la rÀdio - ersilia · dos eixos, l’eix d’abscisses (l’eix x), el qual mostra la línia de...

�

��

��

��

��

1

LA RÀDIO

A ULLDECONA

RUTH SABATER ROYO

SEGON DE BATXILLERAT DE CIÈNCIES

TUTOR: VICENT PRUÑONOSA

�

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................. pàg.3 2. OBJECTIUS .................................................................................. pàg.4 3. METODOLOGIA............................................................................ pàg.5 4. HISTÒRIA DE RU ......................................................................... pàg.7 4.1. HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LA RÀDIO ................................. pàg.7 4.2. UBICACIÓ DE LA SEU DE L’EMISSORA.............................. pàg.17 4.3. PROGRAMES I LOCUTORS ................................................. pàg.18 5. ANÀLISI DE LA PROGRAMACIÓ ................................................. pàg.25 5.1. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA PROGRAMACIÓ DE RU ... pàg.25 5.2. ESTUDI COMPARATIU ENTRE INFORMATIUS LOCALS.... pàg.35 5.3. “LA GRAMOLA” I “BON DIA”.................................................. pàg.43 6. OPINIÓ DE LA POBLACIÓ RESPECTE A RU ............................. pàg.55 7. CONCLUSIONS ............................................................................ pàg.72 8. VALORACIÓ ................................................................................. pàg.75 9. BIBLIOGRAFIA ............................................................................. pàg.77 10. ANNEX........................................................................................ pàg.79

3

1. INTRODUCCIÓ Per fer un treball necessites una motivació inicial que t’impulse a desenvolupar-lo de manera que no et sigue una càrrega constant sinó tot al contrari, que el saber sobre el tema t’incite a voler descobrir coses noves. En el meu cas, el primer motiu va ser conèixer al meu besiaio, Paco Contreras. M’havien explicat que havia estat un dels primers locutors de la ràdio i això va fer que m’interessés pel tema de la radiofonia local. Sentir gravacions de la seua veu intensa i plena, han sigut per a mi com la seua presentació i fer el treball ha fet que ens familiaritzem. Així doncs, ara ja el conec i de ben segur que sempre el tindré present.

Molts de nosaltres no som conscients del que significa tenir una emissora de ràdio al nostre poble. Hem de tenir en compte, que l’emissora de ràdio l’hem tingut aquí present durant moltíssims anys i gairebé la majoria de nosaltres l’hem sentit tota la nostra vida. Una emissora permet una comunicació constant del poble amb l’exterior, és a dir, el dóna a conèixer i alhora instrueix al mateix dels esdeveniments que van succeïnt. A més a més, ens proporciona un entreteniment, ja sigue mentre treballem, viatgem, descansem, … És un mitjà molt útil que ens permet alliberar-nos mentalment del que suposa un treball físic i monòton.

Tot i així, segurament no ens hem parat mai a pensar amb el passat de

Ràdio Ulldecona i amb els obstacles que ha hagut de superar fins arribar a l’estat actual; o inclòs amb el futur d’aquesta durant els pròxims anys. A continuació, descobrirem els inicis d’aquesta i els emmarcarem dins el marc històric i cultural de l’època en què s’esdevingueren.

En l’actualitat, Ràdio Ulldecona encara continua emetent i posant-nos al

corrent de les notícies més recents i de les tendències musicals més modernes. A més, si heu tingut mai l’oportunitat de visitar-la veureu que no es queda enrere en les seues instal·lacions i que sempre està oberta a noves actualitzacions, la darrera ha estat la informatització en la creació dels programes. Un altre tema paral·lel a la ràdio és la televisió local que tampoc es queda enrere, actualment pendent de la digitalització de les imatges.

Aquest ordre d’esdeveniments, ens permet parlar d’un passat, un

present i un futur a Ràdio Ulldecona.

��

4

2. OBJECTIUS

I.- Objectiu General : Aprofundir en el significat passat, present i futur de Ràdio Ulldecona dins del seu context local. II.- Objectius específics :

A.- LA HISTÒRIA DE RÀDIO ULLDECONA

1. Conèixer la introducció i l’evolució de la radiofonia a Ulldecona, emmarcar-la dins el context social, polític i cultural de l’època, i contrastar-la en l’evolució paral·lela de la radiodifusió a Espanya.

2. Descobrir els primers programes que es feien a la ràdio juntament amb

els locutors que els presentaven, els horaris en què els feien, l’èxit que van tenir, de què tractaven, els anys en què van emetre's …

B.- ANÀLISI DE LA PROGRAMACIÓ

1. Desenvolupament de la programació diària segons dos aspectes:

- Forma: distribució del temps de dedicació a cada tema (informatius, programes, publicitat, falques…).

- Contingut: varietat de programes (de què tracten, qui els presenta, horari en què els fan…).

2. Determinar la competència radiofònica que pot tenir.

- En els informatius. - Respecte a dos programes substantius com són “La Gramola” i

“Bon dia”. C.-L’OPINIÓ DE LA POBLACIÓ

1. Tenir una idea del temps que li dedica la gent als mitjans de comunicació, així comparar el temps de dedicació a la ràdio respecte als altres mitjans com el diari i la televisió.

2. Saber les emissores que més s’escolten entre la població d’Ulldecona

per tenir una idea de l’audiència que té Ràdio Ulldecona.

3. Identificar les preferències de programes que més interessen a la població.

- Esbrinar l’audiència que té el programa “La Gramola” i el programa “Bon dia”.

4. Possibles canvis que proposa la gent d’Ulldecona de cara a l’emissora

local. 5. Tenir una idea general del que pensa la gent sobre l’evolució radiofònica.

�

5

3. METODOLOGIA HISTÒRIA DE RÀDIO ULLDECONA El coneixement dels esdeveniments que han anat succeint a Ràdio Ulldecona l’he fet mitjançant la informació oral a través d’entrevistes a les persones que han estat involucrades en aquest tema des de la seua iniciació o des de fa molt de temps (annex, pàgina 71). El context històric de la època, és a dir, la història de l’evolució de la radiodifusió a Espanya l’he realitzat amb una cerca acurada per internet. Una vegada retingut tot el material al meu abast, he anat relacionant les èpoques més importants de la radiodifusió a Espanya amb el que m’havien explicat les persones entrevistades sobre l’evolució de RU. La dificultat més gran ha estat lligar les dates aproximades que havia recollit amb les entrevistes amb les dates reals dels fets que paral·lelament anaven succeint a Espanya. ANÀLISI DE LA PROGRAMACIÓ Per a un estudi de la programació diària de RU, l’estiu passat vaig fer una sèrie de gravacions radiofòniques d’una setmana sencera de RU. Les gravacions les vaig portar a terme amb cintes de vídeo gravades amb format LP, el qual em permetia que en una cinta de vídeo normal de 3 o 4 hores pogués fer gravacions del doble d’hores que té de capacitat una cinta normal. Això implicava trobar un vídeo que tingués aquesta opció ja que el meu no disposava d’aquest format, així que el meu professor i tutor me’l va facilitar. Així, connectant el vídeo amb un euroconnector al radiocasset i havent buscat prèviament el canal auxiliar del vídeo a la televisió, podia fer gravacions radiofòniques de 6 o 8 hores, segons la cinta. Un cop gravades les escoltava a través de la televisió i les anava analitzant, és a dir, anotant el temps de cada intervenció de programa, de cada anunci publicitari, de cada falca,… i al mateix temps també anotava les dades que m’interessaven de cada espai com, per exemple, el tipus de públic al que anava dirigit cada espai o en el cas de les falques la frase que es deia, en els informatius el tema de cada notícia,… Això va suposar-me una gran quantitat d’hores escoltant emissions de ràdio. Una vegada analitzades les gravacions, les he descrit en un tipus de gràfics que vam idear el meu tutor del treball i jo. Aquests gràfics consten de dos eixos, l’eix d’abscisses (l’eix x), el qual mostra la línia de temps de l’emissió sencera d’un dia, és a dir, un eix cronològic que va de les 9:00 hores a les 22:00 hores (hem de tenir en compte que algunes gravacions es van fer a l’estiu i això comporta alguns canvis en l’horari de programació, com per exemple començar a les 9:00 hores en comptes de les 8:30 hores que es fa la resta del any), i l’eix d’ordenades (l’eix y), que designa el tipus de programa en un instant concret.

6

OPINIÓ DE LA POBLACIÓ

Per a conèixer l’opinió de la gent respecte als temes esmentats anteriorment als objectius, he fet una enquesta que inclou totes les preguntes que m’interessava fer a la gent i així poder treure conclusions de les seues respostes. (annex, pàgina 97)

Després de fer l’enquesta el següent pas és aplicar-la a la gent del

poble, però abans de fer aquest pas, calia primer pensar la gent a la qual passar-los-la per tal que la mostra sigue representativa i, per tant, adequada per a l’estudi. Així que vam decidir que la millor opció era distribuir la gent a enquestar en grups per edats seguint la proporció de la població real, i per sexe amb una proporció igualitària, és a dir, passar-la al mateix número de dones que d’hòmens. Per repartir les enquestes a l’atzar, el que vaig fer va ser anar als bars on solen reunir-se els grups de gent esmentats anteriorment i repartir les enquestes a tota la gent que hi havia. En el cas de la gent gran, la gent jubilada, vaig anar al local on es reuneixen, l’Esplai, allí vaig haver de fer les enquestes una per una, ja que em resultava més complicat fer-los entendre l’enquesta i de què tractava. Quant als estudiants, és el grup que m’ha resultat més fàcil, en el cas del meu grup d’edat vaig passar-la a quatre persones de la meua classe que es van oferir com a voluntaris i en els estudiants de menys edat, vaig anar a una classe de 2on d’ESO i vaig fer el mateix.

L’enquesta va ser passada a 67 persones durant les vacances de Nadal

i la setmana següent. Després vaig recollir les dades de cada enquesta en una taula de freqüències on estiguin representades totes les persones enquestades. A partir d’aquestes dades recollides i amb la finalitat de trobar alguna relació entre totes les respostes, vam combinar cada variable amb les tres variables bàsiques que són el sexe, l’edat, i l’estat laboral.

��

7

4. HISTÒRIA DE RU

4.1.HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LA RÀDIO

La radiodifusió a España sempre ha tingut una evolució que ha estat marcada pel context històric del país. En setanta anys hem viscut una guerra civil i dos dictadures; aquesta manca de normalitat ha sigut decisiva en la trajectòria de la ràdio.

Les primeres emissions de ràdio dirigides al públic a Espanya, foren l’any 1924, quan el govern espanyol va aprovar l’anomenat “Reglamento para el establecimiento de estaciones radioeléctricas particulares”. Aquest concedia les primeres llicències de ràdio a una iniciativa d’àmbit privat. Fins aquest moment ja existien emissores, però sense llicència i amb una finalitat de transmissió experimental. El 14 de novembre d’aquest mateix any, “Radio Barcelona, EAJ-1” va començar les seues emissions promoguda per la ”Asociación Nacional de Radiodifusión”, que la formaven un grup d’industrials catalans que procedien del sector radioelèctric. Paral·lelament a aquesta, va sorgir la cadena estatal, “Radio España, EAJ-2”. Així, amb la República la ràdio es converteix en un instrument clau d’informació que s’estén ràpidament pels domicilis i cafès.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la ràdio té una importància decisiva, es

converteix en un mitjà àgil, immediat i que comptava amb la possibilitat de seguir el present del conflicte amb tot detall. Els dos bàndols enfrontats, van utilitzar la ràdio com a mitjà de difusió d’informació i propaganda. Per altra banda les autoritats dels dos bàndols, també utilitzaven la ràdio per intentar neutralitzar les emissions de l’altre i d’aquesta manera intentar apaivagar el neguit de terror estès per la població.

Amb la llei del 20 de maig del 1941, ja s’havien transferit els serveis de

premsa, propaganda i de ràdio a “Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS” on estaven integrades la “Red de Emisoras del Movimiento” (REM), la “Cadena Azul de Radiodifusión” (CAR), originada en les emissores del “Sindicato Español Universitario” (SEU), i la “Cadena de Emisoras Sindicales”(CES).

El nou règim Franquista va derogar totes les lleis existents en polítiques de radiodifusió i en va dictar de noves. D’aquesta manera, es va fer propietari de totes les freqüències existents i les assignà a qui va creure convenient. Aquest model radiodifusor es caracteritza per la gran quantitat d’emissores locals, de poca potència, que poc a poc es van incorporant a les grans emissores lligades a l’Estat. Així, es crea un oligopoli radiodifusor. Aquesta nova política, també afecta al contingut de les emissions. Aquestes, sotmeses a censures prèvies, es limitaven a transmetre continguts lúdics i a connectar dos cops al dia per transmetre “El Diario Hablado”, conegut popularment com “el parte”. A més a més, en dates assenyalades, com Setmana Santa, els nacionals feien recomanacions a les emissores i es feien parlaments moralistes de tipus propagantístic.

8

Ràdio Ulldecona naix l’any 1949, una època en que ja havia començat el veritable desenvolupament de la ràdio a Espanya. El seu creador va ser Joan Nadal. La idea d’una emissora va sorgir de l’afecció creada pel propi durant el servei militar; allí ja dirigia una petita emissora destinada als seus companys militars. A més a més, ell disposava de coneixements en electrònica i tenia experiència com a treballador en un taller on reparaven i construïen transistors. L’emissora local, inicialment d’àmbit privat, es servia per un grup d’aficionats i amics de Joan Nadal, entre ells estaven Paco Contreras, Rafel Castell, Jorge Baldés, Alejandro Serra, Jovita Vilalta, Manolo Balaguè, Jordi Badia i Pepita Ollè, segons diu ell “ vam començar aixins, un grupet d’amics “.

Joan Nadal, Manolo Ollé, Jorge Baldés, Jordi Badia, Pepita Ollé

Paco Contreras fent una entrevista a Luís Aguilé

La regularització de l’emissió es va anar fent de manera gradual. Primer, durant dos o tres anys, emetien solament a les Festes Majors de St. Lluc, però amb el temps, aquesta afecció inicial que només cobria una setmana de l’any, es va anar fent més constant emetent també en diumenges i dies festius; i

9

finalment, es van endinsar del tot amb una programació diària. D’aquesta manera, Ràdio Ulldecona es va convertir en una companyia indispensable per a tots els falduts i per a la gent de les comarques veïnes.

“ El Frente de Juventudes” Ara, emetent diàriament, va entrar a formar part de la xarxa de

“Estaciones-Escuelas del Frente de Juventudes”, amb el nom de “Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36”. La simbologia EAJ-i era l’indicatiu de trucada”, que en un principi servia per a que cada estació radiodifusora s’identifiqués en antena. Aquesta xarxa d’estacions - escola, va ser desenvolupada per la SEU, amb la finalitat d’incorporar la joventut al moviment radiofònic professional.

Radio Costa Dorada El pas decisiu de Ràdio Ulldecona es remunta el 23 de desembre de

1960. Amb el nom de “La Voz de la Costa Dorada” CES-35, Ràdio Ulldecona entrava a formar part de la “Cadena de emisoras sindicales” baix el patronat de Juan Cusidió Piñol. En aquest moment la direcció general de l’emissora la portava Francisco Balagué Solé amb la direcció tècnica de Juan Nadal.

