la percepció categòrica en l’aprenentatge de fonemes consonàntics d’una llengua estrangera...

La percepció categòrica en l’aprenentatge de fonemes consonàntics d’una llengua estrangera (L2) no existents a la llengua materna (L1) Carolina Ontiveros Ortiz - PAC4 Aula 1 Psicologia del Llenguatge, UOC

La percepció categòrica en l’aprenentatge de fonemes consonàntics d’una llengua estrangera (L2) no existents a la llengua materna (L1)

Carolina Ontiveros Ortiz PAC4 Aula 1 Psicologia del Llenguatge

Universitat Oberta de Catalunya

RESUM

La percepció de la parla i la formació de categories fonètiques és un dels àmbits més estudiats en l’adquisició de la llengua. Sembla ser però, que quan l’aprenentatge és el d’una segona llengua, la primera pot interferir en la percepció categòrica de la segona. L’objectiu d’aquesta investigació serà analitzar l’efecte de la percepció categòrica en l’adquisició d’una nova llengua (L2) quan els fonemes d’aquesta no existeixen dins l’espai perceptiu de la llengua nativa (L1). Així doncs s’analitzarà la percepció de les oclusives sonores en estudiants d’espanyol xinesos, ja que aquests fonemes no són presents al xinès. Els resultats mostraran que els nous fonemes seran assimilats a partir d’una modificació de l’espai perceptiu de les categories de L1 que més similituds tenen amb les oclusives sonores.

Paraules clau: psicolingüística, percepció de la parla, categorització fonètica, llengua estrangera, xinès, espanyol.

INTRODUCCIÓ

La percepció de la parla depèn de diferents factors com les propietats acústiques (freqüència i amplitud) i temporals (duració) de l’estímul sonor. La unitat mínima de la parla la constitueix el fonema. Cada llengua té diferents fonemes i aquests poden diferir d’una llengua a una altra, fins al punt que determinades llengües no contemplen fonemes que sí existirien en d’altres llengües. Aquests venen determinats per trets subfonèmics que són independents entre ells, com el mode d’articulació, la sonoritat o el punt d’articulació en el cas de les consonants.

En la percepció de la parla la distinció entre fonemes ve donada pel fenomen de la percepció categòrica, segons el qual resulta més fàcil identificar sons com a pertanyents a una categoria determinada que discriminar entre sons d’una mateixa categoria encara que aquests puguin tenir característiques acústiques diferents. Aquest fenomen va ser estudiat en els experiments que va fer Liberman (1957) per a determinar com els parlants classificaven les consonants oclusives. A partir d’aquest experiment s’han fet molts estudis sobre percepció categòrica de la parla que semblen evidenciar que la percepció de les consonants ve regida per la seva classificació en categories segons la llengua. Eimas i col·laboradors (1971) van demostrar en un estudi amb nadons de 1 a 4 mesos que aquests ja són capaços de diferenciar categories fonètiques i que, per tant, el fenomen de la percepció categòrica es dóna abans d’haver adquirit la fonologia contrastiva de la llengua nativa.

1


Kuhl i col·laboradors (2000) van observar com aquestes categories s’organitzaven a nivell intern en la percepció de les vocals en nadons. Segons la Teoria de l’imant de la llengua nativa (TILN) l’exposició a la llengua materna reorganitza l’espai perceptiu del nadó creant categories que atrauen els sons similars al prototip fonètic, per tant decau l’atenció i la discriminació dels sons similars al prototip. D’altra banda Werker i Tees (1984) van realitzar experiments similars però a partir de l’observació de com es produïa aquesta categorització als nadons amb les consonants. El resultat de les seves observacions va ser que els nadons inicialment podien discriminar contrastos fonètics de qualsevol idioma, i que aquesta discriminació s’anava perdent cap al primer any de vida en favor de la discriminació dels sons consonàntics de la llengua materna.

