La Selecció Catalana Mini Femenina campiona d’Espanya i la Masculina sotscampiona

març-abril 2010 XIIa temporada · Difusió gratuïta per als federats

45

Tortosa Ciutat del Bàsquet Català 2010

CB Abrera i CB Castellbisbal

Els campus d’estiu de la FCBQ en marxa

3

Així, “in crescendo”, va ser el crit que a la una de la matinada

del dijous 1 d’abril, dijous sant del 2010, va eixordar l’espai

d’arribada de la Terminal 1 de l’aeroport del Prat, corejat pels

nois i noies de les Seleccions Catalanes Minis, llurs entre-

nadors, acompanyants, familiars que els acompanyaren i els

que varen anar a rebre’ls, junt el President de l’FCBQ, Sr. Enric

Piquet, i diversos membres de la Junta Directiva. Tots reunits

felicitant els nois i noies i amb aquests enlairant unànimement

el crit.

Un cop més, els responsables del Comitè Tècnic i del gabinet de

Premsa de l’FCBQ que varen acompanyar als combinats cata-

lans al Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, ce-

lebrat a San Fernando (Cadis), van tenir cura de la seva estada

allà, que fou un exemple de convivència i relacions, i també que

l’arribada de les victorioses seleccions fos ordenat, endreçat i

emotiu, malgrat el vol portà quasi una hora de retard. La munió

de familiars i dirigents van esperar pacients la sortida dels nois

i noies, qui disciplinadament es varen aplegar en un espai per

estar i viure tots junts l’acte de comiat d’uns dies inoblidables

viscuts a San Fernando, on a més de competir i guanyar, han

obtingut una classifi cació encara més alta, la de la convivència,

el comportament, l’amistat, la responsabilitat i un enriquiment

personal que sens dubte incidirà positivament en el període de

formació humana que estant vivint, i en el qual el basquetbol hi

haurà aportat el seu granet de sorra.

En diferents Editorials ens hem ocupat de la temàtica dels

equips de Promoció. Les Seleccions Catalanes Cadets, Infantils

i Minis, són la representació fi del de tots els equips dels clubs

catalans que treballen en la formació i la base. La preparació

d’aquestes seleccions no seria possible sense la formació

esportiva i humana que en cada un dels nostres clubs es porta

a terme, que complementa la formació personal familiar. Els

nostres joves basquetbolistes disposen d’uns tresors únics, que

mica en mica van descobrint la importància que tenen, i tindran,

en les seves vides. Les seves capacitats esportives, la seva

il·lusió i entusiasme, les seves condicions humanes personals,

la fortuna de rebre ensenyaments esportius, socials, cívics, la

convivència i l’amistat que possibiliten la participació en torne-

jos i campionats, tant amb els seus clubs com amb la selecció. I

podríem anar afegint-hi valors i circumstàncies, i tots estaríem

d’acord en la importància dels mateixos en el camí cap a la

joventut i la maduresa per convertir-se en homes i dones de bé

i ciutadans responsables. Per tant, entre tots, cal seguir vetllant

dia a dia aquesta trajectòria, facilitar el millors moments i opor-

tunitats, i tenir present en el dia a dia esportiu que abans dels

resultats cal gaudir del viure i conviure, amb la mateixa il·lusió i

generositat amb que ho fan els nostres joves jugadors/es. Visca

el Bàsquet !!!

Ben aviat es convocarà la celebració, pel mes de juny, de

l’Assemblea Anual de Clubs de l’FCBQ. Serà la reunió dels re-

presentants de tots els clubs catalans amb els dirigents federa-

tius que tenen cura de l’estructura, organització i funcionament

del bàsquet català des de les seves responsabilitats a l’FCBQ.

S’analitzarà el desenvolupament de la temporada que acaba i

es plantejaran les bases de la propera més immediata i alguns

projectes de futur, com és habitual en aquesta reunió global

anual. L’Assemblea del mes de juny del 2010 serà la última del

present mandat presidencial i federatiu, que ha abraçat del 2006

al present 2010. Des de “Bàsquet Català” considerem que seria

oportuna l’assistència massiva dels representants dels clubs

catalans, per participar en una cloenda única que tancarà, a

més del mandat electoral actual, un cicle històric, un cicle on

els que ja porten anys i anys en el nostre esport coneixen bé i on

han pogut viure grans encerts, també alguna que altra difi cultat,

lògicament, però en resum, un cicle on el bàsquet català ha

crescut de forma extraordinària, amb consecucions notables,

signifi catives i determinants, pels clubs i per la pròpia Federa-

ció. Així, doncs, us hi esperem a tots !!!

Joan Guiu i Torras

Director

STAFF: Bàsquet Català

Edita:

Federació Catalana de Basquetbol.

Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.

Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60

www.basquetcatala.cat

Consell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.

Director: Joan Guiu.

Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian

Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català i Julián Jordan

Agraïments: Jordi Cervera, Darryl Middelton, M. Rosa Pellejero, Ajuntament de Tortosa,

CB Abrera, CB Castellbisbal, Comitè Tècnic de la FCBQ i Play-Off Consulting S.L.

Disseny i maquetació: Virgili.com

Fotografi a: Ajuntament de Tortosa, Miguel Ángel Chazo, CB Abrera, CB Castellbisbal,

M. Rosa Pellejero, FCBQ i FBC.

Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfi co S.L.

Distribució: SPM

D.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

Salut i Esport. Article de Marissa Rius sobre

“Accions per prevenir lesions”. Un tema de màxim interès per

a qualsevol esportista.

Fundació. L’entusiasta arrencada de Tortosa

com a “Ciutat del Bàsquet Català 2010” i el desenvolupament

dels seus primers actes. També els “Històrics“ que enguany

distingeix la Fundació.

32.29.

Primer temps. Entrevista a Jordi Cervera,

periodista reusenc que ha obtingut el premi Edebé de literatura

juvenil 2009 amb la novel·la “La mort a sis vint-i-cinc”, on el

bàsquet i la intriga van de la mà.

06.

8 segons. Les notícies més sobresortints

del primer terç del 2010.

40 minuts. El Campionat d’Espanya Mini de

Seleccions Autonòmiques, masculí i femení. El paper de les

Seleccions Catalanes en aquesta competició disputada a Cadis

del 29 de març al 4 d’abril.

14.08.

Club 2. El CB Abrera 25 anys. La pedra angular

del bàsquet català es troba en els clubs més modestos, com el

CB Abrera que enguany commemora els seus primers 25 anys

d’existència.

22.20. Segon temps. Entrevista a Darryl Middleton.

Als seus 43 anys segueix al peu del canó jugant des del 2008

al Sant Josep de Girona. Aquí ens explica les sensacions i

emocions de tota la seva trajectòria esportiva.

24 segons i la pissarra. Les incisives preguntes

sobre bàsquet català i les divertides peripècies d’en Rucqie.

Pròrroga. Des dels diferents àmbits de l’FCBQ

es té cura de moltes i diverses activitats, sovint desconegudes.

La web és una de les eines d’informació i difusió de la Federa-

ció Catalana Basquetbol.

33. 34.

Club 1. El CB Castellbisbal ha aconseguit en

tres temporades tres ascensos consecutius. La petita història

d’aquesta trajectòria i els seus protagonistes.

16. Cercle Central. Tota la informació sobre els

Campus d’Estiu 2010 que organitza l’FCBQ, en diferents indrets

de Catalunya. Forma d’inscripció, llocs, torns, dates, places,

activitats, terminis, etc.

18.

Especial. Una nova instal·lació, el Complex El

Putxet, a Barcelona, que s’afegeix a la llista d’instal·lacions que

fan possible l’ajut als clubs des de l’FCBQ.

26.Personatge. Maria Rosa Pellejero, una històrica

del bàsquet català que ha estat una de les pioneres del nostre

esport, des dels inicis a la Secció Femenina fi ns a la Copa

d’Europa amb 50 anys de dedicació al bàsquet.

24.

6Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: Jordi Casañas i FCBQ

Autor de La mort a sis vint-i-cinc i premi Edebé de literatura juvenil 2009

La mort a sis vint-i-cinc: el bàsquet dins d’una novel·la negra

Jordi Cervera va néixer a Reus al 1959

i després de treballar tota la vida com

a periodista, porta 10 anys a Catalunya

Ràdio, on és el responsable de literatu-

ra a l’emissora iCatfm, és guionista de

Catalunya Ràdio i conductor del progra-

ma “Literatura” de Catalunya Cultura.

A més, ha fet col·laboracions habituals

en mitjans de comunicació, com ara El

Periódico, Avui, El Punt, El Temps, Serra

d’Or, La Mañana, Que leer i Caràcters. El

motiu d’aquesta entrevista i la seva relació

amb el bàsquet és, no obstant, perquè

Jordi Cervera ha estat el premi Edebé de

literatura juvenil al 2009, amb la novel·la

La mort a sis vint-i-cinc, on el bàsquet i la

intriga van de la mà.

Quan i com sorgeix la idea d’escriure el

llibre La mort a sis vint-i-cinc? Com ha

anat aquests primers mesos?

A mí em semblava que l’esport és prou

trepidant per aguantar una trama de

novel·la negra. Tot quadrava i a més he

tingut la sort de guanyar un premi de

prestigi com és l’Edebé i la novel·la ha

sortit en les quatre llengües de l’estat i

per Sud-Amèrica. Portem ja tres edicions

en català i la segona en castellà, proba-

blement més de 10.000 llibres. Quant

a la cronologia, començo a escriure’l

físicament a fi nals de juny de l’any passat

i l’acabo a començaments de setembre,

tot i que portava un any pensant i agafant

apunts sobre la història.

Per què el títol?

M’interessava buscar la doble relació. Que es

veiés que és una història de novel·la negra i

que existeix una vinculació amb el bàsquet.

La línia de 6,25 ha estat fi ns ara molt identi-

fi cativa amb aquest esport. No obstant, tenia

els meus dubtes de si s’entendria, i després

de parlar-ho amb l’editora, vaig tenir clar que

aquest seria el títol.

Com defi niries a Jordi Cervera?

Em costaria bastant. Sóc una persona

bastant normal, tranquila i sossegada.

Quant al món de l’esport, he de dir que

no sóc molt practicant d’esport. M’agrada

més veure’l.

I quins esports són els teus preferits?

Sobretot el bàsquet i els esports de motor.

I després el tennis i l’atletisme.

Però esculls el bàsquet per la teva novel·la…

M’interassava el bàsquet, perquè el

bàsquet té aquest ritme intern, i a més em

permetia moure’m en territoris coneguts.

M’agrada molt que a les novel·les es

barregi el component real i la novel·la. Les

cases on passen els crims existeixen. La

possibilitat d’accedir a la part més interna

de la Penya era un fet també curiós.

Com va ser el procés d’escriure

el llibre?

El contacte amb la Penya és posterior al

llibre. On si vaig fer treball previ va ser amb

els Mossos d’Esquadra, doncs la feina

d’investigació prèvia va ser amb ells. Em va

ajudar molt el Carles Sagués, del Joventut,

que em va permetre donar-me una visió

més fresca i concisa del moment actual.

Quina relació ha tingut Jordi Cervera

amb el bàsquet?

Havia jugat al col·legi però molt poc.

I fora del periodisme, quins són els teus

hobbies?

Poca cosa més, perquè no dóna massa

temps. Estic entre la feina, la vida familiar

i bàsicament llegir. M’agrada molt escoltar

música, arrels dels anys 60.

I quina seria la música de La mort a sis

vint-i-cinc?

Sonen cançons de Coldplay. Determinades

músiques condicionen sectors socials.

7

Crec que sociològicament cada música

identifi ca maneres de ser.

Quines reaccions ha generat el llibre?

