453

5 d

’oct

ubre

de

20

12

La nova Violeta s’estrena com a símbol dels veïns

sumari

8urbanisme

El canvi del passeig de Gràcia inclou la font dels Jardinets

16viure gràcia

Nacho Umbert: “M’obsessiona fer temes que perdurin”

ISSN - 1695-4793

nou centre cultural comptarà amb tres plantes per a espai de bar, sala d’actes i zona d’entitats. La gestió va a càrrec de la Coordinadora de Cultura Popular de Gràcia.

Pàgina 7 i editorial

Silvia Manzanera

Els recels d’algunes de les sis entitats històriques que for-men el G-6 han impedit que el col.lectiu subscrigui una carta de suport al president Mas pel procés sobiranista que ha endegat després de la mul-titudinària manifestació de la Diada. Els Lluïsos, promotors de la iniciativa, han decidit enviar-li en solitari.

Pàgina 5

Divisió al G-6 per la carta a Mas

La Violeta, l’antic casino de la Vila de Gràcia, tornarà a obrir portes aquest dissabte després de dos anys de reforma interior i de vuit anys de lluita veïnal. Amb l’ànima conservada en el terra original i amb les fotografies de record, el

de Gràcia

2

5 d’octubre de 2012l’independent

adreceu leS voStreS carteS, aMb un MàxiM de 15 línieS, indicant el voStre noM, adreça, telèfon i dni a: L’Independentc/ la perla, 31 baixoS - 08012 bcno bé a independent@debarris.com. taMbé leS podeu fer arribar a travéS del noStre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Dissabte s’acabarà una història llarga de la Vila de Gràcia, possiblement la que ha motivat l’última de les grans mobilit-zacions populars al districte: l’antic casino La Violeta, una seu d’entitats que va caure en l’oblit més polsegós i trist, reneixerà totalment després de la transformació que primer en ànima i en els dos últims anys en cos s’ha produït entre les seves quatre parets. Normalment aquestes històries, les que impulsa la gent del carrer i fan reaccionar la classe dirigent, acostumen a ser excepcionals en el temps. Ara que a nivell nacional els ciuta-

dans impulsen una altra mena de desig val la pena recordar que les petites victòries com les de la Violeta també ens ajuden a créixer com a societat lliure.Poca gent coneixia a principis del nou segle la història de la Vi-oleta, el vell casino d’arrel repu-

blicana que va quedar arraconat mentre les entitats catòliques aconseguien mantenir-se al llarg de dècades -afortunadament- driblant la censura i l’anorreament cultural del franquisme. A la Violeta no hi anava ningú i només hi posaven l’ull alguns especuladors, amb la connivència del president del Montepío Mútuo de Industriales y Comerciales de Gràcia. Però un dia una entitat petita com el Taller d’Història va emetre un comunicat i l’Independent se’n va fer ressò; després vindria la venda sota protecció policial de la Violeta a la immobiliària Vervat & Van der Veen, el malestar dels especuladors que es van veure derrotats en una batalla que comptava per cente-

nars els milions de pessetes de l’operació i el naixement d’una plataforma veïnal per la qual ningú no donava ni un duro: Salvem La Violeta, que després es van rebatejar com a Amics i Amigues de la Violeta.L’administració va actuar ràpida

i fermament a l’hora de recuperar l’antic casino i recomprar l’espai a la immoboliària holandesa amb seu al passeig de Grà-cia, però alguns dubtes es van generar quan els primers plans de reconstrucció van obrir la porta a la destrucció quasi total de l’interior del vell casino. De nou l’ànima la va posar la soci-etat civil a través d’un grup d’arquitectes que han volgut posar La Violeta al segle XXI, conservant tot el que ha estat possible i canviant el que era impossible. V de Violeta es deia el projecte que aquest dissabte es revelarà al públic. V de venjança de la societat civil contra especuladors.

El 28 de setembre es va celebrar el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament. A Espanya la campanya d’e-cristians i el moviment catòlic antielec-ció, els judicis a professio-nals i la criminalització de les dones han augmentat la mobilització del moviment feminista per l’exigència del reconeixement de l’auto-nomia de les dones sobre el propi cos. El 2010 es va aprovar la Llei de Drets Sexuals i reproductius i d’interrupció voluntària de l’embaràs que, malgrat lluny de la promoguda pel moviment feminista dels 70, suposa el reconeixement del dret a decidir durant les primeres catorze setmanes.Ara, seguint l’onada ultraca-tòlica que assetja Europa, el govern anuncia una reforma d’aquesta llei que sembla serà de les mes restrictives d’Europa. Grups de dones es manifestaren per dir que: les dones hem decidit, decidim i decidirem sobre la nostra maternitat, malgrat les retallades en recursos, la manca de suport de l’Estat a la maternitat i la restricció dels nostres drets. Només amb una bona educació sexual i afectiva, amb mitjans anticonceptius, amb relacions igualitàries i lliures de violència, i amb l’apode-rament de les dones sobre els nostres cossos i vides es pot prevenir l’avortament.

Decidim Història feliç de la VioletaConxa Garcia

el dependent

L’anunci de l’avançament de les eleccions al Parla-ment de Catalunya, fet fa uns dies per Artur Mas, em sembla, com a poc, oportunista. Justament després de la multitudinà-ria manifestació indepen-dentista de l’11-S i sabent que tenia una reunió amb Rajoy pel pacte fiscal, la qual va sortir malament, ens trobem amb la notícia de que hi ha eleccions el proper mes de novembre.

Sembla que Mas s’ha oblidat dels problemes reals.

eduardele

ccio

ns

el 2

5-n

el césar, l’antic amo del bar de La viole-ta, rebrà en pocs dies a casa seva, a ga-lícia, un recull molt especial de fotogra-fies de la nova violeta. Dimecres l’equip d’arquitectes alonso-milelire feien aquesta feina d’arxiu pensant també en el césar. ara bé, tant l’antic barman com els veïns han de tenir clara una cosa: dissabte no s’hi fa cap ‘inauguració’ a la violeta. La paraula ha estat vetada perquè ja estem en període electoral, i a ciu ja li va passar això amb la biblioteca de vallcarca per culpa de les elec cions gene-rals. Ja és mala sort, no poder-se posar la medalla...

Les petites victòries com les de la Violeta ens ajuden a crèixer com a societat lliure

La reforma impulsada per la societat civil ha permès conservar bona part del casino

Certament vivim una època de canvis, de millor a pitjor els més, alguns de pitjor a millor. Alguns els viuen amb il.lusió d’un futur mi-llor per a Catalunya, altres molt preocupats per la con-tinuitat de l’Estat espanyol. Els presidents Mas i Rajoy, per una cosa o per una altra, segur que no dormen les hores que voldrien, i amb ells tots els polítics responsables davant d’un futur que, a mig o llarg termini, no té altra sortida que la de resoldre les situ-acions que ara qualifiquem de complicades. Mentre, al mateix temps, coexisteixen

altres situacions complicades en el marc de les classes més nece-sitades. Càritas, l’organització benèfica catòlica, ens diu que “hi ha un replegament progressiu dels serveis socials. Que el nivell protector de les administracions s’ha reduit significativament”.- També diu que aquest any s’han triplicat les persones que han hagut de demanar la seva ajuda per a sobreviure de forma míni-mament raonable. Càritas té el temor de que quan acabi la crisi,

situ

acio

ns

com

pli

cades

la majoria de serveis socials no es recuperaran. L’entitat social també anuncia que la xarxa familiar, avis i pares, ja comen-ça a desbordar-se. Sí, a part de les polítiques, hi han moltes situacions complicades.

J. v. muntades

de Gràcia

3

5 d’octubre de 2012l’independent

el bloc

La violeta

Fa il·lusió tornar a trepitjar el bar de La Violeta. I més quan descobreixes, alleujada, que la remodelació no ha esborrat l’essència d’aquest casinet que, entre les noves parets, encara amaga anys de parti-des de dòmino i de converses de sobretaula lligades a la història de la Vila. Es manté el terra modernista, la barra, les columnes de ferro forjat i també la distribució de l’espai encara que tot amb aquella olor de nou que sobta tant quan la compares amb la que tenies emmagatzemada a la memòria. Sola entre les quatre parets, sense el rumor de la gent, amb l’entrada encara barrada al pas dels curiosos, celebres que s’hagi aconseguit mantenir l’esperit d’aquest casinet que es va aixecar fa 119 anys i que la reivindicació veïnal ha permès que salvar de les urpes d’una immobilià-ria holandesa. Ara tot és nou, blanc, modern i polit però, en el fons, calcat als records que tens d’aquest espai. L’únic que es troba a faltar són els futbolins. Han estat dos anys sense La Violeta i ara per fi re-cuperem aquest símbol de la identitat gracienca. Ja fa ganes de celebrar-ho amb un bon vermut i una tapa d’olives entre aquestes quatre parets centenàries.

