la terminologia instrumentalitzada -...

LA TERMINOLOGIA INSTRUMENTALITZADA

Miquel Strubell i Trueta (cur.)

Miq

uel S

trub

ell i

Tru

eta

(cur

.)LA

TER

MIN

OLO

GIA

INST

RUM

ENTA

LITZ

ADA

5

MEM

RIES

DE

LA S

OCIE

TAT

CATALA

NA D

E TE

RMIN

OLOG

IA,

5

InstitutdEstudis Catalans

MSCT

Coberta MSCT 5.pdf 1 20/01/2015 11:27:36

La terminologia instrumentalitzada

001-086 MSCT 5.indd 1 19/01/2015 11:49:58

001-086 MSCT 5.indd 2 19/01/2015 11:49:58

SOCIETAT CATALANA DE TERMINOLOGIAFILIAL DE LINSTITUT DESTUDIS CATALANS

MEMRIES DE LA SOCIETAT CATALANA DE TERMINOLOGIA, 5

Miquel Strubell i Trueta(curador)

La terminologia instrumentalitzada

BARCELONA, 2015

001-086 MSCT 5.indd 3 19/01/2015 11:49:59

dels autors de les ponncies Societat Catalana de Terminologia, filial de lInstitut dEstudis Catalans, per a aquesta edici

Primera edici: gener de 2015

Compost per gama, sl

ISBN: 978-84-9965-244-3

Aquesta obra s ds lliure, per est sotmesa a les condicions de la llicncia pblica de Creative Commons. Es pot reproduir, distribuir i comunicar lobra sempre que sen reconegui lautoria i lentitat que la publica i no sen faci un s comercial ni cap obra derivada. Es pot trobar una cpia completa dels termes daquesta llicncia a ladrea: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca.

Disseny de la coberta: Zink Comunicaci SL

Fotografia de la coberta: Detall de lestany de nimfees del jard Merc Rodoreda de la Casa de Con-valescncia, seu de lInstitut dEstudis Catalans. Autor: Agust Espallargas (Societat Catalana de Terminologia).

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

La Terminologia instrumentalitzada. (Memries de la Societat Catalana de Terminologia ; 5)Recull dels textos presentats a la taula rodona celebrada 8 de maig del 2014 a la Sala Nicolau dOlwer de lInstitut dEstudis Catalans. Referncies bibliogrfiques. Textos en catal, resums en catal i anglsISBN 9788499652443I. Strubell i Trueta, Miquel, 1949- ed.II. Societat Catalana de Terminologia III. Collecci:Memries de la Societat Catalana de Terminologia ; 51. Terminologia Aspectes poltics Congressos801.3(061.3)

001-086 MSCT 5.indd 4 19/01/2015 11:49:59

Taula

Abreviacions emprades pels autors 7

Presentaci,per Jaume Mart 9

Estudis i projectes

Triar termes per transformar realitats,per Margarida Sanjaume 13

Lexicografia unitarista espanyola: les esmenes en el DRAE 2014 contra el procs catal,

per Silvia Senz Bueno 21

Qui s lamo de les paraules? La tria del vocabulari i les modificacions conceptuals de les paraules: una visi jurdica,

per Ferran Domnguez Garca 41

Quan els mots no sn neutres ni innocents: alguns exemples del diccionari de lIEC,

per Carolina Santamaria 53

Crnica del curs 2013-2014

Taula rodona: La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no sn neutres ni innocents 69

Programa de la taula rodona 73

001-086 MSCT 5.indd 5 19/01/2015 11:49:59

6 la terminologia instrumentalitzada

Inscrits a la taula rodona 75

Balan i conclusions de la taula rodona,per Miquel Strubell 79

001-086 MSCT 5.indd 6 19/01/2015 11:49:59

Abreviacions emprades pels autors

acc. accepciart. articleASALE Asociacin de Academias de la Lengua EspaolaBOPC Butllet Oficial del Parlament de CatalunyaCE Constituci espanyolacf. conferiu-ho o confronteu-ho ambCIDDM Classificaci internacional de deficincies, discapacitats i minusva-

lidesesCL Comissi de LexicografiaCOPE Cadena de Ondas Populares de EspaaDCVB Diccionari catal-valenci-balear, dAntoni M. Alcover i Francesc

de B. MollDIEC Diccionari de la llengua catalana (Institut dEstudis Catalans)DIEC2 Diccionari de la llengua catalana, 2a ed. (Institut dEstudis Cata-

lans)DMILE Diccionario manual e ilustrado de la lengua espaola (Real Acade-

mia Espaola)DRAE Diccionario de la lengua espaola (Real Academia Espaola)EAC Estatut dautonomia de CatalunyaEPUB electronic publication (publicaci electrnica)etc. etcteraFJ fonament jurdicIBEX 35 ndice Burstil EspaolIEC Institut dEstudis CatalansLAPAO lengua aragonesa propia del rea oriental (llengua aragonesa pr-

pia de lrea oriental)

001-086 MSCT 5.indd 7 19/01/2015 11:49:59


nm. nmeroOHL Obrascn Huarte LainOL Oficines LexicogrfiquesOMS Organitzaci Mundial de la Salutp. pgina, pginesPNV Partido Nacionalista VascoRAE Real Academia Espaolas. segent, segentsSCATERM Societat Catalana de TerminologiaSF Secci FilolgicaSSTC Sentncies del Tribunal ConstitucionalSTC Sentncia del Tribunal Constitucionals. v. sub voce (a lentrada)TC Tribunal ConstitucionalUAB Universitat Autnoma de BarcelonaUE Uni EuropeaUOC Universitat Oberta de CatalunyaWATANI Associaci Ciutadans per la Convivncia i Desenvolupament

001-086 MSCT 5.indd 8 19/01/2015 11:49:59

Presentaci

Jaume MartPresident de la SCATERM

Un any desprs de la represa de la publicaci de les Memries de la Societat Ca-talana de Terminologia amb el nmero 4 de la collecci, ja tenim a les mans (o, ms exactament, a la pantalla) el nmero 5.

No hem de destacar, daquest nou llibre, cap novetat pel que fa a les caracte-rstiques amb qu es presenta, ja que, com lanterior, s un llibre de format digital, amb possibilitat de lectura pel sistema EPUB (publicaci electrnica).

El contingut est format pel conjunt de textos lliurats pels participants de la taula rodona que la SCATERM va dur a terme el dia 8 de maig del 2014 a la Sala Nicolau dOlwer de lInstitut dEstudis Catalans, en el marc de lactivitat acadmi-ca del curs 2013-2014.

El ttol de la taula rodona, La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no sn neutres ni innocents, que pretenia sintetitzar-ne lobjectiu, i la resta de la informaci prvia que es va difondre van fer que socis i altres interes-sats omplissin la sala.

Es tractava dobrir un debat sobre les modificacions dels termes en els diccio-naris de llengua general sovint fetes amb intencions poltiques, o dalgun altre tipus i sobre les implicacions que aix pot tenir. Aix, es volia analitzar una qesti lexicogrfica i terminolgica des duna perspectiva ms aviat ideolgica o social: la influncia i la pressi exercides per certs grups sobre les denominacions dels termes o sobre els conceptes mateixos. Duna banda, per poder donar compte de les implicacions de tipus jurdic associades a aquestes pressions; de laltra, per veure de quina manera els termes serveixen no solament per a descriure una realitat, sin potser tamb per a modificar-la.

I, efectivament, els ponents van descriure i exemplificar la influncia que grups poltics o de pressi exerceixen perqu es facin servir certes denominacions terminolgiques en els textos normatius; o perqu els termes hi apareguin definits

001-086 MSCT 5.indd 9 19/01/2015 11:49:59


duna manera i no duna altra, amb lobjectiu de fer visibles alguns collectius, per de vegades tamb amb la intenci damagar certes realitats, com en el cas dels termes eufemstics.

Per les circumstncies del context sociopoltic, va tenir una rellevncia espe-cial lexposici, tamb mpliament exemplificada, sobre el seguiment i la crtica de lacci poltica i ideolgica de la Real Academia Espaola, exercida per aquesta instituci mitjanant la producci lexicogrfica i normativa.

Per linters manifest amb qu es va seguir tota la sessi, fins i tot mitjanant enregistrament difs per Internet en temps real (ara accessible a lenlla http://www.youtube.com/watch?v=eEd7bodSd9g de la videoteca de lIEC), i per la vo-luntat de la Junta de la SCATERM que es mantingui viu el debat en els mbits pertinents, es publica, amb una demora mnima, aquest nmero 5 de les Mem-ries de la Societat Catalana de Terminologia.

Agraeixo la cura que, tant el responsable de publicacions de la SCATERM com els que hi han collaborat, han tingut en lelaboraci i ledici daquest nme-ro, que espero que tingui un seguiment proporcional a les expectatives que va despertar la taula rodona.

001-086 MSCT 5.indd 10 19/01/2015 11:49:59

Estudis i projectes

001-086 MSCT 5.indd 11 19/01/2015 11:49:59

001-086 MSCT 5.indd 12 19/01/2015 11:49:59

Miquel Strubell i Trueta (cur.)La terminologia instrumentalitzadaBarcelona: Institut dEstudis Catalans, 2015, p. 13-20 DOI: 10.2436/15.2503.02.41

Triar termes per transformar realitats

Margarida SanjaumeCap dels Serveis dAssessorament Lingstic del Parlament de Catalunya

Resum

En les lleis, com en altres textos despecialitat, la terminologia unvoca aporta preci-si, funcionalitat i seguretat jurdica. Per la terminologia legislativa tamb reflecteix la ideologia dels grups socials i poltics dominants. Per tant, la selecci terminolgica pot estar condicionada per pressions socials i poltiques, amb la intenci de visibilitzar positi-vament grups o fets, mitjanant ls de termes menys connotats, o dinvisibilitzar qes-tions conflictives, mitjanant ls deufemismes. En el llenguatge legislatiu, per tant, la terminologia no compleix necessriament el principi de neutralitat.

Paraules clau: llenguatge legislatiu, selecci terminolgica, ideologies, neutralitat, seguretat jurdica, univocitat, neologismes, visibilitzaci positiva, eufemismes.

Abstract: Choosing terms to change realities

In laws, as in other specialized texts, unambiguous terminology provides accuracy, functionality and legal certainty. But legislative terminology also reflects the ideology of dominant social and political groups. The choice of terminology may therefore be condi-tioned by social and political pressures, with the aim of enhancing the visibility of either groups or events by using less connotated terms, or of increasing the invisibility of contro-versial issues by using euphemisms. In legislative language, therefore, terminology does not necessarily conform to the principle of neutrality.

Key words: legislative language, selection of terminology, ideologies, neutrality, le-gal certainty, unambiguity of meaning, neologisms, positive visualisation, euphemisms.

