensenyamentde l’Ajuntament d’Artesa de Segre (dia 7)2. El Patrimoni Geològic del Pallars, per AlbertBosch (dia 7)3. Turisme i sostenibilitat a Les Terres del Marque-sat. Què entenem per Turisme Sostenible? Per JosepRoqué (dia 7)

4. Visita al Museu del Montsec d’Artesa de Segre.Exposició sobre les campanes de bomba d’aviació(dia 7)

5. Visita a l’església parroquial de Sant Ponç de Vall-llebrera (dia 8)6. Reconeixement per la comarca. Part dels assis-tents a la casa rural de Cal Pedrol de Vall-llebrerola(dia 8)

30

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Visita a l’embassament de Canellesembassament de Canelles ésuna de les preses més altes

dels Països Catalans i va ser mo-tiu d’una visita conjunta del Cen-tre Excursionista de Balaguer ide l’Associació Cultural les Ter-res de Marquesat Seguint una tradició de col·-laboració iniciada ara fa quatreanys, el passat diumenge quinze demaig va tenir lloc una sortida con-junta entre els membres d’aques-tes dues associacions culturals. El seu objectiu era alhora espor-tiu i cultural: la realització d’unapassejada d’unes tres hores des delsmasos de Millà fins a la presa deCanelles i el conèixer una de lespreses més importants dels PaïsosCatalans. Aquesta presa està situada a laconfluència dels rius Noguera Ri-bagorçana i Guart, on les aigües fluvi-als han obert un estret pas entre lesmasses rocoses de margues i calcàries. Una observació amatent ens permetdescobrir les restes d’uns exòticsmol·luscs marins, anomenats rudistes,avui extingits, que amb forma de cucu-rutxo formaven grans masses d’esculls,en els càlids i tranquils mars de fa uns80 milions d’anys, abans de l’aixeca-ment de les muntanyes actuals. L’imponent paisatge que gaudim desde dalt de la presa, ens porta a pensaren com era el nostre territori ara fa uns240 milions d’anys, i en la seva evolu-ció a partir d’un únic gran continent queenglobava totes les terres actuals(Amèrica, Àfrica, Europa...), el qual esva esquarterar en diversos trossos (pla-ques tectòniques) que es van anant des-plaçant per l’escorça terrestre, separant-se en uns indrets (com les plaques ame-ricanes de la placa euro-africana) i end’altres comprimint-se i formant gransmuntanyes (la placa ibero-africana con-tra l’europea). Al llarg dels anys (mili-ons) la terra quedaria modelada tal comla coneixem avui dia. Aquest procés va comportar la for-mació de l’Atlàntic, el Cantàbric, elsPirineus... originant un apropament deles actuals terres catalanes al vell con-

tinent europeu (la distància entre Tolosai Barcelona es va escurçar de més de100 km). La presa de Canelles, amb una alça-da de fàbrica de 149 m, està avui diaclassificada entre les 24 més altes del’estat Espanyol. De sistema de volta,la seva construcció va representar unaimportant fita tecnològica, hi van inter-venir diverses empreses, tant espanyo-les com estrangeres (sueques, alema-nyes, etc.). Van transcórrer dos anys des de laprimera morterada, el 5 d’octubre del1956, fins el desembre de 1958, data

d’acabament de la presa. Hi van ferfalta 400.000 m3 de formigó perbastir una paret de 149 m d’alçadaper 210 m de longitud. La seva capacitat per emmagat-zemar fins a de 716 milions de m3

d’aigua, permet obtenir una pro-ducció d’electricitat de més de 110milions de kwh anuals, mitjançanttres grups de turbines. La centralque permet l’obtenció d’aquestsimmensa quantitat d’energia (queavui dia qualificaríem de neta isostenible) està totalment bastidadins la muntanya, en una galeriasubterrània de 56,4 m de llargadaper 16 m d’ample i 34 m d’alçada. Aquest complex és visitable, id’aquesta manera podem merave-llar-nos de la tenacitat i capacitattecnològica que ha permès a l’en-giny humà bastir aquest monu-

ment. Les obres d’excavació d’un seguit degaleries dins la muntanya van perme-tre condicionar una altra petita mera-vella de la zona: la cova Negra deTragó. Habitada, segons s’ha constatatper les troballes arqueològiques, tantper l’home prehistòric com pel medie-val, en l’actualitat hom disposa d’unaccés molt còmode, gràcies a una gale-ria artificial que la talla en dues parts. La zona visitable representa uns 635m de recorregut total, amb un petit des-nivell de 22 m. S’hi poden distingirdues zones clarament diferenciades. La

L’

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

primera, entre la boca del túnel artifi-cial i la sortida a l’exterior en un espa-dat amb vistes a la Noguera Ribagor-çana, presenta la particularitat de trac-tar-se d’un carst fòssil, mort, per causaque el corrent d’aire que ha generatl’obertura de l’entrada artificial, resse-ca l’ambient i no permet la formacióde noves precipitacions de carbonatcàlcic. Això ha congelat (fossilitzat)l’estat de la cova tal com es trobava elsanys de la construcció de la presa. L’altra part de la cova conserva lahumitat pròpia d’aquest llocs i per tantels processos de carstificació (precipi-tació de carbonats) continuen vigents.Podem gaudir de diverses mostres deformacions d’estalactites, estalagmites,columnes, banderes, gours, etc. Aquestapart, malgrat que ha sofert algun espo-li, conserva en gran part el seu encant iespectacularitat.

L’excursió naturalística es va com-pletar amb la visita al poble de Baells,de la comarca de la Llitera, al límit ambla Baixa Ribagorça, on destaca el cas-tell renaixentista que la famíliaDesvalls, marquesos d’Alfarràs, va bas-tir sobre una antiga fortalesa medieval.Cal remarcar l’església parroquial deSanta Maria, que conserva les pinturesi els retaules barrocs i xoriguerescosoriginals, sortosament preservats de ladestrucció durant la guerra civil, gràci-es als vilatans, que els van amagar dar-rera de borrasses tot i fent creure queels havien destruït.

