la revista en lÍnia de benestar social núm. 8 - carm.es · la revista en lÍnia de benestar...

LA REVISTA EN LÍNIA DE BENESTAR SOCIAL Núm. 8 - desembre de 2003

BENEST@R®

LA REVISTA EN LÍNIA DE BENESTAR SOCIAL

Núm. 8 - desembre de 2003

SUMARI Editorial 1

Potenciar el treball en xarxa dels serveis socials locals

Actualitat a l’Àrea 3 Trobada de regidors i regidores de Serveis Socials Presentació de la guia: Cuidar a

casa persones grans amb dependència Presentació del llibre: Marc Històric dels Serveis Socials Locals de Catalunya Els premis de qualitat d'espais i equipaments públics van a parar a Sabadell, Santa Margarida de Montbui, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú BREUS: Els Premis d’Espais i Equipaments Municipals de Qualitat presentats a Toledo i al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya L’ European Social Network a Venècia. 11a Conferència de Serveis Socials 2003-2004: Un nou curs, noves propostes formatives La Xarxa Local de SAD elabora un circuit tipus per a la prestació dels serveis socials d’atenció domiciliària Jornada sobre la protecció jurídica i integral de la gent gran III Convocatòria del Premi Josep M. Rueda i Palenzuela. La dimensió comunitària en la intrvenció social Breu descripció del projecte ELIONOR Simposi Europeu d’Educadors i Educadores Socials STEPS, Estrucrures per l'emancipació, participació i solidaritat. Un projecte europeu per combatre la discriminació de les persones amb discapacitat psíquica ILO- SER 2 Un programa europeu per l'ocupació Omple la teva vida de sentit. Exposició de la Federació Catalana del Voluntariat Social Presentem el Benchmarking a les “VI Jornadas sobre calidad en los procesos de inserción social"

En xarxa 29 Les experiències als ajuntaments

· Els casals de Gent Gran fan intercanvi d’experiències

· Any europeu de les persones amb discapacitat a Sabadell. Diverses entitats participen a la commemoració

· L’audiovisual ajuda a recuperar la memòria històrica

· El vídeo ajuda a conèixer els interessos de la joventut de Vilanova i la Geltrú


Entrevista 40 La infància maltractada pot tenir esperances Jorge Barudy és psiquiatre especialitzat en la infància i l’adolescència en situació de risc.

L'estudi 45 El suport a les persones cuidadores: una estratègia de conciliació en el marc del programa EQUAL-ELIONOR L’estudi per analitzar les dificultats de conciliació de la vida personal familiar i laboral de les persones cuidadores de malalts amb alzheimer i altres demències.

Aprenem 49

· Anàlisi del model de protecció a la infància a Catalunya. Una mirada comparativa des dels ulls de l’Administració local

· Els Centres Oberts aposten pel treball amb la comunitat i reclamen millores

Consulta 57 bibliografia:

· La calidad en los Servicios Sociales: conceptos y experièncias

· Qué hace Buda en mi empresa? Sabiduría budista en las organizaciones de hoy enllaços d'interès:

· Web de la Red Europea de diàlogo social (REDS)

· Web de Real Patronato sobre discapacidad legislació:

· Boletín Oficial del Estado · Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

· Diario oficial de la Unión Europea, serie L

Participa-hi 62 Donan's 10 segons per millorar

Benest@r us proposa quatre preguntes per que ens ajudeu a millorar.

Crèdits 63 ANNEX Resums ponències de Venècia 64 Article de Núria Palau 76

- 1 -

EDITORIAL benest@r, desembre 2003

Potenciar el treball en xarxa dels serveis socials locals El proppassat mes de maig es van celebrar eleccions municipals per escollir els regidors i regidores dels nostres ajuntaments i d’entre ells es van escollir els 51 diputats que havien de constituir la Diputació de Barcelona per al mandat 2004-2007. Per a aquesta nova etapa que ens ha de portar fins al 2007, l’actuació de l’Àrea de Benestar Social estarà emmarcada en el nou Pla d’Actuació de Mandat de la Diputació de Barcelona. La Diputació de Barcelona, seguint la tradició municipalista que la caracteritza, continuarà, entre altres objectius, treballant per facilitar als ajuntaments eines i suport: 1) per construir pobles més solidaris i cohesionats socialment; 2) per incrementar la qualitat de vida dels pobles i ciutats; 3) per treballar per al desenvolupament social i econòmic dels territoris de la província i 4) reforçar el lideratge de les polítiques socials en els municipis.

D’acord amb el que acabem d’explicar hem orientat estratègicament l’actuació de l’Àrea de Benestar Social per a aquest nou Mandat. L’objectiu general d’actuació continuarà sent la potenciació del treball en xarxa dels serveis socials locals i de les competències que els són atribuïdes i la potenciació i valoració dels professionals dels serveis socials municipals. Més concretament, volem potenciar determinades línies d’actuació:

(1) Xarxa Local de Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD) que compta ja amb 268 municipis de la província que s’hi han adherit. Volem ampliar el servei de teleassistència i d’ajudes tècniques i tenim el projecte d’ampliar la cartera de serveis a l’arranjament d’habitatges.

(2) Polítiques de suport a la infància i les famílies a través de: a) el suport als professionals municipals per la prevenció i detecció dels risc social en la infància; b) el foment de la participació dels infants i adolescents a la societat; c) el suport a les famílies amb infants, potenciant els serveis de suport i orientació a pares i mares en la seva funció parental i els serveis complementaris a la família.

(3) Desenvolupament dels serveis de RESPIR per a persones que cuiden persones amb dependència bé en estades temporals residencials, bé promovent estades temporals en famílies acollidores.

(4) Foment del treball comunitari a partir de les realitats territorials

(5) Desenvolupament de programes d’atenció a la gent gran, potenciant línies preventives que faciliten un envelliment en les millors condicions.

EDITORIAL benest@r, desembre 2003

- 2 -

(6) El suport a la gestió dels serveis socials locals: continuant amb els Cercles de Comparació Intermunicipal (Benchmarking) i el desenvolupament de programari específic d’acord amb les noves tecnologies i la incorporació de nous aspectes que no es contemplaven fins ara.

(7) La mediació intercultural com a eina de treball des de benestar social en temes d’immigració.

(8) Nous impulsos a la formació continuada dels professionals en tot allò que sapiguem que preocupa als ajuntaments: immigració, mediació, gestió ... Volem continuar essent un model de referència formatiu que doni valor als professionals dels serveis socials municipals.

Aquestes són per les grans línies d'actuació. En aquest exemplar de la Revista Benest@r , trobareu diferents articles que fan referència als àmbits de persones grans, infància, joves i altres. En els pròxims números us anirem informant puntualment dels projectes que desenvoluparem, d'acord amb els eixos de mandat a dalt exposats.

- 3 -

ACTUALITAT benest@r, desembre 2003

L'actualitat a l'àrea Trobada de regidors i regidores de Serveis Socials Presentació de la guia: Cuidar a

casa persones grans amb dependència Presentació del llibre: Marc Històric dels Serveis Socials Locals de Catalunya Els premis de qualitat d'espais i equipaments públics van a parar a Sabadell, Santa Margarida de Montbui, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú BREUS: Els Premis d’Espais i Equipaments Municipals de Qualitat presentats a Toledo i al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya L’ European Social Network a Venècia. 11a Conferència de Serveis Socials L'Art solidari i festa de Nadal a l'SPOTT 2003-2004: Un nou curs, noves propostes formatives La Xarxa Local de SAD elabora un circuit tipus per a la prestació dels serveis socials d’atenció domiciliària Jornada sobre la protecció jurídica i integral de la gent gran III Convocatòria del Premi Josep M. Rueda i Palenzuela. La dimensió comunitària en la intrvenció social Breu descripció del projecte ELIONOR Simposi Europeu d’Educadors i Educadores Socials STEPS, Estrucrures per l'emancipació, participació i solidaritat. Un projecte europeu per combatre la discriminació de les persones amb discapacitat psíquica ILO- SER 2 Un programa europeu per l'ocupació Omple la teva vida de sentit. Exposició de la Federació Catalana del Voluntariat Social Presentem el Benchmarking a les “VI Jornadas sobre calidad en los procesos de inserción social"

Trobada de regidors i regidores de Serveis Socials

Més de 100 persones, entre polítics i tècnics que representaven 71 Ajuntaments de la província, es van aplegar en el primer acte de mandat a l'Àrea de Benestar Social de Barcelona. La diputada Núria Carrera va donar-los la benvinguda i tot seguit va explicar les grans línies estratègiques d’intervenció social.

Els quatre eixos de la Política Social de la Diputació

La diputada va dir que “ha arribat el moment que les polítiques socials siguin contundents i tinguin fortalesa. Valorant la importància de la tasca que fem, podrem construir un projecte universal i compacte com el que tenen els sistemes educatiu i sanitari”.

Després va passar a enumerar els quatre eixos sobre els quals reposa l’estratègia de les línies d’intervenció de l’Àrea de Benestar Social, emmarcades en el nou Pla de Mandat de la Diputació de Barcelona:

“Ha arribat el moment que les polítiques socials siguin

contundents i tinguin fortalesa”


- 4 -

• La Política de solidaritat i cohesió que ha d’impregnar les intervencions.

• L'increment de la qualitat de la ciutadania.

• El suport als municipis, a través del desenvolupament social i econòmic dels territoris de la província .

• El reforçament del lideratge de les polítiques socials municipals.

La Diputada va anunciar que l'objectiu general d'actuació continuarà essent la potenciació del treball en xarxa dels serveis socials locals i de les competències que els són atribuïdes, i la potenciació i la valoració dels professionals dels serveis socials.

Núria Carrera, Diputada de l'Àrea de Benestar Social i Àngels Nogué,

coordinadora de l'Àrea, en un moment de la presentació

(Foto: Manolo García)

Núria Carrera va enumerar i comentar els diferents serveis i programes que ja estant funcionant. També va esmentar, entre d’altres, la Xarxa Local de Serveis Socials d’Atenció Domiciliària, a què s’han adherit 250 municipis, i va mencionar la voluntat d’impulsar el suport a la infància i l’adolescència, indicant que “cal donar suport als Centres Oberts, als casals i a aquelles institucions que treballen amb la joventut. És una actitud de suport a les famílies. Aquest és un discurs que ha estat captiu durant molts anys i des de l’ens municipal l’hem d’atendre i dinamitzar”.

En el seu detallat repàs als serveis va trobar-hi temps per parlar del viatge bianual de regidores i regidors, un viatge que cohesiona el grup de càrrecs electes municipals i que alhora els fa aprendre i descobrir els sistemes socials d’altres països.

Repassant la Memòria 1999-2003, i mirant al futur

Àngels Nogué, coordinadora de l’Àrea, va repassar la Memòria 1999-2003, dibuixant-hi les grans fites, les assolides i aquelles que són objectius per a la nova etapa, una mirada cap al futur.

Va subratllar el valor de l’orientació als municipis, la millora organitzativa com a sistema més operatiu, els avantatges de treballar en xarxa i l’aplicació transversal dels programes. I va apuntar la visió de futur.


- 5 -

Va referir-se igualment a la signatura de convenis amb 309 ajuntaments, que tindran una vigència de quatre anys (període de mandat), i a l'assignació d'un tècnic o una tècnica referent que s'ha fet a cada ajuntament i que continuarà essent la persona referent entre l'ajuntament i l'Àrea.

El nombrós públic assistent a l'acte, consultant la documentació que se'ls hi va lliurar (Foto: Manolo García)

Així mateix, va esmentar l'èxit aconseguit amb la celebració de la Fira de Serveis Socials, a què havien assistit prop de 2.000 persones, amb una presència de 149 estands. En la visió de futur, va insistir molt en la necessitat de conèixer les polítiques socials que s’estan fent a Europa.

En la seva intervenció, el Cap de Servei d’Acció Social, Francesc Hernández, va explicar l’organigrama de l’Àrea de Benestar, dirigint-se especialment als nous càrrecs municipals electes, perquè en comprenguessin el funcionament.

La cap de Gerència de Centres d’Atenció Social, Montserrat Baig, va exposar les actuacions dels centres que depenen de l’Àrea de Benestar Social, com ara la Residència per a Gent Gran i el Centre Respir per a persones grans, i els centres per a persones amb disminució com la Unitat de Curta Estada, que és també un servei de Respir, i el Centre de Dia. Montserrat Baig va fer referència que els serveis de Respir per a gent gran i per a persones amb disminució tenen molt bona acceptació entre les famílies. També va fer referència al Centre SPOTT.

El FÒRUM DE REGIDORS I REGIDORES, UNA NOVA PROPOSTA

A la darrera part de la trobada, la diputada Núria Carrera va presentar una nova iniciativa: el Fòrum de regidors i regidores. Abans, però, va parlar de com totes les agendes dels partits polítics donen molta importància a la política de Benestar. També hi ha una opinió fortament estesa entre la ciutadania, que sovint parla i discuteix de fenòmens com ara la immigració, la manca de llocs d’ocupació pels joves i les dones, la manca d’habitatges econòmics per la joventut o les persones grans...


- 6 -

Les qüestions socials estan en la ment de la societat i cal donar-hi resposta. La diputada va proposar la creació d'un Fòrum de regidors i regidores com un mitjà per “conèixer millor la realitat i les necessitats. Unes trobades d’entre 8 i 10 municipis, per àrees geogràfiques i per temes d’interès que serveixin per intercanviar idees entre regidors i tècnics sobre qüestions concretes”. Aquestes reunions serviran per impulsar la participació dels càrrecs electes i la formació de polítiques en Benestar i analitzar temàtiques concretes, facilitar l’espai de trobada entre diverses forces polítiques i establir criteris comuns.

Aquestes trobades territorials es durien a terme fins al final de gener. S’establiran unes comissions de treball per perfilar les problemàtiques i es demanarà la participació d’alguns experts. La feina feta es posarà en comú en un plenari de Fòrum que es podrà reunir 3 o 4 vegades l'any.

Malgrat que no és la primera vegada que s’efectua una trobada de regidors, alcaldes i tècnics amb els responsables polítics de l’Àrea, sí que n’és nou el format, que va trobar molt bona acollida, com es va demostrar en el torn d’intervencions des del públic.

Presentació de la guia: Cuidar a casa persones grans amb dependencia

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, l’Àrea de Benestar de la Diputació de Barcelona va presentar la guia “Cuidar a casa persones grans amb dependència”, de què són autores Montserrat Aguilar, treballadora social, i Raquel Cuevas, neuropsicòloga.

Va obrir l'acte la diputada Núria Carrera, la qual va dibuixar a grans trets el panorama de la gent gran dependent, un 80% dels quals són a càrrec de la família, i va constatar que un 75% de les persones que se n’ocupen són dones. Això significa reconèixer el lideratge de les famílies en la responsabilitat d’atendre els seus familiars

grans, i també va afegir que són necessàries més inversions públiques en aquest sector. La diputada va confirmar que Espanya és el penúltim estat en inversions en protecció social de la Unió Europea, segons dades del 2002, mentre que l'esperança de vida s'ha allargat molt i genera dependències que comporten necessitats molt complexes.

“Un fòrum de regidors i regidores per conèixer millor la realitat i les necessitats. Unes

trobades que serveixin per intercanviar idees entre

alcaldes, regidors i tècnics sobre temes concrets”

Cal incrementar les inversions en protecció social, i si no ho fem no

podrem començar a parlar de drets socials


- 7 -

El públic que va assistir a la presentació de la guia a la Sala de Plens de la Diputació (Foto: Manolo García)

La Guia és un eina pràctica per fer més fàcil la feina de les persones cuidadores, ja que dóna resposta a preguntes usuals i de fet forma part del programa SAD, (Xarxa Local de Serveis Socials d’Atenció Domiciliaria), com un primer producte de la Xarxa Local de Serveis Socials que encapçala l’Àrea de Benestar Social mateix.

Les autores de la Guia constaten que aquest és un treball que resulta del diàleg i l’intercanvi d’experiències amb les persones que s'ocupen de les persones grans amb dependència. Van advertir que el primer consell consisteix que tinguin cura d’elles mateixes i duguin a terme activitats fora de casa que les distreguin i estimulin.

Montserrat Aguilar, després d’aquesta recomanació, va insistir que aquesta tasca no es pot convertir en una feina aïllada que recaigui sobre una sola persona. L’autora va argumentar la importància de fer compartir les feines de la persona gran amb tota la família, de manera que també es reparteixin les responsabilitats.

Si la primera part del llibre està dedicada a les persones cuidadores, a la segona s’hi fa un repàs dels nou capítols dedicats a activitats com la higiene diària, l’alimentació, la mobilitat, la incontinència, etc., deixant-hi clar que aquesta darrera és una de les qüestions que més preocupa malalts i cuidadores.

La Diputada de l'Àrea, envoltada per les autores de la guia, en un moment de la presentació a la Sala de Plens de la Diputació (Foto: Manolo García)

Un 75 % d'aquestes persones ancianes i

dependents són ateses a casa per familiars

femenins.

M. Aguilar: “La responsabilitat d’atendre una persona gran

dependent no pot ser una feina aïllada que recaigui en una sola

persona, cal responsabilitzar tota la família i compartir-ho”


- 8 -

Per la seva banda, la neuropsicòloga Raquel Cuevas va parlar dels trastorns de conducta i del temps lliure, dos apartats que són també un motiu angoixant per a les persones cuidadores. Va posar exemples de com fer activitats d’intervenció i de sistemes per treballar la memòria amb coses útils. En definitiva, va proposar eines de suport i activitats per fer amb la gent gran.

També va recomanar, per exemple, portar una llista de preguntes quan s’efectua la visita del neuropsiquiatra per a tranquil·litat de no oblidar-se res, i poder parlar de totes les qüestions que preocupen.

De la guia “Cuidar a casa persones grans” que ha editat la Diputació de Barcelona se n'ha fet un tiratge 20.000 exemplars, els quals s’han distribuït als ajuntaments i centre socials. es tracta d’un llibret atractiu de disseny modern i fàcil per consultar.

La diputada, abans de donar la paraula a les autores de la guia, va subratllar que la Guia era un eina que preveia no només l’efectivitat, sinó també l’afectivitat.

http://www.diba.es/servsocials/fitxers/guia_cuidadors_noe.pdf


- 9 -

Presentació del llibre: Marc Històric dels Serveis Socials Locals de Catalunya

La presentació del llibre Marc Històric dels Serveis Socials Locals de Catalunya, patrocinat i publicat per l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, del qual són autors Glòria Rubiol i Antoni Vilà, es va fer a l’Auditori de Can Serra el passat 16 d’octubre en un acte presidit per la diputada Núria Carrera a què assistí un nombrós públic de professionals.

La diputada Núria Carrera, després d’unes breus paraules d‘elogi i agraïment per aquest treball de recopilació de la història dels serveis socials, va donar la paraula a Isabel Montraveta, advocada, treballadora social i directora de Projecció, la entitat que en el seu moment va presentar el projecte i que va esdevenir l’encarregada de vetllar-ne pel procés de gestació i coordinació, i d’atendre’n els terminis i tràmits administratius.

