la roca d’en manel -- bcnm0114...

Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú

Sil

mar.d

oc

Sil

mar.d

oc

2014

2014 --

2015

2015

La Roca d’en Manel La Roca d’en Manel -- BCNM0114 BCNM0114

Vilanova i la GeltrúVilanova i la Geltrú

Garraf Garraf -- BarcelonaBarcelona

Responsable de l’estació: Manel Laguna Carrasco

Voluntaris: Paula Ordoñez, Siscu Jiménez, Josep Pernau Miró,

Guillermo Bardera, Mar Vila, Miquel Maya, Laura Vilà, Carla Ba-drenas, Enric Esquius, Xavier Salvador, Judith Olivares, Miquel

Ventura i voluntarios asociación Promar.

Estació Silmar cofinanciada per la Fundació Mar

i Ports de la Generalitat de Catalunya

Puntuació obtinguda: 5,73

2


2. Introducció. Explica la llegenda que aquesta vila va

néixer perquè un senyor feudal de Geltrú

va promoure una ordenança segons la

qual, quan una jove es cases, tenia que

passar la primera nit amb ell per “dret de

pernada”. Amb aquest pretext, molts ciu-

tadans foren instal·lant-se prop del mar,

a Cubelles. Amb el temps els 2 pobles

van créixer fins a convertir-se en un, i al

1274 el Rei Jaume I li concedí a Vilanova

i la Geltrú la carta de poble. La llarga his-

tòria d’aquest poble es percep en nom-

brosos llocs dels seus carrers, que conte-

nen espais d’elevat interès històric. A

mitjans del segle XVIII el Rei Carlos III

va permetre que aquest municipi comer-

ciés amb Amèrica experimentant un ex-

cel·lent creixement econòmic que permet

un important desenvolupament de la ciu-

tat, de les seves infraestructures i de la

seva activitat cultural.

Vilanova i la Geltrú és una ciutat costane-

ra per excel·lència, amb el tercer port en

importància de Catalunya i un dels princi-

pals ports pesquers. La seva confraria de

pescadors deriva de la històrica i podero-

sa Germanor de Sant Elm fundada el

1579. El 1921 es va constituir la llotja

que ha anat evolucionant la seva forma

de vendre els productes marins fins avui, que és possible realitzat la compra directe a

través d’Internet. La connexió d’aquesta

ciutat amb el mar es manifesta també

amb la creació del Campus Universitari

del Mediterrani que té l’objectiu d’ajudar

a cobrir les limitacions de l’actual forma-

ció universitària en temes marítims que

existeix al nostre país. En aquest context

i des de l’edifici Neàpolis, construït al

2006, es promou una línea d’investigació

tecnològica i innovació amb l’estació OB-

SEA que comparteix amb la UPC

(Universitat Politècnica de Catalunya) i

l’Agència d’Innovació Pública de les TIC i

Multimèdia.

Fruit de la relació permanent del municipi

en front del medi marí, per la seva proxi-

mitat al centre urbà de Barcelona, per la

seva important infraestructura turística i

per tenir un privilegiat clima anual, fan

d’aquest lloc un seductor destí turístic i

comercial que al llarg de la seva història,

ha transformat profundament el seu en-

torn costaner. El creixement urbanístic de

la ciutat, del port i de les altres infraes-

tructures, així com la pressió turística,

unida a factors com la contaminació del

Mediterrani i de la seva sobreexplotació

pesquera, posen en perill la conservació i

qualitat ecològica de l’entorn costaner

d’aquesta zona, que en definitiva és el

principal actiu i capital econòmic de la

ciutat. És en aquest àmbit d’actuació que

el projecte Silmar promou la cerca del

coneixement permanent de l’estat de l’-

entorn marí per actuar per la seva millora

i conservació amb el suport i implicació

de tots els agents locals i de la societat. 3. Equip humà i voluntariat

L’equip de voluntaris que participa amb

l’estació Silmar de Vilanova i la Geltrú

està liderat per en Manel Laguna, ex-

cel·lent fotògraf i amant del mar que pas-

sa llargues hores del seu temps lliure

submergit a les seves aigües. L’estació

compte també amb el suport de busseja-

dors voluntaris de l’Associació PROMAR

de la mateixa localitat que a més partici-

pen en altres projectes d’estudi i conser-

vació del litoral del Garraf, com per

exemple el manteniment de l’estació sub-

marina OBSEA. Aquesta estació es va

instal·lar al 2008 fruit de la col·laboració

entre la Universitat Politècnica de Catalu-

nya (UPC) i la Unitat de Tecnologia Mari-

na (UTM) del Consell Superior d’In-

vestigacions Científiques (CSIC). L’es-

tació Silmar també té la col·laboració del

Club Nàutic Vilanova per donar-nos el

suport nàutic necessari amb les tasques

de seguiment del projecte i també del

Consorci Colls i Miralpeix per promoure

les activitats de divulgació i difusió anuals

dels resultats del projecte.

3


4. Descripció de l’estació El fons marí de Vilanova i la Geltrú es ca-

racteritza per ser predominantment sorrenc

i trobar zones amb extenses praderies de

Posidonia oceanica de baixa o mitjana den-

sitat allunyades de la costa. En aquest fons

marí també trobem petites zones de roca

molt disperses que concentren gran part de

la biodiversitat marina de la zona.

Després de realitzar diverses inspeccions

submarines en diferents punts de la zona

amb l’objectiu d’ubicar el transecte Silmar,

finalment es va decidir instal·lar-lo en un

tram de 500 m2 que integrava prat de Posi-

donia oceanica, fons sorrenc o de cascall i

un petit tram central de fons rocós d’uns

40 metres de longitud amb un ample mà-

xim de 6 metres (aquesta estructura roco-

sa va ser anomenada pel seu descobridor

“la Roca d’en Manel”). La profunditat de la

zona és constant, oscil·lant entre els - 17 i

-18 metres, en un fons de cascall i restes

de closques amb la presència de les prime-

res algues calcàries que conformen el ma-

ërl. Aquest hàbitat marí està protegit per

l’Annex I de la Directiva Hàbitats així com

dos de les espècies que el formen

(Lithothamnium corallioides i Phymatolit-

hon calcareum) que estan al llistat dins

l’Annex V.