Una de les vies possibles per estudiar la percepció categòrica en adults és la observació dels processos d’aprenentatge d’una llengua diferent a la llengua nativa. Tot i així, l’evidència indica que el fet d’haver categoritzat ja els fonemes de la llengua materna produeix un efecte de transferència fonètica de la llengua nativa a la llengua nova (Gallardo del Puerto, Gómez, 2008). L’Ontogeny Model de Major (1987) indica que aquesta transferència fonètica entre idiomes depèn del desenvolupament del llenguatge i de la formalitat del discurs. També el Speech Learning Model de Flege (1987) proposa que la creació de categories fonètiques de la segona llengua (L2) es dificulta a partir dels 6 anys d’edat, quan les categories de la llengua nativa (L1) ja estan formades. Per tant les categories fonètiques de L1 interferiran en la formació de les categories de L2, fent que molts sons siguin classificats en funció de les seves similituds amb els de la llengua nativa, tot i que no siguin idèntics (Gallardo del Puerto, Gómez, 2008). Això dependrà a la vegada del grau de diferència interlingüística o la familiaritat entre llengües (Gallardo del Puerto, 1994).

Respecte aquest punt, podem referenciar la investigació feta per Gallardo del Puerto (2008) en l’aprenentatge de les consonants angleses a un grup d’escolars del País Basc. En aquest experiment es proposaven investigar si la influència de la llengua nativa sobre l'adquisició del component fonètic d'una segona llengua depèn de la distància interlingüística de les categories fonètiques dels dos idiomes i d’altra banda verificar si aquesta influència varia en funció de l'edat d'inici d’estudi de la segona llengua. Els resultats van confirmar la primera de les hipòtesis. Les consonants angleses classificades com a similars a alguna de les categories natives van resultar ser millor assimilades pels estudiants que aquelles prèviament classificades com a no similars. No obstant això, la segona de les hipòtesis no va ser confirmada, posant de manifest que en l'adquisició fonològica de llengües estrangeres en ambient escolar, l’edat no sembla ser tan important.

Segons Jingsheng (2008), el xinès com a prototip de les llengües analítiques i l’espanyol com a exemple de les flexives es trobarien a dos pols extrems en quant a distància interlingüística.

2


Font: Jingsheng, L. (2008) Diferència interlingüística entre l’espanyol i el xinès

A partir de l’estudi del contrast dels fonemes oclusius de l’espanyol i el xinès que ha realitzat Yufei (2006) podem determinar que al xinès no existeixen les oclusives sonores, per tant aquells estudiants xinesos que vulguin aprendre espanyol es trobaran amb l’experiència d’haver de categoritzar aquests fonemes que mai han sentit abans.

Punt d’articulacióMode d’articulació

Bilabial Dental Velar

Cast. Xin. Cast. Xin. Cast. Xin.

Oclusiva

Sorda + Aspiració p‘ t‘ k‘- Aspiració p p t t k k

Sonora + Aspiració - Aspiració b d g

Font: Fig 2A. Yufei, C. (2006) Un estudio contrastivo de los fonemas oclusivos entre español y chino.

La percepció de les consonants acostuma a ser més difícil que la de les vocals (Marrero, 2008, p. 235). La discriminació d’aquestes ve donada principalment pel tret subfonèmic de la temporalitat. Marrero (2008) analitza les investigacions que s’han dut a terme per a estudiar la discriminació de les consonants oclusives a partir de l’experiment de Liberman (1957) i com aquests experiments porten a la conclusió que la percepció de la sonoritat sembla dependre de factors diferents i ve molt influenciada pel fenomen coarticulatori. Tot i així, l’autora adverteix que aquestes investigacions difereixen significativament en la metodologia emprada1.

En aquest marc exposat, ens centrarem doncs en la percepció categòrica de les consonants sonores de l’espanyol en estudiants monolingües xinesos adults, controlant el fenomen coarticulatori per a evitar que pugui influir en els resultats de la investigació. El motiu d’escollir les oclusives sonores és perquè la sonoritat és una dimensió física del so de la parla que es pot definir com una variable contínua, per tant la distància entre aquestes categories és una qüestió de gradació determinat pel temps d’emisió de la veu (TEV). Per aquest motiu resultarà més fàcil controlar per ordinador el punt de la gradació.