El públic que va assistir a la presentació del llibre que es va fer a la Sala de Plens de la Diputació. (Foto: Manolo García)

Montraveta va deixar clar que un cop feta la lectura del llibre, i coneixent-ne els autors, podia afirmar que aquests havien complert escrupolosament els principis que s’havien marcat sobre l’objectivitat i la recerca de la màxima informació disponible. En el seu recorregut pels capítols del llibre, Montraveta va anar establint un paral·lelisme entre les etapes de desenvolupament dels serveis socials que s’hi descriuen i els canvis polítics que es produïren al país des del 1979 al 1999, com també del pes de les diferents forces polítiques en les aportacions al model de serveis socials. Quant a les seves pròpies conclusions, va valorar el paper innovador dels assistents socials a l’inici, i després dels educadors i dels treballadors familiars. Finalment, va subratllar el paper dels ajuntaments democràtics en resposta a les demandes ciutadanes, més enllà de les seves competències i els seus recursos.

“Comencem per situar els serveis socials en el seu

context i per intentar oferir una visió de conjunt del

desenvolupament dels serveis socials.


- 10 -

L’autora, Glòria Rubiol, treballadora social i historiadora, va delimitar l’espai de temps que havien triat, els cinc primers mandats municipals, sense pretendre arribar a un estudi exhaustiu de la història dels serveis socials de cada municipi de Catalunya. D’altra banda, la inexistència d’una història general dels serveis socials a Catalunya i a Espanya aconsellava començar per emmarcar les històries locals dins d’un marc general. D’aquí va sorgir el títol de “Marc històric...” per significar que aquestes comencen per situar els serveis en el seu context. “El llibre intenta oferir una visió de conjunt, del desenvolupament dels serveis socials, del seu inici i de l’evolució en uns quants municipis, no en tots.” Glòria Rubiol va animar “que altres autors i autores millorin i completin la visió de conjunt i vagin escrivint les diverses històries locals”.

El llibre ha combinat les fonts escrites amb les orals, entrevistant-s’hi aquelles persones que van exercir papers destacats en la història dels serveis socials. Rubiol va constatar el fort protagonisme municipal i professional en l’articulació de les respostes a la ciutadania, que van assumir, ja en l’etapa de la transició, la formulació de conceptes diversos, com ara el dret universal als serveis socials, la prioritat de la intervenció comunitària i la descentralització.

Els autors del llibre amb la diputada de l'Àrea, en un moment de la presentació. (Foto: Manolo García)

En el capítol d’agraïments, Rubiol va remetre als actuals càrrecs polítics i l’equip tècnic de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació, a més de recordar les anteriors diputades Imma Moraleda, Maite Arqué i Francesca Masgoret, aquesta darrera per les aportacions i els suggeriments que els havia fet. Així mateix, els autors van manifestar l’agraïment per l’ajut rebut de Ramon Nicolau i Rosa Romeu.

Rubiol va constatar el fort protagonisme municipal i

professional en l’articulació de les

respostes a la ciutadania, la prioritat de la

intervenció comunitària i la descentralització.


- 11 -

L’altre autor, Antoni Vilà, advocat i professor de la Universitat de Girona, va efectuar un recorregut detallat per les diferents etapes dels serveis socials a Catalunya seguint la manera com estan descrites al llibre: els antecedents dels

serveis socials, l’etapa de gestació del sistema de serveis socials en la transició política, la de configuració del sistema des de l’any 1979 fins al 1988, i a la fi l’etapa a partir del 1988, en què s’havia aprovat la llei 4/94, que canviava el model inicial, amb el que això representava quant a canvis organitzatius i de planificació estratègica. En el capítol d’agraïments va esmentar els

ajuntaments i els consells comarcals que havien col·laborat en l’estudi aportant-hi una abundant documentació.

Amb breus paraules va tancar l’acte la diputada de l’Àrea, Núria Carrera, qui felicità les persones que, amb intel·ligència i mètode, havien realitzat aquest projecte de recollir la història dels serveis socials a Catalunya. I va recordar el que encara manca per fer: garantir l’accés de tothom als serveis socials com un dret universal.

Ressenya publicada al número 7 de la revista Benest@r

Els premis de qualitat d'espais i equipaments públics van a parar a Sabadell, Santa Margarida de Montbui, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú La Biblioteca Vapor Badia de Sabadell va resultar guanyadora del primer premi d'Equipaments Municipals, de Qualitat i Accessibilitat, i la Llar d'Infants de Santa Margarida de Montbui ha obtingut l'accèssit en aquesta categoria. En la modalitat d'Espais Públics de Qualitat, el primer premi va correspondre al Parc de les Tallinaires de Castelldefels i l'accèssit a la Plaça Joaquim Solé de Vilanova i la Geltrú.

Els premis convocats a la tardor per l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona han rebut 36 candidatures, presentades per 27 ajuntaments.

L'acte de lliurament de guardons va tenir lloc a Can Masallera, a Sant Boi de Llobregat, antiga fàbrica tèxtil renovada i convertida en centre cívic, que va ser guanyadora l'edició anterior. Com ha esdevingut tradició, la data de lliurament va ser el 3 de desembre, dia Europeu de les persones amb discapacitat.

Vilà va fer uns apunts respecte al que havia representat la llei 4/94, que canviava el model

inicial, amb el que això representava quant a canvis organitzats i de planificació

estratègica.


- 12 -

La Biblioteca Vapor Badia de Sabadell va resultar guanyadora del primer premi d'Equipaments Municipals de Qualitat. (Foto: arxiu)

Els valors d'accessibilitat per a les persones amb discapacitat es concreten a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, no només per les rampes i els ascensors que compleixen els reglaments, sinó per les distàncies amples a l'interior de l'edifici entre els mobles, les senyalitzacions molt visibles (les portes són de colors diferents dels de les parets). A més, disposa de sala de conferències i d'exposicions, cosa que permet portar a cap simultàniament activitats diverses. Tot plegat, ha fet aquesta biblioteca mereixedora del premi.

La Llar d'Infants de Santa Margarida de Montbui ha obtingut l'accèssit en la categoria d'Equipaments Municipals de Qualitat.

(Foto: arxiu)

La llar d'Infants l'Estel de Santa Margarida de Montbui, el jurat la considerada com un referent de bones practiques, ja que en un municipi de 9.000 habitants ofereix 150 places de llar d'infants en un edifici adequat, i això ajudarà a conciliar la vida familiar i la laboral.

Espais públics Les Tallinaires de Castelldefels i Plaça Joaquim Soler de Vilanova i la Geltrú

El primer premi de la modalitat d'Espais públics va ser atorgat per al parc de les Tallinares de Castelldefels. Aquest parc situat entre una urbanització i l'autopista s'ha valorat positivament, ja que la zona verda esmorteeix el gran impacte ambiental de la via de circulació.

En la modalitat d'Espais Públics de Qualitat, el primer premi va correspondre al Parc de les Tallinaires de Castelldefels. (Foto: arxiu)


- 13 -

L'accèssit va ser per a la renovació de la cèntrica plaça de Joaquim Soler de Vilanova i la Geltrú, com a espai que articula la vida social per l'accessibilitat dels vianants. Convertir la plaça en zona de vianants va pesar, també, en la decisió del jurat.

La Plaça Joaquim Solé de Vilanova i la Geltrú, accèssit en la modalitat d'Espais Públics de Qualitat. (Foto: arxiu)

En aquesta edició del 2003 el jurat, presidit pel president de la Diputació José Montilla, estava format per Elisabet Galí, arquitecta; Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política i Dret Públic; Teresa Palahí, delegada de l’ONCE a Catalunya, Xavier Riba, enginyer; i els periodistes Carles Cols d’El Periódico i Lluís Sierra de La Vanguardia, els diputats Núria Carrera de Benestar Social, Teodoro Romero de Vies Locals i Jordi Labòria d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge.

El jurat va decidir atorgar una menció especial a la candidatura presentada a l'edició anterior, el Parc dels Colors de Mollet del Vallès com a petit homenatge tant al desaparegut arquitecte Enric Miralles, com al poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol. (Foto: arxiu)

Festa pel lliurament de guardons amb Música

A l'acte de lliurament dels Premis d'Espais i Equipaments Municipals de Qualitat van assistir-hi no només els nomenats i els guardonats, sinó també diferents entitats vinculades a la discapacitat. L' acte va ser amenitzat per dos músics, un trompetista i un saxofonista, que en determinats moments van fer participar el públic. El manifest que el Comitè Català de representants dels Minusvàlids va redactar per a aquest dia, el va llegir, amb el llenguatge gestual, Encarna Muñoz, presidenta de la Federació de Sords de Catalunya, que novament va demanar la promulgació d'una llei d'Igualtat d'Oportunitats per a les persones amb disminució.

Van intervenir en el lliurament de premis Teresa Palahí, delegada de l'ONCE a Catalunya i Pedro Serra, President de COCARMI, Comitè Català de Representants de Minusvàlids i de la Federació ECOM.


- 14 -

Els premiats i mebres del jurat a dalt de l'escenari en el transcurs de l'acte de lliurament dels Premis de Qualitat (Foto: Manolo García)

L'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat Montserrat Gibert, amfitriona de l'acte, a més a més de recordar el teixit d'associacions per a persones amb discapacitat de la ciutat, i la satisfacció que li produïa la celebració de l'acte a Sant Boi, va llegir –amb motiu de la seva mort recent– uns versos que el poeta Miquel Martí i Pol havia dedicat a aquesta vila.

A més, el jurat va decidir atorgar una menció especial a la candidatura presentada a l'edició anterior, el Parc dels Colors de Mollet del Vallès, en la concessió del qual la diputada Núria Carrera va dir que volia ser un petit homenatge tant a l'arquitecte desaparegut Enric Miralles, que va col·laborar en la construcció del parc, com al poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol, que inspirar l'obra.

Va tancar l'acte el vicepresident 1r de la Diputació, Sr. Celestino Corbacho, que va subratllar l'èxit d'aquests premis d'Espais públics i accessibilitat per la gran participació i el ressò social que havien obtingut.

BREUS Els Premis d’Espais i Equipaments Municipals de Qualitat presentats

a Toledo i al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Accessibilitat i patrimoni artístic En aquesta edició s’ha fet un pas nou per comparació a anys anteriors. La presentació dels Premis d’Espais i Equipaments de Qualitat 2003 a la ciutat de Toledo (Espanya). Aquesta presentació s’emmarca dins la celebració de la “I Jornadas Técnicas de Accesibilidad al Patrimonio Artístico” que es van celebrar el 25 d’octubre a la Fábrica de Armas de Toledo. Paral·lelament a les intervencions sobre el nucli històric de Santiago de Compostel·la, el patrimoni històric i artístic de la Diputació de Barcelona, o el Projecte d’accessibilitat al Museo del Prado, es va presentar “Los Premios a la calidad como herramienta para la mejora de la accesibilidad”, a càrrec d’Àngels Nogué Solà i de Josep Muñoz Luque, de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

La Jornada de Toledo és un acte més dels que s’estan organitzant arran de l’Any Europeu de les persones amb discapacitat


- 15 -

Dissenyar per a tothom D’altra banda, es van presentar els Premis al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, dins d’unes Jornades de Cooperació Local, sota el lema “Dissenyar per a tothom”, una nova presentació dels premis d’Espai i Equipaments de Qualitat. La Jornada acollia professionals i responsables de diferents col·lectius per plantejar-los la revisió del codi d’Accessibilitat.

A més dels professionals de l’arquitectura, hi eren presents representants de diverses entitats que lluiten per l’abolició de les barreres arquitectòniques, com ara el CRID (Consorci Recursos Informació i Documentació) l'ONCE, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació ECOM-Francesc Layret.

La presentació dels premis Espais i Equipaments de Qualitat va ser a càrrec del tècnic de Benestar Social Josep Muñoz. La publicació del Col·legi d’Arquitectes del setembre qualifica la

convocatòria d’aquests premis com un exemple de bones pràctiques que tenen en compte l’aspecte físic, però també el social.

L’ European Social Network a Venècia. 11a Conferència de Serveis Socials Al proppassat juliol es va dur a terme a Venècia la’11a Conferència Europea de Serveis Socials, organitzada per l’European Social Network. Va tractar de la necessitat d’incrementar lligams de col·laboració entre l’atenció social i de salut. La integració de xarxes està esdevenint un element clau per al desenvolupament de serveis eficients i de qualitat en tot Europa. Les formes mitjançant les quals s’estructuren actualment les relacions sociosanitàries varien substancialment de contingut i de ritme entre els estats, els països i les regions. S’hi troben des de fórmules convencionals de coordinació fins a experiències que ja han apostat per la integració estructural dels serveis.

En el marc d’aquesta conferència europea, l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona va presentar la Xarxa Local de Serveis Socials d’Atenció Domiciliària, en un taller al qual van acudir una trentena d’experts i responsables de serveis socials i de salut de diversos països europeus, com també de diverses comunitats autònomes d’Espanya. La presentació va ser acollida amb interès pel públic

assistent i en finalitzar es va produir un debat interessant amb relació a l’atenció domiciliària.

Hi ha disponible un document (AL FINAL DE LA REVISTA) que inclou el resum de les ponències més significatives de les jornades Tots els textos i presentacions originals són consultables a l’adreça www.socialeurope.com


- 16 -

La 12a Conferència de Serveis Socials tindrà lloc a Dublín els dies 16,17 i 18 de juny del 2004. (http://www.socialeurope.com/communique/week3_dublin2004.htm)

L'Art solidari i festa de Nadal a l'SPOTT

Un any més l'Associació d'exdrogodependents AEC-GRIS, amb la col·laboració de l'Àrea de Benestar de la Diputació de Barcelona, han organitzat l’XI Mostra d'Art solidari contra la SIDA al Centre Cultural Can Fabra, del 24 de novembre al 15 de desembre.

La mostra ha acollit 131 obres d'artistes espanyols, francesos i nord-americans que han donat una pintura per recaptar fons. La quantitat assolida aquest any és de 15.900 euros, i seguint la tendència d'edicions anteriors s’ha superat de 5.400 euros la recaptació de l'any passat. L'objectiu d'aquesta recaptació és destinar-la a programes de prevenció contra la SIDA.

Alguns dels artistes que han donat obres són Antoni Tàpies, Perico Pastor, Ràfols Casamada, Arranz Bravo , Robert Llimós, Xavier Mariscal, Josep Guinovart i Subirachs.

El tapís de la SIDA penja de la façana de l'SPOTT - Centre d'atenció a toxicòmans de la Diputació (Foto: Jaume Soler)

L'1 de desembre, Dia Mundial de la SIDA, l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i l'ONG Projecte dels Noms van penjar un tapís memorial a la façana del Centre l'SPOTT, , acte simbòlic que recorda totes aquelles persones que han patit la malaltia.

La mostra ha acollit 131 obres d'artistes

espanyols, francesos i nord-americans que han

donat una pintura per recaptar fons.

La quantitat assolida aquest any és de 15.900 euros. La

recaptació es destinarà a programes de prevenció de la

SIDA


- 17 -

Després, la comitiva, amb la diputada de l'Àrea de Benestar Social Núria Carrera, es va dirigir a la Generalitat per penjar-ne un altre, i finalment el tercer tapís es va penjar a la Sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, en què es va llegir el “Manifest contra la SIDA”.

S'ha celebrat la festa de Nadal SPOTET amb què els infants fins a 11 anys, fills de les persones en tractament en aquest centre, tenen garantida la seva festa de Nadal i el seu regal. S'han rebut 64 regals de la ciutadania, que va lliurar la diputada de l'Àrea de Benestar Social, Núria Carrera. La presentació de la festa va ser a càrrec de l'actriu Amparo Moreno i de l'actor que dóna vida a l'investigador privat Mortadelo, i també hi va actuar un grup d'animació infantil. A més a més dels regals, la quitxalla va ser obsequiada amb un berenar, tot plegat va fer les delícies de la gent menuda.

Associació d'ex-drogodependents AEC-GRIS http://www.unad.org/aecgris.htm

SPOTT Centre Comunitari d’Atenció a persones amb Drogodependències http://www.diba.es/servsocials/spott1.asp

2003-2004: Un nou curs, noves propostes formatives En començar la tardor es reprenen les activitats Formatives de l’Àrea de Benestar Social, els cursos i jornades de formació, que tenen una trajectòria de quinze anys i que s’han adaptat a les necessitats canviants dels serveis i de la societat. Així, des de fa dos anys es fan dues tipologies de cursos: els que anomenem descentralitzats, sol·licitats pels ens locals mateixos, i que aquests curs han arribat al nombre de 12, i els que es fan a les aules de l’Àrea de Benestar Social a l’edifici Serradell de les Llars Mundet. Les activitats descentralitzades a diferents ajuntaments són 23, i 15 les centralitzades tot plegat sumen un total de 35 cursos.

Les temàtiques són ben diverses, des de metodologia en totes les seves variants, fins a les noves problemàtiques aparegudes que han estat demanades pels professionals dels serveis socials, com ara mediació, control de qualitat, integració i coneixement de noves ètnies, entre altres qüestions.

L’alumnat de les formatives del 2002-03 ha valorat

molt alt els cursos. Un 8’5 per l’interès dels

continguts i un 8’1 per la utilitat professional.


- 18 -

e la utilitat i l’acceptació d’aquest programa de formació en parlen els resultats de les enquestes fetes per l’alumnat en finalitzar. Les persones que han assistit valoren l’interès del contingut en un 8’5, la mateixa puntuació per als ponents i la claredat en l’exposició també per la utilitat professional, que es manté en un 8’1. Així, doncs, un notable alt de conjunt.

El programa d’activitats formatives el podeu consultar a: http://www.diba.es/servsocials/formacio.asp en què trobareu d’una manera detallada tots els cursos que s’imparteixen al llarg de la tardor del 2003 i la primavera del 2004.

La Xarxa Local de SAD elabora un circuit tipus per a la prestació dels

serveis socials d’atenció domiciliària Una comissió de la Xarxa Local de SAD finalitza el seu treball en l’elaboració d’un circuit tipus per a la prestació dels serveis d’atenció domiciliària. Per encàrrec del Comitè de Coordinació de la Xarxa, al juny del 2003 es constitueix un grup de treball amb l’objectiu de construir un model de circuit de l’atenció a l’usuari d’aquests serveis. La metodologia del treball en xarxa que ha possibilitat la realització d’aquest protocol es basa en el coneixement compartit el diàleg i la negociació. Per això la realització d’aquest instrument s’esdevé arran de la col·laboració estreta entre professionals dels municipis, de la Diputació i consultors experts en anàlisi de processos, els quals, al llarg de sis sessions de treball –de juny a novembre del 2003- han dissenyat i consensuat un circuit d’atenció. El circuit parteix de la distinció bàsica entre provisió pública i producció externalitzada del SAD que propugna el “Model de Gestió dels Serveis Socials d’Atenció Domiciliària”, un document de referència elaborat per a la posada en marxa de la Xarxa Local de SAD, i el desenvolupa tot adaptant-se a la realitat actual dels serveis socials municipals. Per aquesta raó hi trobem reflectides situacions particulars, com una determinada metodologia de detecció de necessitats de la gent gran o bé diferents d’opcions d’actuació, d’acord amb el tipus de producció dels serveis. També s’ha volgut incloure en el mapa del circuit la coordinació sociosanitària, ja que és una peça clau en l’atenció a la dependència. El repte que cal afrontar a continuació consisteix a divulgar i implementar el model de circuit proposat, que sens dubte s’haurà de millorar a mesura que es vagi experimentant i revisant. Heus aquí la raó per la qual es posa a l’abast dels professionals que gestionen serveis de SAD no sols als municipis adherits a al Xarxa, sinó també en tots aquells que vulguin compartir l’objectiu de desenvolupament de l’atenció domiciliària.


- 19 -

La missió de la Xarxa Local de SAD se centra en la col·laboració estratègica i tècnica per al creixement harmonitzat del SAD, aquest és un primer instrument de suport d’una sèrie que esperem que esdevingui molt fructífera.

a: Benestar social (http://www.diba.es/servsocials/formacio.asp) en un període breu de temps penjarem, igualment, el darrer document d’aquest del circuit tipus.

Jornada sobre la protecció jurídica i integral de la gent gran La Comissió de Gent Gran del Col·legi d’Advocats de Barcelona va organitzar una jornada sota el lema “Protecció Jurídica i Integral de la Gent Gran”, amb la finalitat d’analitzar des de diferents disciplines –la sanitària, la dels serveis socials, la psicològica i la jurídica– el tractament a les persones grans, basant-se entre altres dades en l’informe que havia fet el Síndic de Greuges Anton Cañelles, en què es demanava més protecció per aquest a col·lectiu.

A la presentació hi assistiren el degà del Col·legi d’Advocats, Sr. Jaume Acevillo, i la secretària de Família del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, i també hi va intervenir la diputada de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació, Núria Carrera. Després d’exposar-se les ponències es va elaborar un comunicat en el qual els diferents experts estaven d’acord que s’havia de fer un abordatge multicisciplinari del tractament de les persones grans per obtenir una protecció efectiva. Van acordar treballar, a partir d’ara, d’una manera conjunta tot establint objectius coordinadament, sent necessària, doncs, la col·laboració no sols entre professionals, sinó també entre els seus Col·legis professionals. També va intervenir el tècnic Josan Domínguez, que va presentar la Xarxa local de Serveis Socials d'atenció Domiciliaria impulsada per l'Àrea de Benestar Social i que té 258 municipis adherits. Una altra coincidència és que aquesta protecció de la gent gran té com a destinatari principal les persones amb dependència. Pel que fa a la gent activa o vàlida, es veu necessari, però, garantir-ne uns mínims per a tothom quant a pensions, assistència sanitària i serveis socials.

D’altra banda, es va fer referència al maltractament de la gent gran. Els ponents i assistents van coincidir en la seva existència en nombre important, i que malgrat això continuen sent xifres ocultes i desconegudes, de manera que van constatar la necessitat de treballar en la detecció i la intervenció d'aquesta situació.


- 20 -

Finalment, per part dels juristes es va afirmar que no cal crear nova legislació per a la protecció de la gent gran, sinó que s’ha d’optimar la legislació vigent i fer-ne una aplicació correcta per part dels operadors jurídics.

http://www.icab.es

Vegeu també l'article de Núria Palau "Maltractaments a les persones grans" , al final de la revista

III Convocatòria del Premi Josep M. Rueda i Palenzuela. La dimensió comunitària en la intrvenció social El passat 15 de novembre va finalitzar el termini de presentació de treballs per el premi de recerca social Josep M. Rueda i Palenzuela. El proper 9 de febrer el jurat especialitzat farà públic el veredicte, que premiarà la persona guanyadora d’aquesta edició.

En aquesta tercera edició s’hi han presentat 30 treballs.

La convocatòria d’aquest premi dedicat a la dimensió comunitària en la intervenció social, instituït per la Diputació de Barcelona, ha adquirit en aquesta tercera edició un canvi de caràcter geogràfic a les bases, ja que possibilita que per primera vegada l’àmbit sigui estatal, mentre que abans abraçava exclusivament l’àmbit nacional.

Les modalitats per les quals es pot optar al premi, ampliant-s’hi les de l'àmbit nacional original, són dues: un projecte de recerca per realitzar-lo en el termini d’un any, i l’altra opció, que consisteix en una recerca ja finalitzada. El treball finalista de la primera edició va ser en aquesta última modalitat, titulat “El programa Entorn: l’aplicació d’un sistema cofinançat d’ajuda a domicili en agrupacions de municipis”. L’experiència impulsada pels professionals Núria Prat, Anna Rufí i Anna Solà es va realitzar a la Mancomunitat de la Plana, comarca d’Osona. Aquest treball, a més a més de ser premiat amb la dotació econòmica de 9.000 euros, ha estat publicat al volum titulat “Els serveis socials d’atenció primària. Recull de documents de 1980-2000”, núm. 6 de la col·lecció “Eines de treball Social”.

A la segona edició, el primer premi va ser atorgat al projecte “Ciutadans de 1a”, d’Anna Mata Romeu. El finalista va ser atorgat al treball “Model d’Intervenció Psicosocial a les víctimes de catàstrofes”, d’Andrés Cuartero Bardanoj.


- 21 -

La convocatòria d’aquest premi, que representa alhora un record a la persona i a la trajectòria professional de Josep M. Rueda, pretén estimular la recerca en l’àmbit del treball social comunitari, establint-hi aquesta dialèctica tan necessària en la relació entre teoria i pràctica, amb la finalitat d’avançar cap a nous coneixements i noves habilitats d’intervenció comunitària.

Breu descripció del projecte ELIONOR

La Diputació de Barcelona té concedit un ajut dels Fons Social Europeu per al finançament del projecte “ELIONOR” dins del Programa de la Iniciativa Comunitària EQUAL, que gestiona la Unitat Administradora del Fons Social Europeu.

L’objectiu general del projecte “ELIONOR” es centra en promoure mesures efectives per a la inserció sociolaboral dels col·lectius inactius, eliminant les barreres creades pels perjudicis socials, creant i experimentant sistemes o enfocaments destinats al foment de l’autonomia i l’activació ocupacional, i acompanyant a les persones en la seva transició cap a l’ocupació.

El projecte “ELIONOR” s’articula en Línies Generals (LGs) i Línies Locals (LLs). Les Línies Locals consisteixen en la realització d’accions pilot, que són actuacions a escala local, per a possibilitar la sinèrgia efectiva entre totes les actuacions generals i estendre el seu impacte a nivell local. La seva gestió i execució es porta a terme en els Pactes Territorials (PTs).

Són 5 els Pactes Territorials participants en el projecte ELIONOR: PT. de Granollers, amb un total de 22 municipis; el Consorci del Moianès , amb 10 municipis; el PT de Mataró, el mateix municipi i la seva àrea d’influència; el PT del Penedès, amb 6 municipis i el PT. del Baix Llobregat, amb la participació d’11 municipis.

Les actuacions incloses en les Línies Generals són desenvolupades per diverses Àrees de la Diputació de Barcelona. L’Àrea de Promoció Econòmica dirigeix les LG 2 i 5; l’Àrea d’Educació la LG 1; el Comissionat de la presidència per a la Societat del Coneixement la LG 3; i l’Àrea de Benestar Social és la responsable de dur a terme la LG4. D’altres participants de la Diputació de Barcelona són l’Oficina del Pla Jove i el Pla d’Igualtat de la Dona. A més, hi ha altres participants externs com són , La Universitat Autònoma de Barcelona, els sindicats CCOO i UGT…

L’Àrea de Benestar Social desenvolupa les següents actuacions en el marc de projecte EQUAL-Elionor: prestació de serveis (de proximitat i altres) de forma individual i/o col.lectiva per als beneficiaris de les actuacions de les línies locals.

Finalment, hi ha dos trets a destacar en el projecte ELIONOR i que li donen un caràcter específic: el col.lectiu a qui va adreçat, “la població inactiva”, i el “treball transversal”.


- 22 -

Una definició de la població inactiva seria1: “el conjunt de persones que sent en edat laboral, de 16 a 64, podrien treballar però en canvi no estan en disposició de fer-ho per diferents motius, ja sigui per decisió personal voluntària, per incapacitat, per tenir responsabilitats familiars que ho impedeixen, o perquè creuen que no trobaran cap ocupació que s’ajusti al seu perfil ocupacional…”. La magnitud, i en certa mesura atipicitat, d’aquest col.lectiu ha representat grans dificultats en la definició i elaboració de propostes d’actuacions, així com en la coordinació entre participants.

Tanmateix, aquests factors que, en certa manera, van representar als inicis un cert alentiment en el desenvolupament del projecte han servit per comprovar i revalorar la necessitat del treball transversal. Una transversalitat que implica no sols a les Àrees de la Diputació de Barcelona sinó al treball amb i entre altres participants de l’ELINOR, com poden ser els Pactes Territorials.

Apartat Estudi d’aquesta mateixa revista

Simposi Europeu d’Educadors i Educadores Socials

Els proppassats 8, 9 i 10 d’octubre es va organitzar a Barcelona el Primer Simposi Europeu d’Associacions Professionals, d’Educadors i Educadores Socials, atès que el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC) ostenta la coordinació de l’Oficina Europea de l’Associació (OE-AIEJI).

La finalitat d’aquest Simposi, que va comptar amb l’assistència de 31 professionals de diversos països de la Unió Europea, consistia a unificar criteris i elaborar propostes en vista del repte que representa la nova directiva europea, que va presentar el Consell d’Europa d’Estocolm al març del 2001.

La directiva proposa que qualsevol educador o educadora podrà treballar en els diversos països que pertanyen a la Unió Europea. Per tant, l’obertura de mercats de treball europeus, accessibles a tothom, posa de manifest les diversitats que s’hi donen, tant de tipus econòmic i lingüístic, com de diversitat acadèmica. Actualment hi ha 170 titulacions i n’han de quedar 70, a més dels estudis de doctorat.

1 Extret d’un article de Francesc Castellana i Aregall, diputat president de l’Àrea de promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona


- 23 -

En el Simposi Europeu de Barcelona, s’hi va elaborar un document en què es defineixen els criteris ètics per a tot el col·lectiu europeu i es va expressar la seva voluntat de contribuir en els criteris de qualificació professional.

Aquesta plataforma, formada pels representants de les setze associacions europees que hi van assistir, farà arribar els resultats als educadors dels països que no han pogut ser-hi presents.

La pròxima reunió de l’Oficina Europea de l’Associació Internacional d’Educadors Socials (OEAIEJI) se celebrarà a Santiago de Compostel·la (Galícia), per decisió unànime.

STEPS, Estrucrures per l'emancipació, participació i solidaritat. Un projecte europeu per combatre la discriminació de les persones amb discapacitat psíquica Els dies 27, 28 i 29 de novembre del 2003 tingué lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el IV Congrés Internacional del projecte STEPS, que se centrà en les estructures, els mètodes i els instruments per combatre la discriminació de les persones amb discapacitat psíquica, amb l’objectiu de reeixir en la plena participació d’aquestes persones i el seu accés als recursos materials, socials i culturals de la societat en general. Segons les normes de les Nacions Unides sobre la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat psíquica i el Codi de Drets Civils de la Unió Europea, aquestes persones han de ser reconegudes com a ciutadanes amb plens drets, però la realitat és que encara són un dels grups més marginats de la Unió Europea. El projecte STEPS d’acció i investigació vol situar els drets, els desitjós i necessitats de les persones amb discapacitat psíquica en la pràctica diària, posant la participació, la autonomia i el dret a assumir riscos, per davant del control i la protecció. Les persones amb discapacitat psíquica han de poder decidir sobre els aspectes més importants de les seves vides, sobre els serveis que reben, el suport a la seva llar, el treball i el lleure. STEPS intenta recollir experiències d’Europa mitjançant els col·laboradors locals que són proveïdors de serveis, administracions de benestar social, i universitats de les ciutats de Hamburg (Alemanya), Lidingö (Suècia), Londres (Anglaterra) Rotterdam (Holanda) i Barcelona (Catalunya). Encapçalen el projecte la Universitat d’Economia i Política i la de Ciències Aplicades al Treball Social d’Hamburg. Els socis de Barcelona són l’Àrea de Benestar Social de la Diputació, l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament, l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Central, el Grup Aspronis i la Fundació Catalana Tutelar Aspanias.


- 24 -

En el Congrés de Barcelona s’han analitzat possibles causes de discriminació a persones amb discapacitat psíquica a partir d’estudis d’històries de vida de persones dels diferents països participants, aportant-hi la visió de la pròpia persona amb discapacitat en tots els àmbits en que desenvolupa la seva vida i en què té dret a satisfer les seves necessitats, amb la finalitat de valorar si s’han vulnerat els seus drets a satisfer-les. També s’ha presentat el resultat d’un qüestionari sobre discriminació per discapacitat, aplicat a persones amb discapacitat psíquica, a familiars i a diferents agents socials, el qual donarà peu a un posterior estudi que permetrà elaborar mesures concretes i augmentar la sensibilització sobre qüestions relatives a la diversitat i la discriminació.

ILO- SER 2 Un programa europeu per l'ocupació Serveis de proximitat

La inserció laboral dels joves i les dones preocupa especialment dins l’àmbit municipal, és a dir, en el sector de proximitat.

EL programa ILO-SER2 (locals i el 2, la segona edició) prové de la Direcció General de l’Administració local del Ministeri d’Administracions públiques, i està subvencionat pel Fons Social Europeu.

La Diputació de Barcelona, a través de les Àrees de Promoció Econòmica i de Benestar Social, gestiona el projecte ILO-SER2 a la província de Barcelona, contribuint així a un servei d’inserció laboral.

La finalitat del projecte ILO-SER2 és millorar l’ocupació en el sector de serveis a les persones i augmentar la competitivitat territorial i la qualitat de vida, especialment dels municipis petits i mitjans. Un altre objectiu consisteix a promoure el treball en xarxa en els serveis d’atenció a les persones.

Els municipis de la província i entitats participants en aquesta convocatòria són els següents: Badalona, Castelldefels, La Palma de Cervelló, Les Franqueses del Vallès, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Premià de Mar, St. Andreu de la Barca, St. Joan de Vilatorrada, St. Vicenç del Horts, Vilafranca del Penedès, Sitges, Fundació Barberà promoció, Patronat municipal d’ocupació de l’Ajuntament de Ripollet i Foment de Terrassa. Entre corporacions i entitats són, en total, 15 localitats.

L’Àrea de Benestar social hi participa amb tres accions pròpies que demanen la formació de tres especialitats laborals al servei a les persones: arranjaments d’habitatges, mediadors de salut (atenció a persones amb drogodependències) i atenció a persones amb disminució greu. Col·laboren amb l’Àrea entitats com l’APIP i la Federació ECOM- Francesc Lairet. Tant els municipis com les entitats esmentades reben el suport tècnic de les àrees que gestionen el programa.

El programa ILO-SER2 comprèn cinc mòduls

Aquests mòduls són la convocatòria i selecció de beneficiaris, el de motivació i orientació, el de formació, el de practiques laborals i, finalment, el d’autoocupació. El programa es flexible i facilita als participants els mitjans perquè s’adaptin a les peculiaritats tant individuals com del context territorial.


- 25 -

L’oferta de la fase formativa es ben àmplia dins de l’àmbit que ens ocupa: auxiliars d’ajuda a domicili, agents de salut, monitors d’activitats de lleure infantil i juvenil, auxiliars de geriatria, auxiliars de documentació sanitària, atenció a persones immigrades i atenció a persones amb disminucions.

Omple la teva vida de sentit. Exposició de la Federació Catalana del Voluntariat Social El dimarts 16 de desembre, a la sala noble de l'Edifici del Rellotge de la Diputació, s’hi va inaugurar l'exposició de la Federació Catalana del Voluntariat Social. Aquest acte pot ser la continuació de la campanya per captar més afiliats. Una altra característica de l'exposició de fa anys és que sigui itinerant, ja que roda per ajuntaments, biblioteques i escoles de la província de Barcelona, la qual cosa ajuda a difondre els valors del voluntariat. L'exposició comprèn igualment la celebració de conferències informatives.

L'exposició consta de sis pannells dividits en dues parts; un gran rostre, dones, homes, d'edats i ètnies diferents, et pregunten, “ho veus? ho toques? ho escoltes? ho tastes, ho olores?”. Els cinc sentits han servit per ensenyar que tothom pot ser voluntari i motivar la participació, les cares estan acompanyades de fotografies de diverses situacions de carència. La idea dels sentits i de la diversitat va sortir d'un grup de voluntaris, i la va realitzar el dissenyador Àlex Escolà.

La Federació Catalana del Voluntariat te adherides 300 entitats, algunes tan grans com Càritas o Creu Roja i moltes de mitjanes i petites. El missatge que volen fer arribar, segons Eulàlia Mas Conde –vicepresidenta de l'entitat– és que, "No s'ha d'excloure ningú, fer de voluntari/ia no és només una tasca per a persones heroiques, hi caben totes l'adolescència, la joventut, i gent de totes les edats". L'acte va començar amb la participació de l'escriptora catalana d'origen indi Asha Miró, la qual va narrar un conte del seu

país i va recordar allò que "entre tots ho farem tot". També va lligar l'exposició amb la Conferència Mundial del Voluntariat, que tindrà lloc en el marc del Fòrum de les Cultures aquest estiu.

Una voluntària de l’ONG ARFIS (dedicada a disminuïts psíquics i físics), Montse de Paz, va donar testimoni de les seves vivències d’una manera molt sentida. "Cal tenir passió i vocació, i el resultat és un gran premi", expressà al seu missatge.


- 26 -

La diputada Núria Carrera va tancar l'acte i va tenir paraules d'agraïment per a totes aquestes persones que esmercen unes hores a la setmana a ajudar els altres.

www.fedaracio.net

Presentem el Benchmarking a les “VI Jornadas sobre calidad en los procesos de inserción social" Organitzades per l'escola de treball social de la Universitat de Deusto

Durant els dies 19 i 20 del proppassat novembre es van desenvolupar a Bilbao aquestes jornades, que a poc a poc van esdevenint un clàssic sobre el binomi “serveis socials” i “qualitat”.

El públic assistent el compongueren molt majoritàriament estudiants, tot i que no van faltar-hi representants de diverses administracions locals i autonòmiques, com també d’empreses i entitats privades del sector.

Val a dir que cada ponent va interpretar, en funció de la seva experiència, les seves expectatives i els seus neguits professionals, el lema que l’organització va proposar. Així, el to general de la trobada va transcórrer entre intervencions centrades en aspectes concrets –en algun cas, fins i tot puntuals– i d’altres aportacions amb un alt nivell d’abstracció. Aquest fet –en principi enriquidor- no va permetre elaborar un discurs troncal que integrés les diverses ponències en un sol corpus.

En el conjunt d’intervencions caracteritzades per la seva concreció s’hi van exposar experiències, estudis i eines metodològiques que d’una manera o una altra desenvolupaven aspectes que tendeixen o faciliten una major qualitat en la prestació dels serveis socials: bateries d’indicadors per a l’avaluació i el diagnòstic de situacions de necessitat social, l’elaboració de cartes de serveis, desenvolupament i implementació de manuals de bones pràctiques, etc.

En aquest grup d’intervencions es pot emmarcar la ponència presentada per l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona: “Una experiència de Benchmarking o els Cercles de Comparació Intermunicipal.”


- 27 -

L’experiència, que va despertar un viu interès entre el públic, va possibilitar un interessant debat centrat majoritàriament en dues qüestions: la confidencialitat de les dades aportades per cada municipi; i els indicadors de gestió com a eina fiable de comparança i millora.