001-086 MSCT 5.indd 13 19/01/2015 11:49:59


1. La selecci terminolgica en el llenguatge parlamentari

Els textos que aprova el Parlament, les resolucions, les mocions, les declara-cions, i especialment les lleis, segueixen els principis de claredat, precisi, concisi i neutralitat, com altres textos despecialitat. I la terminologia, si s unvoca i co-herent al llarg del text, en constitueix un element fonamental: fa que sigui precs i funcional i que compleixi tamb el principi de seguretat jurdica.

En les lleis hem de distingir entre la terminologia prpiament legislativa i la terminologia especfica de lmbit o sector que regulen.

Duna banda, sn terminologia legislativa els termes jurdics que comparteixen totes les lleis, com ara els termes i les frmules del rgim sancionador, de la creaci drgans, de les disposicions derogatries o de lentrada en vigor, per exemple.

I, daltra banda, tenim la terminologia duna especialitat determinada, el l-xic de la matria que regula cada llei, sigui el dret civil, la seguretat industrial, leducaci o la protecci del medi natural, per exemple. Es recomana, en bona tcnica normativa i per seguretat jurdica, que es defineixin en la mateixa llei els termes despecialitat que shi fan servir, sobretot si sn neologismes i sentits nous de mots comuns de la llengua.1

Ls i les definicions daquests termes sn els que poden estar ms sotmesos a pressions socials, ideolgiques o poltiques i a possibles instrumentalitzacions. La temptaci de voler canviar lstatu quo o la realitat ha portat alguns grups a intro-duir unes determinades denominacions i fins i tot a modificar les que ja circulen. Les paraules seleccionades, que reflecteixen generalment les ideologies dels grups socials i poltics dominants, no sn neutres ni inncues: ls duna o de laltra pot tenir conseqncies jurdiques, pot implicar latorgament de drets i fins i tot, si hi ha incompliment, laplicaci de sancions; per tant, pot afectar la vida social i les relacions personals.

2. Levoluci ideolgica de les denominacions

A vegades sn els mateixos sectors socials o professionals els que pressionen perqu sintrodueixin uns termes concrets o b els que es resisteixen a adoptar termes normalitzats per comptes de manlleus. Altres vegades el canvi terminolgic respon simplement a levoluci general de la societat.

Per exemple, el 1996 el Govern va presentar al Parlament el Projecte de llei de la potestat dels pares, que finalment es va aprovar com a Llei de la potestat del pare

1. Vegeu Agust Espallargas (2011), Aspectes del tractament de la terminologia en els textos aprovats pel Parlament de Catalunya: Les definicions en les lleis, a IX Jornada de la SCATERM Termino-logia i llenguatge jurdic, Universitat Autnoma de Barcelona, 18 de maig, (consulta: 25 juliol 2014).

001-086 MSCT 5.indd 14 19/01/2015 11:49:59

triar termes per transformar realitats 15

i de la mare. En la Llei, explcitament, es justificava el canvi de ptria potestat per potestat del pare i de la mare daquesta manera:

Sha introdut, en el ttol i en el contingut de la Llei, el concepte de potestat del pare i de la mare com a sinnim de ptria potestat, emprant una terminologia que sembla ms adequada als temps actuals. [...] la denominaci ptria potestat re-sulta imprpia de la regulaci que es dna en el dret modern a aquesta instituci, que actualment no fa referncia a una potestat autoritria, com era la patria potes-tas romana, sin a un dret-funci en benefici dels fills, lexercici del qual correspon tant al pare com a la mare.2

Seguint en aquest mateix mbit, la Llei de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya, del 2006, introdua el neologisme famlia homoparental per desig-nar les famlies en qu els progenitors sn del mateix sexe:

Els continguts daquesta llei shan dadaptar i actualitzar, pel que fa a les unions estables de parella i les famlies homoparentals, en el moment en qu la le-gislaci general de la Seguretat Social permeti fer-ho garantint la no-discriminaci daquestes realitats socials.3

I el 2010 la Llei del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la perso-na i la famlia, per primera vegada reconeixia aquestes famlies en la regulaci de la filiaci i feia servir el mateix neologisme, tot i que amb una certa prudncia perqu aquesta denominaci noms apareix en el prembul:

La nova regulaci acull tamb la famlia homoparental, salvant les diferncies que imposa la naturalesa de les coses.4

Aquest terme, famlia homoparental, es va crear en catal seguint els termes equivalents en francs i en angls i per analogia amb la forma famlia monoparen-tal, que denomina la famlia integrada per un sol pare o una sola mare amb fills.

I precisament amb lobjectiu de visibilitzar les famlies constitudes per una mare sola que viu amb els fills i per combatre una terminologia considerada err-niament androcntrica, encara va aparixer, per analogia, el terme famlia mono-marental, format amb un adjectiu inventat, marental, que el nostre company Jor-

2. Prembul de la Llei 12/1996, del 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare.3. Disposici transitria tercera de la Llei 8/2006, del 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la

vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya.4. Prembul de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu

a la persona i la famlia.

001-086 MSCT 5.indd 15 19/01/2015 11:49:59


di Parramon analitzava el 2010 en la revista PuntoyComa.5 El 2012 el Consell Supervisor del Termcat va aprovar la forma famlia monoparental femenina i va descartar ladjectiu monomarental perqu s lingsticament inadequat i fruit duna mala interpretaci etimolgica.6

Un altre cas en qu hi ha hagut molta vacillaci i variaci s el de la termino-logia per a denominar la violncia dels homes contra les dones. El 2001 el Govern va presentar al Parlament el Projecte de llei de prevenci de la violncia a la llar i en les relacions de parella. El Parlament va acordar fer una ponncia conjunta a partir daquest projecte per elaborar una proposici de llei de prevenci de la vio-lncia de gnere.7 Sintrodua aix un altre terme sinnim. De fet, en els textos del Parlament shan fet servir tota mena de denominacions: violncia a la llar, violn-cia domstica, violncia familiar, violncia de gnere, violncia masclista i violncia sexista. En la tria daquests termes es poden detectar tamb posicions ideolgi-ques ben diferents, i algunes reflecteixen una certa resistncia a acceptar lorigen i la causa principal daquest tipus de violncia.

El 2003 va acabar la legislatura sense haver arribat a aprovar la llei, i el 2007 el Govern, amb una nova composici poltica, va presentar al Parlament el Projecte de llei dels drets de les dones per a leradicaci de la violncia masclista. Quan es va aprovar, el 2008, es reconeixia la diversitat terminolgica en aquest mbit:

Les violncies exercides contra les dones han estat anomenades amb diferents termes: violncia sexista, violncia patriarcal, violncia viril o violncia de gnere, entre altres. En tots els casos la terminologia indica que es tracta dun fenomen amb caracterstiques diferents daltres formes de violncia. s una violncia que patei-xen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc dunes relacions de poder desiguals entre dones i homes. [...] La Llei utilitza lexpressi violncia masclista perqu el masclisme s el concepte que de forma ms general defineix les conductes de domi-ni, control i abs de poder dels homes sobre les dones.8

5. Vegeu Jordi Parramon (2010), Monomarental est bien... como chiste, PuntoyComa: Bole-tn de los traductores espaoles de las instituciones de la Unin Europea (en lnia), nm. 116 (gener-febrer), (consulta: 25 juliol 2014).

6. El Consell Supervisor descarta laprovaci de ladjectiu monomarental: [...] a banda dinexistent i innecessari, ladjectiu *marental s lingsticament inadequat, inexplicable formalment com a derivat de mare i atribuble noms a una mala interpretaci etimolgica [...] parental no significa relatiu al pare, com suggereix *marental, sin relatiu al pare i a la mare, i no deriva del llat pater, -tris, que s el que ha donat lloc a pare, sin de parens, -ntis (participi present del verb parere parir), que significa el pare o la mare i que ha donat lloc a altres formes de la llengua com ara parent o parentiu, sense cap mena de vinculaci semntica amb el sexe mascul (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/76).

7. Butllet Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), nm. 173, 17 dabril de 2001, p. 29.8. Prembul de la Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.

001-086 MSCT 5.indd 16 19/01/2015 11:49:59


La Llei fixa el terme violncia masclista amb aquesta definici:

Als efectes daquesta llei, sentn per violncia masclista la violncia que sexerceix contra les dones com a manifestaci de la discriminaci i de la situaci de desigualtat en el marc dun sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, que, produda per mitjans fsics, econmics o psicolgics, incloses les ame-naces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment fsic, sexual o psicolgic, tant si es produeix en lmbit pblic com en el privat.9

3. La visibilitzaci positiva

Daltra banda, hi ha sectors socials que promouen canvis terminolgics en les denominacions dalguns collectius que reflecteixen una tendncia a ls de termes menys connotats, ms positius i respectuosos, incloent, per exemple, la paraula persones en les denominacions: persones sordes, persones invidents, perso-nes discapacitades. O b fent servir la frmula en situaci de, per exemple: dones en situaci de violncia masclista, per a referir-se a les dones maltractades, amb la finalitat, diuen alguns experts, de no tornar a victimitzar-les.

En el cas de les denominacions referides a les persones que pateixen trastorns fsics o mentals, hi ha hagut una evoluci evident: des dels primers termes, inv-lids, disminuts i minusvlids, es va arribar a la forma persones amb disminuci.10 Fins i tot una resoluci del Parlament instava el Govern a fer el canvi:

El Parlament de Catalunya insta el Govern a portar a terme les actuacions necessries per a substituir el terme disminuts pel terme persones amb disminu-ci en tots els rtols dels edificis pblics.11

Ms tard, es van introduir els termes discapacitat i persones amb discapacitat,12 una denominaci que va entrar al Parlament cap al 1996 i s la que sha fet servir fins ara. En el diccionari de lInstitut dEstudis Catalans hi ha lentrada discapaci-tat -ada, sense definici, que remet a minusvlid -a, i conserva encara com a for-mes preferents minusvlid -a i disminut -da.

Durant la tramitaci del Projecte de llei daccessibilitat, es van presentar es-

9. Article 3 de la Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.10. Llei 10/1993, del 8 doctubre, que regula laccs a lentorn de les persones amb disminuci visual

acompanyades de gossos pigall.11. Resoluci 850/V del Parlament de Catalunya, del 3 de mar de 1999, sobre la substituci del

terme disminuts pel terme persones amb disminuci en tots els rtols dels edificis pblics.12. LOMS publica el 1980 la Classificaci internacional de deficincies, discapacitats i minusvali-

deses (CIDDM), que estableix els termes discapacitat (disability) i persones amb discapacitat (persons with disabilities).

001-086 MSCT 5.indd 17 19/01/2015 11:49:59


menes per substituir el terme persones amb discapacitat pel de persones amb di-versitat funcional. Aquesta darrera forma, diversitat funcional, encara s ms po-sitiva, per t linconvenient que no s transparent, no visibilitza, i a ms pot induir a confusi, tot i que els mateixos grups proposin definir-la com a discapacitat.13

Aquest concepte, doncs, el de les persones amb discapacitat, s el que ms variaci terminolgica ha generat al llarg dels anys, perqu sha intentat visibilit-zar cada vegada ms positivament aquestes persones, sempre amb la finalitat de combatre la discriminaci que puguin patir i ajudar-les a viure amb dignitat i en condicions digualtat a la societat.

