la publicitat del seat 600

i la publicitat gràfica dels 60’s

Foto: Rosa Aguiló. Exposició “Flors i violes”. Palafrugell, abril de 2012

Autora: Sílvia Català. Maig de 2012. [email protected]. Tel.: 972 91141 / 677 64343

Introducció

Aquest és el meu treball de fi de curs, de l’assignatura Història de la Publicitat, dins el cicle formatiu de grau superior de gràfica publici-tària, que estic cursant a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.

Calia escollir un producte, una marca o una empresa, d’àmbit català o espanyol. A partir de l’opció triada, s’havia d’elaborar un estudi i situar-lo/la històricament en el seu context publicitari. La meva elecció en aquest sentit fou un producte, el Seat 600, i he centrat el treball en la publicitat gràfica, tant la que anunciava directament el vehicle com la que l’envoltava a l’època, els anys 60.

Per altra banda fer esment del format del meu treball. El presento com si fos una revista. Vaig creure que era estèticament atractiu i tenint en compte el cicle que estic cursant, molt adequat. Ha es-tat un repte. Pensar en el disseny, les tipografies, cossos de lletra, colors, mides, marges, nombre de pàgines, on posar cada cosa, en quin ordre... Un altre problema que vaig haver de solventar va ser el fet d’haver d’adaptar les informacions esbrinades dins els espais reservats per a cada apartat o tema. Ha estat laboriós, però ara que ja està acabat el treball (o la revista segons es miri), el resultat em satisfà. Convido doncs a la persona que tingui entre mans aquesta revista, que faci un “viatge a través del temps” amb el Seat 600 i a als fets publicitaris que l’envoltaven.

Sílvia Català i Esparó

Maig de 2012. [email protected]. Tel.: 972 911481 / 677 643483. C/ Camp de Mart, 4, 2n B. 17001 GIRONA

El Seat 600 i la publicitat gràfica

Producte, àmbit Espanya:Seat 600: el símbol d’un temps _________________________ pàg. 6-8

El 600 i la SEAT, breu cronologia coetània _________________ pàg. 9

Context social, econòmic i polític:Mig Segle de lluita obrera, de Carles Vallejo ___________ pàg. 10-12

Solidaritats, de Nàdia Varo __________________________ pàg. 14-15

Context publicitari i cultural:La publicitat gràfica dels 60’s al món _________________ pàg. 18-21

La publicitat gràfica dels 60’s a Espanya ______________ pàg. 22-24

“Ley de Prensa e Imprenta” _____________________________ pàg. 26

“25 años de Paz” _______________________________________ pàg. 27

Comparativa:Els “rivals” del Seat 600 _____________________________ pàg. 28-29

Conclusions _____________________________________ pàg. 30-31

Bibliografia / webs ________________________________ pàg. 31

Índex:


Seat 600: El símbol d’un temps

PRODUCTE ÀMBIT ESPANYA

EL 600 FOU EL PRIMER COTXE PRODUÏT EN MASSA A ESPANYA. ÉS CONSIDERAT EL COTXE QUE VA MOTORITZAR EL PAÍS. DE 1957 A 1973, SEAT EN VA FABRICAR MÉS DE 790.000 UNITATS.

Els orígens del SEAT 600 són ita-lians. Dissenyat per prestigiós enginyer italià de la FIAT Dante Giacosta, el 600 (FIAT) fou pre-sentat al Saló de l’Automòbil de Ginebra de 1955.

A Espanya, les primeres uni-tats que es van vendre van ser importades, però molt aviat, la SEAT en va començar la pro-ducció pròpia sobre la base del model italià, creant així el mític cotxe.

El Seat 600 es va presentar a la Fira de Mostres de Barcelona de 1956 i el primer exemplar va sor-tir de la factoria de la Zona Fran-ca de Barcelona el 27 de maig de 1957.