Respecte el primer aspecte –la confidencialitat-, vam tenir molt d’interès a fer ressaltar els mecanismes que des de l’Àrea de Benestar Social s’han posat en funcionament per tal de preservar les dades de cada servei municipal.

Així, vam fer referència a l’actual protocol d’adhesió i confidencialitat que compromet els regidors de tots els municipis participants –i també a l’Àrea de Benestar Social- en el sentit de no fer pública cap dada, a excepció de les pròpies de cada municipi i de les mitjanes del grup. D’aquests darrers valors, se’n pot fer ús públic sempre que no hi hagi cap indicació en contra per part de la resta de membres.

Així mateix, els membres dels Cercles es comprometen a sol·licitar l’autorització dels representants polítics de tots i cadascun dels municipis participants per difondre les dades resultants de la comparació, llevat de les mitjanes.

Sobre el ús d’indicadors com a element de comparança i diagnòstic, es va insistir en la consideració dels indicadors en qualitat de valors numèrics que –en el millor dels casos- assenyalen aspectes parcials d’una realitat complexa. En aquest sentit, es va subratllar la necessitat d’interpretar les dades a través d’una lectura transversal de tot el conjunt d’indicadors o bateria.

Un altre aspecte que cal considerar consisteix que els indicadors són mesures relatives o fonamentades en la comparança de valors “subjectius”. Sobre això, es va apuntar que des dels Cercles de Comparació Intermunicipal estem treballant en la recerca de estàndards vàlids per al conjunt dels municipis de la província.

Finalment, la “socialització” d’experiències considerades com a bones pràctiques va ser considerada com un dels aspectes més atractius dels Cercles de Comparació.

De la resta d’exposicions, volem destacar-ne una experiència de treball en “xarxa” d’un grup de centres residencials per a la tercera edat, per a la implantació i el manteniment de plans qualitat i de millora1. El grup de residències que participen en aquest projecte (Grupo OTEIC) el componen 20 centres residencials per a gent gran, en la seva majoria públics o privats sense ànim de lucre, de la província de Gipuzkoa.

Aquests centres han iniciat, tant des de cada residència com des del si del grup OTEIC, una dinàmica de intercanvi i control mutu sobre la base d’uns criteris i estàndards de qualitat definits prèviament que, en darrer terme, hauran de permetre –d’acord amb la seva voluntat- la certificació i l’homologació ISO 9001.

En la mateixa línia de treball, la Federació de Reinserció Social SARTU va exposar la seva experiència2 .Es tracta de quatre associacions privades sense ànim de lucre que des del 1988 han sumat els seus esforços, tot treballant en xarxa. Aquest fet ha significat la definició d’una missió i uns objectius compartits i d’una metodologia de treball homogènia adaptada a cada territori; i d’una dinàmica de gestió privada, però amb una vocació i orientació decidida clarament com un recurs dins de la xarxa comunitària.


- 28 -

Així, també ens va cridar l’atenció els enfocaments sobre gestió integral d’empreses i administracions de serveis socials que van aportar en Fernando Fantova3 i el professor Rafael Fernandez4.

Albert Montejano Freixinet Unitat de Metodologia i Planificació

Servei d’Acció Social. Àrea de Benestar Social

__________________________________

José Ignacio Olaechea, Grupo OTEIC, i Elena Basagoiti, directora de la residència Iurreamendi de Tolosa. Fernando Consuegra. SARTU. Formador i consultor en gestió i intervenció social, Bilbao. Catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de València.

- 29 -

EN XARXA benest@r, desembre 2003

Els casals de Gent Gran fan intercanvi d’experiències Any europeu de les persones amb discapacitat a Sabadell. Diverses entitats participen a la commemoració L’audiovisual ajuda a recuperar la memòria històrica El vídeo ajuda a conèixer els interessos de la joventut de Vilanova i la Geltrú

Els casals de Gent Gran fan intercanvi d’experiències

Els Casals municipals Anna Murià de Terrassa i Can Pahisa de Vilanova han iniciat una experiència pilot, fent trobades per visitar totes dues ciutats.

L’Àrea de Benestar Social ha promogut aquesta experiència, adreçada als casals municipals de la província de Barcelona, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi entre casals i la participació de les persones grans en activitats culturals i de lleure.

Aquesta iniciativa dóna carta blanca a la gent gran del casal perquè sigui l’encarregada d’organitzar una trobada d’intercanvi amb l’altre casal. Així, són ells i elles mateixos els qui decideixen on anar i què fer al llarg de la trobada. A més, per a aquestes persones representa una oportunitat de mostrar llocs dels seus pobles o ciutats respectius que tenen un significat especial o històric, la qual cosa els permet poder compartir les diferents activitats promogudes en els casals.

Benest@r us convida a compartir les experiències en serveis socials del vostre ajuntament. No dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Les experiències als ajuntaments

Els casals de Gent Gran fan intercanvi d’experiències

És la gent gran del casal qui s'encarrega

d’organitzar la trobada amb un altre casal, i ells

els qui decideixen on anar i què fer al llarg de la

trobada.


- 30 -

Els municipis que han realitzat l’experiència pilot d’intercanvi entre casals han sigut Terrassa i Vilanova i la Geltrú.

(Foto: Arxiu)

Diferents moments de la cloenda al Parc de Vallparadís de Terrassa

El 25 d’abril d’enguany va ser el casal Anna Murià de Terrassa el que va convidar la gent gran del casal Can Pahissa de Vilanova i la Geltrú.

De bon matí i al mateix Casal Anna Murià van se rebuts per la regidora de Serveis Socials de l’ajuntament de Terrassa i, després d’esmorzar, els amfitrions els van portar a visitar la Casa Alegre i Sagrera. A continuació van visitar l’Ajuntament, on van ser rebuts per l’alcalde, un acte que omple molt les persones grans. La comitiva s’encaminà, tot seguit, a visitar el Museu de la Ciència, un dels llocs més emblemàtics i significatius en la història de la ciutat. Finalment, com a cloenda de la jornada, van dinar plegats al Parc de Vallparadís, i els van obsequiar amb una cantada d’havaneres i cremat de rom.

El 25 de setembre va ser el casal Can Pahissa de Vilanova i la Geltrú el que va preparar la trobada per als seus companys i companyes de Terrassa. La jornada va aplegar 40 terrassencs i terrassenques i prop de setanta persones de Vilanova i la Geltrú. Al voltant de les 10 h s’inicià la trobada al Museu del Ferrocarril de Vilanova. Un cop vist el museu i havent-hi esmorzat, tots plegats van visitar la casa modernista Can Papiol, on també van ser rebuts per l’alcalde d’aquesta vila marinera.

El dinar es va celebrar al casal Can Pahissa. Acabat el dinar, les diferents personalitats polítiques dels ajuntaments de Terrassa, de Vilanova i la Geltrú i de la Diputació de Barcelona van animar tota la gent gran que hi participava a continuar realitzant aquestes trobades que apropen diverses realitats a través de la participació i la capacitat de decisió de la gent gran.

L’activitat conjunta que van organitzar va ser la projecció del vídeo Família i guerra, finançat per la Diputació de Barcelona, i elaborat també amb la participació de la gent gran. Finalment, van fer una cantada de cançons.

Per al 2004, des de l’Àrea de Benestar Social hi ha la intenció d’impulsar un programa d’intercanvi entre 16 casals municipals que afavorirà la possibilitat d’ampliar la xarxa social de la gent gran i la coneixença de les nostres poblacions

El 2004 es vol impulsar un programa d’intercanvi entre

16 casals municipals que afavorirà la possibilitat

d’ampliar la xarxa social de la gent gran.


- 31 -

Les activitats de l’Any han estat iniciativa de les entitats aplegades al Consell de Persones amb Disminució de Sabadell. L’Ajuntament n’ha fet algunes –les de caràcter més general- i cadascuna de les entitats n’ha dissenyat les seves.

De caràcter general, cal destacar-ne l’edició d’un logotip que identifiqués per a la població de Sabadell aquestes activitats i que ajudés a promoure-les. El logotip el va dissenyar l’alumnat de Xalest Disseny, un centre ocupacional de la ciutat. Aquest símbol ha estat present en cadascuna de les activitats i els actes que s’han organitzat, i molt visiblement en el autobusos públics durant algunes temporades

de l’any.

Per a la promoció i comunicació de l’Any europeu de les persones amb discapacitat, a la resta de la població hem comptat amb el suport de tres actors joves locals de la sèrie de televisió “El cor de la ciutat”. Amb els actors també hem filmat un vídeo publicitari de suport de les nostres reivindicacions, que a l’estiu s’ha emès arreu dels cinemes de Sabadell i el Vallès.

PER UN FUTUR MILLOR Els centres de formació i rehabilitació (Foto: arxiu)

Any europeu de les persones amb discapacitat a Sabadell. Diverses entitats participen a la commemoració


- 32 -

Igualment, s’ha de destacar l’exposició “Una vida, una realitat”, que amb motiu de l’Any l’Ajuntament va encarregar al fotògraf Ignacio Simal. L’exposició efectua un recorregut per la vida de les persones amb discapacitat, des del naixement fins a l’envelliment, a través dels esdeveniments vitals de més importància: la infància i la família, l’educació i els aprenentatges, la inserció laboral, la formació de parella, el lleure i l’esport, fins a l’estada en residències.

A l’exposició “Una vida una realitat” hi van participar totes les entitats del Consell, i d’una manera itinerant ha recorregut tot Sabadell, havent estat visitada per més de 500 persones.

Al llarg de l’any s’hauran fet una trentena llarga d’actes amb una alta participació. S’ha procurat que les activitats estiguessin organitzades conjuntament entre entitats de discapacitats, però també –i especialment- que hi col·laboressin d’altres més llunyanes al món de la disminució. És a dir, que siguin activitats obertes a tota la població com a mesura de sensibilització envers els problemes de la discapacitat.

Així, el Casal pro Europa de Sabadell va dedicar la seva Jornada del Dia d’Europa a la “Carta dels Drets dels Discapacitats”, convidant-hi l’escriptor Jolien a dictar la conferència.

O també, per exemple, la Festa Esportiva de la Primavera que organitzada anualment per Adells es va estendre a més de 10 entitats esportives i de lleure de la ciutat, les quals hi col·laboraren organitzant activitats al carrer per a infants i joves de totes les condicions.

Així mateix, s’han fet activitats conjuntament amb els centres d’ensenyament, com les “Titelles per la diversitat”, amb la col·laboració d’ECPM.

Altres activitats han estat més solidaries, com la gala pro construcció del nou centre residencial de l’ APDP, a càrrec de l’artista local Pepe Llorens, que aplegà més de 1.000 persones al teatre de La Faràndula.

A l’exposició “Una vida una realitat” hi han participat totes les

entitats del Consell, i l'han visitada més de 500

persones

TREBALLEM COM TOTHOM des del treball adaptat fins a l’empresa ordinària (Foto: arxiu)


- 33 -

Algunes activitats han estat o seran més reivindicatives, com ara la exposició sobre el ferrocarril que va organitzar l’Associació de Sords, l’exposició “¿Insolidaritats ?” que farà pròximament Xalest, o la demostració sobre les dificultats a la via pública que va organitzar l’ONCE al carrer, amb els centres d’ensenyament de la ciutat.

En resum, les entitats han estat implicades intensament en la participació de l’Any, assolint que d’altres s’hi impliquessin també, de manera que podem afirmar que s’ha reeixit en l’objectiu principal d’aprofundir la sensibilització i el compromís cívic envers els discapacitats.

Per a més informació podeu escriure a Jordi Brotons de l'Ajuntament de Sabadell ([email protected])

La celebració de l’Any ha assolit el seu

objectiu principal: la sensibilització i el compromís cívic

envers els discapacitats.

TOTA UNA VIDA PER ENDAVANT (Foto: arxiu)


- 34 -

L’audiovisual ajuda a recuperar la memòria històrica. Persones grans de Vilanova i La Geltrú rescaten de l’oblit les vivències d’una guerra La “Memòria del Futur” és un programa iniciat l'any 1999 que recull les vivències de persones grans en quatre vídeos temàtics diferents. Persones que, com les que fan el vídeo, van viure la Guerra Civil i altres esdeveniments internacionals. Ara transmeten als seus contemporanis tots els valors de l’experiència. Aquest programa s’ha fet amb el suport de l’Àrea de Benestar de la Diputació i de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El segle XX ha estat un període històric amb molts canvis i molt ràpids, tant econòmics com socials i polítics, i ha estat marcat per conflictes bèl·lics com la Guerra Civil i la Primera i Segona Guerra mundials. Aquests fets van impactar la vida de moltes persones, en major o menor grau.

Amb aquest bagatge i les seves aportacions, el grup integrat primer per dones, i desprès també per homes, va anar descobrint la història viscuda. I així es va iniciar al final de l’any 2001 el programa “Memòria del Futur”. Per aconseguir que aquests processos històrics fossin atractius i interessants per a la gent jove van trobar la clau en els mitjans audiovisuals.

Al llarg de l’any 2003, i comptant amb l’entitat interactiva Blauhaus, que en féu l’editatge i el muntatge, es van enregistrar quatre vídeos en què es recollien entrevistes amb trenta-cinc persones de la ciutat, il·lustrades amb imatges de l’època en què va succeir l’acció.

Benest@r Us ofereix dues experiències fetes a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, amb un eina comú: el vídeo. Hi veureu com les persones grans utilitzen la càmera de vídeo per plasmar els seus objectius. L’altra experiència té en qualitat de protagonistes els joves: càpsules d’un quart d’hora reflecteixen les seves inquietuds i les seves vivències. Avis i joves utilitzen el vídeo per comunicar les seves experiències

Al llarg de l’any 2003 es van enregistrar quatre

vídeos en què es recollien entrevistes amb trenta-

cinc persones de la ciutat.


- 35 -

Fins al moment s’han treballat cinc grans àmbits: Família i guerra, on es narra com viu una família en temps de guerra; una altra que mostra aspectes d’aquestes vivències és L’esport, història i records; Sota el títol Sobreviure, s’hi apleguen les conseqüències de la guerra, com ara l’exili, els camps de refugiats, les presons feixistes i els camps d’extermini nazis; i, finalment, un lema molt entenedor, El pa de cada dia, recull els principals treballs tradicionals d’aquesta vila com ara la feina a la mar, a l’horta i a les fàbriques.

El programa “Memòria del Futur” arriba també a la societat

Els treballs en vídeo havien aconseguit recuperar, segons els seus autors, “una part sentida de la nostra memòria, però volíem anar més enllà. Preteníem aprofundir la memòria i emmarcar les experiències particulars dels protagonistes, que d’altra banda són situacions que tenen en comú moltes persones grans de Catalunya”. I és així que cada un dels vídeos de la “Memòria del Futur” tenen un caire social i van acompanyats d’un llibret en què per una banda es recullen les paraules textuals dels protagonistes i, per l’altra, s’amplia la informació i s’expliquen situacions històriques tot vinculant-les al present.

Un moment del la gravació d'una de les entrevistes. (Foto: Arxiu)

Portada de la publicació que s'ha editat per acompanyar i ampliar els continguts del vídeos

(Foto: Arxiu)


- 36 -

El treball ha estat presentat públicament a Vilanova i la Geltrú en sessions a les quals hi han assistit més de 900 persones. També s’han fet passis públics al Casal Municipal d’Avis Can Pahissa i al casal de Terrassa Anna Murià, com també a diversos centres públics de Vilanova.

D’altra banda, els vídeos de la “Memòria del Futur” han estat emesos per la televisió local de Vilanova i la Geltrú (Canal Blau de Televisió).

Explicar a la joventut la guerra amb imatges

Un dels objectius del programa consisteix a fer-lo arribar als joves de la ciutat. Es va presentar la possibilitat de treballar en tots els centres educatius de secundària i batxillerat a través del Programa d’Activitats Educatives que ofereix anualment la Regidoria d’Educació, Formació i Ocupació de l’Ajuntament. Amb aquest acord, entre els mesos de gener a març del 2004 la “Memòria del Futur” arribarà a un total de 22 grups que representen un 650 alumnes d’entre 13 i 17 anys. Després d’haver vist la cinta podran tenir l’oportunitat de dialogar amb un dels protagonistes del vídeo.

La “Memòria del Futur”, a través de l’audiovisual, afavoreix la transmissió oral i el mutu coneixement entre persones de diferents generacions, i ajuda a allunyar l’estereotip de les mal anomenades “batalletes”.

Per a més informació podeu escriure a [email protected]

El vídeo ajuda a conèixer els interessos de la joventut de Vilanova i la Geltrú Conèixer quines són els punts d'interès i les preocupacions dels joves és l'objectiu d’un programa que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha posat en marxa, amb l'ajut de l’Àrea de Benestar de la Diputació. El vídeo va ser l’eina que va motivar i reunir la gent jove.

El treball ha estat presentat públicament a Vilanova i la Geltrú, en sessions a les quals hi han assistit més de 900

persones.

“Memòria del Futur” arribarà a un total de

22 grups que representen un 650

alumnes d’entre 13 i 17 anys.


- 37 -

La tasca es va encarregar a dos equips de treball: el de la vessant educativa, integrat per un educador social; i un equip tècnic d’audiovisuals, Blauhaus, una entitat sense ànim de lucre implicada en la divulgació de les realitats socials i culturals.L’objectiu d’aquesta intervenció és reproduir les realitats en càpsules audiovisuals (programes curts) elaborades a partir de la participació directa de la gent jove. És pretén millorar el coneixement del conjunt de la ciutadania entorn de la joventut per generar un debat sobre aquestes situacions.

L’equip social va fer un treball d’informació a tot un seguit de Regidories, com ara les d’Acció Ciutadana, Drets Civils, Cultura Joventut, Acció Territorial, Esports, Policia Local i Justícia Juvenil. Amb aquesta labor es va fer una coordinació i es van crear les bases per dur a terme un treball transversal. També es va contactar amb Càritas, IRES, Associacions Juvenils i el Canal Blau (la televisió local) i amb empresaris del lleure i RENFE.

Els grafits inicien el joc audiovisual

L’equip educatiu va triar sis temes que poguessin atreure l’interès dels nois i noies: estudis, inserció i oportunitats laborals, grafits, ús del temps lliure, immigració, violència i drogues. L’educador va contactar amb diferents grups de nois i noies, que són guionistes i protagonistes, joves que pertanyen a diferents col·lectius. Per exemple, un dels primers treballs, “Grafits”, va conèixer un pintor jove local que es dedica a aquesta activitat, i ell va portar tota mena d’artistes de carrer de pocs anys. Junts van discutir i decidir què dirien en el seu miniprograma i quina era la situació de l’art al carrer o en els espais públics com ara els trens. El resultat artístic va ser, a més a més de la càpsula de vídeo, la pintada d’una gran paret al centre de Vilanova i la possibilitat de comunicar-se amb 35 joves interessats en la plàstica.

Pintant un gran grafit al centre de Vilanova.

