la prehistòria

Download La Prehistòria

Post on 19-Aug-2014

23 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

LA PREHISTRIA

Etapes de la histria

Qu s la Prehistria ? s el primer gran perode de la histria de la humanitat i el ms llarg. No en tenim cap document escrit, perqu aleshores l'sser hum no en sabia, d'escriure. Per aix situem la Prehistria abans de la Histria. L'nica manera que tenim de conixer com vivien els nostres avantpassats de la Prehistria s estudiar les restes que han perdurat fins als nostres dies.

Qu s la Prehistria ? La Prehistria s'inicia amb el sorgiment dels primers grups humans i finalitza amb l'aparici dels primers documents escrits de les grans civilitzacions del Prxim Orient i Egipte (cap al 3.000 aC)

Qu s la Prehistria ? Per poder conixer el passat s imprescindible ordenar els fets. Els fets ms recents s'expressen sempre amb la data: el dia, el mes i l'any. Els fets ms llunyans els datem en segles o en millenis, perqu a mesura que ens allunyem en el temps, ens s ms difcil conixer exactament el dia o l'any en qu van passar uns fets determinats.

Qu s la Prehistria?Es divideix en tres parts: Paleoltic Neoltic Edat dels Metalls El Paleoltic i el Neoltic formen l Edat de Pedra

La Prehistria

La Prehistria L' Edat de Pedra Els descobriments i els estudis que s'han fet del materials que utilitzaven els humans prehistrics han evidenciat que les pedres tenien moltes diferncies. N'hi ha que amb prou feines sn treballades i d'altres ho sn molt ms. Les primeres sn d'una poca ms antiga i les altres ms recents. Per aix l'Edat de Pedra ha estat dividida en dos perodes.

La Prehistria El Paleoltic, que vol dir pedra antiga. En aquest perode, els humans construen estris picant dues pedres entre elles fins a obtenir-ne un estri ms o menys punxegut o tallant. Era una tcnica molt rudimentria. El Neoltic, que vol dir pedra nova. En aquest perode, la pedra es treballava i es polia molt ms.

La Prehistria

El Paleoltic s la primera etapa de la Prehistria. Es creu que els primers pobladors van arribar des de l frica. Aquests homes vivien a l aire lliure, en coves o en cabanes senzilles. Es dedicaven a la recollecci, la caa i la pesca. Quan els aliments escassejaven, marxaven a viure a un altre lloc, per aix diem que eren nmades.

El Paleoltic Els homes i les dones del Paleoltic vivien en tribus, que estaven formades per diferents famlies. D aquesta manera s ajudaven els uns als altres i podien sobreviure millor. De tota manera, l esperana de vida era molt curta i alguns morien per malalties que actualment es consideren lleus.

El Paleoltic Per a les seves tasques quotidianes els homes i les dones del paleoltic feien servir estris de pedra, fusta, os o banya d animals, que ells mateixos elaboraven. Per exemple arpons, ganivets, bifaos, llances, destrals, puntes de fletxa, etc.

L

art al Paleoltic

En aquesta poca van aparixer les primeres pintures rupestres a les coves. Per pintar-les feien servir les mans o plomes i pls d animals com a pinzells. Els colors els obtenien triturant diversos minerals. Tamb trobem les primeres escultures fetes de pedra, les venus.

Les restes del Paleoltic A Catalunya els primers pobladors es van installar a prop dels rius, com el Fluvi, el Ter i el Segre. Dels jaciments arqueolgics, s han recuperat molts ossos d animals, armes de caa i eines de pedra i d os per fer feines ben diverses.

L

art paleoltic a Espanya i a Catalunya

La Pennsula Ibrica s molt rica en mostres d art rupestre. La Cova d Altamira cont una de les millors mostres d art rupestre del mn. A Catalunya, destaquen les pintures prehistriques de la cova de Santa Magdalena, a Ulldecona, i de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues.

El Neoltic s la segona etapa de la Prehistria. Fa aproximadament uns 7000 anys, va tenir lloc un canvi en el sistema de vida dels ssers humans que habitaven la Terra en aquell moment: van aparixer els primers ramaders, es va comenar a conrear la terra i l sser hum es va tornar sedentari.

El Neoltic Els homes i les dones van aprendre el cicle del creixement de les plantes. Van observar que quan alguna llavor, que ells recollectaven, queia a terra en aquell lloc creixia una planta, grcies a l aigua de la pluja. D aquesta manera, van comenar a conrear, primer cereals (com el blat i l ordi) i llegums i, ms tard, altres plantes. Aix tamb va fer que haguessin de fabricar nous estris per fer aquestes noves feines.

El Neoltic La ramaderia va aparixer de la necessitat de tenir animals per sacrificar i menjar quan hi havia poca caa. Els primers ramaders van comenar a tenir animals vigilats i tancats. El gos va ser un dels primers animals domesticats i, desprs, es van domesticar cabres, ovelles i porcs.

El Neoltic Grcies a l agricultura i la ramaderia, els homes i les dones ja no s havien de desplaar per aconseguir aliments: es van fer sedentaris i van sorgir els primers poblats o llogarets. Els llogarets se situaven a prop de l aigua i al costat dels camps de conreu per vigilar la collita. Normalment estaven envoltats per una tanca de troncs, que servia per defensar-se de l atac d animals salvatges o d altres homes. Les cabanes eren fetes de fang, amb el sostre de branques.

El Neoltic En aquesta poca, es van construir noves eines de pedra : aixades, fals, molins de m. Tamb van haver dos invents molt importants: els teixits: que es fabricaven amb llana dels animals i que es teixia a telers molt senzills la cermica: modelaven el fang i desprs era cuit en una foguera.

L

art al Neoltic

En aquesta poca les pintures rupestres van canviar respecte a les del Paleoltic. Van passar a pintar escenes de caa i de grups ballant o recollectant plantes. La pintura era ms esquemtica i noms pintaven amb un sol color.

Les restes del Neoltic Entre les restes del Neoltic que s han trobat a Catalunya destaquen la cermica decorada amb impressions de petxines i els enterraments individuals en qu el difunt s enterrava amb objectes. Tamb s han trobat dlmens i menhirs.