Altres vegades les pressions per a visibilitzar tamb poden provocar equvocs. s el cas del terme homofbia, fbia als homosexuals, siguin homes o dones, que a vegades s percebut com si fes referncia noms al sexe mascul i nexclogus les lesbianes. Justament ara sha presentat al Parlament una iniciativa legislativa amb un ttol redundant, perqu inclou lhomofbia i la lesbofbia com si fossin termes sinnims: Proposici de llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per leradicaci de lhomofbia, la lesbofbia i la transfbia.14 I al Ple del Parlament daquest mateix 8 de maig sha llegit una nova declaraci insti-tucional dadhesi al Dia Internacional contra lHomofbia, per commemorar que el 17 de maig de 1990 lOrganitzaci Mundial de la Salut va eliminar lhomo-sexualitat de la classificaci de malalties. El text daquesta declaraci cont un pa-rgraf que explica que aquesta jornada inclou tamb la lluita contra la lesbofbia, la bifbia i la transfbia.15 En les primeres declaracions del Parlament sobre aquesta qesti, per, les pressions van fer que sinclogus la lesbofbia al ttol (Declaraci del Parlament de Catalunya contra lhomofbia, la lesbofbia i la transfbia) per visibilitzar les lesbianes, malgrat que ni en angls ni en francs no hi consta aquest terme: International Day Against Homophobia, Journe interna-tionale contre lhomophobie.

13. Diversitat funcional: s una caracterstica positiva inherent a lsser hum, on la capacitat de lindividu deixa de ser el subjecte per a ser la discriminaci social i lentorn lobjecte de canvi.

Diversitat funcional fsica: discapacitat que dificulta o impedeix la mobilitat o moviment del cos, o part del cos, en les activitats bsiques de la vida diria.

(Esmenes al Projecte de llei daccessibilitat, BOPC, nm. 267, del 21 de febrer de 2014.)14. Aquest projecte sha aprovat finalment amb aquest ttol: Llei per a garantir els drets de lesbia-

nes, gais, bisexuals, transgneres i intersexuals i per a eradicar lhomofbia, la bifbia i la transfbia.15. Aquesta jornada internacional anomenada contra lhomofbia, en record de la data en qu el

1990 lOrganitzaci Mundial de la Salut va eliminar lhomosexualitat de la llista de trastorns sexuals, in-clou tamb la lluita contra la lesbofbia, la bifbia i la transfbia i, en darrer terme, contra tota discrimina-ci per ra dorientaci afectiva i sexual. (Declaraci del Parlament de Catalunya amb motiu del Dia In-ternacional contra lHomofbia, del 8 de maig de 2014).

001-086 MSCT 5.indd 18 19/01/2015 11:49:59


4. Els eufemismes: la invisibilitzaci

En un sentit oposat, tamb hi ha la voluntat dinvisibilitzar per mitj deufe-mismes, que generalment fa servir qui pretn minimitzar, camuflar o amagar conflictes i situacions problemtiques; en definitiva, per a no dir les coses clares, com per exemple els tristament famosos danys collaterals per a referir-se a les vctimes innocents daccions blliques.

Els eufemismes, per, solen tenir una vida curta, es desgasten rpidament. Els darrers anys hem vist desfilar pels mitjans de comunicaci termes cada vegada ms opacs, sobretot per referir-se a la crisi econmica i a les seves conseqncies. Alguns daquests termes shan traslladat als textos parlamentaris: per exemple, collectius desfavorits i persones o collectius vulnerables, en lloc de persones que shan empobrit o pobres; flexibilitzaci del mercat laboral per referir-se a lacomia-dament lliure; plans de viabilitat, plans de racionalitzaci o plans de reestructura-ci, per comptes de reducci o eliminaci de llocs de treball; creixement negatiu per referir-se a la desocupaci; ajustaments, en lloc de retallades, o externalitzaci, en comptes de privatitzaci. Labs deufemismes tamb pot generar redactats con-fusos, com aquella resoluci en qu sinstava el Govern a:

Presentar al Parlament un estudi sobre les externalitats negatives del trans-port privat i les possibilitats dinternalitzar-les com a font de finanament dels sis-temes de transport pblic.16

I, en un altre camp, ens hem trobat un terme tan opac com magatzem tempo-ral centralitzat, que va sorgir, en altes instncies europees, per comptes de dipsit temporal de residus nuclears o, ms clarament, cementiri nuclear, tal com es co-neix colloquialment.

5. Precisi, transformaci o manipulaci?

Sovint tamb sintrodueixen substitucions terminolgiques amb la intenci de transformar o negar realitats que tenen una gran crrega poltica i fins i tot emocional, i en qu ls dun terme o altre pot tenir conseqncies jurdiques. s el cas de les denominacions de les llenges, per exemple, amb totes les implica-cions poltiques, jurdiques i legals que tothom t present, com linvent recent consagrat per la Llei de llenges dArag,17 de la lengua aragonesa propia del rea

16. Resoluci 523/IX del Parlament de Catalunya, sobre limpuls de la reactivaci econmica i so-bre la incidncia de lactuaci del Govern en la qualitat dels serveis pblics, del 22 dabril de 2012.

17. Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, proteccin y promocin de las lenguas y modalidades lin-

001-086 MSCT 5.indd 19 19/01/2015 11:49:59


oriental, coneguda popularment com a LAPAO, per a no dir-ne catal; en aquest cas el canvi de nom pretn negar una realitat, la del catal que es parla a la Franja.

Tamb tenen implicacions poltiques i en alguns casos jurdiques ls i la de-finici de termes com ara poble, regi, pas, nacionalitat, naci, nacional versus estatal, nacionals versus ciutadans (com en les diferents versions lingstiques dels tractats de la Uni Europea, per exemple), etc. Noms cal recordar les impug-nacions a lEstatut del 2006 per ls dels termes naci i nacional.

El cas de pas s ben simptomtic: per qestions de precisi, perqu s ambi-gu, els lingistes recomanem substituir la paraula pas pel pas a qu es vol fer re-ferncia i que en els textos del Parlament de Catalunya sol coincidir amb Catalu-nya. I per mantenir la neutralitat del text tamb recomanem substituir la forma connotada el nostre pas, ms prpia dun altre registre lingstic, per Catalunya o el pas que hi correspongui. Altres vegades sn els mateixos poltics els que tamb pretenen, aparentment, introduir precisi en el text, com, per exemple, quan pre-senten esmenes a un projecte de llei per substituir sistemticament pas per Co-munitat Autnoma de Catalunya. Per aquesta substituci respon a una evident intenci poltica, perqu la forma Comunitat Autnoma de Catalunya, encara que s legalment impecable, no t tradici en les lleis del Parlament per a referir-se justament al pas, a Catalunya.

Amb tots aquests exemples, sens confirma que la terminologia unvoca als textos parlamentaris efectivament serveix per a introduir precisi, funcionalitat i seguretat jurdica, per ls o la selecci dels termes a vegades vehicula ideologies i punts de vista i, per tant, no compleix necessriament el principi de neutralitat. En tot cas, els lingistes continuarem vetllant tant per la univocitat terminolgica com per la genunitat i ladequaci semntica dels termes seleccionats.

gsticas propias de Aragn: [...] zona de utilizacin histrica predominante de la lengua aragonesa pro-pia del rea oriental de la Comunidad Autnoma, con sus modalidades lingsticas.

001-086 MSCT 5.indd 20 19/01/2015 11:49:59


Lexicografia unitarista espanyola : les esmenes en el DRAE 2014 contra el procs catal1

Silvia Senz BuenoLingista, hispanista i editora

Resum

Lluny de cercar lideal de neutralitat, la tasca lexicogrfica de la Real Academia Es-paola ha estat tradicionalment condicionada pel context histric i per la proximitat de lacadmia al sistema que, en cada moment, ha ostentat el poder. Seguint aquesta lnia, lavanament de la 23a edici del Diccionario de la lengua espaola (DRAE), que es publi-car loctubre del 2014, incorpora canvis (esmenes, supressions i addicions) en un nom-bre significatiu de termes poltics i jurdics claus per a lactual procs poltic dautodeter-minaci de Catalunya. Aquest article adapta la ponncia presentada a la taula rodona La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no sn neutres ni innocents (Barcelo-na, 8 de maig de 2014), i analitza breument el tractament lexicogrfic, el contingut ideol-gic, les raons estratgiques i la transcendncia jurdica daquestes modificacions.

Paraules clau: Real Academia Espaola, DRAE, 2014, terminologia, ideologia, autodeterminaci, Catalunya.

Abstract: Spanish unitarian lexicography: the amendments in the DRAE 2014 against the Catalan process

Far from seeking the ideal of neutrality, the lexicographical task of the Spanish Royal Academy has been traditionally influenced by the Academys historical context and its close relationship with the system that has been in power at any time. Continuing this pat-

1. Aquesta ponncia resumeix i avana un treball en curs dut a terme per Silvia Senz i Montserrat Alberte que es publicar en la Revista de Llengua i Dret un cop la versi en paper de la 23a edici del Dic-cionario de la lengua espaola hagi vist la llum, moment en el qual les esmenes fetes tindran rang doficia-litat normativa.

001-086 MSCT 5.indd 21 19/01/2015 11:49:59


tern, the preview of the 23rd edition of the Diccionario de la lengua espaola (SRA or DRAE), that will be officially published in October 2014, incorporates changes (amend-ments, removals, and additions) in a significant number of political and juridical terms that are key for the current political process of self-determination in Catalonia. This paper is an adaptation of the authors contribution to the round table on The manipulation of terminology. When terms are neither neutral nor innocent (Barcelona, 8 May 2014). And it briefly analyses the lexicographical treatment, the ideological content, the strategic rea-sons, and the legal importance of these modifications.

Key words: Spanish Royal Academy, DRAE, 2014, terminology, ideology, self- determination, Catalonia.

El 9 de gener del 2013, el diari Vilaweb2 es va fer ress de lesmena realitzada en lentrada referndum de ledici vigent (22a) del Diccionario de la lengua es-paola de la Real Academia Espaola (DRAE), de cara a la publicaci de la prope-ra edici (23a) anunciada per a loctubre del 2014, just un mes abans de la consul-ta dautodeterminaci de Catalunya, el carcter referendari de la qual encara s un fet incert. El diari advertia que si b la modificaci podia semblar una simple coin-cidncia, les fonts jurdiques consultades per Vilaweb advertien que 1) donat el valor jurdic consultiu del DRAE i 2) atesa la delimitaci que feia lesmena de lmbit que ocupa el referndum com a forma de participaci poltica directa dels ciutadans en els afers pblics, lesmena podia ser prou rellevant respecte al procs endegat per la societat i les majories parlamentries catalanes.