Entre els programes d’aquella època, cada vegada amb més audiència,

va destacar “Ustedes, nosotros i el domingo” presentat per Joan Batiste Muñoz i emés cada diumenge al matí, amb la peculiaritat de ser transmès de cara al públic a Vinaròs, St. Carles de la Ràpita, Amposta o a l’Orfeó d’Ulldecona. La gran final d’aquest programa va ser viscuda a la plaça de bous de Vinaròs, on van acudir-hi en gran massa els jóvens, ja que era el programa estrella del moment.

Hem de tenir en compte, que durant aquesta etapa, amb la dictadura

Franquista, tots els programes que emetia Radio Costa Dorada, igual que totes les emissores que existien en aquell moment, eren sotmesos a revisions prèvies pel “Ministerio d’Información i Turismo”. Aquest, cada cert temps, enviava una llista de discos prohibits, els quals no podien ser transmesos degut als seus continguts sobre temes tabús en aquell moment, un exemple era la cançó de Frenesí. També existien paraules prohibides, com era la paraula Carnaval, ja que en aquell temps estava prohibit celebrar aquesta festa. Una altra característica era l’emissió de música sacra i clàssica a Setmana Santa. També era obligat emetre tots els dies a les dotze del migdia l’ ”angelus”, amb una duració d’un minut (gravació adjunta al treball).

ANGELUS Guió representat per Carolina Girona i Francisco Contreras Música sacra (4’’)

10

Carolina: Reina del cielo, ¡alégrate! ¡Aleluya! (3’’) Paco: Porque el que mereciste llevar en tu seno, ¡Aleluya! (3’’)

Carolina: resucitó como lo había predicho. ¡Aleluya! (3’’) Paco: Ruega por nosotros a Diós, ¡Aleluya! (3’’) Carolina: ¡gózate y alégrate!, Virgen María, ¡Aleluya! (3’’) Paco: porque verdaderamente resucitó el Señor. ¡Aleluya! (4’’) Musica sacra (7’’) Carolina: Oración:

Oh Diós que te dignaste a regocijar al mundo por la resurrección de tu hijo, nuestro Señor Jesucristo, concédenos que por su madre,

la Virgen Santísima, alcancemos los gozos de la vida eterna. Por el mismo Cristo nuestro Señor. (15’’) Paco: Amén. (1’’) Musica sacra (13’’)

Pas de OM a FM La ordenació imposada pels convenis internacionals a la radiodifusió,

massa saturada, va suposar el final de moltes emissores d’ona mitja, entre elles la d’Ulldecona. El dia 20 de juliol de 1965, es va deixar d’escoltar Ràdio Ulldecona. Tot feia suposar que aquest seria el final definitiu per aquestes emissores, però hi havia una possibilitat, optar per la freqüència modulada. Aquesta opció va ser complicada, però el 7 de juliol de 1967, el “Ministerio de Información i Turismo” autoritzà la instal·lació d’una emissora d’ones mètriques i modulació de freqüència a Ulldecona, integrada en la “Organización Sindical” i amb el nom de “Radio Costa Dorada”, ECS-22. S’havia aconseguit el més important, però ara la ràdio a Ulldecona havia de passar una dura prova: superar la primera etapa amb freqüència modulada. Aquesta, a penes coneguda i com a conseqüència poc difosa, va significar una crisi en l’emisora local, en que l’increment d’audiència va baixar estrepitosament. Varen passar d’estar al seu punt àlgid, amb el programa “Ustedes, nosotros y el domingo”, escoltat per gran part de la població de la comarca del Montsià i la comarca del

11

Maestrat, a no ser escoltats per gairebé ningú. Val a dir que inclòs van arribar a regalar transistors en freqüència modulada a fàbriques i empreses amb un gran nombre de treballadors per a que els seus programes poguessin ser escoltats per algú. Tot i així, la emissió en freqüència modulada, suposava millor qualitat tècnica i arribava també a poblacions petites, per això, era d’esperar que aviat s’aniria difonent per tot el territori.

Amb la mort de Franco, comença l’etapa de Transició, una etapa de

recuperació de les llibertats democràtiques. Al principi, sota la por a possibles canvis, es va incrementar la censura notablement. De totes maneres, era lògic si tenim en compte la situació de desestabilitat política del moment.

Ja al 1976, amb el govern de la UCD, es va decretar el “Plan Técnico Transitorio” de FM, fins aquell moment gairebé totes les estacions radiofòniques eren d’ona mitja i amb aquest pla es pretenia que totes les emissores de poca extensió de la resta d’Espanya passessen a emitir en FM, cosa que els permetia millor qualitat tècnica.

El 1977, es decreta la llibertat d’informació per a les emissores de ràdio, a causa d’això els informatius passaran a ser la gran novetat. Ara, les emissores tindran la seua pròpia agenda i ja no es limitaran a informar d’allò que volen les institucions, a més, ja no hauran de connectar amb Radio Nacional per transmetre els serveis informatius sinó que els podran fer ells mateixos. En aquesta època la ràdio ja comença a semblar-se al que és actualment.

RCE Durant la dècada dels setanta, es va produir una reestructuració de les emissores de ràdio espanyoles, amb la modificació d’antigues emissores anomenades institucionals, creades després de la guerra i controlades per la “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”. Al principi passaren a formar part de l’organisme “Medio de Comunicación del Estado”, de la mateixa manera que els diaris del Movimiento. D’aquesta manera, al 1978, es creà “Radio Cadena Española” (RCE), on s’integraren les anteriors, i la qual formava part del nou organisme anomenat RTVE. La ràdio d’Ulldecona, igual que les altres emissores del “La FET y de las JONS”, va entrar a formar part de RCE i va canviar el seu nom pel de “Radio Cadena a Ulldecona”. En aquest punt es va començar a emetre algun programa en català, el primer va ser “Radioscop”, emès en cadena des de Barcelona, per Salvador Escamilla, fins a totes les emissores de Catalunya cada dia de 11:00 a 12:00 en directe. A més també va ampliar la seua oferta radiofònica donant servei les 24 hores del dia.

Durant aquesta etapa, cal destacar un fet molt important per a tots els

espanyols, el cop d’estat del 23 de febrer de 1981 al Congrès dels Diputats. La nit d’aquest dia va ser anomenada també “La noche de los transistores”. Aquests van tenir un paper important retransmetent la situació en directe, fins

12

que van ser interromputs pel Tinent General de la “III Región Militar” (València), Jaime Milans del Bosch, que va fer públic un comunicat a través de totes les emissores de la capital valenciana, decretant l’estat d’excepció de la seua zona i assumint el capdavant judicial. Aquest comunicat va ser emès cada mitja hora per tota la Comunitat Valenciana. A la ràdio estatal emetien música militar al primer quart d’hora i música lleugera a continuació. Ja a la 01:14 del dia 24, el Rei es va dirigir a tota la població d’Espanya per mitjà de la ràdio i la televisió, tranquil·litzant a la gent i desautoritzant als conspiradors.

Mentre RU va formar part de RCE, va ser visitada per un seguit de persones importants dins aquest àmbit. L’any 1981 vas ser inaugurada per Jordi Pujol, president de la Generalitat.

D. Juan Alberic Cid, director tècnic de RCE i vilatant de Roquetes, l’any 1983, va visitar la ràdio d’Ulldecona. Aquest senyor, es va enduu una molt bona impressió de la nostra emissora i durant l’entrevista que li va fer J.Baptiste Muñoz va afirmar: << Para los oientes de Radio Cadena en Ulldecona, yo les diría que me ha dejado una grata impresión, que esten orgullosos de su emisora, que esten tranquilos sobre la continuidad de la misma, que no sólo va a seguir, sino que creo que va a seguir con mayor potenciación >>.

13

Aquest mateix any, a Festes Majors, va ser convidat a Ulldecona el Ministre de Sanitat i Consum, Ernest Lluch Martín, com a pregoner. Aprofitant aquesta visita el Ministre va passar també a veure l’emissora on el van entrevistar a ell i a la seua esposa.

Al 1984, hem de destacar la visita de tots els directors de RCE de Catalunya, a la nostra emissora, els quals foren convidats per l’alcalde Jaume Antich, a visitar el nostre poble durant les festes Quinquennals. Amb aquest motiu, els directors de Radio Cadena a Barcelona, Girona, Tàrrega, Igualada, Tarragona, Tortosa i Ulldecona, aprofitaren per realitzar aquí una de les reunions que mantenien mensualment, per tal de comentar experiències de les respectives emissores i unificar criteris de cara a una actuació conjunta com a xarxa d’emissores amb uns fins concrets. Alguns fins, en trets generals, eren:

- Ajudar a la recerca de les arrels i de la identitat catalana, així com

difondre la identitat cultural del Principat, incloent el tret lingüístic diferenciat.

- Reflexar la realitat social, cultural i econòmica de les zones d’influència

de les diferents emissores. - Fomentar la participació dels oients en les emissions. - Donar sentit local i comarcal en els programes emesos, d’acord amb un

tractament de diferent idiosincràsia de les zones d’audiència. - Recolzar les accions constitucionals de la Generalitat i de l’Estat amb

campanyes concretes de divulgació i servei públic. - Promocionar les activitats i iniciatives culturals, socials i econòmiques, el

fi de les quals sigue aconseguir un major desenvolupament i benestar de les comunitats locals.

14

- Potenciar el sentiment de solidaritat mitjançant el coneixement mutu de les peculiaritats, aspiracions i problemes de diferents comunitats que formen l’Estat espanyol.

L’any 1986, amb motiu de l’entrega de premis del VI Concurs de treballs

sobre la Constitució Espanyola als xiquets del col·legi “Ramón y Cajal”, va ser convidada per l’alcalde Jaume Antich la directora de RCE, Clara Isabel Francia, per presidir aquesta entrega.

15

També fou visitada per l’Honorable Josep Tarradelles, aprofitant la seua estada al poble d’Ulldecona.

Una altra visita important va ser la de Joan Maragall a l’emissora.

De RCE a RNE

Aquesta etapa de llibertat d’informació es va moderant a partir de

l’arribada del PSOE al govern. Aquests vinculen les ràdios locals a una xarxa. Les emissores catalanes han de lluitar per col·locar programes a l’hora de més audiència i finalment aconsegueixen entrar dins la graella de les cadenes centralitzades a Madrid.

Al 1989, es va produir un pacte d’unió entre l’antiga “Radio Nacional” i “Radio Cadena Española”. Aquesta fusió pretenia millorar l’oferta de Radiodifusió Pública, i a la vegada fer una gestió més generalitzada i eficaç. La nova ràdio la constituïen cinc cadenes més Radio Exterior, amb ofertes

16

diferenciades de programació les 24 hores del dia. Aquestes cinc emissores eren: RNE Radio1, emetent en ona mitja i amb la programació bàsicament d’informatius; RNE Radio2 , en freqüència modulada i amb la programació destinada a la música clàssica; RNE Radio3 amb freqüència modulada i destinada a música adreçada al jovent; RNE Radio4, amb l’objectiu principal de reflectir la realitat regional; i finalment RNE Radio5, amb ona mitja i algunes emissores en freqüència modulada, com era el cas de Ràdio Ulldecona. Ara cada vegada s’anava oferint a l’oient una programació de més qualitat.

Amb aquesta unificació moltes emissores locals i comarcals, entre elles

la d’Ulldecona, temien desaparèixer. Però la falsedat d’aquesta premissa es va demostrar quan durant els primers dies d’aquest any a Ulldecona ja es va començar a escoltar als transistors de la gent del poble, el nou indicatiu de l’emissora: “Radio Nacional d’España a Ulldecona, Radio 5”.

RU com a emissora municipal

Al 1992, RNE va reestructurar una altra vegada la seua emissora, i va exigir el tancament de totes aquelles emissores que no formessen part de capitals de província. A partir d’aquest moment RU emprén una nova etapa. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l’alcalde d’Ulldecona Jaume Antich, van signar un acord amb el qual RNE passava a ser de titularitat municipal, i en un període de temps no massa llarg, l’Ajuntament d’Ulldecona va cedir la direcció de l’emissora a Joan Nadal Canalda, la qual passà a emetre als 95 megacicles. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona, passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE cada hora per oferir els espais informatius d’aquesta, i a les 20:00 hores fins a l’endemà a les 8:30. Així és com ha continuat funcionant l’emissora fins avui.

Dia que van signar l’acord entre l’Ajuntament d’Ulldecona i RNE respecte a l’emissora

17

4.2.UBICACIÓ DE LA SEU DE L’EMISSORA

La localització de l’emissora no ha estat sempre la mateixa, inicialment,

durant un o dos anys, va estar situada al que ara és la biblioteca popular amb unes condicions escasses. Mentre va estar allí, el repetidor estava situat a la casa mateix on emetien. Després, al 1950-51, l’emissora va passar al número 109 del carrer major. I Finalment, el 10 de febrer de 1981, es va fer el trasllat al lloc on es actualment, al 94 del Carrer Major. Llavors, ja amb el pas d’OM a FM van situar l’antena a la falda de la muntanya del Castell, ja que l’emissió en freqüència modulada exigia que l’antena estigui situada en un punt més alt. Més endavant, van canviar la seua situació al turó del Tossal Gros, on hi havia més altura. I farà uns vuit anys, la van fixar a “La Cogula”, on és actualment. La nova seu de l’emissora, va ser inaugurada per Jordi Pujol, president de la Generalitat en aquell moment, el 27 de juny del 1981. Aquest canvi, un pas molt important en la vida de l’emissora local, va suposar una gran millora en la producció radiofònica i en la seua emissió. Les noves condicions tècniques, van fer evolucionar el conjunt de l’emissora cap a un treball més ràpid i eficaç.

Diverses situacions de l’antena

Antena situada al Castell Antena situada al Tossal Gros

18

Antena situada a la Cogula Antena situada a la Cogula

4.3.PROGRAMES I LOCUTORS

Els programes els feien a partir dels guions elaborats per ells mateixos i en directe, ja que en aquell moment no existien gravadores. Així, asseguts en un banquet i recolzant els seus guions sobre una tauleta, assajaven un moment abans d’emetre el programa i es feien servir de discos de pedra i un micròfon. Alguns dels programes que hi ha hagut són:

- “Música para los que trabajan”, (1960-1980). El retransmetien de 10:00 a 12:00 de dilluns a divendres. Va ser presentat per varis locutors, entre ells J. Baptiste Muñoz, Pietat Pasalamar i Carolina Girona. Era un programa on la gent enviaven cartes prèviament, demanant la música que els agradava, per a que després durant els horaris de treball la poguessin sentir.

