la restauració ecològica, la mineria i el projecte ecoquarry. josep ma ninot i montse jorba.ub
DESCRIPTION
Jornada tècnica sobre restauració de les activitats extractives. 19 de juny de 2012TRANSCRIPT
La restauració ecològica,la mineria
iel projecte EcoQuarry
La restauració ecològica,la mineria
iel projecte EcoQuarry
Josep Mª Ninot / Montse JorbaDepartament de Biologia Vegetal
Facultat de Biologia
Josep Mª Ninot / Montse JorbaDepartament de Biologia Vegetal
Facultat de Biologia
Algunes reflexions prèvies......
els espais severament degradats no es recuperen espontàniament
Tampoc es tracta de plantar arbres com si fossin cols per recuperar els
avals aviat
La restauració intenta assemblar totes les peces d’un ecosistema
RelleuHidrologiaSòlVegetacióFauna
y……que funcionin
L’estratègia……imitar la natura
i la natura funciona amb processos
però, per què restaurar?
Per llei?9/11/2006
Begues vol fer aturar definitivament l'activitat a la pedrera Montau.
La pedrera Montau tenia llicència municipal d'explotació fins a finalsde l'any 2000 i dos anys més per restaurar la muntanya i cessartotalment els treballs, cosa que, segons l'ajuntament, no ha fetperquè havia d'atendre la forta demanda que tenia.
Per millorar la imatge de l’empresa?
Com a mesura compensatòria perl’impacte que es genera? Per donar un servei ambiental recreant hàbitats?
Però cada ecosistema té els seus patrons de funcionament...
Mosaic de vegetacióirregular
Poc volum de sòlMàquies i espinars
Com pot ajudar el projecte EcoQuarry a millorar els resultats de les restauracions?
Cost total projecte: 960.417 €
Aportació CE:480192 €
Aportació socis:480225 € Administració2%
Investigació13%
Extractives35%
CE50%
“ECOQUARRY”
LIFE-Medio ambiente
LIFE04 ENV/ES/000195
Clima:secPrecipitació: 525
Clima:subhumItPrecipitació:625-725
LOCALITZACIÓ DE LES PARCEL·LES EXPERIMENTALS
Clima:semiàridoPrecipitació:350
Clima:termomediterràni subhumid
Precipitació:675
EXPERIÈNCIES PILOT
COMPOST + rebuigs o terres externes
REGCOMPOSICIÓDE LES SEMBRES
CONVENCIONALS POC AGRESSIVES
NATIVES
CONVENCIONALSAGRESSIVES
PLANTACIONS D’ESPÈCIES AUTÒCTONES
SUBARBUSTIVES
Tractaments
NA--
NA-C
ARC
NARC
NRC
NAR-
N – Natives
A- Comercials
NA- NoAgressives
R - Reg (2006)
C - Compost
Dorycnium pentaphyllumHelichrysum stoechas Santolina chamaecyparyssusBupleurum fruticosumAnthyllis cytisoides
Arbustives
Medicago sativaLolium multiflorumDactylis glomerataOnobrychis sativa
Dactylis glomerataLotus corniculatusPsoralea bituminosaSanguisorba minor
Psoralea bituminosaSanguisorba minorBrachypodium phoenicoidesBrachypodium retusum
ComercialsPoc AgressivesNatives
REFERENCIAS (ENTORN)
Pinedes amb sotobosc de màquia i matollar escleròfil.le
Espinars de margallò i arçot
Garrigues
110 parcel.les: Condicions habituals
70101218Nº parcel.les
> 30º< 30º> 30º< 30ºPendent
Terres o barregesEstèrils
Entorns immediats variables
OBJECTIUS “EcoQuarry”(2004-2007)
Implementar a escala real les novetats en restauraciód’extractives en condicions Mediterrànies
Millorar els resultats de les intervencions de restauraciódesenvolupant processos de control de qualitat
Fomentar un ús racional dels recursos naturals
Transferir directament els procediments a les empreses del sector extractiu
OBJECTIUS segona fase
(2010-1011)
Analitzar l’evolució del sistema 5 anys després (període de garantia ) i determinar quin tractament pot ser més rentable
Evolució de les espècies sembrades segons el tractament
Colonització d’espècies espontànies
Supervivència i estat de les espècies plantades segons el tractament
Estabilitat del terreny a gran i petita escala
Control de la erosió superficial gradual i progressiva en el temps
Substitució de les espècies estàrter de les sembres per espèciesespontànies del sistema de referència
Estabilitat de la coberta vegetal amb reducció en el temps de l’abundanciad’espècies anuals
Similitud estructural i funcional amb l’entorn (Societat de RestauracióEcològica)
Què buscariem a curt i mig termini?