Des del 2005, Montserrat Alberte i jo hem desenvolupat una feina constant destudi, seguiment i crtica de lacci poltica, la ideologia i la producci normati-va i lexicogrfica de la Real Academia Espaola (RAE) i de lAsociacin de Acade-mias de la Lengua Espaola (ASALE), pals de paller de la poltica lingstica de lespanyol i nics organismes oficials estandarditzadors de la llengua castellana al mn, sense, val a dir, atribucions estatutries que els permetin registrar i regular els tecnicismes que no siguin ds general. El 2011, aquesta tasca va culminar amb la publicaci de lobra crtica El dardo en la Academia, de la qual som editores i en qu compartim autoria amb catorze lingistes i hispanistes ms darreu del mn.

Com mostren les recerques de diversos autors dEl dardo en la Academia i de molts altres analistes,3 la tasca i el discurs lexicogrfics de lacadmia de la llengua

2. Cf. http://www.vilaweb.cat/noticia/4072161/20130109/rae-canviara-significat-mot-referen-dum-vista-2014.html.

3. De manera destacable, Esther Forgas Berdet, Susana Rodrguez Barcia, Ivo Buzek, Lois Carlos Prez Castro i Mara Lozano Zahonero, entre daltres.

001-086 MSCT 5.indd 22 19/01/2015 11:49:59

lexicografia unitarista espanyola 23

espanyola han estat histricament amarats del pensament dels grups socials, pol-tics, culturals i avui dia tamb econmics4 predominants a Espanya, que han estat tradicionalment representats entre els membres o els patrons de la instituci. Particularment en el DRAE, la RAE ha registrat, projectat i consolidat, en limagi-nari com dels hispanfons i en la tradici lexicogrfica hispnica, tot un seguit de dominncies discursives que reflecteixen un sistema de creences i deste- reotips qualificable de classista, sexista, homfob, racista, conservador, moralista, xovinista i nacionalcatlic; i, pel que fa a la conceptualitzaci de la llengua espanyola, de genealogista, unitarista, monocntrica, colonialista, metropolitana i jerarquitzant.

Amb relaci als termes del camp poltic, la RAE sha mostrat tradicional-ment reticent a registrar-los o definir-los mpliament en els seus diccionaris, ten-dncia que sha anat modificant des dels primers diccionaris de lactual etapa de-mocrtica a Espanya. Tanmateix, la selecci i el tractament daquests tipus de termes sempre han estat molt condicionats pel context histric i per la proximitat de lacadmia al sistema que, en cada moment, ha ostentat el poder.

Un exemple paradigmtic dambdues tendncies (subjectivisme en la tasca lexicogrfica i naturalitzaci de la ideologia present en el discurs lexicogrfic acadmic, duna banda, i dosificaci i tractament oficialista de la terminologia poltica, de laltra) el trobem en levoluci del terme ideologia. Havent entrat en el suplement de la 6a edici (1822) del DRAE amb el sentit de doctrina filosfi-ca, i en la 1a edici (1927) del tamb acadmic Diccionario manual e ilustrado de la lengua espaola (DMILE) com a Conjunto de ideas que caracterizan a una escuela o autor, desapareix de tots els diccionaris acadmics desprs del 1927, ja en plena dictadura de Primo de Rivera, i no torna a registrar-se fins a les prime-res edicions democrtiques del DRAE i del DMILE, les del 1984, amb la definici encara vigent de Conjunto de ideas fundamentales que caracteriza el pensa-miento de una persona, colectividad o poca, de un movimiento cultural, reli-gioso o poltico, etc., que, remarquem-ho, colloca la ideologia poltica en dar-rer lloc.

La constataci daquests trets histrics en la lexicografia acadmica ens va induir a pensar que, en aquest moment histric, lesmena dun terme en un camp lxic especialitzat, susceptible dacollir aquesta mena de biaixos, no devia ser ca-sual ni tampoc un cas allat. Partint daquesta premissa, vam capbussar-nos en les 21.989 esmenes avanades per lacadmia en el seu portal des del mar del 20125 i

4. En aquest sentit, les esmenes en els camps lxics de leconomia i les finances en termes com di-nero negro, estado de bienestar o riesgo, entre daltres, sn tamb reflex dels temps i de la voluntat dels po-ders de configurar una realitat a la seva mida.

5. Cf. http://www.rae.es/diccionario-de-la-lengua-espanola/hacia-la-23a-edicion/actualizaciones-y-consultas.

001-086 MSCT 5.indd 23 19/01/2015 11:50:00


vam poder constatar que, efectivament, hi havia tot un seguit de termes (entrades i subentrades) de lmbit jurdic i poltic, b esmenats, b de nova incorporaci en el DRAE, potencialment relacionats amb el moment poltic actual: administra-cin, autodeterminacin, autodeterminista, autogobierno, ciudadano, con-sulta popular, democracia (i subentrada democracia directa), estado (i suben-trades E. asociado, E. autonmico, E. de derecho, E. federal, e. de alarma, e. de excepcin, e. de guerra, e. de sitio), mayora silenciosa, plebiscito, referndum, soberana, soberana nacional i somatn.

Cal remarcar que, juntament amb aquestes esmenes, vam trobar tot un se-guit de canvis en termes que fan referncia als conceptes de naci, de ptria, de patriotisme i a la tipologia de nacionalismes: argentinismo, argentinidad; boli-vianismo, bolivianidad; chilenismo, chilenidad; colombianismo, colombiani-dad; costarriqueismo, costarriqueidad; cubanismo, cubanidad; dominica-nismo, dominicanidad; ecuatorianismo, ecuatorianidad; espaolismo, espaolidad; filipinismo, filipinidad; guatemaltequismo, guatemalidad; hon-dureismo, hondureidad; mejicanismo, mejicanidad; mexicanismo, mexica-nidad; nicaraguanismo, nicaraguanidad; panameismo, panameidad; para-guayismo, paraguayidad; peruanismo, peruanidad; puertorriqueismo, puertorriqueidad; salvadoreismo, salvadoreidad; uruguayismo, uruguayi-dad; venezolanismo, venezonalidad, aberzale/abertzale; antiespaol; antifran-cs; antiamericano; antinorteamericano; antiespaolismo; antiamericanismo; antinorteamericanismo; antieuropesmo; antiespaolismo; antiamericanis-mo; antinorteamericanismo; antieuropesmo; antieuropesta; antieuropeo; homogeneizador; nacionalismo.6

Aquestes modificacions donen continutat a una lnia, ja traada en edi-cions precedents, dexclusi de termes referents a diversos tipus de nacionalis-me del DRAE i de naturalitzaci o negaci de nacionalismes o moviments na-cionalistes especfics per mitj de les definicions. Un exemple daix el tenim en la supressi de les accepcions amb contingut poltic del terme catalanismo (vi-gent des de ledici del 2001), i en la reformulaci daltres accepcions consistent a eliminar-ne els elements propis de la identitat catalana (entre els quals, la llengua):

6. Les esmenes que en un inici es van fer en el terme nacionalidad, per acomodar-lo a la Sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut dautonomia de Catalunya, es van haver de revertir desprs de lallau de queixes rebudes no solament de la majoria de partits nacionalistes i independentistes bascos i catalans, sin fins i tot del Partit Popular de Catalunya.

001-086 MSCT 5.indd 24 19/01/2015 11:50:00


DRAE 1992 DRAE 2001

catalanismo.(De cataln.) m.1. Afecto a Catalua o a las caractersticas propias de Catalua.2. Movimiento que propugna el reconocimiento poltico de Catalua y defiende sus valores histricos y culturales.3. Expresin, vocablo o giro propio de la lengua catalana.

catalanismo.(De cataln).1. m. Locucin, giro o modo de hablar propio de los catalanes.2. m. Amor o apego a las cosas caractersticas o tpicas de Catalua.

Vegem aquesta mateixa pauta aplicada ara al terme espaolismo (entre molts daltres):

DRAE 2001 DRAE 2014

espaolismo.1. m. Amor o apego a las cosas caractersticas o tpicas de Espaa.2. m. hispanismo.3. m. Carcter genuinamente espaol.

espaolismo.1. m. Cualidad o condicin de espaol.2. m. hispanismo.3. m. Amor o apego a lo espaol.

La primera accepci es reformula com a tercera, en qu selimina lallusi als fets diferencials dEspanya. I safegeix una nova accepci (la primera) segons la qual lespanyolisme equival, ras i curt, a ser espanyol, s a dir, natural dEspanya o naturalitzat com a espanyol.

Explicitar el lligam daquestes esmenes amb les realitzades en els camps del dret i la poltica, per, excedeix lespai de qu disposem en aquesta taula rodona, per creiem que calia, si ms no, deixar-ne constncia.

Retornant al contingut i la forma de les modificacions en els termes jurdics i poltics esmentats, vam concloure que, si b en certs aspectes responien amb ms o menys encert a necessitats dactualitzaci o de millora del seu tractament lexico-grfic, fonamentalment shavien fet per reflectir el moment de confrontaci poltica que viuen, duna banda, lEstat i el Govern espanyol i, de laltra, el poble catal i el Govern de Catalunya, sovint obeint als tres objectius que enumerem a continuaci:

1r) En certs casos, adaptar les definicions a la legislaci espanyola, encara que tot sovint aquesta no concordi amb els marcs jurdics dels altres vint-i-un pasos amb acadmia de la llengua espanyola, fet que ens inclina a pensar que no

001-086 MSCT 5.indd 25 19/01/2015 11:50:00


han estat sotmeses al parer de les acadmies associades a lespanyola. Aquesta constataci s, a ms, una nova dada per a rebatre lafirmaci que la nova poltica panhispnica es basa en principis digualtat entre totes les acadmies del castell, i suposa un greuge evident per als milions dhispanoparlants a lAmrica Llatina, que de nou no trobaran representaci en aquest diccionari.

2n) En el supsit que en la nova edici que es publicar per loctubre den-guany no shagin revertit cap daquestes esmenes, amb ledici impresa esdevin-dran oficials i tindran capacitat per a intervenir en el decurs legal del procs catal en virtut del paper consultiu que tant el director de lacadmia espanyola com la mateixa RAE i el DRAE tenen per als rgans jurdics i poltics espanyols, com a resultat de:

la pertinena, com a membre nat, del director de la RAE de torn al Con-sell dEstat, rgan suprem consultiu del Govern espanyol;

ls que poden fer els tribunals de justcia del DRAE (tant dels termes ds general com dels ds especfic) quan saplica el criteri dinterpretaci literal que admet el Codi civil espanyol en larticle 3 per tal de dirimir el sentit propi de les paraules que componen les normes jurdiques, les fonts jurdiques (com, per exemple, la jurisprudncia) i els principis generals del dret;

la funci de la RAE com a assessora de diversos rgans del Govern cen-tral (Ministeri de la Presidncia i Secretaria dEstat de Justcia), en qestions de qualitat tcnica i lingstica de les normes que elabora el poder legislatiu espanyol.