- “Club amigos”, (1960-1980). Era un programa musical retransmès de

16:00 a 18:00 els dies feiners. El van presentar varies persones, entre elles Carolina Girona i Pietat Pasalamar. Aquest programa acollia un conjunt de socis jóvens i no tan jóvens, els quals baix un pseudònim deixaven una carta a la bústia de l’emissora per dedicar les seues cançons preferides als amics o enamorats. Aquest és un model de carta semblant a les que s’enviaven en aquell moment:

19

Número de socio: 301 Fecha: 25-7-‘74 Desearía escuchar la canción “algo de mí” de Camilo Sesto y la dedico a los jóvenes salvajes, a la viuda alegre, al Duque Negro y muy en especial a la loca yeyé para que se fije en la letra de la canción. El Llanero Solitario Aquest programa va tenir un gran èxit, sobretot entre la gent del poble. A continuació hi ha un llistat de pseudònims, els quals solien participar freqüentment: Acuet Unific (Paquita Obiol, Marisin Martí i Sefa Burato) Agatha Christie (Marisin Martí)

Angie (MªCarmen Casanova) Chun-fin-fin-agentes de Pekín (Paquita Obiol, Marisin Martí i Sefa Burato) Congregación J-2 Dandi (José Ramón Vidal) El abogado del diablo (Elies Sabater) El Duque Negro El estudiante i el barbero (Domingo Nofre i Periche) El Golfo El llanero solitario El viajero del tren transatlántico de Bucaramanga (Jaume Coll) Embrujada

Fanta, Naranja i limón (Fina i Conxita Ferré Garcia) Helga (Paquita Obiol) Itz Ieveritch Je t’aime J.R Karen (Mª Carmen Segura) La cheyenne yeyé (Julieta Ferré) La chica del adiós La chica de las botas La chica de la maleta La Loca yeyé (Mª Carmén Nadal) La pantera Rosa La morena yeyé (Mari Román) La Rebelde yeyé (Maribel Ros) La Salvaje yeyé (Isabel Escoto) La Viuda alegre (Tere Llerena) Las azafatas del aire Las chicas del 87 Las chicas del Misisipi Las cuchi cuchi (Mª Carmen Nadal, Isabel Escoto, Maribel Ros)

20

Las doce Magníficas (Mª Carmen Nadal, Isabel Escoto, Maribel Ros) Las enamoradas sin novio Los Angeles de Charlie (Paquita Obiol, Marisin Martí i Sefa Burato) Los jóvenes salvajes (Enrique Ferré Gil i Pedro Ferré Adell) Los siete de la Jota (J. Coll, J. Ferré, J. Vidal, J. M. Subirats, J.M. Arnau, J. Minguet, J. Ponce)

Marquitos Mary Noticias Penélope (Pia Sans) Pili i Mili

Quique melenas caprichito de las nenas Salva y la señora Jones (Salvador Galo) Simbad i la Princesa Sol brillante Tamico i Mitoca

The clover black Unión pacífic Els noms dels horòscops també eren utilitzats com a pseudònims, igual com les inicials dels noms i cognoms.

- “Radio Cine”, 1962. Era emés per Agustí Royo Bel i per Mª Teresa Raga. El feien els diumenges de matí de 13:00 a 13:20, aproximadament. Contenia reportatges sobre cinema, notícies cinematogràfiques i les estrenes de la setmana.

- “Ustedes Nosotros i el Domingo”, 1964. Era emès per Marcial G.

Zidoncha, J. Baptiste Muñoz i Carolina. L’emetien de cara al públic els Diumeges de matí. El seu contingut es pot dividir en dos etapes, en la primera es feien concursos d’habilitats, d’entre la gent que es presentava, uns cantaven, uns altres feien teatre, …; i en la segona etapa també es feien concursos, però la rivalitat era entre escoles, es presentaven uns candidats de cada escola i se’ls feien preguntes sobre cultura general, en base als seus coneixements. En aquest programa sempre hi havia una orquestra, la qual tocava també en directe durant els intermitjos del programa. Va ser transmès des de Vinaròs, Amposta, St. Carles de la Ràpita i des de l’Orfeó d’aquí d’Ulldecona, però el primer programa que es va fer va ser a Vinaròs des de l’edifici de “Cine Moderno” que actualment ja no existeix. L’èxit del primer programa va ser impressionant, en acabar-se, la gent excitada saltava a l’escenari intentant aconseguir algun record dels locutors, com per exemple, les seues corbates. L’alteració del públic va ser tal, que Francisco Contreras, el qual només va presentar un sol programa de “Ustedes, nosotros i el domingo”, va decidir no tornar a presentar-lo.

21

- “Futbol”, 1972. Era emés tots els dilluns a la 13:30.

- “Fin de setmana”, 1972. El retransmetia Jordi Itarte. L’emetien els dissabtes de 11:00 a 13:00. Aquest programa contenia una part de magazine, una de concursos, música.

- “Música en la tarde”, 1972. El feien tots els dies a les 19:00 de la tarde.

Encara continua emitint-se actualment, tot i que ara el presenta Carolina Girona i l’emiteix de 17:00 a 19:00.

- “Grandes obras”, 1972. L’emitien els dissabtes a les 15:00 de la tarde.

Aquest programa tractava de música clàssica.

- “La rueda musical”, 1972. L’emitien tots els dissabtes a les 14:00 de la tarde.

- “El dia i su aspecto”, 1972. El retransmitia Joan Baptiste Muñoz, tots els

dies pel matí. En aquest programa el locutor J. Baptiste, descrivia com era el dia en el que estaven, per exemple, per on sortia el sol,…

- “Galaxia en orbita”, 1974. Era emés per Jaume Coll de dilluns a

divendres de 20:00 a 20:20. Era un programa patrocinat per “Discoteca Galaxia” d’Alcanar, la qual els facilitava la musica que emetien durant aquest espai.

- “La Radio en la tarde”. Emès per Jaume Coll de dilluns a divendres de

15:30 a 16:00. Era un programa musical.

- “Estria 2000”, 1974. Era emès per Jaume Coll. Es transmetia els diumenges pel matí de 10:30 a 11:00. Tractava de les novetats musicals del moment i incloïa una llista dels millors èxits de la setmana.

22

- “Mediodia hora doce”, 1975. Emès per Jaume Coll els diumenges de 12:00 a 14:00. Aquest programa va substituir al que era abans “Estria 2000”, és a dir, tractava del mateix però amb els temes més ampliats.

- “Tú y tu música”. Va ser presentat per J. Baptiste Muñoz. Era un concurs

on es van presentar 24 participants, amb la finalitat de poder guanyar el gran premi, que consistia en un contracte per realitzar 20 programes a la nostra emissora.

Premiats del concurs del programa “Tú y tu música”

- “La nostra cultura, la nostra música”. Va ser presentat per Joan Manel Muñoz Fusté.

Dolors Codina i Joan Manel Muñoz (lo Moreno) al programa “la nostra cultura, la nostra música”

23

- “La Gramola”, 1980. Iniciat per Joan Manel Muñoz i encara continua amb Carolina Girona després de gairebé 20 anys.

- Programa especial de la nit de cap d’any, 1983.

Dolors Codina, MªCarmen Sauch i Joan Manel Muñoz

La gent de l’emissora de celebració de cap d’any

24

Ràdio Ulldecona també solia col·laborar amb algunes activitats de

l’associació de lleure “a l’estiu tota cuca viu”.

“A l’estiu tota cuca viu” (1989) a Ràdio Ulldecona

El grup SAU, va visitar RU, en la seua estada a Ulldecona en Festes Majors.

Les locutores amb els cantants de SAU

25

5. ANÀLISI DE LA PROGRAMACIÓ 5.1. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA PROGRAMACIÓ DE RÀDIO ULLDECONA

Ràdio Ulldecona és una emissora que connecta zones de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Aragó. Les seues ones s’escolten des del sud de les comarques de la província de Tarragona (Montsià, Baix Ebre, Priorat, Terra Alta, Ribera d’Ebre), fins al nord de la província de Castelló (Alt i Baix Maestrat, Ports i Planes Altes) i la Comunitat aragonesa (Matarranya).

En trets generals, la programació de RU, es caracteritza per la predominant programació dedicada a la música, la qual ocupa, aproximadament un 50 % de la total els dies feiners, i un 75 % els caps de setmana. Les connexions amb RNE, de més o menys 6 minuts, cada hora amb la finalitat d’estar al corrent de les notícies nacionals més importants del dia, són una característica que defineix la nostra emissora amb l’adjectiu de local o comarcal. Les connexions constants amb una emissora de més rellevància a nivell nacional, és un dels trets específics de la majoria d’emissores locals. A més dels informatius horaris proporcionats per RNE, RU també té els seus propis espais informatius els dies feiners a les hores de més audiència radiofònica, presentats en forma de diàleg.

Falca RU RU, disposa d’un conjunt de falques amb la finalitat d’iniciar la

programació i de tancar-la, a més a més, aquestes també són freqüents abans i després de les connexions amb RNE. Els caps de setmana, l’emissió de falques és més constant, solen sentir-se cada cinc minuts abans i després de la publicitat, però a mesura que anem avançant en el dia, quan en la programació ja hi ha una successió seguida de música, les falques s’introdueixen entre cada tema musical o entre cada dos temes, i inclòs, al final acaben substituint o disminuint la publicitat.

Algunes de les falques que es senten són: Música (5’’) “Estàs a la sintonia de Ràdio Ulldecona, al 95.0 de la FM” (3’’) Música (5’’) Música (3’’) “95.0, Ràdio Ulldecona” (2’’) Música (3’’) Música (2’’) “Esteu al 95.0 de la FM” (4’’) Música (5’’) “Ràdio Ulldecona, des de sempre.”(4’’)

26

Música (8’’) Música (2’’) “Aquí Ràdio Ulldecona, la de sempre!” (2’’) Música (2’’) Música (4’’) “Per acompanyar-te a Ràdio Ulldecona t’oferim música variada, esperem que t’agrade” (4’’) Música (4’’) Música (8’’) “Música variada, …música de tots els estils! Aquí a Ràdio Ulldecona”(3’’) Música (5’’) Música (4’’) “Al 95.0 de la FM, cada dia que passa estem més a prop teu” (5’’) Música (2’’) “música variada, notícies… i bona companyia, sempre al teu costat! Som Ràdio Ulldecona!” (8’’) Música (6’’) “Si t’agrada la música, Ràdio Ulldecona la millor companyia” (4’’) Música (6’’) Música (6’’) “Les millors seleccions musicals aquí a Ràdio Ulldecona, tots els dies i diumenges a la tarda” (6’’) Música (6’’) “Música entretinguda per a recordar, Ràdio Ulldecona!” (6’’) Música (6’’) Música (3’’) “Baix Ebre, Baix Maestrat, Ports, Matarranya, Montsià, …Les nostres ones arriben a tot arreu! (5’’) Música (3’’) La publicitat

La publicitat és introduïda cada cinc minuts aproximadament, entre el descans de cada programa va dirigida, bàsicament, a la gent adulta i a la gent jove. Dins d’aquest tema cal destacar un anunci en forma de programa que anuncia les ofertes del dia de la marca “Sabeco”; té una estructura en forma de diàleg, entre Carolina Girona i la dependenta, i dura aproximadament 5 minuts. Una de les característiques que el defineix com a programa és la introducció i la cloenda amb una falca pròpia del programa.

27

Informatius

Durant la programació diària, trobem quatre espais informatius, repartits a les hores de més audiència i amb notícies d’àmbit local i comarcal. El primer, emès a les 9:06h aproximadament, amb una durada d’una hora però intercalat amb temes musicals i publicitat, està dedicat a notícies locals i comarcals; el segon, a les 11:30, amb la durada d’uns 3 minuts, dedicat solament a dos o tres notícies de caire local; el tercer, a les 13:06h, té una durada de quinze minuts i repassa els informatius emesos pel matí; i per últim, l’informatiu de les 19:06h, aproximadament, que recull les notícies que s’han anat explicant al llarg del dia. L’estructura dels informatius ve donada en forma de diàleg, el qual és introduït per Carolina Girona. Els locutors que hi participen són Emili Fonollosa, Marc A. Soria i Julián Zaragozá, amb informació comarcal; Carolina Girona, que a més de presentar els altres locutors també explica les notícies locals més rellevants; Josep Mª Forner amb la informació esportiva, tan local com comarcal; i Xavier Freixes amb la informació meteorològica.

DIES FEINERS

De dilluns a divendres

La programació de la ràdio comença a les 8:30 amb el programa “Bon dia”, un magazine, amb la primera informació del dia. És presentat per Carolina Girona, la qual introdueix, amb un petit diàleg, els locutors cadascun dedicat a un tema en concret. Els locutors que hi participen, a més de Carolina Girona, són Emili Fonollosa, Marc A. Soria, Julián Zaragozá, Josep Mª Forner, i Xavier Freixes. Les intervencions dels locutors són sempre intercalades amb publicitat, o inclòs, a vegades, amb algun tema musical.

Al les 10:00, quan s’acaba el programa “Bon dia”, comença “Ni cap ni peus” fins a les 13:00. Aquest programa el presenta i el dirigeix Fito Sales. Es destinat bàsicament a la gent jove, i tot i que també inclou alguna cançó més antiga, conté les actualitats musicals més conegudes. Els temes musicals solen ser introduïts amb petites aclaracions del locutor sobre l’intèrpret. Aquest programa també ofereix un petit apartat destinat a l’horòscop del dia i petits incisos de les notícies nacionals i internacionals més importants. També està obert als oients amb la possibilitat de felicitar, o simplement dedicar a algú la seua cançó preferida. Al les 11:30, aproximadament, s’interromp amb un informatiu local d’uns tres minuts, presentat per Carolina Girona. A més a més, els dijous, els dimarts i alguns dimecres, té un espai de 15 minuts dedicat al tarot, anomenat “Iris te quiere ayudar”, en el que la gent truca i pregunta sobre el seu futur.

A les 13:10, aproximadament, acabada la connexió amb RNE, per a la informació nacional diària, es segueixen els informatius locals i comarcals, sempre, com he dit abans, presentats per Carolina Girona, la qual introdueix les intervencions del altres locutors que, en tots el apartats informatius, són Emili

28

Fonollosa, Marc A. Soria, Julián Zaragozá, Josep Mª Forner i dedicat al temps Xavier Freixes.

Finalitzats els informatius, després d’uns dos minuts d’anuncis publicitaris, connectem amb RNE fins a les 14:30, que comença el programa “Ràdio Aleman internacional”, el qual avarca una hora i mitja. Té bàsicament contingut musical intercalat amb publicitat, i amb la particularitat que és tot amb llengua alemanya.

De 16:00 a 17:00, comença “Flaix musical”, una reposició musical, amb varietat musical per a tots els públics.

A les cinc de la tarda, s’inicia el programa amb més èxit de la programació de Ràdio Ulldecona, “Música a la tarda”. Aquest programa es caracteritza per la participació dels oients, els quals, truquen per telèfon i demanen les cançons que els agraden, dedicades a algun amic, a la seua parella o a algun familiar. “Música a la tarda” té una durada de dos hores, però és interromput pels informatius de RNE a les 18:00.

Seguits dels informatius de RNE de les set de la tarde, es segueixen els informatius locals i comarcals, amb les mateixes característiques que els que passen al migdia.

A continuació dels informatius, i amb una durada de mitja hora, va el programa “M’ho dius o m’ho contes” que presenten Julián Zaragozá i Josep Mª Forner. Aquest programa ens informa de les notícies comarcals més rellevants mitjançant una tertúlia humorística i incisiva entre els dos locutors, on tenen gran rellevància els acudits i refranys de Julián Zaragozá.