(Foto: Arxiu)

L'objectiu del programa és conèixer

quins són els punts d'interès i les

preocupacions dels joves


- 38 -

El dinar de la multiculturalitat

Un altre exemple que il·lustra el joc que dóna l’eina de l’audiovisual, quan al darrere existeix un projecte discutit i pensat, és el miniespai de la immigració. Per realitzar-lo es van convidar diferents persones de diverses nacionalitats: marroquines, albaneses, sudaneses, llatinoamericanes, i després de moltes reunions es va acordar fer un dinar a què cada un portaria un plat típic del seu país. No només es va parlar del sabor d’aquells plats, sinó també del que significaven aquells menjars per a cada poble. El vídeo els havia acostat una mica més.

Potser els dos temes que van resultar més difícils, però no per això menys interessants, són els que tracten de la droga i la violència, en aquest cas es va debatre molt si el que s’havia rodat s’havia d’emetre tot, o per exemple calia que el protagonista que donava la cara protegís la seva identitat, desfigurant-la perquè posteriorment no fos reconegut pels seus conciutadans.

Crèdits variables de vídeo als IES, i una WEB pròpia

A més del material rodat en vídeo es disposa d’un estudi analític de la vessant social. Pel que fa a recursos humans s’ha comptat amb els nois i noies participants, els tècnics i els professionals de les entitats col·laboradores.

A la fase actual queden per fer dos debats: l’un de caire intern amb polítics i tècnics de les àrees implicades, i un altre amb agents socials, ciutadans i convidats d’acord amb els temes. L’objectiu és constituir una mesa estable de treball permanent, amb trobades periòdiques, que tingués com a elements d’anàlisi les temàtiques triades per a l’elaboració dels vídeos.

Filmació del dinar de la multiculturalitat (Foto: Arxiu)

De cara els joves es proposa oferir cursos de

disseny i manteniment de pàgines web amb xats; i

als instituts, crèdits variables de vídeo bàsic i

un treball periodístic


- 39 -

De cara els joves, a més de mantenir el contacte amb els que hi han participat, es proposa oferir cursos de disseny i manteniment de pàgines web amb la realització de xats i proposar als IES de la ciutat l’aplicació d’un crèdit variable que consistirà en un taller de vídeo bàsic i un treball periodístic.

Altres possibilitats que s’apunten consisteixen a donar respostes educatives a les sancions administratives, com ara multes de tràfic, agressions a material urbà, etc.

En definitiva, es tracta d’aprofitar tot un ampli ventall de possibilitats que la realització de les càpsules de vídeo ha iniciat. I, entre elles, compartir experiències amb Merinyac, ciutat francesa agermanada a Vilanova i la Geltrú.

- 40 -

L’ENTREVISTA benest@r, desembre 2003

La infància maltractada pot tenir esperances Jorge Barudy. Psiquiatre especialitzat en infants i adolescents en situació de risc. Jorge Barudy és psiquiatre especialitzat en la infància i l’adolescència en situació de risc. En fugir de Xile per raons polítiques s’estableix a Bèlgica, a la Universitat Catòlica de Lovaina, on s’especialitza en psiquiatria. Ben aviat, amb altres companys, van crear Exil, centre mèdic i psicosocial per tractar els familiars d’exiliats polítics, primer xilens i posteriorment d’arreu del món. Exil és reconegut pel Govern belga, i més tard per Nacions Unides, com un Centre especialitzat a tractar víctimes de la tortura. Fruit dels seus treballs reben el premi Houdman, que els dóna ressò en altres països, entre ells Espanya.

També s’ha dedicat a la docència, i ha format terapeutes dedicats al maltractament infantil. A Espanya, ha treballat a Astúries, el País Basc (a Sant Sebastià) i també per a la Junta d’Andalusia. Actualment resideix a Barcelona, on ha creat una ramificació d’Exil. Ha estat professor de l’Escola d’Estiu de l’Àrea de Benestar Social i ha publicat diversos llibres. Els fills dels exiliats polítics segur que pateixen molt. Però, quina és la diferència entre aquests i els infants que pateixen maltractaments?

En el cas dels infants exiliats és el sistema polític dictatorial, els enemics, les guerres, que fan mal a les famílies i provoquen separacions, tortures o mort. Mentre que en el cas del maltractament infantil el mal prové de la mateixa família, en l’altra prové de fora.

Quins són els factors que determinen l’existència del que en diem infància en risc.

Per mi, un infant o un adolescent està en risc quan els adults que són responsables de la seva atenció no n’hi donen, i no tenen les competències necessàries que permetin el seu desenvolupament. Un nen o una nena, noi o noia, que està en risc, és aquell que no rep bons tractes, certament aquests factors són inherents a la família, però també a l’entorn o el sistema social.

Per mi, un infant o un adolescent està en risc quan

els adults que són responsables de la seva

atenció no els hi donen i no tenen les competències

necessàries que permetin el seu desenvolupament


- 41 -

Parla de responsabilitats dels pares, si bé alguns pares no poden assumir les seves responsabilitats, perquè no tenen la capacitat de fer-ho. En aquests casos la societat ha d’assumir-ne una part, que es concreten en l’Estat, i determinats recursos.

Jo crec que el benestar de la infància és responsabilitat del món adult en general i cada regió o país expressa com l’estat assumeix aquesta responsabilitat. De fet, és una obligació molt important, ja que d’acord amb el que fem amb la infància, així serà el món en el futur. Però també és una responsabilitat col·lectiva i social, perquè la supervivència de l’espècie dependrà del que som capaços de fer amb la infància. I ara no parlo només del benestar, sinó també del tema de la procreació i de la maternitat. I això en els països desenvolupats no preocupa gaire, perquè per la ideologia consumista del neolliberalisme salvatge, fomenta el consum com un valor essencial, i en la ideologia consumista la natalitat no hi té massa espai, és una qüestió que no preocupa gaire.

Crec que les polítiques sobre infància han de ser polítiques integrals que parteixin de la presa de consciència del conjunt de la població o de la comunitat social, i cal pensar que els infants són el futur de la nostra espècie.

Quins elements o instruments té la psiquiatria, la psicologia o el treball social per afrontar aquestes mancances, aquestes agressions que pateix la infància i l’adolescència? Quins altres recursos ha de disposar l’Estat per frenar el maltractament?

Jo penso, després de molts anys de treball, que hi ha dos factors que són fonamentals: un és el treball sobre la “parentalitat” (relacions pares i fills), és a dir, promoure l’actitud adequada que és el desenvolupament de capacitats en els homes i les dones, en els futurs pares i mares per la criança a fi de fer-se càrrec de l’atenció dels fills. Sabem que biològicament estem capacitats per fer-nos-en càrrec, però aquestes capacitats biològiques es desenvolupen només a través de processos d’aprenentatge que s’aprenen a la mateixa família.

Tanmateix, la família no sempre està en condicions d’assegurar aquest aprenentatge. És per això que altres nivells socials, com les escoles, les associacions, els esplais, les organitzacions de nens i nenes, etc., haurien de fer més per ajudar els infants i els seus pares a preparar-se per esdevenir uns pares adequats. No parlo de reforçar la família. La família és un tema més ideològic, en canvi “la parentalitat” és un tema més afectiu, de vinculació afectiva, de

pràctica de saber què fer amb els nens.

L’altre gran instrument seria els equips terapèutics especialitzats en la reparació terapèutica del mal. S’ha avançat una mica; com a mínim se’ls ofereix una alternativa de vida amb les famílies d’adopció, però fins ara no se’ls ofereix un recurs terapèutic, perquè el nen repari el mal que li han causat.

Sabem que biològicament estem capacitats per fer-nos càrrec de

l’atenció als fills a través de processos d’aprenentatge, que

s’aprenen a la família mateix. I la família no sempre està en condicions d’assegurar-ho.

No parlo de reforçar la família. La família és un tema més ideològic, en

canvi la “parentalitat” és un tema més afectiu, de vinculació afectiva, de

pràctica de saber què fer amb els infants.


- 42 -

Vostè que ha treballat en diferents Comunitats Autònomes d’Espanya i també a Bèlgica, com avaluaria els recursos que posa el Govern català per a aquesta causa?

Els recursos a Catalunya han estat sempre insuficients, i no per falta de consciència o voluntat, sinó perquè la magnitud dels problemes ha sobrepassat la previsió. Cap país, i tampoc la comunitat catalana, té recursos suficients, però cal dir que Catalunya s’ha posat com a prioritat el desenvolupament del benestar infantil.

Els nous problemes depassen els recursos existents, però tornant a Catalunya hi ha un altra problema: la falta de coordinació entre els diferents recursos dels quals es disposa per intervenir i per assegurar la projecció a la infància. Un exemple serien els nens que arriben sense família, generalment magrebins, aquesta és una nova cara del fenomen.

El que un principi va ser un programa pioner a Espanya, amb una missió extraordinària per diverses raons, després es va anar transformant en una experiència molt desorganitzada, molt caòtica.

Falta coordinació en els diferents nivells amb els EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència), amb els Centres d’Acollida i amb els programes, i falten recursos. En segon lloc, a Catalunya existeix un desafiament molt gran que és l’organització dels recursos, perquè tothom participi en un programa integral coordinat.

L’altre problema que es va afrontant són els nous reptes, com ara l’arribada de menors no acompanyats. Pensi que els països del nord d’Europa coneixen aquest problema des de fa temps. Són un desafiament i les instàncies responsables han de ser molt altruistes.

Fa 30 anys gairebé no es parlava dels infants maltractats, que pateixen abusos sexuals, per contra avui els mitjans de comunicació en parlen cada dia. Segur que existeix un tractament per a aquest tipus d’agressions a la infància.

Jo crec que la incidència és molt més alta del que es veu. L’abús sexual infantil té lloc dins de les famílies, i la incidència és molt alta. El 60% dels nens i nenes que estan en un sistema de protecció han sofert agressions dins de la seva família, i només s’atreveixen a revelar-ho quan ja han sortit del nucli familiar.

Des del punt de vista del tractament, aquests infants necessiten un tractament especialitzat, la psicologia i la psiquiatria infantil tenen un deute molt gran amb aquests infants maltractats, perquè durant molt de temps no es va considerar que aquest era un factor causal important en la malaltia mental. Avui dia moltes investigacions apunten que l’origen dels nens i nenes amb comportaments agressius, trastorns emocionals o de conducta, tenen com a causa que van viure en un entorn de maltractaments i també d’abusos sexuals.

Els nous problemes sobrepassen els recursos existents, però tornant a Catalunya hi ha un altre

problema: la falta de coordinació entre els diferents recursos dels quals es disposa per intervenir, i per assegurar

la protecció a la infància.


- 43 -

És evident que com a psicopedagog vostè té alguna tècnica, a més d’una teoria per ajudar els nois i noies, nens i nenes, que han patit. Expliqui què és la "vinculació per transformar les relacions".

Això és molt important. Les vinculacions interpersonals representen un àmbit fonamental i neix justament de l’acostament i afecció. Les teories de l’afecció són molt importants. Hem parlat de l’afecció d’una mare al seu

bebè i de com aquestes relacions són un condicionament per al futur de l’infant, adolescent, o persona adulta. De resultes d’un passat en situació de maltractament, la persona pot tenir problemes amb ella mateixa o amb la resta, però aquest tipus de trastorn és recuperable, sobretot si els operadors de l’àrea psicològica tenen consciència que ells mateixos són els instruments que poden proporcionar una experiència reparadora.

Els operadors socials haurien d’integrar la idea que l’instrument terapèutic implica la seva capacitat de vincular-se amorosament, respectuosament i compromesament amb aquestes persones.

El concepte de “resiliència “ ajuda a entendre la terapèutica que es pot aplicar amb nens i nenes que han patit diversos maltractaments.

El concepte de “resiliència”, vol dir la capacitat que tenen les persones de mantenir un desenvolupament sa, malgrat les adversitats que han patit, i la base de la “resiliència,” és haver rebut un mínim d’afectivitat, i l’altra base rau en la possibilitat de tenir converses o intercanvis amb persones que l’ajudin a donar-li sentit a tot el que ha passat.

Els terapeutes, en un sentit ampli, hem d’abandonar la idea que som uns professionals neutres i estancs, hem d’entendre la nostra capacitat terapèutica amb la possibilitat de brindar experiències afectives positives a las persones i converses reflexives amb els infants.

Si li encarreguessin un programa de prevenció per a la infància i l’adolescència per a Catalunya, què proposaria?

Proposaria un programa per donar tot el valor que té la “parentalitat” (les relacions pares-fills o mares-fills). Igualar les competències i fer una mena de guia didàctica. Per aprendre a ser pare o mare.

L’altre pilar el destinaria a crear atenció terapèutica als nens i nenes, nois i noies que han patit i han sofert danys, perquè si no es tracten corren el risc de convertir-se ells en agressors i reproduir el model que han viscut.


- 44 -

El tercer eix seria la formació, els professionals que treballen amb la infància començant pels que ho fan en els serveis de protecció. Es necessita molta formació i molta supervisió. Entenent la formació com un procés continuat, destinat a consensuar i a posar-se d’acord sobre el problema i sobre com intervenir.

Establiria el treball en xarxa per poder-hi intervenir, tothom, d’una manera consensuada i coordinada.

- 45 -

L’ESTUDI benest@r, desembre 2003

El suport a les persones cuidadores: una estratègia de conciliació en el marc del programa EQUAL-ELIONOR Equip de treball de la Secció de Zones

L’estudi que es presenta és el resultat de l’encàrrec que l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona va fer al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya per analitzar les dificultats de conciliació de la vida personal familiar i laboral de les persones cuidadores de malalts amb alzheimer i altres demències. L’estudi forma part del programa comunitari EQUAL-ELIONOR liderat per la Diputació de Barcelona, i pretén identificar bones pràctiques i estratègies facilitadores de suport a l’autonomia personal i de foment de la conciliació.

Segons dades recents1, el 83% dels cuidadors informals a Espanya són dones, i el 70% tenen entre 45 i 65 anys. El 50 % d'aquestes són mestresses de casa i el 22 % treballen. De les que treballen, el 63 % té un contracte a jornada completa, i només el 14 % treballa unes hores determinades, i gairebé el 50 % exerceixen aquesta feina durant més de 6 anys. Com a conseqüència de la realització de tasques de cura, el 27 % no pot ni tan sols plantejar-se de treballar fora de casa.

Si aquestes dades són prou explicites de la seva situació actual, la magnitud del problema anirà en augment si s’atenen els canvis sociodemogràfics que s’estan produint i que en modifiquen el perfil. Bàsicament, el procés d’envelliment de la població, que està augmentant d’una manera significativa respecte al nombre de persones amb dependència, i de les necessitats de cura, la incorporació de la dona al mercat del treball i els canvis en els rols familiars, la qual cosa no és pas acompanyada proporcionalment de l’assumpció de l’home d'aquest paper. Per tant, cal preveure l’increment de demandes de

serveis i de suport als problemes de dependència, que permetin millorar la qualitat de vida dels cuidadors i la conciliació de la seva vida personal, familiar i laboral.

En aquest sentit, l’Àrea de Benestar Social ve desenvolupant el programa Grups de suport a persones cuidadores de malalts/tes d’alzheimer i altres demències, amb col·laboració d’ajuntaments i entitats del sector. Consisteix en actuacions d’informació, formació i suport a persones que tenen cura de malalts amb demències que estan al seu càrrec. També es treballa el suport grupal amb la finalitat de generar espais de relació i descàrrega i d’ajuda mútua.

. Segons dades recents, el 83%de les persones cuidadores

informals a Espanya són dones


- 46 -

La finalitat és que les persones cuidadores puguin compartir l’experiència de cura a persones amb dependència, afavorint que aquesta es visqui d’una manera integradora, millorant-ne la qualitat de vida, i que puguin desenvolupar un projecte de vida personal, familiar i social, un conjunt de condicions indispensables per realitzar un projecte de vida professional i laboral.

Per l’Àrea de Benestar, l’atenció a la dependència i el suport als cuidadors informals és una prioritat i considera que cal establir un compromís d’actuació de les Administracions i de la sensibilitat de la societat en general. En conseqüència, va orientar la seva contribució a l’estudi general del Programa ELIONOR a l’anàlisi del Grups de suport a persones cuidadores de malalts/tes d’alzheimer i altres demències, amb l’objectiu de valorar des d’una dimensió qualitativa aquesta pràctica i la contribució als problemes de conciliació. El treball de camp s’ha realitzat mitjançant entrevistes i grups de discussió a professionals, representants d’entitats i persones que tenen cura dels malalts, d’una mostra de municipis2.

L’informe presentat apunta que possiblement siguem davant de les primeres generacions de dones que, en arribar a edats intermèdies i avançades, s’han trobat engabiades entre dos cicles de vida de forta dependència de tercers.

En una primera etapa, normalment coincident en molts casos amb l’abandonament del mercat de treball, es dedicaren a la cura dels fill/es fins que aquests deixares les edats dependents. Aquest moment va topar amb l’allargament

de la infància i de la joventut, efecte sociològic que implica un allargament de les tasques de cura. Després de molt anys en aquesta tessitura, el que correspondria era arribar a la maduresa adulta en una situació més descansada, en tot cas entrant en els rols d’àvies. No obstant això, el factor diferencial d’aquestes generacions ha estat que aquest nou cicle de vida s’hagi vist colonitzat per una nova dependència: novament cuidadores, però no d’infants o nadons, sinó de persones malaltes i amb problemes de dependència.

Un dels factors conflictius que agreuja aquesta situació és que les famílies es troben que el ritme de creació de serveis públics per atendre les noves necessitats familiars no ha estat suficient per cobrir les actuals demandes. Apareixen efectes de desigualtat social entre malalts i ancians dependents de les famílies més desafavorides, que no poden fer ús dels serveis privats. L’atribució del rol de cuidador/a, que sovint recau sobre les filles o les esposes (o fins i tot també en les joves), és mediat per complexos processos que releguen la dona a les tasques de cura sistemàticament en funció de com hagi anat la socialització, i de les estructures de poder informal dominants.


- 47 -

En aquest cas, la diferència és que l’atribució del rol de cura no és desitjat. És un gran element diferenciador dels rols de cura d’un fill o filla.

Altrament, la degradació gradual del malalt/a avança d’una manera paral·lela a la degradació de la vida de qui està al seu costat. El desgast psicològic dels cuidadors és important i pot arribar a tenir conseqüències molt greus. La seva sobrecàrrega esdevé un factor de preocupació i de necessitats d’atenció. Aquest es troba sol davant del problema i sense suport institucional. En situacions de dependència greu, la seva sobrecàrrega pot conduir a una situació de risc social.

A més de la problemàtica emocional, l’entrada forçosa en aquest nou estil de vida sol fer incompatible el desenvolupament d’activitats de tipus social, laboral, o fins i tot de gaudir del propi temps lliure. La persona se sent “esclava” de la nova situació, i perd la capacitat d’autogestió i autoorganització dels seus propis temps. Algunes persones han de deixat de treballar per dedicar-se a la persona malalta. En conseqüència, les circumstàncies que acompanyen les tasques de cura de persones dependents fan que el cuidador es trobi en una situació que no permet conciliar la seva tasca de cura amb altres activitats que eventualment podrien nodrir la seva vida personal. Així, s’hi donen greus dificultats no ja per a la conciliació de la seva pròpia vida personal, familiar i laboral, sinó de vegades fins i tot per a l’existència mateixa d’aquestes.