3r) Prestar un servei poltic a lEstat i als seus interessos econmics, tot contri-buint al blindatge de la unitat territorial dEspanya. Un servei que forma part del seu ADN i del qual depn, a ms, la prpia continutat de la instituci.

Des que Felip V la va acollir sota la seva protecci el 3 doctubre del 1714 i li va conferir el rang de reial, la RAE ha estat, per mandat fundacional, un instrument en el procs dunificaci i homogenetzaci endegat pel Borb, al servei del projecte na-cionalitzador espanyol i, per mandat estatutari, la defensora i garant de la unitat de lelement essencial de la naci espanyola i la pannaci hispnica: la llengua castellana.

A ms, la subsistncia de la RAE, i en bona mesura tamb de lASALE, depn del capital pblic i tamb privat espanyol. Des del 1993, la RAE no noms es fi-nana per mitj de lerari pblic i la venda de les seves obres; amb la creaci de la Fundacin pro RAE, rep cada any dotacions fixes de cadascuna de les comunitats autnomes de lEstat i de benefactors privats, entre els quals trobem la major part de les empreses que integren lIBEX 35. El president honorari de la Fundacin pro RAE s el rei; loficial, el president del Banc dEspanya. El mateix DRAE 2014 ha estat finanat per les fundacions Endesa, Iberdrola, Ramn Areces i per OHL.7

7. Cf. http://www.rae.es/diccionario-de-la-lengua-espanola/sobre-la-22a-edicion-2001/ novedades-de-la-edicion.

001-086 MSCT 5.indd 26 19/01/2015 11:50:00


Vegem a continuaci quines sn les esmenes que, al nostre parer, responen a aquestes finalitats:

DRAE 2001 DRAE 2014

administracin.(Del lat. administrato, -nis).1. f. Accin y efecto de administrar.2. f. Empleo de administrador.3. f. Casa u oficina donde el administrador y sus dependientes ejercen su empleo.4. f. En los Estados Unidos de Amrica y otros pases, equipo de gobierno que acta bajo un presidente.[...]

Administracin Pblica.1. f. Organizacin ordenada a la gestin de los servicios y a la ejecucin de las leyes en una esfera poltica determinada, con independencia del poder legislativo y el poder judicial.2. f. Conjunto de organismos encargados de cumplir esta funcin.

administracin.(Del lat. administrato, -nis).1. f. Accin y efecto de administrar.2. f. Empleo de administrador.3. f. Casa u oficina donde el administrador y sus dependientes ejercen su empleo.4. f. Conjunto de los organismos de gobierno de una nacin o de una entidad poltica inferior.ORTOGR. Escr. con may. inicial. Su lucha contra LA Administracin. LA Administracin autonmica.5. f. En los Estados Unidos de Amrica y otros pases, equipo de gobierno que acta bajo un presidente.[...]

Administracin Pblica.1. f. Organizacin ordenada a la gestin de los servicios y a la ejecucin de las leyes en una esfera poltica determinada, con independencia del poder legislativo y el poder judicial.2. f. Conjunto de organismos encargados de cumplir esta funcin.

Aquesta esmena inclou com a novetat una quarta accepci per al terme ad-ministracin, en bona mesura reiterativa respecte a la definici de la subentrada vigent Administracin Pblica. La reiteraci, per, no s debades, perqu vincu-la Administraci (amb inicial majscula) amb naci, no amb Estat, per nadmet noms nivells administratius inferiors, no equiparables ni superiors, la qual cosa exclouria de la definici els rgans administratius de la Uni Europea, per exem-ple. De fet, el DRAE 2014 negligeix sovint lexistncia de la UE i la pertinena dEspanya a aquesta unitat politicoadministrativa superior.

001-086 MSCT 5.indd 27 19/01/2015 11:50:00


DRAE 2001 DRAE 2014

autodeterminacin.1. f. Decisin de los pobladores de una unidad territorial acerca de su futuro estatuto poltico.

autodeterminacin.1. f. Decisin de los ciudadanos de un territorio determinado sobre su futuro estatuto poltico.2. f. Capacidad de una persona para decidir por s misma algo.

La primera accepci de lesmena deixa de parlar de pobladors per parlar de ciutadans.

Aquesta esmena est vinculada a una nova accepci de lentrada ciudadano i a la nova entrada autodeterminista:

DRAE 2001 DRAE 2014

ciudadano, na.3. m. Habitante de las ciudades antiguas o de Estados modernos como sujeto de derechos polticos y que interviene, ejercitndolos, en el gobierno del pas.

ciudadano, na.3. m. y f. Persona considerada como miembro activo de un Estado, titular de derechos polticos y sometido a sus leyes.

autodeterminista.

autodeterminista.1. adj. Perteneciente o relativo a la autodeterminacin (|| decisin de los ciudadanos sobre su futuro poltico).2. adj. Que defiende la autodeterminacin (|| decisin de los ciudadanos sobre su futuro poltico). Apl. a pers., u. t. c. s.

s a dir, que lautodeterminaci dun territori determinat (que ja no ha de ser necessriament una unitat territorial) s una decisi que no podrien prendre, simplement, els inscrit en padrons municipals.

DRAE 2001 DRAE 2014

autogobierno.

autogobierno.1. m. Der. Facultad concedida a una colectividad o a un territorio para administrarse por s mismo. Las provincias con entidad nacional histrica podrn acceder a su autogobierno.

001-086 MSCT 5.indd 28 19/01/2015 11:50:00


Aquesta entrada de nova incorporaci t un inters especial perqu no parla del substantiu autogovern com a facultat dun territori de regir-se polticament, sin noms com a concessi [no diu de qui] per a administrar-se per ell mateix, i exclou, per tant, la relaci entre autogovern i autonomia poltica. Lentrada sil-lustra amb un exemple que explicita que aquesta s la mena dautogovern al qual poden accedir las provincias con entidad nacional histrica. Aquesta definici del terme no entn, doncs, lautogovern com una forma de sobirania, terme tam-b esmenat:

DRAE 2001 DRAE 2014

soberana.2. f. Autoridad suprema del poder pblico.

~ nacional.1. f. La que reside en el pueblo y se ejerce por medio de sus rganos constitucionales representativos.

soberana.2. f. Poder poltico supremo que corresponde a un Estado independiente.

Sha suprimit la subentrada soberana nacional, present en el DRAE des que es va incorporar en ledici de 1936 amb la definici: La que, segn algunas teo-ras de derecho poltico, corresponde al pueblo, de quien se supone emanan todos los poderes del Estado, aunque se ejerzan por representacin, mantinguda fins i tot durant tot el perode de dictadura franquista i esmenada en ledici del 1984 amb el redactat de ledici vigent (2001).

Ara, la sobirania s un poder poltic suprem que correspon, noms, als es-tats independents. La cessi de sobirania dels estats a entitats poltiques supe-riors que els integren, com ara la Uni Europea, queda exclosa del DRAE, un fet que es repetir en les dues noves accepcions del mot estado, com veurem ms endavant.

DRAE 2001 DRAE 2014

consulta.

consulta.~ popular.

1. f. Der. referndum (|| procedimiento por el que las leyes se someten al voto popular).

Consulta popular sinclou com a subentrada nova, que remet a referndum, i nequipara doncs els continguts jurdics malgrat que la legislaci i la jurisprudncia

001-086 MSCT 5.indd 29 19/01/2015 11:50:00


espanyola i catalana les diferencien. LEstatut dautonomia de Catalunya del 2006 diu, en el captol ii, article 29, pargraf 6, que Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatria de consultes populars per la Generalitat i els ajun-taments, en matria de les competncies respectives, en la forma i amb les condi-cions que les lleis estableixen. El Dictamen 1618/2010 del Consell dEstat (del qual s membre nat el director de la RAE), relacionat amb la Llei de la Generalitat de Catalunya 4/2010, del 17 de mar, de consultes populars per via de referndum en qu justament es dirimia la interpretaci jurdica del terme referndum en la llei catalana i es reconeixien fonaments jurdics per interposar recurs dinconstitu-cionalitat contra aquesta, considerava, per, les consultes populars municipals una modalitat de consulta no referendria.8 Recordem, a ms, que la llei de consul-tes populars sest elaborant per poder fer una consulta sobre lautodeterminaci no referendria.

DRAE 2001 DRAE 2014

referndum.(Del lat. referendum, gerundivo de referre).1. m. Procedimiento jurdico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos cuya ratificacin por el pueblo se propone.

referndum.(Del lat. referendum, gerundivo de referre).1. m. Procedimiento por el que se someten al voto popular leyes o decisiones polticas con carcter decisorio o consultivo.

Ats que, a lEstat espanyol, els referndums poden tenir carcter decisori o consultiu, sacomoda la definici a la legislaci espanyola, tot i que en els marcs jurdics de diversos pasos amb acadmia de la llengua espanyola tamb existeixen els referndums revocatoris.

El moment de la realitzaci daquesta esmena el va situar lacadmic de la RAE Salvador Gutirrez en una entrevista a la cadena COPE: va ser lany 2010,9 justament coincidint amb lesmentat Dictamen 1618/2010 del Consell dEstat.

Una altra novetat del DRAE 2014 lligada a les dels termes consulta i refern-dum s lesmena duna accepci del terme plebiscito:

8. Dictamen del Consell dEstat nm. 1618/2010, del 16 de setembre de 2010. Cf. http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=CE-D-2010-1618.

9. Cf. http://www.cope.es/player-alternativo/id=2013011121410001&activo=10. Encara que no podem precisar, dins de les cinc tandes desmenes en el DRAE, la data exacta de cadascuna delles, hem pogut si ms no situar les dels termes estado, soberana i ciudadano abans del 2009; sabem que la de refe-rndum s del 2010 i que les esmenes en iniciativa popular, plebiscito i autogobierno sn posteriors al 2009, i, en el cas de consulta popular, posterior al 2009 i anterior a labril del 2011.

001-086 MSCT 5.indd 30 19/01/2015 11:50:00


DRAE 2001 DRAE 2014

plebiscito.(Del lat. plebisctum).2. m. Consulta que los poderes pblicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre soberana, ciudadana, poderes excepcionales, etc.

plebiscito.(Del lat. plebisctum).2. m. Consulta que los poderes pblicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre una cuestin poltica o legal.

Com s constatable, sha eliminat lallusi explcita a la sobirania i als poders excepcionals com a qestions que es poden consultar al poble per mitj dun plebiscit.