Carin

a Bellver

Opinió

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarriS, Sccl

direcTor: albert balanzà

aMb el Suport de:

És una iniciaTiva de: avv vila de Gràcia, debarriS i GràciaWeb. conseLL direcTiu: albert balanzà, Joan lou. direcTor Lo-caL: albert balanzà direcTora adjunTa: Sílvia Manzanera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: anaïS barnoleS, carina bellver, anna buJ, criStina caSapriMa, cla-ra darder, Meritxell díaz, núria falcó, lídia Haro, èric lluent, laura Millan, pa-tricia MonGe, Marta narberHauS, Ginebra vall. coL.LaBoracions: àlex boScH, pep boatella, lluíS bou, Miquel cabal Guar-ro, alfred cano, GuilleM cifré, artur eS-trada, ànGel Garreta, Manolo González ‘patata’, pep GorGori, SebaStià Jovani, pere Martí, Joan Millaret, víctor nubla, roGer rofín, triStraM, rafael vallbona, vocalia de la dona de l’avv. FoTograFia: Joan perraMon. MaqueTació: SerGi l. bofill. disseny weB: Maria vilarnau. PuBLici-TaT: MontSe fiGuerola (692 601 263). disTriBució: cet labor-90. iMPriMeix: induGraf offSet, S.a.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 453

núM. 453

eT seMBLa BÉ que eL g-6 hagi reTiraT eL suPorT conjunT aL ProcÉs soBiranisTa de Mas? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

tribunaXavier Muñoz-Torrent, geògraf

La metamorfosi del cranc

Gràcia, a l’estiu, té més demanda que oferta de ter-rasses i asseure’s a la fresca per fer el toc i xerrar amb els amics es fa ben difícil. És per això que, atès l’èxit i la xafogor, vam aventurar les nostres esperances muntanya a munt, fins arribar més enllà del Catalunya, al peu del Car-mel, en una balconada on al capvespre no hi a problemes d’aforament i es fa agradable compartir una clara gelada i una bossa de patates mentre salvem el món, el barri i les nostres vides de les atzaga-iades d’aquest destí que tan colla i que sembla voler-nos cada cop més irrellevants. Les nou tocades i, de fosc, tornem passejant pel Park Güell. Tot un luxe. Apurem aquelles hores, a l’ocàs, que, per ventura, són el millor mo-ment per assaborir-lo sense presses, fixant-nos en tot allò que de dia se’ns escapa. Serà pel buit de turistes i d’aglo-meracions?; pels silencis, només trencats pels nostres passos i pels gemecs furtius d’alguns enamorats?; pels clars-obscurs mig fantasmagò-rics en els que s’apaguen els darrers raigs del dia contra els monuments? Contra aquella part monumental que, sense cap fortuna, algú a la Vila vol diferenciar indecorosament? Serà que és en aquelles hores que, per efecte de les calors líquides, del toc o de l’escalf de la companyia, en la penom-bra s’esclareix cada racó que

ens fa perdre la closca que ens constreny, ens fa lliures per uns instants, com engolits per la me-tamorfosi del cranc, l’enardida en secret a les figures del frontal sinuós de la gran plaça-porxada,

evadint-nos en l’ècdisi de la nostra pròpia pell que muda sense adonar-nos tibada per l’acció de l’edat, i que fins ara

ens ha fet avançar i ens endu-reix com a l’artròpode, però que també ens mostra el pas inexorable del temps en les vel.leïtats dels quadrants de lluna i dels horòscops, replegant-nos sobre els passos esgarriats de la

vida, aquells que no havíem d’haver perdut mai. Quan la llum es fon a l’horitzó, sobre la salamandra màgica s’es-muny un cargol que procura molses humides. Llisca ràpid deixant un rastre sucós. Els visitants ressagats li prenem fotos, perquè algun senyal in-tueix. Per a nosaltres trenca el miratge fosc, i ens inspira un nou somriure, lent optimisme; car de la voràgine diària, de les presses i dels estressos hi surt algú que, com nosaltres, enveja la frescor d’aquelles hores tranquil.les i les vol per sempre; les creu cada cop més valentes i revolucionàri-es, transgressores, sensuals, independents, lliures.

xavier Muñoz

ens envolta i ens embafa i ens transforma en part mateixa de l’obra d’art?; la que ens evoca la inspiració folla d’en Jujol partint rajols i tornant-los a recompon-dre creant concavo-convexitats en porcellanes serpentejants, extasiant-nos amb aque-lla contínua sensació de moviment de les ciclòpies parets rematades amb trencadís? Som part de l’obra d’art, i algú ens vol trencar. Som part d’una ona paraboloide inaturable. La nit surrealista transfigura, ens fa veure més clar el som-riure en la mirada de l’altre,

Som part de l’obra d’art i algú ens vol trencar. Som part d’una ona paraboloide inaturable

què en penseu...Textos i fotos: Xavi Tedó

... del pla de pacificació de les places de Gràcia?

Lluís PerramonFuncionari

isabel verdejojubilada

Lluís garciaJubilat

ricard sagristàoperari de telefonia

Sí que és veritat que es veu més policia vigilant i no es fa tan so-roll a les places, però la venda ambulant sempre ha exisitit i ho seguirà fent perquè la gent s’ha de buscar la vida.

Si el pla per pacificar les places consisteix simplement en posar més policia el problema no es resoldrà. Cal posar en marxa un programa social que ajudi a resoldre el problema d’arrel i també oferir als joves espais on poder seguir la festa quan tanquen els bars.

Sempre es bo que hi hagi més policia per evitar merders i ara se’n veu més, especialment a la tarda i fins a la nit, però la gent segueix bevent al carrer perquè als bars les cerveses són molt més cares.

Si els joves compren llaunes als llauners és perquè surten més bé de preu, per tant, és com-plicat que s’acabi amb aquesta pràctica i més ara que hi ha un índex d’atur tan alt entre el jovent.

de Gràcia

4

5 d’octubre de 2012l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

el món del revés

Des de fa unes setmanes al solar de Bailèn on s’hauria d’haver aixecat l’escola Univers hi ha un pipican. L’espai destinat perquè els gossos hi fa-cin les seves necessitats ocupa una petita part del solar amb entrada i sortida pel carrer Quevedo, a tocar de la plaça John Lennon. Fins a fa ben poc aquest espai per als gossos estava a la plaça del Poble Romaní. En aquest punt de la Vila, però, ha calgut ampliar els barracons de l’escola Univers, que any rera any creix en la provisionalitat. Els més àgils mentalment ja ho hauran

agafat: si a on hauríem de tenir-hi una escola hi ha un solar buit... i a on hi teníem un pipican ara hi ha una escola... regla de tres de calaix... portem els gossos cap al solar buit i tema resolt. Bingo. La decisió té certa lògica, és pràcti-ca, i com diu la dita aconsegueix

matar dos pardals d’un sol tret. Llàstima que en aquesta ocasió la comparació fa mal d’ulls. Veure com els gossos gaudeixen de l’am-plitud i comoditat del solar on hi hauria d’haver una escola, mentre els alumnes de l’Univers s’amunteguen en barraccons sense data de caducitat... què voleu que us digui... a mi em fa mal d’ulls. I que ningú entengui aquest article com una creuada en contra dels gos-sos o dels seus amos. Em sembla molt bé que l’Ajuntament els ofe-reixi un lloc adequat on els animals puguin gaudir amb tranquil.

litat i condicions d’aquest acte tan quotidià, necessari i satisfactori com el d’anar a cagar sense que ningú et molesti. Pobres gossos, no en tenen cap culpa de les reta-llades que bloquegen la construc-ció de l’Univers. I els seus amos, la condició de tenir un gos no els exhimeix de la condició de ser pa-res al mateix temps. Damnificats

i beneficiaris alhora, per tant, en alguns casos. N’estic convençut. De veritat, no és cap retret ni al gos ni al qui se n’ocupa. Fins i tot puc entendre que l’ajuntament busqui una sortida alternativa a un solar, buit, de la seva propietat mentre no arriba la solució definiti-va. Tot i que algú també podria pensar que a partir d’ara s’obre un ampli ventall de possibilitats per rendibilitzar aquest enorme solar. D’idees no en faltaríen. I és que si no és així, es fa difícil passar per davant del solar sense tenir la sensació que vivim al món al revés. O com diu aquella estrofa d’una cançó dels Doctor Calypso pensar que “se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou”.

Veure com els gossos gaudeixen del solar de l’escola l’Univers fa mal d’ulls

Roger Rofín la setmana

Es fa difícil passar-hi per davant i no tenir la sensació que vivim al món al revés

tribuna

25-s: crònica del terrorisme d’estat

A les set de la tarda es produeix una petita càrrega, els policies infiltrats entre la multitud efectuen el primer moviment, molt ben plane-jat, perquè sembli que els ciutadans estan descontro-lats. A tres quarts de nou, una quantitat enorme de vehicles policials envolten la Font de Neptú a excepció d’algunes sortides. Penso que s’estan preparant per tancar la manifestació. Pobre de mi, santa innocència! La policia es desplaça a prop del museu Reina Sofia, a uns cinquanta metres de la glorieta. A les nou, trenta minuts abans del final de la manifestació i amb milers de persones de totes les edats juntes, uns comencen a colpejar i uns altres a disparar boles de goma. Els milers i milers de persones que romanen fora del cercle tenen la sort d’estar en aquesta posició, però no donen crèdit al que veuen. Una primera càrrega dels antidisturbis trenca el bloc dels manifestants en dos grups: els espantats fugen com poden, especialment pares amb els seus fills que no estan preparats per viure aquesta situació si és que algú ho està. Perquè des del principi es va dir que seria un acte totalment pacífic.Un cop desallotjada la glo-rieta, molts manifestants es queden a les voreres protes-tant desprès de la inesperada acció policial. La gran majoria des de lluny els criden i els insulten, un acte més que normal quan algú et colpeja

violentament i sense justifica-ció. Fins i tot alguns manifes-tants s’apropen amb les mans aixecades per demanar explica-cions a la policia, que tampoc escolta el clam de la gent. Un home gran, segurament major

de 65 anys, recrimina a un poli-cia la seva actitud, però aquest l’empeny de males maneres. L’home, envoltat de policies, acaba finalment marxant ple de ràbia i impotència. La policia arriba al cercle per la glorieta, però també per altres carrers propers i per tots dos sentits de la Castellana. La missió ja

no és finalitzar com sigui la manifestació, sinó causar el major càstig físic a la ciutada-nia per si planeja fer una altra protesta similar les properes setmanes. La càrrega esdevé brutal. Fins i tot quan la gent corre cap a les seves cases baixant per la Castellana, pel Retiro o pujant fins a Cibeles per agafar l’autobús. Sembla que la persecució i els trets no s’acaben mai. Fins i tot arriben a entrar a l’estació d’Atocha en forma de batuda colpejant i disparant a tort i a dret contra tot el que es mou creant un caos sense prece-dents i diversos ferits, molts dels quals no vénen de la concentració al Congrés, sinó de treballar, que encara que sembli mentida, com diu la cançó “encara hi ha gent que treballa”.