PRODUCTE ÀMBIT ESPANYA

Quan va sortir al mercat costava 71.400 pessetes (uns 430 euros). Inicialment havia de ser el cotxe al qual hi podia accedir la classe mitjana que no es podia perme-tre adquirir vehicles de presta-cions superiors com el Seat 1400 per exemple, molt més car. La demanda però va ser tan gran, que calia esperar mesos, fins i tot anys, per tal d’obtenir-lo. Tres mesos abans del llançament, ja hi havia 300.000 comandes rea-litzades. Els plans de producció de Seat es van veure sobrepas-sats amb escreix i la demanda d’aquest model va desbordar totes les previsions, arribant a formar llistes d’espera de fins a cent mil persones. Així que per poder-se apuntar a aquestes llistes, es va arribar a un punt que calia realitzar un dipòsit de 20.000 pessetes (el 33% del seu valor total). Després d’esperar el temps que fos (que podia arribar a dos i fins a tres anys), abans de rebre el Seat 600, calia de fer l’ingrés del pagament de la to-talitat del mateix en una entitat bancària, i després de rebre el vehicle, es tornava la fiança ini-cial al comprador.


Però ni les duríssimes condicions imposa-des per Seat, ni aquestes inacabables llistes d’espera desanimaven als conductors dels anys 60, ansiosos d’agafar el seu vehicle i llançar-se a la carretera després d’haver es-tat condemnats a l’ostracisme durant una llarga postguerra. Per tot això no és estrany doncs, que el Seat 600 hagi constituït un fe-nomen sociològic a Espanya.

Al 1958 la seva producció es multiplicà gai-rebé per cinc, al passar de 2.600 unitats a més de 12.000. Al 1962 es va fabricar el Seat 600 número 100.000. Per a aquest fet, els tre-balladors de la SEAT van rebre una paga ex-traordinària.

El Seat 600 va ser a més el primer vehicle exportat. El 1965 van sortir cap a Bogotà 150 unitats.

A banda de les versions convencionals (600N, 600D, 600L, 600E), també es van produir models com el comercial, el desca-potable, i la Formicheta, una furgoneta deri-vada de la berlina. Entre 1964 i 1967 es van fabricar unes 18.000 unitats de la versió de quatre portes del Seat 800, un Seat 600 però 180mm més llarg i més potent.

A partir de 1967, el 600 va conviure amb el Seat 850. Però no va ser fins l’arribada del Seat 127 que el 600 no va tenir un veritable substitut com a model “supervendes” de la marca.

Seat va abandonar la producció del 600 al 1973. Però malgrat que ja era un cotxe des-fassat, seguia tenint encara força demanda.

1950: En un temps en que la motorització d’Espanya és de 3,1 vehicles per cada 1000 ha-bitants, es constitueix SEAT (Sociedad Española de Automó-biles de Turismo SA). La idea és motoritzar el país.

1953: El 5 de juny inauguren la primera fàbrica a la Zona Franca de Barcelona.

1957: El 27 de juny s’inicia la producció del SEAT 600, un mo-del assequible per a la classe mitjana que comença a emer-gir a Espanya. El SEAT 600, de vegades conegut per pelotilla, inicia una època de motoritza-ció massiva i es converteix en el símbol del moviment i de la llibertat.

1964: Inauguració de les noves oficines centrals a Madrid.

1965: Primera exportació de SEAT, concretament a Colòmbia.

1966: Llancen el 850, un model equipat amb la mateixa mecàni-ca que el 600, però més còmode, espaiós i que ofereix un rendi-

ment superior. És el primer vehi-cle en oferir una àmplia gamma de versions: esportiva, 4 portes i descapotable.

1968: Llancen el model 124. És un turisme espaiós amb un mo-tor innovador. A més, el caracte-ritzen amb un alt nivell de como-ditat. La seva producció arriba a la quantitat d’un milió.

1973: Es deixa de produir l’emblemàtic model 600 després de 16 anys en el mercat, havent arribat a vendre un total de 800.000 unitats.

El creixement de SEAT queda interromput a causa d’un perío-de de grans canvis: els sobtats cops de les crisis energètiques de 1973 i 1977, que causen un trastorn internacional, i la mort del General Franco, el 1975, que provoca un canvi en el marc polí-tic espanyol.