El transecte que s’ha seleccionat és ecolò-

gicament molt interessant per contenir roca

calcària molt antiga i colonitzada, per les

comunitats de cascall i per l’extens prat de

Posidonia oceanica de mitjana densitat. En

canvi, hem detectat la presència de l’alga

invasora Caulerpa racemosa sobre els fons

sorrencs que determinen un futur incert pel

manteniment de la qualitat ecològica de les

comunitats autòctones. Aquesta realitat

ens planteja la necessitat de realitzar estu-

dis sobre el seu creixement, la seva capaci-

tat d’expansió i sobre l'impacta ecològic

que exercirà sobre la vida d’aquests fons

marins típicament mediterranis. Actual-

ment, en el punt d’estudi només es localit-

za als extrems del transecte, sobre fons de

cascall i amb molt baixa cobertura (inferior

al 10%).

El transecte s’estructura en 3 trams, el pri-

mer s’inicia al límit extern del prat de Posi-

donia fins a la formació rocosa. El segon

passa per sobre la formació rocosa fòssil

que, al ser un fons dur altament perforat i

irregular, atrau a un gran número d’espè-

cies bentòniques, epibentòniques i peixos

proporcionant a l' indret una elevada biodi-

versitat. El tercer tram del transecte conti-

nua des de la zona rocosa enllaçant un al-

tre cop amb el prat fins arribar a una clari-

ana sorrenca amb les primeres comunitats

de Caulerpa racemosa.

Imatge 2. La esponja gris (Ircinia oros) també és abundant,

amb exemplars de grans dimensions.

Imatge 1. L’ascidi colonial Aplidium pseudolobatum és força

present a la zona.

4


4.1 inventari d’espècies i indica-

dors de qualitat ecològica.

A continuació es mostra un llistat d’es-pècies observades a l’estació de La Ro-ca d’en Manel que ens informa sobre la

riquesa i valor ecològic d’aquesta zona marina.

A. Fitocenosis: espècies marines que conformen la comunitat vegetal

ALGUES (13): Acetabularia acetabu-

lum; Caulerpa prolifera; Caulerpa race-

mosa**; Codium bursa; Codium cora-

lloides, Codium vermilara; Mesophyllum

expansum; Padina pavonica; Peyssonne-

lia sp; Phymatolithon calcareum23BIO;

Flabellia petiolata; Sebdenia rodriguezia-

na; Valonia utricularis.

FANERÒGAMAS MARINES (1): Posi-donia oceanica1234BIO

B. Zoocenosis: espècies marines que conformen la comunitat animal

ESPONGES (16): Aplysilla rosea; Aply-

sina aerophoba1; Ascandra contorta;

Chondrosia reniformis; Cliona viridis; Cli-

ona schmidti, Crambe crambe; Dysidea

fragilis, Dysidea avara; Ircinia oros;

Phorbas fictitus; Phorbas tenacior; Plera-

plysilla spinifera, Sarcotragus fascicula-

tus, Sarcotragus spinosulus, Spongia

officinalis1.

CNIDARIS (8): Aglaophenia elongata;

Aiptasia mutabilis; Anemonia viridis; Ce-

reus pedunculatus; Cerianthus membra-

naceus; Eudendrium racemosum; Lepto-

gorgia sarmentosaBIO; Sagartia ele-

gans.

MOL·LUSCS (13): Antalis vulgaris;

Cratena peregrina; Diaphodoris papillata;

Felimare picta; Felimare tricolor; Flabelli-

na lineata; Haliotis lamellosa; Quiton oli-

vaceus; Loligo vulgaris; Rocellaria dubia;

Octopus vulgaris; Semicassis undulata;

Thuridilla hopei. POLIQUETS (12): Filigrana implexa;

Protula intestinum; Serpula vermicularis.

PLATELMINTS (1): Prostheceraeus ro-

seus.

CRUSTACIS (5): Anilocra sp, Dardanus

calidus; Lysmata seticaudata; Pagurus

anachoretus; Scyllarus arctus25.

BRIOZOUS (6): Bugula calathus; Cabe-

rea boryi; Electra posidoniae; Pentapora

fascialis; Parasmittina rouvillei; Retepo-

rella grimaldii.

EQUINODERMS (6): Echinaster sepo-

situs; Paracentrotus lividus25; Holot-

huria tubulosa; Holothuria polii; Ophio-

derma longicada; Echinocyamus pusillus.

ASCIDIS (2): Aplidium conicumBIO;

Aplidium pseudolobatumBIO.

Imatge 3. Els calamars utilitzen restes de nanses per realit-

zar les postes i en algunes ocasions fins i tot en nanses que

encara són actives, com en el cas de la fotografia.

Imatge 4. Sorprèn la presència d’una parella de meros

(Epinephelus marginatus) que sempre estan presents en el

transecte.

5


PEIXOS (27): Apogon imberbis; Boops

boops; Bothus podas; Conger conger;

Coris julis; Chromis chromis; Dentex

dentex; Diplodus annularis; Diplodus vul-

garis; Epinephelus marginatus25BIO;

Gobius cruentatus; Gobius geniporus;

Labrus merula; Mullus surmuletus; Mu-

raena helena; Pagrus pagrus; Parablen-

nius rouxi; Parablennius pilicornis; Scor-

paena maderensis; Sarpa salpa; Serra-

nus cabrilla; Serranus scriba; Spondylio-

soma cantharus; Symphodus cinereus;

Symphodus mediterraneus; Symphodus

melanocerus; Symphodus tinca.

A continuació es mostra el signifi-

cat dels superíndexs de les espècies

amenaçades, en perill d’extinció o

protegides per alguna de les se-

güents mesures:

1: Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaça-

des (CEEA)

2: Annexos I i II del Conveni de Berna

2002

3: Directiva Hàbitats de 1992 – (Directiva

92/43/CEE)

4: Annex II del Conveni de Barcelona,

espècies amenaçades o en perill d’extin-

ció (1999).

5: Annex III del Conveni de Barcelona,

espècies d’explotació regulada (1999).

6: Annex II CITES (Convenció sobre el

comerç internacional d’espècies amena-

çades de fauna i flora silvestres).

7. Les espècies amb el super-índex -

BIO són utilitzades com a bioindicadors

de qualitat ecològica.

Imatge 6. Les baboses de mar també estan presents a la

zona, com és el cas d’aquesta Thuridilla hopei

Imatge 5. Al límit sud del transecte trobem ja petits claps de

l’alga invasora Caulerpa racemosa en mig del fons de cascall.

Imatge 7. Un altre babosa de mar abundant, Felimare picta,

que pot arribar a fer grans dimensions i presenta una gran

variabilitat de coloració.

