La tauromàquia vulnera la Convenció sobre els Drets de la Infància.

Anna Mulà Arribas1.

Traducció de l’article original en castellà (http://www.derechoanimal.info/esp/page/3084/la-tauromaquia-vulnera-la-convencion-sobre-los-derechos-del-nino).

L’Organització per a les Nacions Unides (ONU2), a través del Comitè dels Drets de la Infància3, integrat per 18 persones expertes en el camp dels drets de la infància procedents de distints països del món, s’ha pronunciat de forma expressa en contra que xiquets, xiquetes i adolescents menors de 18 anys (d’ara endavant, infància) participen i assistisquen a esdeveniments taurins. Així ho ha expressat el Comitè a les observacions finals dirigides a Portugal després d’examinar l’informe presentat per aquest país per a donar comptes de les mesures adoptades per a protegir la infància en virtut de la Convenció4.

Per a dictar aquest pronunciament, el Comitè ha tingut en compte l’interés superior de la infància, un principi universal també incorporat a tots els ordenaments interns de protecció de la infància i l’adolescència, pel qual eixe l’interés superior (en aquest cas, a no ser exposada a la violència) prima sobre qualsevol altre interès legítim que poguera concórrer o entrar en conflicte, com el dret a participar lliurement en la vida cultural.

Aquesta postura del Comitè té una repercussió de magnitud mundial, especialment als països que, com Espanya, encara no han pres mesures per a evitar que la infància acudisca a espectacles i esdeveniments taurins, reba classes de tauromàquia o participe en qualitat de torero.

La Convenció sobre els Drets de la Infància fou aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20/11/1989, i és el tractat internacional que compta amb més ratificacions de la història. En aquest sentit, l’acceptació de la Convenció per part d’un nombre tan elevat de països reforça la necessitat de garantir de forma universal la protecció de la infància.

Els estats membres es comprometen, en virtut de la Convenció, a assegurar a la infància la cura i la protecció que siguen necessàries pel seu benestar, i a garantir el seu desenvolupament físic, mental, moral i social. Amb aquests objectius, s’han d’adoptar totes les mesures administratives, legislatives, socials i educatives que siguen necessàries, reconeixent expressament el dret de la infància a la protecció contra tota forma de perjudici o abús mental, el dret a l’educació compatible amb la dignitat humana, la protecció contra la realització de qualsevol treball que puga

1 Advocada. Assessora legal de la Fundació Franz Weber i coordinadora d’Infància Sense Violència. Miembre de la Junta Directiva de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona; Professora en el Màster en Dret Animal i Societat y membre del grup d’investigació Animals, Drets i Societat, ambdós dirigits per la Professora Teresa Giménez-Candela.2 Les Nacions Unides són una organització internacional fundada el 1945, després de la II Guerra Mundial, i integrada actualment per 193 estats membres. Es defineix com a una associació de govern global que facilita la cooperació en assumptes com el manteniment de la pau i la seguretat, la prevenció de conflictes i l’assistència humanitària, el desenvolupament econòmic i social, el desenvolupament sostenible, la protecció de persones refugiades, la lluita contra el terrorisme, el desarmament, la promoció de la democràcia, la igualtat entre els gèneres i els drets humans, amb la finalitat d’assolir els seus objectius i coordinar els esforços per a un món més segur per a les generacions presents i futures. Des de la seua seu a Nova York, els estats membres i altres organismes vinculats deliberen i decideixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques, celebrades durant l’any. La seu europea, i segona seu mundial de l’ONU, es situa a Ginebra, Suïssa, http://www.un.org/ 3 El Comitè dels Drets de la Infància és l’òrgan de persones expertes independents de l’ONU que supervisa l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de la Infància pels seus estats membres. http://www2.ohchr.org/spanish/bodies/crc/ 4 La Convenció sobre els Drets de la Infància és un tractat internacional de l’ONU de caràcter obligatori i vinculant pel qual es reconeixen els drets humans de les persones menors de 18 anys. http://www2.ohchr.org/spanish/law/crc.htm

resultar perillós pel seu desenvolupament físic, mental, moral o social i el dret a l’esplai, el joc i les activitats recreatives pròpies de la seua edat –que els esdeveniments taurins no compleixen.