Moltes vegades, qui té cura d'una persona depenent, ha d’abandonar la seva ocupació laboral, o bé renunciar a reincorporar-se al mercat laboral. Aquesta és la situació paradigmàtica de les cuidadores, sobretot. En ocasions, l’abandonament del treball productiu es pot viure traumàticament, però d’altres no tant, sobretot si la persona desenvolupa un treball escassament valorat socialment. En qualsevol cas, es donen efectes perniciosos que poden derivar en una mena de “reclusió” a la llar, i en la pèrdua de relacions socials. És el procés d’unidimensionalització del temps del cuidador per requeriments intensius en temps del malalt: són les conegudes 24 hores d’atenció.

La desarticulació gradual de l’estructura temporal del projecte de vida és, doncs, un dels aspectes fonamentals de què cal tractar amb relació a aquesta problemàtica. La recuperació d’un espai i d’un projecte de vida propis, aleshores, implica necessàriament una recuperació de l’autoestima i una actitud proactiva envers la reapropiació dels temps. Cal, a més, que concorrin les condicions materials que en permetin l’organització efectiva. I per tal d’assolir aquesta fita és important afermar les bases de recuperació psicològica de la persona, però també acompanyar-ho de mesures concretes de suport que facilitin i possibilitin la disposició de temps per a si mateixos en les persones cuidadores.

Malgrat això, si el cuidador no té a qui recórrer, no tindrà més remei que seguir presoner de la seva circumstància. La informació, la formació i el suport emocional són necessaris, però no suficients. Els grups de suport de malalts d’alzheimer i altres demències s’han mostrat un recurs eficaç per treballar la descàrrega, per millorar la relacions familiars i amb l’entorn social i per desenvolupar l’ajuda mútua.

L’entrada forçosa en aquest nou estil de vida sol fer

incompatible el desenvolupament

d’activitats de tipus social, laboral, i impedeix gaudir

del temps lliure.


- 48 -

També cal establir una xarxa de recursos i serveis públics que els permeti deslliurar-se durant unes quantes hores al dia de la dedicació completa a la persona dependent. Només així serà possible reformular els projectes de vida, i només així es podran generar condicions que possibilitin la conciliació entre vida personal, familiar i laboral. Els serveis socials d’atenció

domiciliària, els centres de dia, els grups de suport, l’ajuda mútua, el voluntariat, les prestacions econòmiques, etc., són serveis i prestacions que exerceixen i exerciran un paper clau en l’atenció a la dependència.

L’estudi realitzat per la Diputació de Barcelona en el marc del Programa ELIONOR ens permetrà aprofundir el coneixement i la comprensió d’aquesta problemàtica, i contribuirà a definir iniciatives i projectes orientats a donar el suport a cuidadors i cuidadores de persones amb dependència.

__________________________________

1 Campo Ladero, Mª Jesús (2000). Apoyo informal a las personas mayores y el papel de la mujer cuidadora, CIS.

2 Municipis d’Argentona, Barcelona, Esparreguera, Gavà i St. Celoni i les entitats Alzheimer Catalunya i l’Associació de Familiars Alzheimer Catalunya.

* Les fotos que il·lustren aquest article són extretes de la Guia Cuidar a casa persones grans amb dependencia (http://www,diba.es/servsocials/fitxers/guia_cuidadors_noe.pdf

Cal establir una xarxa de recursos i serveis públics que permeti als cuidadors deslliurar-se durant unes quantes hores al dia de la

dedicació completa.

- 49 -

APRENEM benest@r, desembre 2003 Anàlisi del model de protecció a la infància a Catalunya

Isabel Sierra - Directora del Programa d’Infància i Família Els Centres Oberts aposten pel treball amb la comunitat i reclamen millores Montserrat Puig - Redactora de la revista Benest@r

Anàlisi del model de protecció a la infància a Catalunya Una mirada comparativa des dels ulls de l’Administració local Isabel Sierra - Directora del Programa d’Infància i Família

L’any 2002 encetem amb la Fedaia la iniciativa de realitzar un estudi comparatiu entre diferents comunitats autònomes amb relació al model de protecció infantil. Amb vista a la recerca, es defineixen com a prioritaris aquells models que:

• desenvolupin especialment les accions preventives adreçades al treball amb les famílies i amb els infants;

• estructurin aquesta intervenció preventiva a partir dels serveis socials d’atenció primària de competència municipal;

• desenvolupin accions de coordinació transversal i horitzontal per a tots els nivells del sistema de protecció.

Les comunitats estudiades són el País Valencià, Madrid i Andalusia, perquè acompleixen aquest interès inicial nostre i vénen a desenvolupar aquells aspectes que a Catalunya, precisament, són deficitaris. Així mateix, formalitzen el model en legislacions clares i adequades.

Al llarg del 2002 es finalitza l’estudi i, en aquest moment, es planteja l’oportunitat de transmetre als ajuntaments de la província i entitats col·laboradores els resultats, i alhora d’obrir un espai de reflexió entorn del paper de les entitats locals en aquelles comunitats autònomes i la nostra i possibilitats de millora quant a:

• la capacitat operativa i tècnica per desenvolupar projectes de prevenció primària i secundària;

• els aspectes forts i febles en la relació amb l’atenció especialitzada de primer nivell (EAIA);

• la dotació de recursos especialitzats i adaptació d’aquests a les necessitats actuals;

APRENEM benest@r, desembre 2003

- 50 -

• l’entramat legislatiu que afavoreix o dificulta la tasca pública de protecció dels infants i adolescents a Catalunya.

S’estructura el seminari per al novembre del 2003, de manera que s’hi puguin presentar les conclusions de l’estudi, extraient-ne conclusions adaptades a la realitat municipal de casa nostra, i que es puguin debatre aquestes en grups de treball i s’analitzi un aspecte troncal del sistema de protecció a la infància com els EAIA, que actualment tenen una doble dependència: tècnica i jurídica per part de la DGAIA, i organitzativa i funcional per part de les Administracions locals (ajuntaments i consells comarcals).

L’any 2002 encetem amb la Fedaia la iniciativa de realitzar un estudi comparatiu entre diferents comunitats autònomes amb relació al model de protecció infantil. Amb vista a la recerca, es defineixen com a prioritaris aquells models que:

• desenvolupin especialment les accions preventives adreçades al treball amb les famílies i amb els infants;

• estructurin aquesta intervenció preventiva a partir dels serveis socials d’atenció primària de competència municipal;

• desenvolupin accions de coordinació transversal i horitzontal per a tots els nivells del sistema de protecció.

Les comunitats estudiades són el País Valencià, Madrid i Andalusia, perquè acompleixen aquest interès inicial nostre i vénen a desenvolupar aquells aspectes que a Catalunya, precisament, són deficitaris. Així mateix, formalitzen el model en legislacions clares i adequades.

Al llarg del 2002 es finalitza l’estudi i, en aquest moment, es planteja l’oportunitat de transmetre als ajuntaments de la província i entitats col·laboradores els resultats, i alhora d’obrir un espai de reflexió entorn del paper de les entitats locals en aquelles comunitats autònomes i la nostra i possibilitats de millora quant a:

• la capacitat operativa i tècnica per desenvolupar projectes de prevenció primària i secundària;

• els aspectes forts i febles en la relació amb l’atenció especialitzada de primer nivell (EAIA);

• la dotació de recursos especialitzats i adaptació d’aquests a les necessitats actuals;

• l’entramat legislatiu que afavoreix o dificulta la tasca pública de protecció dels infants i adolescents a Catalunya.

S’estructura el seminari per al novembre del 2003, de manera que s’hi puguin presentar les conclusions de l’estudi, extraient-ne conclusions adaptades a la realitat municipal de casa nostra, i que es puguin debatre aquestes en grups de treball i s’analitzi un aspecte troncal del sistema de protecció a la infància com els EAIA, que actualment tenen una doble dependència: tècnica i jurídica per part de la DGAIA, i organitzativa i funcional per part de les Administracions locals (ajuntaments i consells comarcals).


- 51 -

Objectius dels grups de treball i conclusions:

Els objectius varen definir-se així:

• Analitzar quins aspectes necessiten ser millorats respecte a l’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc.

• Analitzar si les mesures legals que han presentat altres “comunitats autònomes” poden resoldre aquestes necessitats, és a dir, si són idònies, possibles i/o viables de ser aplicades a Catalunya.

• Fer propostes concretes de millora a partir de les mesures legals exposades mitjançant les aportacions dels participants als grups de treball.

Les conclusions comunes a què varen arribar els diferents grups són les següents:

• Falta coordinació entre les institucions: per fer que un sistema funcioni a nivell autònom, cal assegurar que les Administracions locals, supralocals i autònoma participin en el model i estiguin abocades a desenvolupar-lo.

• El model que tenim respon més a distorsions de tipus polític que no a una aposta decidida pel benestar de l’infant. Es fa molt èmfasi en la protecció de l’infant i s’incapacita els pares, però no es treballa amb ells per a la millora.

• No hi ha equips de seguiment: s’ha passat als EAIA, els quals no poden desenvolupar aquesta feina.

• Falta prevenció. Les actuacions municipals son voluntàries i no sempre constants. No existeix un programa únic de prevenció a Catalunya, amb recursos i eines de treball.

• Falten equips terapèutics semblants als que hi ha a Andalusia i el País Valencià. Els serveis socials d’atenció primària i els especialitzats necessiten equips de professionals que treballin amb les famílies per millorar les seves capacitats parentals.

El model que tenim respon més a distorsions de tipus polític que a una aposta decidida pel benestar de

l’infant. Es fa molt d’èmfasi en la protecció de l’infant i s’incapacita els pares, però no es treballa amb ells per

la millora.


- 52 -

• La llei nostra es confusa i caòtica. No queda clara la responsabilitat de ningú i això comporta un dèficit en la garantia de drets envers els menors.

• Els ajuntaments reivindiquen el model de prevenció que faci més èmfasi en la prevenció i no esperi que el risc social empitjori per actuar.

• A Catalunya tenim una forta inestabilitat en les polítiques d’infància, poca consistència i decisió política, a tots els nivells: autònom i local.

• No tenim una política promotora de la família que sigui afavoridora del benestar dels infants.

• Hem de respectar els infants i els seus drets. No s’escolta l’infant, i això és obligat per llei, almenys a partir dels 12 anys.

• Parlar de prevenció es parlar de territori, significa delegar i articular uns objectius comuns en un territori concret.

• A Andalusia li ha costat 20 anys poder posar en marxa aquest pla d’Infància. El 1999 tenien 60 milions d’euros i ara en tenen 260. A Catalunya no només no s’ha incrementat, sinó que ha disminuït la inversió en infància en risc, per no dir en un Pla Integral d’Infància que no té cap cost, ja que només és la suma de les parts.

• Hem de tenir tots més consciència política i fer conèixer que hi ha uns dèficits. Des de cada lloc de treball i nivell de l’Administració cal lluitar per tenir un model d’atenció a la infància en risc social digne de Catalunya.

• Falta un model ideològic i capacitat, i decisió per tirar-lo endavant.

• Estem en un món dinàmic i les polítiques s’han d’anar revisant. No pot ser que actuem el 2003 amb lleis del 1985 i el 1987.

• Hem de tenir criteris i competències clares. Hem de regular els drets del menor, fer reglaments que assegurin el seu acompliment i que impliquin pares,

professionals i Administracions.

• S’ha de lluitar contra el maltractament institucional. Per dèficits o omissions ho estem fent cada dia.

• A Catalunya s’esmerça molt temps a fer una valoració del risc social, amb pèrdua de temps i intervencions encreuades, si no contradictòries, i molt poc temps per intervenir veritablement i procurar una millora en les condicions de vida de la família.

A Catalunya s’esmerça molt temps a fer una valoració del risc social, i molt poc

temps per intervenir veritablement i procurar

una millora en les condicions de vida de la

família.


- 53 -

• Es fa evident la necessitat de creació d’una segona xarxa, per sobre de la primària i abans de l’atenció residencial i l’adopció, que doti de recursos la primària per evitar internaments de menors i, alhora, que serveixi als centres per facilitar la sortida, el desinternament d’aquests menors. Una Administració de segon nivell seria la idònia: consells comarcals o diputació.

• El model actual dels EAIA (en aquest segon nivell) fa molt de temps que no es efectiu. Cal revisar-lo sense por i ampliar funcions i equips tècnics associats, com també assegurar la cooperació dels altres equips d’atenció a la infància, des de l’escola (EAP), des de salut mental (CSMIJ), i des d’altres serveis especialitzats que actuen en el mateix territori.

Possibilitats de continuïtat a partir del Seminari

1. Edició de les conclusions de l’Estudi i les conclusions del Seminari i difusió entre les Administracions locals i entitats del sector a Catalunya. Pot fer-se independentment o junt amb dos treballs més: Estudi Centres Oberts i Conclusions del Seminari i propera Jornada (2004) sobre protocols d’actuació en xarxa local per a la detecció i prevenció dels maltractaments infantils.

2. Seminari continuat o grup de treball (metodologia per determinar) format per ajuntaments a fi de definir models d’actuació i projectes preventius d’àmbit local.

3. Formació específica a tècnics locals per a l’aplicació de models i protocols d’actuació.

4. Implementació i aplicació d’aquests projectes preventius i avaluació.

Isabel Sierra Directora del Programa d’Infància i Familia 17 de desembre del 2003


- 54 -

Els Centres Oberts aposten pel treball amb la comunitat i reclamen millores Montserrat Puig - Redactora de la revista Benest@r

Els centres oberts són un servei diürn que realitzen una tasca educativa en temps lliure, donen suport, estimulen i potencien el desenvolupament de la personalitat d'alguns infants i també d’adolescents. L’ Àrea de Benestar de la Diputació de Barcelona ha volgut conèixer la situació actual d’aquests centres a la província, i amb aquesta finalitat va convocar unes Jornades de Treball.

Una cinquantena de professionals dels centres que treballen amb la infància i l’adolescència, educadors/res socials, treballadors/res socials i psicòlegs/es, van acudir a la cita. La inauguració de l’acte va ser a càrrec de la diputada Núria Carrera de l’Àrea de Benestar, la qual els va encoratjar a treballar de valent.

La Jornada constava de dues parts. A la primera s’hi va exposar l’estudi “Els centres oberts de la província de Barcelona: una lectura en clau de balanç”. La síntesi de les conclusions de l’estudi la va exposar Encarna Martínez, treballadora social. A la segona part de la Jornada es van formar cinc grups de treball i, a la fi, se’n van elaborar les conclusions.

L’estudi presentat del qual es van extreure les conclusions es titula “Aproximació a la realitat dels centres oberts de la província de Barcelona”. Es va enviar a 105 centres en total, amb un qüestionari tancat que servia per reafirmar les conclusions dels seminaris realitzats el 1999 i el 2001. Una de les finalitats de l’estudi era conèixer el perfil dels usuaris i de les famílies dels centres oberts. L’altra aspecte de l’enquesta demanava propostes de millores d’intervenció i funcionament.

Algunes propostes reflectides a l’estudi:

Implicar les famílies i optimar recursos humans i materials

S’ha constatat una coincidència a l'hora de treballar d’una manera integrada amb les famílies i implicar-les en el seguiment dels fills i filles, revisar les activitats dels adolescents a partir dels seus interessos, i recuperar itineraris que ja s'han seguit als centres oberts.

Es proposa, igualment, augmentar els recursos humans (es demanen més psicòlegs) i més recursos materials, ampliant els espais. Suggereixen també de treballar en xarxes de diferents entitats per optimar-ne els recursos.

Una de les finalitats de l’estudi era conèixer el perfil dels usuaris i de les famílies dels centres oberts.

L’altre aspecte de l’enquesta demanava propostes de millora d’intervenció i funcionament.


- 55 -

En general, es vol potenciar el treball amb la comunitat amb la coordinació de recursos, tot concretant el treball d’equip amb una xarxa associativa i veïnal del barri.

Hi ha molts suggeriments i molt rics per a la formació dels professionals, referits al treball de mediació comunitària, mediació familiar, resolució de conflictes, immigració, etc. Les propostes de formació són molt sòlides.

També afegirem que les 60 propostes de l’estudi impliquen l’objectiu de millorar el treball realitzat des dels centres oberts, i que es refereixen als recursos humans i materials.

Unes altres 60 propostes apunten al millorament del centre obert, des de la gestió interna i els recursos disponibles.

Socialització i acció comunitària, dos reptes

Els grups de treball van analitzar i debatre quatre grans qüestions: El paper dels centres oberts en el marc de la socialització, l’adequació a les noves necessitats i noves línies d’actuació, els equips humans i els recursos materials dels centres oberts i el treball en xarxa amb altres serveis.

En el document que va presentar el personal treballador i educador anomenat “Plataforma de Centres Oberts de Catalunya”, s’hi defineix pas a pas aquest arrelament al territori i a les zones que acostumen a tenir un conjunt de problemàtiques, i es marquen, entre altres objectius, prevenir les situacions de risc i compensar els dèficits socioeducatius.

La presentació de l'estudi va tenir lloc a la sala d'actesde l'Àrea de Benestar Social, a l'edifici Serradell(Foto: Arxiu)

Educar els infants i els nois i noies en el seu medi significa plantejar el procés educatiu com una acció comunitària, de lluita contra totes les formes de desavantatges des del punt de vista social, escolar i econòmic. Es tracta de minimitzar-ne els efectes negatius i enriquir-ne els positius.

En general, es vol potenciar el treball amb la comunitat, tot concretant

el treball d’equip mitjançant una xarxa

associativa i veïnal del barri.


- 56 -

Això demana actuar per sensibilitzar l’entorn, perquè sigui conscient de la realitat d’aquesta infància i joventut, una tasca que comporta responsabilitzar els diferents agents socials.

Entre els elements que conformen l’acció educadora -que ha de partir del convenciment d’una educació activa, en què l’infant o l’adolescent és el centre integral- els treballadors i treballadores afegeixen també l’educació intercultural, que afavoreix la convivència i la relació entre les diverses cultures. Un altre aspecte que cal potenciar és la coeducació, en condicions d’igualtat d’oportunitats per als infants i els nois i noies amb l’objectiu que creixin en el respecte i la valoració mútua.

Evitar l'aïllament treballant en xarxa

En diferents documents i en les conclusions, els treballadors i educadores dels centres oberts expressen que de cap manera els centres oberts poden convertir-se en nuclis d'infants o adolescents en situació de risc.

Per això insisteixen a bastament en la necessitat de vincular-se a través del treball comunitari als agents socials del barri, com ara l’escola, el centre de veïns i les entitats apropiades que existeixin, i també en la necessitat de treballar en xarxa, la qual cosa exigeix temps i una formació específica, com també pensar en estratègies de coordinació de tots els qui hi intervenen.

Part del nombrós públic que va assistir a la presentació de l'estudi (Foto: Arxiu)

Així mateix, proposen per al treball de casos la creació de Comissions d’Infància; i per al treball comunitari, plans Comunitaris que defineixin polítiques transversals i propostes globalitzadores.

Tant en el treball de grups com en les conclusions, s’hi reflectia d’una manera molt clara la necessitat de millorar les condicions laborals dels i les professionals dels centres oberts, i també de disposar d’un Servei de supervisió que ajudi a aprofundir la feina feta.

Es veu clarament la necessitat de millorar les condicions laborals dels

professionals dels Centres i també de disposar d’un Servei de Supervisió que

ajudi a aprofundir la feina feta.

