la televisió la nostra graella ... · 17.55 tarda de cine. samba. el samba va arribar a frança fa...
TRANSCRIPT
EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 201928 | Apunts |
La graella
TV3
06.00 Notícies 3/24. 12.25 No pot ser! Amb Jordi Basté. 13.15 TV3xunTUB. 13.45 Zona zàping. Aquesta entrega es fa
ressò del casament mediàtic de Sergio Ramos i Pilar Rubio. També es poden veure els convidats més destacats i els moments més comentats. A més, es reviuen els millors moments del Gran Premi de Catalunya de motos i es descobreix si l’home ja és capaç de volar.
14.30 Telenotícies migdia. Amb Ramon Pellicer i Cristina Riba.
Esports: Artur Peguera. 15.50 Tarda de cine. Gran Torino. Walt
Kowalski, un veterà de la guerra de Corea, és un obrer jubilat del sector de l’automòbil. La seva gran passió és cuidar el seu tresor més preuat, un cotxe Gran Torino del 1972. És un home infl exible i amb una voluntat de ferro, a qui li costa assimilar els canvis que es produeixen al seu voltant. No obstant això, les circumstàncies fan que es vegi obligat a replantejar-se les seves idees .
17.55 Tarda de cine. Samba. El Samba va arribar a França fa 10 anys, des del Senegal, i des de llavors ha passat per diversos llocs de treball humils. L’Alice és una alta executiva que ha hagut de deixar la feina a causa de l’estrès. Tots dos lluiten per sortir del seu particular i personal carreró sense sortida .
20.00 Atrapa’m si pots . Concurso amb Llucià Ferrer. Programa de preguntes i respostes que convida l’espectador a participar des de casa seva .
21.00 Telenotícies vespre. Amb Ramon Pellicer i Cristina Riba.
Esports: Artur Peguera. 21.55 Preguntes freqüents . Amb
Cristina Puig. Col·laboren Quico Sallés, Maiol Roger i Pilar Rahola. Anàlisi de la realitat catalana que combina la informació més rigorosa amb l’humor i l’entreteniment, i que dona veu als protagonistes .
01.30 Notícies 3/24. 03.00 Ritmes a l’estudi. 04.00 Blues a l’estudi.
SUPER 3 / 33 06.31 Les tres bessones 07.20 La roca dels Frarets 07.45 Mic . Inclou El Mic i els seus amics . 08.12 Kazoops! Al mig d’algun lloc . 08.34 Els Dringuets 08.56 Wowzzy Baboom. 09.22 Oddbods 10.53 La família del Super3. 11.20 En Grizzy i els lèmmings 12.02 L’equip Spike 12.52 Prodigiosa: Les aventures de
Ladybug i Gat Noir 13.36 Bola de drac Z Kai 14.41 Oddbods 15.24 En Grizzy i els lèmmings 16.51 Prodigiosa: Les aventures de
Ladybug i Gat Noir 17.35 Spirit, cavalcant en llibertat 18.20 Artús i els vailets de la Taula
Rodona 18.44 Zip Zip 19.09 Els germans Kratt 19.53 Oddbods 20.20 Cine. Yoko . La Pia, una nena que viu
en un petit poble alemany, fa una vida d’allò més normal de casa a l’escola i de l’escola a casa. Però tot canvia quan, sorprenentment, es troba al seu jardí un enorme monstre blanc.
21.55 L’odissea del menjar. En aquest episodi, diversos professionals líders del sector de la gastronomia fan un repàs de diverses tècniques culinàries.
22.55 El documental. No plorar mai. 00.00 Quan arribin els marcians. 00.35 Franctiradors contra els nazis. 01.35 Plantes que es porten
malament. www.elpuntavui.tv
La nostra graella
10.30 Notícies locals. 11.00 Teló de fons. Shakespeare al Grec.
Reemissió. 11.30 Notícies locals. 12.30 Torna-la a tocar, Sam. Actualitat
cinematogràfica. Reemissió. 13.00 Notícies locals. 14.00 Protagonistes. Lluís Llort entrevista el
novel·lista Carlos Zanón. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 Protagonistes. Jordi Bordes entrevista el
ballarí David Rodríguez. Reemissió.
18.00 The Fonix 2019. Final del concursinterescolar d’anglès The Fonix, organitzat perInternational House i la Fundació Catalana del’Esplai.
19.30 Notícies locals. 20.30 Teló de fons. Shakespeare al Grec. L’estiu
és època de Grec. Avui us farem cinc cèntimsdel festival d’estiu de Barcelona. I en concretparlem de les obres que tenen a veure ambShakespeare. Reemissió.
21.00 Notícies locals. 21.30 Notícies locals. Inclou L’informatiu
Anoia, L’Informatiu Tarragona, L’InformatiuTortosa, L’Informatiu Barcelona i L’informatiuMaresme.
22.00 Protagonistes. Francesc Torralba.22.30 Notícies locals.
El filòsof i teòleg Francesc Torralba parla amb la pe-riodista Mireia Rourera per presentar-nos els seusdos darrers llibres, Món volàtil (Columna) i La interio-ridad habitada (Khaf).
Conversa amb FrancescTorralba
22.00 PROTAGONISTES
La televisió
Conversa amb el directorCarlos Marqués-Marcet
16.00 THE WEEKLY MAG
Avui, el magazín conduït per Marcela Topor parla dela pel·lícula Els dies que vindran amb el seu director,Carlos Marqués-Marcet.
www.clubdelsubscriptor.cat
972 18 64 45
Atenció al client972 18 64 80 i també [email protected]
El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores
CLARENCEBEKKER BAND Festival Tempo Sota les
Estrelles
Plaça dels Jurats de Girona,dijous 1 d’agost,a les 10 del vespre
OFERTA 2x1LIMITADA
Preu de l’entrada: 18 euros
Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45
CHRISTINAROSENVINGE Festival Tempo Sota les
Estrelles
Plaça dels Jurats de Girona,divendres 2 d’agost, a les 10 del vespre
OFERTA 2x1LIMITADA
Preu de l’entrada: 18 euros
Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45
De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda
AQUABRAVATemporada 2019
Ctra. de Roses aCadaqués,
km 0,78 de Roses
OFERTA 2x1 LIMITADA
Preu de l’entrada: 32 eurosdia complet adult
(No acumulable a altres ofertes i/o promocions)Per a més informació:www.aquabrava.com
Directament amb la targeta de subscriptor a les taquilles
AQUA BANYSROMANS
Viu una experiència única ac/ Galligants, 5 de Girona
Descompte d’un 10% per al circuit als banystermals i per a tots elsserveis i tractaments.
Preu de l’entrada: 37 euros (descompte no inclòs)
Reserves al telèfon 972 66 48 24
Més informació:www.aqvabanysvells.com
Cal presentar la targeta de subscriptor a la taquilla
2x1 TOT L’ANY
Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta
de subscriptor
MUSEU PAU CASALS
Av. de Palfuriana, 67del Vendrell
Preu de l’entrada: 6 €
2x1 TOT L’ANY
Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta
de subscriptor
MUSEU DE LAMOTO DE BASSELLA
Ctra. C-14, km 134(entre Ponts i Oliana)
Preu de l’entrada: 9 €
2x1 LIMITADA
Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo
juntament amb la targeta de subscriptor
EPICENTRECentre de Visitants del
Pallars Jussà
Passeig del Vall, 13de Tremp
Preu de l’entrada: 3 euros
DISSABTE · 22 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15036 - AVUI / Any XLI. Núm. 13906 - EL PUNT
1,50€
ELS NOSTRES AJUNTAMENTSGIRONA
Marta Madrenas.
“Parlaré amb tothomsense línies vermelles”
1515
27-1
2131
03Q
1682
19-1
2063
19Q
Claudi UñóMestre pastisser
La Riera, 84-8608301 Mataró (BCN)Tel. 93 755 24 [email protected]
PRESÓ · El Tribunal Supremrebutja tots els arguments de lesdefenses i nega la llibertat delsindependentistes presos
Menyspreu SupremALTIU · Menysprea la resoluciódel tribunal de Schleswig-Holsteini l’informe de l’ONU que exigeix lallibertat de Sànchez i Cuixart
Defensa un conceptede rebel·lió diferentper processar Comín
P6,7
Amir Ali Hajizadeh, general de la Guàrdia Revolucionària iraniana, observa les restes del dron americà abatut ■ EFE
EUROPA-MÓN P18,19
Els EUA van aturar un atac represàlia contra l’Iran en l’últim moment
A deu minuts de la guerra
Els termòmetres es començaran a enfilara partir de diumenge arreu del país
Nacional P14
Revetlla d’alt risc perl’arribada d’una calorada
EUROPA-MÓN P20
El Tribunal Supremdictamina que l’atac deLa Manada a una noial’any 2016 no va serabús, sinó una violació
Rectifica la sentènciadels jutges navarresos,eleva la pena de 9 a 15anys i la policia deté jaels cinc condemnatsDos dels membres del grup, al jutjat ■ EFE
És violació
2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 2019
lató madrileny,directe rere el
cordó policial, to so-breactuat en l’off,so ambient al màximquan hi ha insults (“fill
de puta!, assassí!”) i un seguit d’opi-nions de gent que va pel carrer i querepeteix davant del micròfon, amb ca-ra de convicció, el que ha sentit a la te-le fa una estona... Periodisme banal ibarat. Automàtic. Que ni és nou ni ésd’avui i ni tan sols es va inventar aquí.Però que impacta quan el cas és moltpròxim. Ho sap tothom que ho ha vis-cut en veure desembarcar el circ de lesestrelles dels matinals en un poble, enun barri, a qualsevol lloc on hagi arribatla desgràcia.