1 Es importante señalar que se trata de trabajos con importantes diferencias metodológicas entre sí: unos utilizan palabras (Moreno Llaneza 1990), otros sílabas (Mújica, Santos y Herraiz 1990), otros logotomas (Elejabeitia, Iríbar y Pagola 1995); en unos casos se intercambiaron claves acústicas de unas oclusivas con otras (Moreno Llaneza 1990, Elejabeitia, Iríbar y Pagola 1995), en otros se eliminaron elementos (Mújica, Santos y Herraiz 1990, Martínez Celdrán 1991, Feijoo, Fernández y Balsa 1996).

3


L’objectiu serà determinar si (Hipòtesi 1) en l’aprenentatge de L2, els subjectes assimilen els nous fonemes dins les categories consonàntiques ja existents a L1 o si al llarg de l’aprenentatge de l’idioma nou els subjectes generen noves categories fonètiques per als nous sons.

D’altra banda (Hipòtesi 2) confirmaríem la característica del fenomen de percepció categòrica segons la qual resulta més fàcil identificar sons com a pertanyents a una categoria determinada que discriminar entre sons d’una mateixa categoria, tot i que sigui en l’aprenentatge d’una llengua amb molta distància interlingüística.

METODOLOGIA

Participants. La mostra de participants s’ha escollit entre els estudiants universitaris de la Chinese University of Hong Kong (CUHK) i de la East China Normal University de Shanghai que començaven els seus estudis d’espanyol i havien nascut l’any 1993. La participació ha estat voluntària. Del total d’estudiants que es van presentar en aquestes universitats com a voluntaris (N=332) es va fer una selecció a l’atzar de N=200. D’aquesta mostra els criteris d’inclusió per a participar a l’experiment van ser:

- Entorn lingüístic monolingüe.- El xinès havia de ser la llengua materna (L1) i l’espanyol la seva primera llengua

estrangera (L2), per tant tots aquells estudiants que tenien coneixement d’altres llengües van ser descartats.

- No tenir cap trastorn del llenguatge ni problema auditiu. Amb aquest objectiu els estudiants van passar un examen mèdic i un test estandarditzat d’avaluació de la discriminació fonològica i auditiva traduït i publicat en xinès2.

- Que el participant no estigui familiaritzat amb el dialecte xinès Wu, ja que en aquest dialecte sí existeix la distinció entre sonores i sordes que volem estudiar.

La mostra final (N=138) es va igualar en quant a sexe dels participants, per tant el grup d’homes i dones estaven equilibrats en nombre i tenien la mateixa edat. El seguiment longitudinal es va poder fer amb tots ells exceptuant dues persones que no valen voler participar al segon assaig, per tant van ser descartats. La mostra final doncs, va ser de N=136.

Estímuls. Els estímuls van ser generats per ordinador, a partir de patrons auditius semblants a la parla. Es va controlar l’espectograma de les síl·labes presentades equilibrant així totes les gravacions, de tal forma que únicament la variable a estudiar fos modificada a cada track d’àudio. L’ordinador per a realitzar aquesta tasca va ser un ordinador HP dc8100 Elite CMT i5660 4GB 500GB W7 i el software utilitzat per a editar l’àudio el SoundForge Pro 10.

Com que ens interessava centrar-nos en l’estudi de l’aprenentatge de les consonants, totes les síl·labes presentades com a estímuls CV variaven únicament en la C i mantenen la mateixa V. D’aquesta manera evitem que el fenomen de la coarticulació que afecta a la segmentació fonològica pugui interferir en els resultats.

2 Tots els tests que he trobat estaven en anglès i no he aconseguit esbrinar si existia traducció al xinès, per tant no poso cap de referència.

4


Les consonants utilitzades com a estímuls són les oclusives sonores / b / / d / / g /, ja que al xinès mandarí aquestes no existeixen i l’exposició del subjecte a aquest fonema és doncs completament nova (Yufei, 2006). Com a vocal es va utilitzar la / a / ja que aquesta vocal és comú en tots dos idiomes (Zhou, 1995) i no interfereix en la percepció categòrica.

Així doncs, els estímuls finals van ser / ba / / da / / ga /.

Procediment. S’ha fet un disseny experimental evolutiu longitudinal intrasubjecte. Els participants van passar per dos condicions experimentals diferents a 8 assajos espaiats cada 3 mesos. D’aquesta manera es va poder avaluar com els subjectes aprenien els fonemes de la llengua espanyola durant els seus dos primers anys de contacte amb la llengua nova (L2). Tots ells van ser informats prèviament del procediment i dels diferents assajos que es farien al llarg de dos anys.