- 57 -

CONSULTA benest@r, desembre 2003

Fonts d'informació bibliografia enllaços d'interès legislació

'La calidad en los Servicios Sociales: conceptos y experièncias' Enrique Sacanell i Mª Luisa Setién (coords.) Politicas de Bienestar Social. Tirant lo Blanc, València, 2003. 406 pàgines.

La legitimitat de les institucions –i especialment de les institucions públiques- ja no es fonamenta en “l’atenció a les persones”, sinó que cada cop més s’imposa l’òptica de la eficàcia i la gestió adequada dels recursos com a mesura de l’aportació que realitzen a la societat i al benestar del conjunt dels seus habitants.

És a partir d’aquesta tesi que l’Escola de Treball Social de la Universitat de Deusto ha desenvolupat des de l’any 1998 les Jornades “Calidad y Servicios Sociales”. En aquest fòrum s’hi han abordat des dels aspectes més genèrics de la gestió de la qualitat o “excel·lència”, i la seva aplicabilitat als serveis socials, fins a la mesura de la qualitat i el paper que exerceixen les persones en el seu desenvolupament.

Aquest llibre –coordinat per María Luisa Setién i Enrique Sacanell- és un extens recull d’algunes de les aportacions més destacades d’aquestes jornades. Les ponències recollides al volum s’han classificat en sis grans blocs:

1. La gestió de la qualitat: aspectes generals. 2. La gestió de qualitat des de la perspectiva dels serveis socials. 3. Instruments per a la millora de la qualitat en els serveis socials. 4. Experiències en el desenvolupament de la gestió de qualitat en els serveis socials. 5. Experiències en els serveis socials per a persones grans i discapacitades. 6. Experiències en l’economia social.

Albert Montejano Freixenet Sociòleg Servei d’Acció Social

bibliografia


- 58 -

'¿Qué hace Buda en mi empresa? Sabiduría budista en las organizaciones de hoy' Franc Ponti Barcelona, Granica, 2003. Col·lecció puenteaéreo. 92 pàgines.

Segons l’autor, una de les filosofies més influents de tots els temps –el budisme– pot ser aplicable en l’atrafegada i programada vida de les entitats del món occidental.

A través d’una conversa amb un amic seu, docent català que viu des de fa quaranta anys a l’Índia, Franc Ponti du a terme en la primera part del llibre un recorregut per algunes reflexions d’inspiració budista, especialment les que més es poden relacionar amb la vida quotidiana de les empreses. En aquesta part pren com a lema el pensament reflectit en la frase “El que resisteixes, persisteix. El que acceptes, es transforma”, que s’explica amb deteniment. Els principis continguts en la segona part pretenen establir ponts de diàleg entre les interpretacions oriental i occidental de fenòmens com el lideratge, la innovació, la negociació, el conflicte, l‘autocontrol, etc.

El llibre és suggeridor i incita a la reflexió. Atesa la brevetat del text, moltes de les qüestions plantejades només s‘inicien, però probablement motivaran el lector o lectora a aprofundir-hi.

Glòria Rubiol Diplomada en Treball Social

Web de la Red Europea de diàlogo social (REDS) http://www.redeuropea.org/lanostraxarxa.htm

La pàgina web de la Red Europea de Dialogo Social (REDS) revela una xarxa d’organitzacions sense ànim de lucre que té l’objectiu de lluitar contra la pobresa i la discriminació de tot tipus.

enllaços d'interès


- 59 -

La Red està formada per membres i col·laboradors que es troben clicant-hi “Membres”, a la part superior de la “home-page”.

En els projectes europeus i de cooperació internacional s’hi troba la relació de projectes fets, com tambéles adreces electròniques d'interès (enllaços).

S’hi informa, en aquesta pàgina web, del Servei d'Assessorament per facilitar el funcionament operatiu de les entitats.

Web de Real Patronato sobre discapacidad http://www.rpd.es

Aquesta és la Web del Real Patronato Español del Discapacitado, gestiona la funció de documentació sobre discapacitat (CE2D). Ha rebut les certificacions d’accessibilitat de conformitat amb les normes de disseny HTML 4.0.

Cada pàgina ha estat comprovada amb els ajuts tècnics utilitzats pels afiliats a l' ONCE.

Disposa d’un mapa de la WEB i de tres ajuts que faciliten la navegació, la pàgina Bobby, i de la pàgina 43CTML4.0 pel servei de certificacions


- 60 -

Boletín Oficial del Estado

MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES BOE. NÚM. 238 DE 04-10-2003 REAL DECRETO 1169/2003, DE 12 DE septiembre, por el que se modifica el anexo I del real Decreto 1971/1999, de 23 de diciembre, de procedimiento para el reconocimiento, declaración y calificación del grado de minusvalía.

BOE NÚM. 238 DE 04-10-03 REAL DECRETO 1203/2003 DE 19 de septiembre, por el que se modifica el real Decreto 996/1986, de 25 de abril, por el que se regula la suscripción de convenio especial de los emigrantes e hijos de emigrantes.

JEFATURA DEL ESTADO BOE NÚM. 234 DE 30/09/2003 LEY ORGANICA11/2003 DE 29 de septiembre, de medidas concretas en materia de seguridad ciudadana, violencia doméstica e integracion social de los extranjeros.

BOE NÚM. 277 de 19-11-2003 LEY40/2003, 18 de noviembre, de Protección a las Familias Numerosas LEY 41/2003 DE 18 de noviembre, de protección patrimonial de las personas con discapacidad y de modificación del Código Civil, de la Ley de Enjuiciamiento Civil y de la Normativa Tributaria con esta finalidad

BOE 280 NÚM. 21338 LEY 42/2003 de 21 de noviembre, de modificación del Código civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de relaciones familiares de los nietos con los abuelos.

BOE 289 NÚM. 22066 LEY 51/2003 de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminción y accesibilidad universal de las personas con discapacidad.

BOE 296 NÚM, 22716 LEY 52/2003, de 10 de diciembre, de disposiciones específicas en materia de Seguridad Social.

BOE 296 NÚM. 22717 LEY 53/2003, de 10 de diciembre, sobre empleo público de discapacitados.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA NUM. 4013 - de 19-11-2003

legislació


- 61 -

DECRET 271/2003, DE 4 NOVEMBRE, dels serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Diario oficial de la Unión Europea, serie L

NÚM. 245 DE 29/09/2003

REGLAMENTO (CE) Nº 1649/2003 del Consejo, de 18 de junio de 2003, por el que se modifica el Reglamento (CEE) nº 1365/75 relativo a la creación de una Fundación Europea para la Mejora de las Condiciones de Vida y de Trabajo y por el que se deroga el Reglamento (CEE) nº 1417/76.

NÚM. 245 de 29/09/2003

REGLAMENTO (ce) Nº 1652/2003 del Consejo, de 18 de junio de 2003, por el que se modifica el reglamento (CE) nº 1035/97 por el que se crea un Observatorio Europeo del Racismo y la Xenofobia.

- 62 -

PARTICIPA-HI benest@r, desembre 2003

Participa-hi Aquesta secció es fa amb la vostra participació

Donan's 10 segons per millorar

Benestar t'és útil per a la feina?

Molt

Bastant

Poc

Gens

no m’és útil però igualment m’interessa

Quin és l'apartat que més t'agrada?

I quin és el que menys?

Quins temes t'agradaria que tractéssim?

La milloraries? Com?

Benest@r us convida a participar activament en la seva redacció. Podeu enviar-nos les vostres aportacions, tant pel que fa a comentaris per millorar la revista, com a possibles continguts que creieu interessants de tractar. També podeu enviar articles o cartes que vulgueu veure publicats. A cada número farem públiques les aportacions que haguem rebut.

[email protected]


- 63 -

Crèdits

Edita: Diputació de Barcelona, Àrea de

Benestar Social Direcció: Àngels Nogué i Solà, Coordinadora de

l’Àrea de Benestar Social Redacció i coordinació: Montserrat Puig Mollet Disseny i maquetació: Blanca Vela Consell de redacció: Montserrat Baig i Nogués, Montserrat

Colominas i Grau, Margarita Gómez i Rebolledo, Francesc Hernández i Torres; Glòria Langreo i Oropesa, Toni Lloret i Grau, Elisabeth Maluquer i Margalef, Sílvia Navarro i Pedreño, Anna Olmedo i Carmona, Etel Paricio del Castillo, Montserrat Puig Mollet, Glòria Rubiol i González, Blanca Vela i Giral

Correcció: Gerard Horta Distribució: Unitat de Suport Administratiu

11 CONFERÈNCIA EUROPA DE SERVEIS SOCIALS Serveis socials i de salut: socis per una Europa Social

- 64 -

INFORME

11 CONFERÈNCIA EUROPA DE SERVEIS SOCIALS

Serveis socials i de salut: socis per una Europa Social

Venècia, 2-3-4 juliol 2003


- 65 -

ÍNDEX 1. Ponències marc

1.1. Estratègia de Salut de la U.E 1.2. Ponència OMS 1.3. Models de finançament de la salut. Universitat de

Birmingham. 1.4. 1.5. Estudi OCDE 1.6. Consideracions Finals

2. Experiència Italiana

2.1. Ministeri 2.2. Regió del Veneto 2.3. Venècia 2.4. Experiències municipals

3. Altres experiències

3.1. Suècia 3.2. Dinamarca 3.3. Londres

4. Ponència Xarxa local de SAD 5. Suggeriments 6. Contactes


- 66 -

PRESENTACIÓ El passat més de juliol es va celebrar a Venècia la 11ª Conferència Europea de Serveis Socials, organitzada per l’European Social Network. L’any passat la Conferència va tenir lloc a Barcelona i abordà la temàtica del futur dels serveis socials a Europa. En aquesta ocasió, es va centrar sobre las relacions entre els serveis socials i els de salut. La construcció de lligams de col·laboració entre l’atenció social i salut està esdevenint un element clau pel desenvolupament de serveis eficients i de qualitat a tota Europa. Les formes que estructuren les relacions sociosanitàries varien substancialment de contingut i de ritme entre els països i les regions. Existeixen des d’exemples basats en l’establiment de fórmules convencionals de coordinació a d’altres que ja han apostat per la integració estructural dels serveis. En qualsevol cas, es compartit per tothom que la convergència sociosanitària és una necessitat urgent per avançar en la racionalització de les polítiques socials i sanitàries i una oportunitat per fer front el reptes que es plantegen en l’escenari actual: l’atenció a la dependència, la construcció social europea, el perill de la reversalitat del drets civils i del benestar social, l’envelliment d’Europa, la crisi de solidaritat, etc. Els obstacles per a la integració dels sistemes social i sanitari són d’ampli espectre, i així va quedar recollir per la diferents experiències presentades: manca de posicionament del governs, dificultats d’acords estratègics entre els diferents nivell de les administracions, barreres de cooperativisme professional, desequilibri entre els sistemes, etc. Alguns exemples avançats de coordinació sociosanitària, com són Suècia o la Regió del Veneto, van destacar les avantatges d’aquesta: disminuir l’hospitalització de llarga durada, corresponsabilitació tècnica de l’atenció a la dependència, racionalització de la despesa pública, en definitiva, una millora indubtable de l’atenció a persones i famílies. Però avançar en la integració de xarxes no és gens fàcil, caldrà decididament generar un escenari de consens polític i institucional sòlid i estable. Fonamentat en els punts clau de trobada entre els sistemes:

• Principis de dignitat, equitat i qualitat • Centralitat de la persona • Garantia dret a les prestacions.

En el marc d’aquesta Conferència europea, L’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona va presentar la Xarxa Local de Serveis Socials d’Atenció Domiciliària, en un taller al qual van acudir una trentena d’experts i responsables de serveis socials i de salut de diversos països europeus, així com d’altres comunitats autònomes d’Espanya. La presentació va ser acollida amb interès pel públic assistent i en finalitzar es va produir un debat interessant en relació a l’atenció domiciliària.


- 67 -

Aquest document és un resum de les ponències i tallers presentats a la Conferència. Tots els textos i presentacions originals són consultables a l’adreça electrònica www.socialeurope.com 1.PONÈNCIES MARC Les ponències d’emmarcament de la Conferència van anar a càrrec de representants d’organismes internacionals i d’acadèmics i es van centrar en els temes de caire sociosanitari. 1.1 Estratègia de Salut de la U.E De les 23 direccions generals de la Comissió Europea, la Direcció General de Salut i Protecció dels Consumidors relacionada amb la Direcció General d’Afers Socials des del 2000 té un nou Mandat centrat en dos pilars:

• Creació nou programa de salut pública 2003-2008, dotat amb 312M €, 50 M € anuals.

• Reemplaçar els antics programes sanitaris (drogues, SIDA, càncer...) pel nou programa que pretén crear legislació i realitzar poques accions.

Criteris de priorització en el finançament d’accions:

• Informació sanitària • Reacció ràpida (terrorisme bioquímic) • Estudi determinants per la salut.

Missió: la Convenció europea ha de garantir el benestar de tots els ciutadans. Línies estratègiques:

• Coordinació de les xarxes sanitàries existents. • Creació d’una agència executiva el 2003 que assumirà funcions de la

D.G. • Creació del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties

(com a USA) • Xarxa de malalties de comunicació obligatòria • Centres de referència per a malalties rares • Cooperació entre sistemes de salut per a l’intercanvi de bones

pràctiques entre països. Els reptes de futur en l’àmbit sanitari són l’envelliment de la població, l’augment de les expectatives ciutadanes en relació als sistemes nacionals de salut i els reptes derivats de les noves tecnologies (farmàcia, Internet, al


- 68 -

respecte la UE crea una garantia per a llocs web sanitaris a fi d’evitar abusos, ja que són dels més visitats i n’hi ha amb molt baixa fiabilitat). 1.2. Ponència OMS Alguns països d’Europa han davallat en l’indicador d’esperança de vida, aquest és un cas únic juntament amb l’Àfrica subsahariana. El 1970 el continent europeu era més homogeni que el 2000, Ha augmentat la pobresa en els 25 països de la UE. El 1990 a la UE hi havia 43,8 M d’habitants que subsistien amb 2 $ al dia, el 1999 eren 98,2 M d’habitants. El 1997 un 18% de la població europea, entorn a 60 M de persones vivien per sota el llindar de pobresa. La pobresa és un factor determinant per a la salut. La comparació de l’esperança de vida en dos barris de Glasgow en l’actualitat mostra que en el més pobre és de 67 anys i en el més ric de 77 anys. Els problemes integrals requereixen solucions integrades, en aquest cas la promoció de la salut i la integració dels serveis socials i sanitaris són clau. 1.3. Models de finançament dels serveis sanitaris a Europa.

Universitat de Birmingham. Els principals models són : impostos, assegurança social obligatòria, assegurança voluntària privada i copagament. A la pràctica tots els països europeus tenen sistemes mixtos de finançament de la sanitat. A Europa la cobertura pública de la sanitat suposa entre el 70% i el 75% del total de al despesa. L’evolució en el finançament públic de la sanitat a Europa va ser de creixement ràpid fins a mitjan anys 70, de ralentiment als anys 80-90 i actualment torna a créixer de manera ràpida en alguns països de la OCDE en què creix per sobre de la Renda Nacional Bruta i el PIB. El promig de la despesa en salut en relació als anys 90 i 2001 en països UE és del 8% del total despesa estatal. Davant la demanda creixent ocasionada per l’envelliment, els nous fàrmacs i les expectatives ciutadanes (major accés, major qualitat de serveis) i professional (a causa xarxes d’informació), es planteja en molts països la reforma del sistema de salut que es desenvolupa de forma semblant arreu:

• Contenció de la despesa • Eficiència i responsabilitat davant un mercat creixent • Racionalització i priorització, límits de la reforma • Creixent interès en la Qualitat de la sanitat • Anàlisi de la institució mèdica.


- 69 -

Però l’impacte de la reforma ha estat variable. Hi ha hagut algun èxit en la contenció de la despesa, sobretot en els països més petits, les reformes internes no han acomplert les expectatives, el resultat ha estat una “deflació”, desil·lusió i alt cost polític de les retallades. Canvis en el tipus de demanda a causa de la globalització (fenòmens tipus SARS), envelliment de la població amb una nova distribució de la població activa i passiva, augment de les malalties cròniques, necessitat de trobar alternatives als hospitals d’aguts ja que es consideren un anacronisme. El cas dels serveis per a gent gran delicada: suposen el 2/34 dels llits en hospitals d’aguts, calen alternatives per disminuir ingressos i temps d’hospitalització. Exemples de reformes exitoses i plans pilot a Suècia (Adel), , als USA (PACE i “On lok”), al Canadà (SIPA), a Itàlia (Rovereto, Vittorio) i al Regne Unit , demostren que la integració de serveis socials i sanitaris aporta beneficis. Els trets comuns d’aquests projectes:

• Serveis d’atenció primària i comunitaris efectius • Equips multidisciplinars d’assessorament i anàlisi, sobretot per a gent

gran • Metodologia del “case management” • S’adrecen a població d’alt risc, cercant alternatives a la

institucionalització • Incentius apropiats • Sistemes d’informació

Els obstacles per a la integració : • Pressions a nivell governamental fan que no s’hi aposti prou • Manca finançament i els plans pilot fracassen • Hi ha barreres professionals • Cal més involucració dels pacients i plans de treball més

personalitzats. Reptes de futur:

• Com pagarem les despeses creixents? • Els impostos i l’assegurança social augmentaran ? • Augmentarà el copagament? • Es limitarà la cartera de serveis?

La previsió és que augmentarà la despesa pública però amb restriccions en la cartera de serveis i augmentarà el copagament.

1.4. Estudi OCDE Estudi longitudinal sobre els models d’elecció i autodeterminació dels avis en cures de llarga durada, inclosos els serveis de cura informals, així com


- 70 -

de la despesa per països. Realitzat en 8 països amb una mostra més àmplia de 18. Informació: lleis, experts, documentació, anàlisi despesa, enquestes a receptors dels serveis. Es preveu de finalitzar a final 2003. Línies principals de serveis de llarga durada:

• La flexibilitat suposa major participació dels usuaris i cuidadors • Suport al SAD per evitar institucionalitzacions • Sosteniments dels esforços dels cuidadors informals • Agències versus contractació directa dels cuidadors pels usuaris • Contenció despesa reduint institucionalització i SAD formal.

Hi ha diferents formes d’organitzar el treball de cura:

• Pressupostos personals i contractació dels TF pels usuaris (Holanda, Noruega, Suècia, Regne Unit i USA)

• Pagament als usuaris (Àustria, Alemanya, Suècia) • Pagament als cuidadors informals com a suport a la renda (Austràlia,

Japó, Suècia). 1.5. Consideracions Finals Taula rodona final:

• Repte com crear serveis per a les persones i no com s’han d’adaptar-se elles als serveis.

• La coordinació no sols és cosa de l’organització també és dels professionals.

• Cal aprendre dels països que van per davant com Suècia. • A França estan pendents d’una llei de descentralització dels serveis

socials prevista per al 2004. • A Polònia estan en procés de desinstitucionalització, la família té un

gran protagonisme, han de construir la comunitat local. • Des d’Itàlia es veu la necessitat de superar el “Welfare mix” que tenia

la persona per objecte i no subjecte i el 3r. Sector com a complementari. Cal anar cap al “Welfare community” on els ciutadans i el 3r. Sector han de treballar junts, cal control de Q, noves metodologies i planificació conjunta.