Arribem a tres quarts de vuit amb un espai dedicat als esports, “Temps

de joc”. Aquest programa esportiu, presentat per Josep Mª Forner, informa de les últimes victòries o derrotes dels equips de futbol locals o comarcals, de totes les categories però sobretot del Primer equip. També inclou entrevistes amb els jugadors o entrenadors dels equips més importants. Aquest programa s’acaba a les 20:30 hores, però es interromput a les 20:00 per la connexió informativa amb RNE.

L’última part de la programació es basa amb un seguit de temes

musicals, entre els quals predomina la música disco. Excepcions Dintre de la programació de dilluns a divendres, els dilluns, a les 13:30,

fan un programa especial, anomenat “Tu preguntes, l’alcalde respon”, en el que la gent té l’oportunitat de preguntar o donar a conèixer les seues queixes sobre temes del poble.

Els dimecres a les deu del matí fan un programa de medi ambient,

patrocinat pel Consell Comarcal, el qual té una durada de 10 minuts.

29

Els dimarts i els dijous a les 9:45 es dóna un informatiu especial de 15

minuts, on un portaveu del consistori explica els fets més puntuals de la setmana.

Durant els mesos de març, abril i maig, els dies feiners de 12:45 a 13:00,

fan un programa de cuina patrocinat pels restaurants de la comarca, en el que els cuiners expliquen alguna recepta deixant-se un ingredient a propòsit. Llavors, la gent truca i l’intenta endevinar. El premi és un sopar o un dinar per a dos persones en un d’aquests restaurants.

31

CAPS DE SETMANA Dissabtes

La programació del dissabte comença a les 9:00 hores i és bàsicament

musical. Comença amb un relleu musical, que dura fins a les 11:00 hores, que és

quan comença el programa “Music Mania 60”, una selecció musical dels anys 50 fins a principis dels 80, que té una durada d’una hora.

De les 12:00 a les 13:00 hores, torna un espai dedicat a la música, fins

que comença “Clàssics de sempre”, un programa també musical, però caracteritzat per l’emissió de música clàssica. Està presentat per Florenci Guimerà i Marisin Campos.

A les dos del migdia, ja acabat el programa de música clàssica,

connectem amb RNE, com és habitual cada hora, però aquesta vegada amb una durada de mitja hora, aproximadament. Seguidament, comença el programa amb llengua alemanya “Ràdio Aleman Internacional” fins a les 16:00 hores.

A parir d’aquí, la programació de RU, es dedica a emetre música, intercalada amb publicitat, i a connectar cada hora amb RNE, per als informatius, fins a les 20:00 hores.

33

Diumenges Els diumenges a les 9:00 hores, inicia la programació amb un programa religiós, presentat pel mossèn, Ramon Labernié, i per Mª Pietat Callarissa, que s’anomena “La parròquia en nosaltres”. Es tracta d’una tertúlia de tema religiós, per aprofundir i conèixer més sobre La Bíblia. Té una durada d’aproximadament mitja hora. Després de “La parròquia en nosaltres”, hi ha una estona de música fins arribar a les 10:00, que és l’hora en que comença “La Gramola”. Aquest, és un programa per a recordar la música d’ans dels 80, en el que s’emeten les cançons més famoses d’aquesta època. La seua durada és de dos hores. Arribades les 12:00 hores, podem sentir música de tot tipus, fins que s’acaba la programació, a les 20:00 aproximadament, hora en que connectem amb RNE fins a l’endemà.

35

5.2. ESTUDI COMPARATIU ENTRE INFORMATIUS DE CAIRE LOCAL I COMARCAL

Per poder comparar el informatius de diverses emissores de caire local o comarcal, com és la d’Ulldecona, prèviament cal gravar-los. Per aquest motiu hem de tenir en compte que els anàlisis d’aquestes gravacions pertanyen als informatius que es van emetre el 23 de desembre del 2004.

RÀDIO ULLDECONA

Els informatius de Ràdio Ulldecona comencen uns minuts més tard de les 13:00, després dels informatius de RNE, són bàsicament d’àmbit comarcal i tenen una durada de 18 minuts. S’inicien i finalitzen amb una falca de RU, i cada notícia ve separada per un altre tipus de falca, en aquest cas, l’específica de l’informatiu de RU. Cada notícia és introduïda amb el seu titular, el qual dóna pas a la intervenció del locutor que a continuació el desenvolupa. El programa informatiu analitzat, comença amb notícies esportives locals. El fet que estiguen al principi i que tinguen una durada de quatre minuts, mostra la rellevància que han tingut en aquest moment. A continuació, segueixen dos notícies de tema econòmic a nivell comarcal de 2 minuts i mig cadascuna. Després venen dos notícies comarcals; la primera d’1 minut i mig de tema cultural; i la segona esportiva amb una durada d’un minut. Arribem a la meitat de l’espai informatiu amb una notícia internacional d’1 minut i mig que descriu un succés important. I finalment, després d’uns 5 minuts de notícies culturals comarcals, acaba l’informatiu amb el “temps”, d’una durada de 2 minuts.

37

RÀDIO MUNICIPAL DE TORTOSA

Els informatius de la Ràdio Municipal de Tortosa, es caracteritzen per l’emissió horària de notícies d’uns quinze minuts i intercalen tan notícies locals com notícies comarcals.

L’informatiu analitzat, descriu una clara preferència per temes polítics i

successos importants. S’inicia i acaba amb una falca específica del programa i està estructurat en quatre blocs, diferenciats per ser d’extensió comarcal o local: el primer, de caire comarcal, introdueix un breu incís sobre els titulars més importants i una notícia amb una durada de cinc minuts que descriu fets importants transcorreguts al llarg del dia; el segon, sobre temes locals, consta de tres notícies seguides, una de tema polític, una altra de tema cultural i l’altra que narra algun esdeveniment important; el tercer bloc, torna a ser d’àmbit comarcal, amb una notícia sobre política; i l’últim bloc, amb una notícia local sobre algun succés important del poble.

39

RÀDIO DELTA Ràdio Delta, l’emissora de Deltebre, ens ofereix els seus propis informatius d’àmbit local, 6 minuts abans de la una del migdia, abans de connectar amb l’informatiu d’EMUTE.

Els seus informatius, estan estructurats en tres blocs separats per un

anunci publicitari, introduïts i closos per una falca específica de l’informatiu. El primer, solament dedicat a la introducció dels titulars més importants; el segon, d’uns 2 minuts, tracta de cultura; i el tercer, després d’una notícia sobre economia, conclou l’informatiu connectant ja amb l’informatiu d’EMUTE.

41

EMUTE

L’informatiu de les Emissores Municipals de les Terres de l’Ebre es caracteritza per ser transmès des de diverses emissores de les terres de l’Ebre. Les seues notícies són emeses pels diferents locutors de les emissores. Les seues notícies són d’àmbit comarcal. Aquest informatiu s’estructura amb una introducció dels titulars més importants del dia, a continuació les notícies desenvolupades, i finalment tanca amb una petita cloenda on s’acomiaden els diferents locutors que hi han intervingut.

L’anàlisi que hem fet d’un d’aquests programes informatius, ens mostra

una durada de 23 minuts. L’informatiu, s’estructura en tres parts separades per un anunci publicitari: la primera, d’uns 7 minuts, que inclou la introducció i dues notícies, una cultural i l’altra econòmica; el segon, el bloc més llarg, amb 5 notícies, una sobre política, una econòmica, una altra cultural, després una altra d’economia i l’última de tema cultural; i la tercera i última part, amb una notícia cultural de 4 minuts i el tancament dels informatius amb una cloenda que aomiada els locutors participants.

D’aquest informatiu es serveixen varies emissores com són, per

exemple, Ràdio Delta, ja anomenada anteriorment; Ràdio Plana, l’emissora municipal de Sta. Bàrbara; Ràdio Alcanar…

43

5.3. “LA GRAMOLA” I “BON DIA”

He decidit aprofundir amb aquests programes, perquè crec que són dels més significatius de la programació de RU. “La Gramola” perquè és un programa musical (propi de RU) que es fa des de fa molt temps i per tant reflexa la trajectòria històrica de RU; i el “Bon dia” perquè és un dels programes amb més contingut, ja que tracta de les notícies diàries i això reflexa l’actualitat.

LA GRAMOLA “La Gramola” és un programa substantiu, que forma part de la programació dels diumenges de Ràdio Ulldecona. El seu horari de 10:00 a 12:00 els diumenges al matí és una prova de la importància que té. Aquest programa, presentat per Carolina Girona, és de tipus musical i recull les cançons amb més èxit dels anys 50 fins a principis dels 80. D’entre la gent enquestada un 31,3 % escolten “La Gramola”. El gràfic adjunt, representa un programa de “La Gramola”. Amb aquesta representació podem veure fàcilment, les dos connexions amb RNE, una a les 10:00, just abans de abans de començar el programa, i l’altra a les 11:00, quan ens trobem a la meitat del programa. Si ens hi fixem, podem veure que l’estructura que segueix és d’una successió de temes musicals separats per un o dos anuncis publicitaris i introduïts gairebé sempre per una falca d’emissora. És curiós que durant el transcurs del programa, l’única vagada que sentim la falca específica del programa que estem escoltant és a la meitat, després de sentir els informatius de les 11:00 amb RNE. El tipus de cançons que hi podem escoltar van dirigides generalment a la gent adulta, tot i que també podem sentir cançons dirigides a la gent més gran, com poden ser els “passodobles”. Les cançons solen tenir una durada d’uns 3 minuts i mig aproximadament però, a vegades, podem sentir dos, o inclòs tres, temes musicals seguits sense cap intervenció publicitària.

45

ALTERNATIVES A “LA GRAMOLA”

Per tenir una idea de la competència que pot tenir “La Gramola” en altres emissores de més extensió, hem analitzat la programació de Catalunya Ràdio i Cadena SER, en la mateixa franja horària en que s’emet “La Gramola”, i de la mateixa manera que ho hem fet amb aquest programa.

Catalunya Ràdio A l’hora que a RU, la programació és de música, a Catalunya Ràdio està dedicada bàsicament a programes de tertúlies, aquesta diferència clara es pot veure ràpidament si donem un cop de vista al gràfic, així veurem que si al programa “La Gramola” predominava el color groc, color amb el que identifiquem la música, a l’anàlisi de Catalunya Ràdio hi predomina el color verd, color específic de les tertúlies. Igual que a RU, la programació de Catalunya Ràdio també és interrompuda cada hora amb un espai informatiu de cinc minuts, amb la diferència que aquests espais informatius són propis de l’emissora. Dins dels informatius observem que hi predominen les notícies d’àmbit nacional i internacional. Quant a la publicitat, gran part dirigida a la gent adulta (principals consumidors), no és tan constant com a RU, té un espai publicitari cada hora d’uns cinc o sis minuts i durant aquest temps fan 10 anuncis com a mínim. Les falques de programa solen anar junt amb la de l’emissora i normalment estan situades a l’inici i al final de cada intervenció, però en moltes ocasions veiem que igual com en la música es fan enmig d’una tertúlia, sobretot per trencar amb la monotonia del programa quan les tertúlies són molt llargues.

47

Cadena SER La Cadena SER té una estructura semblant a Catalunya Ràdio. Durant aquest horari hi predominen els programes dedicats a tertúlies. Les tertúlies alternen pel centre espais musicals, que trenquen amb la monotonia del llenguatge oral en les tertúlies llargues. Igual com en totes les emissores, disposa també d’informatius horaris dedicats sobretot a notícies nacionals intercalades amb alguna d’àmbit internacional. A diferència de les altres emissores, aquesta dedica més temps a la publicitat, durant les dos hores de programació analitzades trobem set blocs informatius de entre 5 i 10 minuts. Les falques, generalment seguides, una específica del programa i la de l’emissora, igual com en les altres emissores, es col·loquen al principi i al final de cada tertúlia, però en aquest, durant els espais publicitaris es repeteixen a més una o dos vegades.

49

BON DIA

“Bon dia” és un dels programes substantius de RU, és el programa inicial dels matins de dilluns a divendres i comença a les 8:30 hores, amb una durada d’hora i mitja. Aquest programa, dedicat a la informació, presenta una estructura dividida en diferents apartats, cadascun dedicat a un tema concret i amb un locutor diferent. Les intervencions de cada locutor són presentades en forma de diàleg, el qual és introduït per Carolina. Hi participen diversos locutors. Carolina Girona presenta cada apartat i ens informa de les notícies locals; Emili Fonollosa, Julián Zaragozá i Marc Antoni Soria, ens informen de les notícies comarcals; Josep Mª Forner, explica les notícies esportives; i Xavier Freixes està dedicat al “temps”.

El programa analitzat mostra 7 intervencions de 4 minuts

aproximadament i una altra clarament diferenciada al centre del programa amb una llargada de 15 minuts. Cada una d’elles està separada per un espai de 6 minuts dedicat a un tema musical i a dos o tres anuncis publicitaris. La publicitat, com en la majoria de casos, dirigida als principals consumidors (la gent adulta) mostra un anunci de 5 minuts en forma de programa quan falten 10 minuts per a les 10:00 hores. Els espais musicals intermedis la primera hora van dirigits al sector de gent més gran, i ja cap al final, passen a ser temes més moderns per a un públic juvenil. Les falques de programa, la majoria de vegades es fan al principi i al final de cada intervenció del locutor, però en les últimes dos intervencions del programa s’utilitzen diverses vegades en una mateixa intervenció. A aquesta alternança de falques i intervencions locutòries se l’anomena “sandvitx” i s’utilitza per fer més amenitzar les paraules del locutor. Quant a les falques d’emissora, estan situades al final de cada intervenció, just abans de que s’inicie la cançó que forma part de l’intermedi del programa. Com és habitual cada hora, a les 9:00 fem la primera connexió amb els informatius de RNE.

51

ALTERNATIVES A “BON DIA” Per adonar-nos de la competència que pot tenir aquest programa, igual

com hem fet en “La Gramola“, analitzarem els programes d’altres emissores amb un àmbit més ampli, que coincideixin amb l’hora en que es desenvolupa el “Bon dia” a RU.

Catalunya Ràdio De 8:30 a 10:00 del matí, la programació de Catalunya Ràdio dóna pas a

un programa de tertúlia que alterna també espais informatius. Els primers 10 minuts del temps analitzat està dedicat a un breu espai noticiari de caire nacional, el qual es reprèn a les nou amb l’informatiu horari. Els espais de tertúlies ocupen la resta del temps juntament amb la publicitat. Aquests espais es divideixen amb intervencions d’una mitjana de 10 minuts cadascuna, exceptuant la intervenció central, que com a RU dura molt més que les altres, en aquest cas gairebé 20 minuts. La publicitat a Catalunya Ràdio està dirigida amb la mateixa importància tan a jóvens com al adults i cobreix els 2 o 3 minuts dels intermedis de les tertúlies. Les falques de programa, normalment al principi de cada intervenció, també les podem trobar seguint una estructura de sandvitx dins de la mateixa tertúlia. A diferència de les falques específiques del programa, les falques d’emissora estan situades als inicis i als acabaments de cada descans entre les tertúlies.