Josep RoquéAssociació Cultural

les Terres del Marquesat

32

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Escampada 2005l dia 8 de maig el Centre Excur-sionista de Balaguer acabà el ci-

cle “Conèixer els voltants deBalaguer” i celebrà l’Escampada aArtesa de Segre. L’Escampada és el dinar de germa-nor anual que realitza el Centre Excur-sionista de Balaguer (CEB). L’excursió del CEB del dia 8 de maigva tenir onze quilòmetres i recorreguéel següent itinerari: Vernet, jacimentarqueològic d’Antona, la Roureda, tom-bes antropomòrfiques de Vernet iVernet. Va ser guiada pel senyor RafelGomà, que ens explicà la importànciaarqueològica dels diferents indrets vi-sitats. Un cop acabada l’excursió, els par-ticipants –prop de 30– van anar a feruna visita al Museu del Montsecd’Artesa i al mercat dominical. El dinar de germanor, al que es vanafegir més socis, va tenir lloc al restau-rant Cal Forcaire. Va consistir en ama-nida catalana, rodó de vedella i pastís. El centre excursionista de Balaguervol agrair a les seves sòcies d’Artesa,Emma Solé i Dolors Puigpinós, l’orga-nització d’aquesta sortida. El cicle “Conèixer els voltantsd’Artesa” s’ha realitzat entre la tardordel 2004 i la primavera del 2005 ambla finalitat de donar a conèixer als so-cis del CEB el patrimoni cultural delmunicipi d’Artesa de Segre. Totes aquestes excursions compagi-naven un fort component cultural ambun nivell d’esforç físic accessible per atothom. Han estat les següents:1.- VERNET - ALENTORN -VERNET. Aproximadament 9 km.Objectius: conèixer les tombes antro-pomòrfiques i visitar la fabricació deforques de lledoner d’Alentorn.2.- SERRA DE LA TORRE DE L’ÀLI-GA. 8 quilòmetres aproximadament.Objectius: visitar búnquers, túnels i lí-nies de fortificació de la guerra civil.3.- COLLDELRAT - SANT MIQUELDE GRIALÓ - LA FORÇA. Aproxima-dament 9 km. Objectius: visitar el po-ble medieval de Colldelrat, pujar aGrialó i visitar La Força i el Santuaride Refet.

4.- MARE DE DÉU DE LAVEDRENYA – MONTMAGASTRE -MARE DE DÉU DE LA VEDRENYA.Aproximadament 7 km. Objectius: vi-sitar l’església de la Mare de Déu deVedrenya i la canonja de Sant Miquelde Montmagastre.5.- ANYA - SANTA CECÍLIA - ANYA- VALL LLEBREROLA - ANYA.

Aproximadament 15 km. Objectius:visitar Anya, la capella romànica deSanta Cecília i el llogaret de Vall-llebrerola.6.- La del 8 de maig, descrita en aquestarticle, que va tancar el cicle.

Josep M. Farré i CortadaCentre Excursionista de Balaguer

Vista d’Artesa des d’Antona

Foto de grup a Antona

E

33

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Canvis a Ràdio Artesa de Segrearrerament s’ha produït unacerta polèmica envers Ràdio

Artesa de Segre que ha provocat uncert distanciament entre el director ialguns col·laboradors de l’emissora,entre els quals hi ha el subdirector. Per intentar resoldre aquesta situa-ció es va convocar el Patronat de l’emis-sora, que és el màxim òrgan rector dela mateixa, i en el qual hi estan repre-sentats la totalitat dels grups políticspresents a l’ajuntament, diverses enti-tats i associacions del poble, per mitjàdels seus representants, i també en for-men part el director i el subdirector del’emissora. El Patronat sempre ha expressat laseva voluntat d’arribar a un acord quereconduís la situació creada i que per-metés a ambdues parts continuar parti-cipant del projecte de Ràdio Artesa comfins ara, tot i que, amb una clarificacióde responsabilitats i de tasques, que per-metés que tothom es sentís partícip de laràdio, però que a la vegada ningú se la

pogués considerarexclusivament seva. Després de diver-ses reunions en lesquals totes les partsvan poder expressarel seu parer, no vaser possible arribara l’acord desitjat peraquest patronat i,vist que les posturesno eren reconcilia-bles, es van haverde sotmetre a votació els dos projectesde futur que cada part va presentar pertirar endavant Ràdio Artesa. El Patronat, d’una forma claramentmajoritària, va optar per l’opció quepresentaven els senyors Carles Isanta iPere Solans, que alhora compten ambla col·laboració dels senyors Josep ManelGil i Joan Tomàs per tal de continuar latasca de tirar endavant l’emissora. Per acabar, voldríem agrair sincera-ment la tasca que durant tots aquests

anys, i d’una manera totalment altruista,ha realitzat el senyor Josep M. Solans ique ha fet possible que Ràdio Artesasigui punt de referència mediàtica delnostre municipi. Esperem que la nova etapa puguicontinuar aquesta tasca i els desitgemmolt d’èxit per poder assolir els objec-tius que s’han fixat.