Els països que han ratificat la Convenció (entre els que es troben 8 països del món on la tauromàquia encara és legal: Espanya, Portugal, França, Equador, Veneçuela, Mèxic, Colòmbia i Perú) han de retre comptes cada 5 anys al Comitè dels Drets de la Infància sobre el seu compliment. Per a l’examen dels informes dels estats membres sobre les mesures i progressos que es vagen adoptant per a donar compliment als drets reconeguts en la Convenció, les organitzacions no governamentals (ONG) reconegudes amb caràcter consultiu davant les Nacions Unides, poden presentar al Comitè informes pertinents i poden ser convidades a proporcionar el seu assessorament, amb l’objectiu d’assegurar la millor aplicació possible de la Convenció. En aquest sentit, la Fundació Franz Weber, en el marc de la campanya Infància sense Violència, dirigida a protegir la infància i la joventut de la violència que constitueixen els espectacles taurins i a reconduir el greu atropellament dels drets més elementals de la infància recollits per la legislació que això suposa, com pot ser la integritat física i psicològica de la infància, assessorà el Comitè sobre la violència física i psicològica a les que estan esposats els joves toreros i toreres, els xiquets i xiquetes que assisteixen a les escoles taurines, que participen als festejos, que son espectadors i espectadores de corregudes de bous en directe o a través de mitjans audiovisuals o que pogueren rebre una educació taurina als col·legis. Aquesta fundació, amb la col·laboració de persones psicòlogues expertes en infància, presentà un informe d’investigació detallant amb profunditat quines són les activitats taurines amb xiquets i xiquetes a Portugal, primer país taurí examinat, i perquè aquestes activitats vulneren la Convenció sobre els Drets de la Infància.

Les sessions prèvies i les d’avaluació del Comitè es celebren a la seu de Nacions Unides a Ginebra (Suïssa). La sessió prèvia de Portugal es celebrà els dies 22 i 23 de juny de 2013, i una delegació de la Fundació Franz Weber assistí per a fer una breu exposició pública sobre l’informe presentat el mer de març i per sotmetre’s a les preguntes de les persones membres del Comitè, en ser la primera vegada que es tractava aquest tema a l’esmentada seu. La sessió de Portugal (que fou pública), amb assistència del seu Govern, es va fer els dies 22 i 23 de gener de 2014, i el Comitè tingué l’oportunitat de preguntar la delegació portuguesa quines mesures pensava portar a terme en aquesta matèria, per a reconduir la situació i complir amb la Convenció. Durant la sessió examinadora, la vicepresidenta del Comitè i representant d’Equador, Sara Oviedo, expressà que la participació en activitats taurines de xiquetes i xiquets suposa una “forta violació dels articles de la Convenció sobre els drets de la Infància”. Hiranthi Wijemanne, altre membre del Comitè provinent d’Sri Lanka, expressà la seua preocupació per aquesta qüestió, argumentant que “els xiquets i xiquetes són exposats, des de molt joves, a una forma d’activitat violenta” que, a més, “comporta riscs per a la seua pròpia integritat física”. Jorge Cardona, membre espanyol del Comitè, ressaltà que “malgrat que l’organisme portuguès per a la protecció de la infància ja dictaminà, el 2009, que aquesta activitat suposava un risc per a ells i elles, hui encara s’autoritza la participació de menors en espectacles taurins, en contra de les obligacions de la Convenció”.

Una vegada celebrada la sessió amb la delegació de l’estat part que s’examina, el Comitè redacta un informe final on formula observacions i recomanacions generals, basades en la informació rebuda pels estats part i altres entitats, es transmeten als estats membres i es notifiquen a l’Assemblea General de les Nacions Unides. Així, el 5 de febrer de 2014, el Comitè va fer públic el seu informe, en el qual inclogué, per primera vegada en la història de les Nacions Unides, una important observació sobre el tema en el següent sentit (de moment, únicament està disponible l’informe en

anglès5):

Violència contra la infància. Tauromàquia.

37. El Comitè està preocupat pel benestar físic i mental dels xiquets i xiquetes que participen en classes de tauromàquia i a les activitats associades a ella, així com pel benestar mental i emocional dels nens i nenes que estan exposats a la violència de la tauromàquia.

38. El Comitè, amb vistes a l’eventual prohibició de la participació de la infància en la tauromàquia, insta l’estat membre a que adopte les mesures legislatives i administratives necessàries amb l’objectiu de protegir tots els xiquets i xiquetes que participen en l’entrenament i les actuacions de tauromàquia, així com en la seua qualitat de persones espectadores. Açò pot incloure l’augment de l’edat mínima a 12 anys per a la formació, incloses les escoles taurines i finques privades, i per a la participació de xiquets i xiquetes en la tauromàquia, així com augmentar l’edat mínima de 6 anys que existeix ara pels xiquets i xiquetes que poden assistir a esdeveniments com espectadors6.