Gràcies a que és una novel·la de literatura

juvenil, he tingut un contacte molt directe

amb els instituts, i això m’ha ajudat molt a

captar punts de vista. En altres casos, qui

opina són els amics, però aquí no. Aquí et

trobes amb gent que no té cap tipus de vin-

culació amb tu i que et comenta al voltant

del llibre. Ara per ara, tothom que he trobat

li ha agradat. Segons els nivells de lectura

que tenen potser costa més agafar el fi l.

Però no em vaig plantejar cap mena de

restricció pel fet que anava a lectors joves.

Si són gent poc acostumada a llegir potser

els hi ha costat una miqueta més però al

fi nal acaben entrant dins la trama.

I sempre el bàsquet allà present….

Sempre hi haurà el rerafons del bàsquet,

perquè el nuvi del protagonista és jugador

de la Penya, amb el que el bàsquet sem-

pre està allà.

Hi haurà segona part?

La nova està prevista pel gener de l’any

que ve. La protagonista continua in-

vestigant. Ella per edat, com a mosso

d’esquadra en pràctiques no podia fer-ho,

però a travès del seu pare sí.

Amb la teva novel·la s’ha aconseguit que

el bàsquet entri també en altres móns,

com és ara el de la literautra. Què s’ha de

millorar en el bàsquet per tal que sigui

més mediàtic?

Jo crec que el bàsquet sí que és mediàtic.

El bàsquet ha aconseguit una presència

important, quan els mitjans de comunica-

ció parlen d’estrelles que trascendeixen

l’aspecte esportiu. S’ha convertit en un

esport interessant, i en pocs segons pot

passar de tot. En el bàsquet per poc que

passi, passen moltes coses.

On veus el bàsquet en 10 anys?

Crec que tota la gent jove acaba jugant

alguna vegada a bàsquet. S’han de crear

estrelles locals, properes, com ja estan

apareixent, i estic segur que ho continua-

ran fent en els propers anys.

I a Jordi Cervera en 10 anys?

No sé si estaré jubilat (somriu). Seguiré

escrivint. Sóc força feliç amb el món que

tinc ara. Segurament deu anys més vell,

però no crec que canviï massa la meva vida.

La millor anècdota relacionada amb

el bàsquet….

Jordi Cervera, un escriptor d’èxit

Premis literaris

Reus de Comunicació, 1991:

Reus, un passeig amb els cinc sentits

Sant Jordi de poesia de Vilafranca

del Penedès, 1993: In memoriam

Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler

de narrativa, 1995: Dibuixos obscens

Terra de Fang de Deltebre, 1997:

El calçot nacional

Certamen literari de la Mostra del calçot

de Masia Bou de Valls-poesia, 1997: Foc

Pere Calders de la Universitat Autònoma

de Barcelona, 1999: Professions liberals

Vila de Torredembarra-Pere Badia de

poesia, 2000: Ruta

Miquel Martí i Pol del Servei de Publicacions

de la Universitat Autònoma de Barcelona,

2000: Fluix fl uid

Vila d’Ascó de narrativa, 2002:

Ànima de benzina

Ferran Canyameres, 2005: Mosques

Brigada 21 de novel·la negra, 2005: Mosques

Premi dels lectors de la llibreria Negra

y Criminal, 2005: Mosques

Recull-Benet Ribas de poesia, 2006:

Tanta xerrameca cansa

Edebé de literatura juvenil, 2009:

La mort a sis vint-i-cinc

Llengües a les quals ha estat traduïda

la seva obra

Castellà

Altres dades literàries

Finalista del premi Sant Joan de narrativa,

1999. Ha participat en els reculls Jingelbels

: contes de Nadal, 1998, Anys i anys : vint

narracions d’aniversari, 1999, Poemax, 1999 i

Onze poetes a la Vaqueria, 1999 i 2000

Llibres publicats

Narrativa

Professions liberals. Cerdanyola del Vallès:

Servei de Publicacions UAB, 2000

Novel·la

Dibuixos obscens. Tarragona: El Mèdol, 1996

El cau dels signes. Balaguer: La Impremta, 2000

Ànima de benzina. Tarragona: El Mèdol, 2003

Mosques. Lleida: Pagès, 2006

El triangle blau. Valls: Cossetània, 2006

Desig de foc. Barcelona: Meteora, 2007

Poesia

Pintallavis. Tarragona: El Mèdol, 1991

Ruta. Torredembarra: Ajuntament, 2001

Fluix fl uid. Cerdanyola del Vallès:

Servei de Publicacions UAB, 2001

Atzavara. Tarragona: Arola, 2003

Butte. Gener a París. Barcelona:

Meteora, 2004

Noli me tangere. Tarragona: Arola, 2005

Talaiot. Pollença: Ed. del Salobre, 2006

Descripció i viatges

Santa Coloma de Farners. Barcelona:

March, 2003

Can Bosch. Valls: Cossetània, 2005

Obres dramàtiques representades

Bars. Companyia El Coverol, Vila-seca:

Societat Las Vegas, 1995

Obra escrita originalment

en altres llengües

Pineda Bueno : el entusiamo obstinado

de la luz, 1999 [biografi es; castellà]

Como la vida misma, 2003

[narrativa; castellà]

Em va fer molta gràcia quan vam fer la

presentació amb la col·laboració de la Fe-

deració Catalana de Bàsquet, quan entre

el públic venia gent amb la samarreta de

la Penya. Crec que és important aquesta

relació entre literatura i bàsquet, i que

puguin anar a una presentació d’un llibre

com a un partit de bàsquet.

A més, hi ha seguidors de la Penya que

han contactat amb mí a travès del facebo-

ok, dient que els hi ha agradat el llibre.

El millor que t’han dit del llibre….

Que els hi havia enganxat i que no l’havien

pogut deixar.

8

Campionat d’Espanya Mini de Seleccions Autonòmiques a San Fernando

Text: Javier Ezpeleta

Imatges: FCBQ

La localitat gaditana de San Fernando va tornar a acollir, del 27

al 31 de març, el Campionat d’Espanya de mini bàsquet en els

que, en la seva 23a edició, Catalunya va fer-se amb una nova

medalla d’or (Mini Femenina) i una d’argent (Mini Masculina).

Deixant de banda els bons resultats aconseguits per Catalunya

en aquests campionats, els nois i noies components de les

Seleccions Catalanes Minis, d’11 i 12 anys, s’emporten de

San Fernando un gran record de la seva primera experiència

d’aquest tipus, en la que han pogut divertir-se i gaudir amb

els seus companys de selecció i d’altres combinats, en una

experiència única que mai oblidaran.

9

El combinat dirigit pel seleccionador Enric

González i els seus ajudants Jordi Llinàs

i Cristina Ibañez, es va proclamar campió

d’Espanya per setzena vegada en guanyar

a la fi nal a l’Aragó (53-78) tot completant un

magnífi c campionat.

Catalunya va derrotar al conjunt aragonès a

la fi nal femenina d’aquests campionats en

un partit força igualat fi ns al descans (42-40

favorable a Aragó), en el que les jugadores

catalanes no podien marxar en el marcador

tot i la bona pressió i control del rebot

exercits. A la represa, Catalunya va sortir a

per totes i va aconseguir capgirar el resultat

gràcies a una bona defensa i bona sortida al

contraatac fent-se amb un parcial de 0-9 a

favor. L’embranzida catalana no va afl uixar

en els següents minuts de la fi nal i van

marxar en el marcador fi ns als 18 punts

de diferència al cinquè període. Al sisè i

darrer quart de l’encontre, les noies d’Enric

González van distanciar-se encara més de

les rivals arribant al 53-78 fi nal.

La Selecció Mini Femenina va realitzar un

bon campionat, anant de menys a més, i

superant amb claredat els enfrontaments

de la fase prèvia davant Cantàbria

(25-76), Madrid (87-51), Canàries (21-71)

i Castella i Lleó (83-33), així com també

derrotant a les semifi nals del torneig a

la Comunitat Valenciana per 58-73. Les

noies van demostrar el seu gran potencial

defensiu durant tota la competició així com

l’extraordinària capacitat ofensiva d’adaptar-

se al joc de les diferents seleccions contra

les que es va haver d’enfrontar.

Selecció Mini Femenina

4 Dèlia Ania (EB Femení Osona)

5 Sílvia Casalé (Sagrada Família-Claror)

6 Carla Grau (Femení Sant Adrià)

7 Elna Martín (CBF Sarrià)

8 Anna Neus Vallverdú (CB Lleida)

9 Sara Atencia (EBCB Cornellà)

10 Aina Jorba (CB Igualada)

11 Carla Bieg (Betània)

12 Maria Barneda (CB Samà)

13 Gemma Recasens (CB Roses)

14 Sabela Reigosa (Bàsquet Ribes)

15 Berta Cejudo (Femení Sant Adrià)

Entrenador: Enric González

Ajudants: Jordi Llinàs i Cristina Ibañez

Els jugadors del combinat masculí

entrenat per Josep Maria Planas i els

seus ajudants Joel Seira i Elio Martínez

van ser els sotscampions del torneig en

caure a la fi nal davant Andalusia, la vigent

campiona, per 73 a 82.

L’encontre contra els andalusos va ser

molt igualat i sense gaires diferències

en el marcador en la reedició de la fi nal

de l’any passat. Després d’una primera

meitat molt ajustada (47-48 en contra),

el combinat d’Andalusia va posar la

directa i, amb més contundència que els

catalans en atac, van provocar moltes

situacions de 2+1. Els jugadors de Josep

Maria Planas, per la seva banda, no van

llençar la tovallola en cap moment i van

lluitar fi ns al fi nal tot intentant, sense èxit

però, retallar la petita escletxa oberta

pel conjunt andalús, que es va acabar

imposant per nou punts (73-82).

Catalunya arribava a la fi nal després

de guanyar a les Illes Balears a semis

(106-71) en un encontre molt emocionant

i disputat, i superar amb èxit els quatre

partits de la fase prèvia davant Castella

i Lleó (28-78), Canàries (75-48), Aragó

(22-72) i País Basc (48-43).

Selecció Mini Masculina

4 Bernat Arellano (Joventut Badalona)

5 Pau Truñó (Fundació Privada Claror)

6 Oriol Tres (Escola Pia Sabadell)

7 Juan Alberto Esteves-García (SESE)

8 Xavier Roqueta (CB Navàs)

9 Pol Figueras (CB La Selva)

10 Pol Vives (AE Sedis)

11 Dipendra Rodríguez (CB Argentona)

12 Albert Simón (EBCB Cornellà)

13 Màxim Esteban (FC Barcelona)

14 David López (EBCB Cornellà)

15 Joan A. Olivella (Bàsquet Samà)

Entrenador: Josep Maria Planas

Ajuntants: Joel Seira i Elio Martínez

11

Josep Maria Planas

(entrenador Selecció Mini Masculina)

Valoració: la nota general és altíssima

ja que l’objectiu de fer viure als

jugadors una experiència inoblidable,

l’hem aconseguit amb escreix.. a nivell

competitiu està clar que ens ha faltat

la “cirereta” d’aconseguir la medalla

d’or. Sempre diem que hem de valorar

el procés per sobre del resultat, i aquest

cop tampoc serà una excepció.

Futur: és una generació extensa amb

prou talent físic i tècnic. Hi ha hagut

molts jugadors interessants que no han

format part del procés. Cal que continuin

treballant amb la mateixa il.lusió, per tal

de millorar. Estan al començament de

la seva carrera esportiva i això només

ha estat un punt de partida. Serà una

generació que encara ens ha de donar

moltes satisfaccions.

Agraïments: Els primers agraiments

van pels jugadors, que han fet d’aquest

campionat un record inoblidabel. A tots

els pares, mares i acompanyants que ens

van fer sentir com a casa.

Al Dasz, al Guillem, al Ferran i al Ruben que

van fer una feina extraordinària en el procés.

A la Laura, l’Olga i al Joan Ramon per

adaptar-se a les necessitats del grup i

formar-ne part com un més.

Al Joel i a l’Elio, per la seva capacitat

de treball i d’autocrítica que ens ha fet

créixer com a grup.