Patronat de l’EmissoraMunicipal de Ràdio

D

Pere Solans i Carles Isanta es faran càrrec de la direcció de l’emissora

El secret de saber emocionar-seurant els dies 4, 6, 11, 13 i 17 demaig, l’Associació de Dones “La

Coma de Meià” de Vilanova de Meiàha celebrat un curset sobre aquesttema: El secret de saber emocionar-se. Ha anat a càrrec de lespsicopedagogues Anna Cifuentes, RosaMiralles i Elena Relancio i estava diri-git tant a dones com a homes, tot i quede les divuit persones que van assistir-hi, només una era un home. Sembla queaixò de l’emoció no es considera cosad’homes. Va ser un curs sense classes magis-trals, molt participatiu, en el qual, desdel punt de vista pedagògic, es tracta-va que les/els assistents anéssim des-cobrint per nosaltres mateixos, a travésde treballs de grup i lectures de contes,quines són les emocions bàsiques del’ésser humà, que aprenguéssim a des-triar les positives de les negatives i apotenciar les primeres i minimitzar elsefectes de les altres, que ens podrien

aportar efectes nocius. De fet, es trac-tava d’enriquir-nos amb unes experièn-cies que solem passar per alt en la nos-tra vida diària. Les monitores ens vanfer viure amb les vivències que ens con-vidaven a experimentar entre sessió isessió del curset.

D

Al final, tothom va opinar que elsobjectius proposats s’havien assolit. Ies va celebrar amb un pica-pica elabo-rat amb canapès i altres delícies elabo-rades per les dones de l’Associació.

Jaume Avellaneda i Camins

35

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM...Pressupostos 2005: comptes o gestiól nostre entendre, els pressupos-tos no sols representen la distri-

bució dels diners públics, sinó quedemostren la línia que segueix l’equipque mana. Amb la dificultat de quadrar-los, elGovern ens presenta la seva proposta afinals de febrer. Massa tard per comen-çar el debat entre tots els grups, arribara una entesa i portar-los al Ple per laseva aprovació, que finalment ha es-tat possible el dia 5 de maig. No ha estat fàcil arribar a l’acord.D’entrada, el Govern es va reunir ambcadascun dels grups de l’oposició perescoltar les nostres demandes, peròpoques n’eren contemplades, fins queveient que no rebia el suport de capgrup, ens van llençar una última pro-posta més ambiciosa amb compromi-sos més ferms que va rebre l’aprovacióde PSC i PP i l’abstenció d’ERC. Per al nostre grup, tot i no ser unaproposta que ens acabi d’agradar, doncsel Govern espera més de fora que de laseva pròpia gestió, veiem que és moltmillor que la de prorrogar els pressu-postos del 2004, que van ser els pri-mers, molt restrictius i per donar con-fiança al nou alcalde. Aleshores, comno hi havia diners, la por va frenar l’am-bició, però a la fi, l’examen dels Comp-tes Generals del Pressupost del 2004 hadonat un romanent de tresoreria (tam-bé dit superàvit) de 371.886’38 euros(prop de 62 milions de pessetes). A nivell d’inversions pel 2005, està-vem d’acord amb totes les propostesde CiU, ERC i PP que, sumades a lesnostres, feien un pressupost per fer for-

ça coses, ara que sembla que hi ha di-ners i també que ens podem endeutarmés). “No totes es podran dur a termeper guardar euros per l’any vinent”,segons diu l’Alcalde. De les nostresdemandes, el pressupost contemplales següents partides i compromisos:- Barreres arquitectòniques (encaraque no al 100%).- Crear i organitzar un Pla Locald’Emergències (prevenir i actuar entots els casos).- Desenvolupar el Pla de PromocióEconòmica del municipi, del quall’Ajuntament ja té un projecte on estanplanificats mercat, Fira, zones d’esbar-jo i turisme.- Organització de tot el personal del’Ajuntament, que des del primer diareclamem (s’ha aprovat la plantilla depersonal on es crea una plaça per a uncap organitzador).- Creació d’una ordenança per a lessubvencions a les entitats (s’ha co-mençat a debatre).- Camí de Sant Marc (ja està fet).- Una petita partida de 6.000 euros perla cartera que presidim (ja era hora!).- Arranjament del pujador de darreral’edifici de la Granja per donar entra-da a una part del municipi i altres mu-nicipis de la comarca quan hi ha mer-cat o circulin vehicles grans.- Fer el més ràpidament possible unamodificació de pressupostos per po-der aplicar el superàvit del 2004 (almenys 2/3 parts) i donar més diners apartides obertes simbòlicament, siguindel grup que siguin, totes interessantscom he dit abans: més dotació a barre-

res arquitectòniques, arranjament deles Sitges, acabament de La Palanca,millora dels espais del primer pis del’Ajuntament, carrer Maria Anzizu ipart del nucli antic, urbanització car-rer Sant Sebastià, obertura tram inici-al Roc del Cudós i finals JesúsSantacreu, Marcel·lí Farré, MariaAnzizu i Mare de Déu de Salgar i par-ticipació en l’arranjament de les esglé-sies de Folquer, Baldomar, Tudela deSegre i Comiols. Altres partides interessants ja con-templades en la proposta són: Millorade l’enllumenat públic en tot el muni-cipi per evitar la contaminació lumíni-ca, ampliació cementiri d’Artesa, mi-llora dels equips informàtics de l’Ajun-tament, lloguer del local de la GentGran i les obres del PUOSC per aquest2005: xarxa aigua Collfred, mur plaçaMontargull, 1a fase local social Vilves,carrer Argila Vernet, xarxa sanejamentLa Colònia, i pavimentació i clavegue-ram carrers Forn i Castell Tudela deSegre. Ja que l’equip de Govern torna a te-nir el pressupost aprovat, esperem quela seva gestió faci realitat aquests com-promisos, de la manera més ràpida ieficient possible pel bé del nostremunicipi.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

wwwwwwwwwwwwwww.la.la.la.la.lapalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orggggg