L’objectiu de la càrrega policial al Congrés dels Diputats era causar el major càstig possible

Naiban, estudiant

raconsPep Boatella

d.M.M.

enquestaTelefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

de Gràcia

5

5 d’octubre de 2012l’independent

Política

Els Lluïsos, promotors de la iniciativa, signen sols la missiva de suport al president

sense unitat d’acció. els recels d’algunes de les sis entitats històriques que formen el g-6 (centre moral, cercle catòlic, Fe-deració de colles de sant medir, Fundació Festa ma-jor, Lluïsos i Orfeó) han impedit que el col.lectiu subscrigui una carta de suport al president mas pel procés sobiranista que ha endegat després de la multitudinària manifestació de la Diada. els Lluïsos, promotors de la iniciativa, han de-cidit enviar-li en solitari una carta d’agraïment signada per tota la junta directiva.

XAVI TEDÓ

La missiva, que ha estat enviada aquesta setmana, agraeix al pre-sident la seva “valentia, coratge i determinació” després de la histò-rica marxa del 11-S i li ofereix el suport de l’entitat en tot allò que sigui necessari per “aconseguir els objectius del full de ruta traçat que, ara ja sí, va només en una única direcció”. L’entitat avala les resolucions aprovades en el darrer ple del Parlament posant èmfasi en la que demana una consulta sobre el futur de Catalunya priori-tàriament a la propera legislatura. En aquest sentit, els sotasignants consideren que “dotar el país de les estructures necessàries per de-cidir cap a on anem és ara mateix un deure i una obligació” perquè

núria falcó

el preSident delS lluïSoS, oriol HoSta, SiGnant la carta de Suport al preSident MaS

El G-6 declina fer una carta col·lectiva de suport al procés sobiranista de Mas

“el dret a decidir és per a nosaltres un instrument imprescindible”. El president de l’entitat no ama-ga la seva tristesa per no haver aconseguit que la resta d’entitats hagin subsctit la carta: “Em sap greu perquè és una oportunitat histò-rica de demostrar al govern que la so-cietat civil li dóna suport”. A banda dels Lluïsos, tan sols la Fundació Festa Major, que presideix Ricard Estruch, defensava la necessitat de moure fitxa. El president del G-6 i també de l’Orfeó, Ramon

breusEl Districte fa obres a la primera planta

La seu central del Districte a la plaça de la Vila torna a estar en obres aquest cop a la sala de pintures de la primera planta, on es fan moltes reunions de comissions sectorials, i en ge-neral a tota aquesta planta per arranjaments en la consoli-dació estructural de l’edifici, sobretot en els sostres malme-sos, i en adequació general a la normativa. Aquestes obres han provocat que l’accés del públic a la sala d’actes en el ple d’aquest dijous s’hagi hagut de fer a través de la porta d’emer-gència del carrer Mozart 24, on abans hi havia hagut un centre d’atenció social a la gent gran o despatxos d’enti-tats. Es dóna la circumstància que aquest canvi ha provocat que el públic entrés a la sala d’actes a través de l’escenari on seuen la regidora i els con-sellers.

ERC tria Miquel Pagès com a candidat a BCN

L’agrupació local d’Esquerra a Gràcia ha triat aquest di-mecres l’expresident del casal i també exconseller tècnic del Districte durant el mandat de Ricard Martínez, Miquel Pa-gès, com a primer candidat a les llistes republicanes per a les pròximes eleccions al Par-lament del 25 de novembre. A Pagés l’acompanyaran, ja de manera absolutament testi-monial els altres militants de l’agrupació Núria Pi i Marta Jiménez

REDACCIÓ

El primer debat de precampanya electoral, amb vista a les eleccions al Parlament del 25 de novembre i aprofitant el clima d’efervescèn-cia política, ja té confirmats els set dirigents polítics de CiU, PSC, PP, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat i Ciutadans que contrastaran els seus arguments a l’Espai Albert Musons del carrer Alzina el prò-xim dimecres 10 d’octubre.

Sota l’organització dels Castellers de la Vila de Gràcia i moderat pel director de l’Independent, Albert Balanzà, el debat estarà protago-nitzat per Neus Munté (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC), José Antonio Coto (PP), Dolors Camats (ICV-EUiA), Oriol Amo-rós (ERC), Uriel Bertran (SI) i Jordi Cañas (Ciutadans). L’estructura del debat estarà divi-dida en tres parts: una primera en què cada participant podrà expo-

L’Espai Albert Musons acollirà la trobada entre set forces polítiques

sar durant cinc minuts una idea central com a solució de futur, una segona en què el moderador farà una pregunta directa a cada dirigent polític i hi haurà possibi-litat de rèplica i contrarèplica en-tre els set convidats, i una tercera en què el públic podrà prendre la paraula sota pregunta prèvia adre-çada per escrit a la taula durant la segona part del debat. L’acte s’ini-ciarà a les 20.00 hores i s’acabarà a les 21.30 hores.

Gràcia fixa el primer debat de la campanya entre líders dels partits

Homenatge del ple de gràcia a martí gasull. El consell municipal de Gràcia ha homenatjat aquest dijous l’alpinista i acti-vista catalanista Martí Gasull, vinculat a entitats de la Vila com la UEC-Gràcia o els Lluïsos, amb un minut de silenci en presència de la família. El reconeixement s’ha fet a l’inici del ple i, després de l’informe de la regidora, la família ha agraït les mostres de suport i ha marxat de la sala.

albert balanzà

Botet, justifica la decisió adoptada per l’avançament de les eleccions al Parlament: “No ens ha semblat el més adequat enviar-la ara amb la convocatòria electoral”. Tot i així, Botet reconeix que l’envia-

ment de la car-ta s’ha ajornat sine die: “Ho hem aplaçat, però encara no hem decidit si la farem o no”. Aquest fet posa

de manifest la diversitat d’opini-ons existents entre la societat civil gracienca a l’hora de mullar-se políticament. De fet, membres

d’algunes entitats que integren el G-6 admeten que la falta de con-sens en el sí de les juntes directives explica que la missiva de suport al president no hagi tirat endavant. Aquestes associacions pensen que aquesta iniciativa no encaixa amb la seva filosofia i que alguns socis, amb sensibilitats diferents, po-drien sentir-se molestos. D’altres ho volien debatre en junta abans de prendre una decisió. Davant d’aquest escenari, la direcció dels Lluïsos ha optat per tirar pel dret i mostrar l’agraïment de l’entitat a l’actitud “decidida, clara i convin-cent” del president Mas aquestes darreres setmanes.

El president del G-6 justifica la decisió per l’avançament de les

eleccions

de Gràcia

6

5 d’octubre de 2012l’independent

Societat

Jesuïtes Educació inicia el procés d’ampliació del col.legi Kostka que es farà en tres anys

Jesuïtes educació serà el nou titular de l’escola cormar a partir del juliol de 2013, encetant així un procés d’ampliació del col.legi Kostka. en tres anys, aquest centre concertat oferirà totes les etapes educatives, de 0 a 18 anys, repartint l’alumnat en tres centres. Després d’una primera re-unió amb les famílies, la direcció del centre inicia ara “un procés d’informa-ció i difusió” per explicar el projecte, que ha causat malestar entre algunes famílies.

SILVIA MANzANERA

La congregació de les Missione-res del Cor de Maria ha venut Cormar -que ha anat perdent alumnat amb els anys- a Jesuïtes Educació, que inicia ara un procés d’integració amb l’escola Kostka. La raó de la venda, segons ex-pliquen en un comunicat, és la manca de religioses que pogues-sin continuar amb la seva tasca a Cormar. El Kostka continua el seu procés de creixement de la ter-cera línia que ja arriba a tercer de primària. A partir del proper dia 1 de setembre de 2013, Cormar passarà a ser un nou centre de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educa-ció, amb la intenció d’integrar-lo al Kostka després d’un període de transició. Segons explica el seu di-rector general, Oriol Navarro, en tres anys, l’escola comptarà amb

xavi tedó

iMatGe del col.leGi la Salle aqueSta SetMana

tres edificis que oferiran totes les etapes educatives, des de la llar d’infants al batxillerat. Així, l’edi-fici que pertanyia a les monges fins ara acollirà escola bressol (0-3 anys), infantil (3-6 anys) i 1r i 2n de primària (fins els 8 anys). Dels dos edificis que té el Kostka, un serà per a l’alumnat dels 8 als 14 anys (3r de primària a 2n d’ESO) i un altre pels alumnes a partir de 3r d’ESO i fins el Batxillerat (14 a 18 anys). Aquest repartiment és el que ha generat malestar, ja que algunes famílies tenen fills en dife-rents etapes educatives, i per tant, estarien en edificis diferents. Al-gunes pensen que el nivell educa-tiu de Cormar perjudicarà al Kos-tka, amb un nivell superior segons alguns pares i mares.

El SEK compra l’escola Cormar i repartirà tot l’alumnat en tres edificis

L’escola Cormar i la Salle Grà-cia finalitzaran el proper juliol el conveni que han mantingut durant els darrers 20 anys des-prés de la compra que Jesuïtes Educació ha efectuat del col.legi que fins ara dirigien les monges. Aquest acord signat per les con-gregacions sense que els equips dels centres hi intervinguin canviarà l’estratègia comunica-tiva de la Salle, segons explica el seu director, Joan Such. “Si

fins ara teníem garantida la pre-sència d’un determinat nombre d’alumnes que venien de Cor-mar, ara haurem d’intensificar i ampliar la campanya de difusió de la nostra escola perquè vin-guin alumnes d’altres centres”, assegura Such. De tota manera, Such ha volgut remarcar que la compra respon a estratègies de les congregacions que res tenen a veure amb les relacions (“bo-nes”) entre centres escolars.