S’ha de remarcar que el Comitè inclogué aquestes observacions a l’apartat relatiu a “Violència contra la infància” (Violence against children, arts. 197, 248, para. 3, 28, para. 29, 34, 37a and 39 of the Convention) un fet que reforça la convicció que la tauromàquia és una activitat violenta perjudicial per a la societat. També s’ha de fer especial èmfasi a l’últim apartat, de conformitat amb el qual, el país ha de portar a terme campanyes de conscienciació dirigides a informar sobre les conseqüències negatives que els espectacles taurins provoquen en el desenvolupament físic, psíquic i moral de la infància.

Per a dictar aquest pronunciament, el Comitè ha tingut en compte l’interés superior dels i les menors, un principi universal també incorporat a la legislació interna sobre protecció de la infància, pel que els drets dels xiquets i xiquetes prevalen sobre la resta. Així, la legislació concep la protecció de la infància i la joventut com a un dret fonamental que reconeix i protegeix, com a qüestió prioritària, primant l’interés superior de la infància sobre qualsevol altre interès legítim en conflicte. Tenint en compte que el Comitè dels Drets de la Infància considera que els espectacles taurins són una activitat violenta perjudicial pels i les menors, l’accés a aquesta activitat cultural queda relegat a un pla inferior per a obtindre la màxima satisfacció d’altres drets prioritaris, com el dret al seu desenvolupament físic, mental, moral i emocional. Per aquest motiu, en aquest cas, s’ha considerat que l’interés superior de la infància preval sobre el de participar lliurement en la vida cultural, també reconegut a la Convenció, així ho ha expressat el Comitè en la seua Observació General nº 17 (2013) 10 , dictada per les Nacions Unides sobre el dret de la infància a les activitats

5 http://www.derechoanimal.info/bbdd/Documentos/1350.pdf http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CRC/Shared%20Documents/PRT/CRC_C_PRT_CO_3-4_16303_E.pdf 6 L’observació del Comitè fa referència a unes edats que tenen en compte la realitat legislativa actual de Portugal, que fixa en 12 anys la participació de xiquets i xiquetes en esdeveniments taurins i en 6 la seua assistència a espectacles de tauromàquia. No obstant això, la Convenció s’aplica a menors de 18 anys i no fa cap distinció respecte a les activitats violentes que, com la tauromàquia, segons s’ha pronunciat el Comitè, van en contra del benestar físic, mental i emocional de la infància.

7 “Els estats membres adoptaran totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives apropiades per a protegir la infància front a tota forma de perjudici o abús físic o mental, desatenció o tractament negligent, maltractaments o explotació, inclòs l’abús sexual, mentre els xiquets i xiquetes es troben sota la custòdia de pares i mares, representants legals o qualsevol altre persona que els tinga al seu càrrec”.8 “Els estats membres adoptaran totes les mesures eficaces i apropiades possibles per a abolir les pràctiques tradicionals que siguen perjudicials per a la salut de la infància”.9 “Els estats membres adoptaran quantes mesures siguen adequades per a vetllar perquè la disciplina escolar s’administre de manera compatible amb la dignitat humana del i la infant i de conformitat amb la present Convenció”.10 Les observacions generals són documents que, de forma periòdica, elabora el Comitè dels Drets de la

recreatives, la vida cultural i les arts, segons la qual “el dret dels xiquets i xiquetes a participar lliurement en la vida cultural i les arts exigeix que els estats membres respecten l’accés dels i les infants a aquestes activitats i la seua llibertat d’elegir-les i practicar-les, i que no s’immiscisquen en això excepte per l’obligació d’assegurar la protecció de la infància i la promoció del seu interés superior”.

Si be la sol·licitud del Comitè, en el present cas (recordem que “El Comitè insta a…”) va dirigida a Portugal i, per tant, haurà de plasmar l’observació de l’ONU a les polítiques públiques que s’estan portant a terme en l’actualitat per a assegurar la implementació de la Convenció sobre els Drets de la Infància, l’activitat sobre la que recau la mateixa es porta a terme en altres països i el criteri del Comitè és únic, inalterable i permanent. Aquesta és, a més, la primera oportunitat que ha tingut per a pronunciar-se al respecte en l’examen d’un país taurí, pel que és pronosticable que es vaja a pronunciar de forma equivalent quan, en un futur pròxim, la resta de països rendisquen compten davant del Comitè sobre el compliment de la Convenció. Aquesta circumstància permet que els referits països, que saben ara que incompleixen la Convenció, anticipen les seues accions per a protegir la infància i, així, complisquen el que aquesta estableix i eviten també una futura declaració internacional del Comitè.