Altres esmenes parlen tamb del paper del poble en les decisions poltiques, com s el cas de la nova formulaci de lentrada democracia, que modifica subs-tancialment les dues accepcions de ledici del 2001 (que passen a ser cinc) i in-clou vuit subentrades noves: democracia burguesa, d. censitaria, d. cristiana, d.directa, d. liberal, d. orgnica, d. popular i d. representativa, de les quals ens interessa particularment democracia directa:

DRAE 2001 DRAE 2014

democracia.(Del gr. ).1. f. Doctrina poltica favorable a la intervencin del pueblo en el gobierno.2. f. Predominio del pueblo en el gobierno poltico de un Estado.

democracia.(Del lat. tardo democrata, y este del gr. ).1. f. Forma de gobierno en la que el poder poltico es ejercido por los ciudadanos.2. f. Pas que tiene esta forma de gobierno.3. f. Doctrina poltica segn la cual la soberana reside en el pueblo, que ejerce el poder directamente o por medio de representantes.4. f. Forma de sociedad que practica la igualdad de derechos individuales, con independencia de etnias, sexos, credos religiosos, etc. Vivir en democracia. U. t. en sent. fig.5. f. Participacin de todos los miembros de un grupo o de una asociacin en la toma de decisiones. En esta comunidad de vecinos hay democracia.[...]

001-086 MSCT 5.indd 31 19/01/2015 11:50:00


DRAE 2001 DRAE 2014

~ directa.1. f. democracia que se ejerce por el pueblo sin la mediacin de representantes, a travs de asambleas vecinales, referendos o iniciativas ciudadanas.[...]

La nova formulaci introdueix interpretacions noves i ampliades de la de-mocrcia. En la propera edici, el poder poltic democrtic lexerceixen els ciuta-dans i no el poble (acc. 1). La tercera accepci de la propera edici (23a) relaciona el terme democrcia amb el de sobirania popular (tot i que aquest darrer no figura en el DRAE) puntualitzant que la sobirania recau en el poble, que ara pot exercir el poder poltic directament o tamb per mitj dels seus representants. En la nova subentrada democracia directa es precisa per quines vies pot participar directa-ment el poble en les decisions poltiques: asambleas vecinales, referendos o ini-ciativas ciudadanas, no pas mitjanant consultes que, recordem-ho, el DRAE 2014 equipara als referndums. En cap moment, per, no es diu explcitament que la principal manera que t el poble dexercir el poder en un sistema democr-tic s el sufragi universal, s a dir, el dret a vot.

Una altra esmena que recull un terme significatiu en el procs catal s lad-dici de la subentrada mayora silenciosa, en aquest cas amb una neutralitat re-marcable palesa en ls de ladverbi supuestamente:

DRAE 2001 DRAE 2014

mayora.1. f. Cualidad de mayor.2. f. Edad que la ley fija para tener alguien pleno derecho de s y de sus bienes.3. f. Mayor nmero de votos conformes en una votacin. Manuel tuvo seis votos de mayora.4. f. Parte mayor de las personas que componen una nacin, ciudad o cuerpo. Seguir la opinin de la mayora.5. f. La mayor parte de un nmero o de una serie de cosas que se expresa.

mayora.[Es repeteixen les accepcions i subentrades de ledici del 2001 i safegeix:]

~ silenciosa.1. f. En el debate poltico, mayora que supuestamente compone la generalidad de los ciudadanos que no expresan pblicamente su opinin.

001-086 MSCT 5.indd 32 19/01/2015 11:50:00


DRAE 2001 DRAE 2014

6. f. Mar. Oficina del mayor general.7. f. Mil. Oficina del sargento mayor.

~ absoluta.1. f. La que consta de ms de la mitad de los votos.

~ de cantidad.1. f. Aquella en que se computan los votos en razn del inters respectivo que representa cada votante, como en las juntas de acreedores.

~ relativa.1. f. La formada por el mayor nmero de votos, no con relacin al total de estos, sino al nmero que obtiene cada una de las personas o cuestiones que se votan a la vez.

Lentrada del DRAE que ha sofert una quantitat ms gran de modificacions relacionades amb el procs catal s, per, estado. Vegem-ne, primer, les esmenes en les accepcions:

DRAE 2001 DRAE 2014

estado.(Del lat. status).[...]5. m. Conjunto de los rganos de gobierno de un pas soberano.6. m. En el rgimen federal, porcin de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estn sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno comn.

estado.(Del lat. status).[...]5. m. Pas soberano, reconocido como tal en el orden internacional, asentado en un territorio determinado y dotado de rganos de gobierno propios.6. m. Forma de organizacin poltica, dotada de poder soberano e independiente, que integra la poblacin de un territorio.ORTOGR. Escr. con may. inicial.7. m. Conjunto de los poderes y rganos de gobierno de un pas soberano.ORTOGR. Escr. con may. inicial.8. m. En ciertos pases organizados como federacin, cada uno de los territorios autnomos que la componen.

001-086 MSCT 5.indd 33 19/01/2015 11:50:00


Shan afegit dues accepcions a lentrada i se nhan esmenat les dues darreres.La cinquena accepci del DRAE 2001 esdev la setena en ledici del 2014 i

se nesmena la definici. Segons aquesta nova definici, lestat, com a entitat poltica, deixa de ser un conjunt drgans de govern (acc. 5 del DRAE 2001) per esdevenir tamb un conjunt de poders; val a dir que el mateix DRAE (2001 i 2014, s. v. poder2) defineix el poder com la Suprema potestad rectora y coactiva del Estado. El que aquesta nova definici de estado pretn deixar clar s que, en un pas sobir, lestat no noms s lens que administra i governa, sin que s el que mana.

La sisena accepci del DRAE 2001 esdev la vuitena en ledici del 2014 i se nesmena la definici. Segons aquesta nova definici, els territoris del rgim fede-ral ja no estan regits per lleis prpies, sin que passen a ser simplement autnoms. Val a dir, per, que el DRAE, en ledici del 2001 i en lavanament de la del 2014, entn lautonomia com a Potestad que dentro de un Estado tienen municipios, provincias, regiones u otras entidades, para regirse mediante normas y rganos de gobierno propios.

En el DRAE 2014 safegeixen dues accepcions noves: la cinquena i la sisena. Totes dues defineixen lEstat com un pas delimitat per un territori i integrat pel conjunt de la seva poblaci, sobir, independent, amb capacitat dautogovern i reconegut com a tal en lordre internacional. Aquesta definici nega el rang des-tat als pasos no reconeguts internacionalment i, de nou, com en lentrada sobera-na, passa per damunt del fet que, en integracions com la Uni Europea, els estats membres cedeixen part de la sobirania a lentitat superior.

DRAE 2001 DRAE 2014

estado.(Del lat. status).

~ asociado.1. m. El que, con autonoma, participa en las estructuras de gobierno de otro pas. U. especialmente hablando del Estado Libre Asociado de Puerto Rico.


Estado asociado.1. m. Estado que, con cierta autonoma, participa en las estructuras de gobierno de otro pas. U. especialmente hablando del Estado Libre Asociado de Puerto Rico.

Estado asociado es mant com a subentrada per amb el mot Estado amb inicial majscula, ats que, des del 2005, amb la publicaci del Diccionario pan-hispnico de dudas, en la norma ortogrfica de lespanyol aquesta majscula t un valor diacrtic que distingeix els estats sobirans. Recordem que els plans Iba-rretxe proposaven per al Pas Basc la condici destat associat a Espanya. Si b la

001-086 MSCT 5.indd 34 19/01/2015 11:50:00


sobirania de lestat associat queda reconeguda per la majscula, la nova definici atenua lautonomia daquest tipus dentitat poltica sobirana, un fet paradoxal. Des del 2001, el DRAE estableix una relaci de sinonmia entre autonoma (Po-testad que dentro de un Estado tienen municipios, provincias, regiones u otras entidades, para regirse mediante normas y rganos de gobierno propios) i co-munidad autnoma, que defineix com a Entidad territorial que, dentro del or-denamiento constitucional del Estado espaol, est dotada de autonoma legisla-tiva y competencias ejecutivas, as como de la facultad de administrarse mediante sus propios representantes. Daquesta manera, un estat associat acaba tenint menys capacitat dautogovern que una autonomia espanyola, malgrat tenir ms sobirania.

DRAE 2001 DRAE 2014


~ federal.1. m. El compuesto por estados particulares, cuyos poderes regionales gozan de autonoma e incluso de soberana para su vida interior.


Estado federal.1. m. El compuesto por Estados particulares, cuyos poderes territoriales gozan de una autonoma sometida al orden constitucional.

Lesmena en la subentrada Estado federal afecta dos aspectes: 1) lortografia i 2) la definici. Duna banda, saplica la majscula, com s preceptiu per refe-rir-se als estats sobirans, al terme Estado federal; de laltra, tamb saplica la ma-jscula (i el seu conseqent valor diacrtic) dins la definici (El compuesto por Estados particulares), de tal manera que els estados particulars que, federats, componen un estat federal, esdevenen Estados, s a dir, estats sobirans. Aix, combinat amb la nova definici, fa que el sentit que el DRAE 2014 atribueix a Es-tado federal sigui en realitat el que correspondria a Estado confederal, terme que no figura en el DRAE vigent i que no est previst que sincorpori en el proper. Daquesta manera, el DRAE 2014 nega 1) la naturalesa poltica de tres pasos amb acadmia de la llengua espanyola (els estats federals de lArgentina, Veneuela i Mxic) i 2) lexistncia destats federals. Aquestes esmenes contradiuen flagrant-ment la vuitena accepci del DRAE 2014 (En ciertos pases organizados como federacin, cada uno de los territorios autnomos que la componen), la qual cosa ens fa pensar que la majscula en lEstados de la definici s una errada que potser trobarem esmenada en ledici finalment publicada en paper. Al marge daquesta badada i de totes les seves conseqncies semntiques, cal remarcar tamb que en lesmena sha eliminat lallusi a la sobirania de la qual gaudeixen

001-086 MSCT 5.indd 35 19/01/2015 11:50:00


els estats duna federaci poltica, que queda limitada a una autonomia sotmesa a lordre constitucional.

Respecte als models destatalitat esmentats o esmenats en el DRAE, volem assenyalar tamb la inexcusable per alhora significativa absncia dun terme molt present en el debat poltic espanyol dels darrers decennis: Estado plurina-cional.

DRAE 2001 DRAE 2014

estado.


Estado autonmico.1. m. Estado organizado territorialmente en comunidades autnomas. Espaa es un Estado autonmico segn la Constitucin de 1978.

Estado de derecho.1. m. Estado democrtico en el que los poderes pblicos ntegramente se someten a las leyes y reconocen las garantas constitucionales.