Finalitzat l’acord mantingut amb la Salle durant 20 anys

breusMostra d’Arapdis pel dia mundial de la Salut Mental

El club social Arapdis, servei adreçat a persones que per causa d’un trastorn mental greu te-nen dificultats d’inserció social, commemora el dia mundial de la Salut Mental, el proper 10 d’octubre, amb una exposició a la Jaume Fuster. “Fragments de Fragments” és una retrospectiva de la revista que editen els usu-aris. L’exposició es podrà visitar del 8 al 14 d’octubre.

Jornada de portes obertes al Casal La Miranda

La Miranda organitza aquest dissabte una jornada de portes obertes on mostraran als veïns del barri i tots els interessats els serveis i instal.lacions que ofereix aquest equipament del barri de la Salut. La Mirada va viure aquest estiu un enfronta-ment entre la direcció del Casal i l’associació Famílies en Joc, que va acabar amb l’expulsió d’aquesta entitat.

XAVI TEDÓ

La reforma que s’està realitzant aquests dies al carrer Puigmartí no inclourà la instal·lació de cap sistema per limitar el pas dels vehicles. Les queixes dels veïns pel trànsit constant de cotxes en aquest carrer on està prohibida la circulació de cotxes de les deu a les dues del migdia i de quatre a sis de la tarda no han servit de res. El conseller de Mobilitat del Distric-te, Jordi Tendero, explica que les

obres que s’estan portant a terme són “simplement per canviar el paviment que estava molt deterio-rat pel pas de camions que descar-reguen al mercat de l’Abaceria”. Amb el sistema de pilones descar-tat, Tendero apunta la possibilitat de col·locar fitons entre la calçada i la vorera per evitar que els vehi-cles hi aparquin com fan ara, però adverteix que no han adoptat cap decisió: “Ho estem acabant de sopesar, però no hi ha res segur, durant els propers dies acabarem

Només s’estudia posar fitons perquè no s’aparqui a la vorera

de prendre una decisió”. Els veïns denuncien que els problemes amb els automobilistes i transportistes es mantenen. El darrer incident va tenir lloc fa pocs dies quan un vianant es va encarar amb un con-ductor i la discussió va arribar a les mans. Conscients que el nou go-vern no és partidari de pilones, re-clamen que es posi una tanca a la cantonada amb Milà i Fontanals les hores que està prohibida la cir-culació de vehicles per aconseguir que el carrer sigui per fi peatonal.

El Districte reforma Puigmartí sense restringir el pas als vehicles

els cvg igualen els seus millors registres per la mercè. Els graciencs s’han pogut treure l’espina que duien clavada (l’any passat la pluja va anul.lar la Mercè) portant-hi el seu millor repertori casteller. Els blaus van obrir plaça amb un quatre de vuit, a segona ronda hi descarregaven el primer tres de vuit del seu historial en aquesta plaça i a tercera ronda coronaven per quarta vegada la torre de vuit amb folre, però que no van po-der descarregar. Molt bona actu-ació dels graciencs que els dóna molta moral per encarar el Con-curs de Castells de Tarragona el proper diumenge 7 d’octubre i en el que podrien fer el primer atac als castells de nou pisos.

Aleix Vila crònica blavaMontSerrat torreS

Concert solidari en benefici de l’associació acidH

El Deutsche Welle Chor, coral de la ràdio internacional ale-manya, oferirà un concert per l’Associació Catalana d’Integra-ció i Desenvolupament Humà (acidH) de cançons d’amor d’ar-reu. La cita serà a la Basílica de Santa Maria del Mar divendres 5 d’octubre a les 20 h.

de Gràcia

7

5 d’octubre de 2012l’independent SOcietat

ALBERT BALANzà

Quan els veïns entrin de nou aquest dissabte a l’antic casino La Violeta del carrer Maspons hi

La nova Violeta s’obre conservant l’ànima de l’antic casino de poble Les Colles de Cultura Popular ultimen el servei de bar per a finals d’octubre

a dalt i a la dreta inferior, dueS iMatGeS de la nova violeta; a la part dreta Superior una iMatGe de l’antic bar

JM contel

Silvia Manzanera

Silvia Manzanera

Quan aquest dissabte s’obri al públic totalment reformat l’antic casino La violeta es posarà el rètol de final feliç a una histò-ria que va començar de manera traumàtica l’any 2004, quan la immobilià-ria vervat & van der ve-en va comprar l’espai per fer-hi pisos. La mobilit-zació popular va obligar l’ajuntament a salvar-lo de la venda polèmica que va fer el montepío mútuo de industriales i comer-ciales de gràcia.

trobaran un espai que pot trans-metre la fredor de l’Espai Jove La Fontana però que, sobretot al bar, s’hi ha intentat recuperar l’ànima d’aquell espai que va reviure so-cialment ara fa vuit anys quan la mobilització popular va forçar l’Ajuntament a pactar el no a la construcció de pisos amb la im-mobiliària, nova propietària.L’equip de Miquel Alonso i Jo-an Milelire, que aquesta setmana s’han encarregat de cuidar fins a l’últim detall perquè la nova Vio-leta doni una bona impressió, ha subratllat el manteniment d’ele-ments com l’històric terra tant a l’entrada com a la sala del bar o la sala de billars, encara buida. La cuina, un cop el César i la seva do-na van marxar a Galícia, s’ha de concessionar i la previsió de servei està fixada per a finals d’octubre.

Sigui com vulgui l’equipament municipal tindrà a partir d’ara una gestió cívica, encarregada a la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia (CCG), que

Març de 2004. El Taller d’His-tòria avisa que una immobiliària pretén fer pisos a la Violeta. Es constitueix Salvem La Violeta.Abril de 2004. La Violeta s’aca-ba venent sota protecció policial Desembre de 2004. L’Ajunta-ment compra La Violeta a la immobiliària a canvi d’un solar a Verdi 100 i compensacions. Juliol de 2005. La Violeta acull el rodatge del film ‘Salvador’.Octubre de 2007. L’estudi ar-quitectònic municipal decideix

que La Violeta es conservi igual.Maig de 2008. Casal de barri La Violeta és el primer nom pactat entre Districte i entitats.Maig de 2009. El concurs d’idees sobre La Violeta obre la porta a l’enderroc interior total.Juliol de 2009. El projecte V de Violeta de Miquel Alonso i Jo-an Milelire guanya la reforma i conservarà la majoria de l’espai.Juny de 2010. La Violeta tan-ca durant dos anys per executar tota la reforma.

cronologia

representa entitats com el Drac de Gràcia, Bastoners, Esbart Comtal-Bastoners de Barcelona, Gegan-ters, Trabucaires, La Diabólica, La Vella. També altres associacions hi

tindran la seu: Gràcia amb el Sà-hara, Amics i Amigues de La Vio-leta, l’Associacíó de veïns Vila de Gràcia i l’esbart Lluís Millet.El nou espai, batejat finalment com a centre de cultura popular, es complementarà amb l’oferta que des de l’agost hi ha a l’Espai Albert Musons del carrer Alzina, on hi tenen la seu els Castellers de la Vila de Gràcia i la Funda-ció Festa Major, i s’estructura en tres plantes: bar i sala de jocs a la planta baixa, sala d’actes a la primera planta i espai per a enti-tats a la segona. El nou edifici, a diferència de l’antiga estructura, compta amb ascensor intern.

reforma de l’entorn

La inauguració de l’espai, que no comptarà amb una tallada de cinta oficial per raons de període electoral, també ha anat acom-panyada de la reforma urba-nística del carrer Sant Joaquim i de l’entorn, que en aquestes últimes dues setmanes s’han ha-gut de tallar en molts moments al trànsit a causa del reasfaltat i la conversió de la zona en plata-forma única a un sol nivell per a vehicles i vianants.

de Gràcia

8

5 d’octubre de 2012l’independent SOcietat

Tocaran Sebastián Reyes i Kavanak

La diada del comerç al carrer incorpora concerts

S.M.

Música en viu a la plaça de la Vila a partir de dos quarts de dues. Aquesta és la principal novetat que ha incorporat en-guany l’Associació de Comer-ciants de Gràcia en la Festa del comerç al carrer que se ce-lebrarà aquest dissabte 6 d’octubre a les principals vies comercials de la Vila. Or-ganitzat per l’equip del bar llibreria Roxanne, al carrer Martínez de la Rosa, obrirà el doble concert el cantautor argentí Sebastián Reyes. I des-prés serà el torn de la banda Kavanak, el projecte impulsat per Luigi Cabanach amb Mer-cè Sarramalera, Guille Pérez i Xavi Garcia. La dinamitza-ció de la jornada començarà, però, molt més d’hora, amb la batukada Strómboli, una exhibició de la tècnica de la girokinesia -entre el ioga i el pilates-, un contacontes que anirà a càrrec de l’espai cultu-

ral Diógenes, i una exhibició de zumba (una disciplina esporti-va) a càrrec de Patricia Beltrán. Segons els organitzadors, els concerts s’han programat al migdia perquè és l’hora de més concentració de gent de la jor-nada. Els comerciants de la Vila treuen així les botigues al

carrer per donar a conèixer els seus productes. Tampoc no fal-taran els tallers o degustacions repartits per tot Gràcia. Durant

tot el dia la festa s’instal.larà a Astúries, Travessera de Gràcia (entre carrer Gran i Torrent de l’Olla), Pare Claret (entre pg. Sant Joan i Nàpols), Plaça de la Vila de Gràcia - Artesans de Gràcia, Verdi, Plaça de la Vila i Diamant i Torrijos. I Travessera de Gràcia, entre Sardenya i Es-corial, i els carrers a l’entorn del Mercat de la Llibertat només es-tan d’horari de matí. La Festa del Comerç de tardor és el precedent a la campanya de Nadal que començarà el mes que ve.

iMatGe d’una edició anteior de la feSta del coMerç al carrer a Gràcia

arxiu

Durant el matí també s’han programat

contacontes i diverses exhibicions

ALBERT BALANzà

El pla de millora integral del pas-seig de Gràcia tocarà la part alta del carrer, allà on els Jardinets de Salvador Espriu esdevenen la principal porta d’entrada a Grà-cia. Lògicament la reforma que l’Ajuntament de Barcelona vol executar en aquest tram és molt menor a la que necessita -i que es farà sobretot al llarg de 2013- la resta del passeig, amb millores al paviment, drenatge, mobiliari, fonts, enllumenat, connectivitat, jardineria, arbrat i mobilitat. Pe-rò el pla destaca en alguns punts aquesta part de reforma gracienca amb la font de la part alta dels Jardinets com a element de canvi.La font baixa dels Jardinets, en-voltada dels bancs que se situen gairebé davant de la Casa Fus-ter, va ser el 1999 el principal element de la reforma que es va executar al final del mandat de la regidora Teresa Sandoval. Aquella reforma es va vincular a la pacificació del trànsit del car-rer Sèneca i al disseny d’aques-ta petita via, molt propera als Jardinets, amb unes barres de

La reforma del passeig de Gràcia restaurarà la font dels Jardinets S’ajorna la reordenació de les motos mal aparcades a l’illa central

la font delS JardinetS taMbé eS reforMarà

ferro al paviment que recorden els col·lectius represaliats pel na-zisme. Aquest va ser el premi de consolació per als veïns que des de 1994 demanaven el canvi de nom del carrer Sèneca per carrer Anna Frank per remarcar l’insult quye suposava tenir en aquell carrer la llibreria nazi Europa.