Al Toni Valderrama per la seva incansable

dedicació.

Al Ricard Daura, al Xavi Rodriguez i

al Francesc Navarro per donar-me

l’oportunitat d’estar en un procés tan

especial i fer-me sempre de contrapunt

en els bons moments i en els no tan bons.

Als que han estat darrera, opinant,

donant suport i exigint, ja que també

m’han ajudat a millorar.

Per últim, però no per això menys

important, voldria agrair la infi nta

comprensió i l’incondicional suport de la

Marta i de l’Aleix.

Valoracions dels seleccionadors

i el Comitè Tècnic

Enric González

(entrenador Selecció Mini Femenina)

Quina valoració fas del paper realitzat per

la Selecció Catalana Mini Femenina?

A nivell de joc ha estat un equip que ha anat

de menys a més al llarg del campionat, en

quant a resultats, penso que immillorable

i si parlem de sensacions aquesta selecció

ha deixat per igual sensacions de treball,

respecte i il·lusió.

Quin futur contemples per a aquesta

generació de jugadores catalanes?

Un futur per descobrir, però que sens dubte

continuarà sorprenent com a grup de treball

i com una generació que proporcionarà

moltes alegries al bàsquet català.

Agraïments: Al Francesc Navarro, al

Xavi Rodríguez i al Ricard Daura per

la confi ança dipositada en mi com a

responsable d’aquest projecte; al Ferran

Aril pel seu suport al llarg del campionat;

a un grup de treball excepcional,

començant pel Jordi i la Cris, l’Olga, el

Joan Ramon, Toni Valderrama. Un record

especial per la Blanca i el Gerard, i la gent

que des d’un principi van col·laborar en

la construcció d’aquest equip. A tota la

gent que d’una manera o altra va estar

al nostre costat; a la Laura, que tenir-la

al costat no té preu; al Ferran pels seus

cops de mà i a tots els clubs, col·legis, DT

i entrenadors perquè un trocet d’aquest

campionat també és seu.

MEDALLER FEMENÍ. 23 campionats disputats

Or Argent Bronze Total

1r Catalunya 16 4 2 22

2n Andalusia 2 8 4 14

3r Madrid 2 5 4 11

4t Aragó 2 2 3 7

MEDALLER MASCULÍ. 23 campionats disputats

Or Argent Bronze Total

1r Catalunya 13 6 3 22

2n Andalusia 6 5 3 14

3r Madrid 1 3 4 8

4t País Basc 1 3 0 4

CLASSIFICACIÓ FINAL. Especial Femení

1r Catalunya

2n Aragó

3r Madrid

4t Comunitat Valenciana

CLASSIFICACIÓ FINAL. Especial Masculí

1r Andalusia

2n Catalunya

3r Illes Balears

4t País Basc

RESULTATS SELECCIÓ CATALANA MINI MASCULINA

27/03/10 · Castella i Lleó 28 - Catalunya 78

28/03/10 · Catalunya 75 - Canàries 48

Aragó 22 - Catalunya 72

29/03/10 · Catalunya 48 - País Basc 43

30/03/10 Semifi nal 1 · Catalunya 106 - Illes Balears 71

Semifi nal 2 · País Basc 79 - Andalusia 80

31/03/10 Final · Catalunya 73 - Andalusia 82

RESULTATS SELECCIÓ CATALANA MINI FEMENINA

27/03/10 · Cantàbria 25 - Catalunya 75

28/03/10 · Catalunya 87 - Madrid 51

29/03/10 · Canàries 21 - Catalunya 71

Catalunya 83 - Castella i Lleó 33

30/03/10 Semifi nal 1 · Aragó 83 - Madrid 70

Semifi nal 2 · C. Valenciana 58 - Catalunya 73

31/03/10 Final · Aragó 53 - Catalunya 78

12

Francesc Navarro

(president del Comitè Tècnic de la FCBQ)

Quina valoració fas de l’actuació de les

Seleccions Catalanes Minis?

Mini Masculina: Grup on la paraula “equip”

ha tingut un signifi cat molt especial, atès

que no hi havia cap jugador que destaqués

per sobre dels altres. El treball durant la

preparació i el campionat ha estat excel·lent

i el premi de la medalla d’argent és més que

merescut. Gràcies per l’esforç realitzat.

Mini Femenina: Veient jugar aquest equip,

seguim tenint motius per fi ançar més el

nostre estil de joc i perfi l de jugadors/es. Tot

i haver de lluitar contra defenses “trampa”,

han aconseguit arribar a la fi nal i guanyar

amb contundència. Felicitats.

Quin futur contemples per a aquesta

generació de jugadors catalans?

El futur just l’acaben d’iniciar. Els queda

un ampli marge de millora i que amb tota

seguretat, als diferents clubs de tota Catalunya,

sabran inculcar els principis (compromís,

esforç, continuïtat, amistat, etc.) per arribar a

ser bons esportistes i millors persones.

Xavier Rodríguez

(director tècnic de la FCBQ)

Quina valoració fas de l’actuació de les

Seleccions Catalanes Minis?

La valoració no es altre que excel·lent. No és

sols basada en els magnífi cs resultats, una

medalla d’or i una d’argent, sinó en moltes

altres coses.

La imatge donada per les dues seleccions,

dins com fora de la pista, va ser immillorable

i el joc desenvolupat pels dos combinats va

entusiasmar a tots els amants del nostre

esport. Tot això basat en una magnífi ca

planifi cació i desenvolupament del treball

per parts dels dos equips tècnics.

Val a dir que ens aquests campionats, que

sens dubte han estat sempre els campionats

del bàsquet en estat pur, desgraciadament

cada dia hi ha més equips, més Seleccions

Autonòmiques, que deixen de banda la

pràctica d’aquest tipus de bàsquet, del

mini bàsquet, per realitzar un bàsquet

de grans, fent saltar una sèrie de graons,

segurament innecessaris als nens i nenes

que hi participen. Però sens dubte, les dues

Seleccions Catalanes s’han mantingut fi dels

al seu estil de defensa agressiva i ràpids

contraatacs amb un joc ràpid i alegre, cosa

que ha fet gaudir a pares i públic en general.

Quin futur contemples per a aquesta

generació de jugadors catalans?

Queda clar que en aquesta generació hi

ha un important grup de nois i noies amb

un prometedor futur per davant i que de

ben segur han de donar moltes alegries al

bàsquet català.

Agraïments

Des d’aquí voldria donar les gràcies a tots

els clubs que han tingut jugadors/es en tot el

procés de preparació d’aquestes Seleccions

per la seva col·laboració, i pel treball realitzat

dia a dia; als pares dels nois/es per l’esforç

realitzat durant tota la fase de preparació

del Campionat, crec que l’esforç al fi nal ha

valgut molt la pena; i a tots els nois i noies

de les dues Seleccions pel treball realitzat

setmana a setmana i pel comportament

exemplar en tot moment; tots ens sentim

molt orgullosos de vosaltres.

Per acabar vull agrair la tasca dels dos

equips tècnics que han treballat de forma

incansable per aconseguir uns grups de

treball sense fi ssures i que han competit

al millor nivell; gràcies Josep, Joel i Elio; i

Enric, Jordi i Cristina. Gràcies a l’Olga, que

ha vetllat per el benestar del grup en tot

moment; al Joan Ramon, que com sempre

s’ha posat la granota de treball per fer el

que calgués per ajudar al grup; i la Laura,

sempre pendent del més mínim detall. I

gràcies també al Ricard, sense el que seria

impossible tirar endavant tot el gran volum

d’activitats que fem des l’àrea de Seleccions

i el PDP; i al Francesc i al Ferran, els nostres

directius pel seu magnífi c tarannà durant

tot el Campionat, patint però especialment

gaudint del joc de les nostres Seleccions.

Ricard Daura

(sotsdirector de l’Àrea de Seleccions

de la FCBQ)

Quina valoració fas de l’actuació de les

Seleccions Catalanes Minis?

Mini Masculina: Molt bona. Va realitzar un

bàsquet molt atractiu i alegre, basat en una

defensa molt agressiva a tot el camp que

permetia recuperar pilotes per sortir ràpid

en contraatac. Felicitar als jugadors pel seu

compromís i als entrenadors pel seu treball.

Mini Femenina: Molt bona. Per mi va

realitzar un Campionat molt complert. La

victòria contra Madrid la segona jornada

del Campionat va donar molta confi ança

i seguretat a les jugadores. En els partits

decisius van competir a un gran nivell.

Felicitar també a totes les jugadores i

entrenadors pel joc i treball realitzat.

Quin futur contemples per a aquesta

generació de jugadors catalans?

Com sempre dic, crec que hem de ser força

optimistes i més encara amb jugadors/es

tant joves que tot just estan iniciant la seva

trajectòria esportiva. Tenim un grup força

ampli de jugadors/es que amb el treball diari

i il·lusió seguiran millorant com esportistes i

com a persones.

Agraïments

Voldria aprofi tar per agrair i felicitar el

treball realitzat pels entenadors/es: Josep

Maria, Joel, Elio, Enric, Jordi i Cristina; a la

fi sio: Olga; al Joan Ramon Tarragó, i a la

Laura Ramos. També m’agradaria tenir una

menció especial pels directius de l’FCBQ,

Francesc Navarro i Ferran Aril pel seu

suport, de veritat, moltes gràcies.

Àrbitres catalans als campionatsEl XXIII Campionat d’Espanya de mini bàsquet va comptar un

any més amb dos àrbitres del Comitè Català, el manresà Xavier

Lanza Tortosa i el lleidatà Marc Rue Vázquez.

Rue va arbitrar una de les dues semifi nals masculines, la que

va enfrontar a Andalusia i País Basc, mentre que Lanza va

dirigir el partit pel 3r i 4t lloc femení entre Madrid i la Comunitat

Valenciana. Degut a la presència de Catalunya en aquests

campionats i a les dues fi nals, els dos àrbitres catalans no van

poder estar presents a aquells partits on hi participava algun

dels dos combinats catalans.L’àrbitre lleidatà Marc Rue, a l’esquerre, abans d’un dels partits.

14

Primera pedra de l’equipament ciutadà l’Ateneu Les Bases de Manresa Centenars de persones van assistir,

el diumenge 14 de març, a l’acte de

presentació de l’Ateneu Les Bases, el

futur equipament integrat de la zona

nord de Manresa. El solar situat entre

els carrers Balmes, Guifré el Pelós,

Valentí Almirall i Cintaires de Manresa

acollirà aquest equipament ciutadà que

oferirà els serveis de biblioteca, ludo-

teca, espai per a gent gran, piscina i

pavelló. L’equipament estarà format

per tres edifi cacions: un edifi ci alt que

contindrà els usos més cívics i asso-

ciatius; un pavelló, que comptarà amb

pistes poliesportives; i un edifi ci horit-

zontal que albergarà les instal·lacions

d’activitats físiques i la piscina.

La jornada de presentació del projec-

te i col·locació de la primera pedra

va comptar amb la participació d’un

centenar de persones i amb la presèn-

cia de Josep Camprubí, alcalde de la

ciutat; Enric Piquet, President de la

Federació Catalana de Basquetbol

(FCBQ), adjudicatària de la concessió; i

una vintena d’entitats manresanes. Els

representants d’aquestes entitats van

Activitats de les Seleccions Catalanes Del 3 al 4 d’abril, les Seleccions Catalanes

Cadets de 1er any (1995) van participar

en el Torneig Internacional Minimes

de Saumur (França) amb victòria fi nal

de Catalunya en categoria masculina i

femenina. El combinat masculí entrenat

per Daniel José ajudat per Xavier Coll i

Ferran Aranda, van competir amb con-

junts d’Alemanya, França, Lituània, Sèrbia,

Kosovo, Senegal i Marroc. L’equip femení

dirigit per Rafa Gutiérrez amb Esther

González i David Girgas d’ajudants, es va

enfrontar a equips de Lituània, França,

Sèrbia, Txèquia i Bèlgica.