AA

36

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Temps passatsAcabada la guerra, totes les personesgrans sabien que lo català no es podiaparlar lliurement. Més endavant, la pri-mera autoritat d’Espanya va dir que locatalà mai s’havia prohibit. Recordoque al Sr. Pujol, president aleshores dela Generalitat, no li va agradar que hodigués. Per això vull parlar d’un anèc-dota que vaig viure. Després de la guerra, com que aFranco li durava l’odi contra els repu-blicans, va demanar les lleves del 36al 40. Amb 25 anys, ja em teniu aMadrid. Un dia, fent la instrucció, es presen-

ten uns mossos de Tarragona. Em vaigposar a parlar en català amb ells. Emtrobava com a casa i content. Però, vesper on, que va passar pel darrere un ti-nent molt jove i amb lo “buriaset” demuntar que portava em va tocar l’es-quena i em va dir: “Aquí se habla elespañol”. Li vaig fer la salutació i vamarxar. Quan era a dues passes –ell rebotit ijo encara més–, vaig tornar a comen-çar en català. Com que ho va sentir,que és lo que jo volia, va tornar a ve-nir. Aleshores m’ho va dir més clar: “Lehe dicho que aquí se habla solamente

el español”. Li vaig tornar a fer la sa-lutació i va marxar. A les dues passes, torno amb lo ca-talà. Sabia que m’exposava, però m’eraigual (alguna bufetada i al calabós).Doncs no. Pel que es veu ho va volerentendre, que quan es troben dos cata-lans allà on sigui, volen parlar lo cata-là. I no va tornar. Això és un trosset de la meua histò-ria, que és molt llarga. Com la de totsels que vàrem passar la guerra o estaren camps de concentració i presons.Que no torni.

Ton Bonet

Agraïment dels Amics de VilvesL’Associació Cultural Amics de Vilves, amb la qual es trobaidentificat el cor del poble, vol manifestar públicament laseva acció de gràcies a l’entitat La Caixa, pel lliurament del’ajut atorgat vers la consecució de la segona fase de rehabi-litació de la nostra església romànica de Sant Climent. Un

bon cop de mà per assolir una il·lusió! Diu que és propi de cors nobles el ser agraït.

Associació Cultural Amics de Vilves

Estrena del Grup de Teatre d’Artesa de Segre(de les Artesenques Actives)

Dies 11 i 12 de juny a la Dàlia Blanca

1a part: 2a part:Ramon Els porucsLa confessióParenostre de la senyora distretaMarujesPsicoanàlisiAi, homes!

Dissabte 11 de juny, a les 22hDiumenge 12 de juny, a les 20h

Les sessions començaran puntualment

Venda anticipada d’entrades: Cal Mateu i Perruqueria Enriqueta

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

IV Primavera Corall passat diumenge 15 de maig vatenir lloc a l’Església Parroquial

d’Artesa de Segre el concert decloenda de la IV Primavera Coral deles Terres de Lleida de la FCEC ambla participació de l’Orfeó Artesenc,la Coral l’Olivera de Castelldans ila Coral Pontsicana de Ponts. Com ja informàvem en la passadarevista, la IV Primavera Coral de lesTerres de Lleida és un cicle de concertsorganitzat i realitzat per les coralslleidatanes federades a la FCEC.L’Orfeó Artesenc hi ha participat elsquatre anys com a coral participant,però enguany, i per primera vegada, vaorganitzar un d’aquests concerts aArtesa de Segre. Inicialment el concertestava previst pel 10 d’abril, però perdiversos problemes es va aplaçar finsel passat 15 de maig. El concert, que va començar a tresquarts tocats de set de la tarda, vacomptar amb la presència dedestacades dirigents de la FCEC,Elisabet Talavera (Cap de demarcacióde les Terres de Lleida i Cap de l’EquipTerritorial) i amb Rosa Guerola (vocaldel Consell Directiu). Aquest fet notindria més importància a no ser queuna d’elles, Rosa Guerola, està moltlligada amb la nostra ciutat puig queestà casada amb el Medir de calMartimà. Així doncs, i això tindria queser motiu de satisfacció per totsnosaltres, actualment ja són dues lespersones vinculades a casa nostra queformen part del Consell Directiud’aquesta important entitat catalanaque aplega la major part de les entitatscorals del nostre País (unes cinc-centes). El concert es va desenvoluparsegons el que estava previst.Primerament l’Orfeó Artesenc va oferiruna petita mostra del seu repertori alque van seguir les actuacions de laCoral l’Olivera de Castelldans i laCoral Pontsicana de Ponts. Totes lestres corals van oferir un variat i distèsconcert. Tot seguit, Elisabet Talavera,de la FCEC, i Domènec París, batlled’Artesa de Segre van oferir unesparaules als assistents a les quals van

seguir les cançons de cant comú.Primerament l’Orfeó Artesenc i laCoral Pontsicana (habitualment jarealitzen algun assaig conjunt itreballen un repertori conjunt) vanoferir dues peces, El ball de Sant Ferrioli Wimohew. Finalment, les tres coralsjuntes van oferir El Cant del Poble (quees va disputar amb Els Segadors serl’Himne Nacional de Catalunya) i ElCant de la Senyera.

En resum, un bon concert, la notanegativa del qual fou el poc interès queva tenir entre la població d’Artesa, toti tractar-se d’un diumenge que no teniacap altra activitat programada.

Sergi Valls i JovéFotografies: S. Valls i J.M. Espinal

www.orfeoartesenc.org

L’Orfeó Artesenc

La Coral l’Olivera de Castelldans

La Coral Pontsicana de Ponts

E

38

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Orfeó a la Catedral del Vallèsl passat dissabte 21 de maigl’Orfeó Artesenc va participar al