Quant a Estado autonmico i Estado de derecho, sn subentrades noves per a la propera edici del DRAE i entraran amb la majscula preceptiva. El primer es defineix per lorganitzaci territorial en comunitats autnomes, terme (comunidad autnoma) que en el DRAE noms fa allusi al rgim territorial de lEstat espa-nyol (Entidad territorial que, dentro del ordenamiento constitucional del Estado espaol, est dotada de autonoma legislativa y competencias ejecutivas, as como de la facultad de administrarse mediante sus propios representantes). Per recor-dar que les autonomies espanyoles formen part de lordenament constitucional, es refora la definici amb un exemple que ho ex plicita.

Lestat de dret es defineix posant lmfasi en la subordinaci dels poders p-blics a les lleis i el reconeixement de les garanties constitucionals. La insubordina-ci sentn com un atemptat contra lestat de dret, doncs. Vegem qu passaria en cas dinsubordinaci:

001-086 MSCT 5.indd 36 19/01/2015 11:50:01


DRAE 2001 DRAE 2014


~ de alarma.1. m. Situacin oficialmente declarada de grave inquietud para el orden pblico, que implica la suspensin de garantas constitucionales.

~ de excepcin.1. m. En ciertos pases, situacin semejante al estado de alarma.

~ de guerra.1. m. El de una poblacin en tiempo de guerra, cuando la autoridad civil resigna sus funciones en la autoridad militar.2. m. El que segn ley se equipara al anterior por motivos de orden pblico, aun sin guerra exterior ni civil.

~ de sitio.1. m. estado de guerra.


~ de alarma.1. m. El que declara temporalmente un Gobierno en caso de alteracin grave de la normalidad como consecuencia de catstrofes o calamidades pblicas, y que habilita para adoptar medidas administrativas excepcionales.

~ de excepcin.1. m. El que segn la Constitucin, generalmente con autorizacin del Parlamento, declara el Gobierno en el supuesto de perturbacin grave del orden pblico o del funcionamiento de las instituciones democrticas, y que implica la suspensin de garantas constitucionales y el reforzamiento de la autoridad administrativa.

~ de guerra.1. m. estado de sitio.2. m. estado de una poblacin en tiempo de guerra, cuando la autoridad civil resigna sus funciones en la autoridad militar.

~ de sitio.1. m. Situacin declarada por el Parlamento cuando se pueda producir un atentado contra la soberana o independencia del Estado o contra su integridad.

En la modificaci de la definici de estado de alarma, sadapta el contingut a la legislaci espanyola pertinent (Llei orgnica 4/1981, de l1 de juny, dels estats dalarma, excepci i setge).10

Lesmena de estado de excepcin respecte a ledici vigent fa molt ms expl-cit el contingut jurdic del terme, especificant-ne les causes i conseqncies. Per va un pas ms enll del que diu la legislaci espanyola (Constituci i Llei orgnica

10. Cf. http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1981-12774.

001-086 MSCT 5.indd 37 19/01/2015 11:50:01


4/1981), segons la qual la suspensi de les garanties constitucionals no es deriva automticament de la declaraci de lestat dexcepci; la Llei orgnica 4/1981 diu que poden ser suspeses i en larticle 55 de la Constituci sespecifica quins sn els drets i llibertats que poden quedar suspesos.

El terme estado de guerra va entrar en el DRAE lany 1925, desprs del cop destat de Primo de Rivera i durant el perode dictatorial subsegent. Daleshores en, la primera accepci ha roms prcticament inalterada. En ledici del 1936 es va incloure una segona accepci, que encara trobem en ledici del 2001. La propera edici conserva, amb modificacions irrellevants, la primera accepci; per elimina la definici de la segona (que situava aquest estat especial en contex-tos no bllics) i remet a estado de sitio, amb la qual cosa estado de sitio queda equiparat, com a sinnim, a estado de guerra.

Estado de sitio sincorpora en el DRAE en ledici del 1936, amb remissi a estado de guerra, i aix es mant en les successives edicions fins a la vigent. En ledici del 2014 t per primer cop definici prpia, que sacomoda a la legislaci espanyola. Respecte a les condicions de declaraci de lestat de setge, la llei espa-nyola diu: Cuando se produzca o amenace producirse una insurreccin o acto de fuerza contra la soberana o independencia de Espaa, su integridad territo-rial o el ordenamiento constitucional, que no pueda resolverse por otros medios, el Gobierno, de conformidad con lo dispuesto en el apartado 4 del artculo 116 de la Constitucin, podr proponer al Congreso de los Diputados la declaracin de estado de sitio. De nou, aquesta definici no t en consideraci els marcs jur-dics daltres pasos amb acadmia de la llengua espanyola. A lArgentina, per exemple, s el president de la repblica qui est facultat per a declarar lestat de setge davant damenaces exteriors, i el Congrs qui el pot declarar en casos de commoci interior. En canvi, en la llei espanyola s el Congrs dels Diputats (parlament espanyol) qui el declara sempre, en el cas damenaces tant efectives (se produzca) com imminents (amenace producirse). En aquest sentit, la nova edici del DRAE fa un pas ms enll i diu que lestat de setge s declarat pel parlament cuando se pueda producir un atentado contra la soberana o inde-pendencia del Estado o contra su integridad (de lordenament constitucional no en diu res), deixant en mans de la percepci personal dels parlamentaris la determinaci de si hi ha o no un atemptat potencial que els habiliti per a fer la declaraci.

001-086 MSCT 5.indd 38 19/01/2015 11:50:01


Finalment, vegem de quina manera el DRAE 2014 desposseeix Catalunya duna de les seves institucions histriques de control de lordre pblic i de defensa de lenemic amb lesmena a somatn:

DRAE 2001 DRAE 2014

somatn.(Del cat. sometent).1. m. Cuerpo de gente armada, que no pertenece al Ejrcito, que se rene a toque de campana para perseguir a los criminales o defenderse del enemigo. Es instituto propio de Catalua.2. m. En Catalua, rebato hecho al vecindario en un peligro.3. m. coloq. Bulla, alarma, alboroto.

somatn.1. interj. U. como grito de guerra de las antiguas milicias de Catalua.

somatn.(Del cat. sometent).1. m. Milicia ciudadana organizada para colaborar en la seguridad en los pueblos, generalmente en Catalua.2. m. Miembro de esta milicia.3. m. En Catalua, rebato hecho al vecindario en un peligro.4. m. coloq. Bulla, alarma, alboroto.

somatn.1. interj. U. como grito de guerra de las antiguas milicias de Catalua.

Si fem cas del DRAE 2014, doncs, a Catalunya els sometents ja noms podran convocar-se per actuar a un nivell municipal. Com les consultes populars.

001-086 MSCT 5.indd 39 19/01/2015 11:50:01

001-086 MSCT 5.indd 40 19/01/2015 11:50:01


Qui s lamo de les paraules? La tria del vocabulari i les modificacions conceptuals

de les paraules: una visi jurdica

Ferran Domnguez GarcaProfessor de dret constitucional i lletrat del Parlament de Catalunya

Laws, like sausages, cease to inspire respect in proportion as we know how they are made.

John Godfrey Saxe (1869)1

Los conceptos jurdicos no son esencias trascendentales, reflejadas aqu de manera incompleta, sino tipos, contenidos en circunstancias vitales, ca rentes frecuentemente de lgica. Por eso no es la mejor doctrina de Derecho Pblico aquella que ofrece la mayor perfeccin lgica, sino la que explica la realidad poltica de manera ms natural. Asimismo se impone una investigacin de los conceptos bsicos jurdico-pblicos, constantemente renovada, porque el Estado sufre un proceso continuo de transformacin; por eso corremos el riesgo de concebir la vida del presente con categoras del pa sado.

Georg Jellinek (1896), Fragmentos de Estado2

When I use a word Humpty Dumpty said, in a rather scornful tone, it means just what I choose it to mean neither more nor less.

The question is said Alice, whether you can make words mean so many different things. The question is said Humpty Dumpty, which is to be master thats all.

Lewis Carrol (1897), Alices Adventures3

1. Citat per University Chronicle. University of Michigan el 27 de mar daquell any, frase errnia-ment atribuda desprs a Otto von Bismarck.

2. Georg Jellinek (1981), Fragmentos de Estado, Madrid, Civitas, p. 54. Original alemany: Georg Jellinek (1896), ber Staatsfragmente, Heidelberg, Koester.

3. La cita est extreta del conte Through the Looking-Glass and what Alice found there, que

001-086 MSCT 5.indd 41 19/01/2015 11:50:01


Resum

Larticle es preocupa de les polmiques terminolgiques que susciten tres termes que sn emprats en normes jurdiques escrites de la ms alta jerarquia dins lordenament jur-dic: drets, naci i regi. En particular, lautor intenta esbrinar si aquests tres mots han canviat de significat al llarg de la histria o si determinades posicions ideolgiques les uti-litzen de manera atemporal, ja que s freqent viure el present amb paraules del passat o entendre el passat amb mots actuals.

Paraules clau: drets, naci, regi, polmiques terminolgiques, instrumentalitza-ci del llenguatge.

Abstract: Who owns words? Vocabulary choice and words conceptual modifications: a legal perspective

The article is about the terminological controversies prompted by three terms that are used in written legal norms of the highest hierarchy within the legal system: right, na-tion and region. In particular, the author endeavours to find out whether the meaning of these three words has changed over time or they have been used on a timeless basis by certain ideological stances, as the present is often lived with words of the past, and the past with words current today.

Key words: right, nation, region, terminological controversies, instrumentalisation of language.

1. Punt de partida

El dret s una disciplina a la qual li agrada detenir-se en un mot i analitzar-lo en profunditat. Es poden dedicar tesis senceres al significat duna paraula en una determinada norma jurdica. I aix passa perqu la interpretaci jurdica s sem-pre necessria, fins i tot amb les paraules i conceptes ms clars.

Com s sabut, el dret s un conjunt de normes dotades de coercibilitat, s a dir, que sn obligatries en una societat. Hi ha mltiples fonts del dret (normes, sentncies, costums, principis informadors, etc.) i mltiples operadors jurdics que les redacten o que intervenen en la redacci, perqu el dret sexpressa a travs del llenguatge, a travs de les paraules.

Per aix no s possible separar el dret del llenguatge, i tot all que passa en un mbit afecta laltre. Per exemple, el dret no s ali a les tendncies com ls del llenguatge planer, el llenguatge no sexista o, tot i que de manera ms tmida, a ls de paraules de moda el que en angls sanomenen buzzwords, tot i que de

juntament amb Alices Adventures in Wonderland formen Alices Adventures. Donald J. Gray (ed.) (1992), Alices Adventures, Nova York, W. W. Norton, p. 163.

001-086 MSCT 5.indd 42 19/01/2015 11:50:01

qui s lamo de les paraules? 43

vegades es critiquen les normes per ser lentes i refractries als canvis. No obstant aix, altres fonts del dret, com la jurisprudncia, sn molt ms permeables, per exemple, als neologismes. La Sentncia 17429/2010, del 15 de novembre, de lAu-dincia Provincial de Madrid, fou una de les ms didctiques a lhora dexplicar el bullying.