Pel que fa les Seleccions Catalanes Pre-

Infantils, aquestes van participar en el

formar un trencacloscles amb el logo del

futur Ateneu Les Bases que, més tard, va

ser enterrat juntament amb objectes de

cadascuna de les associacions.

Aquest innovador equipament públic,

inèdit a Catalunya i que va sorgir d’un

procés de participació ciutadana, busca

la proximitat als barris on s’instal·la

aprofi tant els espais per a una diversitat

de serveis esportius, culturals i cívics.

L’entitat “Ateneu Les Bases A.I.E.”,

integrada per la Federació Catalana

de Basquetbol, la cooperativa 6tell

Consop i Construccions Cots i Claret,

és la que gestionarà el futur complex.

Generalitat de Catalunya i Diputació de

Barcelona col·laboren en el fi nançament

d’aquest projecte.

Les associacions presents a l’acte

van ser l’Escola Politècnica Superior

d’Enginyeria de Manresa, Club Volei 6

Manresa, Associació de Veïns del Poble

Nou, Grup Escènic Nostre Llar, Fun-

dació Universitària del Bages, Institut

Lacetània, C.E. 7 Judo, Escola La Sèquia,

Escola Bages, Col·legi Ave Maria, Coor-

dinadora de Jubiltats i Pensionistes de

Manresa, Centre d’Animació i Esplai,

Associació de Veïns de la Ctra Santpe-

dor, CB i UM, Fundació Althaia, Fede-

ració d’Associacions de Mares i Pares

d’Alumnes, Creu Roja Manresa, Fundació

Joviat i A.E. La Salle.

Torneig Internacional de Pau (França). Els

nois de Jacob Raurell amb Ferran Peña

d’ajudant van fi nalitzar el campionat en

sisena posició després d’enfrontar-se a

rivals un any més grans que els nostres.

D’altre banda, les noies dirigides per Isaac

Pujol, Eli Novell i Neus Espert, van fer-se

amb el tercer lloc del torneig.

15

5è aniversari del CEM Parc del Garraf El CEM Parc del Garraf, un dels cinc

Centres Esportius Municipals que la

Federació Catalana de Basquetbol

(FCBQ) té repartits entre Barcelona i

Vilanova i la Geltrú, va celebrar el seu 5è

aniversari amb la presència de prop de

800 persones entre abonats i convidats,

amb activitats lúdic esportives. El grup

Son de Rua va fer tremolar les parets

del centre, ubicat a la Ronda Ibèrica 60

de Vilanova i la Geltrú, amb la seva mú-

sica a ritme de batucada en un matí de

festa i esport per a totes les edats amb

infl ables gegants, espectacle de titelles,

activitats aquàtiques, Duatló, Torneig de

L’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster

(Pç Lesseps, Barcelona) es va convertir

en una pista de bàsquet on els partici-

pants dels clubs de lectura dels centres

de secundària de Barcelona varen con-

versar de literatura i bàsquet amb l’autor

de la novel·la “La mort a sis vint-i-cinc”,

darrera guanyadora de la XVII edició dels

Premis EDEBÉ en la modalitat de litera-

tura juvenil. És una novel·la policíaca que

narra un assassinat comès al vestidor

de l’equip de bàsquet del DKV Joven-

tut i la recerca que emprèn la Brigada

d’Investigació per resoldre el cas, amb

una acció trepidant i a contrarellotge

pels carrers de Barcelona i Badalona.

Enguany els 483 nois/es que han par-

ticipat en els clubs de lectura juvenils

han llegit la novel·la de Jordi Cervera

on el bàsquet desenvolupa un paper

fonamental, doncs l’obra està ambien-

tada a l’Olímpic de Badalona. Durant la

primera setmana de febrer l’auditori

de la Biblioteca Jaume Fuster va acollir

la trobada dels nois i noies amb l’autor.

Aquestes trobades s’han convertit en un

autèntic esdeveniment basquetbolístic.

El jugador professional ja retirat, Ferran

Martínez; i el periodista, Pere Ferreres,

es van encarregar de la retransmissió

de la trobada, amb un paper molt actiu

a l’hora de preguntar-li a l’autor pels

500 alumnes de secundària conversen de bàsquet i literatura amb Jordi Cervera, autor de la “La mort a sis vint-i-cinc”

Pàdel, sessions gratuïtes de Pilates

i moltes altres activitats.

La jornada es va culminar amb una

bufada d’espelmes i el brindis, al qual

van participar, entre altres, el regidor

d’Esports, Sr. Salvador Becerra; la regi-

dora d’Educació, Sra. Míriam Espinàs; el

conseller del Club Esportiu Vilanova i la

Geltrú, Sr. Antonio Sierra; i membres de

la Federació Catalana de Basquetbol.

elements basquetbolístics de la novel·la.

La Federació Catalana de Basquetbol

(FCBQ) va fer possible que l’escenari

de l’auditori es convertís en una pista

de bàsquet. L’activitat pretén agermanar

d’una manera atractiva la lectura i el

bàsquet. Als Clubs de lectura juvenils

de la BCNegra10 hi participen 11 Insti-

tuts d’Educació Secundaria (IES) i són

fruit de la col·laboració entre Biblio-

teques de Barcelona, l’IMEB (Institut

Municipal d’Educació de Barcelona),

l’editorial EDEBÉ i la Federació Catalana

de Basquetbol (FCBQ).

16Text: Juan Carlos Cebrián i CB Castellbisbal

Imatges: CB Castellbisbal

El CB Castellbisbal continua vivint una de

les millors èpoques que es recorden al

municipi del Baix Llobregat Nord. Ascens

des de 3a Catalana fi ns a Copa Catalunya

i enguany líders de la categoria i amb el

somni de pujar a Lliga EBA molt a prop.

El CB Castellbisbal ha crescut al mateix

ritme que ho ha fet el municipi, que en

els darrers anys ha doblat la seva pobla-

ció, i ha crescut en serveis i infraestruc-

tures per a la població.

El club de bàsquet, una de les entitats

que forma part del teixit associatiu d’un

municipi cada vegada més dinàmic,

va néixer al 1991 amb dos equips que

practicaven bàsquet escolar, mentre que

aquesta temporada 2009-2010 fi ns a 22

equips practiquen bàsquet, 19 d’ells a les

competicions de la Federació Catalana de

Els millors resultats de la història del clubA banda del moment històric que s’està

vivint al sènior masculí del CB Castellbis-

bal, amb tres ascensos consecutius des

de 3a Catalana a Copa Catalunya a partir

de 2006 i l’actual lideratge a la categoria

amb la Lliga EBA com a gran somni, cal

destacar que el CB Castellbisbal va guan-

yar el Campionat de Catalunya de Jocs

Escolars en categoria infantil masculí

la temporada 2000-2001, que el júnior

masculí va participar al Campionat de Ca-

talunya Preferent “B” a la 2006-2007 i que

l’infantil masculí ho va fer al Campionat

de Catalunya A1 a la 2008-2009.

Basquetbol (12 masculins i 7 femenins).

En total, més de 250 jugadors i jugado-

res, amb un equip tècnic que aplega al

voltant de 50 persones, i tot gestionat per

un grup humà ple d’il·lusions, reptes i

projectes per a un futur immediat, amb

Jose Luis López, com a president; Albert

Tolon, com a director tècnic; i Marc Gaya,

com a entrenador de l’actual líder del

grup 2 de Copa Catalunya masculina (en

el moment d’escriure aquest article a

fi nals del mes de març).

Presentació equips CB Castellbisbal

Equips de la temporada 92-93

Sènior temporada 2009-2010

17

Entrevista amb Albert Tolon

(director tècnic)

Quins són els objectius actuals?

L’objectiu fonamental del nostre club ha estat

i continua sent contribuir a la formació de les

persones mitjançant el bàsquet tot fomentant

i desenvolupant la seva pràctica. Des d’un

punt de vista estrictament formatiu, pels

equips de promoció, els objectius passen per

tenir equips federats per totes les edats del

bàsquet, sense limitacions.

Pel que fa als equips de competició, l’objectiu

complementari, a més de la representació a

totes les edats, és el d’assolir el màxim nivell

competitiu possible.

On veus el club en 10 anys?

Jo espero que en 10 anys el CB Castellbisbal

sigui un club referent en els vessants esportiu

i social, al bàsquet comarcal pel que fa a la

formació de jugadors i jugadores i consolidat

a les màximes categories del bàsquet català.

Quin creus que ha estat el moment més

important en tots aquests anys?

Esportivament parlant, crec que el moment

més important ha estat la celebració a casa

nostra de la fi nal a quatre de 3a Catalana

l’any 2007, assolint el campionat de la cate-

goria davant de la nostra afi ció i celebrant així

de la millor manera possible el 15è aniversari

del Club.

Entrevista amb Jose Luis López

(president)

Com vas arribar a l’entitat?

L’anterior Junta Directiva em va proposar

fa un parell d’anys col·laborar amb ells i in-

tegrar-me dins l’organigrama com a vocal.

Després d’un temps, per motius personals,

el vicepresident va renunciar al càrrec, i em

van nomenar com a substitut.

Quin ha estat el millor moment des que

vas arribar?

Confi o que el millor moment encara ha

d’arribar...i que serà a fi nals de maig. Fins

ara els millors moments que he viscut han

estat el lliurament de trofeus al sopar de

fi nal de temporada amb els equips, juga-

dors i entrenador, i un altre gran moment

la presentació de la temporada a tots els

afi cionats.

I el més complicat?

Probablement la decisió d’assumir el càrrec

de representar el CB Castellbisbal. Costa

molt assimilar una decisió com aquesta.

Però tinc la sort d’estar rodejat de gent molt

vàlida i compromesa en el projecte.

Entrevista amb Marc Gaya

(entrenador de l’equip de Copa Catalunya)

Com defi niries l’evolució de l’equip durant

aquesta temporada?

Cos tècnic nou i meitat dels jugadors de

l’equip nous... Sincerament pensava que el

procés inicial de cohesionar l’equip seria

més complicat; però la veritat és que ja a

la pretemporada semblava que portàvem

un munt de temps jugant plegats, tothom

assumia el seu rol perfectament i l’equip

tenia a la pista una personalitat pròpia

molt defi nida. Això, juntament amb el fet

que els demés equips es trobessin encara

en procés d’adaptació / construcció va pro-

vocar que comencéssim la lliga amb una

dinàmica de joc i resultats espectacular...

Després de les vacances nadalenques hem

tingut una petita davallada, però sembla

que poquet a poquet anem recuperant

millors sensacions i crec que arribarem

al fi nal de lliga en una bona dinàmica.

Tornes a portar un equip que arribarà a

la fi nal a quatre, com ho va fer el Marto-

rell l’any passat. Quin és el secret?

Això de “que arribarà a la fi nal a quatre”

ja es veurà; a la Copa Catalunya no hi ha

partit fàcil i ens queden 8 encontres molt

complicats (en el moment de fer aquesta

entrevista).

Per mi hi ha dos factors principals que ex-

pliquen els resultats d’aquests dos darrers

anys: el primer i més important és que

en ambdues temporades he comptat amb

excel·lents plantilles (molt diferents entre

elles, però d’un nivell altíssim totes dues);

en segon lloc, indubtablement, la sort:

l’esport no és matemàtica i el factor atzar

intervé en tots els resultats esportius.

Per la meva banda, sempre miro

d’adaptar-me el millor possible a l’equip

del que disposo, ajudar a que l’equip

trobi el seu estil dins de la pista i mirar de

potenciar els punts forts i dissimular

les debilitats del grup...

Un objectiu per aquest fi nal de lliga...

Mantenir la il·lusió amb la que vàrem co-

mençar la lliga... i no perdre-la sigui quin

sigui el resultat fi nal. Crec sincerament

que, en aquestes categories, el bàsquet

ha d’estar més vinculat a conceptes com

la il·lusió que a objectius de caire tècnic/

tàctic/esportiu.