6


4.2 Taula resum d’espècies protegides, bioindicadors i d’espècies exòtiques

i invasores:

En la següent taula es mostra el número d’espècies que estan incloses en convenis internacionals i directives europees. També es mostra el número d’espècies exòti-ques presents - espècies foranes que no es té constància que perjudiquin l’equilibri

de l’ecosistema - i sobre les espècies foranes invasores - sí que alteren l’equilibri de l’ecosistema.

5. IMPACTES I PRESIONS DE LA ZONA

Per realitzar la diagnosis mediambiental i ecològica de l’estat d’aquest entorn marí és

necessari analitzar el conjunt de paràmetres que, de manera sintètica, es mostren a la

següent taula amb l’objectiu d’exposar-los com a impactes o pressions als que la zona

està sotmesa, i també la seva àrea d’influència. Els impactes més destacables a conside-

rar en aquesta zona de la costa barcelonesa són el fondeig d’embarcacions sobre prats

de Posidonia oceanica i sobre els escassos fons de roca, amb hàbitats i espècies d’interès

molt fràgils a l’erosió mecànica. Per un altre costat, la contaminació crònica i difusa per

substàncies químiques i l’eutrofització de l’aigua marina costanera provoca la regressió o

desaparició de les espècies més sensibles que, juntament a la presència de la Caulerpa

racemosa, pot generar conseqüències negatives per la conservació i millora de l’ecosi-

stema marí. Finalment, la pesca professional i recreativa que s'exerceix de manera in-

tensiva des del port de Vilanova pot afectar l’estructura natural de les poblacions de pei-

xos, crustacis, mol·luscs i equinoderms entre d’altres.

En directives o annexos

Bioindica-dors

Exòtiques* Invasores**

Algues i plantes 2 1 0 1

Invertebrats 4 3 0 0

Vertebrats 1 1 0 0

* Espècies que no són natives de l’ indret sense impacte ecològic significatiu demostrat. ** Espècies que no són natives amb impacte ecològic sobre l’ecosistema.

Activitat Nivell de

pressió

Conseqüències per

la qualitat del medi

marí i la biodiversi-

tat

Estat de la zona

Fondeig

d’embarc-

acions

Moderat esta-

cionalment

- Erosió del fons marí i

impacte directe sobre el

bentos i les seves comu-

nitats.

- El fondeig sense control pot afectar als prats de Posidonia oceanica i a les comunitats de maërl ja de per sí comunitats

debilitades per altres im-pactes antropogènics i naturals.

A la zona d'estudi no hi ha fon-

deig intensiu aparent per la fal-

ta d’impactes visuals i la gran

distància de la costa, si bé a

l’estiu, aquest augmenta als

fons pròxims a les platges i la

costa.

7


Navega-

ció

Alta estacio-

nalment, mo-

derada la res-

ta de l’any

- Contaminació de l’aigua d’origen

químic com a conseqüència de l’abo-bocament d'aigües de sentina, gasos de combustió i vessament d’hid-

idrocarburs. - Introducció d’espècies foranies que provenen d’aigües de llast i/o biofou-ling dels vaixells. - Contaminació acústica, degut a que l’aigua transmet el so unes 5 vega-des més ràpid i a més distància, pro-

vocant un impacte sobre la fauna marina.

L’estació està ubicada a

1,5 milles de distància del

Port de Vilanova i la Gel-

trú, però la gran activitat

pesquera i esportiva es

manté tot l’any i més in-

tensament als mesos d’-

estiu.

Pesca

professi-

onal

Elevada - Captures poc selectives que afec-ten principalment a les poblacions de peixos d’elevat interès comercial, afectant també a altres espècies de

baix interès comercial però sí ecolò-gic. En general aquest impacte pot afectar a la qualitat ecològica de l'entorn i reduir la viabilitat ecològica d’algunes espècies objectiu. Això disminueix la capacitat de l’ec-oosistema per a mantenir la produc-

tivitat i generar més capital natural

que mantingui les funcions ecològi-ques de la zona, mantenint els ser-veis ambientals i el seu valor econò-mic. - La pèrdua d’aparells de pesca ge-

nera captures fantasma fins que l’-aparell queda epifitat o inservible, i això afecta a algunes poblacions de peixos durant un temps.

Ens trobem en front a un

dels ports pesquers més

importants de Catalunya i

és habitual que en el

transcurs d’una jornada

s’observin més d’una des-

ena d’arts de pesca me-

nors escampats prop de la

zona d’estudi. També en el

propi transecte trobem les

restes d’una gran xarxa

abandonada, coberta per

biofouling i ja ha quedat

incorporada al medi. Tam-

bé hi ha evidències de

pesca il·legal per les xar-

xes trobades als biòtops

artificials que serveixen de

protecció de fauna a la zo-

na restringida de l’OBSEA.

Pesca

esportiva

Elevada a l’-

època estival i

moderada la

resta de l’any

- Reducció de les poblacions de pei-xos, provocant canvis en les talles i canvis a la seva estructura poblacio-nal, predominant talles juvenils per

excés de captures d’adults. - Pèrdua de grans reproductors, en molts casos a la seva època crítica de reproducció. Aquesta pressió pro-voca canvis en la maduració sexual del exemplars juvenils reduint la ca-pacitat reproductora de les espècies.

- Pertorbació i danys a les espècies bentòniques, com algues i colònies de coralls per l’acció de tall dels fils de pesca. - Espècies sobre explotades com l’ eriçó de mar, el corall vermell, espè-

cies de peixos, cefalòpodes i crusta-cis.

Hi ha una important pres-

sió pesquera, sobretot de

volantí per capturar petits

peixos de roca o lloritos

(Xyrichtys novacula) però

també hi ha casos de furti-

visme, trobant pescadors

de canya i pescadors sub-

marins dins de la zona res-

tringida de l’Obsea.

8


Presència

humana

Baixa - L’elevada pressió humana sobre

els recursos naturals per extracció

directe d’espècies marines és im-

portant a tota la costa, però nul·la

a aquesta zona, tot i que la conta-

minació acústica és elevada per la

navegació.

- La contaminació indirecte per residus, bosses de plàstic, embol-

calls, envasos, crema solar diluï-da és baixa en aquesta zona.

A la zona del transecte,

la freqüentació humana

és baixa, per ser una

zona allunyada de la

costa i de difícil localit-

zació, essent quasi úni-

cament els voluntaris

els que es submergei-

xen allà.

