BIBLIOTEQUES ESCOLARS de Sant Joan Despí contes col·laboratius Sant Jordi 2012 - 2013

INICI: CRP Baix Llobregat 5

NUS: 3r B de l’escola Joan Perich i Valls

tutora: Rosa Barcenilla

DESENLLAÇ: 3r B de l’escola S.Francesc d’Assís

tutora: Susana Isú s

Em dic Maria i la rentadora de casa meva és boja. Segurament no em creureu, potser us penseu que és impossible. Clar! perquè us sembla que les rentadores són unes màquines que s’estan quietes allà on les deixen i que només fan allò que els manen. Doncs aneu molt equivocats. Perquè totes les rentadores del món mengen mitjons. Això ho sap tothom. A casa meva l’encarregat de les relacions amb la rentadora és el meu pare, que la posa en marxa una o dues vegades a la setmana, tot depèn de si el cistell de la roba bruta ja s’assembla més una muntanya. El meu pare primer li posa la roba a dins, després li posa sabó i, finalment, toca uns botons que són les ordres que la rentadora ha d’obeir: per exemple, has de rentar amb

aigua calenta, o bé has de centrifugar, que vol dir donar voltes molt de pressa per a assecar la roba. Ho diu el diccionari, el meu germà ho ha buscat. Quan la rentadora acaba de treballar el meu pare estén la roba a les cordes i l’enganxa amb unes agulles perquè no marxi volant. I moltes moltes moltes vegades falta un mitjó. És evident que se’ls empassa la rentadora! No cal ser detectiu per saber-ho. La meva mare és l’encarregada de plegar i planxar la roba. I també de desar-la dins els armaris. Perquè a casa nostra treballem en equip, com diu sempre el meu pare quan renya el meu germà perquè no vol parar la taula.

Doncs, la meva mare va decidir un dia que feia patxoca portar els mitjons desparellats. Perquè si desapareix un mitjó de color vermell, què fas amb l’altre que et queda? Llençar-lo? Ni parlar-ne! - Maria, te’n poses un de blau i un de vermell -em va dir la meva mare- i als teus companys de classe els dius que està de moda. El primer dia vaig passar molta vergonya quan tothom em mirava al pati. Ara m’he acostumat i m’agrada i tot: resulta que no és tan avorrit com portar els dos mitjons exactament iguals, oi? I al meu pare li ha passat el mateix. Va protestar molt un dia quan va veure que hauria de sortir de casa amb un mitjó de ratlles i un altre de llis, però a la seva feina tothom va riure tant quan ho van descobrir que, encara ara, se’n recorda i se’n riu. Fins la setmana passada la nostra rentadora es comportava com totes. O és que la vostra rentadora no es menja un mitjó de tant en tant? Però vet aquí que dimarts tot va canviar. Encara estem sorpresos, i astorats, des que vam descobrir el que s’havia menjat.

Quan el pare va anar a estendre la roba, va veure q ue dins de la rentadora no hi havia res, només quedava el sabó. El primer que va pensar va ser:

- Ara haurem d’anar despullats a la feina! Quina vergonya!

Molt sorprès va anar a buscar a la mare, però ella no se’l va creure i van decidir anar a mirar la rentadora. Quan van apropar el cap a l’aparell es van trobar la roba ben neta i eixuta. La mare va mirar molt seriosament al pare i li va d ir: - Pastisset meu, has d’anar a l’oculista. Vaig corr ents a demanar hora.

Quan la mare va girar cua, el pare va anar a treure la roba i es va adonar que dintre de la rentadora només hi havia mitjons. Tots els mitjons que s’havia anat empassant tot aquest temps.

El pare, molt emprenyat, li va donar un cop de peu a la rentadora i va cridar:

- Aquesta rentadora està més boja que la cabra del meu poble!

Quan vaig tornar de l’escola vaig trobar el meu pare parlant amb la rentadora i li vaig dir:

- Pare, estàs tocat del bolet, què fas parlant amb una màquina?

I el pare va contestar:

- Filla meva, aquest aparell està viu i m’està prenent el pèl.

El meu pare i jo vam començar a mirar-la i remirar- la de dalt a baix, i no us podeu imaginar el que vam descobrir. Vam descobrir que tota la nostra roba preferida com l’abric de la mare, les meves calcetes de la Hello Kitty, el meu pijama preferit, els calçotets del meu pare, la meva canellera de handbol i uns pantalons del meu germanet havien desaparegut.

Tenia raó el pare, la que estava mal fixada era la mare perquè el pare i jo no veiem la roba i la rentadora era buida! Vam decidir que, abans de portar la mare a l’oculis ta, havíem de trucar a un tècnic especialitzat en rentadores.

El tècnic va venir de seguida i no s’explicava un c as com aquest. Va esbrinar que la rentadora tenia un programa especia l que parlava amb qui volia per prendre el pèl a la gent!

Tota la família molt enfadada, vam demanar a la ren tadora que no jugués amb nosaltres i que ens tornés tota la roba. El tècnic va aconsellar-nos de tornar-la a la botiga perquè no p aréssim tots bojos!

El senyor de la botiga ens va regalar una rentadora nova i ens va prometre que no ens portaria cap maldecap i estaríe m molt contents amb ella.

I aquí s’acaba aquest conte, i qui no s’ho vulgui creure

que ho vingui a veure!