53

Cadena SER L’estructura de la programació durant aquesta hora i mitja a la SER és

clara i concisa. Es distingeix fàcilment la tendència a les tertúlies igual com passa a Catalunya Ràdio, però amb la diferència que en aquesta els espais de tertúlies són molt més llargs i amb menys espais publicitaris intermedis. Durant aquest temps diferenciem tres blocs de tertúlia d’uns 20 minuts cadascun, excepte l’últim amb una durada més curta. Arribades les nou també podem escoltar l’informatiu de 13 minuts de caire nacional. La publicitat, durant el temps analitzat, no és de gran rellevància, cada intervenció dura 6 minuts, però aquests són aprofitats al màxim amb al menys 15 anuncis dirigits a un públic jove o adult. En cada bloc de la tertúlia, les falques de programa estan estructurades amb la forma de “sandvitx”, bàsicament per amenitzar les converses entre els locutors. En canvi, les falques de l’emissora estan situades al principi i al final de cada intervenció i en alguns casos s’ometen.

55

6. OPINIÓ DE LA POBLACIÓ

Les enquestes són una forma de treball estadístic per analitzar l’opinió de la gent respecte a un tema en concret. En aquest cas es tracta de la ràdio i, més concretament, de Ràdio Ulldecona.

Per aquest tipus d’estudi la primera faena a fer és idear un model

d’enquesta que inclogue totes les preguntes que es necessiten fer per tal de poder obtenir les dades que es busquen. (annex, pàgina 89)

La segon pas és passar l’enquesta a la gent, cosa que implica haver de

fer una petita explicació, bastant convincent, per a que la persona que es va a enquestar s’interesse pel tema i no faci l’enquesta a desgana, cosa que alteraria els resultats finals, però inevitable en alguns casos.

El tercer pas, és recollir les dades de cada enquesta en una taula de

freqüències que inclogue totes les preguntes amb les respostes de cadascú. Un cop tenim totes les dades ordenades, cal analitzar els resultats de forma conjunta i fixar-se en quins són els resultats més interessants i significatius. Així, els classifiquem i els que no ens interessen els deixem de banda per si ens fan falta consultar en algun moment concret. (annex, pàgina 91)

Una part molt important és contrastar varies respostes de manera que

ens donen una idea global i en puguem traure conclusions. Les dades bàsiques de cadascú són les que utilitzarem per a contrastar-les amb cada resposta. aquestes són: el sexe, l’edat i l’estat laboral de cada persona. DADES BÀSIQUES

Per poder obtenir dades significatives, prèviament he fet un estudi

analitzant la proporció de la gent d’Ulldecona per edats. Així, respectant sempre la proporció real de la població, he ideat una taula que recull la mateixa proporció per a 67 persones, les quals he dividit també per sexes de forma igual. D’aquesta manera, he dirigit l’enquesta a grups de la població concrets, els quals estant indicats a continuació:

Grups d’edat Dones Hòmens De 12 a 16 anys 2 2 De 17 a 18 anys 2 2 De 19 a 25 anys 3 3 De 26 a 35 anys 5 5 De 36 a 45 anys 5 5 De 46 a 55 anys 5 5 De 56 a 65 anys 4 4 Més de 65 anys 7 8 Total de persones 33 34

56

A diferència de les edats i el sexe, l’estat laboral ha sigut aleatori. La proporció obtinguda com a resultat és aquesta que mostra el gràfic sectorial.

Segons el gràfic, la majoria de gent enquestada, que representen gairebé la meitat dels enquestats, són treballadors. El sector dels jubilats també és una mostra significativa, representen més d’una quarta part del enquestats. En canvi el sector d’estudiants és minoritari, mostra solament una sisena part del total. Seguidament vindria el sector de gent que combina l’estudi amb el treball, que són els menys representats.

DEDICACIÓ DE LA GENT ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ Una vegada passades les enquestes a la gent indicada anteriorment, i

després de recollir les dades que aquests ens han proporcionat per mitjà de les enquestes, arribem a les hipòtesis esmentades seguidament.

Amb la finalitat de poder comparar la dedicació als mitjans de

comunicació amb cada grup d’edat, hem agrupat les hores de dedicació a la ràdio, hores de dedicació a la televisió i hores de dedicació al diari, amb un únic grup que solament descriu el temps de dedicació a tots els mitjans en general. Una vegada obtingudes les hores que hi dedica cadascú, les hem descrit en un histograma.

57

L’histograma mostra les hores per setmana i la quantitat de gent que

coincideix en dedicar el mateix número d’hores. A més, ens a servit per agrupar les hores de dedicació als mitjans de comunicació en dos grups: el primer, els que hi dediquen menys de 25 hores a las setmana i el segon, els que hi dediquen més de 25 hores. L’agrupació s’ha fet d’aquesta forma, ja que si ens fixem amb l’histograma mostra un grup vall a la franja de les 25 hores. D’aquesta manera, tenim els enquestats categoritzats respecte aquesta variable, el que facilita el seu anàlisi.

Aquesta dada en relació als grups d’edat resulta poc significativa, per

això, hem decidit només comparar-la amb el sexe. Els resultats els reflecteix la taula següent.

Hores de dedicació als mitjans de comunicació

per setmana

Dones

Hòmens

Menys de 25 hores 8 16 Més de 25 hores 25 18 Aquí sí que hi podem veure una relació clara entre aquestes dos

variables. Si ens fixem, el nombre de dones que hi dediquen més de 25 hores, triplica el nombre de les que hi dediquen menys de 25 hores. En canvi, quant als hòmens, la dedicació està igualada. Això significa que el sexe femení, dedica més part del temps als mitjans de comunicació. Aquest resultat el verifiquem fent la mitjana de les hores que hi dediquen les dones front a la mitjana que hi dediquen els hòmens.

58

Dones Hòmens Mitjana d’hores de dedicació per setmana

38 h 30 min.

30 h

D’aquí també podem traure la mitjana d’hores que hi dedica la gent en

general, la que resulta ser gairebé 5 hores al dia. Les mitjanes obtingudes de la dedicació als mitjans de comunicació les

desglossarem en el número d’hores destinat a cada mitjà per setmana. Així la relació front al sexe és la que mostra aquesta taula.

Mitjà de comunicació Dones Hòmens Ràdio (hores per dia) 2 h 30 min. 2 h 10 min. TV (hores per dia) 2 h 7 min. 1 h 50 min. Diari (hores per setmana) 1 h 10 min. 2 h

Amb aquestes dades, podem veure que la gran part d’hores destinades

als mitjans de comunicació són bàsicament de ràdio i televisió, o dit d’una altra manera, la dedicació a llegir el diari tan als hòmens com a les dones, és mínima. Tot i la baixa dedicació al diari, és important destacar que el número d’hores que hi dediquen els hòmens és casi el doble de la que hi dediquen les dones. Amb això, també podem diferenciar que les dones dediquen dos hores setmanals més a mirar la tele que a escoltar la ràdio, i en canvi, els hòmens dediquen més temps a escoltar la ràdio que a mirar la televisió, més concretament, tres hores més a la setmana.

Una altra comparació que hem tingut en compte, és l’estat laboral en

relació al número d’hores per setmana destinades al mitjans de comunicació. Amb aquesta comparació arribem a les particularitas següents.

Estat laboral Hores per setmana dedicades als mitjans de comunicació

Estudia 26 h 40 min. Treballa 33 h 40 min. Estudia i treballa 31 h 40 min. Està jubilat 40 h

Segons l’estat laboral podem concloure que els que hi dediquen més

hores són la gent que està jubilada; a continuació anirien els que treballen, seguidament anirien els que combinen l’estudi amb el treball; i per últim, els que hi dediquen menys hores, que són els estudiants. És important fixar-se que els que estudien i treballen dediquen unes hores amb un valor numèric

59

intermedi entre les hores que hi dediquen els estudiants i les hores que hi dediquen els treballadors.

Segons l’estat de cada grup social, hem repartit en percentatges el temps dedicat a escoltar la ràdio, a mirar la televisió i a llegir el diari.

Estat laboral % Ràdio % Televisió % Diari Estudia 33,5 % 63,3 % 3,2 % Treballa 48,0 % 43,0 % 9,0 % Estudia i treballa 43,3 % 42,1 % 14,6 % Està jubilat 39,8 % 56,8 % 3,4 % La taula reflexa uns percentatges prou elevats de ràdio i televisió, i el diari es queda en última posició. Quant a la ràdio, observem que les persones que treballen són les que l'escolten més, fins i tot per sobre de la televisió; i els que menys l’escolten són els estudiants, aquests amb un percentatge més elevat de televisió. Segurament això és degut a que durant les jornades de treball és habitual sentir la ràdio de fons. Cal destacar que els que estudien i treballen, tenen també un percentatge més elevat de ràdio que de televisió, aquest fet és el que distingeix el treballadors dels estudiants i dels jubilats, el percentatge dels quals marca una preferència clara per la televisió. Tot i els baixos percentages del diari, veiem que els que tenen preferència pel diari són les que estudien i treballen, amb un 14,6 % de dedicació. Com que els que estudien, solen ser els més jóvens i els que estan jubilats els més grans, comprovarem si fent el percentage d’hores de ràdio, hores de televisió i hores de diari, respecte als grups d’edat, aquesta proporció es compleix.

Grups d’edat % Ràdio % Televisió % Diari De 12 a 16 anys 29,9 % 69,3 % 0,8 % De 17 a 18 anys 28,0 % 70,3 % 1,7 % De 19 a 25 anys 37,7 % 53,0 % 9,3 % De 26 a 35 anys 41,7 % 47,0 % 11,3 % De 36 a 45 anys 55, 7 % 31,6 % 12,7 % De 46 a 55 anys 52,8 % 37,9 % 9,3 % De 56 a 65 anys 50,2 % 47,3 % 2,5 % Més de 65 anys 34,7 % 62,2 % 3,1 % Si ens fixem amb el percentage de la ràdio, veiem que a partir dels 12 anys, exceptuant el grup de 17 a 18 anys, el percentatge de ràdio va pujant segons l’edat, fins arribar al grup de 36 a 45 anys que provablement és la gent que ha de connectar al mateix temps que fa altres coses, característica essencial de la ràdio; a partir d’aquest punt el percentatge torna a baixar fins a les edats més grans. Això passa exactament igual amb els percentatges de dedicació al diari, aquests, tot i ser molt més baixos, també tenen mínims entre

60

els 12 i 16 anys i a partir dels 56 anys, i un punt àlgid a la categoria de 36 a 45 anys, categoria d’edat que segurament complementa la informació de la ràdio amb el diari els caps de setmana. Quan ens fixem amb la televisió, passa totalment el contrari, els que miren més televisió són els més menuts i els més grans; i el punt intermedi, amb el percentatge més baix de televisió, és l’esmentat grup de 36 a 45 anys. Aquests trets característics que mostra la diferència d’edat queden reflectits en aquest gràfic lineal.

Percentatges de cada mitjà de comunicació respecte a l'edat

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

dic-16 17-18 19-25 26-35 36-45 46-55 56-65 Més de65

Grups d'edat

Per

cent

ages

Ràdio Televisió Diari

El gràfic lineal mostra amb claredat la preferència per la televisió i per la

ràdio, ja que es mantenen per sobre del percentatge dedicat al diari. Així com també mostra que la corba que descriu la línia del diari és semblant a la que descriu la ràdio, i a la vegada, aquestes fan un recorregut invers a la que descriu la televisió.

REPRESENTACIÓ DE RÀDIO ULLDECONA EN CONTRAST AMB LES ALTRES EMISORES ESCOLTADES

Ara concretarem més amb el que és Ràdio Ulldecona. Veurem el percentatge que representa la nostra ràdio local respecte a les altres ràdios escoltades.

D’aquesta manera, segons el sexe el percentatge queda distribuït així.

Sexe

% de RU respecte a les altres emissores

Dona 40,9 % Home 48,8 %

La taula mostra que la preferència per Ràdio Ulldecona en els hòmens

és superior a la preferència per les dones, però tot i aquesta diferència el

61

percentatge destinat a ràdio Ulldecona quant als dos sexes, és bastant elevada.

Ara compararem el que representa segons cada grup d’edat.

Edat % de RU respecte a les altres emissores

De 12 a 16 anys 75,0 % De 17 a 18 anys 66,3 % De 19 a 25 anys 33,7 % De 26 a 35 anys 14,5 % De 36 a 45 anys 51,5 % De 46 a 55 anys 42,2 % De 56 a 65 anys 67,5 % Més de 65 anys 41,3 %

Podem comprovar que el percentatge dedicat a escoltar Ràdio Ulldecona és bastant alt en gairebé tots els grups d’edat, exceptuant el grup que va dels 26 als 35 anys, en el qual tan sols representa un 14,5 %. En els altres grups cal destacar el grup dels 17 a 18 anys amb un 66,3 %; el grup dels 56 a 65 anys, amb un 67,5 %; i sobretot el més jove, en el que RU representa tres quartes parts del total de ràdio escoltada.

Fem el mateix en relació a l’estat laboral de cadascú.

Estat laboral % de RU respecte a les altres emisores

Estudia 57,7 % Treballa 41,5 % Estudia i treballa 29,2 % Està jubilat 48,6 %

Amb aquesta comparació obtenim que els que estudien, són els que escolten més Ràdio Ulldecona que, com hem vist abans, són els que es correspondrien a la franja d’edat més baixa. També ens indica que els que menys escolten Ràdio Ulldecona són els que combinen l’estudi amb el treball, i podríem dir que aquests es corresponen bàsicament amb la franja d’edat dels 26 a 35 anys. Quant als altres dos grups, la preferència per l’emissora local es manté sobre el 55 %, dada que indica que més de la meitat del que escolten aquests grups és Ràdio Ulldecona.

62

PREFERÈNCIES DE PROGRAMES Primerament, hem agrupat els programes segons la preferència de la gent, en informatius, programes musicals i una combinació que agrupa els informatius, el musicals i altres programes. En relació amb el sexe, els programes preferits són els que mostra la taula.

Sexe

Informatius preferentment

Musicals preferentment

Combinació de varis tipus de

programes

Sense resposta

Dones 5 8 16 4 Hòmens 10 7 17 0 A trets generals, veiem que la preferència està en les combinacions de varis tipus de programes, que són el grup on hi ha un nombre més elevat de gent i on no influeix el sexe, ja que el nombre de dones i d’hòmens està prou igualat. Des de el punt de vista femení, veiem que per darrera de les combinacions de varis programes, la preferència està en els programes musicals. En canvi, els hòmens prefereixen informatius en contraposició als programes musicals. Dintre de la preferència pels programes musicals, igual que en la preferència per les combinacions, el número de dones i d’hòmens és bastant semblant. Ara veurem, segons l’edat, quin tipus de programes són els que agraden més.

Edat



Combinació de varis

programes

Sense resposta

De 12 a 16 anys

- 3 1 -

De 17 a 18 anys

- 2 2 -

De 19 a 25 anys

- 3 3 -

De 26 a 35 anys

2 3 5 -

De 36 a 45 anys

3 3 4 -

De 46 a 55 anys

2 1 7 -

De 56 a 65 anys

4 - 4 -

Més de 65 anys

4 - 7 4

63

Segons aquesta taula, l’interès pels programes informatius sorgeix a partir dels 26 anys. Fins a aquesta edat, la preferència està en els programes musicals i en les combinacions de diversos programes. La preferència pels programes musicals veiem que predomina en la gent més jove, ja que els dos últims grups d’edat, mostren més tendència pels informatius i les combinacions de varis programes. Dintre la franja dels 26 als 45 anys la tendència està en les combinacions de diversos programes, igual com passa en la resta d’edats, però podem veure que, en relació als altres grups, en aquest les preferències estan més equilibrades. Més concretament, si ens fixem en l’edat de 36 a 45 anys, no hi ha preferències de programes, ja que hi ha quasi el mateix nombre de gent que prefereix informatius, que els que prefereixen programes musicals, que els que prefereixen combinacions de diversos programes. Ara ens fixarem en les preferències segons l’estat laboral.

