LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA

Teresa SaturninoSara PerpiñaSharon HidroboAmparo GallegoCristina Sánchez

• Després de la mort de Alfons XII, Maria Cristina va assumir la regència fins la majoria d’edat del futur Alfons XII.

• Aquesta nova etapa va començar amb un govern del Partit Liberal de Sagasta.

• En 1897, el règim va sofrir un fort colp quan Cánovas del Castillo, va morir en un atemptat anarquista.

La Regència de Maria Cristina

• Sagasta va substituir a Cánovas com a cap de govern.

• Va començar així una fase de 5 anys de Govern Liberal.

• Els liberals van aprofitar per a emprendre tasques legislatives més importants de la Restauració.

• El seu objectiu principal era introduïr en el sistema polític canovista aspiracions progresives del Sexeni compatibles amb la Costitució de 1876.

LA TASCA LEGISLATIVA DEL GOVERN LIBERAL:

De la guerra de Cuba a la guerra amb Estats Units:

• La majoria de polítics espanyols eren contraris a concedir l’autonomia a Cuba.

• La contundent actitud va provocar disminuïssin cada vegada més les files dels partits cubans de l’autonomia i augmentaran les dels independentistes.

• Al 1895 esclata la revolta baix la direcció de José Martí i els generals Máximo Gómez i Antonio Maceo: havia començat la tercera guerra de Cuba contra Espanya.

• La clau del conflicte va ser la intervenció dels EE.UU per el seu interès econòmic en l’illa.

EL DESASTRE COLONIAL I LA CRISI DEL 98:

• Maine 1898: Enviada amb el fi de protegir als residents nord-americans a Cuba, va explotar i EE.UU va declarar la guerra a España.

• La flota espanyola era aniquilable a Santiago de Cuba, mentre tropes nord-americanes envaïen Cuba i Puerto Rico.

• Va aparèixer en Filipines moviments de caràcter nacionalista,

en 1896 esclatà una revolució que aspirava a la independència.

• La flota nord-americana va derrotar a la espanyola prop de Manila.

• La Guerra dels Cent anys va finalitzar amb la capitulació d’Espanya en agost de 1898 i la signatura del Tractat de París.

• EE.UU va imposar a Espanya les seues condicions utilitzant com a argument la seua prioritat militar.

• Les estipulacions principals van ser de caràcter territorial:

– Espanya perdia Cuba.– Espanya cedia Puerto Rico, Guam i les Illes Filipines.

El tractat de París i la liquidació de les últimes colònies:

• El tractat de París va representar el primer capítol del colonialisme nord-americà i l'últim del colonialisme espanyol en Amèrica i el Pacífic.

• Els polítics espanyols desaprofitaren les oportunitats d’implantar reformes en les colònies i això va conduir finalment a la guerra.

• En 1886 es pretenia acabar amb aquest injust sistema, pero la burgesia s’oposà.

• Fins a 1912 no es va instaurar un servei militar obligatori sense redempcions ni substitucions .

El desastre colonial de 1898 va tindre conseqüències de tot tipus:

• El sistema polític va sobreviure al desastre.

• En l’àmbit econòmic, va ser negativa la pèrdua dels mercats colonials.

• Es va produir una autèntica crisi de la consciència nacional, que es manifesta en el regeneracionisme i en l’actitud pessimista de la generació del 98.

La crisi del 98:

• La llei d'associacions. En el primer govern liberal de la restauració va ser creat per la Comissió de reformes Socials. Permetia la legislació de les organitzacions obreres.

• La llei de jurat. Es va mantenir en vigor durant 35 anys. L permetre el judici per jurats per centenars de delictes.

• La llei de sufragi universal. Cánovas ja havia substituït en l’any 1878 el sufragi universal per un sufragi censatari.

La promulgació dels Codis de comerç i civil es va culminar a Espanya en el procés codificador. Les mesures que millor defineixen la orientació política varen ser 3:

LA MENTALITAT SOCIAL I LES NOVES PROPOSTES

Les classes dominants d’una societat exerceixen el seu poder dels àmbits econòmics i polítics. La societat espanyola de la Restauració dominada per una oligarquia amb una mentalitat que pareixia retornar als valors de l’Antic Règim, podria resumir-se en tres components bàsics:

• La propietat de la terra com a signe de prestigi social.• L’aspiració a l’ennobliment.• L'ostentació publica de riquesa.

Conservadorisme social:

• Va ser un corrent política que es va estendre arran de la crisi del 98.

• Representava l’opinió d’amplis sectors de les classes mitjanes i de la petita i mitjana burgesia.

• No es tractava d’un corrent de pensament unitari i sistemàtic, consistia en un plantejament ètic davant la societat i la política amb propostes diferents:

– Un regeneracionisme crític.– Un regeneracionisme al margen dels sistema establert.

Regeneracionisme:

• Les realitzacions dels diferents Governs o règims liberals que es succeïren al llarg del segle XIX van ser molt escasses.

• Durant la Restauració, la situació no va millorar de forma substancial.

L’educació com instrument de millora social: