La polis grega

1r ESO

LA POLIS• El naixement de la polis és fruit d'un llarg

procés.

• Durant l'edat Fosca, s. XII a VIII a. de C., els

habitants de l’Hèlade vivien dispersos en

llogarets, organitzats entorn de vincles de sang.

• A l'època arcaica, a partir del s. VIII a. C., es

quan aquestes localitats es van reunir en

agrupacions urbanes a les quals van arribar

també artesans i comerciants donant lloc a la

polis

• A poc a poc les polis es van convertir en una comunitat política amb lleis i institucions pròpies en la qual els seus habitants exercien una intensa vida cívica, més important per al ciutadà que la vida privada.

• A nivell territorial, la polis comptava amb un nucli urbà protegit per muralles, envoltat per les zones rurals en les quals es desenvolupaven l'agricultura i la ramaderia.

• En aquest nucli urbà es van aixecar dos espais; en la part

més elevada, l'acròpoli (ciutat alta), zona fortificada amb temples, destinada al culte religiós i a protegir als habitants en cas de perill; i en la part baixa, els grans espais públics com a santuaris, teatres, gimnasos i l'àgora ("plaça"), lloc dedicat a la vida civil, institucional i econòmica. Entorn d'aquests edificis públics es desenvolupava una xarxa de carrers residencials.

• Durant el segle V aC (època hel·lenística) va aparèixer un

disseny de la ciutat, es van construir noves ciutats segons un

pla ordenat, amb carrers perpendiculars i paral·leles formant

una quadrícula geomètrica. També es van construir edificis

nous: biblioteques, museus...

Milet

http://www.ual.es/personal/fjgarcia/His_2_1_c.htm

http://elmitodelahistoria.blogspot.com.es/2014/10/las-polis-griegas.html

https://socialesynaturalesfllopis.wordpress.com/11-el-mundo-griego/

http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1228903652468_143076555_11280/casa%20benestant%20grega.jpg

• A la ciutat no hi havia cases ostentoses o grans

palaus.

• La majoria de les cases estaven construïdes

amb fang i fusta. Solien tenir una sola planta,

en el cas que hi hagués dos, solien tenir una

escala exterior.

• El mobiliari estava format per baguls, llits,

cadires, etc.

• Els homes solien passar molt temps fora dels

seus habitatges i per això no es preocupaven

per tenir grans luxes.

http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1228903652468_143076555_11280/casa%20benestant%20grega.jpg

https://amarti35.wordpress.com/tag/atenes/

Com vivien?•Al matí es vestien i prenien una mica de menjar: pa amb

oli i olives.

•Les dones gairebé no sortien de casa, dedicaven bastant

temps a la seva cura personal, usaven cremes, perfums,

adorns i joies.

•Els homes passaven el matí en l'àgora o en el camp

cuidant dels seus negocis i de les seves terres.

•Al migdia prenien alguna cosa lleugera per menjar i

descansaven. Després solien anar als banys i a les

barberies. Al vespre tornaven a casa per sopar, el menjar

més important del dia. De vegades se sopava en família,

en altres ocasions havia convidats. En aquest cas, després

del sopar se celebrava un simposion (beguda en comú)

Un banquet (simposion)• Quan els convidats arribaven a la casa de l'amfitrió es

descalçaven i els esclaus els rentaven els peus. En algunes ocasions es posaven garlandes.

• Després es tombaven a menjar, reclinats en jaços, prenien el menjar servit en taules baixes. No usaven coberts, agafaven el menjar amb la mà dreta.

• Si les dones de la casa havien estat presents, es retiraven de la sala i els homes bevien vi barrejat amb aigua.

• Es nomenava un cap (simposiarca), que havia de proposar entreteniments: música, ballarines, poesia, etc. En ocasions especials l'amfitrió contractava a un grup de músics i ballarines. En altres casos, els participants recitaven poemes o xerraven sobre alguna qüestió.

Societat grega

La societat grega es dividia principalment en dos grups: els

ciutadans i els no-ciutadans.

Els ciutadans podien participar en la vida política, gaudien

de tots els drets i havien de pagar impostos. Podíem trobar

gen molt rica i gen més humil.

Els no-ciutadans no podien participar en la vida política.

Entre els no ciutadans hi havia diferents grups: els

estrangers que eren persones lliures es dedicaven a

l’artesania o al comerç. Pagaven els seus impostos, podien

entrar a formar part de l’exèrcit, però no tenien dret a

participar en la vida política i no posseïen ni terres i cases.

.

- Els esclaus no eren considerats persones. Realitzaven les tasques en l’agricultura i el servei domèstic. Eren presoners de guerra o fills d’esclaus; també es podia arribar a la condició d’esclau si un ciutadà no pagava un deute important.

- Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. La vida de la dona grega es restringia a l’àmbit domèstic. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.

Les dones riques tenien cura de la llar i en poques ocasions sortien de la casa, per contra les dones de les classes populars treballaven com a venedores, dides o llevadores

http://es.slideshare.net/shanubacman/tp-de-historia-griegos

http://es.slideshare.net/shanubacman/tp-de-historia-griegos

http://blocs.xtec.cat/socialsprimer/

http://blocs.xtec.cat/socialsprimer/

http://contenidosdigitales.ulp.edu.ar/exe/historia/desarrollo5.html