Estat laboral



Combinació de varis

programes

Sense resposta

Estudia

- 7 3 -

Treballa

8 8 15 -

Estudia i treballa

2 - 4 -

Està jubilat

5 - 11 4

Els estudiants escolten bàsicament programes musicals i seguidament

combinacions de diversos programes. En els que treballen la tendència entre musicals i informatius és la mateixa, però la majoria d’ells prefereixen combinacions de programes. En canvi, entre els que estudien i treballen la preferència és de varietat de programes i la segueix la tendència als informatius. Els que estan jubilats segueixen la mateixa relació que els últims esmentats: preferència en varietat de programes i informatius, i refusen els programes musicals. “LA GRAMOLA” I “BON DIA”

Tenint en compte que uns dels programes substantius a RU són “La

gramola” i el programa “Bon dia”, hem fet un gràfic de barres que mostra de forma contrastada el nombre de gent que escolta “La Gramola” i la gent que no l’escolta; i per altra banda, la gent que escolta “Bon dia” i la gent que no l’escolta.

64

"Bon dia" i "gramola"

0

10

20

30

40

50

Sí NO Senseresposta

respostes possibles

núm

ero

de p

erso

nes

Bon diaGramola

Amb aquest gràfic veiem que la majoria de gent no escolta aquests

programes, però que hi ha 15 persones que escolten el programa “Bon dia” i 21 persones que escolten “La gramola”. El fet que l’altura de les barres sigue semblant no significa que les mateixes persones que escolten “La Gramola” escolten també “Bon dia”, o a l’inrevés.

Les preferències d’aquests programes contrastades amb les tres variables bàsiques del sexe, l’edat i l’estat laboral són aquestes.

“La Gramola”

La taula següent ens mostra l’audiència que té el programa “La Gramola” respecte al sexe.

En aquesta taula veiem que la major part de gent no sol escoltar el programa “La Gramola”. També és notable que la proporció d’hòmens i dones que han contestat “sí” i “no” és semblant en els dos casos, tot i que el nombre de dones que han respost aquesta pregunta és més baix que el dels hòmens. La taula que hi ha a continuació mostra l’audiència del programa “La Gramola” respecte a l’edat.

Edat Sí No Menors de 25 anys 3 11 Majors de 25 anys 18 31

Sexe Sí No Dones 10 19 Hòmens 11 23

65

Aquí veiem que tan els menors com els majors de 25 anys, no escolten gairebé aquest programa. Però cal dir, que hi ha molt poques persones de menys de 25 anys que han respost, això significa que el resultat no és molt representatiu si el comparem amb l’altre grup d’edat més gran. L’estat laboral és una l’altra variable bàsica que hem tingut en compte alhora d’analitzar l’audiència radiofònica de “La Gramola”.

Estat laboral Sí No Estudia 3 7 Treballa 8 23 Estudia i treballa 1 5 Està jubilat 9 7

En aquesta taula veiem que els que escolten més “La Gramola” els

diumenges pel matí, són els jubilats, però la diferència no és molt alta comparada amb la resta de jubilats que no l’escolten. Els que estudien i els que estudien i treballen tenen la mateixa proporció de gent que escolten i no escolten “La Gramola”, i amb una diferència de 4 persones, la majoria decideixen no escoltar-la. Els treballadors tenen una tendència clara, dels 31 que han contestat 23 tendeixen per no escoltar el programa.

“Bon dia”

La taula següent mostra l’audiència del programa “Bon dia” respecte al

sexe.

Sexe Sí No Dones 6 23 Hòmens 9 24 En aquesta taula la tendència és molt clara, la majoria de persones, tan hòmens com dones, es decanten bàsicament per no escoltar el programa.

Segons els dos grups d’edat descrits a continuació analitzarem l’audiència que pot tenir el programa “Bon dia” en proporció a la gent enquestada.

Edat Sí No Menors de 25 anys 0 13 Majors de 25 anys 15 34

66

D’aquesta manera tenim que dels menors de 25 anys no escolta ningú el programa “Bon dia”, segurament deu ser perquè els horaris d’emissió d’aquest no coincideixen amb els horaris de que ells disposen. Amb el grup de majors de 25 anys passa el mateix, la tendència es decanta bàsicament per no escoltar “Bon dia”, però aquests al ser un grup de gent més representats hi ha un grup de 15 persones que sí que l’escolta.

La taula que continua relaciona l’estat laboral amb la preferència a escoltar el programa “Bon dia”.

Estat laboral Sí No Estudia 0 9 Treballa 8 23 Estudia i treballa 0 6 Està jubilat 7 9 En aquesta taula veiem que els que tenen com a activitat estudiar, encara que combinen l’estudi amb el treball, no escolten el programa. Els altres grups encara que també han respost majoritàriament que tampoc l’escolten, tenen una petita proporció que sí que l’escolta. Aquesta diferència és més petita en el grup de jubilats. GRAU D’ATENCIÓ A LES EMISSIONS DE RÀDIO

Per tenir una relació general del grau d’atenció que li dóna cada persona a la ràdio hem qualificat el grau d’atenció total amb una puntuació de 10; l’atenció esporàdica, amb una puntuació de 4; i els que no li donen atenció o la tenen com a soroll de fons, amb una puntuació de 1.

Aquesta taula mostra el grau d’atenció segons el sexe.

Sexe Grau d’atenció Dona 4,7 Home 6,0

Segons el sexe, els hòmens es concentren més quan escolten la ràdio que les dones. La puntuació mitjana del grau d’atenció dels hòmens és un 6 i la de les dones un 4,7. Així concluïm que les dones donen a la ràdio una atenció de caràcter esporàdic, és a dir, quan l’escolten estan a l’aguait per si senten alguna cosa que els interessa, però en canvi el tipus d’atenció que li donen els hòmens és una atenció entre l’esporàdica i total, és a dir, estan atents a les emissions de ràdio però no arriben a una atenció total.

67

Comparem el grau d’atenció amb l’edat. Per aquesta qüestió, agruparem les edats en dos grups, els de menys de 25 anys i els de més de 25 anys. Això ho fem perquè amb grups diferenciats no hi ha una relació notable.

Edat Grau d’atenció Menys de 25 anys 4,3 Més de 25 anys 5,6

Segons l’edat, el grau d’atenció general, es manté pròxim al que anomenem atenció esporàdica, tot i que la diferència està en que l’atenció dels d’edat menors a 25 anys és més baixa que la dels majors a 25 anys. Segons l’estat laboral la diferència ve marcada per aquesta taula.

Estat laboral Grau d’atenció Estudia 4,4 Treballa 5,5 Estudia i treballa 6,0 Està jubilat 5,5

L’estat laboral, ens indica que els que donen més atenció a la ràdio, quan l’escolten són els que combinen l’estudi amb el treball. A continuació anirien els que treballen i els que estan jubilats, amb una atenció de 5,5, i els que menys atenció li donen són els estudiants. QUALIFICACIONS DE RU

Una de les preguntes de l’enquesta demanava qualificar de 0 a 10 ràdio Ulldecona. Tenint en compte que, de les 67 persones enquestades, solament la van contestar 49, els resultats han estat els següents.

Qualificació mitjana de cada sexe.

Sexe Qualificació mitjana Dones 6,0 Hòmens 6,3

Aquesta taula demostra que la diferència de sexe no implica en qualificació més alta o més baixa de Ràdio Ulldecona. Les dues puntuacions es mantenen al sis o pròximes de sis.

68

Comprovem que passa si ens fixem amb l’edat.

Edat Qualificació de RU Menors de 25 anys 7,1 Majors de 25 anys 6

Segons mostra la taula, els dos grups d’edat puntuen l’emissora, per sobre de 5, això mostra un clara aprovació de gairebé la majoria de persones que escolten Ràdio Ulldecona, excepte el grup de 26 a 35 anys, el qual fa baixar la mitjana del segon grup amb una puntuació de 3, aquests segurament són partidaris de altres emissores. La mitjana que resulta de les puntuacions de tothom és 6,2. Aquesta dada confirma el que hem dit anteriorment. Puntuació segons l’estat laboral.

Estat laboral Qualificació de RU Estudia 6,1 Treballa 5,4 Estudia i treballa 5,0 Està jubilat 7,6

La taula segons l’estat laboral, ens indica que les puntuacions més altes són les que qualifiquen els estudiants i sobretot els jubilats. Els altres grups, en canvi, li donen un aprovat més just. Les qualificacions de les altres emissores esmentades ha resultat ser la següent, però hem de tenir en compte que és poc significatiu ja que les han valorat poques persones i les que les han valorat, la majoria es perquè els agraden més que Ràdio Ulldecona.

Emissora Qualificació mitjana Catalunya Ràdio 7,53 (18 persones)

Ràdio Nacional d’Espanya (RNE)

7,07 (14 persones)

Cadena SER 8,14 (7 persones)

Aquestes puntuacions mostren que les persones que les han valorat

tenen una preferència clara per aquestes emissores. PREFERÈNCIA PER RU SEGONS LA QUALIFICACIÓ DONADA

Segons la puntuació que li ha donat cadascú a Ràdio Ulldecona hem dividit els enquestats en els que prefereixen RU, i el que prefereixen una emissora alternativa a RU.

69

En relació amb el sexe, les dades són les següents.

Sexe Preferència per RU

Preferència per les alternatives

Dones 13 9 Hòmens 13 14

La taula mostra que en les dones la preferència per RU és major que la

preferència per les alternatives. En canvi, tot i que en els hòmens no hi ha gaire preferència per unes o per altres, guanya per una persona la preferència per les emissores alternatives.

La relació per edats és la que descriu aquesta taula.

Edat Preferència per RU Preferència per les alternatives

Menys de 25 anys 4 4 De 26 a 35 anys 1 5 De 36 a 45 anys 5 3 De 46 a 55 anys 6 3 De 56 a 65 anys 6 2 Més de 65 anys 4 6

Podem dividir la taula en dos grups, els enquestats de menys de 35 anys

i els de més de 65, que mostren preferència per les alternatives; i els enquestats entre 36 i 65 anys que es mostren fidels a Ràdio Ulldecona.

Segons l’estat laboral les preferències són les següents.

Estat laboral Preferència per RU Preferència per

alternatives Estudia 3 4 Treballa 14 10 Estudia i treballa 1 2 Està jubilat 8 7 Així tenim, que els que prefereixen la ràdio local front a altres emissores,

i amb un número més elevat de persones, són la gent que treballa. Quant als jubilats, no tenen massa preferències, però la preferència per RU, està per sobre de les alternatives per una persona. Els altres dos grups que queden, prefereixen les alternatives a RU, tot i que són un grup poc representatiu.

70

PARTICIPACIÓ DE LA GENT ALS PROGRAMES AMB TRUCADES La participació als programes, l’hem contrastada amb la preferència i la no preferència per RU. Els resultats els mostra la taula següent.

Participa als programes amb trucades?

No Si

Preferència per RU 20 6

Preferència per alternatives

21 2

Aquesta taula mostra que la majoria de la gent no participa amb trucades als programes de ràdio. Dels 26 que prefereixen RU, 6 participen als programes amb trucades, i dels 23 que prefereixen alternatives només 2 hi participen. Això explica que segurament la majoria de la gent que participa als programes participa als de RU, ja que dels que prefereixen RU n’hi ha més que participen en programes. OPINIÓ DE LA GENT SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA RÀDIO EN GENERAL L’opinió sobre l’evolució de la ràdio l’hem contrastada, igual que en la pregunta anterior, amb la preferència d’emissores.

Els resultats els mostra aquesta taula.

Evolució de la ràdio

Es mantindrà

viva sempre

Evolucionarà

a millor

Està en

decadència

Resposta escèptica

(no ho sé)

Sense

resposta

Preferència per RU

16

3

2

1

1

Preferència per alternatives

10

7

4

1

0

El que opina la majoria de gent sobre la ràdio, és que és un mitjà que es

mantindrà sempre viu, ja que és molt útil quan s’està fent altres coses, i en l’emissió de successos és immediat. D’entre els que opinen això, la majoria

71

tenen preferència per RU, això fa pensar que creuen en la seua continuïtat. Hi ha 10 persones que creuen que evolucionarà a millor. D’entre aquestes 10, més de la meitat prefereixen alternatives a RU, això fa pensar que els que creuen que evolucionarà a millor creuen més en la millora de les emissores alternatives a RU. Les persones que creuen que la ràdio va en decadència i que, per tant, serà substituïda pels altres mitjans són mínimes, i entre aquestes la majoria es decanten per les alternatives a RU.

CANVIS QUE LA GENT CREU NECESSARIS A RU Aquesta pregunta proposa canvis per millorar l’emissora local, i segons la preferència per RU o per emissores alternatives a aquesta, els resultats són aquests.

Canvis a RU

Res

Tot

La progra-mació

Els

locutors

Progra-mació i locutors

Respos-tes

escèp-tiques

Preferència per RU

9

2

6

3

3

1

Preferència per alterantives

7

1

6

2

3

0

Gran part de la gent enquestada creu que no calen canvis a RU, tan els que prefereixen RU com els que prefereixen altres alternatives. Els que creuen que cal canviar la programació són també un grup prou representat, i no implica en aquesta resposta la preferència per una emissora o per una altra. D’entre els que creuen que cal una renovació en els locutors, una part mínima dels enquestats, la prefrència és per Ràdio Ulldecona. Els que demanen canvis en la programació i en els locutors són 6 persones, i en les quals no implica tampoc la preferència per una emissora o per una altra. I la resta que queden, són els que volen canviar-ho tot, però aquests tan sols estan representats per 3 persones, les quals la majoria d’elles tenen tendència a escoltar RU.

72

7. CONCLUSIONS HISTÒRIA DE RU L’història de la radiodifusió és apassionant. La seua ràpida difusió de continguts ha fet que hagi presenciat moments històrics molt importants, com per exemple el 23 de febrer de 1981, l’anomenada “noche de los transistores”. Des del punt de vista de les petites ràdios municipals, la lluita per la pròpia continuïtat ha estat constant. RU, ha emès amb diferents noms, marcada per les lleis radiofòniques imposades segons el govern del moment. Els 81 anys d’evolució de la ràdio fins als nostres dies es poden dividir en quatre etapes:

- La primera (1924-1945), introducció de la ràdio a Espanya i sorgiment de les primeres emissores: “Radio Barcelona, EAJ-1” i “Radio España, EAJ-2”. En aquesta etapa la ràdio té una gran importància durant la Guerra Civil, permet un seguiment constant del conflicte.

