la novel·la i el conte en la postguerra
TRANSCRIPT
Miguel Raga, 14-1-11 IES CLOT DEL MORO
En la literatura catalana, la novel·la va presentar dificultats. Així, els autors d’aquest genere no van poder pofessionalitzar-se i van haver de conrear altres gèneres.
La situació va empitjorar quanel franquisme va prohibir a l’escriptor la publicació de les seues obres. Tot açò juntamentamb la censura esdevindran en la impossibilitat del conreud’aquest gènere.
El conreu del gènere novel·lístic va anar creixent a mesura que el règim franquista es va anar liberalitzant amb els transcurs dels anys. Així trobem tres períodes:
1939-1946 La censura impedeix la producció.
1946- 1960 Va haver una certa liberalització.
A partir dels 60 Boom de la traducció de novel·les.
JoanotMartorell
Any 1927 660 Llibres
1933 740
1936 865
1944 5
1946 12
1947 53
1950 43
1953 137
1960 183
1962 270
1977 1021
1984 3018
La primera meta de la novel·la de postguerra va ser el grupde narradors jovens que al 1957 comenten en Cita de narradors: Campany, Espinàs, Pedrolo... van renovar un gènereque va aconseguir una gran acceptació a finals dels anys 60.
La censura va protagonitzar un paper negatiu en la producciódel gènere. Va contribuir al desfasament entre la data de producció de les obres i la de publicació.
M.Pedrolo J.M.Espinàs
Alguns exemples del paper negatiu, esmentat abans, de la censura són els següents:
Incerta Glòria, de Joan Sales. La primera ediciód’aquesta va apareixer en la tercera part, quant a extenció de l’obra, de l’obra original que va ser publicada a Paris el 1962.
L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor. Degut a la prohibició i la censura no va poder ser publicada fins el 1960, deu anys després de la seua creació.
E.Valor
Persecució del català.
Circular del “Consejo de Inpección de Enseñanza Primaria de la Provincia de Barcelona” 31 Marzo de 1954
“ Dentro del recinto escolar, todas las explicaciones y comentarios del Maestro, de los niños con el maestro y de los niños entre sí, han de hacerse en la Lengua Nacional.Serán responsables ante las autoridades professionales y gubernativas los Maestros que incumplan este precepto…”
Aula d’ensenyança en temps de postguerra.
En contraposició a la novel·la trobem el conte, durantels anys de postguerra aquest va arribar a adquirir unsnivells de qualitat elevats.
Encara que també va tindre els seus problemes com la manca de premsa, o la falta de crítica especialitzada, entre altres.
Va ser potenciat a partir dels 50 per tal de recuperar la tradició i com a primer pas per a recuperar el gènere que es trobava en declivi, la novel·la.
A la imatge apareix Caterina Albert,que va utilitzar el pseudònim Victor Català.El 1953 es va crear un premi amb el seu nomI va fer un paper important.
En contraposició a la novel·la trobem el conte, durant els anys de postguerra aquest va arribar a adquirir uns nivells de qualitat elevats.
Encara que també va tindre els seus problemes com la manca de premsa, o la falta de crítica especialitzada, entre altres.
Va ser potenciat a partir dels 50 per tal de recuperar la tradició i com a primer pas per a recuperar el gènere que es trobava en declivi, la novel·la.
El Conte
Etapes
Dècada dels quaranta
Dècada dels cinquanta Connecta amb la tradició de preguerra
Busca la recreació de la realitat
Dècada dels seixanta Continua amb el model dels anys 50
El Realisme Social
A la dècada dels anys 40 va haver una producció nul·la a l’interiorI interessant en l’exili.
Aquest període està caracteritzat per la no-voluntatd’innovació tècnica i pel fet de continuar amb la tradició pscologico-realis-ta dels anys trenta.
Autors destacats:
Xavier Benguerel
Vicenç Riera LLorca
Període caracteritzat pel predomini dell conte vers altres gèneres narratius.Es publiquen reculls de contes de la postguerra. Es poden distingir dos grups:
Connecta amb la tradició de preguerra.Aquest té com a objectiu l’observació
pscològica d’uns personatges en una situació. El conte es vist com un exer-cisi d’aproximació a la novel·la.
Rodoreda i Villalonga aprofundirenen els models de partida en el camí capa les seus obres posteriors. Cal esmentara Ferran de Pol.
Ferran de Pol
Busca la recreació de la realitat.Període amb voluntat de renovació.
El conte recrea la realitat per fer-neuna nova a partir de la quals es re-flexiona sobre els problemes de l’home. Cal citar a P.Calders, Sarsa-nedas i Joan Perucho
Sarsanedas, Calders i Perucho
Etapa en la que predomina la novel·la vers altres gèneres. Es podendistingir dos grups:
Continuació dels models dels 50.Relat de fonament psicològic (Villalonga) i de la recreació de la realitat(Calders, Perucho).
Realisme SocialEl conte és més objectiu i testimonial. A més inclou algunes pautesd’innovació.
Trobem per una banda Espinàs que utilitza elements humorístics i capta l’absurd de la vida quotidiana,Varietés 1959. I per altra a J.Carbó i V.Moraque donen més importancia a la reflexió que sorgeix de la captació de la realitat.