També al 1973, s’inicia el Centre Tècnic de SEAT a Martorell. El seu objectiu és crear, desenvo-lupar i produir vehicles de forma independent.

La SEAT i el 600: Breu cronologia coetània


Mig segle de lluita obrera

Autor: CARLES VALLEJO. PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ MEMO-RIAL DEMOCRÀTICA DELS TREBALLADORS DE SEAT.

Des de la seva fundació el 1950, Seat ha tingut un pes determinant en la història econòmica, social i política d’Espanya. Avui, Espanya no seria el setè fabricant d’automòbils del món si no es té en comp-te l’efecte dinamitzador de Seat a la creació del teixit industrial del sector de l’automoció.

El naixement de Seat a 1950 va ser conseqüència directa de la “vic-tòria” franquista, ja que el règim va pagar els favors de la interven-ció feixista de Mussolini concedint a Fiat la llicència de Seat. És una paradoxa de la Història que Seat s’instal·lés a Barcelona com a pagament als cruels bombardejos que l’aviació italiana del Duce va


efectuar contra la població civil de la ciutat comtal durant els tres anys de guerra.

A finals de la dècada dels 50, l’arribada del Seat 600 va suposar la primera motorització de masses d’Espanya, l’impacte econòmic i sociològic van marcar els anys del “desarrollisme”. També van sor-gir les primeres lluites obreres a Seat, amb la vaga de 1958 en soli-daritat amb els miners asturians. El 1965 es crea la primera comis-sió obrera i per primera vegada diversos dels seus membres entren en el jurat d’empresa. El 1967 esclata la primera vaga important en la cadena del model 850 en protesta pel deteriorament de les condi-cions laborals i els ritmes de treball.

A Seat l’organització taylorista del treball es va dur a les últimes conseqüències mitjançant un sistema jeràrquic totalment militarit-zat, amb comandaments procedents de l’exèrcit per reprimir qual-sevol tipus de protesta. Però la que havia de ser l’empresa model del règim franquista es va transformar en un exemple de la lluita del moviment obrer contra la dictadura, forjant-hi milers de quadres sindicals.

Per això, la repressió es va acarnissar especialment amb els treballa-dors i les treballadores de Seat, que paguem un preu molt alt per la nostra lluita. Milers de nosaltres patim l’acomiadament, la detenció, l’empresonament, la tortures, les llistes negres i l’exili. El treballador de Seat, Antonio Ruiz Villalba va ser assassinat per les bales dels ‘grisos’ durant l’ocupació de la fàbrica de Zona Franca el 18 d’octubre de 1971, en què es van produir duríssims enfrontaments dins de la fàbrica, taller per taller, responent a les càrregues de la cavalleria amb compressors i llançant rosques i cargols.

Per reprimir els treballadors de Seat la denominada Policia Política (la Social) va crear a Barcelona una unitat especialitzada a Seat, di-rigida pel Comisario Navales (conegut torturador), entrant a formar part de la pròpia plantilla de Seat desenes de ‘secretes’. Però les llui-tes de Seat van generar una gran solidaritat entre veïns dels barris


CONTEXT SOCIAL, ECONÒMIC I POLÍTIC

populars de Barcelona i el seu cinturó industrial, on vivien i viuen els treballadors de Seat, majoritàriament immigrats d’Andalusia.

Advocats laboralistes com Albert Fina i altres, també van jugar un paper decisiu en la defensa dels dirigents dels sindicats il·legals. Durant aquest període unes 50000 persones vingudes de tot Espan-ya en algun moment van treballar a Seat. La majoria es van jubilar o van ser prejubilats, altres van tornar a la seva terra d’origen acollint-se a indemnitzacions, i pocs seguim en actiu. Avui, la majoria de la plantilla de l’anomenada “Nova SEAT” són joves que desconeixen el que va significar Seat a la lluita contra la dictadura i en les mobi-litzacions sindicals durant la Transició.

Un col·lectiu de militants sindicals protagonistes d’aquestes llui-tes assumim el compromís de recuperar aquest patrimoni social i humà, creant l’Associació Memorial Democràtica dels Treballadors de Seat, amb l’objectiu de transmetre a les noves generacions i als joves treballadors de Seat la memòria històrica i els valors de solida-ritat, altruisme i compromís que van impregnar la nostra lluita per l’emancipació de la classe obrera.