Espècies

exòtiques i

invasores

Elevat - Les espècies invasores són cau-sa directe del 40% de les extinci-ons conegudes, essent, després de la pèrdua de l’hàbitat natural i

la segona amenaça greu per als endemismes. - Els impactes de les espècies in-vasores són molt grans, i general-ment irreversibles. A escala glo-bal, és possible que siguin més perjudicials per les espècies i els

ecosistemes que la pèrdua i dete-

riorament de l’hàbitat. Les invasi-ons biològiques ocasionen a més durs perjudicis econòmics, que van des de la pèrdua d’ingressos fins als alts costos que exigeix el

seu control. - És molt important tenir en compte que per a garantitzar la qualitat i funció dels nostres eco-sistemes hem de treballar amb la correcta gestió de les aigües de llast, així com en els vectors i fac-

tors que afavoreixen l' introducció

i proliferació d’espècies invasores.

De les 6 espècies exòti-

ques d’algues potencials

que es poden detectar a

la costa mediterrània, a

La Roca d’en Manel, no-

més s’ha detectat Cau-

lerpa racemosa, una de

les que té més potencial

d’impacte pel seu poder

invasor. En algunes zones del

litoral de Vilanova,

aquesta ha cobert prop

del 100% de la superfí-

cie en fons sorrencs i de

maërl, podent fins i tot

cobrir parcialment algu-

nes comunitats de roca i

causar un impacte eco-

lògic sever.

Canvio Cli-

màtic

Puntual i pro-

gressiu

- L’augment de la temperatura mitja de l’aigua: 1. Afavoreix el desenvolupament de les poblacions d’espècies inva-

sores o exòtiques amb major crei-xement i expansió. 2. Afecta negativament el cicle biològic de les espècies autòcto-nes, com és el cas de les madrè-pores mediterrànies (Cladocora

caespitosa) o les gorgònies

(Eunicella sp i Paramuricea clava-ta). 3. Hi ha un domini de les espèci-es adaptades a viure en aigües amb temperatures més altes i una regressió de les espècies d’-

aigües més fredes. 4. Canvis en la distribució i abun-dància de les espècies marines a la columna d’aigua.

Diferents estudis apun-

ten que en el Mediterra-

ni la temperatura de

l’aigua augmentarà en-

tre 1 i 2,5 graus a finals

del segle XXI. Tot i això, no hi ha evi-

dències directes d’afec-

tació per canvi climàtic,

si bé les espècies pre-

sents tampoc són les

més indicades per de-

tectar aquest fenomen.

9


Impactes

naturals

Puntuals i in-

tensos

- Afectació positiva sobre les

comunitats bentòniques pel gran

hidrodinamisme produït pels

temporals de llevant.

- Renovació del sediment, dissi-

pant així focus de contaminació

per acumulació de matèria orgà-

nica al fons.

- Regeneració de comunitats bentòniques que podrien resultar obstruïdes per aquesta sedimen-tació afectant positivament a les

praderies de Posidonia oceanica, zones bentòniques i comunitats

de maërl.

L’ecosistema marí d’aqu-

ta zona d’estudi està influ-

enciat positivament pels

forts temporals de llevant i

per les corrents marines

recurrents que, al llarg de

l’any es succeeixen.

Aquests comportaments

oceanogràfics de les mas-

ses d’aigua regeneren i re-

distribueixen el sediment

afavorint les comunitats

bentòniques.

Contami-

nació de

l’aigua

Baixa si ens

fixem en els

informes de

l’ACA sobre

paràmetres de

control de la

qualitat estàn-

dard de l’aigua.

La contaminació de l’aigua pot

provocar canvis a l’estructura

que afecta a les espècies més

sensibles (per exemple ascidis

vermells, madrèpores, entre d’-

altres) que desapareixen, gua-

nyant terreny les tolerants, ja

siguin invasores com el cnidari

Oculina patagonica o autòctones

com la bavosa de cresta

(Lipophrys pavo).

- La contaminació genera un

empobriment significatiu de la

qualitat biològica de les aigües i

de les estructures de les seves

comunitats. Així, la biodiversitat

es redueix com a conseqüència

del domini d’algunes poques es-

pècies més resistents i tolerants

a la contaminació.

Per les comunitats observa-

des a la zona del transecte,

es pressuposa que la con-

taminació es baixa, però

per al pròxim any 2016, es

preveu realitzar anàlisis de

les comunitats d’algues

mediolitorals de les comu-

nitats rocoses (Mètode Car-

lit) i també amb mostrejos

de macroinvertebrats ben-

tònics al sediment (Mètode

MEDOCC) per a determinar

amb més exactitud la quali-

tat de l’aigua a partir de

bioindicadors. Aquesta acti-

vitat està en consonància

amb les analítiques que l’-

ACA realitza per complir

amb la Directiva 2000/60/

CE d’un marc comunitari

d’actuació en l’àmbit de la

política d’aigües. Segons

les analítiques realitzades

per l’ACA aquest 2015, la

qualitat de l’aigua és ex-

cel·lent.

10


Factors socioambientals de la zona objectiu

Demogra-

fia versus

territori

El número d’habitants i la seva densitat per km2

ens dóna una idea de la pressió que s’exerceix sobre el territori.

La superfície agrària i forestal respecte a la total és un indicador del grau d’artificialització, la pres-sió històrica que ha patit el municipi, de la seva capacitat de compensar la seva petjada ecològi-

ca, de la resiliència del medi ecològic per com-pensar els impactes i de les possibilitats de pro-

moure un model social més ecològic.

Comarca: Garraf

Superfície: 34 km2

Població (2014): 65.941 habi-

tants

Densitat: 1.940 hab/km2

Superfície agrària: 607 ha

(Dades de 2009)

Superfície forestal: 388.27 ha

(Dades de 2004)

Turisme

Aquestes dades ens informen sobre la pressió humana que pateix l’entorn litoral als mesos d’-estiu.

380 places hoteleres en 8 es-

tabliments.

3 càmpings amb 5.058 places.

No hi ha turisme rural.

Capacitat de gestió eficient d’aigües resi-

duals

EDAR VILANOVA I LA GELTRÚ

Saneja les aigües residuals del municipi de Vilanova i

la Geltrú més les de Les Roquetes del Garraf (Sant Pe-

re de Ribes).

Caudal disseny: 25.500 m3/dia

Caudal real (2008): 15.000 m3/dia

Població equivalent: 153.000 habitants

Tractament biològic (tractament secundari)

Destí efluent: Mar Mediterrani.

1 emissari submarí de 1.8 km de llargada que des-

emboca a 14 m de profunditat a la platja del

Far.

2 estacions de bombeig associades.

