LES RIERES MEDITERRÀNIES

Les rieres mediterrànies estan caracteritzades pel clima mediterrani, on tant hi ha una forta sequera tot l’any com, de sobte, cau una pluja torrencial. Aquests “torrents litorals” presenten unes característiques ecològiques molt peculiars, relacionades amb una variabilitat de cabals molt marcada, que fa que les comunitats biològiques presentin unes adaptacions particulars.

El vent dominant en aquesta àrea és la tramuntana, que bufa amb força i persistència bona part de l’any. La seva geologia té l’origen en la formació dels Pirineus (metamòrfica dominada per gneis).

Per a més informació:

Consorci de la Costa BravaPlaça Josep Pla, 4, 3r 1a. 17001 GironaTel. 972 20 14 67www.ccbgi.org

Ajuntament de LlançàAvinguda Europa 37. 17490 LlançàTel. 972 38 01 81http://www.llanca.net

Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM)Museu Industrial del TerPasseig del Ter, 2. 08560 Manlleu

El clima eixut, l’exposició a la tramuntana, els incendis freqüents i l’activitat humana, principalment el conreu de la vinya i la pastura (amb la generació de focs per mantenir-la), configuren una coberta vegetal dominada per màquies i brolles on hi ha poques espècies arbòries.

Com que es tracta d’una àrea costanera, on la pressió turística és alta, sobretot a l’estiu, aquestes característiques naturals es veuen afectades per una gran explotació de l’aqüífer al·luvial amb risc d’intrusió d’aigua marina, accentuada en anys de sequera extrema.

Laia

Jim

enez

-CE

RM

Passeig del Ter, 2. 08560 ManlleuTel. 93 851 51 76www.mitmanlleu.orgE-mail: cerm@mitmanlleu.org

Continguts i textos: Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter (2011).Foto de portada: Núria Sellarès (CERM)

LA RIERA DE LLANÇÀ

Llançà, l’Alt Empordà

Una riera a la Costa Brava

DESTACATS

2

LA RIERA DE LLANÇÀ

La riera de Llançà neix a la serra de l’Albera a l’oest del puig d’Esquers, a 606 metres sobre el nivell del mar. Transcorre uns 17 quilòmetres en sentit sud i sud-est pel terme municipal de Llançà fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la banda nord del port. Es tracta d’una conca pràcticament sense presència humana fixa, excepte al nucli urbà. Hi destaca l’activitat ramadera -bovina extensiva- principalment de la valuosa raça autòctona, la vaca de l’Albera. L’activitat humana i el medi conformen un paisatge contrastat. S’hi poden veure garrigars, alzinars litorals, vinyes, olivars, pastures, ruscs, horts, barraques i masos aïllats.

Una de les peculiaritats de les rieres de la Costa Brava és que transcorren des dels darrers contraforts de la serralada pirinenca fins a la mar Mediterrània, i fan un recorregut relativament curt.Per aquesta raó, a poca distància de la costa hi ha indrets típics de capçalera, bastant semblants als d’alta muntanya pirinenca. El tram de riera que transcorre al costat de l’ermita de Sant Silvestre n’és un exemple.

3

2

1

Gatell (Salix atrocinerea)

CERM

1

Laia

Jim

enez

-CE

RM

3

Núr

ia S

ella

rès-

CERM

Els trams mitjans de les rieres mediterrànies, com la riera de Llançà, solen portar aigua tot l’any. Això hi permet el desenvolupament d’una comunitat biològica molt variada i estable. Destaca el tram que transcorre entre el nucli de Valleta, on la riera circula de manera abundosa. S’hi poden observar hàbitats i ambients diversos (alternança de trams ràpids i lents, gorgues profundes). En aquests ambients hi viu una gran diversitat florística i faunística.Hi destaquen espècies de peix com la bagra catalana (Squalius laietanus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), l’anguila (Anguilla anguilla) i una gran diversitat d’amfibis, com la granota verda (Pelophylax perezi) i el gripau comú (Bufo bufo) i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura).

El tram baix de la riera de Llançà presentava un escàs interès ecològic. Des de 2009 s’hi aporta aigua regenerada -aigua residual depurada i amb un tractament addicional (terciari)-que li ha canviat la fesomia; hi ha millorat l’estat ecològic i s’ha observat una progressiva recuperació de la riquesa biològica que li és pròpia. A prop de la platja l’aigua regenerada es mescla amb l’aigua marina i s’hi genera un aiguabarreig d’aigua salobre. Aquestes característiques estan fent aquest sector idoni per a diverses espècies de peixos com les llisses (Liza aurata, Liza ramada i Mugil cephalus) i les anguiles (Anguilla anguilla), a banda de fomentar la presència d’un gran nombre dels acolorits espiadimonis.

Bagra catalana (Squalius laietanus)

Granota verda (Pelophylax

perezi)

Laia

Jim

enez

-CE

RMLa

ia Ji

men

ez -

CERM

Laia

Jim

enez

CER

M

3

Núr

ia S

ella

rès-

CERM