Muy adecuado no sólo para viajar (recuerde, más potencia) sino como coche de ciudad. Por eso el 60-L Especial es un coche ideal no sólo para los que van a comprar su primer

coche, uno también para los que “ya están de vuelta de todo” y quieren un coche pequeño, cómodo, potente y manejable. Para los que tienen un coche grande. En el garaje.

Tan duro y experimentado como todoslos 600. El nuestro Seat 600-L. Especial tienemás potencia. Más velocidad. Entre en su interior. Su aspectotambién ha cambiado. El volante, el tablero y el cuadro de instrumentosen negro antireflejante. Cómodoasientos de velour. Salidas laterales de aire para mejor ventilación interior auncon las ventanillas cerradas. Nuevas manecillas alzacristales y de mandointerno de puertas. Bandeja portaobjetos, calandra y siglas nuevas.

Utilice su poder de créditocon FISEAT y haga suyo el nuevo 600-L Especial

Porque para callejearpor la ciudad nada mejorque un 600,el 600 L especial

SolidaritatsSolidaritats. El Prat de Llobregat i la SEAT a l’antifranquisme. Autora: NÀDIA VARO. HISTORIADORA.

El 1953 es va inaugurar la fàbrica de SEAT a la Zona Franca de Bar-celona. Estava ubicada en uns terrenys que fins al 1920 havien for-mat part del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. La seva ubicació geogràfica va afavorir que hi anessin a treballar nombro-ses persones que vivien al Baix Llobregat, entre les quals n’hi havia de residents al Prat. La relació entre el Prat de Llobregat, la SEAT i l’oposició a la dictadura franquista es pot copsar des dels anys cinquanta, ja que el 1958, després que es produís una de les prime-res protestes a la factoria, van ser acomiadats els membres d’una cèl·lula comunista. Entre els afectats, un vivia al Prat.

La SEAT va ser concebuda com una empresa model del règim, a l’avantguarda tecnològica i amb una rígida disciplina laboral. Du-rant els anys cinquanta i seixanta, va ser una empresa on es van produir pocs conflictes, però a finals de la segona dècada els tre-balladors van començar a organitzar-se i les reduccions de rendi-ment i les vagues es van fer més habituals. A partir de 1971, amb l’ocupació de la fàbrica per part dels treballadors, l’entrada de la policia i la mort d’un treballador a causa dels trets dels agents, la SEAT va entrar en el que es denominà “conflicte permanent”. Els treballadors de l’empresa, a partir de llavors, foren considerats la punta de llança del moviment obrer. Les seves protestes van com-portar importants millores laborals, però també la repressió, en for-ma de detencions i acomiadaments. El 1975, 500 treballadors de la SEAT van ser acomiadats, entre aquests n’hi havia 14 que residien al Prat.

Alguns treballadors de la SEAT van tenir una important implicació a les protestes contra el franquisme. Des dels anys cinquanta, es pot constatar la presència de treballadors de la SEAT en partits polí-



tics antifranquistes. Així mateix, el 1973 un treballador de l’empresa va presentar-se com a candidat d’oposició a les eleccions al terç familiar de l’Ajuntament franquista pratenc, i fou escollit. A més, diversos treballadors es van implicar en el moviment veïnal al ba-rri de Sant Cosme vivien molts treballadors de l’empresa. El primer president de l’associació de veïns d’aquest barri fou Rafael Fusteros, treballador de la SEAT que fou escollit regidor al primer Ajuntament democràtic.

La relació entre la SEAT i el Prat de Llobregat durant el franquisme es va conformar a partir de diverses solidaritats: la solidaritat de pratencs que treballaven a la SEAT i que van implicar-se a les pro-testes laborals per millorar la seva situació i la dels companys; la solidaritat de diversos grups antifranquistes del Prat amb els treba-lladors de la SEAT, que van esdevenir un símbol del nou moviment obrer; i la solidaritat de treballadors de la SEAT que residien al Prat i que es van implicar en grups i activitats que qüestionaven el fran-quisme. L’exposició SEAT 1950-1977 i les activitats que hi estan vin-culades permetran explorar aquesta xarxa de solidaritats.