S’ha de remarcar que tots els estats membres mencionats han recolzat lleis que consoliden des del marc legislatiu la Convenció dels Drets de la Infància, amb la finalitat de garantir el compliment dels drets recollits en l’esmentada Convenció. La normativa interna sobre protecció de la infància dels països taurins 11 reconeix el dret de la infància a la integritat personal (que compren la física, la psíquica i la moral) i a gaudir del nivell més alt possible de salut física i mental, a l’educació de qualitat i la formació integral, l’esplai, els jocs i la demés activitats recreatives pròpies del seu cicle vital, i a rebre protecció per part de l’estat, la família i la societat front a tota forma de violència física o moral, front a espectacles inconvenients per a la seua edat i contra l’explotació econòmica i la realització de qualsevol treball que siga perillós o nociu per a la seua salut o pel seu desenvolupament integral.

Per aquest motiu, les lleis faculten i obliguen els països taurins a implementar accions que garantisquen la protecció dels drets de la infància, com és la prohibició de la participació i assistència de menors de 18 anys a pràctiques, espectacles i events de tauromàquia. Així, des d’una perspectiva genèrica i en el seu conjunt, aquestes mesures legislatives ja contemplen en el seu articulat la necessitat de garantir el dret de la infància a no ser exposada a la violència que representen els espectacles taurins, per la qual cosa el Poder Executiu –que té per funció principal fer complir les lleis i executar les polítiques generals– ja disposa d’un mandat legal per a fer efectiu l’esmentat dret.

No obstant, res impedeix que els estats membres complisquen l’observació del Comitè i dicten nova legislació o modifiquen la ja existent. Així, ja siga a través de mesures legislatives o administratives, poden determinar l’edat mínima a 18 anys per a intervindre en corregudes de bous i en qualsevol altre espectacle taurí, com el toreig a cavall, becerrades, jonegades, toreig còmic, festivals o altres on es toregen bous, en qualitat de persones matadores de bous o jònecs, amb o sense piques,

Infància per a ajudar a l’adequada interpretació i aplicació d’aquests drets segons la Convenció. Es parteix de la idea que la Convenció és un document viu, l’aplicació del qual ha de ser objecte de constant supervisió, i amb aquests textos s’ajuda a abordar aquells aspectes sobre els que el Comitè constata la falta de la deguda atenció, interpretacions errònies o insuficients, o bé la necessitat d’abordar nous aspectes de creixent preocupació.11 Colòmbia: Llei 1098–8/11/2006, per la qual s’expedeix el Codi de la Infància i l’Adolescència; Equador: Llei 100–2002/03, per la qual s’expedeix el Codi de la Infància i l’Adolescència; Espanya: Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del i la Menor; França: Codi Penal (art.227-24); Portugal: Llei 147/1999, de protecció dels nens, nenes i joves en perill; Mèxic: Llei 29/5/2000, per a la Protecció dels Drets de Xiquets, Xiquetes i Adolescents; Perú: Llei 27337, que aprova el Codi dels xiquets, xiquetes i adolescents; Veneçuela: Llei Orgànica 2000–5266, de Protecció del Xiquet, la Xiqueta i l’Adolescent.

genets, banderilleres, picadores, mosses d’espasa, rematadores, forcades o qualsevol altre; prohibir l’accés i assistència als espectacles taurins de persones menors de 18 anys; prohibir la seua admissió a escoles taurines o qualsevol altre lloc on s’ensenye tauromàquia; prohibir l’emissió de corregudes de bous a través de mitjans audiovisuals privats o públics durant l’horari protegit o d’especial protecció per a la infància; evitar la promoció o incorporació, en el marc del sistema educatiu infantil, de coneixements sobre els espectacles taurins.

El Comitè ha considerat la tauromàquia com a una activitat violenta a la qual s’exposen els xiquets i xiquetes des de molt xicotets, vulnerant els seus drets a la integritat física i mental, pel que ja no existeixen arguments que justifiquen l’empara legal i administrativa de la participació i assistència d’infants a espectacles i events taurins. Sense dubte, aquest pronunciament de l’ONU és una fita molt important per a allunyar la infància de la violència que representa la tauromàquia, i esperem que s’adopten mesures legislatives, administratives i educatives a favor del compliment de la mesura internacional per a promoure i reforçar entre els xiquets i xiquetes, a qui pertany el futur, la gama de valors ètics concrets consagrats en la Convenció sobre els Drets de la Infància, entre ells, l’educació per a la pau i la no violència.