- La segona (1945-1975), es caracteritza per la censura que imposava

el govern Franquista. En aquesta etapa naix Ràdio Ulldecona, la qual passa a formar part del “Frente de Juventudes” i més endavant fa un pas important en la seua trajectòria amb la incorporació a la “Cadena de Emisoras Sindicales”.

- La tercera (1975-1982), etapa de la Transició, es caracteritza per la

llibertat d’informació i pel gran avenç que suposa la inestabilitat política abocada a canvis constants de cara a un nou govern democràtic. En aquesta etapa, es produeix una reestructuració de les emissores que formaven part de la “FET i de la JONS”, entre les que es trobava RU, les quals passen a formar part de la nova “Ràdio Cadena Española”.

- La quarta (1982-1991), amb l’arribada del govern socialista, es

produeix un pacte d’unió entre RCE i RNE. I ja al final d’aquesta etapa, RU es converteix en una emissora municipal, recolzada per l’Ajuntament local i col·laboradora de RNE.

ANÀLISI DE LA PROGRAMACIÓ Al llarg de la seua trajectòria RU, sempre ha tingut una programació bàsicament musical. Des de concursos de cantants aficionats a concursos per endevinar cançons trucant per telèfon, o simplement trucar per demanar cançons i dedicar-les a algun amic. L’anàlisi acurat de la programació de RU mitjançant un gràfic específic, descriu el temps exacte dedicat a cada emissió radiofònica, això demostra una

73

contenció de dades molt útil i ràpida de captar, simplement amb un cop d’ull, la programació majoritària. L’anàlisi detallat dels informatius, mostra amb claredat la característica específica de les emissores de caire local, i si ens parem a pensar-ho és prou lògica. Una emissora municipal no pot competir mai amb una emissora nacional, aquesta última acapararia tota l’audiència, així que normalment, la solució que utilitzen és col·locar els informatius abans o després de l’horari que utilitzen les emissores de més extensió. En molts casos - un exemple n’és RU - fins i tot emeteixen els informatius d’alguna emissora més important i a continuació els propis. Cal destacar que moltes emissores de la nostra comarca connecten cada hora amb l’informatiu d’EMUTE (Emissores Municipals de les Terres de l’Ebre) elaborat a partir d’elles mateixes i en el qual hi integren totes les notícies dels diferents pobles en què estan situades. He decidit triar els programes “La Gramola” i “Bon dia”, com a representació dels programes substantius de RU per diverses raons: “Bon dia” perquè és un programa de tipus informatiu i és el que inicia la programció, a més és un dels programes amb més contingut de RU; i “La Gramola” perquè fa molt temps que l’emeteixen i perquè segons l’opinió del director de RU, Joan Nadal, és un dels que li agraden més. Aquests programes tot i ser poc escoltats representen el tipus de programes més rellevants de RU. “La Gramola” representa un tipus de programa musical i la seua gran trajectòria històrica; i “Bon dia”, de tema informatiu, identifica les notícies més importants del dia i per tant l’actualitat. OPINIÓ DE LA POBLACIÓ Les enquestes ens han ajudat a conèixer el que pensa la gent respecte a la ràdio. Així, ens hem adonat que la mitjana d’hores que dedica la població als mitjans de comunicació són 5 hores, el 41,15% de les quals és representat per la ràdio. Aquest resultat significa que la ràdio, tot i la massiva expansió de la televisió, té un paper bastant important si tenim en compte que representa gairebé la meitat de tota la dedicació. Per damunt d’aquest percentatge, i contrari a tots els altres grups d’edat, està la categoria de població de 36 a 45 anys, els quals li dediquen més del 50% de les hores totals, i com a conseqüència amb un percentatge més petit de televisió. La preferència de programació entre la població és la varietat de programes. Això podria ser la causa en que a la última pregunta, en la qual la gent proposava canvis en ràdio Ulldecona, molts responguessen que necessita canvis en la programació, bàsicament musical. Un resultat característic ha estat el grau d’atenció a la ràdio, el què mostra que els que donen més atenció quan escolten ràdio són els hòmens, amb una qualificació de 6, qualificació superior a l’atenció esporàdica i per tant, més pròxima a l’atenció total. Segons la puntuació que ha donat cadascú a les emissores que escolta, hem vist que les emissores més escoltades per darrere de RU, són Catalunya

74

Ràdio, Ràdio Nacional d’España i Cadena SER. De la mateixa manera, també hem arribat a que la qualificació mitjana de RU és d’un 6,2, puntuació que determina una clara aprovació per la gent enquestada. Finalment, amb les respostes obertes a la pregunta sobre l’evolució de la ràdio, la major part dels enquestats opinen que la ràdio és un mitjà que ha de perdurar per sempre. Aquesta resposta es justifica amb la seua gran utilitat per combinar l’entreteniment mental amb algun altre tipus d’activitat física com pot ser el treballar o la conducció d’un vehicle.

75

8. VALORACIÓ Finalment, la simple motivació inicial basada en la coneixença del meu besiaio locutor, s’ha convertit en un cúmul d’objectius ja complerts. Al principi no m’imaginava que un tema com és la ràdio local donés tan de sí, però el cert és que si et fixes en pots traure partit del més mínim detall. Cal destacar també, l’excel·lent guia del meu tutor del treball, Vicent Pruñonosa, en el qual m’he reunit cada dijous d’una a dos del migdia des del començament de curs i ja cap al final també fora dels horaris de classe. He de dir que m’ha ajudat en tot el que he necessitat i que m’ha resolt tots els dubtes que m’han sorgit al llarg de l’elaboració del treball. Escriure la història de la ràdio, un apartat clau per posar-te en matèria, m’ha ajudat a saber com relacionar conceptes històrics amb algun tema en concret, en el cas del meu treball, en el tema de la radiofonia. Les entrevistes, material bàsic per poder explicar el que va succeir a Ràdio Ulldecona, han fet que deixés de banda l’obstacle que limitava les meues possibilitats, la vergonya, i que em poses en el paper d’un periodista. L’anàlisi de la programació radiofònica és la part del treball que ha necessitat més temps de dedicació, les gravacions radiofòniques en tres radiocassets al mateix temps per fer les comparacions en diverses emissores han tingut molts d’intents fallits i escoltar-les després per recollir la informació que necessitava requeria molt temps. Tot i així, ha fet que m’interesse molt més en escoltar la ràdio, la qual era molt poc representada dins la meua dedicació als mitjans de comunicació. A més, he passat d’escoltar solament música, a fixar-me en el contingut dels informatius i tertúlies o fins i tot de les falques d’emissora, que normalment com les tens tan sentides ni et fixes amb el significat de la frase que contenen, simplement en sentir la seua musiqueta ja identifiques l’emissora de que es tracta i amb això ja n’hi ha prou. Les enquestes, la part que descriu l’opinió general de la gent respecte a la ràdio, han donat resultats molt curiosos i en molts casos resultats que no m’imaginava. Aquest apartat també m’ha fet comprendre perquè és necessària la ràdio i perquè crec que continuarà evolucionant com fins ara. A més penso que pot ser un estudi molt útil per a l’emissora, ja que d’aquesta manera, podrà saber quins són els programes que més interessen a la gent i per tant, en alguns casos poder ajustar-los una mica als gustos dels oients. Com en tot treball de recerca, la investigació no té perquè acabar-se aquí hi ha infinits camins per desenvolupar un tema només cal cercar-los. Una continuïtat per al meu treball seria analitzar detalladament, igual com he fet amb Ràdio Ulldecona, la programació d’una altra emissora semblant a aquesta, o almenys amb la mateixa extensió, i comparar-les. Així, fent uns gràfics com els que he utilitzat per analitzar la programació de RU, no seria molt complicat poder trobar possibles semblances entre les dos emissores. I una vegada fet això, poder també contrastar-les amb el que és una emissora de caire nacional, d’aquesta manera sí que podríem veure diferències clares entre el que és una

76

emissora local i una emissora nacional. Una altra qüestió a desenvolupar són els continguts dels informatius que interessen més a la població, si els esbrinéssem ens adonaríem que molta gent coincidiria amb els mateixos temes.

77

9. BIBLIOGRAFIA FONTS ESCRITES

- Diario Español (edición extraordinaria a cerca de Ulldecona), 1971. - L’estel nº 19, segona quinzena d’agost 1990. Article de la pàgina 22, per

Conrad Duran. - L’estel nº 54, segona quinzena de març 1992. Article de la pàgina 20,

per Conrad Duran. - Ulldecona (Revista mensual d’informació local) 3ª época nº35, febrer

1983. Entrevista de la pàgina 12, per J. Baptiste Muñoz. - Ulldecona (Revista mensual d’informació local) 4ª época nº4, octubre

1983. Entrevista de la pàgina 28, anònim. - Ulldecona (Revista mensual d’informació local) 4ª éspoca nº7, gener

1984. Entrevista de la pàgina 16, per J.Baptiste Muñoz; article de la pàgina 25, anònim.

- Ulldecona (revista mensual d’informació local) 4ª éspoca nº 14, octubre-novembre 1984. Article de la pàgina 17, anònim.

- Ulldecona (Revista mensual d’informació local) 4ª época nº31, novembre-desembre 1986. Article de la pàgina 18, per Julio Vidal.

- Ulldecona (Revista mensual d’informació local) Extraordinari nº45, agost-setembre 1988. Entrevista de la pàgina 33, anònim.

- Ulldecona (Revista mensual d’informació local) nº48, juliol-agost 1986. Article de la pàgina 71, per Dolors Sanjuan.

- Ulldecona (Revista mensual d’informació local) 4ª época nº29, gener-febrer 1989. Article de la pàgina 21, anònim.

FONTS ORALS

- Coll, Jaume. - Itarte, Juan José. - Muñoz, J. Baptiste. - Nadal Canalda, Joan. - Royo Bel, Agustí (mon iaio) - Tots els disposats a dir-me el pseudònims que utilitzaven al programa

“Club amigos”. WEBS

- altraradio.astroradio.com/radio3_d.html - [email protected] - iris.cnice.mecd.es/media/radio/bloque1/pag6.html - www.amarc.org/amarc/esp/ - www.audiovisualcat.net/publicacions/q12llibres.pdf - www.cadenaser.es - www.esfazil.com/kaos/seccion

78

- www.fedcatradio.org/pub/cat/antenalocal/antena22.pdf - nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/vilaweb.generar_directori?p_idint=39

430 - www.onadesants.com/historia.htm - www.portalmundos.com/mundoradio/historia/decada70.htm - www.tvcatalunya.com/onoff/980508/tema3.htm - www.udg.es/tiec/posters/cp25.pdf

AGRAÏMENTS

- Bòveda Forcadell, Lluc. - Codina, Dolors. - Coll, Jaume. - Girona, Carolina. - Itarte, Juan José. - Muñoz, J. Baptiste. - Nadal Canalda, Joan. - Pruñonosa, Vicent (el meu tutor del treball de recerca). - Royo Bel, Agustí. - Royo Miralles, MªJosé. - Sabater Royo, Marc. - Tots els disposats a dir-me el pseudònims que utilitzaven al programa

“Club amigos”.

79

10. ANNEX 1. HISTÒRIA DE RU I CONTEXT HISTÒRIC.

ENTREVISTA A JOAN NADAL Inici de la Radio a Ulldecona. Va haver una temps, en que radio Ulldecona, juntament amb altres emissores menudes, van haver d’agrupar-se amb RNE. Per quin motiu? Quins canvis va suposar això? Abans de formar part de RNE, existien emissores semblants a la d’Ulldecona que també es van trobar amb la mateixa situació. Manté encara algun tipus de relació professional amb alguna d’aquestes emissores? Quanta gent treballava ans a la radio ? quina funció exercia cadascú? Com ha anat evolucionant quant a tecnologia. Com es gravaven ans los programes? Quin era el seu camp de percepció? Qualitat del so? Radio actual. Gravació de programes. Com es fan els programes en directe? I les reposicions? (Fixar-se amb el número de micròfons i la distribució de les cabines de gravació dels programes. També veure com es comuniquen el tècnic amb el locutor.) Edició dels programes. Una vegada gravat es modifica molt? Quanta gent treballa actualment a RU? Quina funció té cadascú? Antena. On està situada l’antena de RU? Amb quina orientació està situada? Quina potència té? Com es transmeten les emissions des de l’estudi a l’antena? Des de quina data s’ha començat a informatitzar l’emissora? TRANSCRIPCIÓ DELS ESPAIS MÉS RELLEVANTS DE L’ENTREVISTA HISTÒRIA INICIAL [...] en les primeres festes majors de Sant Lluc, que les festes majors eren a St. Lluc en aquell moment, era a l’octubre; bueno, vaig portar l’emisora aquí i la vam fer anar, en festes majors. Va ser la primera emisora de ràdio que va existir aquí a Ulldecona. A partir d’allavores, cada any a festes majors, durant dos o tres anys, ho feiem anar, domés a festes majors, durant dos o tres anys. Després mos vam arrimar una mica i ho feiem anar cada domenge.[…] vam començar aixins, un grupet d’amics[…]

80

GRABACIONS D’AQUELL MOMENT […] no hi havia gravadors en aquell moment[…] los programes los grabavem en directe, sí, quan vam començar pràcticament no existia el grabador […] ansajavem una mica abans; mira, en un microfono i un disco d’aquells antics de pedra, mira. […] RELACIONS AMB RADIO NACIONAL […] primer, emetíem natros, pues era una emissora de ràdio. Mos vam afiliar diguéssem als sindicats, que en aquell moment, era l’única manera oficial que teniem de legalitzarmos diguéssem, los tràmits legalitzats, per que no mos poguessen tancar, tot i així, mos van tancar una vegada. L’emissora mos la van prohibir, mos la van sellar i va estar uns mesos sense funcionar, unes setmanes domés […] perquè en aquell moment existien emissores de coranta o cinquanta anys. Hi havia una emissora de ràdio a Benicarló, una a Alcanar i una a Ulldecona. En aquell moment quan les van tancar totes, les demés ja no van començar; i allavontes vam començar natros. I Ulldecona, Tortosa, Reus i Tarragona eren les les úniques emissores que existien en aquella època […] L’entrada a Radio Nacional, va ser al canvi de política, al morir-se Franco, al acabar-se la dictadura de Franco. Los polítics van voler apuntar a tots los mitjans de comunicació, i en aquell moment la ràdio era la vedet, i mos van absorbir a tots los que van poder, i en aquell moment vam entrar a Radio Nacional diguéssem, en lo nom de Radio Cadena […] Hasta cert punt, mos van donar una gran importància i hasta cert punt, mos van crear problemes tremendos, perquè claro, a llavontes la programació del poble, domés teníem unes hores i les demés hores haviem de conectar en Barcelona o Madrid perquè ho controlaven políticament la gent que manava en aquell moment. UCD va ser la que va formar esta cadena de ràdios en les emissores locals que hi havia en aquell moment. I després ja per criteris de Madrid, en comptes de Radio Cadena va aparèixer Radio Nacional.[…] Així vam funcionar alguns anys, fins que va vindre l’altra democràcia, va ser quan van guanyar els socialistes i tot això, i van començar ja les emissores municipals, provincials, i tot això, que a natros no mos van afectar mai. Les emissores municipals, volen dir que cada ajuntament que volia podia posar una emisora de ràdio però domés per al poble. Legalment, domés poden abarcar tot lo poble, i has de viure de lo que et paga l’ajuntament. Però lo nostre cas era totalment diferent, perquè lo que interessava més era tindre una ràdio comarcal o supracomarcal per tindre més, més, diguéssem, més categoria i més llibertat d’acció, poder fer lo que volguéssem. Però per això necessitàvem tindre una audiència més gran que lo que és lo poble, que era lo que significava tindre més publicitat i poder mantindre gastos.[…] TANCAMENTS […] la ràdio la van tancar tres o quatre vegades. Una vegada, per una denúncia; l’altra vegada, perquè no estàvem dintre les lleis; l’altra vegada, perquè al govern de turno li va semblar que estes emissores de ràdio no tenien que estar; i l’altra, perquè Radio Nacional se’n va desfer d’estes emissores i a

81

llavontes vam tancar, i vam estar més d’un més tancats. Però degut a que els polítics del poble van estar a l’alçada, esta emissora va continuar. […] GUIONS DE PROGRAMES “Radio en la tarde”

84

“Mediodia Hora doce”

88

2. ANÀLISI DE LA PROGRAMACIÓ.

DE DILLUNS A DIVENDRES

08.30 Bon Dia - Tota la informació del dia, a primera hora, amb conexions amb

Julian Zaragozà, Emili Fonollosa, Marc A.Soria i Joaquim Buj -- s'inclou també un petit espai dedicat a la música clàssica a càrrec de Florenci Guimerà i Marisin Campos. Dirigeix i presenta: Carolina Girona.