PublicitatGràfica dels 60’s al mónBREU EXPLICACIÓ DE LA PUBLICITAT A NIVELL MUNDIAL, PER TAL DE COMPARAR-LA AMB LA PUBLICITAT ESPANYOLA DE L’ÈPOCA, QUE ERA FRANCAMENT DIFERENT.

CONTEXT PUBLICITARI I CULTURAL

Als anys 50 ja s’havia arribat a la conclusió de que en publicitat, el més important era aconseguir l’interès del lector cap als productes o serveis que s’anunciaven. Per aconseguir-ho, el que feien en publi-citat gràfica era embellir els anuncis gràfics amb dibuixos d’humor, còmics, caricatures, etc.

Ja als anys 60, aquest estil va continuar, però la publicitat va patir una evolució extraordinària. De cop, el que més crida-va l’atenció eren els cartells de tipus i contingut polític, i els hippies van asso-lir un alt nivell estètic i decoratiu. El Pop Art seguia impactant. El resultat n’eren cartells de gran força visual, amb escas-setat de tipografia i unes imatges molt expressives. Els objectes publicitaris van convertir-se en font d’inspiració i van servir de models a l’expressió artística.


Aquest anunci per al llapis de llavis i esmalt d’ungles Tangee va aparèixer al setembre de 1967 a la revista “Seventeen”. És un clar exemple de l’estil de publicitat que es feia fora d’Espanya.



Cal destacar que en aquest època, els consumidors re-bien a través dels seus sentits els missatges que els publicistes els transmetien mitjançant els anuncis. Per aquesta raó, les imatges eren molt expressives en l’aspecte visual i els textos de fàcil comprensió. La publicitat va esdevenir més creativa que mai durant aquell temps, d’aquí que les gran agències iniciessin una búsqueda competitiva dels millors creatius del pa-norama internacional per dur a terme la seva tasca.

Breu resum del Pop Art Què és el Pop Art? Tenint en compte fins a quin punt aquest estil va arribar a influenciar la publicitat dels anys 60, és important fer una breu explicació de què és i les seves principals carac-terístiques.

El Pop Art, va ser un corrent de rebel·lia aparegut a Anglaterra al 1952, en contra els grans canvis de finals dels 50 i principis dels 60. Va plasmar tot allò quotidià, des d’un punt de vista crític. Va fer renéixer l’estètica i el culte al cos. Va trencar amb alguns valors consolidats, com per exemple el de la família. Posà de moda el kitsch: consis-tia en agafar figures d’altres èpoques i modes, reconvertint-ho. El pop art també s’encarregava de moltes portades de discos. Quan va aparéixer el moviment hippy, se’l va fer seu.

El pop art, a Amèrica, tot i que va venir de la mà dels europeus, fou reconvertit fins a un punt gairebé oposat a l’enfoc que li donaven a Europa. Allà l’utilitzaven per vendre “el somni americà”. El seu màxim representant fou Andy Warhol. Una altra figura rellevant d’aquest estil fou Roy Lichtenstein.

Característiques: colors vius i alegres, sempre ba-sat en icones actuals (personatges, productes...), noves tècniques com per exemple la serigrafia, collage amb parts de fotografies i retalls de dia-ris, revistes, amb frases que sonaven a la ràdio.


A principis dels anys 60 s’obre el camí per a la publicitat a Espanya. La intenció de reactivar l’economia del país per part del govern i l’obertura a l’exterior com a conse-qüència d’això, fa que el concepte de “màrqueting” s’introdueixi a Es-panya com a influència de les tèc-niques publicitàries que es duen a terme en altres països, especial-ment als Estats Units. Així, es po-pularitzen els anuncis televisius, radiofònics o els cartells que van marcar una època amb els seus es-lògans enginyosos que encara avui poden ser recordats per molts amb certa nostalgia.