Els germansCamprubí i Xavier Trench, algunes de les claus de l’èxitEn els ascensos consecutius del CB

Castellbisbal des de 3a Catalana fi ns a

Copa Catalunya cal destacar la presència

dels germans Camprubí, tres jugadors

que han acompanyat el club en aquest

camí i que des de la mateixa entitat els

defi neixen amb una paraula cadascú:

l’Albert Camprubí: la intel·ligència; l’Adrià

Camprubí: La constància i Aleix Campru-

bí: La “chispa”.

Igualment, també volen destacar la feina

d’en Xavier Trench, actual coordinador

del club, entrenador d’equips de base i

jugador i capità del sènior “A”. La feina

del capità dins la pista ha estat cabdal

en els ascensos de 3a a 2a, de 2a a 1a i

de 1a a Copa. I tot i que aquest any, amb

les incorporacions de altres jugadors

interiors, el seu rol dins la pista és menys

important, continua tenint un paper

molt rellevant dins el grup. Els ascensos

d’aquest equip no es poden explicar sola-

ment per aspectes purament “esportius”,

ja que en bona part s’expliquen per una

impressionant cohesió dins de l’equip i

una capacitat “encomiable” per treballar

tots en la mateixa direcció. I en aquest as-

pecte, en Xavi Trench ha estat, segons els

mateixos tècnics del club, el número 1.

18

19

20Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: Ruben García Carballo,

CB Sant Josep Girona i Darryl Middleton

“Si algun dia sóc entrenador, només vull ser-ho si tinc l’oportunitat d’estar a un equip que pugui guanyar títols”

Jugador del CB Sant Josep Girona a LEB Or

Darryl Middleton és un jugador nascut a

Queens, New York, el 21 de juliol de 1966,

i que juga a la posició d’ala-pivot. Es va

formar a la Universitat de Baylor, amb la

que va jugar a la NCAA a USA, i al 1988 va

ser escollit per Atlanta Hawks a la tercera

ronda del draft NBA (número 68), tot i que

la seva carrera esportiva va iniciar-se i

s’ha desenvolupat a Europa. Middleton ha

estat un dels jugadors històrics de la Lliga

ACB, on és el novè màxim anotador de la

tota la història de la lliga, amb 6421 punts;

i el vuitè màxim rebotejador, amb 2695.

43 anys i encara en el bàsquet d’elit.

Quina és la teva principal motivació en

aquests moments?

Porto jugant a Europa 22 anys i és molt.

Al principi la meva motivació va ser arri-

bar a jugar per un gran equip i guanyar

títols, i ho vaig fer jugant pel FC Barcelo-

na, el Panathinaikos o l’Akasvayu Girona.

Aquests dos últims anys que he estat a

Girona la meva motivació ha estat ajudar

a la ciutat i intentar mantenir un club

competitiu i espero que algun dia puguin

tornar a la Lliga ACB.

Onze temporades a Catalunya.

Ha estat aquest el lloc on t’has

trobat més còmode?

Aquests onze anys han estat genials.

Girona em va donar la primera oportu-

nitat de jugar a la Lliga ACB i els seus

afi cionats han estat molt bons amb mi.

Es pot dir que m’han tractat com a part

de la seva família.

Quina és la temporada que recordes

com a més emotiva de la teva carrera

i per què?

“He aprés molt dels meus entrenadors i he tingut la sort d’haver tingut molts bons entrenadors”

21

Segurament la primera amb el FC Barce-

lona, quan Aito em va donar l’oportunitat

de jugar en un equip del més alt nivell i

guanyar títols. Va ser una gran experiència

jugar al costat d’alguns dels millors juga-

dors d’Europa. Vam guanyar la Lliga ACB

davant l’Unicaja en un playoff molt dur.

I la més complicada?

La 08-09 amb el Sant Josep Girona, per-

què estàvem fora de l’ACB i sempre havia

jugat en equips d’alt nivell i vam passar

a jugar la LEB Bronze. Va ser molt dur,

però amb l’ajuda de l’entrenador i els

directius va ser més fàcil adaptar-se a

jugar en aquesta nova categoria.

Quin ha estat el millor partit de la teva

carrera?

Contra el Maccabi a la Final Four de

l’Eurolliga amb el Panathinaikos. Volia

guanyar i sabia que si jugava bé aquell

partit aniríem a la fi nal contra Bologna.

Teníem l’oportunitat de guanyar i ho vam

fer. Vam guanyar l’Eurolliga.

Un resum de cada etapa. 1986-1987:

Baylor University (NCAA)….

Vaig deixar New York i va ser una gran

oportunitat jugar per Baylor University.

Vam guanyar molts partits i vaig ser

l’MVP de la meva conferència en el meu

any sènior. Després vaig ser draftejat per

Atlanta Hawks.

1988-1989: Cukurova Estambul (Turquia)…

En aquell moment ni sabia quin tipus de

bàsquet es feia a Turquia però em va anar

molt bé. La vida allà és molt diferent però

teníem un bon entrenador, vam acabar

segons i vaig tenir un bon any.

1989-1991: Teorema Tour Arese (Itàlia)

Itàlia era totalment diferent a Turquia. El

menjar era excel·lent i Milan era una ciu-

tat molt bonica. Vam fer un gran treball, i

l’únic que recordo que no em va agradar

va ser que anàvem sempre en autocar a

tots els partits, fossin 3 o 8 hores.

1991-1992: Valvi Girona (ACB)

Va ser la primera temporada a Espanya

i va ser genial. Teníem un bon equip i tot

i que era una lliga molt dura, vam jugar

molt bé. Vam arribar a la Copa del Rei, on

vam perdre amb el Joventut en el primer

partit, però el resum de la temporada és

positiu. Em vaig sentir molt bé a la lliga

i volia provar a tothom que no has de fer

2’10 per jugar al poste baix, i ho vaig fer.

1992-1994: Caja San Fernando (ACB)

Sevilla és una ciutat molt bonica. La gent

és potser més oberta que aquí i viu el dia

a dia. Allà adoren el seu equip de futbol

i els toros. L’equip era veterà, però crec

que vam fer unes bones temporades.

1994-1996: FC Barcelona (ACB)

Era el moment de provar que podia jugar

en un gran equip i vaig estar rodejat de

grans jugadors. Va ser una lliga més

fàcil, i dues temporades molt bones, on

vam guanyar la lliga i vam perdre la fi nal

d’Eurolliga contra Panathinaikos.

1996-1998: Valvi Girona (ACB), 1998-1999:

Club Joventut de Badalona (ACB) i 1999-

2000: Casademont Girona (ACB)

Van ser tres bons anys, tot i que volia

tornar a jugar al més alt nivell, i tenir

l’oportunitat de jugar una altre vegada

en el FC Barcelona o en un dels clubs

punters de la Lliga ACB. Vaig tornar a

Girona per intentar-ho i aquell any vam

jugar la Copa Korac, arribant a la fi nal a

quatre. Quan va acabar la temporada, em

van trucar del Panathinaikos.

2000-2005: Panathinaikos BC Atenas (Grècia)

En aquell moment, el millor equip

d’Europa. Vam guanyar l’Eurolliga, la lliga

grega en quatre ocasions, la Copa grega

dues vegades. Atenes és una ciutat molt

bonica i els afi cionats estimen al màxim

el seu equip, tot i que el seu comporta-

ment no és sempre el desitjat amb els

jugadors contraris, però després del

primer any t’acostumes.

2005-2006: Dinamo Sankt-Peterburg (Rússia)

Molt fred, molta neu i la gent també és

freda, encara que suposo que serà pel

clima. La ciutat és bonica i teníem un bon

equip. Va ser una bona experiència.

2006-2008: Akasvayu Girona (ACB)

Vam guanyar la FIBA Cup i vaig tenir

l’oportunitat de jugar al costat de Marc

Gasol. Era el millor jugador interior de la

lliga i és un plaer veure’l triomfar a l’NBA.

2008-2010: CB Sant Josep Girona (LEB)

Jugar a LEB Bronze va ser molt dur pel

club i la ciutat, però crec que tornarem a

l’ACB. Ara estem a LEB Or, una lliga molt

competitiva, però el camí del retorn a

l’ACB ja ha començat.

Hem llegit algun article teu on intentes

explicar quin camí han de seguir els joves

jugadores. Veurem un Darryl entrenador

en un futur proper?

Ser entrenador és un treball molt dur. He

parlat moltes vegades amb Obradovic al

voltant d’això. A la pista no pots ser amic

dels jugadors, i fora d’aquesta pots tenir

una relació, però a la pista tot és treball.

Si algun dia sóc entrenador, m’agradaria

ser-ho d’algun equip que pugui guanyar

títols. No vull entrenar només per estar

a la lliga.

Què ha canviat del bàsquet des que tu vas

arribar l’any 91 al Valvi Girona al d’ara?

Quan jo vaig arribar els americans eren

els que portaven l’equip, però ara el mer-

cat és més obert i pots tenir jugadors de

diferents països. Ara el bàsquet és més

físic, els jugadors salten més i corren

més ràpid, però potser no sempre en-

tenen el joc, i volen fer les coses massa

ràpid a la pista.

Tu has sabut adaptar-te. Com ho has

aconseguit?

He aprés molt dels meus entrenadors

i he tingut la sort d’haver tingut molts

bons entrenadors. He guanyat títols amb

cadascun d’ells i tots amb una personali-

tat diferent.

De quins has aprés més?

Crec que els millors entrenadors que

he tingut han estat Obradovic i Aito, tot

i que els dos tenen una personalitat

molt diferent. Igualment, vull destacar

aquests darrers quatre anys amb el Borja

Comenge, els dos últims com a primer

entrenador. He aprés molt d’ell sobre

defensa i atac.

I el millor jugador contra el que has jugat?

He jugat contra jugadors molt durs, però

per mí el TOP 4 serien Sabonis, Tanoka

Beard, Joe Arlauckas i Dino Radja.

22

Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: FCBQ i CB Abrera

Tal com diu una pancarta situada al pave-

lló de bàsquet d’Abrera, aquest 2010 se

celebren els 25 anys del Club Bàsquet

Abrera i commemoren aquest esdeve-

niment de la mateixa manera que diu el

cartell, tots units i seguint endavant.

El bàsquet federat a Abrera té els seus

orígens al 1984 quan, un any després

de la captació de jugadors en edat júnior,

es decideix entrenar, sense tècnic, dos

dies per setmana, fi ns que al 1985 apareix

la fi gura del Josep Maria Zamora, exju-

gador del Cotonifi cio dels anys 70, que va

ser el primer entrenador del CB Abrera.

Temporada 86-87

Veterans

L’equip es va completar amb júniors

de primer i segon any i la primera junta

directiva, amb Ramón Morral i Nicanor

Rodríguez, decideixen inscriure l’equip

a la Federació Catalana de Basquetbol al

juliol de 1985, amb l’objectiu de competir

a la categoria júnior la temporada 85-86.

Ràpidament s’incorporaran les catego-

ries sots 23 i sènior masculí (format en

la seva totalitat per jugadors de munici-

pis veïns), fi ns que al 1994 s’estabilitzen

totes les categories de l’entitat des de

cadet fi ns a sènior. A més, aquell any

el CB Abrera dóna un pas molt impor-

tant doncs s’absorveix la direcció tècnica

de les categories inferiors, que fi ns

aquell moment estaven dirigides pel de-

partament d’Esports de l’Ajuntament, i

a partir d’aquella temporada el club

tindrà també equips femenins.