XIII Musicoral del Vallès queorganitza la Coral Xiribec deCastellar del Vallès on també vaparticipar-hi la Jove Escolania deMontcada i Reixac. Una setmana més tard de participari organitzar el darrer concert de la IVPrimavera Coral a Artesa, l’OrfeóArtesenc va desplaçar-se fins aCastellar del Vallès per participar alXIII Musicoral del Vallès acceptant lainvitació de la Coral Xiribec. La Coral Xiribec de Castellar delVallès és una coral que es va fundar totjust fa 13 anys, i des del primer anyorganitza el Musicoral del Vallès, unajornada en la qual conviden a duescorals que normalment són del Vallès.Tot i no ser costum, en algunes edicionstambé hi ha convidat corals d’arreu deCatalunya. En la trobada d’enguany a part de lacoral organitzadora, també hi hanparticipat la Jove Escolania deMontcada i Reixac i l’Orfeó Artesencd’Artesa de Segre. Sobre les sis de latarda les tres corals es van trobar al’Església de Sant Esteve de Castellardel Vallès, popularment coneguda comla Catedral del Vallès, on després derealitzar un petit assaig individual perprovar el so i acabar de pulir els darrersdetalls, van fer un assaig conjunt.Puntualment a les vuit del vespre vancomençar participant de la missa ambdiverses cançons interpretades per lestres corals. Tot seguit, a les 9 tocades,

va inicar-se el concert. Durant elconcert el públic assistent i els mateixoscantaires i acompanyants de les coralsvan poder gaudir d’un magníficconcert. Les tres corals van oferirrepertoris força diferents i atractius ala vegada oferint un nivell molt alt enles seues interpretacions. El concert vafinalitzar amb tres cançons conjuntes il’entrega de records per les coralsparticipants. L’Orfeó Artesenc vaobsequiar, amb la col·laboració de LaPalanca, a les corals de Castellar delVallès i Montcada i Reixac amb unsexemplars de La Samba del Castellot iLa Raimundeta. La vetllada va finalitzar amb unsopar i una mica de ballaruca amb

danses tradicionals, un obsequi de lacoral organitzadora. L’experiència va ser tant positiva itant enriquidora per tots que el properany es preveu organitzar el mateixconcert a Montcada i Reixac i el 2007a Artesa de Segre. Aquest és un clarexemple de com la música i la culturaacosten i agermanen pobles. Aixòhauria de servir a tots els dirigents delnostre País per donar-se compte que calfer una aposta definitiva i importantenvers la música i la cultura en general.

Text: Sergi Valls i JovéFotografia: Joan Valls

info@orfeoartesenc.org

www.orfeoartesenc.org

E

39

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

32è Juguem Cantantl passat diumenge 8 de maig, elscantaires del grup de Cant Coral

de “Petits” de l’Aula Municipal deMúsica d’Artesa de Segre, vamparticipar en la 32ena edició delJuguem Cantant, que enguany esrealitzava a la vila d’Arbeca. Aquesta trobada, que es celebraanualment, convoca els més petits deles corals pertanyents al SCIC(Secretariat de Corals Infantils deCatalunya) de les terres de Lleida. Ales 11 del matí ens vàrem trobar tots ala plaça del Toll d’Arbeca, des d’onvam iniciar les activitats.

E Primer de tot, assaig a l’església delpoble de les cançons que s’haurien decantar al concert. Un cop acabatl’assaig, els grallers d’Arbeca ensesperaven per guiar-nos tot fent unacercavila fins al pati de les escolesmunicipals. Hora de dinar. I com quees tracta de cantar i jugar, com bé diuel nom de la trobada, un cop tips, vamriure i jugar amb el grup d’animació“la Cremallera”, que ens va fer passaruna bona estona abans del concert. Finalment, vam tornar cap al’església, ara plena de gom a gom depares, mares i curiosos de veure cantar

els més menuts. El concert, un èxit,gairebé no hi cabíem de tants nens inenes com èrem! Hi van haverfelicitacions per a tothom: els cantaires,els directors i els organitzadorsd’aquesta trobada i també regals per atots. I cantant l’Hora dels adéus enrotllana ens vam acomiadar els uns delsaltres. Però ja sabem que no és un adéu persempre... ens retrobarem l’any que veal 33è Juguem Cantant! A reveure!

Anna Garriga

CONCERT DE FI DE CURSDia: diumenge 12 de junyHora: 2/4 d’una de migdiaLloc: Casa de Colònies de “Cal Petit”

AUDICIONS (piano, flauta travesse-ra, viloncel, violí, percussió i guitarra)Dies: del 13 al 17 de junyHora: 8 del vespreLloc: Sala de l’Orfeó Artesenc (Esco-les Velles)

MATRÍCULES CURS 2005/06Dies: del 27 de juny al 1 de juliolHorari: matins de 10 a 2Lloc: Aula Municipal de Música (Es-coles Velles)Per a més informació podeu trucar

al telèfon 973 400 757

41

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvval 2005al 2005al 2005al 2005al 2005InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes d’abrilSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 07-04-05

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió anterior del dia 3-03-2005.

S’aprova unànimement la pro-posta de moció sobre el nou sistema definançament local.

S’ aprova, per unanimitat, la pro-posta de moció presentada per ERC perla qual se sol·licita que el tram de car-retera Artesa de Segre -Tremp s’inclo-gui dins la xarxa bàsica de carreteresde la Generalitat.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posat de moció presentada per ERCsobre la possibilitat d’incloure mesu-res de foment de la llengua catalana alscontractes.

S’aproven els plecs de condici-ons administratives que hauran de re-gular la venta mitjançant subhasta pú-blica i mitjançant concurs les parcel·-les patrimonials del Polígon Industrial“El Pla”.Vots a favor: 7 (5 de CiU, 1 del PSC-PM i 1 del PP)Vots en contra: 4 (ERC)

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de concórrer a la convocatòriad’ajuts per a la renovació de l’activitatcomercial i el foment de la cooperacióempresarial en els comerços deCatalunya.

S’aprova la proposta de presen-tar al·legacions a la xarxa Natura 2000.Vots a favor: 6 (5 de CiU i 1 del PP)Vots en contra: 5 (4 d’ERC i 1 del PSC)

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de devolució de fiança de l’obra:“Enllumenat del camp de futbold’Artesa”.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a les convocatòries dels Depar-taments de Treball i Indústria per a la

concessió de subvencions destinades ala contractació de treballadors desocu-pats.