Potser la pregunta que ho resumiria podria ser….S’estandesenvolupant o s’han desenvolupat els processos adequats perquèl’ecosistema evolucioni vers la referència establerta?
Segons això els criteris d’avaluació essencials podrien ser:
Nº d’espècies lenyoses ambcicle biològic completat
Presència d’espècies de l’ecosistema de referència
Disminució d’espècies anuals
Estructura i permanència
Característiquesdel sistema
Superior al 50% per a cada espècie% Supervivència
lenyoses
Disminució d’espèciessembrades estárterIncrement d’espèciessembrades autòctones
Germinació i desenvolupament de les
sembresCobertura específica
40% mínimCobertura total
Rendimentrevegetació
absènciaMovimients en massa
absènciaRegueralls i càrcavesEstabilitat
Mig terminiCurt termini
CRITERIPARÀMETREASPECTE
Escenarisinicials
110
23 % dels escenaris van presentar moviments en
massa
Pendent > 30ºSense protecció superior
18% dels escenaris van presentar regueralls
Sense protecció superiorCunetes deficients
Escenarisestables
65
ESTABILITAT
Rendiment de les sembres a curt terminiUB
espontáneassembradas
banco semillas inerteSUBSTRATO
500
1000
1500
2000
2500
Kg
bio
mas
a / h
a
REBUIGTERRES EXTERNES BARREGES
A curt termini (1 any) :La cobertura és superior al 40% en la majoria d’escenaris. La situació més crítica es dóna en els estèrils sense compost
A mig termini (5 anys) :La cobertura és superior al 40% en tots els escenaris.
Les espècies autòctones augmenten la seva cobertura
fenas
NC
NC
C
C
però són herbàcies cosmopolites
Existeix una entrada d’espècies des de l’entorn immediat
Substitució d’espècies en el temps
Al rebuig entren menys espècies
noves, ocupació de l’espai?
Evolución de la vegetación
0
20
40
60
80
100
nativ
as
conv
enci
onal
es
com
post
no c
ompo
st
nativ
as
conv
enci
onal
es
com
post
no c
ompo
st
poco pedregoso pedregoso
% P
arce
las
Reducción abundancia especies estárter Incremento de especies nativas
Reducción abundancia espcies anuales
Als 5 anys : Les espècies estárter desapareixen en la majoria d’escenaris.
Les anuals formen part de la vegetació i existeix una entrada des de l’entorn immediat
Les natives (especialment arbusts sembrats) augmenten en especial en els sòls pedregosos
Canvis de la vegetació segons el tipus de sòl
TERRES EXTERNES
C
C
C
C
C
REBUIG
En terres de bona qualitat, l’addició d’esmenes orgàniquesno determina cobertures vegetalssuperiors
En el cas dels rebuigs minerals, afegir esmenes orgàniques potser recomanable
25 t/ha matèria seca
1:15-1:18 Compost:sòl
2004-2007
Rendiment global (totes les pedreres) escàs, inferior al 50% però això varia en funció del tractament i del tipus de sòl
Rendiment de les plantacions
L’aplicació d’esmenes orgàniques provoca major morta litat de les llenyoses plantades
25 t/ha matèria seca
1:15-1:18 Esmena:sòl
La presència d’una coberta herbàcia molt densa pot fer fracassar les plantacions
Les sembres amb espècies herbàcies autòctones, de creixement més lent, determinen una major supervivència de les llenyoses
Als 5 anys, la presència de llenyoses (càdecs, llentiscles, savines, aladerns i arçots) és important, si la vegetació és oberta. Els sòls pedregosos afavoreixen cobertes amb poques herbàcies
Composicións florístiques similars a l’entorn
Rebuig sense esmena
llentiscle
càdec
Totes les espècies llenyoses assajades són presents, és a dir, la seva introducció és viable.
Únicament cal millorar el rendiment de les plantacions vigilant amb els tractaments que
s’hi fan
L’addició de compost determina un major creixement en totes les especies llenyoses plantades
S’han vist plántules de romaní
Gairebé totes les espècies llenyoses han florit i fructificat
aladerns
arçots
coscolls
La fauna ha començat a visitar les zonesrestaurades.