Fa trenta anys que tinc aquest ofici ino soc ningú per donar lliçons. La ma-joria dels periodistes d’aquest paíshem pecat de supèrbia a l’hora detractar les informacions de successos.Al capdavall, sempre hem mantingut laconvenció que un diari o un informatiude qualitat ha d’obrir amb política oeconomia, tot i ser conscients que
aquell assassinat o aquella bandad’atracadors eren, sovint, el centred’atenció dels lectors. A més, és uncamp difícil, on ningú no vol parlar. I elsque ho fan, tenen interessos que nosempre són fàcils de descomptar. Elspolítics parlen molt davant del micrò-fon i, quan no n’hi ha, encara més. To-tes les especialitats del periodisme te-nen tecles fàcils de tocar, només re-quereixen temps i dedicació. Menysl’àrea de successos, policia i tribunals.Qui té el telèfon d’un delinqüent, de quiel busca i de qui el jutja? Sembla im-possible i gairebé ho és. Aquests diesel cas de l’assassinat de Terrassa m’hatocat molt de prop. Cada detall és pit-jor que l’anterior, cada dada fa patirencara més.
Com tanta gent abans, he passat dela incredulitat a l’horror. No hi ha resbo. Només la constatació que encaraqueden periodistes de successos quesaben de què parlen. I que la millor es-criu en aquest diari. Més Tura Soler imenys Tele 5.
P
Keep calmSalvador Cot
Més Tura,menys Ana Rosa
La majoria dels periodistesd’aquest país hem pecat desupèrbia a l’hora de tractarles informacions desuccessos. És un camp difícil,on ningú no vol parlar osep Quintà va ser un dels grans
amics i confidents de Josep Pla. Lifeia de xofer, l’acompanyava als
llocs. Un dia de 1960 l’escriptor va re-bre aquesta carta del fill de l’amic, ques’hauria de situar en una antologia dela infàmia. Surt inclosa en la corres-pondència entre Pla i Jaume Vicens Vi-ves que ahir comentava. Jordi Amat jan’havia fet esment a La Vanguardiaamb el títol d’El fill del xofer.
“Senyor: imagino que tan desagra-dable li serà a vostè rebre aquesta car-ta com a mi escriure-la. Repetides ve-gades he demanat al meu pare que mesigni una autorització per a poguer de-manar el passaport i una altra per apoder treure-me el permís de conduir.(...) Com que a vostè, burgès, les mevesnecessitats de no-burgés li deuen ferriure, el motiu de la present no és de-manar-li els seus bons oficis, sinó decomunicar-li el que segueix. Si abansdel dia 30 d’aquest mes d’abril el meupare no ha accedit incondicionalment ino ha signat les dues autoritzacions(...) jo em veuria en la necessitat de co-municar a n’el senyor Joan VicençCreix, Inspector Jefe de la Brigada Po-
J
lítica Social de Barcelona amb qui tincrelació tot el que sé sobre vostès. (...)Aprofito l’ocasió per recordar-li que ésun delicte greu trobar-se a l’estrangeramb senyors com En Josep Tarradellasi En Serra i Moret, i d’una d’aquestestrobades en tinc constància fotogràfi-ca. Li faig saber que tinc cartes del se-nyor Tarradellas dirigides al meu pare.(...) Li donc LA MEVA PARAULAD’HONOR DE QUE EN CAS QUE ELMEU PARE S’HI NEGUÉS FARIA ELQUE LI HE DIT. Li recordo que la datamàxima és el dia 30 del corrent mes.Aquest dia al matí telefonaré a la mevamare per dir-li si sap si el meu pare ha
accedit i HA FET lo demanat (...).”La signa “Quintà”. Alfons Quintà Sa-
durní. Vicens Vives el titlla a la corres-pondència d’estudiant nefast. CarlesSentís, un altre amb contactes ambTarradellas, li va encomanar les emis-sions en català de Ràdio Barcelona.Lluís Prenafeta, l’home que, segons ellmateix, no convenç la gent sinó que lacompra, li va confiar la creació de TV3després de rescatar-lo d’El País, on pu-blicava informacions virulentes sobreJordi Pujol i Banca Catalana. Desprésli va donar la direcció d’El Observador.Tots els que el van tractar el qualifi-quen de dèspota, amb més incisió lesdones. Va ser jutge, ningú s’explicacom. Com a tal, va fer passar la nit denoces al calabós una parella que s’aca-bava de casar perquè va considerar unsuborn el donatiu amb què el volienagraciar. El 19 de desembre del 2016va matar la seva dona mentre dormia itot seguit es va disparar al cap. El pa-re, la mare, els xantatges... Hitchcockn’hauria tret un malson dels seus. Elmalson va ser nostre. Amb quina gen-tussa hem hagut de conviure. Quantaen resta encara...
“Alfons Quintà,que va matar ladona i es va suïcidar,va fer xantatge a Pla
Vuits i nous
Una carta infameManuel Cuyàs
El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista
HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.
Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.
La vinyetaFer
ap sentència rescabalarà la vícti-ma del que cinc salvatges li vanfer aquella nit dels San Fermín
del 2016. Però des d’ahir barbaritatscom la que va fer La Manada a Pamplo-na amb una jove que tot just acabavade complir la majoria d’edat tenen me-nys impunitat. Perquè de la sentènciaque va dictar ahir el Tribunal Supremel més important no és que incrementila pena de 9 anys de presó a 15 –quetambé!–. Sinó que definitivament esdetermini com a violació el que va pas-sar en aquell portal de la capital navar-resa. Cinc fatxendes que tenen acorra-lada una noia aterrida –que no pot nidir paraula– i que acaba sotmetent-sea l’agressió d’unes bèsties corpulentes.Això és una violació com una casa depagès. No calia que ho digués el Su-prem, ho sabia tothom. En cap cas espot parlar de consentiment. Encaraahir vam haver de sentir l’advocat deLa Manada defensant que només un
C “De la sentènciade La Manada d’ahirel més important ésla tipificació com aviolació de l’agressió
no és que no. És clar que una víctimaindefensa pot acabar sent agredidasense que pugui resistir-se ni rebutjarla relació sexual. Perquè, com va expli-car ahir l’advocada de la víctima de LaManada, no es pot demanar a les do-nes resistències heroiques gairebé su-ïcides davant els agressors. Per això,en ple segle XXI ha de quedar molt clarque només un sí és que sí. I això inclou
abans de la relació i durant la relació.Una dona ha de poder dir que no enqualsevol moment i ser respectada. Ien aquell moment deixa de ser un sí.Per moltes indecències que sostinguila senyora Álvarez de Todelo en els ac-tes electorals. I els homes que no hocomprenguin hauran de pagar la penade violació. Perquè és el que és. El vere-dicte d’ahir és una bona notícia. Mal-auradament, encara queda la impuni-tat reservada als impresentables jut-ges de Navarra. Perquè van negar quel’agressió de La Manada fos una viola-ció, perquè els van deixar en llibertat,fet que va posar en perill les dones –novull fer equiparacions sobre presonsprovisionals perquè hi ha compara-cions que ofenen– i sobretot pel magis-trat que va afirmar vergonyosamentque havia vist satisfacció en la cara dela víctima. A aquests no els passarà resi continuaran exercint la seva (in)jus-tícia de masclisme malaltís.
Només un sí és que síFerran Espada / [email protected]
A la tres
El Tribunal Suprem va dene-gar ahir la llibertat provisio-
nal dels set polítics o líders socialsindependentistes jutjats pels fetsde l’1-O que l’havien sol·licitat uncop acabada la vista oral. Ni OriolJunqueras ni Raül Romeva l’haviendemanat en aquesta ocasió. La de-cisió del Suprem és coherent ambla línia de judici polític que es va ini-ciar amb una denúncia de la ultra-dreta de Vox i que ha seguit tota lainstrucció de Pablo Llarena. Aquestés un judici polític en què es volpassar comptes als líders políticsque van organitzar l’1-O, és a dir,que van permetre que la gent votésseguint, fil per randa, el programaelectoral pel qual van ser votats ique no havia estat impugnat perningú; i és un judici polític en què esvol escarmentar els líders socialsque els van acompanyar per, commolt bé va resumir Vox durant el ju-dici, evitar que mai ningú més hotorni a provar. És a dir, escarmentarCatalunya per l’èxit de l’1-O i el 3-O,encara que la seva implementacióhagi estat fallida.
El Tribunal Suprem va treba-llar ahir de valent i, a banda decomplir la llei facilitant el trasllatdels presos a Catalunya, també vaconfirmar el processament dels ex-consellers Toni Comín i MeritxellSerret, que havien recorregut con-tra la peça separada que va obrirLlarena. L’organisme que presideixManuel Marchena ja insinua cap aon pot anar la sentència del procésen afirmar que el tribunal alemanyde Schleswig-Holstein va analitzar“amb lleugeresa i superficialitat” laviolència durant el procés i que, pertant, es pot processar Comín perrebel·lió. No han fet cas de l’ONU,que qualifica d’arbitrària la deten-ció de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez,i tracten amb menyspreu no sola-ment aquest informe sinó tambéels tribunals internacionals.
El càstig perl’1-O segueixel guió
EDITORIAL
Les cares de la notícia
Amb quants morts quantifica el president nord-americà el cost del dron que l’exèrcit iranià vaabatre? Va trobar que 150 eren massa? Potser 50hauria estat una xifra proporcional? L’escalada detensió entre els EUA i l’Iran va estar a punt d’escla-tar en una guerra.
PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM
A un pas de la guerra
La nefasta notícia que el Tribunal Suprem denegala llibertat dels líders independentistes presos vaacompanyada d’una prepotència insultant res-pecte de l’ONU. Una nova prova que es manté lavoluntat de castigar els presos polítics i un nou in-dici que les condemnes seran molt dures.
-+=
-+=
Gir radicalJuan Carlos Martel
Injusta decisióManuel Marchena
-+=
Donald Trump
El nou equip del Teatre Lliure presenta una tem-porada que suposa un gir radical respecte de laconcepció de l’equip anterior. El director és cons-cient que el canvi suposa un risc, que assumeixexplicant que volen fer un teatre que Barcelonanecessita i no tenia.
DIRECTOR DEL TEATRE LLIURE
PRESIDENT DELS EUA
EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 2019 | Punt de Vista | 3
De reüllMaria Palau
Alcàsser i elser dona
ls que teníem (perdó: a les que teníem) la mateixaedat de les nenes d’Alcàsser quan en aquell
suposat any d’eufòria col·lectiva, l’olímpic 1992, van sercruelment torturades i assassinades, la societat ens vallançar un missatge que ens va quedar gravat com ambun ferro roent: vigileu què feu, com us comporteu i on iamb qui aneu. El concepte violència de gènere encarano s’havia formalitzat (va fer falta que un home cremésviva la seva dona, cinc anys després: es deia AnaOrantes), però totes ens vam reconèixer en silenci en la
vulnerabilitat i en la desprotecciódavant el poder masclista. Netflixha estrenat un documental de cinccapítols sobre el cas Alcàsser. És unbon treball, no tant pel que fa a lesombres de la investigació policial(sense que això vulgui dir que hihagi cap dubte dels culpables:Miguel Ricart, que ja ha sortit de la
presó, i el fugitiu Antonio Anglés, que donen per mortperò... qui ho sap) com justament per aquesta miradaagra que aporta de la veritable essència d’aquest crimmacabre: les tres xiquetes van morir perquè eren dones.El circ mediàtic que es va muntar des del primermoment que van desaparèixer, i ja no diguem quan esvan trobar els seus cadàvers, que va convertir el petitpoble valencià en un plató de televisió per explotar eldolor de les famílies i dels veïns, també queda en carnviva en la docusèrie de Netflix. El 1992 sembla un anyllunyà però per moltes coses continua sent avui.
A
La docusèriede Netflixsobre el crimsitua la causa:el podermasclista
http://epa.cat/c/twvao9
Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.
Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA
http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona
Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).
Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a
1any
La secció segona de l’Audiènciade Navarra decreta la llibertatprovisional per als membres deLa Manada amb una fiança de6.000 euros.
10anys
20anys
El president iranià exigeix alsEUA i al Regne Unit que posin fia les “interferències” al seupaís. Teheran admet tretzemorts i un centenar de ferits.
CiU arraconarà al Congrés elsuport sistemàtic a Aznar.Presentarà resolucions pròpies,algunes de crítiques amb elgovern espanyol.
Llibertat indignant Crisi a l’Iran Pacte PP-CiUTal diacomavui fa...
EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |
er si algú en teniaalgun dubte, l’ex-
secretari d’estat d’In-terior, José AntonioNieto Ballesteros, elsha esvaït tots davant
del jutge que investiga les càrreguespolicials. La Policía Nacional, la Guar-dia Civil, el llavors coronel Pérez de losCobos, el ministre Zoido, el delegat Mi-llo, la vicepresidenta Sáenz de Santa-maría, el president Rajoy, el rei Felip itota la cort tenien molt clar, cristal·lí,què havia de passar l’1 d’octubre del2017 i què no havia de passar aquelldia històric en la relació de dominacióque Espanya té amb Catalunya. L’ob-jectiu del dispositiu policial el dia delreferèndum no tenia cap intenció, nicap possibilitat per les seves dimen-sions i disseny, de complir l’ordre judi-cial del TSJC, cosa que ha quedat abastament demostrada en el judicioral al Suprem. L’enviament dels pio-lins, anterior al manament judicial, i laseva sortida al galop la matinada delprimer d’octubre, com si fos el setè decavalleria, tenia dos objectius; el primerera intoxicar el referèndum amb prou
violència, intimidació, urnes confisca-des i confusió organitzativa perquèaquells milions de vots mai poguessintenir el valor polític d’un referèndum i,per tant, el reconeixement d’una volun-tat democràtica. I el segon era una ac-tuació “ejemplarizante” de les forcespolicials per escarmentar i dissuadiraquesta majoria de la població catalanaque vol exercir la seva sobirania per de-cidir el futur de Catalunya sigui en elsentit que sigui. Una cadena de coman-dament que comença amb un “se van aenterar”, continua amb un “a por ellos” iacaba amb un “aquí mando yo”, queporta implícita la premeditació i la tra-ïdoria en l’ús i l’abús de la força contraciutadans pacífics i indefensos i que,d’una revolada, desmenteix els patèticsrelats sobre “muralles humanes”, “mi-rades d’odi” i “tumultos”, amb què totala piràmide de responsables, des de lacorona a la porra, han mirat de justificaruna intervenció brutal dels que tenen elmonopoli de la violència contra ciuta-dans pacífics davant unes urnes en unestat democràtic. Una actitud i una res-posta recurrents a Espanya en tempsde guerra, de pau, de dictadura i de pre-sumpta democràcia.
P
Full de rutaToni Brosa
Violènciacíclica
La missió policial de l’1-O noera judicial, sinó nacional:estomacar catalanets
“Elsaprenentatgeses demostrena la pràctica
quests dies estem sentint quei-xar-se molts docents perquè elprograma Esfera, del Departa-
ment d’Educació, està donant proble-mes a l’hora d’introduir les avaluacionsde final de curs dels alumnes de les di-verses etapes educatives. Malgrat totsels discursos i retòriques que ens par-len de les innovacions i transforma-cions educatives, resulta que, a la fi,l’engranatge burocraticoadministra-tiu, amb formats i nomenclatures mésmodernes, complica la tasca certifica-dora de l’avaluació dels alumnes a finalde curs. Però no havíem quedat que enun aprenentatge de tipus competen-cial l’avaluació es situava també al ser-vei de l’aprenentatge de cada alumne is’adaptava a cada ritme personal? Perquè, doncs, el mes de juny continuasent el de l’arribada a unes fites que espressuposen comunes al conjunt del’alumnat, simplement perquè aquestscomparteixen curs escolar o edat cro-nològica? Això és un contrasentit pe-dagògic. Si reconeixem que tots elsalumnes són diversos, aprenen a rit-mes diferents, tenen diversitat de mo-
A tivacions, capacitats, interessos i asso-leixen diferents graus de domini de lescompetències escolars en virtut de to-tes aquestes variables diferencials, perquè ens empenyem a certificar, en for-mats estandarditzats, les suposades fi-tes d’aprenentatge assolides? I, a més,fixem el mes de juny com un estadid’arribada col·lectiva en lloc de dispo-sar d’una mirada global i fruit d’un con-tínuum on avaluació i aprenentatge in-teraccionen i s’entremesclen en unprocés d’aprenentatge que, encara quees produeix en un espai social, acabapersonalitzant-se i, per tant, allunya lapossibilitat de ser avaluat de forma fi-nalista sota terminis prefixats de for-ma universal. Fins que no alliberem
l’escola de la funció de qualificació i,per extensió, classificatòria i certifica-dora de pretesos aprenentatges adqui-rits, que es poden mesurar sota unsmateixos paràmetres per al conjuntdels alumnes; fins que no trenquemamb la concepció de l’avaluació com unelement sancionador d’allò que s’haaprès, però també del que no s’haaprès, segons la prescripció curricular:“tocava haver après això aquest mes dejuny”; fins que no superem aquestaequació perversa, la transformacióeducativa de què parlem serà nomésuna ornamentació, donat que es mos-trarà incapaç de sacsejar les bases del’actual sistema educatiu concebuttambé, no ho oblidem, perquè pugui,mitjançant l’avaluació, diferenciarl’alumnat. Al final de la denominadaeducació bàsica, què hem de certificar?Els aprenentatges es demostren a lapràctica. Els nostres sistemes d’ava-luació i certificació poden demostrarrealment el que saben, el que saben fer,el que són i senten, socialment i perso-nalment, els nostres alumnes? L’Esfe-ra mesura o mostra això? Pensem-hi.
Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB
Avaluació de junyTribuna
Gràcies, ‘Polònia’
b Vull felicitar el programa Po-lònia del 13 de juny passat enquè varen fer un parell d’es-quetxos sensacionals.
El primer, una paròdia sobrela inoperància del govern deTorra a partir d’unes esceneson es veia com uns turistes vi-sitaven unes dependències dela Generalitat totalment aban-donades que venien a ser comla “zona zero” de Txernòbil. Noés la primera vegada que es fauna crítica i una burla sanes alvoltant de l’escassa activitatlegislativa desenvolupada pelgovern català. Només cal re-cordar aquell memorable es-quetx on parodiaven un anun-ci d’Ikea per tal de posar enevidència que els membresdel govern català ho coneixientot del “procés” però, en canvi,no sabien res sobre l’obra degovern, com per exemple quèfarien per aprovar els pressu-postos.
El segon, una doble crítica
merescudíssima a la portaveudel govern català, la senyoraMeritxell Budó, per haver-seembolicat, amb molt poca for-tuna, a l’hora d’explicar quinshavien estat els guanyadorsde les passades eleccions i, amés a més, pel seu greu erroren no voler contestar la pre-gunta en castellà d’una perio-dista, perquè aquesta pregun-ta, en no haver-se plantejatencara cap vegada, s’havia deformular primerament en ca-talà. Fet del tot il·lògic i absurdque demostra un altre copcom n’és d’aficionat el sobira-nisme a tirar-se trets al peu.
Cal agrair, per damunt detot, la crítica àcida i sensecomplexos que llança Polòniacontra els nostres dirigentspolítics, atesa, sobretot, lamanca d’autocrítica queaquests manifesten diària-ment sobre la precària i insufi-cient obra de govern.JOSEP VILÀ BATLLEOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)
Humanitzar lasanitat
b Es parla molt sovint de lesmancances de la sanitat públi-ca, d’uns pressupostos minsosque no cobreixen totes les ne-cessitats, de les llistes d’esperaque cada cop són més allar-gassades, etcètera, però, encanvi, una qüestió que és cab-dal i gratuïta per als malalts dequalsevol hospital gairebé noes comenta: la part humana,l’estat emocional del malaltque es troba fora de casa.
Els hospitals disposen dedepartaments d’informació alciutadà amb la voluntat d’in-formar l’usuari. La idea és bo-na i forma part del protocol,però a la pràctica no és efi-cient. Per què? Doncs perquès’ha tingut en compte la formaperò no pas el fons de la qües-tió: el malalt necessita l’aten-ció mèdica, això és evident,però una part molt importantde la seva curació és el tracte
humà que rep del personalmèdic i sanitari. Una simpleabraçada, una paraula ama-ble, una mica d’atenció perso-nalitzada, un saber escoltar...,donen força al malalt quan estroba amb la moral baixa i pled’incerteses.
Felicito els metges del Valld’Hebron i Clínic, qui, adonant-se d’aquesta mancança, vancrear JANU a fi de posar enpràctica l’empatia malalt-met-ge: intentar suavitzar els mo-ments de neguit que tota per-sona ingressada en un hospi-tal pateix. Recomano la imat-ge del Dr. Arrieta posant la màsobre l’espatlla del pintorGoya.
No calen grans pressupos-tos per humanitzar la nostrasanitat: cal posar-se a la pelldel malalt, cosa no gens fàcilperò sí molt gratificant per a lapersona que no té salut i que,per tant, té minvada la sevaautoestima.CECÍLIA LLESUYBarcelona
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]
El lector escriu
| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 2019
Isabel Celaá, PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL EN FUNCIONS
“No volem que el govern d’Espanya depengui dels votsindependentistes”
La frase del dia
“L’únicaestratègia vàlida perals qui abonen lacausa democràticaés provocar unacrisi de règim,debilitant alhoraalgun dels pilarsmestres de l’Estat
n cop acabat el cicle electoral iamb el judici vist per a sentèn-cia, només queda esperar en les
properes setmanes com funcionarà eltest democràtic europeu. Si la Unió Eu-ropea passarà amb nota i tindrem treseuroparlamentaris amb immunitat de-fensant la causa de la llibertat i l’auto-determinació arreu; o bé si la coaliciód’estats i de grups polítics majoritarisal Parlament (populars, socialistes i li-berals) no gosarà sancionar Espanya,com sí que ho fa amb Hongria i Polònia.Aquest no és un tema menor, però tam-poc serà determinant en el conflicteamb l’Estat. En tot cas, queden setma-nes o pocs mesos perquè la sentènciajudicial ens acabi de marcar els límitsde la democràcia espanyola. Ens enca-minem cap a una batalla de posicions,de desgast, on acabarà guanyant quisàpiga resistir millor en les trinxeres jaexcavades, sàpiga avançar línies am-pliant els aliats i obri nous fronts delluita que debilitin l’adversari. Hi hados projectes per ara irreconciliables:el de la pervivència d’una Espanya uni-tarista de signe preconstitucional, i eld’una Catalunya sobirana amb dret adecidir democràticament el seu futur.Mentre que el segon s’ha mostrat sem-pre disposat a negociar, el primer estàbunqueritzat. Per això, l’única estratè-gia vàlida per als qui abonen la causademocràtica és provocar una crisi derègim, debilitant alhora algun dels pi-lars mestres de l’Estat. Només si s’acu-mulen forces a dins i fora de Catalunyaen aquesta direcció, només si s’encertaa sotragar el punt feble del règim i l’Es-tat, provocarem que aquest s’hagi d’as-seure a negociar. Ni que sigui perquè elrisc d’inestabilitat comenci a preocu-par Europa i finalment intervingui.
ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS espa-nyoles i les municipals han estat unbany de realisme. Especialment per aaquells que han confós Twitter amb la
U realitat i han amenaçat reiteradamentles posicions suposadament tèbies otraïdores amb què el poble els passariaper sobre. De moment, el poble nomésha passat per sobre dels aventurers,dels inflamats que han acabat fent eljoc als quintacolumnistes, evitant quealgun centenar de regidors i unes dese-nes de milers de vots s’hagin afegit a lesdiverses candidatures independentis-tes amb possibilitats.
CREC QUE LA CIUTADANIA ha enviat a Ca-talunya un missatge majoritari. Des dela banda independentista ha apostatper l’estratègia de posicions a Espanyai els ajuntaments. I des de l’espanyolis-me, el repunt del PSC va en detrimentde la línia més bel·ligerant de l’annexio-nisme espanyolista. Aquest és el com-bat que volen que realitzem a l’interior,on hi ha el dia a dia que s’ha de gover-nar. També en les europees, l’electoratha indicat que ens convé una presènciainternacional activa com a mostra de lairregularitat de la situació i, per això,
es va votar la figura del president al’exili. Sense engegar, però, l’estratègiano violenta de desgast de l’Estat, sensecongriar en diverses lluites comparti-bles els 80% diversos que configuren elpaís, ni l’avenç en vots a l’interior perconsolidar trinxeres, ni el paper agita-dor exterior del Consell de la Repúbli-ca, per si mateixos ens resoldran elconflicte. Per tot plegat, quan es recla-ma des de diverses bandes la unitat es-tratègica, el primer que cal clarificar ésquins són els actors d’aquesta unitat.Si som coherents amb el discurs del80%, s’ha de convocar en aquesta taulaels mateixos protagonistes que el dia 3d’octubre van posar-se d’acord perl’aturada de país per les llibertats: unareinventada Assemblea de Catalunyaque com la dels anys setanta proclamiun programa fàcil d’entendre: (1) Lli-bertat per als presos i desjudicialitza-ció del conflicte. (2) Garantia de lliber-tats i drets socials homologables a lesdemocràcies més avançades d’Europa.Fora el franquisme dels aparells de l’Es-tat. (3) Poder per exercir el dret d’auto-determinació que inclogui l’opció d’unestat català. (4) Fraternitat amb totsels ciutadans i pobles de l’Estat que pa-teixin vulneració dels seus drets.
EN PARAL·LEL A LES PLATAFORMES unità-ries, però sempre en sintonia ambelles, caldrà endegar campanyes deconscienciació i mobilització que re-prenguin banderes que l’acceleració in-dependentista sembla que ja hagi aban-donat: el dèficit fiscal, la discriminacióen inversions, la pobresa diferencialcatalana, la càrrega diferencial d’acolli-da, la marginació del català, etc. L’ac-cés a la Cambra de Barcelona d’unequip sobiranista hauria d’anar seguitd’altres incorporacions a institucionsclau del país. I és des d’elles que es potfer bona part d’aquesta tasca pedagògi-ca cap als que encara no estan conven-çuts.
Josep Huguet. Enginyer industrial
Nous escenarisTribuna
SísifJordiSoler
ocs dies abans deles eleccions mu-
nicipals, Miquel RocaJunyent –potser en uneco de l’etern lampe-dusià “que tot canviïperquè res no canviï–
tirava un cable a Ada Colau, declarantque l’alcaldessa “ha fet una gestió ambregust de revolució i ha tornat a interes-sar-nos per la política”. Passem per alt elpremonitori “ha tornat a interessar-nos[sic] per la política”. Centrem-nos enaquest “regust de revolució”.
Un regust de revolució, és clar, no éspròpiament una revolució. Hi ha hagut eljudici a l’1-O, els presos polítics no-sónpresos-polítics sinó polítics presos, elsexiliats no-són-exiliats sinó fugats de lajustícia, els centenars d’embargats i im-putats no-ho-són-per-les-seves-ideespolítiques sinó que ho són en qualitat dedelinqüents. Espanya té el seu auto-frankenstein (Villarejo) amortitzat a lapresó, l’escandalós cas Castor, un San-dro Rosell absolt després de dos anysde presó preventiva, l’imaginari col·lec-tiu ha acceptat que “no es pot anar mésenllà de la llei” i ha cregut que la llei és lafont de la democràcia quan justamentés a l’inrevés... Val més reconèixer-ho. Eltriomf de la por i la involució és absolut,aclaparador. La prova és que, malgrataquest panorama, la majoria d’intel·lec-tuals, universitats i mitjans de comuni-cació de masses han pogut refugiar-seen el dolç regust de les idees i la comu-nicació mentre s’aïllaven de la sempreenutjosa (i embrutidora) dialèctica delpresent. Em temo que, a partir d’ara,l’interès per la política passa per una re-acció domesticada del que hauria de serla indignació popular i democràtica,passa per institucionalitzar la dissensiósocial, per reaccionar només contra allòque els poders hegemònics permetinque reaccionem. Em temo que els gransdocumentals de denúncia que podemveure a Netflix seran el conjur del quesom incapaços de denunciar ara i aquí.