A la condició experimental 1, els subjectes havien d’identificar la categoria fonètica de l’estímul presentat. Els estímuls es presentaven aleatòriament i ells havien d’identificar si l’estímul corresponia al fonema / b / / d / / g /.

A la condició experimental 2, els subjectes feien una tasca de discriminació ABX. Els estímuls van ser classificats en tríades, cadascuna de les quals consistia en un estímul A, un estímul B i un estímul X, que era idèntic a A o a B. Als subjectes se'ls donava la instrucció de determinar si X era el mateix que A o que B. La mesura de discriminacióés el percentatge de vegades que l'estímul X és correctament assignat a A o a B.

Totes dues condicions experimentals es van a dur a terme a nivell individual en una habitació insonoritzada per evitar interferències de soroll durant la transmissió d’àudio. L’experimentador pressionava l’àudio i donava un minut al participant per contestar. Aquest responia oralment, i s’enregistrava la resposta.

La variable estranya efecte de la pràctica durant la condició experimental es va controlar evitant que el següent assaig fos en un termini inferior als 3 mesos, de tal forma ens assegurem que el record no interfereix a la pràctica.

RESULTATS

Els resultats que esperaria trobar anirien en la línia que, encara que existeixi molta distància interlingüística, els estudiants acabaran assimilant els nous fonemes a partir d’una modificació de l’espai perceptiu de les categories del seu idioma que més similituds tinguin amb les oclusives sonores. Per a poder confirmar això crec que els participants haurien de mostrar una clara tendència a identificar els fonemes oclusius sonors (no existents en el seu espai perceptiu) com a oclusius sords / p / / t / / k / (ja coneguts i amb trets subfonèmics comuns).

L’objectiu de fer un estudi longitudinal era comprovar si a mesura que avança l’aprenentatge de L2 els nous sons acaben sent assimilats en noves categories fonètiques. En aquest cas els resultats indicarien una assimilació inicial en les categories existents (primers assajos), però a mesura que els assajos es distanciessin en el temps, mostrarien una disminució dels errors de discriminació i d’identificació amb oclusives sordes fins a la desaparició total, indicant així que s’han generat noves categories fonètiques per als sons nous i ja no són assimilats per les oclusives sordes. Crec que

5


aquesta hipòtesi alternativa seria falsada, i que no es generarien noves categories, sinó que, com ja he comentat, aquestes serien assimilades per les ja existents en l’espai perceptiu.

D’altra banda i respecte la Hipòtesi 2 crec que es confirmaria que en l’aprenentatge d’una nova llengua també és més fàcil identificar sons com a pertanyents a una categoria que discriminar entre sons d’una categoria.

Probablement, i com a conseqüència directa, imagino que la pronunciació final d’aquests sons estaria modificada per l’interferència dels fonemes xinesos que han assimilat els fonemes espanyols, per tant no s’arribaria mai a produir una pronunciació correcta. Tot i així, com que a les tasques no hem avaluat la producció de la parla sinó la seva percepció, aquest efecte podria ser estudiat en investigacions posteriors.

DISCUSSIÓ

A partir dels resultats podem afirmar que en l’aprenentatge d’una nova llengua en adults monolingües l’efecte de la percepció categòrica provoca que els nous fonemes siguin assimilats per les categories fonètiques existents a la llengua nativa que tinguin més trets subfonèmics comuns amb els nous sons.

Trobem dos models teòrics centrats en l’exploració dels mecanismes implicats en la percepció de la parla. La Teoria motora de la percepció de la parla (Liberman et al., 1967, 1982, 1985) defensa que els sistema de processament de la parla no és el mateix que el sistema de percepció auditiva, sistema que ells han denominat speech mode. Aquest sistema processaria les senyals acústiques de la parla de manera diferent a la resta de senyals a partir d’un codi relacionat amb les propietats articulatòries, per tant els gestos articulatoris que fem al parlar i que veiem en el nostre interlocutor afecten la nostra percepció. Aquest model defensaria també que la percepció de la parla és una capacitat innata i específica de l’ésser humà.