Classificació de les aigües de bany segons ACA:

Excel·lent (2015)

IN

FR

AES

TR

UC

TU

RES

6. Factors mediambientals

El projecte Silmar té l’objectiu de descriure amb el màxim rigor possible la situació mediam-

biental del municipi per conèixer la pressió que aquest exerceix sobre el medi i, més concre-

tament, sobre l’estació de control en detall. Per això és important conèixer els factors socio-

econòmics més destacats com la demografia, les activitats socioeconòmiques més destaca-

bles com el turisme, la navegació o la pesca i de les pròpies infraestructures vinculades al

desenvolupament i a l’activitat humana que afecten al medi. També és necessari conèixer

altres paràmetres com per exemple el rang i superfície de sòl no urbanitzables, les masses

boscoses existents la superfície d’espais protegits i, entre d’altres, el perímetre litoral per

poder saber l'impacta de la petjada ecològica del municipi o la quantitat de recursos econò-

mics invertits en conservació.

11


Altres acti-

vitats

Les activitats desenvo-lupades a la zona que poden afectar directa-

ment o indirectament a la qualitat del medi marí: navegació,

trànsit de vaixells, contaminació de l’aig-ua i acústica, sobre-pesca, etc.

PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Dàrsena comercial:

Superfície total: 23.000 m2

Volum de mercaderies: (2012): 247.696 Tones.

Dàrsena pesquera:

- Superfície llotja: 1.809 m2

- Embarcacions: 74

- Volum pesca (2014): 4.249.930 kg

- Recaptació (2014): 12.375.927 €

Dàrsena esportiva:

- amarratges (eslora de 6-15m): 1.048

- amarratges per a grans eslores (25-100m): 49

La pressió Global es considera NO significativa sobre la

massa d’aigua segons dades de l’ACA*.

Espais

protegits i

altres figu-

res de pro-

tecció del

territori i

els recur-

sos natu-

rals

Informa del nivell de protecció territorial paisatgística i ecològi-ca del municipi (per exemple Espais d’Int-

erès Naturals o Xarxa Natura 2000) i quina implicació té el Munici-pi en la conservació de l’entorn i la biodiversi-

tat.

Espais protegits:

Xarxa Natura 2000: Serres del litoral central-Olèrdola

-Foix.

Zona del litoral: zona d’alimentació de la gavina d’Au-

udouin (Larus audouinii)

Protecció del medi aquàtic (prats de fanerògames ma-

rines).

Zona de restricció perimetral de l’estació marina

OBSEA.

12


EntitatEntitat ProjecteProjecte Pressupost anual en €Pressupost anual en €

Fundació Mar Silmar 6.000.-

Ports de la Generalitat Silmar 4.500.-

Generalitat de Catalunya—Departament de Territori i Sostenibilitat

Silmar 1.500.-

Pressupost total anual en conservació 12.000.- €

Imatge 9. Els fons de la zona dels biòtops són un autèntic

camp de Caulerpa racemosa, on hi ha una lluita per l’espai,

com és el cas d’aquesta jove gorgònia taronge (Leptogorgia

sarmentosa), intentant fer-se un lloc en mig de l’alga.

Imatge 8. Al mig del cascall apareixen les primeres algues

calcàries que formen els fons de maërl, inclosos com hàbitat

d’interès comunitari.

7. INVERSIÓ EN CONSERVACIÓ DE LA

BIODIVERSITAT MARINA LITORAL

En general, la inversió econòmica munici-pal destinada al capítol de medi ambient constitueix una amplia gama d’accions

vinculades principalment a la gestió i re-ciclatge de residus, la neteja de platges,

parcs i jardins, la depuració d’aigües i, entre d’altres accions, l’educació ambien-tal, la restauració de zones verdes i pun-

tualment d’accions vinculades a la gestió i conservació d’hàbitats naturals.

El propòsit del projecte Silmar de diag-nosticar la qualitat ecològica i mediambi-ental de les zones marines, de valorar les

tendències al canvi i de valorar quines

possibilitats de millora hi ha, és fona-mental conèixer— la inversió econòmi-

ca destinada a la conservació directe del ecosistema marí litoral. En aques-ta línea, ens referim específicament a les

mesures econòmiques, públiques o priva-des, de promoció i realització d’accions i projectes destinats a l’estudi, a la protec-

ció i/o a la gestió dels ecosistemes ma-rins i dels seus hàbitats, accions que, en general, influeixen positivament a la mi-

llora i conservació del patrimoni marí i permeten seguir obtenint serveis ecosis-

tèmics de manera sostenible i perdura-ble.

13


8. Diagnosis i valoració final

La valoració final que realitzem per l’estació

de La Roca d’en Manel del litoral de Vilano-

va i la Geltrú s’obté de l’anàlisi de totes les

dades disponibles al llarg del període d’es-

tudi i que es descriu de la següent manera:

De tots els punts mostrejats, es va triar “la

Roca d’en Manel” per instaurar l’estació de

control Silmar per tenir una major varietat

d’hàbitats típics del Mediterrani en compa-

ració amb altre punts, així com per integrar

espècies d’interès pesquer i detectar la pre-

sència d’espècies i hàbitats protegits per

normatives nacionals o per directives i con-

venis internacionals.

Les tasques realitzades durant aquest any

per ubicar i posar en funcionament el trans-

ecte han estat difícils per alguns factors

com la baixa transparència de l’aigua i la

dificultat de trobar cada cop el lloc objectiu

des de l’embarcació o un cop al fons en mig

del mar. Altres factors que han influït en la

dificultat de la tasca són les 1,5 milles de

distància de la estació Silmar respecte a la

costa i de la considerable profunditat a la

que es troba. En general hem treballat amb

visibilitats inferiors als 5 metres que han fet

més difícil l’òptima selecció de la zona, la

seva delimitació, així com la implantació

dels protocols d’estudi. Un altre factor ad-

vers és la profunditat de la zona d’estudi

que està entre -16 i -18 metres, factor que

ens fa entrar en el límit de descompressió

amb freqüència.

Una de les coses més destacables de la zo-

na d’estudi és l’elevada pressió pesquera a

la que està sotmesa, arribant a comptabilit-

zar més de 15 aparells calats entre el port i

la zona del transecte (el que correspon a

una mitja de 5 aparells per quilòmetre).

Molt a prop de la zona d’estudi s’hi calen

línies de nanses sobre el fons que quasi

sempre estan buides, el que ens fa suposar

que la zona sembla estar sobreexplotada a

nivell pesquer.