P
De set en setLluís Muntada
El regust
Abans de deliberar si hi haabsolució o condemna, elTribunal Suprem decideixcondemnar els nou presospolítics a viure privats dellibertat a l’espera d’unasentència que es podria de-morar fins a l’octubre. Des-prés de quatre mesos devista oral i amb el judicicontra el procés vist per asentència, el tribunal quepresideix Manuel Marche-na va posar per escrit ahirles paraules “no ha lugar”que temien tant els presoscom tots els advocats de ladefensa tret de Xavier Me-lero, l’únic que confiava enl’alliberament al final deljudici. “No ha lugar a dei-xar sense efecte la presóprovisional acordada”,afirmen els magistrats,que ignoren les peticionsdels reclusos i l’informe delGrup de Treball sobre De-tencions Arbitràries de lesNacions Unides. “No hi haraons sobrevingudes”, ésla conclusió a què arribenels set magistrats indistin-tament sobre els casosd’Oriol Junqueras, CarmeForcadell, Raül Romeva,Joaquim Forn, Jordi Tu-rull, Josep Rull, DolorsBassa, Jordi Sànchez i Jor-di Cuixart.
Si bé el primer que ha defer un tribunal que jutjapresos preventius al finalde la vista oral és dir si es-peren en llibertat o no a sa-ber la sentència, el Su-prem sorprenia dijous al-terant l’ordre i avançant ladisposició que Forcadell iBassa deixin Alcalá Meco ique Junqueras, Forn, Ro-meva, Turull, Rull Sàn-
chez i Cuixart abandoninSoto del Real rumb als pe-nals catalans. I no va serfins a l’endemà d’informara Institucions Penitencià-ries del llum verd als tras-llats, que el Suprem va im-posar el que molts juristesdenuncien com una con-demna anticipada.
Ni coaccionar ni inhibirLluny de creure que el seumanteniment de presonspreventives és un atac a lapresumpció d’innocència,Marchena invoca el llatí fu-mus boni iuris sobre l’apa-rença de bon dret i desmen-teix que els presos ho siguinper l’ideari independentis-ta, la qual cosa seria adme-tre que de fet són presos po-lítics. “Només a partir deldesconeixement de la nos-tra realitat política i jurídi-ca es poden subscriure mis-satges d’aquesta naturale-sa”, sosté. “El procés penalno inclou entre els seus finscoaccionar o inhibir els lí-ders polítics que volen dur aterme un programa inde-pendentista”, afegeix el tri-bunal. Per Marchena, creu-re això és no veure que “lesidees fetes valer per algunsdels acusats són les matei-xes que identifiquen elspartits polítics que soste-nen l’actual govern de la co-munitat”.
Les presons preventivestenen un caràcter tan ex-cepcional i heterogeni quealguns presos com els Jor-dis l’arrosseguen des del’Audiencia Nacional perdecisió de la jutgessa Car-men Lamela –més tard as-cendida al Suprem, el tri-bunal que la manté–, i al-tres l’arrosseguen des delmateix Suprem per obra
del jutge instructor PabloLlarena. Els magistrats nodiferencien ara els presosni singularitzen la situacióde cap d’ells, un enfoca-ment que aferma el marcmental cultivat per la fisca-lia de presentar-los comuna organització (“crimi-nal”, segons Consuelo Ma-
drigal) i no com a individusque responen davant la jus-tícia pels seus actes.
Menyspreu a l’ONUEn l’apartat de resposta ales peticions de Sànchez iCuixart, que invoquen lesconclusions del Grup deTreball sobre Detencions
Arbitràries de les NacionsUnides, el tribunal es veuforçat a entrar al cos a cos, imés amb la pressió de saberque el 16 d’octubre els Jor-dis compliran els dos anysde màxim que la llei dona ala presó preventiva. Pel tri-bunal, els experts han tre-ballat “d’esquena” a les pro-ves exhibides en el judici ihan fet una conclusió queni el Tribunal de Luxem-burg considera vinculant,un aspecte que les defensesrebaten.
El tribunal roba a la fis-calia el seu argument demenyspreu per qualificarels experts de l’ONU comun grup purament auxiliari informatiu d’eventuals
preses de posició del Con-sell de Drets Humans deNacions Unides que pot serignorat. “No hi falten al dic-tamen afirmacions extra-vagants, mancades de totalògica i d’impossible encaixen el nostre sistema pro-cessal”, diu Marchena enun enrocament espanyol.El menyspreu de l’ONUs’arrenglera amb el delgovern de Pedro Sánchez,que el 31 de maig va qües-tionar la biografia de dosdels cincs experts, el me-xicà José Guevara i el sud-coreà Seong Phil Hong,per pretesa afinitat a l’in-dependentisme a travésde l’advocat britànic BenEmmerson. ■
XOC · El tribunal condemna els presos aesperar privats de llibertat la sentènciaprevista a l’octubre FI · “No hi ha raonssobrevingudes”, sosté XOC · Ignoral’ONU tot i que el 16 d’octubre els Jordisfaran els dos anys de màxim preventiu
David PortabellaMADRID
El Suprem els manté a l
“Les idees fetes valerper alguns delsacusats són lesmateixes queidentifiquen els partitspolítics que sostenenl’actual govern”
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases del tribunal
“El procés penal noinclou entre els seusfins coaccionar oinhibir els líderspolítics que volen dura terme un programaindependentista”
El tribunal quepresideix Marchenano veu ara “raonssobrevingudes” pera la llibertat delspresos ■ EFE
EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 20196 |
Molts centresajornen l’entregade les notes perles errades en elsistema informàtic
Màxima alerta a lescarreteres i al boscpel perill d’incendisi pels petards deles revetlles
Final delcurs escolar2018/2019
Tres dies defesta per SantJoanNacional
la presóEl Tribunal Suprem no des-cansa, i ahir van rebre el pre-sident del Tribunal de Justíciade la Unió Europea (TJUE),Koen Lenaerts. La visita deLenaerts s’emmarcava enuna trobada judicial conti-nental per analitzar les xarxesde col·laboració judicial euro-pees, organitzada pel ConsellGeneral del Poder Judicial. Elpresident del tribunal al qualhaurien d’apel·lar els inde-pendentistes catalans si sóncondemnats pel Suprem varebre ahir tota mena d’aten-cions de la cúpula judicial es-tatal, començant pel presi-dent del CGPJ, Carlos Les-mes, amb qui va dinar, junta-ment amb els presidents deles sales del Suprem, entreells Manuel Marchena. Le-naerts considera que és vitalgarantir la independència ju-dicial per a una “bona” co-operació entre els tribunals, itenir la seguretat que les de-cisions no obeeixen a cap ti-pus de pressió “ni interna niexterna”. La crida conjunta ala independència judicial vaser garantida pel presidentdel TJUE, que es va compro-metre a vetllar per això.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
L’Estat ja mimael presidentdel TJUE
| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 2019
Els ignorantsde l’ONU
L’APUNT bres de l’ONU per proposar a l’Estat que els alliberi iqüestiona també altres tribunals, com el d’Schleswig-Holstein. No es pregunta com és que l’organisme in-ternacional envia juristes a avaluar la seva neutralitat,comprovar la imparcialitat del seu tribunal i l’actuacióde les forces de seguretat i de fiscalia. No sabien, niimaginaven, que la justícia estatal fos tan arbitrària.Carles Sabaté
El Suprem aprofita que ordena el manteniment a lapresó preventiva dels independentistes jutjats al Su-prem per carregar contra el grup de treball de NacionsUnides que ha avaluat la seva feina. Explica que hi ha“raons serioses” per mantenir-los a presó, un avança-ment del que serà la sentència, que no està escrita,però sí ideada i pensada. Titlla d’“ignorants” els mem-
1170
77/1
2101
77L
La sala penal del TribunalSuprem va desestimar elsrecursos d’apel·lació i vaconfirmar ahir la interlo-cutòria de processamentque va dictar el magistratPablo Llarena el maig del2018 contra els exconse-llers Antoni Comín i Merit-xell Serret. Al primer se’l
processa pels delictes derebel·lió i malversació defons públics i a l’actual de-legada del govern a Brus-sel·les, per desobediència imalversació. En el cas deComín, a més, com que ésdiputat al Parlament, eltribunal podria suspen-dre’l en aplicació de l’arti-cle 384 bis de la llei d’enju-diciament criminal, ja queel processament per re-
bel·lió és ferm, com ja vafer amb la resta de proces-sats. El tribunal conclouque hi ha “indicis relle-vants” que els màxims di-rigents del procés van“planificar, organitzar iimplantar l’execució d’unreferèndum” coneixentels “elevats riscos d’actesde violència que implica-va”. A més, segons la inter-locutòria, s’ha de sumar
que no el van suspendrequan se’ls va advertir deles “probables conseqüèn-cies” i que l’1-O eren enterritori català.