S’aprova, per unanimitat, el no-menament dels següents membres delConsell Rector del Patronat de l’emis-sora municipal de ràdio:

Pere Solans Guardiola, en representa-ció del CENG.Jordi Ribera Jusmet, en representaciódel Club Esportiu Artesa de Segre.Jaume Alàs Cantons, en representacióde l’Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre.Josep M. Solans Farré i Carles IsantaFreixes, en representació dels col·-laboradors de l’emissora municipal.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 13, 21 i 28 d’abril)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Ros 1, SA., per a la instal·lació d’unafossa sèptica a les instal·lacions situa-des a la Ctra. de Lleida km. 46,5.- A Pere Fons Capell, pel tancamentperimetral amb tanca metàl·lica del so-lar situat al c/ Roc del Cudós, 8-10.- A Andreu Bertran París, per arrebos-sar parets interiors dels baixos i pintarfaçana de l’edifici situat a la plaça Mig-dia, 5 de Baldomar.- A Promocions Porta Buñol, SL., pernetejar, esbrossar i col·locar tanquesmetàl·liques al c/ les Eres.- A Joan Castellà Gabarra, per neteja idesenrunar interior de la explotació ra-madera, situada al c/ Afores, s/n de

Baldomar.- A Amics de la Mare de Déu del Pla,per a la primera fase de sanejament imillora dels paviments i marges de l’er-mita de la Mare de Déu del Pla.- A Montserrat Fontanet Valls, per can-viar l’enrajolat del local situat als bai-xos i remodelació de la façana de l’edi-fici situat a la Ctra. d’Agramunt, 40.- A Josep M. Sinca Espinal, per a laconstrucció de l’ampliació d’una explo-tació porcina d’engreix, al polígon 11,d’Artesa de Segre.- A Montserrat Cucurull Abellana, pera la construcció d’un magatzem agrí-cola, a situar al polígon 15, d’Artesade Segre.- A Promocions Porta Buñol, SL., per al’adequació i la consolidació de la ur-banització del c/ les Eres.- A Pere Jubete Farré, la concessió del’autorització d’entrada de vehicles através de la vorera, a l’edifici situat alc/ Calvari, 64.- A Pere Jubete Farré, la concessió del’autorització d’entrada de vehicles através de la vorera, a l’edifici situat alc/ Sant Antoni M. Claret, 16.- A l’Associació de propietaris de SantRoc de la Donzell d’Urgell, per a l’ade-quació del ferm dels camins que vandel terme d’Artesa de Segre al de laDonzell d’Urgell.- Concedir a Josep M. Sinca Espinal,llicència ambiental per a l’ampliació ila legalització d’una explotació porci-na situada al polígon 11 de Colldelrat.- A Josep M. Sinca Espinal, per pintarla façana de l’edifici situat al c/ Corre-dors, s/n de Colldelrat.- A Eduardo Sampietro Iglesias, percanviar porta a l’edifici situat al c/ SantJoan, 5.- A Florenci Bastús Pedra, per arrebos-sar parets interiors i realitzar tancamentde finestres de l’edifici situat al polí-gon 6, d’Artesa de Segre.- A Francisco Guàrdia Veciana, per re-passar i repicar la façana del c/ Balmes,de l’edifici situat al c/ Escoles, 2.- A Carme Vila Jovell, per a la rehabili-tació de la coberta d’un edifici situat ala Ctra. de Ponts, 52.- A Jorge Humberto Molina Manrique,

42

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

la concessió de l’autorització d’entra-da de vehicles a través de la vorera, al’edifici situat al c/ Calvari, 30.- A Jaume Mora Aubets i Carme Caste-llà Lloreda, per desenvolupar l’activi-tat d’ampliació d’una explotació bovi-na situada al polígon 17 d’ d’Artesa deSegre.- A Pere Fons Capell, per a la rehabili-tació de façanes i coberta de l’edificisituat al c/ Sant Cosme i Damià, 32.- A Eva Maza Batlle, Marc CalveresCamats, Ismael Maza Batlle i CarmeMartí Fernández, per a la construccióde dos habitatges unifamiliars a situaral camí de Baldomar, 13-15 d’Alentorn.- A Jaume Solans Armengol, per a lareforma de casa unifamiliar entre mit-geres, situada a la Ctra. de Vilanova, 8d’Alentorn.- A Joan Morros Petanàs, la concessióde l’autorització d’entrada de vehiclesa través de la vorera, a l’edifici situat aAv. Eduard Maluquer, 20.- A Joan Morros Reig, la concessió del’autorització d’entrada de vehicles através de la vorera, a l’edifici situat aAv. Eduard Maluquer, 13.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Els dies 29, 30 i 31 de maig secelebrarà la Volta Ciclista de Veterans.

El dia 2 d’abril es va realitzar laprimera prova del concurs oposicióconvocat per a cobrir la plaça vacantd’auxiliar administratiu de l’Ajunta-ment. El dia 19 es va fer la segona pro-va.

El dia 4 d’abril el senyor RamonLuque, Director General del Medi Na-tural, va anar al Consell Comarcal dela Noguera a explicar la proposta de laXarxa Natura 2000.

El passat dia 8 es va reunir l’al-caldia amb els representants dels jovesdels locals de jovent que hi ha a Artesade Segre, arran de les queixes de veïnsque es varen produir durant la SetmanaSanta.

El dia 19 es realitzà a la Diputa-

ció una reunió del president amb elsalcaldes dels ajuntaments que tenenpapers als arxius de Salamanca. Es de-manarà al senyor Cruanyes, de la Co-missió de la Dignitat, que faciliti la re-lació de documents referents a Artesade Segre que hi ha als esmentats arxius.

La senyora Isabel Ledesma, delCentre de Telecomunicacions de laGeneralitat ha comunicat, via telefòni-ca, que a Artesa de Segre es rebran lesemissions de Catalunya Ràdio,Catalunya Música, Catalunya Informa-ció i Catalunya Cultura, i que les fre-qüències d’emissió seran: 89.5, 93.8,95.7 i 97.5 respectivament.