10.00 Tal com som - Un programa per a conèixer un a un tots el pobles de la nostra

àrea d’audiència, gastronomia, personatges, costums, historia, paisatges.. Dirigeix i presenta: Núria Ventura.

11.00 Ni cap ni peus . Inclou música de tots els estils, els acudits més poca solta

del moment i els comentaris més irònics. S'ofereix també als oients la possibilitat de felicitar els seus familiars, amics i coneguts. Dirigeix i presenta: Fito Sales.

13.00 Informatiu Ràdio Ulldecona.

Dirigeix i presenta Núria Ventura.

14.30 Ràdio Aleman Internacional - Programa amb llengua alemanya.

16.00 Flash Musical - Selecció musical.

17.00 Música a la tarda - Programa fet pels oients que poden trucar per demanar

les cançons que desitgen escoltar. Presenta: Carolina Girona.

19.00 Informatiu Ràdio Ulldecona.

Dirigeix i presenta Núria Ventura.

19.15 M'ho dius o m'ho contes. - Tertúlia d'humor.

Presenten: Josep Maria Forner i Julian Zaragozà.

89

19.45 Temps de joc - Informació esportiva.

Dirigeix i presenta: Josep Maria Forner.

20.30 F-Mania.

Dirigeix i presenta Santi Abella Cada hora connexió amb els informatius de RNE.

DISSABTES

09.00 L'Agenda de Ràdio Ulldecona - Tota la informació cultural de les comarques del sud de Tarragona i nord de Castelló a través del 95.0 FM). Dirigeix i presenta Núria Ventura.

11.00 Music Mania 60 - Selecció Musical dels temes més destacats dels anys 50-

60-70 i principis del 80.

12.00 Top 12 - Música actual a càrrec d'Òscar Morera i Maite Montforte.

13.00 Clàssics de Sempre - Música clàssica.

Dirigeixen i presenten Florenci Guimerà i Marisin Campos.

14.30 RAI

16.00 Música Non Stop

18.00 Selecció de les millors cançons del pop-rock espanyol des dels inicis de la

"movida madrileña" fins avui.

19.00 Selecció Musical de les millors BSO de la història del cinema.

Cada hora connexió amb els informatius de RNE.

DIUMENGES

90

9.00 La parròquia amb vosaltres - Programa religiós.

9.30 Música catalana

10.00 La gramola - Programa per recordar música d'abans dels 80.

Dirigeix i presenta Carolina Girona.

12.00 Matins musicals

15.00 Música Non Stop

91

Programació Ràdio Delta

PROGRAMACIÓ

PROGRAMACIÓ RÀDIO DELTA 2002

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

8:00 DESPERTADOR DESPERTADOR DESPERTADOR DESPERTADOR DESPERTADOR

9:00 BON DIA BON DIA BON DIA BON DIA BON DIA

10:00 DIA A DIA DIA A DIA DIA A DIA DIA A DIA DIA A DIA

11:00

12:00 MATINAL DE RÀDIO

13:00 INFORMATIU EMUTE INFORMATIU EMUTE INFORMATIU EMUTE INFORMATIU EMUTE INFORMATIU EMUTE

14:00 MIRANDO ATRÁS ASI CANTA ESPAÑA TIEMPO DE CLÀSICOS LA ESFINGE FIN DE SEMANA

15:00 SOBRETAULA SOBRETAULA SOBRETAULA LA VEU PARROQUIES SOBRETAULA

16:00

17:00

LA TARDA DE QUIM LA TARDA

DE QUIM

18:00 CANAL CLÀSSIC CANAL CLÀSSIC CANAL CLÀSSIC CANAL CLÀSSIC

19:00 25 SUDHITS 25 SUDHITS 25 SUDHITS 25 SUDHITS SUDHITS

20:00 NIKITA NIPONE MUSICA NOSTRA COP DE ROCK

21:00

��

BLANC I

NEGRE

MOTOR

A PUNT

22:00 COM RÀDIO

COM

RÀDIO

LO

KE

SIGUE

��

COM

RÀDIO

��

ELS SOMNIS D’ARIADNA

92

Programació Ràdio Plana.

EL NOSTRE MATÍ HORA

8'30 J.Roig EL NOSTRE MATÍ:AHIR VA SER NOTICIA

9 CATALUNYA INFORMACIÓ

9'05 TITULARS TERRES DE L'EBRE

9'20 BANS, COMUNICATS I EL TEMPS

9'30 CURIOSITATS DE LA HISTÒRIA

10'40 I SI TOCA, QUE?

10'50 MÚSICA - HISTÒRIA

10 CATALUNYA INFORMACIÓ

10'05 LES COMARQUES

10'20 MÚSICA PER

TREBALLAR(cada setmana un CD de regal)

10'50

LLIGAN CANÇONS

11 Tere CATALUNYA INFORMACIÓ

11'05 RETALLS

11'50

EL PASSAPORT

12 Gloria

& Tere

CATALUNYA INFORMACIÓ

12'05 DIS-HO AMB MÚSICA

12'30

AMB CARINYO

Dilluns-"LA FAMÍLIA"

Dimarts-"SERIE OR"

Dimecres-"QUI TE LA RAÓ"

Dijous-"EL POBLE"

Divendres- "LA GENT"

12'50 Pepe

& Tere

EL DIA A DIA

13'05 INFORMATIU EMUTE

93

TARDES

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

13'30

15

La Bola Màgica

(Rosa Bonet)

Molt Personal

(Jordi Royo)

Catalonia

(J. Roig)

Cançons per una vida

Cinta Albesa

Més '80

(J.Fortuño)

16 El Jardí de l'Innocència

(J.Roig)

El Jardí de l'Innocència

(J.Roig)

Tal com soc

(Inma Roig)

El cafè de les 7 portes

(Rosa Bonet)

M'ol Pensarem

(Laura,Gislen,Merce)

17

*Premsa Rosa

*La Nutriòloga

(Dra.Celia Tellez)

*El Pediatra

Dr.Jaume Miquel

*Parlem d'Història

J.Carles Lleixà

En Primícia

Àngel Roig

*El Metge

Dr.Joan Vidal

Els Millors Discos del Pop

J.Roig

Els Somnis de Bendy

(Bendy Suàrez)

18

*Temps Sport

J.Torres

*Les Flors

Isabel

*Parlem Camp

Cooperatives

Canal Jove

(Vanessa, Miriam, Montse i )

*Cal Saber

(Aodl Marc March)

*Psicologia

Dra.M.José Cid

25

sud

hits

(conexió)

19 25 sud hits(conexió)

94

Mònica i Aïda

20 Aquell Any

(Rose Soler)

Sta Bàrbara 175 anys

Guillermo-Pietat-Inma

A Tota Makina

(Kike i Cia)

De tu a tu

(T.Gine-G.Barberò)

Chico GG

(Guillermo&Pietat)

21 El Jardí de l'Innocència

(J.Roig)

22

Disco MagicTouch

23

Natural Music

Jordi Roig

24

Una nit de música

(automàtic)

DJ's

(Cristian

95

Programació ràdio municipal de Tortosa PROGRAMACIÓ MATÍ

��

09,00-

09,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Selecció

musical

Selecció

musical

09,05-

10,00

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

10,00-

10,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu Butlletí

informatiu

Selecció

musical

��

��

10,05-

11,00

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

��

��

11,00-

11,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Selecció

musical

Selecció

musical

11,05-

12,00

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

12,00-

12,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Selecció

musical

Selecció

musical

12,05-

12,30

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical ��

��

�!��

Selecció

musical

Selecció

musical

12,30-

14,00

h

"��"��

��

"��"��

��

"��"��

��

"��"��

��

"��"��

��

Selecció

musical

Selecció

musical

14,00-

14,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Selecció

musical

Selecció

musical

PROGRAMACIÓ TARDA

��

14,05-

15,00

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

15,00- Butlletí Butlletí Butlletí Butlletí Butlletí Selecció ��

96

15,05

h informatiu informatiu informatiu informatiu informatiu musical ��

15,05-

15,30

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

15,30-

16,00

h

��#"��

��$��

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical ��#"��

$��

Selecció

musical

Selecció

musical

16,00-

16,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Selecció

musical

Selecció

musical

16,05-

17,00

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

17,00-

17,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Selecció

musical

Selecció

musical

17,05-

17,30

h

Selecció

musical ��

��

�!��

%

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

17,30-

18,00

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

18,00-

18,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Selecció

musical

Selecció

musical

18,00-

20,00

h

��

��"��

��

��"��

��"��

��"��

��"�� Selecció

musical

Selecció

musical

PROGRAMACIÓ NIT

��

20,00-

20,05

h

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

Butlletí

informatiu

��

��

��

��

20,05-

20,30

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

97

20,30-

22,00

h

"��"��

��®

"��"��

��®

"��"��

��®

"��"��

��®

"��"��

��®

Selecció

musical

Selecció

musical

22,00-

24,00

h

��

��"��®

��

��"��®

��

��"��®

��

��"��®

��

��"��®

Selecció

musical

Selecció

musical

24,00-

24,30

h

��#"��

$��%

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical ��#"��

$��%

��

��

24,30-

09,00

h

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

Selecció

musical

3. OPINIÓ DE LA POBLACIÓ. Enquesta:

LA RÀDIO 1. Edat: ………… 2. Sexe: �Dona �Home 3. Estat laboral: � �studia �Treballa �Estudia i treballa �Està aturat �Està jubilat 4. En una setmana, quant de temps dedica a escoltar la ràdio?.................................................................................................................................. I la televisió?.................................................................................................................................. I a llegir el diari?............................................................................................................................ (si no dedica cap part del seu temps a escoltar la ràdio, no cal que coninue amb l’enquesta) - Del temps que li dedica a la ràdio, em podria dir el tant per cent en que escolta Ràdio Ulldecona?..................................................................................................................................... I el percentage de les altres emisores que sol escoltar? Catalunya Ràdio…... Catalunya Informació…… Cadena Ser…… Rac 1…… Radio Nacional…… Altres : …………………… …… …………………… …… …………………… …… …………………… …… …………………… …… …………………… …… 5. Quin grau d’atenció li dóna a la ràdio quan l’escolta? �Tota l’atenció. � No li dóna molta atenció, però està a l’aguait per si donen alguna cosa que li interessa. (atenció esporàdica) � Com a soroll de fons. 6. Quin tipus de programes escolta més, li agraden més? �Informatius �Esportius �De música �Tertúlies �Debats �“Magazines”

98

Recorda els noms? I les emisores a les quals els emiteixen? �Sí �No Especifique:..................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... - Si escolta programes informatius, ompli la taula següent : Tipus de notícies

Temàtica preferent (Temps, política, esports, cultura, …)

Interès (de 0 a 5)

Mitjà (ràdio, TV, internet, ...)

Distribució respecte a les altres en %

Freqüència en que l’escolta (20 min. al dia, 1 vegada a la setmana, …)

LOCALS COMARCALS NACIONALS INTERNACIONALS 7. Quins programes li agraden més de RU? I quins menys? (justifique les respostes) .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. - Escolta el programa Bon dia de Ràdio Ulldecona que emiteixen cada dia feiner de 8:30-10:00? �Sí �No - Si ha triat l’opció No i escolta ràdio a aquesta hora , quins altres programes escolta?........................................................................................................................................... A quines emisores els fan?............................................................................................................. - Escolta el programa la gramola de Ràdio Ulldecona que emiteixen els caps de setmana de 10:00-12:00? �Sí �No - Si ha triat l’opció No i escolta la ràdio a aquesta hora, quins altres programes escolta?...............................................................................................................................................…………………………………………………………………………………………………………… A quines emisores els fan?................................................................................................……….. 8. Quines emisores sol escoltar? (De entre les que ha senyalat, subratlle la que escolta més) �Ràdio Ulldecona …… �Catalunya Ràdio …… �Radio Nacional …… �Rac1 …… �Altres …… Si ha triat l’opció altres especifique quines…………………………………………………………… …………………………………………………………………………………………………………….. Puntue de 0 a 10 Ràdio Ulldecona. Fes el mateix amb les emisores i/o programes que sol escoltar ja esmentats en la pregunta 8 i 9. 9. Acostuma a participar amb trucades als programes de ràdio? �Sí �No A quins?........................................................................................................................................... (si ha triat l’opcio no , no cal que respongue la darrera la pregunta) 10. Com col·locaria la ràdio en relació als altres mitjans de comunicació? Com creus que anirà evolucionant? ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 11. Què li agradaria canviar de RU? ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………...............................................................................

99

Gràcies per la seua participació. Gràfics amb poca significació per a fer representar-los a l’anàlisi de les enquestes. - Escolta el programa “Bon dia” de RU, que fan els dies feiners de 8:30 a 10:00? Respostes possibles i número de persones que ha respost cadascuna:

- Escolta el programa “La Gramola” de RU, que fan els caps de setmana de 10:00 a 12:00? Respostes possibles i numero de persones que ha respost cadascuna:

100

- Hores de dedicació a la televisió. Respostes possibles i número de persones de cadascuna:

- Hores de dedicació a la ràdio. Respostes possibles i número de persones de cadascuna:

101

- Preferència de programes entre la població. Respostes possibles (respostes segons un codi de nombres) i número de persones de cadascuna:

- Programes que li agraden més de ràdio Ulldecona i programes que escolta menys.

102

- Respostes possibles i número de persones de cadascuna (respostes segons el codi d’enquestes):

- Tipus de programes que escolta més. Respostes possibles i número de persones de cadascuna (respostes segons codi d’enquestes) :

- Percentatge de cada emissora escoltada entre la població.

103

Percentatges per Emissores

RU CatR CatI

Rac1 RN Ser

els 40 Flaix Altres

la rÀdio - ersilia · dos eixos, l’eix d’abscisses (l’eix x), el qual mostra la línia de...

Documents