la seducciÓ de l’elegÀncia escultures de l’alcora del …d0c7a9fb-a... · 2020. 10. 16. ·...

2
300 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE PEDRO PABLO ABARCA DE BOLEA, X CONDE DE ARANDA. IMPULSOR DE L’ESCULTURA A L’ALCORA Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” Poeta Querol, 2 - 46002 Valencia. www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica Martes a sábado / Dimarts a dissabte 10:00 h - 14:00 h / 16:00 h - 20:00 h Domingos y festivos / Diumenges i festius 10:00 h - 14:00 h Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837). Pedro Pablo Abarca de Bolea, X conde de Aranda. c. 1790. Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”. Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837). Pedro Pablo Abarca de Bolea, X comte d’Aranda. c. 1790. Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”. DEL NACIMIENTO DE PEDRO PABLO ABARCA DE BOLEA, X CONDE DE ARANDA Impulsor de la escultura en Alcora ANIVERSARIO 300 Organización / Organització Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” Comisariado / Comissariat Ximo Todolí Pérez de León Dirección / Direcció Jaume Coll Conesa Coordinación / Coordinació Rocío Álvaro Sánchez Conservación y Restauración / Conservació i Restauració Inma Félez, Carolina Mai, Andrés Ballesteros Textos / Textos Ximo Todolí Pérez de León Traducciones / Traduccions María José Badenas Población Revisiones / Revisions María José Badenas Población, Liliane Cuesta Davignon Fotografía / Fotografia Javier Rodríguez Barrera Diseño gráfico / Disseny gràfic Tuttiplein Montaje / Muntatge Veolia Agradecimientos / Agraïments Archivo de la Diputación Provincial de Castellón; Archivo Histórico Provincial de Zaragoza; Colección Duque de Alba, Palacio de las Dueñas, Sevilla; Colección Serra de Alzaga, Valencia; Convento de Arenas de San Pedro, Ávila; Diputación Provincial de Zaragoza; Fundación Rocamora, Barcelona; Hispanic Society of America, Nueva York; Instituto Valencia de Don Juan, Madrid; Museo Arqueológico Nacional, Madrid; Museu del Disseny, Barcelona; Museo Lázaro Galdiano, Madrid; Museu de Belles Arts de Castelló; Museu de la Ceràmica de l’Alcora; Palau Antiguitats, Barcelona; Real Academia de Bellas Artes de la Purísima Concepción, Valladolid; Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid; Rijksmuseum, Ámsterdam; Torrecid Group. LA SEDUCCIÓ DE L’ELEGÀNCIA ESCULTURES DE L’ALCORA DEL MUSEU NACIONAL DE CERÀMICA (1742-1995) 17 DE MAIG / 3 DE NOVEMBRE 2019 - 17 DE MAYO / 3 DE NOVIEMBRE 2019 LA SEDUCCIÓN DE LA ELEGANCIA Esculturas de Alcora del Museo Nacional de Cerámica (1742-1995)

Upload: others

Post on 20-Jan-2021

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: LA SEDUCCIÓ DE L’ELEGÀNCIA ESCULTURES DE L’ALCORA DEL …d0c7a9fb-a... · 2020. 10. 16. · innovadora de su propietario, Buenaventura Abarca de Bolea, IX conde de Aranda (1699-1742),

300

AN

IVER

SAR

I DEL

NA

IXEM

ENT

DE

PED

RO

PA

BLO

AB

AR

CA

DE

BO

LEA

, X

CO

ND

E D

E A

RA

ND

A. I

MPU

LSO

R D

E L’

ESC

ULT

UR

A A

L’A

LCO

RA

Mus

eo N

acio

nal d

e C

erám

ica

y A

rtes

Sun

tuar

ias

“Gon

zále

z M

artí”

Poet

a Q

uero

l, 2

- 460

02

Vale

ncia

. ww

w.c

ultu

rayd

epor

te.g

ob.e

s/m

ncer

amic

a

Mar

tes

a sá

bado

/ D

imar

ts a

dis

sabt

e 10

:00

h -

14:0

0 h

/ 16

:00

h -

20:0

0 h

Dom

ingo

s y

fest

ivos

/ D

ium

enge

s i f

estiu

s10

:00

h -

14:0

0 h

Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837). Pedro Pablo Abarca de Bolea, X conde de Aranda. c. 1790. Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”.

Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837). Pedro Pablo Abarca de Bolea, X comte d’Aranda. c. 1790. Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”.

DEL NACIMIENTO DE PEDRO PABLO ABARCA DE BOLEA, X CONDE DE ARANDAImpulsor de la escultura en Alcora

ANIVERSARIO300

Organización / Organització Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí” Comisariado / Comissariat Ximo Todolí Pérez de León Dirección / Direcció Jaume Coll Conesa Coordinación / Coordinació Rocío Álvaro Sánchez Conservación y Restauración / Conservació i Restauració Inma Félez, Carolina Mai, Andrés Ballesteros Textos / Textos Ximo Todolí Pérez de León Traducciones / Traduccions María José Badenas Población Revisiones / Revisions María José Badenas Población, Liliane Cuesta Davignon Fotografía / Fotografi a Javier Rodríguez Barrera Diseño gráfi co / Disseny gràfi c Tuttiplein Montaje / Muntatge Veolia Agradecimientos / Agraïments Archivo de la Diputación Provincial de Castellón; Archivo Histórico Provincial de Zaragoza; Colección Duque de Alba, Palacio de las Dueñas, Sevilla; Colección Serra de Alzaga, Valencia; Convento de Arenas de San Pedro, Ávila; Diputación Provincial de Zaragoza; Fundación Rocamora, Barcelona; Hispanic Society of America, Nueva York; Instituto Valencia de Don Juan, Madrid; Museo Arqueológico Nacional, Madrid; Museu del Disseny, Barcelona; Museo Lázaro Galdiano, Madrid; Museu de Belles Arts de Castelló; Museu de la Ceràmica de l’Alcora; Palau Antiguitats, Barcelona; Real Academia de Bellas Artes de la Purísima Concepción, Valladolid; Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid; Rijksmuseum, Ámsterdam; Torrecid Group. LA