PublicitatGràfica dels 60’s a EspanyaA L’ÈPOCA EN QUE EL SEAT 600 ÉS EL COTXE MÉS HABITUAL, LA PUBLICITAT A ESPANYA ÉS FORÇA DIFERENT A LA RESTA DEL MÓN. ES PORTA A TERME UNA PUBLICITAT MÉS SERIOSA, CLÁSSICA I AMB UNA ESTÈTICA BEN DIFERENT DEL POP ART .




Sería difícil trobar algun dels nostres avis o pares que no re-cordin alguns d’aquests eslò-gans. Per posar un exemple, el jingle de Colacao de l’any 1962, dins el seu famós anunci del “ne-grito”: Es el Cola Cao desayuno y merienda ... Es el Cola Cao de-sayuno y merienda ideal... Però n’hi va haver molts altres, en di-ferents àmbits: “Del Caserío, me fio”, “Salud, dinero, amor y un buen trago de Fundador”, “Siem-pre es preferible con Alfa”... Y com no, tractant-se aquest tre-ball de l’entranyable SEAT 600, cal també esmentar el seu eslò-gan: “Seat 600, el automóvil para todos”.

Per tant, podem dir que a ni-vell Espanya hi va haver, a l’igual que la resta del món, una revolució en publicitat. Però aquesta estava clarament marcada i controlada pel rè-gim de govern dictatorial que hi havia en aquell moment. Si als altres països d’Europa i a Amèrica la publicitat era co-lorista i viva, aquí l’estil era més clàssic, conservador, amb menys colors. Era un estil que a més, enaltia valors com per exemple el de la família, però


des d’un punt de vista comple-tament carrincló i masclista. La família que propagava el règim des de la publicitat, era una on l’home dominava absolutament la dona, la qual només tenía la missió de fer de mare i esposa abnegada.

De la primera època del Seat 600, no se’n troba massa de publici-tat, per una raó ben senzilla i òb-via: no tenia pràcticament com-petència. Ja era un cotxe exitós, no necessitava més promocions. Simplement tothom el volia tenir i a més a més, SEAT no podia abarcar tanta demanda. No hau-ria tingut sentit fer publicitat. El que si es pot trobar però amb una certa facilitat d’aquesta primera etapa, són altres publicitats que utilitzaven el Seat 600 com a re-clam. Tant podia tractar-se de sor-tejos, o com a element decoratiu de la pròpia publicitat (exemple, anunci El Caserio).

Cap als darrers anys, van sor-tir uns quants anuncis del Seat 600. Ja hi havia altres opcions a l’hora de comprar utilitari, per tant ja tenia sentit fer publicitat. Són tots els anuncis que van sor-tint al llarg d’aquest treball.



El 600. Un coche para todas las necesidades.

Dispuesto a quedar como el mejor, le pida lo que le pida.

En ciudad, en carretera, subiendo y llaneando, en verano o en invierno.

El 600 responde siempre como lo que es: el coche más duro y más experimentado de España.


La empresa periodística pasa del dominio del interés

nacional al dominio de la iniciativa privada.

Se anulan las consignas y la censura previa como

procedimiento normal, reservadas a partir de

ahora solamente a casos de emergencia nacional o

guerra.

Impone el depósito previo de publicaciones.

Establece el concepto de información de interés

general por la cual el gobierno podía obligar a

cualquier publicación a insertar gratuitamente notas

provenientes de la Dirección General de Prensa.

Contempla el secuestro administrativo de

publicaciones.

Prevé sanciones para quien escriba o publique lo que

se considere contrario a los Principios Fundamentales

del Movimiento y el ordenamiento jurídico

general del franquismo.

Permite a los/las periodistas recurrir las posibles

sanciones administrativas a través del contencioso-

administrativo.

“Ley de prensa e imprenta” No era per casualitat que la publicitat d’Espanya fos tan diferent a la d’altres països. El règim de Franco era duríssim amb tot el que era mitjans de comunica-ció i la censura impedia moltes vegades que aflorés la creativitat. Malgrat tot, al 1962 hi va haver una lleugera obertura en aquest sentit.