Un exemple recent ds de paraules de moda, sense suficient definici jurdi-ca, s la Llei 6/2012, del 17 de maig, destabilitat pressupostria, en la qual es po-den llegir expressions com: consolidaci fiscal (article 1) i saldo pressupostari es-tructural o senda de creixement tendencial (article 4).

Molts autors han estudiat la relaci entre el llenguatge ordinari i el llenguatge jurdic, i com el llenguatge jurdic canvia el significat de paraules del llenguatge ordinari emprades en el dret. Es parla llavors de dues grans causes. En primer lloc, ls jurdic dun mot amb un contingut diferent de lordinari. Aix es pot produir perqu ens trobem davant de definicions especfiques que fan que un concepte en lmbit normatiu sigui diferent del quotidi (per exemple, matrimo-ni, desprs de lacceptaci del matrimoni homosexual); o, sense trobar-nos da-vant duna definici especfica, la interpretaci jurdica porta aquesta conse-qncia, pel fet que es deriva duna norma o del context normatiu, i fins i tot pot succeir per la mera coexistncia duna paraula amb altres conceptes jurdics que la modulen o per la mera aplicaci prctica que, duna norma, facin els opera-dors jurdics. I, en segon lloc, lexistncia de conceptes creats pel dret que no existien abans en el llenguatge ordinari (per exemple, coadjuvant, retracte, retrocessi).4

s un lloc com parlar de la creixent marea normativa i la qualitat decreixent de les normes. En aquest sentit, la tcnica normativa es preocupa de la compren-si i la qualitat formal de les lleis5 i no tant de qui tria el vocabulari (qui s lamo de les paraules, en expressi de Humpty Dumpty).

4. Fernando Sainz Moreno (1991), La tcnica normativa: el seu significat dins el context auto-nmic, a Tcnica normativa: El procediment delaboraci de les normes, Barcelona, Generalitat de Catalu-nya, p. 29.

5. La deficient i obscura redacci de les normes, i de les lleis en particular, ha fet que el Tribunal Constitucional consideri que es pot arribar a vulnerar la seguretat jurdica protegida per larticle 9.3 de la Constituci. La Sentncia 101/2013 del Tribunal Constitucional fa un resum de la jurisprudncia consti-tucional sobre el tema: La seguridad jurdica, de conformidad con nuestra doctrina, ha de entenderse como la certeza sobre el ordenamiento jurdico aplicable y los intereses jurdicamente tutelados, procu-rando la claridad y no la confusin normativa (STC 46/1990, de 15 de marzo, FJ 4), de tal manera que slo si en el ordenamiento jurdico en que se insertan, y teniendo en cuenta las reglas de interpretacin admisibles en Derecho, el contenido o las omisiones de un texto normativo produjeran confusin o dudas que generaran en sus destinatarios una incertidumbre razonablemente insuperable acerca de la conducta exigible para su cumplimiento o sobre la previsibilidad de sus efectos, podra concluirse que la norma in-fringe el principio de seguridad jurdica (SSTC 150/1990, de 4 de octubre, FJ 8; 142/1993, de 22 de abril, FJ 4; 212/1996, de 19 de diciembre, FJ 15; y 96/2002, de 25 de abril, FJ 5).

001-086 MSCT 5.indd 43 19/01/2015 11:50:01


Cal preguntar-se qui tria les paraules que sutilitzen en una determinada font del dret i per qu, i veure com fins i tot els conceptes jurdics i les paraules que sempren en les normes pateixen modificacions semntiques.

Com sacaba dapuntar, sn mltiples els actors que participen en el procedi-ment de redacci de les normes i altres fonts del dret escrites. I els actors no tenen el mateix pes ni el mateix assessorament en matria lingstica. No s el mateix el Govern, que compta amb lingistes i redactors de normes, que un grup parla-mentari petit o un grup de ciutadans que redacten una iniciativa legislativa popu-lar. Daltra banda, el Govern i els grups parlamentaris tamb pot estar subjec-te a pressions de lobbies que vulguin que una determinada norma saprovi dins dun cert marc conceptual o fins i tot poden pressionar perqu semprin determi-nades denominacions o paraules o perqu no sutilitzin certs mots.6

En les segents lnies analitzar el fet que paraules com naci o drets, sorgi-des en un determinat moment histric, semprin com a conceptes atemporals i immutables, i que altres paraules, com regi, semblin proscrites a casa nostra tam-b per raons histriques. Cal veure si aquests tres mots han canviat o no de signi-ficat al llarg de la histria o si lutilitzen de manera atemporal determinades posi-cions ideolgiques.

2. Drets

El llenguatge dels drets s omnipresent en la nostra vida quotidiana. No obs-tant aix, la conceptualitzaci dels drets com a conjunt de facultats i potestats o, en certs casos, dimmunitats enfront de lacci daltri, sha atribut a telegs com Guillem dOckham (segle xiv) o Francisco de Vitoria (segle xvi). Ni en ledat mit-jana ni en lantiguitat el mot drets no va ser emprat amb el significat jurdic que t actualment, fruit de les revolucions burgeses dels segles xvii i xviii i de levoluci posterior, amb la seva constitucionalitzaci i la necessitat destablir mecanismes de garanties dels drets, per evitar que fossin paper mullat o simples proclames. A partir daquest moment els drets consisteixen en facultats dactuar o de no actuar, plenament disponibles per als seus titulars sense necessitat de previ desenvolu-pament legislatiu i indisponibles per als poders pblics, incloent-hi el legislatiu.

6. La idea dels marcs conceptuals de les paraules es pot sintetitzar aix: Todas las palabras se defi-nen en relacin a marcos conceptuales. Cuando se oye una palabra, se activa en el cerebro su marco (o su coleccin de marcos). Puesto que el lenguaje activa los marcos, los nuevos marcos requieren un nuevo lenguaje. [...] Las ideas surgen bajo la forma de marcos. Cuando los marcos estn ah, las ideas surgen in-mediatamente. [...] Si se cree en el racionalismo, se cree que basta con proporcionar toda la informacin sobre los hechos, y la gente razonar hasta dar con las conclusiones pertinentes, sin necesidad de marco alguno. Pero no es as. Si los hechos no se ajustan a sus marcos, se quedar con tales marcos y olvidar, ignorar o razonar en contra de los hechos. Extret de: George Lakoff (2007), No pienses en un elefante: Lenguaje y debate poltico, Madrid, Editorial Complutense, p. 17.

001-086 MSCT 5.indd 44 19/01/2015 11:50:01

qui s lamo de les paraules? 45

Les normes sobre drets contenen tamb la forma de garantir-los i la via per a la seva tutela, normalment encomanada als jutges i tribunals.

Ara b, en el llenguatge historiogrfic s com parlar, per exemple, dels drets dels propietaris de les polis gregues o les urbs romanes, i es poden traduir textos dAristtil i de Cicer emprant aquestes paraules, tot i que abans tinguessin un significat diferent.

Dins encara dels drets, moltes vegades susen expressions com drets humans (especialment per a expressar un abast internacional) o drets fonamentals. El terme drets fonamentals s dorigen alemany (Grundrechte) i es va utilitzar per primera vegada el 1848 en lassemblea nacional de Frankfurt. Posteriorment va adquirir una certa dimensi europea, ja que sen va comenar a generalitzar ls en el continent desprs de la Primera Guerra Mundial.

La Constituci espanyola parla de drets fonamentals com un dels tipus de drets. La mateixa sistemtica de la Constituci per recollir els drets i les llibertats pbliques ofereix un criteri de classificaci que est relacionat amb les garanties que la Constituci estableix per a cada categoria. Aix, el nivell mxim de pro-tecci es dispensa als drets anomenats fonamentals, enumerats en la secci prime-ra del captol segon del ttol i de la Constituci (articles 15 a 29 CE): amb vincula-ci als poders pblics, protecci judicial, recurs preferent i sumari, recurs dempara davant el Tribunal Constitucional (tamb aplicable als drets continguts als ar ticles 14 i 30.2 CE), desenvolupament per llei orgnica (article 81 CE) i ne-cessitat duna reforma constitucional agreujada perqu pugui ser modificada (ar-ticle 168 CE).

Amb relaci als drets, tamb cal parlar dels principis rectors de la poltica social i econmica, perqu de vegades es confonen amb els drets. I aix s aix perqu la redacci s confusa.

El captol tercer del ttol i de la Constituci regula els denominats principis rectors de la poltica social i econmica (articles 39 a 52 CE). Aquests articles con-tenen preceptes de naturalesa social, com el dret a lhabitatge digne (article 47 CE), el dret a la salut (article 43 CE) o el dret a la Seguretat Social (article 41 CE), i mandats dirigits als poders pblics per a protegir determinats bns o valors, com el medi ambient (article 45 CE) o el patrimoni cultural i artstic (article 46 CE). Els principis rectors de la poltica social i econmica, estrictament, no sn drets, sin que contenen disposicions que noms es poden allegar davant la jurisdicci ordi-nria dacord amb les lleis que les desenvolupin. Prima facie, noms sn informa-tius, i la mateixa Constituci els exclou de laplicabilitat immediata dels drets. Es converteixen en drets, per dir-ho aix, quan la llei ho estableix. El Tribunal Cons-titucional diu que el valor normatiu immediat dels articles 39 a 52 de la Constitu-ci ha de ser modulat en els termes de larticle 53.3 de la Norma Fonamental, ar-ticle que impedeix considerar-los normes sense contingut, obligant els poders

001-086 MSCT 5.indd 45 19/01/2015 11:50:01


pblics a tenir-los presents en la interpretaci tant de les restants normes consti-tucionals com de les lleis (STC 19/1982 i 14/1992, entre altres). No obstant aix, es pot produir una reversi en la llei que reguli els drets i tornar a tenir un carcter merament informatiu de la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics (article 53.3 CE).

La distinci entre drets i principis rectors s especialment interessant quan es parla de lestat social. A Espanya la Constituci noms recull, de manera molt re-duda, drets de naturalesa social. Per exemple, el dret a leducaci (article 27 CE) o el dret de vaga i de sindicaci (article 28 CE), que sn drets fonamentals. El dret al treball s un dret constitucional sense la categoritzaci de fonamental (article 35 CE). La major part dels pilars de lestat del benestar estan constitucionalment re-collits com a principis rectors de la poltica social i econmica, que tenien, en aprovar-se la Constituci, un carcter merament informatiu, i el carcter vincu-lant dels quals prov de les lleis que els van desenvolupar. Els exemples paradig-mtics de principis rectors de la poltica social i econmica que les lleis han assen-tat com a drets sn la Seguretat Social (article 41 CE) (la Llei general de la Seguretat Social preveu lestabilitat dels mecanismes de protecci social que acull la Segure-tat Social i un sistema de prestaci per desocupaci i de pensions pbliques) o la sanitat espanyola (article 43 CE), que des

la terminologia instrumentalitzada -...

Documents