El Consell Comarcal de la No-guera ha demanat autorització perquèl’empresa “SIP Outdoor Activities”pugui realitzar una activitat organitza-da de vehicles 4x4, pels camins muni-cipals assenyalats a la petició, els pro-per dies 15 i 29 de maig de 2005.

La Volta Ciclista a Catalunya hademanat la col·laboració de la policiamunicipal per al pas de la cursa perArtesa de Segre el dia 19 de maig entreles 11:40 i les 11:57 hores.

Carme Barril i Brescó

Freqüències de les emissores de ràdio de la CCRTV a ArtesaCatalunya Ràdio 89.5 // Catalunya Informació 95.7 // Catalunya Música 93.8 // Catalunya Cultura 97.5

43

la P

alan

ca

Les RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

Modificació del cànon de l’aigua per a l’any 2005Per tal de fomentar un ús més racionalde l’aigua, afavorir els qui en fan unconsum sostenible, garantir un consumbàsic i millorar-ne la qualitat, enguanyl’Agència Catalana de l’Aigua ha mo-dificat el cànon que es cobra en cadafactura i que permet sufragar les des-peses de construcció i manteniment delsembassaments, dessaladores, pous peral subministrament dels municipis, de-puradores, col·lectors, etc. La modificació d’aquest cànon és dela següent manera:- S’estableixen tres trams de consum

per afavorir les persones que fan un ússostenible de l’aigua (fins a 100 litres/persona/dia = 3 metres cúbics persona/mes) més 1 metre cúbic per habitatge ipenalitzar el consum excessiu d’aigua(més de 200 litres/persona/dia).- Per calcular l’import que s’ha de pa-gar en concepte de cànon de l’aigua esconsidera que a cada habitatge hi vi-uen tres persones.- Aleshores, les llars formades per 4 omés persones es podran beneficiard’una quantitat d’aigua addicional alpreu del tram bàsic (3 metres cúbics per

persona i mes), omplint i presentant unasol·licitud que trobareu a l’Ajuntament,en horari d’oficina.- Les llars que fins ara gaudeixend’aquest avantatge no cal que tornin aacreditar el nombre de persones queconviuen al mateix habitatge. Les que,en canvi, no ho tinguin acreditat, cal-drà que presentin obligatòriament lasol·licitud per tal de beneficiar-sed’aquesta quantitat addicional al preubàsic.

Catalunya Ràdio ja s’escolta a ArtesaDesprés de reiterades conversesd’aquest Ajuntament amb la Corpora-ció Catalana de Ràdio i Televisió, elpassat mes d’abril varen iniciar-se lesproves pilot per a la recepció del grupd’emissores de Catalunya Ràdio queconsta de 4 canals:- Catalunya Ràdio, al 89.5, el canalconvencional, el primer i el que dóna

nom al grup.- Catalunya Informació, al 95.7, unafórmula innovadora de 24 hores denotícies ininterrompudes.- Catalunya Música, al 93.8, dedicadaexclusivament a la música clàssica icontemporània.- Catalunya Cultura, al 97.5, el més noudels canals, també innovador i dedicat

exclusivament al món cultural. Val a dir que la recepció del senyalde ràdio es fa via satèl·lit per aconse-guir la millor qualitat de so possible. Finalitzat aquest període deproves plenament satisfactori i sensecap incidència a remarcar, els dials ini-cials de les proves pilot passen a ser elsdefinitiu

Curs de natació municipal. Estiu 2005Aquest estiu, igual que el passat, esdesenvoluparà el Curs de Natació Mu-nicipal durant els mesos de juliol iagost. Estem treballant per poder do-nar un servei òptim al màxim d’usuarispossibles i que les condicions en quees desenvolupi siguin les millors.Aquest any també comptarem amb lapresencia del socorrista en tots els cur-sets tal com està normativitzat. Tambédisposem de monitors titulats i amb elsconeixements adequats per poder-loimpartir i, entre altres coses, també esrebutjarà la massificació fent els grups

amb un nombre adequat de nens segonsl’edat d’aquestos ja que així aprofita-ran millor el curset. Aquest estiu, a diferència de l’ante-rior, no hi haurà pre-inscripció. S’en-viaran als col.legis fulls informatius pera cada família i es farà una reunió in-formativa a la Sala d’Actes del’Ajuntament el dijous 9 de juny. Pos-teriorment podreu fer la matricula di-rectament en una entitat bancària que-dant, aleshores, apuntats al torn o alstorns que hagueu escollit.

Es preveu que els horaris infantilsseran d’11 a 1 del migdia i els horarisd’adults seran de 2 a 4 de la tarda ide 8 a 9 del vespre. Cal puntualitzar que aquesta és laprevisió però que el total de torns querealment es facin i els horaris d’aquestsdepenen del nombre d’inscrits que re-alment hi hagi. També cal puntualitzar que les pla-ces per a cada torn seran limitades iseran adjudicades per ordre de ma-triculació en l’entitat bancària.

TORNS INFANTIL TORNS ADULTS1er Del 27 de juny al 8 de juliol2on De l’11 de juliol al 22 de juliol Del 4 de juliol al 29 de juliol 1er3er Del 25 de juliol al 5 d’agost.4art Del 8 d’agost al 19 d’agost De l’1 al 31 d’Agost 2on.

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Quan et sembli...