L’edifici il.luminat

Al marge de la font i dels can-vis generals a tot el passeig, la nova reforma també inclou la il·luminació d’edificis singulars, que en el cas dels Jardinets comp-ta amb la intervenció a l’edifici que fa xamfrà entre els carrers Còrsega i passeig de Gràcia, a la banda muntanya Besòs de la plaça. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han afegit que un altre dels problemes dels Jardinets, les més de 300 motos mal aparcades que hi ha a l’illa central, encara no es regularan.

Tretze anys després que s’inaugurés la reforma dels Jardinets que va fer passar a millor vida els arbustos de la zona nord on hi dormien indigents, l’element central d’aque-lla remodelació, la font, es tornarà a restaurar en el marc del pla de millora integral del passeig de gràcia que l’ajuntament de barcelona va presen-tar aquest dijous. La part dels Jardinets també es beneficiarà del pla d’il.luminació d’edificis singulars, mentre que la reordenació de les mo-tos mal aparcades queda ajornada.

xavi tedó

Els Amics del Passeig de Grà-cia, quan l’any passat van in-cloure els Jardinets en el tram d’enllumenat de la campanya de Nadal, van subratllar l’am-pliació de la iniciativa a la part alta del passeig, després que l’entitat hagi incorporat nous socis com Casa Fuster. Ara l’Ajuntament vol anar més enllà en la implicació del sec-tor privat i ha proposat l’edi-fici que fa xamfrà a Còrsega amb passeig de Gràcia, banda muntanya Besòs, perquè sigui il·luminat. Però això requerirà un acord amb els propietaris.

Les llums als edificis, un pacte apart

de Gràcia

9

5 d’octubre de 2012l’independent

reportatge

temps, el programa ha patit can-vis però la seva essència continua vigent. Carmen Sevilla o Chiqui-to de la Calzada són alguns dels noms que hi han passat. Entre les novetats d’aquesta temporada hi destaca la secció Eurovegas mon

cedida

xavier MiraS alS eStudiS de ràdio Gràcia

22 anys parlant amb la Vila

amour, que es tracta, ni més ni menys, d’un reporter de Ràdio Gràcia a Madrid que es dedica a entrevistar a la gent que troba pel carrer sobre temes controvertits o relacionats amb Catalunya. Però no es queden només amb això,

sinó que també oferiran un es-pai dedicat al gènere radiofònic i a la seva història. Miras, un dels tres fundadors i conductor actual del programa, considera que la ràdio li ha aportat mol-tes experiències positives: “Per naturalesa sóc molt tímid i la ràdio m’ha ajudat a espavilar-me tant a nivell personal com laboral”. El que estima més d’aquest suport audiovisual és la possibilitat de conèixer gent que d’altra manera seria impos-sible accedir-hi: “No cal que necessàriament siguin persones conegudes, però sempre t’apor-ten coses que et fan créixer com a persona”. I, després de 22 anys, Miras encara està enamo-rat de la ràdio i, afegeix, que en-cara li queda molta corda. “Em penedeixo de no haver estudiat periodisme”, admet. Reconeix que el valor que té Ràdio Grà-cia per les entitats, per la gent, per la Vila és molt, tot i que és un dels que reclama que “s’hau-ria de promocionar més la tasca radiofònica dins del barri”.

El programa “Parla amb Gràcia” va néixer amb la creació de l’emissora

“un programa lliure, divertit però que vol ser seriós”. així és com defineix Xavier miras el seu Parla amb Gràcia, un programa que ja fa vint-i-dos anys que omple la graella de rà-dio gràcia. així doncs, cada divendres de set a vuit del vespre ens fan passar una bona esto-na, però, sobretot, s’ho passen bé ells.

Anna Buj

22 anys, els mateixos que té l’emissora, són una edat espe-cial. Per celebrar aquest ani-versari, el el proper divendres 5 d’octubre el Parla amb Grà-cia comptarà amb uns quants afegits. En primer lloc, durarà una hora més del normal, de 7 a 9 del vespre. A més, entre-vistaran a les periodistes Nieves Concostrina i Pepa Fernández, parlaran amb un poeta jove de Córdova que ofereix poesia alternativa i conversaran amb Núria Feliu.Durant tot aquest

SOcietat

breusClub de lectura per a parelles lingüístiques

Els Lluïsos de Gràcia han cre-at un Club de lectura adreçat especialment a parelles lin-güístiques, com una activitat més d’aprofundiment de la llengua i de lleure entre els participants. La iniciativa, que es posarà en marxa el proper dimecres 17 d’octubre, vol fomentar el coneixement de llengua catalana i el plaer de la lectura. Les parelles interes-sades poden enviar un correu a l’adreça clubdelectura@llui-sosdegracia.cat.

Triple concert contra el racisme a l’Espai Jove

Aquest divendres 5 d’octubre SOS Racisme i el Consell de la Joventut de Barcelona propo-sen un concert a l’Espai Jove la Fontana del carrer Gran em-marcat en la campanya titu-lada Els il.legals són els CIEs. Les bandes que actuaran a par-tir de les 22 h a l’equipament gracienc són Los Aslandticos, Madera de Cayuco i Rosa Lu-xemburg.

de Gràcia

10

5 d’octubre de 2012l’independent

DocumentsnOvetat editOrial

Esbart Lluís Millet: 50 anys d’històriaEl president del Taller d’Història de Gràcia, Eloi Babiano, ha estat el responsable de l’edició de les

memòries de Joaquim Navarro i Bonet, fundador de l’esbart Lluís Millet. Tal i com escriu Navarro a la presentació del llibre, “aquesta és la història d’un grup de joves, altres no tan joves que, en uns

moments difícils del nostre país, forjaren la idea de construir una entitat, un Esbart, que es dediqués a l’ensenyament i la difusió de la Cultura Popular i Tradicional Catalana”.

Primer PerÍODe: 1957/1961, PeDagÒgium san FernanDO, eLs OrÍgens

El dia 14 d’abril del 1957, reunits a la cafeteria “El Vienés”, situada als Jardinets de Gràcia1, uns amants de la Cultura Popular, Lluís Moreno i Pallí, Jordi Masó i Millet, Joan Masó i Millet, Gaietà Delhom, Joaquim Navarro i Bonet, Francesc de P. Cruzate i Maria del Carme Pérez Domènech, es trobaren amb la intenció

de portar a terme la fundació d’un Esbart, a Gràcia, amb la finalitat i l’esperit de dedicar-se a l’ense-nyament i la divulgació de la Cultura Popular en diferents àmbits. Aquell mateix dia se signà l’Acta Constitucional i s’aprovaren els Estatuts per ser pre-sentats al Govern Civil per a la seva legalització. El dia següent foren presentats, no trigant gaire temps en retornar-los denegats. Intentant donar un aclari-ment, digueren no complir la legalitat en la finalitat de la seva constitució, aconsellant-nos el posar-nos en contacte amb “Coros y Danzas” de la “Sección Femenina”, on podríem trobar suport per a la nostra activitat. Reunida de nou la Gestora, per ser infor-mada de la denegació, s’arribava a la conclusió de cercar una entitat que donés el seu suport legal.El senyor Gaietà Delhom, que era Director i Gerent del Pedagògium San Fernando, s’oferí per a què el col.legi donés suport legal provisional. Es tractava, en principi, de què l’ensenyament de la dansa s’in-tegrés com a una funció més. Delhom és va posar en contacte amb l’Acadèmia Salleras, situada al carrer de Còrsega cantonada amb Milà i Fontanals, amb la finalitat de cedir el vestíbul d’aquesta per a què els dimarts i dijous a la nit, de les deu a les dotze, es pogués utilitzar per als assajos de l’Esbart. L’escola de dansa per a infants, que dirigiria Maria del Carme Pérez, podria donar classes els dissabtes de cinc a set de la tarda, horari molt assequible per als menuts. El senyor Delhom demanava a totes les acadèmies pertanyents al Pedagògium, que fessin una comunicació a tots els alumnes de l’inici de les classes a l’Acadèmia Salleras. Aquesta crida no va donar el resultat esperat, possiblement amb motiu de la llunyania de les altres escoles respecte a la Sa-lleras. No obstant, alguns alumnes d’aquesta darrera s’hi inscriviren.El dia 26 de setembre del 1957 donaren comença-ment els assajos dels grans i el dissabte següent l’escola de dansa.

Lluís millet i Pagès(El Masnou, 18 d’abril del 1867 – Barcelona, 7 de de-sembre del 1941).