La zona presenta comunitats biològiques

estables, amb espècies en general, bastant

resistents a la sedimentació. Tota la roca

del transecte es troba coberta per una gran

varietat d’esponges, dominant l’esponja Ir-

cinia oros que tenen grans dimensions. Pel

que fa a la comunitat íctica, no hi ha molta

riquesa d’espècies i la biodiversitat està din-

tre de valors normals (tot i ser baixa). Tot i

així la pressió de la pesca recreativa es creu

baixar ja que hi ha presència d’exemplars

de nero de petit a mitjanes dimensions

(Epinephelus marginatus). També la pre-

sència de grans congres (Conger conger) i

morenes (Muraena helena). Es també des-

tacable la gran envergadura dels individus

de peixos de la família dels làbrids, especi-

alment els tords negres (Labrus merula), el

que ens indica que la pesca recreativa, i en

especial la submarina, és escassa o inexis-

tent a la zona del transecte.

Al realitzar els càlculs de l’índex de Shannon

amb la resta d’estacions per les quals tenim

dades en la mateixa franja estacional per

l’estació (s’ha seleccionat dades dels mesos

de juny, juliol i agost que coincidien amb les

de l’estació), obtenim un valor de 2,49, que

està dins de la normalitat.

A continuació es mostra l’ inventari de pei-

xos juntament amb la comparativa d’índex

de Shannon de la resta de transectes:

Peixos Abundància

Apogon imberbis 21

Boops boops 130

Coris julis 39

Chromis chromis 70

Diplodus annularis 3

Epinephelus marginatus 2

Gobius geniporus 1

Mullus surmuletus 3

Muraena helena 1

Parablennius rouxi 8

Scorpaena maderensis 2

Serranus cabrilla 4

Spondyliosoma cantharus 13

Symphodus mediterraneus 3

Symphodus ocellatus 2

Sarpa salpa 1

14


A continuació es mostra la taula amb els

diferents valors de Shannon obtinguts dels

inventaris en les comunitats de peixos. Els

valors ND corresponen a falta de dades (ja

sigui per aquell període de l’any o per no

complir els requisits de visibilitat mínima,

com és el cas de El Prat)

Observem que els valors de biodiversitat

més alts els trobem a Cala Vigatà (zona que

millora dia a dia i on l’Ajuntament inverteix

en conservació, en millores del camp de bo-

ies gratuït, accions de neteja, etc) i Aigua-

freda (amb una reserva pròxima i que cada

cop presenta un camp de boies en millor

estat, amb la retirada per part dels volunta-

ris de la majoria de deixalles, cadenes, en-

tre d’altres).

Pel que fa a La Roca d’en Manel, presenta

un valor dintre de la normalitat, tot i que

per ser una zona allunyada de la costa, s’-

esperaria que aquest fos més alt. Algunes

estacions amb les que es podria comparar

per posicionament serien la de La Cima, L’-

Emissari o Punta de la Mora (tot i que

aquesta última tan sols presenta fons sor-

renc amb Cymodocea nodosa i les dades

són difícilment comparables amb la resta de

transectes que tenen una diversitat d’h-

àbitats major).

La composició del fons sorrenc, format per

infinitat de petxines i restes de vida animal,

crea un bentos tou de cascall molt interes-

sant que permet l’aparició de les primeres

comunitats de maël (algues calcàries de

profunditat que recobreixen el substrat i

viuen amb molt poca llum).

En el fons sorrenc del sud-est del transecte

s’han detectat les primeres “taques” de

Caulerpa racemosa, un macròfit invasor d’o-

origen tropical que afecta severament les

comunitats bentòniques, tant rocoses com

els fons de Posidonia oceanica. Serà impor-

tant realitzar un seguiment de l’augment de

la seva cobertura i de capacitat d’invasió

sobre aquests fons sorrencs. Si comparem

la cobertura actual de Caulerpa a l’estació

de control Silmar de la Roca d’en Manel

amb l’existent als biòtops artificials de Vila-

nova, trobem que la cobertura a la zona és

casi el 100% (respecte el 10-15% que tro-

bem a la zona del transecte).

Durant els últims seguiments realitzats s’ha

observat per primera vegada Caulerpa race-

mosa creixent sobre roca dins del transecte.

S’haurà de fer un seguiment del creixement

de la taca i observar si hi ha afectació direc-

te sobre les especies que trobem dins del

transecte.

La zona del transecte és pobra en espècies

que utilitzem com a bioindicadors (com ara

gorgònies, ascidis com Aplidium conicum

que no trobem dins del transecte però sí en

zones pròximes, entre d’altres). Tot i així,

les espècies presents com ara els grans

exemplars d’Ircinia oros no semblen pre-

sentar un empitjorament en les seves con-

dicions a excepció d’un gran exemplar que

està començant a quedar epífita per algues.

Per tant, serà interessant establir un trans-

ecte a la “Barra 14” com proposa el Club

Nàutic i el Consorci Colls i Miralpeix per te-

nir una comparativa.

Estació Valor Shannon

Es Caials ND

Punta del Romaní 3,44

Cala Montgó 3,59

Aiguafreda 3,82

El Crit 3,57

La Caleta 3,61

La Cima 3,27

Secains 3,4

Cala Vigatà 3,9

La Mar Menuda 3,35

La Boia ND

El Pont del Petroli 2,42

El Prat ND

La Roca d'en Manel 2,49

L'Emissari 3,09

Punta de la Mora 2,38

Cala Llobeta 2,35

Cala Vidre 3,45

15


Una altre metodologia basada en bioindica-

dors que no s’ha pogut realitzar per incle-

mències meteorològiques va ser la carto-

grafia d’algues mediolitorals mitjançant el

protocol conegut com a Carlit (Ballesteros

et al, 2007) que consisteix en realitzar un

mostreig de les comunitats d’algues medio-

litorals amb l’ajuda d’una embarcació i ma-

terial resistent a l’aigua per anotar aquelles

espècies que dominen la comunitat per

trams. Aquestes dades es passen a una

capa SIG per posteriorment calcular la pro-

porció que ocupa cada alga en el total del

litoral rocós del municipi, tenint en compte

que cada espècie té una qualitat ambiental

associada. Per aquest 2016, es preveu co-

mençar a realitzar-lo juntament amb el

protocol MEDOCC de mostrejos de ma-

croinvertebrats bentònics.

El prat de Posidonia és bastant homogeni

amb una cobertura mitja entre el 55% i el

38,75% (mitjana del 44%). Respecte la

densitat de feixos, trobem valors baixos

compresos entre els 168,75 feixos/m2 i

256,25 feixos/m2 (densitat mitja de 236,46

feixos/m2) considerant el prat de tipologia

III (Giraud, 1977) tenint en compte que la

tipologia I és de màxima qualitat ecològica

i V la de menor. Aquest resultat està una

mica allunyat de la mitja de densitats de

Mataró (amb 308,33 feixos/m2) però és

semblant a la mitja observada a La Caleta,

a Palamós, amb 235,42 feixos/m2, a una

profunditat de 14 metres (semblant) i a

molt poca distància del port, el que ens fa

pensar que la seva qualitat ambiental no és

la millor que podríem observar.