El bàsquet federat

a Abrera té els seus

orígens al 1984 i al 1985

es va inscriure l’equip

júnior a la FCBQ

23

Equip que assoleix l’ascens a 3a Catalana

Els minis i preminis aquesta temporada

Josep Lluis Cortes, vicepresident de l’FCBQ,

i Barbara Oller, presidenta del CB Abrera, a

la presentació dels equips 2010

Tots els equips del CB Abrera (09-10)

Crisi a fi nal del segle XX i posterior creixementUns anys més tard, a les tempora-

des 98-99 i 99-00, el CB Abrera passa

uns moments complicats per manca

d’entrenadors i jugadors, i desapareix

la possibilitat de formar un sènior feme-

ní, fi ns que s’arriba un punt, al 2003, on

només hi ha dues opcions: seguir enda-

vant amb el compromís total dels pares i

mares o donar de baixa l’entitat. Afortu-

nadament, i com podem llegir en aquest

reportatge, es va escollir la primera

opció i el CB Abrera ha crescut molt des

Entrevista amb Bárbara Oller,

presidenta del CB Abrera

Bárbara Oller va arribar al CB Abrera, segons

ella, “per la manca de directius al club”, però

sobretot perquè els seus fills sempre han jugat

a bàsquet i sempre ha volgut recolzar-los.

L’Escola de Bàsquet ha donat continuitat al projecte de les categrories més joves

d’aleshores, tenint un total de vuit equips

en l’actualitat més l’Escola de Bàsquet.

Així, dos preminis, dos minis, un cadet

i un júnior masculí, i els corresponents

sènior masculí i femení competeixen

cada setmana portant el nom d’Abrera

arreu de Catalunya. La temporada 07-08

va ser la millor de l’equip sènior, assolint

la 1a posició del grup 1 del Campionat de

Catalunya “B” amb una sola derrota

i l’ascens a 3a Catalana.

La creació fa tres anys de l’Escola de

Bàsquet ha donat a més una continuitat

del projecte a les categories més joves

i el CB Abrera afronta aquest 25è anni-

versari ple d’optimisme i amb moltes

ganes de seguir millorant.

Recorda igualment que el millor moment

com a presidenta el va viure probablement

“quan el nostre sènior va pujar a 3a Catala-

na, doncs va ser un dia molt emotiu, en què

pares, mares i jugadors ens vam desplaçar

a Morell per jugar la decisiva fi nal”, mentre

que el més complicat va ser “sens dubte

superar la desfeta de jugadors i entrenadors

durant les temporades 98-99 i 99-00, quan

a més només teníem 2 pares/directius, fi ns

a 2003, difi cultant molt aquest fet la tasca

administrativa i fi nancera”.

Quins són els objectius actuals?

El principal, quant a competició del sènior,

seria mantenir la plaça com a mínim

a 3a Catalana, i com a club, completar

l’estructura d’equips sencera des de premini

fi ns a sènior.

On veus el club en 10 anys?

Aconseguint completar totes les categories

que no tenim i tenint una bona participa-

ció d’equips femenins. A més, espero que

consolidem l’Escola de Bàsquet.

Quin creus que ha estat el moment més

important de la història del club?

L’ascens a 3a Catalana.

Quina és la relació amb els altres clubs de

la zona?

Molt bona amb tots els equips del Baix Llo-

bregat, que ens ajuden en tot el necessari.

Com defi niries l’evolució del club durant

aquesta temporada?

Bona i hem de seguir treballant per millorar.

Un objectiu per aquest fi nal de lliga per

a tots els equips…

A part de mantenir la categoria sènior,

que tots els equips fi nalitzin la tempo-

rada amb bons resultats i gaudint de la

lliga i que la propera temporada l’iniciïn

amb entusiasme.

Text: Joan Guiu

Imatges: Fundació del Bàsquet Català

De petita vivia a Barcelona, ben a prop de

la Residència Àngels Mateu (en la cruïlla

dels carrers Muntaner i Rosselló), centre

de la “Sección Femenina”, on hi havia un

camp de bàsquet on jugava i entrenava

l’equip de l’SF. Allà va començar a córrer

i destrossar-se colzes i genolls i es va

trobar, millor la va trobar, una persona

que mai oblidarà, ni ara que aviat, el 18 de

maig, complirà 76 anys. Fou en Josep Vila,

un extraordinari entrenador mestre i guia

de molts joves basquetbolistes de l’època.

En paraules d’ella mateixa: “Una persona,

un entrenador, que mai oblidaré per tot el

que va suposar en la meva carrera esportiva.

Per la seva generositat i paciència, per la

seva disciplina i intel·ligència, per la seva

manera d’entregar-se a tots els nens i nenes

que passaven per les seves pistes”.

Els inicis en la postguerraLa “Pelle”, com se la va conèixer més en-

davant, recorda que els entrenaments d’en

Josep Vila eren tan fascinants que el canvi

de lloc d’entrenament, a un camp a prop

del pont de Vallcarca, adalt del barri de

Gràcia, no li va importar. Tot i essent lluny

de casa va aconseguir permís dels pares

per anar-hi sola en autobús. Els dissabtes

a la tarda en Josep Vila reunia uns quaran-

ta infants als que instruia en les nocions

primeres del basquetbol. Als 14 anys, va

començar a competir i participà en tots els

campionats que se celebraven, organitzats

per la “Sección Femenina”. Camps de te-

rra, pilotes de cuiro amb el terrible cordat-

ge de la càmera que destrossava les mans,

“bombaxos” sota les faldilles, etc., no van

ser obstacle per la qualitat i el bon joc i el

seu equip de la “Sección Femenina” de

Barcelona es classifi cava repetidament per

la “Pelle”, una inconformista militant, incombustible

jugar diverses fases de sector. En recorda

especialment una a Osca, on van anar-hi

en tren, en vagó de 3a, amb un fred terrible

a les tres de la matinada i l’allotjament

en una pensió de “mala mort”. Es jugava

contra l’adversari esportiu i contra els ele-

ments, entre aquests els arbitratges cen-

tristes. No obstant això, al 1952, aconseguí

proclamar-se sots-campiona d’Espanya,

a Saragossa, davant Madrid. Explica, sor-

presa ara, com l’equip de Madrid va portar

en camions les cistelles, perquè deien que

les de Saragossa no eren de prou qualitat.

En fi , uns fets avui incomprensibles però

24

que són un bon testimoni pels més joves,

per adonar-se de com havien d’afrontar les

generacions dels nostres “grans” el poder

fer esport en la joventut.

Camí de l’èlitL’entusiasme de Rosa pel bàsquet era tan

gran que anava on fos per tal de presenciar

partits de bàsquet, els camps del Barça,

Espanyol, Laietà, foren un peregrinatge

habitual. Als 16 anys, començà a treballar

amb el seu pare, i també per la regularitat

que ja es va implantar en els entrena-

ments i partits del seu equip de la Secció

Femenina de Barcelona, que dirigia un

altre gran entrenador, en Joaquim Broto,

qui alhora entrenava també el Joventut de

Badalona. Uns aprenentatges, els del Sr.

Vila i de Joaquim Broto, que ajudaren i molt

a la seva passió pel bàsquet. Al 1953, amb

19 anys, un bon amic, amb qui treballava,

que alhora era també un extraordinari

entrenador, en Pedro González, li proposa

anar a parlar amb en Joaquim Rodríguez, La Rosa ès la central amb el número 13

25

President del Picadero Jockey Club, que

disposava d’equip masculí de gran nivell, a

fi de convènce’l per formar un equip feme-

ní. Ho aconsegueixen, i el seu grup passà

en bloc a la nova formació. Sara Presutto,

Mercedes Delclós, Teresa Rosales, Mari

Luz Rosales, Gemma Llàcer, Nuria Babot,

Conxita Pascual i Rosa Pellejero, amb

Albert Tobal de Delegat i Pedro González

d’entrenador varen constituir un equip que

va marcar època. Queden sotscampiones

d’Espanya de 1a Divisió i participen en

múltiples tornejos a Espanya, França, Itàlia,

Suïssa, Alemanya, ja que el seu nivell de

joc era molt bo i eren cridades de tots els

racons d’Europa.

Al 1961, de la mà de Jordi Penas com a

entrenador, es converteixen en el primer

equip espanyol que participà en una Copa

d’Europa, jugant la primera eliminatòria a

Casablanca (Marroc).

El pas de jugar a entrenarEntre tot això, al 1955 va obtenir el títol

Regional d’entrenadora, cosa que li va

permetre dedicar-se també a la seva altre

gran passió, ensenyar bàsquet. S’inicia

entrenant equips d’escoles, entre elles el

Betània, on comença al 1962 entrenant,

els migdies, a diferents grups. L’efi ciència

del seu treball i la resposta dels alumnes

fa que la directora del Centre, sorpresa

positivament pels ensenyaments de la

Rosa, li proposi incorporar-se de ple dret

com a professional , com a entrenadora

de bàsquet, en jornada laboral completa

atenent a tots els cursos de l’escola. Així ho

fa, deixa de treballar amb el seu pare i es

dedica a la passió de la seva vida, ensenyar

basquetbol. De fet, és pionera en això, en

ser la primera dona professional del bàs-

quet, i també pionera en jugar amb pantaló

curt enlloc de les faldilles i els “bomba-

txos”. Una revolució que va guanyar.

Al Betània, hi restà 35 anys de la seva vida,

de 1962 a 1997, sempre exercint de pro-

fessora de bàsquet, al marge que esdevé

també una incansable activista esportiva,

organitzant tornejos, viatges, campionats

interns, activitats amb altres entitats, etc.

En aquesta faceta intervé en el primer par-

tit de mini bàsquet femení jugat al nostre

país, al Palau d’Esports de Barcelona. Al

1965 dóna per acabada la seva trajectòria

com a jugadora. Ja en té prou i la nova

tasca d’ensenyant la subjuga d’allò més.

La temporada 1976-77 forma part de la

Junta Directiva del primer Institut Català

d’Esport de Bàsquet, i al 1980, com que

la seva relació amb la gent del bàsquet

d’èlit no l’ha deixada mai, li proposen ser

Delegada d’Equip del llavors millor equip

femení d’Espanya, el Picadero-Comansi, ja

que la delegada amiga Núria Argüelles ho

deixava, l’entrenadora excepcional que fou

Maria Planas li ofereix la tasca, que accep-

ta encantada. Guanyen la lliga espanyola i

juguen eliminatòries de Copa d’Europa a

Portugal i Txecoslovàquia.

En aquesta mateixa època, en Pere Sust,

llavors President de la Federació Catalana,

li proposa incorporar-se a la Junta a fi de

tenir cura del bàsquet femení. No obstant

li afalaga la proposta, la declina. No és

persona de despatx, prefereix seguir en

l’ensenyament a peu de pista.

La jubilacióEs dedicarà a l’ensenyament del basquet-

bol fi ns el mateix dia de la seva jubilació, en

complir 65 anys, al 1997. Al marge la feina

al Betània, mai ha deixat de seguir en con-

tacte amb les companyes ni amb els clubs

on hi tenia amistats. Ha viscut intensament

les vicissituds del Picadero, de l’Universitari

i l’Uni-Barça a l’èlit del bàsquet català,

espanyol i europeu, i ha seguit infi nitat de

cursos, clínics i esdeveniments de bàsquet,

com la Selecció Espanyola en els anys que

la dirigia Maria Planas. Recorda amb emo-

ció amigues i companyes com Sara Pres-

sutto, les germanes Rosales, Núria Babot,

Conxita Pascual, Carme Pérez, Agustina

Riera, Jordi Penas, adversàries com Pepa

Soler, Montse Bové, M. Lluïsa Puente o

Antònia Gimeno, i després de la seva època

de delegada, Neus Bartran, Maria Planas,

Eduard Portela, Núria Argüelles, i poste-

riorment en Joan Gallego a l’Uni, i un llarg

etcetèra, però sempre té un record especial

pels entrenadors que varen marcar el seu

camí: Josep Vila, Joaquim Brotons, Pedro

González i Jordi Penas.

Al 2003, la Fundació del Bàsquet Català, la

va distingir com a “Històrica del Bàsquet

Català”, i avui gaudeix d’una situació

envejable. Bona salut, bones amistats i

entusiasme encara per veure i gaudir del

bàsquet. Gràcies “Pelle” per la teva aporta-

ció a la història del nostre esport.