Pel que fa al delicte derebel·lió, que afecta Co-mín, la interlocutòria es-tableix que es tracta d’un“concepte de rebel·lió dife-rent al clàssic”, ja que esprodueix des d’una comu-nitat autònoma “consoli-dada que vol desconnec-tar-se de l’Estat”. A més, hiafegeix que es disposavad’un “full de ruta” i que no-més va tenir enfront la“força pública estatal” eldia del referèndum. El Su-prem també respon a l’ar-gument de la defensa enrelació amb el pronuncia-ment de la justícia alema-nya, concretament del tri-bunal de Schleswig-Hols-tein i li retreu que exami-nés amb “certa lleugeresa isuperficialitat el complexelement normatiu de vio-lència” i al·lega que es vanhabilitar 2.559 col·legis ique l’1-O “només van re-sultar lesionats 58 policiesd’un total de 6.000”. Tot iadmetre que no hi va ha-ver “grans aldarulls al car-rer ni saquejos desencade-nats per la consulta”, síque considera que la “mul-titud” de persones va serconvocada per “executaruna conducta inqüestio-nablement il·legal i in-constitucional” i que “ne-cessàriament havia d’en-trar en confrontació ambels agents que represen-ten la llei i l’estat dedret”. ■
RedaccióBARCELONA
El Suprem confirmael processamentde Comín i Serreta El tribunal defensa la rebel·lió perquè es buscava ladesconnexió de l’Estat a L’exconseller podria perdre l’acta
Els exconsellers Comín i Serret, a Brussel·les en una imatge d’arxiu ■ ACN
EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |
1794
21-1
2130
07L
Les fotografies al costatd’Emmanuel Macron nosumen cap diputat als 123que el PSOE va obtenir el28 d’abril, però cinquantadies després de les elec-cions Pedro Sánchezs’aferra al seu rol europeureforçat i a la interlocucióprivilegiada amb l’Elisi perestovar Ciutadans –fins al’abstenció– i per contenirla fam de ministeris de Po-dem. El pla de guanyar la in-vestidura per decantacióapunta ara a la tercera set-mana del mes de juliol.
Sánchez no ignora quePablo Iglesias preveu úni-cament ser ministre en ungovern de coalició i el que liofereix és un plat a la baixa:forjar un “govern de coope-ració” –el nounat eufemis-me significa amb ministresdel PSOE i prou– i amb Uni-des Podem com a “soci pre-ferent” i que “té tot el dretde veure’s representat enl’àmbit de l’administraciópública”. “És una propostaraonable, ambiciosa, sen-sata”, va defensar Sán-chez, tot i saber que tot elque no sigui seure al Con-sell de Ministres no satisfàIglesias.
Amb vista a la investidu-ra que ell s’entesta a viure adistància, amb José LuisÁbalos i Adriana Lastracom a munyidors de socis,Sánchez es va acostar a Ma-cron com a drecera per dei-xar en evidència Albert Ri-vera l’endemà que l’Elisi vahaver de sortir a explicarque Cs menteix quan diuque és felicitat per haverpactat amb l’extrema dretaracista i antieuropea deVox. “Més enllà dels grupsparlamentaris el que és im-portant és ser conscientque les formacions políti-ques que tenen la capacitatreal de facilitar o de blocar
la investidura són tres, apart del PSOE: PP, Cs i Uni-des Podem”, va reflexionaren l’enèsim intent d’esto-var Cs des del no a l’absten-ció.
Quan li van recordar quel’aritmètica li dona a ERC lapossibilitat d’investir-lotambé amb una abstenció,el president espanyol va
evitar de respondre si li valser elegit amb els que ha ditque “no són de fiar”.
Atent a Bildu i NavarraSánchez vol arribar al pled’investidura la tercera set-mana de juliol, quan haginpassat ja 80 dies des del 28d’abril, per un factor: s’hau-rà resolt l’escenari de Na-
varra, on la socialista MaríaChivite pot ser presidentaamb Geroa Bai i l’abstenciód’EH Bildu. Si el cas de Na-varra aplanés de retruc alCongrés l’abstenció de l’es-querra abertzale, en elPSOE pensen que ERC tin-drà més fàcil madurarl’abstenció per mimetismeamb els de Jon Iñarritu.
Amb 123 diputats, elPSOE arriba a 173 si hi su-ma Unides Podem (42), elPNB (6), Compromís (1) iel Partit Regionalista deCantàbria (1). Desprésd’expulsar a les Canàries laCoalició Canària d’AnaOramas i de voler presidirNavarra, Sánchez ja sapque no pot comptar ambCC ni UPN i que potser ne-cessita l’independentismecom en la moció de censuradel juny del 2018. ■
Sánchez s’aferra aMacron per estovarCs i contenir Podema Ofereix a Iglesias “càrrecs a l’administració” i no entra ensi ERC s’absté a Vol ser investit la tercera setmana de juliol
David PortabellaMADRID
Emmanuel Macron i Pedro Sánchez. ■ EFE
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
“Unides Podem té totel dret de veure’srepresentat en l’àmbitde l’administració”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL
| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 2019
1242
93-1
2124
10Q
L’expresident de la Gene-ralitat Artur Mas no des-cartar tornar a encapçalarde nou l’espai neoconver-gent, tot i que asseguraque la balança està més in-clinada cap al no. Tanma-teix, pel seu compromísamb el projecte, va asseve-rar que analitzaria el seupaper en la formació ques’acabi prefigurant teninten compte que el febrer jahaurà complert la penad’inhabilitació pel 9-N.També va situar com a ob-jectiu independentistaguanyar més “legitimitat”aconseguint una majoriasocial a les urnes més “cla-ra” i “neta”. Quant a la in-vestidura de Sánchez, vaadmetre preferir-lo per-què encara que “no aportila solució” no “cala foc ca-da dia a casa meva”. ■
Mas nodescartaliderar JxCat sili ho demanen
RedaccióBARCELONA
Les tres professores del’IES Palau de Sant An-dreu de la Barca investiga-des per un delicte d’odivan declarar ahir per pri-mer cop al jutjat d’instruc-ció número 7 de Martorell.Són les tres úniques inves-tigades que queden de ladenúncia que va presen-tar la fiscalia contra nouprofessors als quals acusad’haver fet a classe comen-taris discriminatoris i des-pectius contra els fills delsguàrdies civils l’endemàdel referèndum de l’1-O
–el cas dels altres sis in-vestigats ha estat arxivat,tot i que la fiscalia ha pre-sentat un recurs davantde l’Audiència de Barce-lona.
Segons explica ACN, ala sortida del jutjat, els ad-vocats defensors de les do-cents no van voler fer de-claracions als mitjans il’única versió d’una de lesdeclaracions és la de JorgePiedrafita, advocat de l’As-sociació Unificada deGuàrdies Civils (AUGC),personada com a acusacióparticular en el cas d’unaprofessora. Segons ell,aquesta professora va ad-
metre que el dilluns 2 d’oc-tubre del 2017 havia pro-posat debatre els fets deldia anterior, però va negar“taxativament” haver in-sultat o menyspreat, tot iadmetre que s’hauria po-gut mal interpretar alguncomentari seu. SegonsPiedrafita, de les explica-cions de l’afectada es potinterpretar que va fer undebat “esbiaixat” perquè“només es va parlar d’unapart de la història, i no decoses tan importants comel valor del respecte a lajustícia, el compliment deles sentències i el valorconstitucional”. ■
Declaren les tresprofessores de l’IESPalau per l’1-O
RedaccióMARTORELL
a L’acusada per l’associació de Guàrdies Civils admethaver obert debat a classe però nega insults contra el cos
El Departament d’Educacióha obert un expedient disci-plinari a una mestra de l’esco-la Font de l’Alba de Terrassaperquè considera que hauriapogut cometre una “faltalleu” en estripar un treballd’una alumna i deixar-la solaal passadís. En canvi, conclouque no es pot demostrar quela mestra hagués agreditl’alumna de deu anys per ha-
Una docent acompanyada de membres del centre ■ ACN
ver dibuixat una bandera es-panyola en un quadern, nipercep motivació ideològicaperquè la mestra també varebutjar els dibuixos d’altresalumnes. La decisió es prendesprés d’estudiar els infor-mes de la inspecció, de lamestra, de la direcció del cen-tre i del Consorci Sanitari, aixícom la denúncia presentadaals Mossos.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Expedient a una docent a Terrassa
EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |
Lurdes ArtigasGIRONA
arta Madrenas va passar larevàlida de les urnes, tresanys després d’accedir a l’al-caldia de Girona arran de la
marxa de Carles Puigdemont a la Gene-ralitat. JxCat va ser la llista més votada,però va obtenir un regidor menys queCiU el 2015 (de 10 a 9) en un ple que s’haampliat de 25 a 27 perquè la ciutat ha su-perat fa poc els 100.000 habitants.
Se sent més còmoda en el càrrec araque ha estat ratifica per les urnes?Sí, però no és estar més còmoda o no,perquè la veritat és que el pes de la res-ponsabilitat el vaig notar des del primerminut fa tres anys, igual que ara. L’honorés immens i el pes de la responsabilitat,també. Més o menys legitimada? Suposoque quan ets directament tu la personaque ha presentat la proposta i tens el su-port de 1.500 persones més que fa qua-tre anys, doncs és un honor. I sentir laforça dels barris al teu costat: hem gua-nyat en 14 barris i dels altres 10 vam serla segona força en 8; aquesta legitimacióhomogènia, com deia, és el que m’ha fetsentir més orgull.
Havia demanat, però, “un govern fort”per implantar el seu model de ciutat imantenir el lideratge de Girona en elprocés sobiranista. Decebuda?No em sentiré mai decebuda amb l’ex-
Mpressió democràtica de la ciutadania.Mai. La ciutadania ha decidit aquestacomposició i jo sempre hi estaré d’acord,només faltaria. A més, tenir més d’un30% de suport, amb una diferència de 10punts, en cap cas pot ser decebedor. Ésun orgull. Ara, el que deia continua sentveritat: si tens un govern fort pots desen-volupar les línies d’una manera molt mésclara, sense contradiccions i, quan no eltens, has d’entrar a buscar acords i a ve-gades pot haver-hi distorsions en el des-envolupament d’estratègies i polítiques.
La possibilitat que el govern sigui mésampli encara hi és?I tant!