La seva elevada cobertura ens indica que

presenta pocs impactes de fondeig directe

respecte Mataró (més a prop de la costa),

amb una cobertura mitja del 31,33 %.

A continuació es mostra la taula amb les

dades de cobertura de l’estació:

Durant les immersions de control realitza-

des a la Roca d’en Manel en el marc del

projecte s’han arribat a trobar, fins ara, un

total de 101 espècies marines diferents en

una superfície de tan sols 500 m2. Es calcu-

la que aquest valor és tan sols un 10 % del

total d’espècies que potencialment poden

existir en una comunitat de Posidonia com

la del nostre transecte i atenent a altres

estudis de referència (Borg et al. 2006).

Això ens dóna informació de la riquesa bio-

lògica, científica i econòmica que conté

aquesta petita porció de mar del municipi.

Conscients d’aquesta realitat i amb l’obj-

tiu d’obtenir dades i informació fidedigna

sobre tot allò que involucra aquesta zona

litoral per a millorar la seva conservació i

gestió, Ports de la Generalitat, el Club Nàu-

tic de Vilanova, l’Associació Promar i l’A-

juntament a través del Consorci Colls i Mi-

ralpeix,donen suport al projecte aportant

part del pressupost necessari, suport logís-

tic, material i voluntariat.

En general la zona té una qualitat ecològica

acceptable atenent els nombrosos impactes

existents derivats de les accions antropo-

gèniques que durant segles s’han realitzat

a la zona i que directament han afectat al

seu funcionament ecològic. Els impactes

més destacables són la construcció del port

i de les seves successives ampliacions que

han generat una modificació de la dinàmica

litoral dels sediments al llarg de la costa.

També, com a conseqüència de la intensa

activitat marítima del port, la pesca profes-

sional i la navegació en general han esta-

blert una pressió sobre el mar i els seus

recursos. Altres factores són l’important

creixement de la ciutat, la seva proximitat

a la conurbació de Barcelona, la influència

del riu Llobregat, entre d’altres, han deter-

minat la qualitat de les aigües marines que

avui tenim a Vilanova.

Lloc Tª Prof Cob 1 Cob 2 Cob 3 Cob 4 Dens 1 Dens 2 Dens 3 Dens 4 Densitat m²

Vilanova 20 40 40 70 60 7 9 10 13 243,75 16,7

40 50 30 50 8 13 10 9 250

30 40 50 35 10 12 10 7 243,75

75 25 40 50 17 5 8 11 256,25

20 35 40 15 5 8 10 4 168,75

50 90 30 50 8 15 7 11 256,25

16


(1) Factors de l’entorn que influeixen en el bon desenvolupament dels hàbitats,

ecosistemes i sobre l’esser humà.

(2) Número d’espècies i la seva abundància a l’entorn.

Valors Ambientals Puntuació parcial3

Qualitat ambiental1 7

Biodiversitat2 5

(*) El grau d’afectació es treu d’una escala de valor de Baix (B), Moderat (M) i Alt (A)

(**) La puntuació parcial es dóna en una escala de valors de 0 a 10 i en base a l’impacte exercit

en el medi natural i a l’ecosistema en general: a més impacte, menys puntuació.

PUNTACIÓ ESTACIÓ BCNM0114 – La Roca d’en Manel

Factors Grau d’afectació sobre la zona d’estudi

Puntuació parcial

Artificialització del medi A 4

Freqüentació humana B 8

Contaminació B 7

Impactes directes sobre la bioce-nosis

M 5

Grau d’extracció de recursos A 2

PUNTUACIÓ 5,2

En un context més ampli és també neces-

sari fer una valoració ecològica i ambiental

del mar Mediterrani per entendre que exis-

teixen importants impactes ambientals, al-

guns més ponderables que altres, que en el

seu conjunt també determinen la condició

actual i de futur de la zona marina que es-

tem caracteritzant. Aquests factors són el

canvi climàtic, la introducció d’espècies fo-

ranies, la sobrepesca o la contaminació

crònica i difusa de l’aigua i de l’aire que,

sumat als impactes locals transformen l’e-

torn i augmenten la vulnerabilitat de l’eco-

istema marí litoral (Ventura, M. et al, 2012,

Balance de la red Natura 2000 de Girona,

dades no publicades).

És per tant imprescindible que les adminis-

tracions competents tant a nivell local, re-

gional i estatal prevegin els possibles im-

pactes i actuïn de manera efectiva per fre-

nar la degradació de les zones costaneres i

del mar en general. En aquest procés la

premissa “actuar localment pensant global-

ment” és oportuna i necessària per avançar

cap a la conservació perdurable de l’ecoo-

istema Mediterrani. A més, serà crucial

promoure altres models de desenvolupa-

ment econòmic que, basats en la bioecono-

mia i el turisme sostenible, el desenvolupa-

ment dels quals ha d’afavorir la inversió

econòmica en conservació, la millora i pro-

tecció dels recursos naturals i potenciar la

qualitat dels ecosistemes per seguir gene-

rant riquesa econòmica.

La valoració general que es dóna a l’estació

Silmar de La Roca d’en Manel és bastant

bona, tot i que l’elevada pressió pesquera

que hi ha a les seves aigües i la presència

de l’alga invasora Caulerpa racemosa, que

en alguns punts recobreix quasi el 100%

del fons. La biodiversitat no és molt eleva-

da, ja que es tracta d’un ecosistema molt

monòton. Per millorar l’avaluació de la seva

qualitat ambiental, realitzarem mostrejos

de les comunitats d’algues mediolitorals.

Per un anàlisis més complet de l’estat de conservació del litoral municipal i la valo-

ració de la seva tendència en el futur, s’incorpora un nou factor a considerar: la

voluntat de conservació del municipi, tenint en compte la inversió econòmica al medi ambient i en la preservació dels va-

lors ambientals del medi litoral i marí.

17


(4) Estratègia que té l’ajuntament en conservar el seu patrimoni marí. (5) Implicació social en conservar el seu patrimoni marí.

(6) Pressupost que es destina a projectes o accions de conservació del medi marí. (7) El grau d’afectació es valorarà en una escala categòrica

des de nul (N), baix (B), moderat (M) o alt (A). (8) L’ escala de valors del 0 al 10 en base a la implicació: a més implicació, més puntuació.