• L’Europa social es construeix des de baix, creant recursos. Cal creativitat i innovació.


- 71 -

2. L’EXPERIÈNCIA ITALIANA Itàlia ha estat utilitzant durant la dècada dels 80 el denominat “model mix”, producció publica en disminució i producció privada en augment. Tots i el fort creixement del serveis privats no parlen de domini estricte del mercat. Actualment consideren que estan en transició cap un model d’equilibri permanent entre el “walfer clàssic” i el “Mix”. El nou paper del ciutadà “ciutadà-client”, la relació amb l’administració o la preocupació per la qualitat són qüestions ineludibles dels poder públics actuals. Segurament el model de transició camina cap un “walfare diferenciat” amb formes de provisió diferents i adaptades, El debat actual a Itàlia el protagonitzen, per una banda, el defensors estrictes del mercat i deixar que el sistema s’autorreguli. I per altra, els defensors d’una intermediació i direcció pública. Sembla que actualment els temes de participació no està en primera plana del debat, dels interessos o preocupacions. Consideren que hi altres temes més importants, com el paper del sistema públic i dels altres actors socials. La reforma constitucional recent va significar una redistribució de papers de les administracions, traslladant competències de l’Estat a les regions. L’Estat es reserva la definició de principis i criteris generals. L’administració local conserva l’important espai que ha tingut tradicionalment. En Itàlia el 70 % de les prestacions socials estan gestionades pel ajuntaments, tot i que no tenen autonomia financera. Actualment presenten problemes econòmics per poder respondre a les noves necessitats socials.

2.1 Ministeri de Benestar Social Estan preocupats per l’envelliment de la població i ho consideren una emergència: 1.1 de taxa de natalitat (lluny del 1.8 de referència europea), 1.2 de taxa de fertilitat, etc. La preocupació del govern va quedar recollida en un Llibre Blanc, que considera el benestar no només com una política d’atenció sinó de prevenció. És un instrument per l’increment de la demografia i el suport a la família, especialment aquelles amb menors. Intenta comprometre a les empreses a partir de la seva responsabilitat social: llars bressols. Treballen des de la perspectiva de la conciliació vida familiar i professional. Itàlia te la taxa d’ocupació femenina més baixa d’Europa, i mentre que a Europa la taxa d’ocupació a temps parcial és el 7% a Itàlia és del 7 %. Estan orientant la política del Ministeri a les següents prioritats: • Atenció a les persones i les famílies amb discapacitat • A les persones amb problemes d’autonomia de més de 75 anys


- 72 -

• L’atenció domiciliària i el reconeixement oficial dels cuidadors Es reconeix la dificultat de diàleg entre els diferents nivells de l’administració. 2.2 Regió del Veneto La Regió del Veneto està formada per 7 províncies que sumen 4.500.000 habitants. Les dificultats de les polítiques socials europees reclamen una actuació conjunta entre el serveis socials i els de salut. La Regió del Veneto, amb Venècia al front, han desenvolupat un marc de col·laboració que els situa a la avantguarda europea i fan front al perill de tendències recentralitzadores. Han creat els “Plans sociosanitaris del Veneto”. Que tenen com a punt de partida El Pla Nacional de Salut i Serveis Socials 2003-2005. El qual prioritza l’atenció a la família i els menors, la gent gran, les persones amb discapcitat i la immigració. Els serveis sanitaris són competència de les regions, mentre que els serveis socials ho són dels ajuntaments. Conseqüència dels Plans s’han creat 21 (USL) Unitats de Serveis Sociosanitaris. Són àmbits de cooperació, tot i que el dos sistemes no estan plenament integrats, i per tant, poden tenir formes de gestió diferents. En aquesta estructura, s’han creat les Unitats de Valoració Multidisciplinar, formades conjuntament entre salut i serveis socials. L’equip està format per metge, assistent social i infermera, el que vol dir que hi ha professionals de diferents administracions. La seva funció és de valoració de la necessitat i programació del tractament a través de l’elaboració d’un projecte d’atenció. En la implementació del pla d’atenció individual hi ha un responsable de cada cas. La valoració d’aquest equip és obligatòria per a tota la regió del Veneto. L’escales de valoració està basada en tres blocs: AVD (activitats de la vida diària), AFVD (activitats funcionals) valoració social ( habitatge, eficàcia de la cobertura de suport informal,...). És un protocol que només s’aplica a gent gran i que defineix 17 nivell de dependència. 2.3 Venècia L’any 2001 es produeix un redifinició dels models de gestió de salut i de serveis socials, orientant-los cap un sistema integral de benestar. El nou model està basat en un principis que actuen com a punt de trobada dels sistemes: dignitat, qualitat, centralitat de la persona i dret a la prestació de serveis. Emergeix un nou escenari:


- 73 -

• Promoure articuladament accions de prevenció, atenció i rehabilitació • Els sistemes interactuen estructuralment • Promoció d’estils saludables

Les Unitats sociosanitàries Locals (USL) Són els òrgans d’integració de xarxes, per una banda entre salut i serveis socials, però també entre el sector públic i el privat:

• Instrument operatiu per a la gestió i provisió de serveis • Promoció per a la col·laboració intermunicipal • Les figures dels directors de serveis (socials i sanitaris) • Realitzen la programació territorial • Incorporen al 3r. sector

3. ALTRES EXPERIÈNCIES

3.1.Suècia L’atenció gent gran a Suècia és responsabilitat de les autoritats locals i està finançat pels impostos, que depenen de les rendes. Distribució competencial: Municipis: Serveis socials (atenció primària, SAD, infància, gent gran i benestar social) Escoles públiques Planificació i habitatge Salut pública Comarques: Hospitals Centres de salut Metges a domicili La despesa en gent gran i discapacitats suposa el 29% del pressupost municipal. Reforma de la sanitat el 1992:

• Integració sanitat i serveis socials


- 74 -

• Dret a una vida independent • Dret a escollir • Millora de l’eficiència i evitar doble sistema

Objectius de la reforma en l’àmbit de gent gran: • Bon habitatge i cura per a la gent gran i disparitats • Sanitat integrada als serveis socials domiciliaris.

Components principals de la reforma:

• Disminuir llits llarga estada • Una sola organització d’atenció domiciliària • Reconvertir les residències i els hospitals en habitatges tutelats les

24h. • Municipis responsables cost SAD, en el cas d’altes hospitalàries es

planifiquen i als 5 dies si el pacient no torna a casa per manca de servei el municipi ha de pagar 200 € diaris.(llei entra en vigor juliol 2003)

• El municipi ha de tenir tota la informació sobre el pacient Evolució dies d’estada hospitalària per edat del 1992-2000: tendència a la baixa molt espectacular en edats avançades, a la meitat pel grup de majors de 85 anys, com a efecte de la reforma. Entre el 92 i el 00 ha baixat la cobertura de SAD de la població entre 65-79 anys del 6% al 4% com a efecte de la supressió de la neteja a la llar, i també en edats majors de 80 anys que ha passat del 26% al 21%. Tant la neteja com els àpats a domicili són molt restrictius. També ha tingut fort impacte la reforma en els habitatges tutelats. Conclusions:

• Els ajuntaments han obtingut recursos financers per construir habitatges tutelats

• La gent gran ja no viu als hospitals i tenen SAD • Han creat una organització en cada municipi per oferir SAD 24h. • Han reduït ús places hospitalàries, intervencions per cataractes i de

maluc. Problemes no resolts:

• Falten metges de família, sobretot per al SAD • Falta formació mèdica per atenció a domicili • Indefinició responsabilitat rehabilitació • Una hospitalització breu no sempre és la millor resposta, cal millorar

la planificació i personalitzar l’atenció. Estan revisant la reforma i la distribució competencial.


- 75 -

4. REFLEXIONS GENERALS I SUGGERIMENTS

• Les grans reformes en política social, i concretament en la col·laboració

sociosanitària, s’han fet a partir d’un marc legal que defineix i ordena els continguts, les prioritats i els actors.

• S’ha evidenciat en el transcurs de la Conferència el domini i major presència del sector sanitari. Una de les poques ponències específica de serveis socials va ser la Xarxa.

• Ha estat recurrent la preocupació dels diferents països per l’anàlisi de costos i la reducció de la despesa nominal de l’atenció a la dependència, especialment de llarga durada.

• Pels contactes realitzats amb participants de l’Estat espanyol (Comunitat de Madrid, Navarra, Comunitat de Castella la Mancha i ajuntament de Loja), sembla no existir experiències innovadores de col·laboració sociosanitària.

• Mantenir el contacte amb la European social Network, per seguir els debats de política social i estar informats de les activitats que organitzen.

• Estudiar el manteniment i nous contactes amb la Regió del Vèneto. Es interessant conèixer com evolucionen els Plans Sociosanitaris posats en funcionament.


- 76 -

ELS MALTRACTAMENTS A LES PERSONES GRANS. ELEMENTS PER A UN ABORDATGE INTEGRAL

Núria Palau, Directora del Programa de Gent Gran

D’una manera esporàdica, els mitjans de comunicació es fan ressò de casos de

maltractament greu contra les persones grans. Fins fa poc temps es considerava que aquests casos eren excepcionals. Avui dia podem dir que aquesta és una realitat més àmplia i encara força desconeguda de moltes situacions que resten ocultes.

Les formes de maltractament contra les persones grans són molt heterogènies i es donen en diferents àmbits: domèstic, institucional, empresarial, i social. La variada i complexa casuística resultant, té, no obstant això, un denominador comú: són l’expressió de distintes formes de violència exercides contra les persones grans.

El desconeixement actual amb què afrontem aquesta problemàtica és la conseqüència d’una sèrie d’aspectes de tipus conceptual i metodològic que ajuden a mantenir la naturalesa oculta i, per tant, la invisibilitat del maltractament a les persones grans, alhora que expliquen per què la investigació no ens permet encara el desenvolupament d’un model teòric per a la seva comprensió global.

Alguns informes publicats recentment1 ens indiquen que el percentatge de persones grans que poden haver patit algun tipus de maltractament se situa al voltant del cinc per cent entre la població dels majors de 65 anys.

Aquests resultats han de ser considerats com a dades de referència i no pas definitius, ateses les dificultats que apuntàvem anteriorment relatives a la detecció i la investigació en aquest camp, que ara com ara ens donen una informació incipient i dispersa que no permet encara disposar de dades fiables ni comparables.

El fenomen de la violència en la nostra societat s’expressa en diferents camps: polític, esportiu, en el carrer, domèstic i institucional, i afecta sobretot les persones més vulnerables, siguin aquestes infants, dones, immigrants o persones grans.

El maltractament a les persones grans no és un fenomen nou, ja que ha existit en un gran nombre de societats i en tots els temps, sense distinció de classe, ni gènere, ni cultura. Amb tot, s’observa un canvi en els darrers anys quant a l’interès i la preocupació de molts professionals entorn d’aquesta problemàtica. És, per tant, aquest canvi en l’actitud i en la resposta professional el que assenyalem com a nou i com un element determinant en el desenvolupament de la recerca, la conceptualització i la intervenció, en aquest àmbit, primerament als Estats Units als anys seixanta, al Canadà i el Regne Unit als setanta i al nostre país a partir de la dècada dels noranta.

Malgrat que es podrien citar moltes definicions que palesen la dificultat d’aclariment i també l’heterogeneïtat d’enfocaments, de marcs conceptuals i de nomenclatures en referir-nos al maltractament exercit contra les persones grans, hem recollit com una de les definicions que en l’actualitat està més consensuada2 la que defineix el maltractament a les persones grans com un “acte únic o repetit o la manca d’una acció apropiada, que es dóna dins de qualsevol relació en la qual existeixi una expectativa de confiança, que infringeix dany o angoixa a una persona gran”.


- 77 -

Aquesta definició és prou àmplia com perquè abraci un ampli ventall de situacions de maltractament –per comissió u omissió–, exercit contra les persones grans.

En aquest sentit, les classificacions actuals dels diferents tipus de maltractament, malgrat que no presenten una unanimitat, sí que apunten en aquesta direcció d’heterogeneïtat, en comprendre-s’hi l’ampli ventall de tipologies que inclouen els maltractaments físics, l’abús sexual, els maltractaments psicològics, l’abús material o econòmic, la negligència activa i passiva, l’autonegligència i la vulneració dels drets de les persones grans.

Tanmateix, fins fa poc temps, l’interès respecte a la qüestió dels maltractaments a persones grans s’havia centrat principalment en l’àmbit familiar –amb relació a la preocupació àmplia respecte als successos de violència domèstica-, especialment entorn de les qüestions que tenen a veure amb les tensions intergeneracionals i les dificultats de les famílies per agafar al seu càrrec les persones mes vulnerables amb necessitats d’atenció.

Així, doncs, s’ha de conceptualitzar els maltractament de les persones grans que es dóna en l’àmbit domèstic en un marc d’anàlisi global que tingui en compte els determinants que afecten la qualitat de les relacions entre els cuidadors i les persones grans, per arribar a una major comprensió de la gènesi i el desenvolupament d’aquest fenòmens de violència. Amb tot, això implica que el problema del maltractament de les persones grans en l’àmbit domèstic s’ha d’entendre en un context general en què es posen de manifest les estructures i dinàmiques de poder, lligades al gènere i a la classe social.

Hi ha un cert reduccionisme o, si més no, una preocupació selectiva que ha fet que la qüestió del maltractament se centri quasi exclusivament en les famílies. Ara bé, el maltractament no és dóna només dins l’àmbit domèstic o familiar, ni tan sols en l’àmbit institucional. No es tracta només d’un problema restringit en l’esfera de les relacions interpersonals que transcorren en els espais de vida privada dels individus.

La qüestió que es planteja no rau tant a negar aquesta realitat del maltractament de les persones grans en l’àmbit domèstic, sinó a identificar totes les altres formes i modalitats de maltractament que es poden donar. De tot això, en deriva que el maltractament a les persones grans és essencialment un problema social, que s’explica a partir d’unes determinades estructures socials, i de diversos factors socioculturals que imposa la societat a les persones grans i als seus cuidadors, que combinats amb la pobresa, l’aïllament i la desigualtat resultant, faciliten l’emergència del maltractament.

En aquest sentit, l’abordatge de la problemàtica dels maltractaments i la violència a les persones grans anirà evolucionant en la mesura que diverses conductes que pertanyien a l’esfera de les relacions privades al si de les famílies i de les institucions esdevinguin cada cop més una qüestió de domini públic i social en adquirir més visibilitat. En conseqüència, la possibilitat de que s’arribi a conèixer millor aquesta realitat i que es puguin anar aclarint les vies o els mecanismes per a la resolució dels casos depèn del grau de conscienciació dels professionals, de la societat i de les persones grans mateixes.

La complexitat de la problemàtica del maltractament a les persones grans prové del fet de que té clares implicacions ètiques, jurídiques, socials, mèdiques i psicològiques, i que alhora mostra una gran varietat d’entorns i contextos, de participants, de tipologies o modalitats de maltractament, de factors de risc i d’indicadors que fan del tot necessari i imprescindible un abordatge interdisciplinari.


- 78 -

Per a un abordatge integral dels maltractaments a les persones grans s’haurà de tenir en compte, entre altres qüestions, la importància de defugir d’un possible discurs catastrofista que no posa l’accent en la necessitat d’un enfocament preventiu; la conveniència d’adoptar una visió més particularitzada i menys homogeneïtzadora, que tingui en compte les situacions reals i concretes de cada cas; la necessitat d’obrir el debat no sols a l’àmbit dels professionals i investigadors sinó a la societat civil i a les mateixes persones grans i als cuidadors, tot restituint-ne el protagonisme central; i la indicació d’orientar l’anàlisi d’aquesta problemàtica en una perspectiva àmplia relacionada amb els drets de les persones grans.3

Les principals línies d’actuació haurien de preveure accions destinades:

Al conjunt de la societat, principalment quant a la informació sobre els drets de les persones grans, la sensibilització respecte a la problemàtica dels maltractaments a les persones grans, la promoció d’una imatge positiva de la gent gran en els mitjans de comunicació i la implicació de les entitats de gent gran i les que treballen en el sector per promoure la col·laboració de tots els agents en la prevenció d’aquesta problemàtica.

A les mateixes persones grans i als cuidadors, desplegant-hi programes de formació i capacitació per a l’autocura i la millora de la independència de les persones grans; programes i serveis de suport als cuidadors; serveis d’atenció ràpida tant a les víctimes com als agressors, i d’altres serveis comunitaris com a resposta alternativa als casos de maltractament.

Als professionals, prioritzant-hi la formació i la metodologia de treball interdisciplinari en els territoris; promovent el desenvolupament d’indicadors i protocols d’actuació consensuats; i determinant circuits de coordinació interinstitucional.

Amb relació a la recerca, impulsant la recerca i la sistematització de dades d’una manera homogènia; analitzant més a fons les dinàmiques familiars i les interaccions que es donen entre els cuidadors i les persones grans per comprendre millor els mecanismes que implicats en el fet de tenir-ne cura; promovent estudis amb metodologies de comparació per tal d’identificar els millors programes de prevenció i intervenció i models de bones pràctiques; i impulsant la col·laboració en projectes transaccionals que ampliïn el coneixement d’aquesta problemàtica.

El factor clau, més que el creixement en si mateix del nombre de maltractaments de persones grans, és la quantitat de recursos assignats a l’atenció de les persones grans, els programes de suport a les famílies, les mesures de protecció social i jurídica, i la inversió en educació i sensibilització que en un sentit ampli es dugui a terme. En definitiva, els maltractaments de les persones grans s’han d’analitzar en un marc integral de recursos i polítiques adreçats a les persones grans i les persones que en tenen cura.

Núria Palau

Directora del Programa de Gent Gran Àrea de Benestar Social - Diputació de Barcelona


- 79 -

_________________________________________

1. L’informe de l’ONU del 2002,situa en el 6% el percentatge de casos de maltractament entre les persones grans.

Un estudi recent realitzat en el nostre país dirigit per Teresa Bazo en cinc municipis del País Basc, Andalusia i Canàries, sobre una mostra de persones grans que rebien ajut domiciliari, assenyala un percentatge del 4,7% de persones grans amb ajut domiciliari que estan patint algun tipus de maltractament.

Segons dades recents de què disposa el Centre Reina Sofia per a l’Estudi de la violència, l’estimació en termes globals és que al voltant d’un cinc per cent de persones de més de 65 anys han patit algun tipus de maltractament a Espanya.

2. Definició del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides recollida en la “Declaració de Toronto per a la prevenció global del maltractament de les persones grans”, realitzada per INPEA -Xarxa internacional de Prevenció de l’abús i maltractament en la vellesa-, l’Organització Mundial de la Salut i la Universitat de Toronto i Ontario del Canadà.

3. El Pla d’Acció Internacional sobre l’Envelliment del 2002 incorpora el compromís de la garantia dels drets de les persones grans i la lluita contra la discriminació al llarg del seu articulat i recull específicament en una de les seves orientacions prioritàries com a qüestió fonalmental la lluita contra el maltractament i la violència en les persones grans.

la revista en lÍnia de benestar social núm. 8 - carm.es · la revista en lÍnia de benestar...

Documents