Problema d’escacs

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins RodamilansSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Broncofonia.- 2. Auca. Rumiar.- 3. Rat. Mes. uiR.- 4. C. U. Alta. AE.- 5. E.Billars. M.- 6. Lirada. Mico.- 7. Omega. Canal.- 8. No. Terrari.- 9. Illa. Rai. In.- 10. Noli. E. Lona.- 11.Acaramullar.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Jeroglífic...obre la porta (ob, re, la, por, ta).Problema d’escacs1- Dxc7+, Rh8; 2-Cf7+, Rg8; 3-Ch6+, Rh8; 4- Dc8+, Rg7; 5-Dg8+, Rxh6 (si Rf6; 6-Df7++); 6- Dh8++

Cangur

No és estrany que entre els milers deparaules que formen un idioma n’hihagi algunes nascudes del des-coneixement o de l’error. Els etimòlegsafirmen que cangooroo és una paraulaoriginària d’una parla indígenaaustraliana. Sembla que significa “Nosé què em dius” i que és el que vacontestar un indígena quan unexplorador de parla saxona li vapreguntar en anglès pel nom d’aquestanimal tan característic…

Diccionari EtimològicComplementari de la

Llengua Catalana II, 475Joan Coromines

Horitzontals1. Tècnica de diagnòstic en què el pacient diu 33 mentre el metge escoltael ressò de la veu al pit.- 2. Part del títol d’una obra de Santiago Rusiñolque porta el nom d’Esteve. Pensar més d’una vegada de manera minuciosai acurada.- 3. Rata. Part de l’any més o menys relacionada amb els llunes.Al revés, lloc on s’aboquen les clavegue-res.- 4. Deu centenes. Vocaltancada. Contrari de baixa. Vocals.- 5. Lletra que pot indicar el lloc per onsurt el Sol. Plural, taula on es juga amb boles. La tretzena lletra del’abecedari.- 6. Femení, que té forma de lira. Parent de la mona.- 7. Ladarrera lletra de l’alfabet grec. Curs d’aigua artificial.- 8. Negació. Llocon posen el rèptils en captivitat.- 9. Espai de terra envoltat d’aigua. Conjuntde troncs que baixaven lligats pel riu. Prefix negatiu.- 10. El lloguer d’unaembarcació. Lletra que pot represen-tar el so de dues vocals. Teixit fortusat per fer veles.- 11. Omplir al màxim de la capacitat.Verticals1. Xicota de Barcelona.- 2. Desfilada que es fa per Carnestol-tes. Al revés,colom.- 3. El desè mes de l’any. Al revés, el nom d’un ingredient de l’allioli.-4. Símbol del sodi. Al revés, alegre. Al revés, entrant de mar amb les

parets altes i inclinades.- 5. Símbol del carboni. Antònim de bondat. Vocal oberta.- 6. Element que forma part del sentit de l’oïda.Plural de jo era.- 7. Matèria que ens proporciona els arbres. Al revés, tros de circumferència. Símbol de l’urani.- 8. El nom d’unarbre. Arma d’artilleria dels s. XVI i XVII que era molt llarga.- 9. La casa d’un animal. Part del cos que alimenta els petits iencanta els grans. Terminació pròpia dels alcohols.- 10. Àvia. Pètal inferior de les polígales.- 11. Ajuntar fent remolins.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

El mes de Maria. 1927

simple vista pot semblar la fotod’un grup escolar. Com veurem

és quelcom més. És una colla d’alum-nes del Col·legi de les Germanes Do-miniques, un diumenge qualsevol delmes de maig, el mes de les flors i, amés, el mes de Maria. Era costum de l’època, cada any almes de maig, fer una ofrena a la Marede Déu en el seu mes, sacrificar-se ofer-ho per devoció. La gent feia unavisita a Maria en una ermita o en unacapelleta perduda al camp. En aquestmes la gent renunciava als seus mo-ments d’esbarjo i feia aquesta visita,resant una oració o potser un rosari. Lamàgia estava en desplaçar-se i anar avisitar la Mare de Déu. Avui dia encara es fa, però hem dereconèixer que com a costum de devo-ció multitudinària ha minvat bastant. Lafoto pertany al temps de Primo deRivera, però després de la guerra, ambel catolicisme imperant, la tradició es

va mantenir força viva. És llàstima quehagi anat a menys. Potser encara algú recordi les veusinfantils cantant allò de: “...con floresa porfía, con flores a María, que madrenuestra es”. Eren altres temps. Era el col·legi de les monges. Cadadiumenge a la tarda del mes de maigfeien presentar els alumnes en grups.Voluntàriament, els nens i les nenesoferien un ciri a la Mare de Déu en unapetita capella que hi havia al final delpati, després dels horts. Els alumnesportaven un ciri embolicat en flors il’oferien a l’altar que les monges prèviamenthavien guarnit també amb flors. Aquell dia es va fer la foto que avuirecollim. A la part superior, el Joanetde cal Bayer, la farmàcia. Drets, d’es-querra a dreta: el Pepe del Calsilla, elJaumet de la Viuda, el Joan Ariet de calFraret, el Josep Sangrà, el Vicenç Gibertde la Magina, Ventureta del Manet, l’Àn-gel Campabadal i el Joanet del Pauleta

Asseguts, d’esquerra a dreta: el JosepM. de la Magina, el Sisquet de cal’Olaguer (el militar-músic), el Tomasetde cal Comabella, el Ramonet de calPauleta, el Ramon de cal Castellana, elJulianito (fill del tinent de la GuàrdiaCivil, don Julián) i el Joan Campabadal.Era un grup de nens de 4 a 7 anys, al-guns avui desapareguts. A la porta que es veu al darrere hihavia l’aula de música o “cuarto” delpiano, on s’assajava les cançons dirigi-des per la germana Dolors, que no és lamateixa germana Dolores que els nensvan conèixer els anys 50 i 60. Segur que algú ha seguit aquesta tra-dició-devoció aquest mateix mes de maigd’enguany, però probablement serà un fetpuntual, de grups reduïts; no ambtantíssima gent com en temps passats. Erabonic veure tanta gent amb flors...

Bartomeu Jové SerraFoto cedida per Josep Sangrà

AA

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La 85a Volta Ciclista a Catalunya va passar per Artesa de Segre el passat 19 de maig. A la imatge es potobservar el gran pilot entrant a la nostra ciutat, amb la Roca del Cudós al fons. (Foto: Miquel Regué i Gili)