Aquell any, Manuel Fraga Iribarne va subs-tituir Gabriel Arias Salgado com a ministre d’Informació i Turisme iniciant un tímid procés de liberalització i de reducció de les consignes que culminaria amb la Ley de Prensa e Imprenta del 1966, complementa-da per el Estatuto de la Publicidad de l’11 de juny de 1964, el Estatuto de Publicacio-nes Infantiles i Juveniles del 19 de gener de 1967 i el Estatuto de la professión periodísti-ca, entre altres textos normatius.

El que pretenia aquesta llei era crear un marc jurídic intermedi entre la restrictiva llei de Ramón Serrano Suñer i les lliber-tats dels països democràtics del nostre entorn. Encara que no va ser la fi de les restriccions ni molt menys, sí que va permetre una major llibertat de moviment d’idees de la qual alguns mitjans se’n van valdre per mostrar una actitud oberta-ment més crítica amb el règim.


25 años de PAZXXV Anys de Pau. El 1964 es va commemorar el vint-i-cinquè aniversari del final de la Guerra Civil, cosa que va marcar una important variació: amb Manuel Fraga en el Ministeri d’Informació i Turisme, es va començar a insistir més en el lema de la Pau. Fins aquell moment, el lema recurrent del règim era la Victòria, expressió que no feia més que recordar la divisió i l’enfrontament. Aquesta és una mostra dels molts canvis que hi van haver als anys 60. N’hi va haver tants que fins i tot un govern dictatorial com era el de Franco va trobar oportú el fet de “suavitzar-se” en aquest sentit.Per celebrar aquest fet, el règim va desplegar una gran campanya pu-blicitària. Aquesta campanya però, fou portada a terme de manera ben diferent de com es podia tirar endavant qualsevol altra campanya, doncs estem parlant d’un govern dictatorial, el qual sempre domina tots els mitjans. Així doncs, molts dels recursos utilitzats a més dels habituals, van ser diversos documentals emesos als cinemes (els famosos NO-DO), en els quals s’explicava la grandio-sitat del Generalíssim. També es van fer desfilades al respecte i es van construir amb aquest nom hospitals (Hospital de la Paz, de Madrid, encara amb el ma-teix nom avui dia), carreteres (l’actual M-30, abans Avenida de la Paz), habitatges socials, monuments... També hi va haver una massiva emissió de segells amb aquest lema i diferents motius visuals. Per tant, possiblement estem parlant d’una de les campanyes més important de la històra d’Espanya.


COMPARATIVA

Els ‘rivals’ delSeat 600

Sabem que el Seat 600, tot i haver nascut a la zona franca de Barcelona, era una còpia del Fiat 600. Se’n podria fer una comparació, però aquesta no ens duria enlloc, ja que pràcticament estem parlant de dos models clònics. Les diferències eren mínimes.

També hem parlat de la poca publicitat que es va fer del Seat 600 durant els seus primers anys de vida, degut a que el 600 no tenia pràcticament rivals durant aquells anys. Però a partir de mitjans dels anys 60, si que li van començar a sorgir competidors. El més curiós però és que la competència més directa venia de la mateixa Seat. Des del també famós 850, un Seat 600 “millorat”, passant pel Seat 124. L’últim d'aquesta etapa en sortir fou el Seat 127, model aquest que si que finalment va aconseguir desbancar al 600.

Hi havia més cotxes amb característiques similars al Seat 600 durant aquells anys, però eren cotxes d’origen estranger. Estem parlant de cotxes també emblemàtics com el Citröen 2CV, el Escarabat, el Mini i el Simca 100 per citar-ne alguns.


Fent aquest treball, he descobert fets o detalls que desconeixia. Ha-via vist documentals, escoltat històries per part de familiars i gent coneguda d'una certa edat, llegit llibres... Però és fent un treball d'aquestes característiques quan aprofundeixes i veus coses que no havies vist abans.