“L’entusiasme de Rosa pel bàsquet era tan gran que anava on fos per tal de presenciar partits de bàsquet”

La Rosa ès la 5ª per l’esquerra

La “Pelle”, de la fi la superior, la 4ª

començant per l’esquerre

26

Una nova iniciativa de la Federació

Catalana de Basquetbol en el món

de les instal·lacions esportives per

a tothom ha començat el seu compte

enrere. En el districte de Sarrià Sant

Gervasi de Barcelona, aquesta Federació

ampliarà el nombre d’instal·lacions

destinades a la promoció esportiva,

amb l’obertura, aquest proper estiu,

del Centre Esportiu Municipal Putxet.

Situat al carrer Marmellà 23, aquest

centre permetrà gaudir d’un espai en

perfecta combinació d’activitat física,

salut i benestar, ja que serà un dels

primers espais a Barcelona on no

només es practicaran esports, sinó que

també, hi haurà activitats de termalisme

i wellness, posant un fort accent en les

qualitats terapèutiques de l’aigua.

L’equipament estarà dotat amb una

sèrie d’instal·lacions esportives

integrades en un entorn paisatgístic

privilegiat, que el confi guren com un

veritable oasi urbà. La seva silueta

s’adaptarà al perfi l de la muntanya,

respectant el paisatge original del Turó

del Putxet. Una combinació especial

gràcies a tots els elements naturals que

aporta aquesta localització, on l’entorn

pot fer de l’estada dels usuaris una

experiència vital.

El nou Centre Esportiu Municipal Putxet

disposarà de 5.000m2 d’instal·lacions,

on tindran cabuda les tendències

més actuals en fi tness i wellness.

La planta baixa, situada al nivell del

carrer Marmellà, inclou dues piscines

cobertes, una per a la pràctica

de natació i l’altra per a activitats

aquàtiques lúdiques i terapèutiques,

els vestidors i les ofi cines. A la primera

planta se situarà l’àrea termal, sales

d’activitats dirigides, bar cafeteria i

centre mèdic i d’estètica. Per sobre

de les plantes esmentades hi ha dues

plantes més: la segona, per a la sala de

musculació, ioga, pilates, spinning i una

gran terrassa solàrium, i la tercera, on

es podrà disposar d’una completa sala

de fi tness cardiovascular.

No s’ha deixat de banda tampoc la

inclusió de tecnologies generadores

d’energia. En aquest sentit, la

coberta de la planta superior estarà

lleugerament orientada en direcció

al sud i estarà formada per diferents

sistemes de captació de calor solar

per a l’escalfament de les piscines

i les dutxes.

Així doncs, la família del basquetbol

català i els ciutadans d’aquest indret

podran disposar ben aviat d’un nou

centre a l’avantguarda dels serveis

esportius i de salut, un lloc on cuidar-se

i deixar-se cuidar.

27

L’Ateneu Bases de Manresa serà,

properament, un equipament integrat que

pretén concentrar, en un únic punt, una

oferta molt complerta on sigui possible

realitzar múltiples activitats, no només

esportives, sinó també cíviques, culturals

i educatives, socials o de relació amb

l’administració municipal.

La idea d’unifi car serveis en equipaments

de proximitat és un concepte innovador,

que trenca amb la fórmula tradicional de

construir i gestionar grans instal·lacions

úniques i separades. Aquesta iniciativa

s’inspira en els històrics ateneus

republicans, que ja unifi caven diferents

prestacions en una única unitat de gestió.

Un dels avantatges d’aquest model és que

la localització de diversos serveis pretén

precisament facilitar-ne l’ús. Amb aquest

criteri també s’aconsegueix disminuir els

costos d’inversió i de gestió. Alhora, la seva

àrea d’infl uència es limita al seu entorn

immediat amb l’objectiu de facilitar-ne la

mobilitat a peu, i, per tant, d’apropar-se al

màxim al ciutadà.

Esport,salut i civisme

Un casal per la gent gran, un equip bàsic

d’assistència social primària, un centre

obert, una ludoteca o, per què no, un

centre d’atenció primària en l’àmbit de la

salut, són iniciatives que poden conviure

amb altres serveis de benestar i qualitat de

vida, com la biblioteca, un centre esportiu,

o un pavelló, i esdevenir, tots ells, serveis i

equipaments més i millor utilitzats.

Sota aquests paràmetres, l’Ajuntament

de Manresa ha cedit a la Federació

Catalana de Basquetbol (en col·laboració

amb la cooperativa 6Tell i Construccions

Cots i Claret), a través d’una concessió

administrativa, el projecte de construcció i

gestió d’aquest equipament, inèdit fi ns ara

al nostre país.

Comptarà amb 10.500 m2 d’instal·lacions,

on destaquen un pavelló triple, una piscina

amb zona termal, una sala de fi tness i tres

d’activitats dirigides, una biblioteca d’àmbit

local, un auditori, una ludoteca, un centre

obert, quatre espais per a tallers, un espai

per gent gran, un espai bàsic d’atenció

social i un punt d’atenció al ciutadà.

A la seva única i gran àrea d’atenció a

l’usuari, es podrà sol·licitar informació

de tot l’equipament, inscriure’s al centre

esportiu o als tallers, o efectuar tràmits

administratius de l’Ajuntament, entre

d’altres. Cada àrea de gestió serà dirigida

per un coordinador, que alhora dependrà

orgànicament d’un director únic.

El passat diumenge 14 de març es va

procedir a col·locar la primera pedra,

en el marc d’una festa de presentació que

donarà pas a l’inici de les obres,

que fi nalitzaran dins l’any 2011.

És important destacar que, el fet de

desenvolupar aquest primer projecte

d’Ateneu a la ciutat de Manresa, ens

permetrà acumular una experiència

única, que ens converteix en els pioners

d’una nova tendència per la que ja s’han

interessat altres municipis d’arreu de

Catalunya.

Carrer Cintaries

08242 Manresa

www.basquetcatala.cat/centres/ateneulesbases

29

La programació establerta contempla una munió extraor-

dinària d’esdeveniments que ja està fent de Tortosa el refe-

rent del bàsquet català del present 2010.

Després d’alguns actes previs celebrats al desembre del 2009,

com el triangular de seleccions cadet masculines i femenines,

amb Catalunya, Aragó i València, el programa establert per la

Comissió Organitzadora es va complint puntualment amb la

celebració d’un o més actes mensuals.

Així, durant la cavalcada de Reis, “Tortosa 2010” va tenir una

presència destacada, i posteriorment el 7 de febrer, organit-

zat per l’Escola de Bàsquet del CB Cantaires, i amb el suport

del Consell Esportiu del Baix Ebre, es varen reunir al Pavelló

Firal i Esportiu de Remolins tots els centres escolars als quals

el CB Cantaires aporta monitors de bàsquet. També el 21 de

febrer es va produir la Trobada de les Escoles de Bàsquet

Federades de les Terres de l’Ebre.

L’esdeveniment més destacat es va produir el 25 de febrer, el

Teatre Auditori Felip Pedrell va ser l’escenari de la inaugura-

ció ofi cial de Tortosa Ciutat del Bàsquet Català 2010. L’acte

va comptar amb la presència del Sr. Ferran Bel, alcalde de

Tortosa; Sr. Enric Piquet, President de la Fundació del Bàs-

quet Català i de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ);

autoritats de l’Ajuntament de Tortosa, directius de la Fundació

del Bàsquet Català i de l’FCBQ, així com també membres de la

comissió organitzadora.

Durant la inauguració es van projectar diferents imatges des

dels anys 40 fi ns a dia d’avui així com també un vídeo-presen-

tació dels actes més destacats, acompanyat per salutacions

enregistrades de diferents jugadors del Bàsquet Manresa,

Joventut de Badalona, FC Barcelona, i jugadores del CB Olesa

i Segle XXI. Ferran Bel i Enric Piquet van tancar un acte que

resultà emotiu i entranyable per la major part dels assistents,

molts d’ells protagonistes de les imatges i la història que es va

explicar i veure en la projecció oferida.

Posteriorment, i en un espai proper al Parc de Tortosa, es va

inaugurar una pista petita de 3x3, amb la disputa de la fi nal

i partit pel 3r i 4t lloc per part d’equips representants de les

quatre comarques de les Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera

d’Ebre, Baix Ebre i Montsià). Aquest indret queda permanent-

ment establert i en ell es podrà practicar bàsquet lliurement.

Imatge: Comissió Organitzadora Tortosa 2010

Partit de veterans entre el FC Barcelona i el Catalònia-CantairesCelebrat el 13 de març, va ser presidit per l’Alcalde de la

ciutat, Sr. Ferran Bel, acompanyat pel President del CB

Cantaires i el vocal delegat de la Federació Catalana de Bas-

quetbol a les Terres de l’Ebre, així com de diferents membres

del consistori tortosí i d’expresidents del Cantaires i del

Catalònia. També va ser-hi present el Sr. Lluís M. Santillana,

president dels veterans del Barça. Amb el partit, que va ser

Presentació del llibre “A prop de les estrelles de l’NBA” L’11 de març, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de

Tortosa va acollir la presentació del llibre del popular periodista i

comentarista de bàsquet de TV3, Jordi Robirosa. En el seu llibre

fa un repàs, amb molt humor, dels seus 20 anys viatjant pel

món del bàsquet. El nombrós públic assistent va fruir amb les

anècdotes de l’autor i amb el torn obert de preguntes. L’acte va

Text: FBC

Imatges: RT de Tarragona - FCBQ

tot un èxit de públic, es va recordar el passat veient jugar als

locals germans Sorolla, Pepe Royo, Manolo Martínez, Sisco

Pepeió, Jordi Adell, Fran Arasa, etc, i els blaugranes José

A. Montero, Nacho Solozabal, Manel Bosch, Julian Ortíz i

Roberto Dueñas, entre d’altres que van despertar expectació

entre el públic local. El de menys va ser el resultat, que va

ser favorable al FC Barcelona per un 42-93.

Els dos equips de veterans van recordar el passat a la “Ciutat del Bàsquet Català 2010”

Imatges de la presentació del llibre de Jordi Robirosa a Tortosa

estar presidit per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, presentat pel

periodista i entrenador de bàsquet, Enric Algueró i va comptar

amb la presència de Lluís Vial, de la Fundació del Bàsquet Cata-

là, d’Enric Viladot, director de Viena Edicions, de Pere Panisello,

regidor d’Esports de l’Ajuntament de Tortosa, així com altres re-

gidors del consistori i destacades personalitats del bàsquet local.

XVII Festa dels “Històrics del Bàsquet Català”El divendres 16 d’abril, l’Hotel Catalonia Plaza de Barcelona,

va albergar la trobada anual de la Fundació del Bàsquet Ca-

talà dedicada als més veterans de la gent del bàsquet. En el

transcurs de la vetllada es van guardonar com a “Històrics del

Bàsquet Català” a diferents persones del món del basquetbol

del país que han deixat una forta empremta en la història del

nostre esport, al llarg d’una continuada trajectòria de servei i

dedicació, principalment en els seus clubs i entitats.

La jornada és la trobada d’antics amics i coneguts que al llarg

de la seva vida han estat companys o adversaris, però que tots

ells i elles han contribuït profundament, a portar el bàsquet

català al nivell que ha aconseguit avui dia.

Enguany els distingits han estat:

Jesús Antich Barniol, Andreu Clapés Estadella, Antoni

Corominas Vila, Josep Fernández Tejero, Ramon Figuls Grà-

cia, Josefi na Garcia de Alcaraz Deu, Albert Gasulla Angla,

Joaquim Gil Homs, Danile Hernández Grau, Eduard Herrero

Lainez, Narcís Margall Tauler, Maria Lluïsa Puente Caixal,

Joan Puig Puyuelo, Anton M. Puigmal Domènech, Núria

Rosell Vilar i Carme Tello Montseny.