Llavors, s’ha plantejat, per exemple, l’en-trada d’ERC, que semblava ser el seu so-ci prioritari, tot i que no sumin majoria?Jo m’he plantejat, em continuo plante-jant i em continuaré plantejant absoluta-ment totes les opcions possibles que hipugui haver. He dit el mateix cada copque m’ho pregunten i no diré res més queaixò, perquè fins que no tingui clara qui-na és la solució definitiva ara, que no voldir que sigui la solució definitiva d’aquí ados anys, jo penso parlar amb absoluta-ment tothom. Per mi, el món ideal seriaque a cada proposta d’acord 27 personesaixequessin la mà. Vull treballar això.
Per tant, tampoc descarta pactar amb elPSC, amb qui ja havia governat, tot il’actual context de la política nacional?Crec que ningú a tot Girona i segura-
ment al país dubta sobre què penso i quècrec que necessita el nostre país. No qui-na és la meva idea sectària, sinó què crecque és el millor per al nostre país, que ésla independència de Catalunya. A partird’aquí, i deixant clar que jo mai m’apar-taré d’aquest valor, torno a repetir: vullser una alcaldessa inclusiva, la dels con-sensos, amb qui tothom se senti còmode.La ciutat al davant de tot. Soc l’alcaldes-sa de tots, no d’uns quants, i la meva vo-luntat és que tothom se senti partd’aquest projecte, sense exclusions. Pertant, davant cada pregunta sobre si ex-cloc alguna cosa, no l’exclouré. Que si ex-cloc un govern una mica més fort? Nol’excloc. Que si excloc governar en mino-ria? Tampoc ho excloc. Jo he d’exercir laresponsabilitat, la cautela i el rigor. Comhe d’iniciar unes negociacions amb totsels grups dient que excloc cap aquí o capallà? Que tinc aquestes línies cap aquí ocap allà? No en tinc. A part que tothomsap el que penso respecte a la indepen-
dència de Catalunya i el projecte queconsidero avalat per una majoria clarís-sima de la ciutat. No hi ha cap altre pro-jecte més avalat en la seva integritat queel nostre, i amb molta diferència: estemparlant de 13.500 vots a 8.400, el segon.A això també se li ha de donar valor. Peròa partir d’aquí, seria molt irresponsabledir que això és el que proposo, i que tot-hom s’hi adapti, i que excloc per aquí oexcloc per allà... jo no ho faré.
L’altra possibilitat, que és en la que in-sisteix ERC, és la del tripartit indepen-dentista. ERC insisteix que el seu primerpas és que volen fer seure Guanyem ivostès a la mateixa taula. Hi ha hagutuna reunió a tres bandes?No, no n’hi ha hagut.
I tenen previst fer-la?Ja he dit que no excloc res.
En el ple d’investidura ja va dir que tots
PACTES “Ara es veurà l’honestedat i l’esperit de ciutat detothom, i què posem al davant: el dogmatisme o la ciutat”REPTE “Vull treballar amb els col·legis d’arquitectesi d’enginyers nous criteris per fer un nou pla general”
ELS NOSTRES AJUNTAMENTSGIRONA
“Parlaréamb tothomsense líniesvermelles”
QUIM PUIG
2015 2019
25R E G I D O R S
27R E G I D O R S
PSC6JxCat
9
GuanyemGirona
6 ERC4
CiU10
ERC4
CUP4
PSC4
Cs2
Cs2
PP1
Marta MadrenasAlcaldessa de Girona (JxCat)
| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 2019
hauran de sortir de la zona de confort icedir. Hi ha alguna línia vermella, però,en què tingui clar que no cedirà?No, no. És que com es pot anar de manerahonesta i lleial a una negociació posant lí-nies vermelles? L’única, que no és tan líniavermella en si, és que jo no deixaré mai depensar i defensar que la millor opció per aCatalunya és que tingui forma d’estat. Apart d’això, ostres, durant la campanyavam coincidir molt en molts temes. Si totssom capaços d’anar a treballar amb el queens uneix i apartar-nos del que no, po-dríem fer un projecte molt potent per a laciutat, però si tots ens entossudim a conti-nuar defensant les diferències, no hi hauràpossibilitats. Ara es veurà l’honestedat il’esperit de ciutat de tots. És a dir, què po-sem al davant: el dogmatisme o la ciutat.Les negociacions es poden enfocar de duesmaneres: en la línia de voler fer passar tantsí com no uns punts que sé que els altresno accepten o anant a treballar únicamenten tot allò que ens uneix per fer que Girona
en surti reforçada. Jo negociaré ambaquest esperit. Volem treballar en tot elque ens uneix i que ningú senti que hi perdres, que tothom senti que s’estan desenvo-lupant polítiques que se senten pròpies.
Si acaben governant en minoria, 9 regi-dors són prou per a una ciutat de100.000 habitants? No hauran de durcadascun moltes àrees?En els vuit anys que fa que estic en políticasempre hem governat amb 10. Ara en te-nim un de menys. És clar que ens hi veiemamb cor! Hi ha exemples de situacionsmolt més difícils. A Barcelona en el man-dat passat eren molts menys en proporció.
Es marca algun termini per tancar unacord de cartipàs?Hi ha 30 dies màxims, però intentarétancar-ho abans. De seguida es veu si hiha voluntat.
En els primers contactes ha vist aquesta
voluntat? Veu possibilitats d’acords?Jo compto, de veritat, amb la lleialtat deciutat i amb l’esperit de responsabilitat igenerositat que ja han tingut, que hem tin-gut tots. En el ple d’investidura, crec, i aixím’ho ha dit molta gent, que la ciutadaniaes va sentir orgullosa de la dosi de respon-sabilitat de tothom, que es posés la ciutatal davant de tot i que s’apartessin els dog-matismes, que no es muntessin algunsxous com ha passat en altres llocs. Hem detreballar en aquesta línia. Jo no treballoper mi ni pel partit. Vull el millor per a lanostra ciutat i per a la ciutadania. Hi ha unmunt d’aspectes en què coincidim tots i se-ria fins i tot imprudent i de mala fe no tre-ballar-los i explorar-los. Crec que això és elque demana el sentit comú i el que la ciuta-dania agrairia ara que estem en aquestsmoments de descrèdit de la política; la ciu-tadania no pot estar vivint més crisis i méstensions municipals.
Més enllà del cartipàs, en la investidura
ja va admetre que serà un “mandat com-plex”. L’aritmètica serà una mica méscomplicada que fins ara. Creu queaquesta situació, si governen en mino-ria, s’aguantarà quatre anys?I tant! És clar que sí. Treballant des delprincipi amb consensos. El que jo heaprès d’aquests tres anys és que peraconseguir els consensos s’han de treba-llar els projectes des de l’inici, no plante-jar la proposta un cop treballada. Pertant, sabent això és més fàcil.
Però tem la possibilitat que d’aquí a uncert temps li presentin una moció decensura? Tant Guanyem com el PSC handit que ho faran si arriben a un pacte al-ternatiu que ara no han assolit.Jo entenc que tothom emprèn certes di-nàmiques de declaracions perquè estemen els moments de negociació en què es-tem. Una moció de censura no és una co-sa banal, no és una cosa menor, és un sis-me en una ciutat i és un desgovern du-rant un temps, dificultats de veritat. Ésuna cosa molt greu, no és una cosa me-nor, simpàtica. S’ha de fer amb una altadosi de responsabilitat i sabent segur quehi ha una proposta millor i més volgudaper la ciutadania. Entenc que l’aritmèticadona per fer-ho, la responsabilitat, no. Hiha l’esperit democràtic expressat a les ur-nes, un suport molt superior... Ostres, éspoc responsable no tenir-ho en compte.
En la investidura va dir que, si s’haguésmaterialitzat algun dels pactes propo-sats per desbancar-la, s’hauria “traïtl’esperit democràtic”, no creu en la legi-timitat dels pactes postelectorals si noinclouen la força més votada?Tenen tota la legitimitat perquè la llei elsho permet. Si et va de molt poc, jo tambého puc entendre tot una mica, però quanhi ha un projecte que té més suport ambmolta diferència... Legítim ho és, peròcrec que no és el que vol la ciutadania. Laciutadania vol que sigui alcaldessa o al-calde el que ha guanyat amb tanta dife-rència, i que porti el seu programa el queha guanyat amb tanta diferència. Ara,també he dit que hi ha coses dels altresque tenen molt d’interès, parleu-ho. Crecque la ciutadania no ha dit que s’ajuntitothom menys qui ha guanyat amb tantadiferència. Algú pot pensar-ho de veri-tat? Això fa apartar la gent de la política,ja es va veient a les xarxes en algunesciutats en què ha passat segons què.