Acabo de rellegir tota la revista. A excepció dels articles "Mig segle de lluita obrera" i "Solidaritats", i la cronologia de SEAT extreta del seu web, la resta de textos, han estat elaborats per mi a partir d'informacions trobades. Tot i ser textos basats (evident) en escrits que ha fet algú altre, en anar-ho traspassant al treball, te n'adones que te'ls vas fent teus. Per tant, d'alguna manera vas arribant a diferents conclusions en aquests casos i això va quedant reflexat en el propi article. I és això el que acabo de veure en rellegir el meu treball. Veig que mentre escrivia, també "opinava". No obstant això, intentaré destacar els fets que m'han sobtat o encuriosit més.

El que més m'ha sorprès, ha estat que gairebé no hi havia publicitat del Seat 600 durant primers anys, però en canvi, si que sortia molt en publicitats d'altres productes. Un cotxe tan desitjat, amb aque-lles llistes d'espera, les condicions draconianes per obtenir-lo al cap d'anys, i que no hi hagués publicitat. Impensable una cosa així avui dia! Això només podia ser a causa de la dictadura de Franco i les seves obsessions amb el producte nacional, sense tenir en compte les necessitats reals de les persones. Terrible.

Afortunadament, cap al final del 600 tot això ja havia començat a can-viar: el règim es debilitava. Arribo a aquesta conclusió veient les "mini" concessions que anava fent el govern durant els 60. Imagino que no els quedava més remei. Per més que intentéssin "parar" la voràgine exter-na, alguna cosa es deuria anar filtrant per les fronteres.

Conclusions finals: CONCLUSIONS


BIBLIOGRAFIA:•"El Seat 600" de Paz Diman. •"El llibre dels anuncis"

d'Enric Satué. •"Històriadelapublicitat,1951-

2000" de C. Cebrián i R. Sánchez.•"Lafuncióplàsticadeleslletres"

de Ricard Huerta. També esmentar la hemeroteca

de "La Vanguardia".

ARTICLES:•Migsegledelluitaobrera,de

Carles Vallejo. Article publicat a www.diagonalperiodico.net, el 15/05/2006.•Solidaritats.ElPratdeLlobregat

i la SEAT a l’antifanquisme, de Nàdia Varo. Publicat a http://alavoradelllobregat.elprat.cat, el 19/03/2011

PÀGINES WEB:www.seat.eshttp://ca.wikipedia.orghttp://seatseiscientos.en.eresmas.comwww.cartelmotor.comwww.todocoleccion.com www.museoseat.comhttp://larevoluciondelos60.lacoctelera.netwww.seat600.infowww.seiscientos.org/publicidadwww.club600lugo.comwww.museoseat.comwww.blogodisea.com/2010/anuncios-antiguos-espanawww.seat600.info/rivales.htmwww.seat600cordoba.orgwww.rayosycentellas.net/fotohistoria www.vintageadbrowser.com http://pzrservices.typepad.com/vintageadvertisinghttp://ohsolovelyvintage.blogspot.com.eshttp://vandelaydesign.com/blog/galleries/vintage-advertisements

En un principi no pensava pas tractar de forma tan clara les di-ferències entre la publicitat gràfica d'Espanya i la d'altres països. Ni tan sols m'ho havia plantejat. Però en començar a recollir informacions, de seguida ho vaig veure clar. Ca-lia fer aquesta comparativa. Les di-ferències són massa abismals com per no tractar-ho bé. Conclusions en aquest sentit? Europa = Pop Art. Espanya = classicisme publi-citari, masclisme, falta de llibertat i, això si, 25 años de paz... Règim, Franco, Església, España... Crec que no cal dir res més.

No sabia que la SEAT a Espanya fos un "pagament" pels "favors" de la intervenció feixista de Musso-lini concedint a Fiat la llicència de Seat. Tampoc sabia la impor-tància de la SEAT des del punt de vista de lluita obrera. Para-doxal que una empresa fundada pel règim acabés sent un refe-rent històric en quan a drets dels treballadors/es d'aquest país.

En resum, ha estat un treball laboriós, i un gran repte, però que m'ha aportat molts coneixe-ments sobre l'època. A més, m'ha quedat un gran document per guardar molts anys.

BIBLIOGRAFIA / PÀGINES WEB


la publicitat del seat 600

Documents