Estudià amb Josep Rodoreda i va ampliar els estudis de composició amb Felip Pedrell i els de piano amb Carles G. Vidiella. El 1883, amb disset anys, ja dirigia el cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès. L’any 1891 va fundar, junta-ment amb Amadeu Vives, l’Orfeó Català. Dos anys més tard ambdós van ser nomenats directors perpe-tus. L’any 1896 va ser nomenat catedràtic de solfeig, te-oria musical i conjunt vocal de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que posteriorment va dirigir a partir del 1930. Va fundar la capella de Sant Felip Neri, de Barcelona, el 1897, i en va ser mestre. Tam-bé ho va ser de l’escolania de la basílica de la Mercè l’any 1906. El 1904 va crear la Revista Musical Catalana. Impulsor del cant popular religiós, va revalorar la po-lifonia sagrada del segle XVI, la seva vida va estar consagrada a l’Orfeó Català, que va dirigir en l’estre-na d’una gran quantitat d’obres cabdals de la música universal. Autor d’unes Catalanesques (1891) per a piano i, més tard, en versió per a gran orquestra, va composar també, entre altres obres, Ègloga, per a quartet de corda i per a gran orquestra, una Salve Regina, per a cor i orgue (1913), i Pregària de la Verge del Re-mei, per a veus, orquestra i orgue. També va escriu-re Cants espirituals per a ús del poble (dues sèries: 1915, amb 21 cançons, i 1921, amb 15). És autor d’una vintena de goigs, de cançons per a veu i piano i d’una sèrie d’obres corals, com El Cant de la Senyera, sobre un poema de Joan Maragall, i Jovení-vola, amb lletra pròpia per a cor masculí. Va deixar alguns escrits, com El cant popular religiós (1912), De la cançó popular catalana (1917) i diversos articles en la Revista Musical Catalana. Molts dels seus escrits van ser aplegats en el llibre “Pel nostre ideal” (1917). Es pot considerar que la seva obra es troba emmarca-da en el Modernisme Musical Català.

de Gràcia

11

5 d’octubre de 2012l’independent

recomanem

La Troba Kung-Fú torna a l’Heliogàbal. Després del triple concert que la banda liderada per Joan Garriga, exDusminguet, va oferir a la sala gracienca el passat mes de juny a petició del grup, La Troba Kung-Fú repeteix actuació a la Vila. El concert promet ritme, diversió i ‘bon rotllo’. 100 per cent la Troba.

11 i 12 d’octubreHeliogàbal (ramón y cajal, 80), a les 22 h

cedida

Concert: Pepet i Marieta en acústic. Música i humor des de les Terres de l’Ebre. Bar Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 22.30 h

Dijous 11 d’octubreInauguració de la mostra de treballs dels alumnes que van participar als ta-llers d’Hertzioesfera, or-ganitzats per Gracia Ter-ritori Sonor,, dins del 17è Festival Internacional de Música Experimental LEM 2012. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 16 h

Dispositiu LEM: Surfing Sirles + Jordi Farreras + Truño Gourmet.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Morgan.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Divendres 12 d’octubreConcert: Nune and the Bad Scooters.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Markattak and the bellmontes.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Taller d’activació de la ment i memòria dirigit a la gent gran. L’inici és el pro-per 19 d’octubre. Per ins-cripcions podeu trucar al 600207481.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25)

eXPOsiciOns

Fins el 15 d’octubre‘Gràcies per l’oportunitat’ és una exposició de fotografi-es que, a través de la mira-da del fotògraf Vicenç Ca-ro, recorre alguns dels pro-jectes i activitats del Casal dels Infants, per mostrar-nos la tasca diària que duu a terme l’entitat al costat de nens i nenes, de joves i de famílies en risc d’exclusió social.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord)

Fins el 18 d’octubreExposició Itineraris de vida: dones comprome-ses a Catalunya. Exposi-ció d’imatges i textos sobre la biografia de dotze dones cabdals, per la seva contri-bució social, política, profe-sional i personal a la socie-tat catalana, invisibilitzades i silenciades pel franquismeCentre Cívic La Sedeta (Sicília, 324)

Fins el 19 d’octubreExposició: No nos cabe tanta muerte. Comissaria-da per la il.lustradora i dis-senyadora mexicana Paula Laverde, la mostra és una reflexió sobre els assas-sinats de dones a Ciudad Juárez. Una crida contra el feminicidi a través d’obres plàstiques, audiovisuals, instal.lacions i performan-ces d’artistes de diferents nacionalitats.CIRD (Camèlies, 36-38)

Exposició: Rodoreda, mi-rall de llengües. Amb el subtítol “La plaça del Dia-mant, cinquanta anys”, la sala d’exposicions del Dis-tricte ofereix aquesta mos-tra sobre la célebre escrip-tora catalana.Sala d’exposicions del Districte (Pl. de la Vila)

Fins el 26 d’octubreExposició Altres formes del silenci. A càrrec del col.lec-tiu d’art plural Cops d’ull, format per Gabriela Rosado, Pepe Jiménez Espejo, Albert Giralt (Duarja) i Norberto Sayegh, que reflexionen so-bre el silenci. Amb música de Ramón Colet. Espai d’art Mezanina (Ramón y Cajal, 2)

Fins el 10 de novembreExposició d’escultures Ar-jé, a càrrec de Jaime Ruiz

Tabares, on mostra una col.

lec ció de les seves darreres peces.Sala d’art Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9)

Fins el 25 de novembreExposició fotogràfica El casi-no de la Rabassada, histò-ria d’un somni burgès, co-missariada pel gracienc Pere Fàbregas i Carlota Giménez.Museu Claustre del Monestir, a Sant Cugat

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vi-la al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del dia-mant, dirigit per Francesc Betriu. Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs. Bar del Tea-tre Lliure (Montseny, 47)

inFanTiLs

Dissabte 6 d’octubreTeatre: La gallina dels ous d’or, amb la Companyia La Trepa.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

Dimecres 10 d’octubreLletra petita. Llibres a esce-na: La mar i l’ona. A càr-rec de Margherita Bergamo. A partir de 4 anys.Biblioteca vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dijous 11 d’octubreLletra petita. Sac de ronda-lles: El pi del gegant. Llocs llegendaris de les comarques catalanes. A càrrec d’Ignasi Potrony.Biblioteca Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h

acTes

Divendres 5 d’octubreTeatre: Invasió subtil i al-tres contes.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 20 h

Inauguració de Rick Fro-berg. El cantant i guitarrista dels Hot Snakes i els Obits ex-posa els seus dibuixos. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21 h

Concert: Rosa Luxemburg + Asdlanticos + Madera de Cayuco.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Club d’Escacs Tres Peons. VI Obert Internacional Vila de Gràcia.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 21 h

Concert: Copa Lotus.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Teatre: Variacions sobre el model de Kraepelin..Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Mostra: La nit més curta.Centre Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 21.30 h

Concert: A That The Risk.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 324), a les 22 h

Concert: Martí Soriano.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concerts de tardor.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 22 h

Sessió Lounge. Sessió temà-tica a càrrec de Dj KO’s.Bar del Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 23.30 h

Dissabte 6 d’octubreConcert de jazz: Esto no es un trio.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 324), a les 12.30 h

Jornades de rol al Casal de Joves.Centre Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 16 h

Diada de la Catalunya Nord.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 17 h

Concert: Prudence.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Medissan.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Sessió Lounge. Sessió temà-tica a càrrec de Dj KO’s.Bar del Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 23.30 h

Diumenge 7 d’octubreProjecció de la segona part de l’òpera Aida, de Verdi. Amb comentari previ i un petit col.loqui posterior. Oratori Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 17 h

Dilluns 8 d’octubre

Projecte Els mitjans de co-municació i el saber de les dones.CIRD (CAmèlies, 36-38), a les 18 h

Dimarts 9 d’octubreL’aventura de conèixer: El mercader de felicidad, a càrrec de Xavier Alcober.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

1a xerrada del Cicle Le-gal, fiscal i comptable 2012. Comptabilitat apli-cada a les entitats. A càr-rec de Marc Enrich, tresorer del Consell Associacions de Barcelona. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h

Poemes musicats: Vicente Monera.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Marc Ribot.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Dimecres 10 d’octubreTertúlia: Relacions interna-cionals a l’Europa actual.Piano Piano Bar (plaça de la Vila, 7), a les 20.30 h

Concert: Joana Serrat.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: David Philips Li-ve.Cara B (Torrent de les Flors 36), a les 22 h

de Gràcia

12

5 d’octubre de 2012l’independent

Cultura

La programació del 2013 s’escapça substancialment un cop perdut el 12% de pressupost

La becket alerta: la pro-gramació de l’any vinent perilla davant l’estocada del ministeri de cultura, que li ha retirat tota la subvenció que li ator-gava. una tisorada que ha reduït de cop un 12% el seu pressupost i que posa en interrogant els projectes de producció pròpia. sumat a l’augment de l’iva i a les retalla-des que ja ha patit de la resta d’administracions, la direcció admet que la beckett es queda sine die a gràcia perquè no pot afrontar la remodelació de la sala del Poblenou.

CARINA BELLVER

Aquesta retallada del 100% de l’aportació del Ministeri de Cul-tura es tradueix numèricament en 74.000 euros menys en el pressu-post del teatre per a l’any vinent. Una bufetada que ha fet que el director de la sala, Toni Casares, admeti que problablement cal-drà replantejar la programació ja pactada. “Els compromisos de programació estan enparaulats pe-rò sotmesos a interrogants. Totes les companyies saben que potser no podran venir a la Beckett i els projectes de producció pròpia es-tan sotmesos a endarreriments”, es lamenta Casares, que no s’es-perava que la retallada fos de tal magnitud. És més, el director de la Beckett alerta que, fins i tot, han estat “temptats de dir que

arxiu/ èric lluent

elS treS protaGoniSteS de l’obra ‘variacionS Sobre el Model de Kraepelin’, que eS pot veure aqueStS dieS a la becKett

La Sala Beckett ajorna sense data el trasllat per les retallades de Madrid

tancàvem” perquè amb aquest nou cop “ens aboquen a deixar de ser el que som”. La tisorada de Cultura, que representa perdre un 12% del seu pressupost, ha fet també allunyar encara més en el calendari el trasllat de la sala al Po-blenou, a l’antiga seu de la Coope-rativa de la Pau i la Justícia. Això fa que, de moment, la Beckett es quedi a Gràcia pendent també de la sentència del Tribunal Suprem sobre el litigi amb la immobiliària Núñez y Navarro, que amenaça-va amb desnonar la sala. El futur, doncs, es presenta més que incert per aquesta emblemàtica sala que ha estat durant molts anys un re-ferent de la nova dramatúrgia.