Voluntat de conservació

Factors Grau d’afectació sobre la zona

d’estudi7

Puntuació parcial

Voluntat política4 M 6

Voluntat social5 A 9

Inversió econòmica en conserva-

ció marina6

B 3

Puntuació estació BCNM0114 – La Roca d’en Manel

Puntuació final 5,73

9. Propostes d’acció per una con-

servació perdurable.

L’objectiu del projecte Silmar és el de con-

tribuir a millorar la qualitat de l’entorn ma-

rí a escala local a partir de la divulgació del

coneixement adquirit, la realització d’-

accions de conservació activa i de promou-

re el concepte de custodia marina amb el

suport de les entitat locals, les empreses i

la societat en general. SILMAR, a més rea-

litza també el seguiment periòdic d’unes

altres 22 estacions de control repartides pel

litoral català i balear, això ens permet ob-

tenir un informe global de l’estat ecològic

del medi litoral i oferir a la societat en ge-

neral i als medis de comunicació informació

per saber, opinar, decidir i actuar en la

conservació activa.

En aquest context, és imprescindible esta-

blir, a cada zona de treball del projecte Sil-

mar i després de manera més global, pro-

postes de millora que, integrant la realitat

socioeconòmica i cultural de cada lloc i

també del conjunt de les regions costeres,

ens ajudin a avançar en la conservació

efectiva del medi marí i ens garantitzen els

serveis ambientals que necessitem per

mantenir la nostra qualitat de vida. És im-

prescindible millorar el nostre model de

desenvolupament cap a sistemes més sos-

tenibles i respectuosos amb el mar i també

treballar de manera compromesa per de-

fensar els drets de les futures generacions

a viure de manera digna, sana i feliç.

L’estació de La Roca d’en Manel, situada en

el municipi de Vilanova i la Geltrú, experi-

menta una important pressió estacional du-

rant el període estival, però la seva aïllada

ubicació li confereix excel·lents possibilitats

per seguir mantenint els seus actius natu-

rals i manifestar el seu potencial de resili-

ència ecològic amb la finalitat de recuperar

i mantenir la seva qualitat mediambiental i

la seva biodiversitat.

Aquesta zona pot millorar la seva qualitat

ecològica de manera significativa si els im-

pactes directes com la pesca i la contami-

nació difusa de les masses d’aigua milloren.

També, és molt important que els impactes

externs que tenen un gran poder per influir

negativament en la qualitat i atractiu de

l’entorn com l’augment de la temperatura

mitja de l’aigua, la introducció d’espècies

foranies potencialment invasores o la con-

taminació general es redueixin, minimitzin

o gestionin adequadament per evitar im-

pactes sobre les zones marines.

Si aconseguim gestionar, mantenir i prote-

gir aquestes comunitats marines en poc

temps la seva funcionalitat ecològica millo-

rarà i podran tenir un major nombre d’esp-

ècies que contribuiran al funcionament na-

tural del sistema i a estendre la riquesa bi-

ològica i potenciar la biodiversitat a la zona

objectiu i adjacents.

18


Imatge 11. Una planaria (Prostheceraeus roseus) passeja pel

fons, que ja comença a estar cobert de Caulerpa racemosa.

Imatge 10. Les xarxes abandonades són habituals a la zona,

ocasionant un empitjorament de les comunitats per efecte

de pesca fantasma i danys a espècies bentòniques.

En aquest àmbit, és necessari promoure

acords entre l’equip de govern, les admi-

nistracions publiques competents, la socie-

tat civil, els centres educatius, les universi-

tats, els centres d’investigació i les empre-

ses per promoure un nou model de gestió

local del mar basat en la comunitat.

Aquest nou model de gestió local del medi

marí és fonamental per garantitzar la millo-

ra i la conservació perdurable del patrimoni

natural i, a la vegada, afavorir el desenvo-

lupament d’un model socioeconòmic soste-

nible que ha d’assegurar la inversió en con-

servació d’aquesta zona marina i per ex-

tensió, contribuir a la conservació integra-

da de tota la costa mediterrània.

9.1 Propostes d’acció per la conser-

vació, són les següents:

1. Realitzar sessions informatives i de coor-

dinació amb l’equip de govern municipal

per impulsar accions de conservació de

la costa i en el marc de la custòdia mari-

na – Creació de Zones Marines pel Bio-

coneixement.

2. Promoure i consolidar les activitats prò-

pies del projecte Silmar incorporant:

Una millor coordinació amb l’e-

quip de voluntaris, les empreses

i la societat local.

Un protocol de control perma-

nent de qualitat ecològica del

litoral rocós i l’aigua marina a

través del Mètode Carlit i ME-

DOCC (Directiva Marco del Agua

- Directiva 2000/60/CE del Par-

lamento Europeo – ACA / CSIC,

2007)

Integrar la informació obtinguda

per l’estació OBSEA en el marc

del projecte Silmar.

Realització de 3 audiovisuals

curts per Facebook - You Tube –

Vimeo amb l’objectiu de donar a

conèixer al món les riqueses del

patrimoni submarí municipal i

de sensibilitzar a la societat per

que contribueixi activament a la

seva conservació.

3. Realitzar una campanya d’informació i

sensibilització a les escoles i instituts de

la zona per transmetre el coneixement

adquirit en el marc del projecte Silmar i

de promoure en un futur les accions de

custòdia marina que són imprescindibles

per la conservació global i perdurable del

mar i la seva biodiversitat.

4. Proposar un estudi de control o prova

pilot d'eradicació de Caulerpa racemosa

sobre fons rocós.

19


10. Calendari d’accions 2015-2016

A continuació es presenta un calendari d’accions pel pròxim període d'activitat del projec-te Silmar.

El Projecte Silmar és possible gràcies al suport econòmic de les següents empreses i organitzacions

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

Acció Calendari

1 Presentació de resultats a l’administració local Setembre 2015

2 Presentació informe Silmar.doc i Informe Global Silmar 2014-15 Setembre 2015

3 Disseny i programació d’accions 2015-16 Projecte Silmar Novembre 2015

4 Difusió dels resultats a les xarxes Octubre 2015—Març 2016

5 Projecte Silmar 2015-2016 Novembre 2015—Agost 2016

6 Programa de captació i formació de voluntaris i estudiants universitaris Juliol—Octubre 2016

7 Presentació informes Silmar.doc i Informe Global Silmar 2015-16 Setembre 2016

la roca d’en manel -- bcnm0114...

Documents