L’altre gran model teòric seria la Teoria auditiva segons les quals no existeix un mecanisme especialitzat en la percepció de la parla i els senyals acústics es processen com qualsevol altre estímul auditiu. Dins aquesta teoria trobem el Model de percepció de lògica difusa de Massaro et al. segons el qual el subjecte fa una estimació del prototipus que escolta amb els que té emmagatzemats a partir d’entrades auditives o visuals. En canvi el Model lexical access from spectra de Klatt proposa que la segmentació mínima no és el fonema sinó el difonema (fonema+fonema) i que l’entrada del so es compara amb l’estímul lingüístic emmagatzemat.

Tot i així els nostres resultats estarien més relacionats amb els models sobre adquisició i percepció fonètica d’una segona llengua, que amb els models teòrics sobre els mecanismes implicats en la integració acústico-fonètica. Existeixen dues grans branques en l’estudi de l’adquisició de L2, els models contrastius i els models sistèmics. Els primers defensen que l’adquisició de L2 es fa a partir dels coneixements ja adquirits de L1 i analitzen l’aprenentatge de L2 en funció de les seves diferències i similituds amb L1. En canvi l’enfocament sistèmic proposa entenen l’adquisició de L2 a partir del mateix procés que va intervenir en l’adquisició de L1.

6


Un autor dels models contrastius, Fries (1945), introdueix el fenomen de la transferència en el procés d’aprenentatge d’una llengua nova en adults. També Weinreich (1974) parla de transferència amb interferència entre llengües. Trobem dins aquest model la Hipòtesis del Anàlisis Contrastiu (HAC) de Lado (1957), segons la qual els errors de percepció serien predicibles si comparem la fonologia de totes dues llengües. En oposició a aquesta hipòtesi, i dins el model sistèmic, apareix la Hipòtesi de la Interllengua que analitzarà en l’aprenentatge els errors intralingüístics produïts per la generalització dels patrons de la L2. L’Ontogeny Model de Major (2002) oferirà una visió integrada de la transferència de Fries en interacció amb els processos de desenvolupament. Segons aquest model, a l’inici de l’aprenentatge s’activarien processos de transferència, però a mesura que s’avança en l’adquisició de la llengua intervindrien errors de desenvolupament.

Finalment, considero que el nostre estudi seria evidència del SLM Speech Learning Model de Flege (1987, 1991, 1995, 2003), afirmant que en l’adquisició d’una segona llengua el sistema fonètic de la primera interfereix produint identificació interlingüística, o per transferència de L1 o per similitud entre els sons de L1 i L2. D’altra banda, també aniriem en la línea del PAM de Best (1995, 2001) que demostra que els subjectes que aprenen una segona llengua assimilen els seus sons a la categoría més próxima de L1 i que la percepció dels sons de L2 es poden predir en funció de la seva similitud amb els sons de L1. També les investigacions de Kuhl i Iverson (1995, 2001, 2003) van en aquesta línea, predint que els prototips de les categories actuen com a imants amb aquells sons que tinguin característiques similars, tot i que són estudis més centrats en vocals i per tant no del tot aplicables a la investigació present.

Considerem que aquesta línea de recerca podria contribuir al coneixement dels processos d’adquisició de llengües estrangeres en adults, aportant així coneixement que pot ser aplicat a l’àmbit de l’educació i la instrucció lingüístiques. Per a profunditzar en l’estudi de la percepció de la parla en l’adquisició d’una llengua nova, es suggereix repetir l’experiment amb participants de diferents edats, per comprovar així si la creació de categories fonètiques noves difereix quan l’aprenent té més de 6 anys d’edat, com defensa el SLM de Flege. La reorganització perceptiva del llenguatge en els processos d’adquisició es podrien també ampliar a partir de l’experimentació comparativa amb fonemes que no tinguin cap tipus de similitud amb els fonemes de L1, per veure així quins trets subfonèmics tindran més força d’atracció o menys en atraure els nous fonemes cap al seu espai perceptiu.