SED

UC

CIÓ

DE

L’EL

EGÀ

NC

IAES

CU

LTU

RES

DE

L’ALC

OR

A D

EL M

USE

U N

AC

ION

AL

DE

CER

ÀM

ICA

(174

2-19

95)

17 D

E M

AIG

/ 3

DE

NO

VEM

BR

E 20

19

- 17

DE

MAY

O /

3 D

E N

OV

IEM

BR

E 20

19

LA SEDUCCIÓN DE LA ELEGANCIAEsculturas de Alcora del Museo Nacional de Cerámica (1742-1995)

Page 2: LA SEDUCCIÓ DE L’ELEGÀNCIA ESCULTURES DE L’ALCORA DEL …d0c7a9fb-a... · 2020. 10. 16. · innovadora de su propietario, Buenaventura Abarca de Bolea, IX conde de Aranda (1699-1742),

En 1727 se instaló en Alcora una fábrica de cerámica, especialmente para el uso doméstico, que iba a suponer un cambio radical en el panorama cerámico nacional. La apuesta empresarial absolutamente innovadora de su propietario, Buenaventura Abarca de Bolea, IX conde de Aranda (1699-1742), tenía un objetivo principal: fabricar a gran escala un producto cerámico de calidad a la última moda europea.

Desde 1742, bajo el mandato de Pedro Pablo Abarca de Bolea, X conde de Aranda (1719-1798), hijo y heredero del fundador, se introdujeron las esculturas en la manufactura.

Dos escultores con formación académica marcaron su producción: Julián López (1711-1792) cuya obra, basada en la representación de alegorías, personajes históricos y mitológicos, adoptó los cánones estéticos Barroco-Rococó caracterizados por la teatralización elegante y detallista, y

El 1727 s’instal·là a Alcora una fàbrica de ceràmica, especialment per a l’ús domèstic, que va suposar un canvi radical al panorama ceràmic nacional. L’aposta empresarial absolutament innovadora del seu propietari, Buenaventura Abarca de Bolea, IX comte d’Aranda (1699-1742), tenia un objectiu principal: fabricar a gran escala un producte ceràmic de qualitat a l’última moda europea.

Des del 1742, sota el mandat de Pedro Pablo Abarca de Bolea, X comte d’Aranda (1719-1798), fill i hereu del fundador, s’introduïren les escultures a la manufactura.

Dos escultors amb formació acadèmica marcaren la seua producció: Julián López (1711-1792), l’obra del qual es basava en la representació d’al·legories, personatges històrics i mitològics i adoptava els cànons estètics Barroc-Rococó caracteritzats per la teatralització elegant i detallista, i

Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837), cuyas “luchas” entre animales, siguiendo los cánones neoclásicos caracterizados por la severidad no exenta de expresividad, ocuparon buena parte del muestrario.

Otros escultores colaboraron en la confección de esculturas, como José Ochando Navarro (c. 1700- 1773), Gabriel Andrés (1733-1795) y José Ferrer Pardo (1777-1843), que se especializó en el modelado de bajorrelieves de tipología clásica.

Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837),“las luchas” entre animals del qual, seguint els cànons neoclàssics caracteritzats per la severitat no exempta d’expressivitat, ocuparen bona part del mostrari.

D’altres escultors col·laboraren amb la confecció d’escultures, com ara José Ochando Navarro (c. 1700- 1773), Gabriel Andrés (1733-1795) i José Ferrer Pardo (1777-1843), que s’especialitzà en el modelat de baixrelleus de tipologia clàssica.

La gradual precariedad de la casa Híjar, heredera de la fábrica en 1798, provocó su venta a la familia Girona en 1858, cuya producción escultórica fue poco relevante. Cristóbal Aicart Moya (1851-1925), propietario entre 1895 y 1925, dedicó buena parte de su producción a reproducir el antiguo muestrario escultórico. Cerrada la fábrica defi nitivamente en 1944, dos epígonos, Ramos y Cia. (Alcora, 1944-1948) y la Fundación de Gremios (Madrid, 1941-1995), recobraron el antiguo muestrario.

La gradual precarietat de la casa Híjar, hereva de la fàbrica el 1798, provocà la seua venda a la família Girona el 1858, la producció escultórica de la qual fou poc rellevant. Cristòbal Aicart, propietari des de 1895, dedicà bona part de la seua producció a reproduir l’antic mostrari escultòric, Tancada definitivament la fàbrica el 1944, dos epígons Ramos y Cía. (Alcora, 1944-1948) i la Fundación de Gremios (Madrid, 1941-1995), recobraren l’antic mostrari.

Julián López (1711-1792)La Primavera, 1768-1775Colección particular

Julián López (1711-1792)La Primavera, 1768-1775Col·lecció particular

Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837) “Luchas”, León atacando a un águila, c. 1814 Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”

Joaquín Ferrer Miñana (1749-1837) “Luchas”. Lleó atacant una águila, c. 1814 Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”