Des d’aquesta setmana i fins el 15 d’octubre, els Lluïsos de Gràcia acullen la mostra Gràcies per l’oportunitat, una exposició de fotografies que, a través de la mirada del fotògraf Vicenç Caro, recorre alguns dels pro-jectes i activitats del Casal dels Infants, per mostrar la tasca diària que duu a terme aquesta entitat al costat de nens i nenes, de joves i de famílies en risc d’exclusió social. Caro ha parti-cipat de forma voluntària amb el projecte col.lectiu del Casal, compartint la mirada d’una persona que descobreix la tasca d’una entitat amb més de 15 anys d’experiència i la situació de les persones que hi ha darre-ra d’aquesta feina.

Mostra del Casal dels Infants, als Lluïsos de Gràcia

breus

La biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix, especialitzada en jazz i blues, ha programat per aquest mes d’octubre diversos actes per aprofundir en aquest estil musical. Dani Pérez parla-rà sobre el més rellevant de tots els instruments de vent fusta-metall associats al blues: el sa-xo tenor, i també farà esmena a alguns dels seus intèrprets més reconeguts el dimarts 16 a les 19.30 h. I el dia 18, jam session amb un grup de solistes proce-dents de diverses formacions, també a la mateixa hora. I per acabar el mes, el dimecres 24 Montse Pratdesaba Big Mama parlarà de la veu prodigiosa de Big Mama Thornton.

La biblioteca de Vallcarca dedica l’octubre al jazz

reportatgeÈric Lluent

Humor a meitat de preuEl Teatreneu acull l’espectacle ‘Crazy Sketch Show’

iMatGe proMocional de l’eSpectacle

Ho tenen tot. Tot per tenir-ho difícil. Quatre joves actrius (i un actor) que volen trobar el seu espai en el món del te-atre còmic, malgrat les dificultats de guanyar-se la vida en aquest sector a dia d’avui.

Sketch Show. Un espectacle que ha escollit el pitjor i el millor moment per aterrar a Gràcia, en concret, al Teatreneu. D’una banda, la pujada de l’IVA ha afectat greument al sector del teatre i els espectadors cada cop s’ho pensen més a l’hora de dei-xar-se els calers per veure una obra. Però, de l’altra banda, si d’una cosa va necessitada la gent és d’humor. Així que la respos-ta de Crazy Sketch Show ha estat

oferir un 2x1 permanent a través del blog www.crazyskettchshow.blogspot.com.Humor a meitat de preu. L’es-pectacle, protagonitzat per Ma-ria Cuevas, Maria Voronkova, Diana Gadish, Anna Garcia i Stefano Iaboni, presenta a través de diferents tècniques teatrals, com l’sketch, el clown o el teatre de gest, escenes quotidianes que es converteixen en extraordinà-ries. Una hora llarga de show

exclusivament creat i pensat per generar rialles i bon humor a aquells que el presencien. La ci-

ta, els dissabtes a dos quarts de dotze de la nit a la sala Xavier Fàbregas.

Les retallades del Ministeri de Cultura també posen en alerta d’altres centres de producció ar-tística de la Vila. És el cas de la productora teatral La Perla 29, capitanejada per Oriol Broggi. Malgrat no ser depenent dels ajuts de Madrid, aquesta pro-ductora dubta que rebrà la sub-venció que pensava demanar per a un espectacle per a l’any

vinent. El conjunt de retallades i la situació que viu el sector porta a l’entitat a replantejar-se el futur. “Ara mateix ens arris-quem a perdre la temporada vinent i a partir del juny ens replantegem seriosament poder continuar fent allò que fem ara. Una possibilitat real fins i tot és poder tancar”, assegura la Bet Orfila, gerent de La Perla 29.

La productora La Perla 29 es planteja tancar l’any vinent

No es tracta de cap sinòp-si sinó de la realitat dels in-tegrants del projecte Crazy

de Gràcia

13

5 d’octubre de 2012l’independent cultura

entrevistaSilvia Manzanera

Les Manufactures del SotanEl dibuixant Guillem Cifré engega un nou projecte artístic

el dibuixant GuilleM cifré aMb una de leS SeveS ‘ManufactureS’

el premiat dibuixant gracienc guillem ci-fré, a més de pintor, il.lustrador i habitual d’aquestes pàgines, acaba de posar en mar-xa un interessant i curi-ós projecte artístic: les manufactures del sotan (http://lesmanufactu-resdelsotan.blogspot.com.es).

cedida

Les manufactures del Sotan és una proposta que es podria definir com a art per corres-pondència Per què has enge-gat el projecte i com vas tenir la idea? Vaig pensar que a la gent que li era interessant el que he anat fent aquests anys i podrien tenir interès en reunir algunes peces meves fora dels canals habituals, amb el factor afegit de que no saben el que rebran. És com els sobres sorpresa que compràvem de petits i feien tanta il.lusió pel misteri de descobrir què en sortiria. Aquesta senzilla idea

és la que m’ha portat a tirar en-davant tot plegat. Però jo no ho diria art per correspondència com a etiqueta, ja que segons com, em trobo amb l’amic i li dono en mà .

I com funciona exactament? Hi ha unes quotes mensuals i cada tres messos l’interessat rep per cor-reu certificat o en mà la Manufac-tura trimestral. Totes les producci-ons surten del meu treball cotidià, és a dir, que tot el que reben els interessats està integrat en la meva linea de treball.

Segurament vols que la llista d’amics i coneguts s’ampliï a més gent interessada. Busques un tipus de públic en concret? La gent que ha tingut interès en començar a rebre Les Manufac-tures son bàsicament amics o amigues que coneixen el que faig. Sense ells hagués estat impossible tirar endevant el projecte. M’agra-daria ampliar el grup ja que em permetria fer coses més complexes i si cal, amb l’assistència d’algun artesà per complementar l’obra.

Quin seria el perfil?Les obres que faig van destina-des a qualsevol tipus de públic. Són idees que surten de la quo-tidianitat i amb la pretensió de que tinguin un toc d’humor.

Què hi ha del dibuixant de cò-mic en aquestes creacions?A part de dibuixar historietes he estat bastant de temps treballant per televisions fent maquetes i coses en relleu amb tot tipus de material. Procuro que les coses fetes amb el material que sigui tinguin el meu estil. Per una al-tra part, crec que és impossible voler fer una cosa amb qualitat si no et creus el que estàs fent, si no segueix el que fas habitual-ment, sense forçar res.

Aquest projecte és l’inici d’al-tres històries i projectes que tens en ment? Voldria que Les Manufactures del Sotan poguesin tirar enda-vant perquè una de les coses in-teresants és poder produir coses d’altres artistes o artesans.

La 17a edició arrenca l’11 d’octubre

Dishwash i Jordi Farreras obren el LEM a la Fontana

REDACCIÓ

El dispositiu LEM arriba a la seva dissetena edició, amb un programa que inclou 23 ac-cions protagonitzades per 64 artistes provinents de 15 paï-sos.El LEM es desplega prin-cipalment a Gràcia (cloenda i obertura a La Fontana i la consolidació de La Calde-ra com a seu important del LEM) i s’es-tén per d’al-tres districtes de Barcelona (MACBA, Caixafòrum, NIU, Almirall...). La trobada que impulsa Gràcia Territori So-nor per a promoure l’expe-rimentació sonora i artística incorpora enguany una edició especial del prestigiós Premi Luigi Russolo i una exposició sonora a la biblioteca Jaume

Fuster amb els treballs sorgits del darrer taller Hertziosfera or-ganitzat juntament amb Sons de Barcelona. L’aposta per la creació local con-tinua sent tret característic del dispositiu. Així, obren el LEM 2012 a l’Espai Jove la Fonta-na Dishwash, format per Jordi Navarra (baix) i Àlex Pereda

(guitarra), i Jor-di Farreras, que aportarà a l’ex-periment sonor creat pel duet el seu instrumen-tal de perscussi-ons. La cità se-

rà dijous 11 d’octubre a les 21 h. La inauguració del festival compta, però, amb tres concerts més aquesta mateixa nit: Truño Gourmet (Madrid), EH! (Bada-lona / Vitoria-Gasteiz / Vilanova i la Geltrú / Granollers / Bilbao / Madrid) i Els Surfing Sirles (Barcelona).

Jordi farreraS S’unirà a diSHWaSH la nit de l’11 d’octubre

cedida

El programa inclou 23 accions realitzades per 64 artistes provinents

de 15 països

la cartelleracinemes

bOsQue muLTicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• El fraude. Dv i ds, 16.00, 19.00, 20.00

i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Resident evil. Venganza. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• A Roma con amor. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.• Magic Mike. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Salvajes. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Las aventuras de Tadeo Jones (digital). Dv, dl, dm i dc, 16.10. Ds i dg, 16.10, 18.10 i 20.10.• Blancanieves (digital). Dv, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. Ds, 22.15 i 00.40. Dg, 22.15. Dl, dm i dc, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Venganza: conexión Estambul. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Si de verdad quieres. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.15 i 22.20.• Mátalos suavemente. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

cinemes girOna. Girona, 175• El Foso + col.loqui. Dc, 19.00.• Enigma Cervantes. Ds, 17.00.• Colom i la Casa Reial Catalana. Ds, 19.30.• L’apropiació del descobriment d’Amèrica. Dg, 17.00.• 42º La Història prohibida. Dg, 19.30.• Una vida nova. Dv, 19.30. Dc, 17.10.• Flowers pop art (documental). Dj, 22.00.• Martes, después de Navidad. Dv, 17.10 i 21.10. Ds, dg i dc, 22.10.