Això vol dir que hi troben refugi i aliment
L’ecosistema ha començat a funcionar
Als 5 anyss (final del període de garantia):Els sòls pedregosos promouensotoboscos diversosÚnicament un 14 % d’escenarispresenten una composició de lenyoses similar a les referències
Plantación a los 5 años
0
2
4
6
8
10
12
14
16
sin leñosas Pino Pino+ 1arbusto
Pino+ 2arbustos
Pino+ 3arbustos
Pino + 4arbustos
Pino+ 5arbustos
Pino + 6arbustos
Nº
de p
arce
las
poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales
poco pedregoso compost poco pedregoso no compost
pedregoso nativas pedregoso convencionalespedregoso compost pedregoso no compost
Únicament un 7% d’escenaris inicialsha promogut que quasi totes les espècies lenyoses completin el seucicle biològic
Plantaciones a los 5 añosEspecies con flores o frutos
0
5
10
15
20
25
30
35
sin frutos pino 1 arbusto 2 arbustos 3 arbustos 4 arbust os 5 arbustos
Nº
parc
elas
poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales
poco pedregoso compost poco pedregoso no compost
pedregoso nativas pedregoso convencionales
pedregoso compost pedregoso no compost
Identificació de processos
rebuig mineralo sòls pedregosos
Mulch de pedresnatural
Major infiltració
Menor evaporació
Reserva aiguapetita però subsòl
Pedregós
Poquesherbàcies
Poca competencia
davant la sembra
Introducciód’espècies
natives mésviable
Inert
Creixementmés lent
Majorsupervivència
llenyoses
PROTOCOL DE RESTAURACIÓ
POSSIBLE
Substratamb esmena
o no
Sembra + plantació
Periode de garantia
RetornAval
1 any
Identificació de processos
Competencia davant la sembra
Introducciód’espècies
natives menysviable
Banc llavors
terres conreuo de campsabandonatso molt adobats
Major erosió
Menor infiltració
Reserva aiguamicroporositat
Textura fina
Sembresconvencionals
Moltesherbàcies
Fertilitatelevada
Menor supervivència
llenyoses
PROTOCOL DE RESTAURACIÓ
POSSIBLE
Substratamb esmena
o no
SembraPeriode de
garantia
RetornAval
2-3 anys
Plantació
EVALUACIÓ DELS RESULTATS:
conclusions globals després de 5 anys
Es necessari millorar l’estabilitat estructural del s talussos (nucli compacte, pendent inferior a 30º) i el manteniment durant la fase inicial de la restauració (canalització superior, bermes inte rmèdies) o promoure models geomorgològics similars als naturals
En substrats amb qualitat suficient (fertilitat, ba nc de llavors) la necessitat d’afegir esmenes orgàniques i/o sembrar s’ha de val orar. En els materials de rebuig és necessari afegir matèria orgànica i se mbrar
Incrementar la diversitat de llenyoses és possible però una coberta herbàcia densa i l’addició d’una esmena orgànica poden limita r la supervivència de les plantacions.
Cobertures discontínues (barreges amb espècies autò ctones no agressives) o poc denses poden protegir suficientment el sòl i afavorir la instal·lació i desenvolupament de les espècies llenyoses
En 5 anys es poden aconseguir sistemes diversos i funcionals similars als naturals
Les intervencions de restauracióhan d’estar dissenyades considerant el funcionament de l’ecosistema concret que es vol reproduir
El coneixement actual permetmillorar els resultats de les restauracions
Algunes reflexions
En el conjunt d’escenaris avaluats, la majoria de situacions han generat sistemes poc estables amb vegetacions molt diferents a la referència.
S’acceptarien aquestes restauracions ecològicament poc eficients i tant diferents?
Quins haurien de ser els llindars i els criteris ecològics per a poder acceptar una restauració amb garanties de què aquestes zones arribaran a ser com la referència?. Cal aplicar els mateixos llindars i criteris per a cada situació?.....
En canvi, existeixen escenaris que han desenvolupar vegetacions similars a les referències en 5 anys i que demostren que és possible obtenir restauracions a curt termini amb certes garanties de permanència i evolució per això….
La definició de criteris ecològics i llindars especí fics per a cada ecosistema és la clau per a obtenir restauracions funcionals i integrades en el seu
entorn...però depenent de com s’estableixi això es poden afavorir precisament resultats de poca qualitat
Perspectives de futur
S’està preparant la implementació d’aquestsplantejaments a:
• 2 projectes europeus (2 empreses, UPC, UCM, UZ)
• 1 projecte nacional (1 empresa)• 1 conveni amb Gremis
irBio
Estem a la vostra disposició
Moltes gràcies
irBio