- Mare, que falta molt per

Nadal?- No gaire. Quan hagis

obert totes les finestres del

calendari d’advent, serà

Nadal.

La mare i la petitona posen

quatre espelmes vermelles en una corona d’advent. Cada diumenge

n’encendran una, fins que arribi

Nadal.

- Quina nadala més bonica! De qui és?- De l’àvia

Angelina i diu que aquest

any no podrà venir al dinar

de Nadal. Penjarem la nadala a la

finestra.

L’endemà, el pare i la mare i

els veïns de l’escala

guarneixen un arbre del jardí.

La Petitona s’ho mira des de la

finestra.- Serà l’arbre més bonic del

barri!

-A dalt de tot hi posarem una estrella.

Vols fer-ho tu? – li diu el pare.

- Sí, sí.- Que bonica!

Brilla com l’estel de la

cançó que em va ensenyar

l’àvia.

Cada dia és més a prop de

Nadal.- Petitona, fem el pessebre? –

proposa la mare.Ella

emocionada posa les figures.

A la Petitona li agradaria

quedar-se a viure en un

lloc així, amb les casetes de

suro, els caminets de sorra i els arbres de farigola.

Podria ser la pastoreta de la mel i

ajudaria els Reis a

portar els regals.

- Demà ja és Nadal! – diu la

Petitona, quan obre la

penúltima finestra del

calendari de l’advent.

A la nit quan arriba

el Pare Noel, té

una sorpresa:- Ui! Qui hi

ha aquí adormit?

L’endemà després del

dinar de Nadal, la Petitona

s’enfila a la taula i diu un vers que s’ha

après de memòria.