7


BIBLIOGRAFIA

Belinchón, M., Igoa, JM., Rivière, A. (1998) Psicología del lenguaje. Investigación y teoría. Madrid: Editorial Trotta

Gallardo del Puerto, F., Gómez, E. (2008) La enseñanza de las vocales inglesas a los hablantes de español. ISSN: 1577-0338, Pulso, 31, pp. 37-66. Escuela Universitaria Cardenal Cisneros [En línia, recuperat maig 2011] Disponible ahttp://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2750848

Gallardo del Puerto, F. (2008). El papel de la distancia fonética interlingüística en la percepción de consonantes del inglés como lengua extranjera. In: 25 años de Lingüística Aplicada en España: Hitos y Retos / 25 years of Applied Linguistics in Spain: Milestones and Challenges (eds. Rafael Monroy & Aquilino Sánchez). [En línia, recuperat maig 2011] Disponible a http://www.um.es/lacell/aesla/contenido/pdf/9/Gallardo del Puerto.pdf

González, J., Álgara, A.(2010) Modelos teórico-metodológicos sobre la adquisición de la fonología de la L2: Descripción, validez y vigencia. Lengua y Habla, 14. Venezuela. ). [En línia, recuperat maig 2011] Disponible ahttp://erevistas.saber.ula.ve/index.php/lenguayhabla/article/viewPDFInterstitial/1077/1038

Jingsheng, L. (2008) Distancia interlinguistica: partida de reflexiones metodológicas del español en el contexto chino. Análisis Vol. 11, núm. 32. México: México y la Cuenca del Pacífico. [En línia, recuperat maig 2011] Disponible a http://148.202.18.157/sitios/publicacionesite/pperiod/pacifico/Revista32/04%20LuJingsheng.pdf Liberman, A., (1958) La discriminación de los sonidos del habla dentro y a través de los límites del fonema. Journal of Experimental Psychology, Vol 55(4), [En línia, recuperat maig 2011] Disponible ahttp://www.uv.es/gotor/Transparencias/Liberman.pdf

Llisterri, J. (1991) Introducción a la fonética: El método experimental. Barcelona: Editorial Anthropos

Llisterri, J. (2008) El aprendizaje de los sonidos de una lengua extranjera. Area de Pós-Graduação de Língua Espanhola e Literaturas Espanhola e Hispano-AmericanaUniversidade de São Paulo. [En línia, recuperat maig 2011] Disponible ahttp://liceu.uab.es/~joaquim/applied_linguistics/USP_08/USP_08.pdf

Llorenç, A., Muñoz, E. (coord.) (2010) Psicologia del Llenguatge (material docent). Barcelona: UOC.

Marrero, V. (2008) La fonética perceptiva: trascendencia lingüística de mecanismos neuropsicofisiológicos. EFE, ISSN 1575-5533, XVII, pp. 207-245 Madrid: UNED [En línia, recuperat maig 2011] Disponible a http://www.ub.edu/labfon/XVII-12.pdf

Yufei, C. (2006) Un estudio contrastivo de los fonemas oclusivos entre español y chino. Revista Sincronía. México: Universidad de Guadalajara [En línia, recuperat maig 2011] Disponible a http://sincronia.cucsh.udg.mx/caoyufei06.htm

Zou, M. (1995) Estudio comparativo del chino y el español. Tesi doctoral. Barcelona: UAB [En línia, recuperat maig 2011] Disponible a http://www.tesisenred.net/handle/10803/5277

8

http://www.tesisenred.net/handle/10803/5277

http://sincronia.cucsh.udg.mx/caoyufei06.htm

http://www.ub.edu/labfon/XVII-12.pdf

http://liceu.uab.es/~joaquim/applied_linguistics/USP_08/USP_08.pdf

http://www.uv.es/gotor/Transparencias/Liberman.pdf

http://148.202.18.157/sitios/publicacionesite/pperiod/pacifico/Revista32/04%20LuJingsheng.pdf

http://erevistas.saber.ula.ve/index.php/lenguayhabla/article/viewPDFInterstitial/1077/1038

http://www.um.es/lacell/aesla/contenido/pdf/9/gallardo.pdf

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2750848

la percepció categòrica en l’aprenentatge de fonemes consonàntics d’una llengua estrangera...

Documents