Anem als projectes, a la feina que caldràfer aquest mandat. S’ha marcat com a ob-jectiu engegar la redacció d’un nou pla ge-neral. Per quines línies hauria d’anar?Fer un nou pla general és molt dificultós,molt lent i segurament ocupa un mandati mig. Primer hem de trobar les fórmulesurbanístiques per reenganxar barris. Hiha molts barris que han quedat descon-nectats, per vies de tren, rius, etc. Segon,s’ha de treballar intensament per trobarfórmules per augmentar l’oferta d’habi-tatge i perquè n’hi hagi més de social i delloguer assequible. Tercer, treballar ambl’àrea urbana tant en una connexió mésintensa pel que fa a la mobilitat com al’habitatge. I també la revisió del pla espe-cial del Barri Vell, sí o sí. I després treba-llar en algunes prescripcions que dificul-ten molt en termes de burocràcia. És unpla general d’una altra època, del 2002,farragós i difícil, té moltíssimes modifica-
Advocada i expresidenta dels API giro-nins, Marta Madrenas (Girona, 1967) vaentrar en política el 2011 amb CarlesPuigdemont, que la va fitxar per anar,com a independent, de número tres a lallista de CiU. A finals del 2012 es va afiliara CDC, un cop el partit va fer el gir inde-pendentista, ja que la lluita per l’estatpropi és una de les dues causes princi-pals de Madrenas; l’altra és el feminis-me. Durant el primer mandat de Puig-demont al consistori (2011-2015), vaser tinenta d’alcalde de Promoció Eco-nòmica i regidora d’Empresa i Ocupa-ció i de Dinamització del Territori. En elmandat passat va començar com asegona tinenta d’alcalde i regidorad’Urbanisme i Activitats, però arran dela marxa de Puigdemont cap a la presidèn-cia de la ciutat va acabar assumint l’alcal-dia. No va ser, però, la primera opció, tot i serla següent candidata de CDC a la llista. Enuna operació poc entesa per la ciutadania, esva decidir que fos alcalde el 19è de la llista deCiU, Albert Ballesta, cosa que va obligar a re-nunciar tots els candidats precedents. La sevaalcaldia, però, va durar menys de dos mesos.Madrenas va arribar a l’alcaldia el 18 de març del2016, i en aquests tres anys ha marcat perfilpropi com a alcaldessa, sobretot erigint-se en lí-der en el tema independentista. És diputada alParlament des del 2018, però sempre ha subrat-llat que no vol càrrecs nacionals, ja que la sevaprioritat és només la ciutat.
Independentista depedra picada ambvocació municipalista
❝No excloc ni un governuna mica més fort nigovernar en minoria. Emplantejo totes les opcionspossibles
❝El que m’ha fet sentitmés orgull ha estat lalegitimació homogèniaque he obtingut alsdiversos barris de la ciutat
Una moció de censura no ésuna cosa banal, és un sismeen una ciutat. Entenc quel’aritmètica dona per fer-ho,la responsabilitat, no
❝
EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |
cions parcials i ni els professionals tenenla seguretat de què es pot fer i com es potfer. Per això vull treballar conjuntamenten l’establiment dels criteris tant d’urba-nisme com d’activitats amb els col·legisprofessionals d’arquitectes i d’enginyers.
Parlava d’habitatge. Sempre ha dit que se-rà un dels grans reptes dels pròxims anys.Un punt de partida serà el pacte local ques’havia d’haver presentat a principi d’any ique no sé en quin estat està?Crec que l’estat d’aquest pacte local és elque havia de ser: tenir acabada la diagno-si quan entri el nou govern. És ara queens haurem de posar des de l’inici a tre-ballar en aquest gran projecte del dret al’accés a l’habitatge de la ciutadania. Unalínia potent ens l’ha de relatar aquestpacte local. Hauria estat encertat treba-llar això els dos mesos abans d’acabar unmandat i en plenes eleccions? Crec queno. És ara que tots els grups ens hi hemde posar. Vull un pacte en què tots enssentim còmodes, apartant-nos d’aprio-rismes i sectarismes, i sobretot que ajudial dret d’accés a l’habitatge.
Un altre dels grans temes de ciutat, esva veure clar en campanya, és la gestiódel turisme, sobretot pel que fa a la con-vivència amb els veïns del Barri Vell.Vostè continua defensant la mesurad’allunyar els busos turístics del centre?N’ha seguit parlant amb la patronal deltransport que se n’havia queixat?Tant l’associació de veïns del Barri Vellcom totes les associacions de comer-ciants de Girona ens han dit que donensuport a aquesta mesura. Estic d’acord aparlar amb els transportistes per veuresi, sense afectar aquestes bondats que hihan trobat tant la ciutadania com els co-merços, hi ha fórmules que facin més fà-cil a les empreses aquesta arribada. Crecque sí que podrem trobar una fórmulaque vagi bé. Segona cosa: la gestió del tu-risme i l’equilibri amb els veïns del BarriVell és un gran repte que tenim. És lògicque es facin actuacions per intentar aju-dar a pal·liar les servituds que afectenaquest barri, no a revertir-ho perquè lacatedral, el call jueu i els Banys Àrabssón aquí i no aniran a un altre lloc. Noens discutirà ningú que tenim un delsnuclis antics més equilibrats i preciososde tot Europa. I els rius, els ponts, la mu-ralla... Hem de fer pedagogia a la ciutatque el Barri Vell està suportant unes ser-vituds, igual que hem de fer pedagogiaque la turismofòbia seria molt perjudi-cial per al dinamisme econòmic de la ciu-tat i per al sustent de centenars de famí-lies. Haurem de trobar més línies de re-forç de l’equilibri i de preservació de l’es-til de vida dels veïns del Barri Vell.
Suposo que caldrà executar més mesu-res del pla de turisme. Se n’han executatnomés algunes...Sí, el tema dels micròfons dels guies, queja no s’utilitzen, i això ha estat un grancanvi. El que encara no funciona és queparin en uns punts concrets per deixarpassar els veïns; que, de fet, aquesta és laseva principal reivindicació. Això i que avegades des de l’Ajuntament programemun punt massa d’activitats al barri, peròels comerços sí que ens ho demanen. S’hade trobar l’equilibri. Potser sí que hauremde reduir una mica les activitats si supo-sen un greuge tan gran per als veïns.
Quin és el futur dels plans de Sant Nar-cís, de les Pedreres i de la Devesa?En el de Sant Narcís ja vam fer la propos-ta final i ara els veïns ens han de fer el re-torn. Aquí hem estat diligents. El de lesPedreres està aprovat i s’està complint, jaes va dir que era a llarg termini. Ara es-tem treballant amb dues famílies per bus-car-los una altra ubicació i possiblementaquest any podrem ja enderrocar dos otres habitatges i anar alliberant terreny.
El ritme és aquest. I, pel que fa a la Deve-sa, la ciutadania no vol el pla especial talcom es plantejava. Jo, abans de fer res, di-ria que o es torna a fer una altra consultao no hi estic d’acord. Ja es va fer una con-sulta i el redactat final del pla anava ensentit contrari al que la ciutadania volia.
Per tant està aparcat definitivament?Sí. Aquell, de cap manera. Per fer el quela ciutadania va demanar crec que no cal
cap pla, però puc estar equivocada. Si sen’ha de fer algun només hi estaremd’acord si respecta la voluntat de la ciu-tadania en la consulta, que era que voliales Fires allà, que volia un parc dinàmic,viu, que hi passessin coses, que hi haguésconcerts, activitats esportives...
Aquest mandat ha de ser el de la munici-palització de l’aigua a Girona. Ja s’estanfent tots els passos necessaris per tenir-ho llest a finals del 2020?Sí, arribarem a temps, estem treballantmolt des de fa temps. Ara ja l’estem gestio-nant nosaltres, per mandat judicial, i ja te-nim el coneixement i l’expertesa. Ara és latramitació i la relació final de l’empresa.
Des que és diputada defensa que tambépot fer feina des del Parlament per de-manar coses per a la ciutat. Quan preveuque se sàpiga res sobre la ubicació delnou hospital Trueta?Ara, passades les eleccions, en què les co-ses reposen una mica, tornem a comen-çar les converses. La decisió s’ha de pren-dre a curt termini perquè s’ha de fer pla-nejament, moltes activitats prèvies, jaque, si no, el nou Trueta estaria d’aquí a25 anys i això no ens ho podem perme-tre. Ha de ser una de les pròximes inver-sions de Salut.
Fa temps que va decidir que el projecteque volia deixar de llegat, per dir-ho d’al-guna manera, és la reforma de l’entradasud; convertir la carretera Barcelona enel carrer Barcelona. Serà clau trobar unprojecte per al sector d’antigues nausque encara estan dempeus?Allò serà privat, ja està previst. El planeja-ment està fet: hi haurà habitatges i un ho-tel, amb parc comercial a sota. Es tractaque hi hagi algú que ho adquireixi i ho des-envolupi. Ja hi ha converses i no per fer-hires de diferent, sinó que hi ha gent que es-tà anant a Urbanisme per mirar com des-envolupar sectors. El dinamisme econò-mic està tornant a prendre activitat i crecque a mitjà termini ho veurem. Serà uncarrer molt potent, un dels més potentsde tota la demarcació. Pot quedar comuna Diagonal molt bonica, amb menyscotxes. Serà un pol d’activitat econòmicamolt potent i hi haurà habitatges i vida.Serà molt atractiu tant per anar-hi a viurecom per anar-hi els gironins. No pateixogens pel seu desenvolupament.
També al carrer Barcelona, no tant alsud sinó més al centre, un projecte claués la plaça Espanya. Com van les nego-ciacions amb Adif? Des de la reunió delregidor Ribas amb el subdelegat del go-vern de l’Estat a principis de febrer, enquè es va parlar de trobades cada mes omes i mig, no se n’ha sabut res més.Anem evolucionant, no puc dir res més.Espero poder donar algun dia la notíciaque està pactat. Cal tenir en compte queels últims quatre mesos han estat de cer-ta complexitat a l’hora de prendre deci-sions per les convocatòries electorals. Iara que les coses han quedat clares, esticsegura que d’una manera relativamentràpida ho podrem desencallar. Hi confio.
Manté la idea de no tornar-se a presen-tar el 2023?Crec que no em tornaré a presentar.Sempre he pensat que la idea era fer vuitanys com a màxim. ■
QUIM PUIG
❝Calen més mesures per al’equilibri del turisme ambels veïns del Barri Vell.Potser haurem de reduiruna mica les activitats
L’entrada sud es convertiràen un pol d’activitat moltpotent. No pateixo genspel desenvolupament delsector que falta
❝