31

Activitats de març, abril, maig i juny

Dissabte 27 de març: al Pavelló Firal de Remolins de Tortosa,

es vacelebrar el Torneig de Seleccions Territorials Pre-Infantils.

Dimarts 30 de març: III Simposi de Bàsquet Base, a la Sala

Jordi Brull (EMD de Jesús). Després de les edicions de 2003 i

2006, enguany va tenir lloc una nova trobada on es van tractar

els temes més preocupants relacionats amb el bàsquet base.

Diumenge 11 d’abril: al Pavelló Firal i Esportiu de Remolins,

partit de lliga nacional de Bàsquet en Cadira de Rodes, entre

el CE Costa daurada, de reus, i el CEM Hospitalet de Llobregat.

Dimecres 14 d’abril: al Pavelló Firal i Esportiu de Remolins,

Jornada de Bàsquet Escolar, amb la participació de les esco-

les de la ciutat.

Diumenge 18 d’abril: Taller-demostració de bàsquet en cadira

de rodes.

Cap de setmana del 24 i 25 d’abril: celebració de la Final a

quatre del Campionat de Catalunya Júnior Masculí Preferent.

Cap de setmana de l’1 i 2 de maig: celebració de la Final a

quatre del Campionat de Catalunya Cadet Femení Preferent.

Cap de setmana del 8 i 9 de maig: Trobada Final d’Escoles de

Bàsquet de la Territorial de Tarragona.

Divendres 28 de maig: Actes i activitats de caire reivindicatiu

a càrrec de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.

Divendres 28 de maig: a la Cambra de Comerç, Industria i Na-

vegació es realitzaran conferències i col·loquis sobre “Bàsquet

i lideratge”.

Dimarts 1 de juny: coincidint amb les diferents festes majors dels

pobles i barris de la ciutat, s’iniciarà el torneig de bàsquet 3x3.

Diumenge 6 de juny: Trobada Final del PDP amb activitats lú-

diques a càrrec de la Federació Catalana de Basquetbol, amb

la instal·lació de tots els elements del “Planeta Bàsquet”.

Del 18 al 20 de juny: es desenvoluparan les Jornades de mini

bàsquet de Catalunya 2010.

32Text: Marissa Rius

No existeixen les fórmules matemàti-

ques per evitar les lesions, davant d’elles

no hi ha pràcticament mai les mateixes

causes i per molt similars que de vega-

des semblin les situacions de joc on un

jugador es lesiona, mai són idèntiques,

ni tampoc tots els jugadors davant una

lesió responen i es recuperen de la ma-

teixa manera.

Per tot això diem que no existeix una ac-

ció 100% preventiva que ens salvi de les

possibles lesions que es produeixen en

un camp de bàsquet però sí que tenim

mitjans per reduir-ne la seva gravetat

i millorar-ne la recuperació.

El treball preventiu ha de ser sempre el

que es podrà aplicar en fases inicials de

l’entrenament i preparació física i des-

prés es mantindrà durant la temporada,

incloent els exercicis preventius dins la

preparació física habitual.

Per poder establir les bases d’aquest

treball preventiu hem de tenir presents:

· Dades inicials dels nostres jugadors,

per això hem de tenir clares les

lesions anteriors dels mateixos

i la seva reincidència.

· Estructures lesionals.

Les dades inicials les obtindrem a

partir del reconeixement medicoesportiu

que es realitzi a principi de temporada,

aquí ens han de sortir refl ectides les

lesions del seu historial i si es detecta

algun tipus d’alerta a nivell mecànic

en l’esportista.

Dins les estructures que es lesionen

habitualment:

· Lesions musculars

· Lesions lligamentoses

· Lesions articulars

Per poder obtenir una prevenció com-

plerta hem de contemplar diferents tipus

de treballs. Evidentment al planifi car

la preparació física ja es té en compte

tot el treball físic pertinent, així, tan la

resistència aeròbica com l’anaeròbica, el

treball de força, fl exibilitat i coordinació

han de ser presents en la planifi cació de

l’entrenament durant la temporada.

Però pot ser un dels elements que més

ens mancarà i del que hem de fer més

constància durant tota la temporada és

el treball propioceptiu.

La propicepció fa referència a tot un sis-

tema de receptors que tenim en el nostre

cos, situats en lligaments, músculs i

articulacions, que informen al cervell de

la seva posició, grau d’estirament i tensió.

La bona funció d’aquest sistema es clau

per realitzar qualsevol tipus d’activitat.

El sistema propioceptiu es posa en

marxa cada vegada que s’inestabilitza

la posició del jugador. El seu treball

ens ajudarà a millorar la coordinació,

l’equilibri i la velocitat de reacció. Així,

davant situacions inesperades, el cos és

capaç de reaccionar i recuperar la posi-

ció articular i oferir l’estirament, la força

i la tensió que li pertoca per recuperar-

ne la seva posició.

Moltes vegades hem sentit parlar del

treball propioceptiu en els exercicis de

recuperació del jugador, però la gran

importància que té aquesta ha de ser

el sufi cientment tinguda en compte per

a realitzar-ne el seu treball de forma

preventiva, hi hagi o no lesió.

33

1. Tots sabem que el primer partit jugat

a Catalunya i Espanya fou el CD Europa

- Laietà BBC, el 8 de desembre de 1922,

jugant 7 contra 7, en un camp de fútbol

i posant les cistelles sobre el travesser

de les porteries. Però sabeu en quin

camp va ser?

a. FC Gràcia.

b. Martinenc FC.

c. CD Europa.

d. FC Barcelona.

2. Al Palau Sant Jordi de Barcelona

s’han jugat destacats partits de bàs-

quet. En un d’ells es va batre el record

d’espectadors amb 16.789 assistents.

Sabríeu dir en quin partit fou?

a. FC Barcelona – Benetton de Treviso

(Final Four 2003).

b. Plus Pujol Lleida – FC Barcelona

(Final Lliga Catalana 2004).

c. Catalunya – Croacia (amistós 2002).

d. FC Barcelona – Memphis Grizzlies

(amistós 2003).

3. Dels anys 40 als inicis dels 70, va

existir un històric indret barceloní, avui

desaparegut, on s’organitzaven sessions

de ball, de boxa, de lluita lliure, de cate-

quesi per Setmana Santa i també de bas-

quetbol, on es varen jugar molts partits i

campionats. Sabeu quin lloc era?

a. Sala Venus.

b. Gimnàs Bricall.

c. Gran Price.

d. Saló Iris.

4. Al 1982 es va disputar el Trofeu Bar-

celona, al Pavelló d’Esports del carrer

Lleida, amb la participació de les Selec-

cions Nacionals Absolutes masculines

de Catalunya, Brasil, França i Txecoslo-

vàquia. Sabeu qui va guanyar?

a. Catalunya.

b. França.

c. Txecoslovàquia.

d. Brasil.

5. Instaurada la democràcia a Espanya, la

Federació Catalana de Basquetbol va ser de

les primeres en elaborar uns nous estatuts

i establir noves directrius i competències.

Així, al 1980 es va engegar l’actual Lliga Na-

cional de Catalunya en diferents categories.

La competició de més nivell en equips

masculins, ara equips d’ACB, porta ja XXX

edicions. Sabríeu dir quin fou el partit de la

primera fi nal?

a. FC Barcelona – Joventut de Badalona (92-87).

b. FC Barcelona – CB Cotonifi ci (90-73).

c. Joventut de Badalona – FC Barcelona (98-97).

d. CB Granollers – FC Barcelona (85-86).

6. La Federació Catalana de Basquetbol,

es coneix actualment amb les sigles

“FCBQ”. Aquestes sigles, però, es van

instaurar no fa gaires anys. Des dels seus

inicis al 1923 la Federació es coneixia com

FCB. Una similitud d’aquestes sigles amb

les d’una coneguda entitat esportiva va

obligar al canvi. Quina és aquesta

entitat que té com a sigles les “FCB”?

a. FC Barcelona.

b. Federació Catalana de Bitlles.

c. Federació Catalana de Billar.

d. FC Badalona.

7. La Fundació del Bàsquet Català de-

signa cada any una població de Catalun-

ya com a “Ciutat del Bàsquet Català”,

on al llarg de l’any es celebren tot tipus

d’esdeveniments, esportius, cultuals,

socials i altres, relacionats amb el bas-

quetbol. La primera ciutat fou Lleida,

l’any 2000, i enguany 2010, Tortosa.

Sabrieu dir quina va ser la segona ciutat

l’any 2001?

a. Badalona.

b. Manresa.

c. Girona.

d. Tarragona.

8. La Selecció Catalana Absoluta Fe-

menina va jugar el seu primer partit al

1935, contra l’Algèria Sport (20 a 17), a

Barcelona, i el seu últim partit, al maig

del 2009, a La Seu d’Urgell en la II Copa

de les Nacions, on va perdre (56-61) en

semifi nals. Recordeu amb qui?

a. Galícia.

b. Portugal.

c. Cuba.

d. Euskadi.

Respostes del concurs 24”

1.a – 2.b – 3.c – 4.a – 5.b – 6.a – 7.c – 8.d

34

Ara fa un any que basquetcatala.cat.

la web de la Federació Catalana de

Basquetbol, va estrenar la seva versió

3.0. Un web renovat amb més serveis,

nova imatge (més moderna i clara), dis-

seny innovador, nou domini (.cat) i amb

més comoditats i facilitats pels diferents

clubs i entitats.

Durant aquest any, les visites rebudes

pel web han anat augmentant conside-

rablement així com també els continguts

d’aquest amb més informació sobre

els centres esportius i instal·lacions

de l’FCBQ, galeries fotogràfi ques de les

diferents activitats organitzades des de

la Federació, o avantatges i còmodes

eines de consulta pels clubs, jugadors i

afi cionats, alhora de consultar resultats;

dies, hores i camps de joc; o històrics

de resultats. En aquest nou web també

es pot consultar aquesta revista i les

diferents entitats poden, de forma més

ràpida i àgil, sol·licitar canvis tot omplint

un formulari a través d’Internet.

Alguna de les novetats de més èxit del

web és la incorporació de noves galeries

d’imatges d’activitats de l’FCBQ com

les Lligues Catalanes, Planeta Bàsquet,

Trobades d’Escoles, Clínics, Trobades

PDP, fi nals dels Campionats de Cata-

lunya, etc. En aquest sentit, els usuaris

també poden col·laborar en aquest web

fent arribar les seves fotografi es, per tal

que apareguin en alguna de les sec-

cions tot posant-se en contacte amb el

Departament de Premsa de la Federació

Catalana de Basquetbol.

Dissabtes a la tarda,

els primers resultats

Una de les darreres evolucions del web

és la possibilitat de consultar els primers

resultats de la jornada el mateix dissabte

a la tarda. Aquest és un servei que es

va implantar per oferir una millor infor-

mació i publicar els resultats el més rà-

pidament possible així com descarregar

el lliurament de resultats de diumenge

a la tarda.

Els inicis

basquetcatala.com va néixer al 1999

amb la intenció de donar un nou ser-

vei d’informació a tots els federats del

bàsquet català, i amb el temps es va

convertir també en un punt de trobada

de tots aquells usuaris relacionats d’una

o altra manera amb el món del bàsquet

a Catalunya (jugadors/es, pares, mares,

àrbitres, entrenadors/es, afi cionats...).

Així, ràpidament, en els mesos de com-

petició es van servir mensualment una

mitja d’un milió de pàgines, convertint

el web, dels mesos d’octubre a maig, en

una de les pàgines d’esport més visitades

a Catalunya.

basquetcatala.cat en xifres*

23.698.695 pàgines vistes

2.964.412 visites

585.770 usuaris

28.069 visites en un dia (rècord)

24.144 visites de mitjana els dilluns

8.280 visites diàries

1.032 notícies publicades

*xifres des d’abril de 2009 a abril de 2010

Text: Javier Ezpeleta

Imatge: FCBQ