• Madagascar 3, de marxa per Euro-pa. Ds i dg, 16.30 i 18.30.• El irlandés. Dv i dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 20.30 i 22.30.• A Roma con amor. Dv, ds, dg i dc,

17.00, 19.30 i 22.00.

Lauren gràcia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: Si de verdad quieres. 16.15,

18.20, 20.25 i 22.30• sala 2: A Roma con amor. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30.• sala 3: Salvajes. 16.30, 19.15 i 22.15. • sala 4: Les aventures de Tadeu Jo-

nes. Dv, ds i dg, 16.15, 18.15 i 20.15. Mata’ls suaument. Dv, ds i dg, 22.20. Dl, dm i dc, 16.15, 18.20, 20.25 i 22.30.

verDi HD. Carrer Verdi, 32 • sala 1: A Roma con amor. 16.00,

18.10, 20.25 i 22.35. • sala 2: El nombre. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.

• sala 3: Blancanieves. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.35.

• sala 4: 7 días en la Habana. 16.30, 19.15 i 22.00.

• sala 5: Si de verdad quieres. 16.00, 20.20 i 22.35. Sólo es el principio. 18.10.

verDi ParK. Torrijos, 49. • sala a: Salvajes. 16.30, 19.15 i

22.00..• sala b: Magic Mike. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.• sala c: Mátalos suavemente. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.35.• sala D: El artista y la modelo. 16.10,

18.10, 20.20 i 22.35.

TeaTres

TeaTreneu. Terol, 26• sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que...

dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Impro Horror Show ds 23.30.

saLa becKeTT. Alegre de Dalt, 55•Variacions sobre el model de Krae-

pelin. Fins el 07/10

aLmeria TeaTre. Sant Lluis, 64• Invasió subtil i altres contes, de Pere

Calders. Fins el al 14/10• L’Editto Bulgaro. Fins el al 14/10

de Gràcia

14

5 d’octubre de 2012l’independent

EsportsL’Europa reforça la davantera amb Romero

X. T.

El CE Europa ha decidit in-corporar Dani Romero, un jo-ve davanter que l’any passat va militar a les files del Santboià, on va jugar 26 partits. La seva arribada amplia la plantilla, que ja es dóna per tancada, a 21 futbolistes. Daniel Romero Díaz, nascut el 18 de març de 1990 i fill de l’entrenador de la Gramenet, Toni Romero, és un jugador de banda dre-ta, ofensiu, que ocupa plaça sots’23, i que té experiència a Tercera Divisió tot i la seva joventut perquè abans d’ater-rar al Santboià va militar du-es temporades al Manlleu.Format al futbol de base de la Damm, Romero reforçarà la davantera del conjunt escapu-lat amb l’objectiu de millorar els registres golejadors. I és que l’equip entrenat per Pedro Dólera només ha marcat set gols en sis partits. La manca d’encert de cara a porteria es va comprovar aquest diumen-ge. Com en el darrer partit al Nou Sardenya contra la Rapi-tenca, l’Europa va deixar es-capar de nou tres punts a casa per no saber tancar el partit a la primera part. La Gramanet va igualar el gol de Cano en una gran primera part euro-peista a les acaballes del partit després de desaprofitar alguna ocasió clara per fer la igualada. Malgrat aquesta nova ensope-gada a casa, els escapulats es mantenen en quart lloc, a la promoció d’ascens.

Els graciencs, amb set cares noves, debuten dissabte a la lliga contra el Barcelona

L’equip absolut de wa-terpolo d’aquesta tem-porada poc s’assembla al de l’any passat. amb un pressupost que s’ha reduit gairebé 30.000 euros, el club ha optat per la sortida dels pe-sos pesants del conjunt gracienc i ha fitxat joves promeses del cn saba-dell i del cn Terrassa amb l’objectiu de fer un nou bloc que es consolidi a la Divisió d’Honor.

XAVI TEDÓ

Carlos Sánchez i Enric Arne-lla, tots dos del CN Sabadell, o Víctor Cabanas, del Terrassa, són algunes de apostes de futur del club, que també ha incopo-rat Robert Derek i Ciaran Tho-mas, dos jugadors anglesos que van participar als passats Jocs Olímpics. Aquesta nova forna-da de waterpolistes substituei-xen els experimentats Nelson Riera, Gustavo Marcos, Dani-el Garcia, Miguel Hernando o Vladimir Cosic, que tenien les fitxes més altes. Francesc Xavier Garcia “Tato”, director esportiu del club, assenyala que “hem re-jovenit l’equip amb una mitjana d’edat que sobrepassa per poc els vint anys i hem fet fora la gent més experimentada per l’ajust pressupostari”. Tot i la joventut de la nova plantilla, Garcia con-fia a fer un bon paper: “L’objec-tiu és millorar l’actuació de l’any passat, no passar problemes, pe-rò penso que podem donar algu-na sopresa”. El director esportiu

s’aferra a les bones sensacions que ha donat l’equip entrenat per Jose Montero a la pretem-porada: “Als quarts de final de la Copa Catalunya vam perdre per només un gol i després per tres contra la Barceloneta, que jun-tament amb el Sabadell, estan molt per sobre dels altres con-junts”. Els graciencs tindran la primera oportunitat per demos-trar que són un equip a seguir aquest dissabte en el seu debut a la lliga a la sempre complica-da piscina de la Nova Escullera del CN Barcelona. L’staff tècnic té clar, però, que primer “els ju-gadors s’han de conjuntar per fer un nou grup”.

cedida

foto de faMília del priMer equip del cn catalunya

El CN Catalunya rejoveneix el primer equip per la reducció del pressupost

Una de les principals novetats d’aquesta temporada és que el club ha creat el primer equip femení en categories inferiors en una iniciativa sense prece-dents en tota la seva història. L’allau de noies que formen part de la secció de waterpo-lo ha esperonat la directiva a muntar un aleví exclusiva-ment femení perquè fins als

catorze anys els equips poden ser mixtos. Fins ara, l’entitat només disposava d’equip abso-lut femení, que va tornar a la competició l’any passat després d’una breu interrupció com a conseqüència de l’enfonsament del sostre de la piscina. Amb la posada en marxa d’aquest aleví femení, el club vol fomentar una pedrera de noies.

El club tindrà el primer equip femení en categories inferiors

de Gràcia

15

5 d’octubre de 2012l’independent

Activitat econòmica

XAVI TEDÓ

La crisi econòmica que sacceja les economies del primer món esdevé una oportunitat per rei-vindicar alternatives al sistema

L’Assemblea de la Vila s’implica en la 38a edició del Mercat d’Intercanvi Xaingra, promotora de l’acte, ha entrat al col.lectiu anticapitalista

el Mercat d’intercanvi eStà a punt d’arribar a la quarantena edició

capitalista. El Mercat d’Inter-canvi de Gràcia no és un només un punt de trobada per bescan-viar objectes. També s’ha con-vertit en l’emplaçament idoni per conèixer veïns que s’orga-nitzen per fer front a la crisi col.lectiva, convençuts que la unió fa la força a l’hora de capgirar la perversió d’un sistema que cada cop margina capes més àmplies de la població. Els centenars de persones que shi acosten fan pos-sible la utopia d’ intercanviar béns i serveis sense diners. Es tracta que la gent porti qualsevol objecte, nou o vell que ja no faci servir (roba, mobles, joguines, llibres, discos, electrodomèstics o fins i tot menjar) i ho canviï per una altra cosa que necessiti

La Xarxa d’intercanvi de gràcia (Xaingra) comença el curs obrint una nova etapa com a grup de Tre-ball dins l’assemblea de la vila de gràcia (advg) i de fet aquest és el pri-mer mercat que organit-zen les dues entitats. La trentena vuitena edició d’un dels mercats d’inter-canvi de referència del país se celebra aquest proper diumenge 7 d’oc-tubre des de ls onze i fins a les cinc de la tarda de nou a la plaça de la virreina.

El grup d’Habitatge de l’AdVG presentarà una campanya per

combatre l’especulaci

cedida

o li agradi. Un mercat que tam-bé funciona via online per mitjà d’una xarxa on hi ha més de mil persones apuntades. La implica-ció de l’AdVG permetrà que el grup d’Habitatge de l’Assemblea presenti la campanya “Elititza-ció de la Vila”, amb la qual es vol denunciar l’especulació al barri i posar les bases per combatre-la. També es donarà a conèixer la

gent de La Tele, un mitjà de c o m u n i c a c i ó lliure i comuni-tari que es pot trobar a inter-net i al canal 37 de la TDT que

pretén ser un canal de contrain-formació. El col•lectiu El Plat, que està engegant un menjador comunitari a l’Ateneu Rosa de Foc, serà l’encarregat d’oferir un dinar popular als assistents.

de Gràcia

16

5 d’octubre de 2012l’independent viure a Gràcia

la torratxa

el més petit

No necessàriament les iniciatives més grans i potents són les més vitals i sòlides. Sovint els pro-jectes més petits i humils tanquen en si mateixos la força imparable d’un grup i capten tota l’energia que fa posar en marxa un poble. L’Arnal Delmàs aprendrà això un dia, quan sigui una mica més gran. Ara, tapat per la samarreta escapola-da del club on juga el seu pare, el nadó és la imatge viva del futur ric i ple de l’Europa, metàfora més que onomàstica del futur que vol aquest país.El món és ple de grans homes que mengen molt, diu el poema de Bertold Brecht, però l’Arnal Delmàs i tots els nadons del món d’avui també mengen i be-uen i dormen i deixen que els grans vagin fent; ells també fan la seva. I la seva és el futur, de l’Eu-ropa i de tots els projectes humils i petits com ells que hi ha al món. Creure en el seu futur, i treballar a fons per ell, pot ser la força que porti l’Arnal, ves a saber, a veure l’Europa de nou a primera divisió (en va ser un dels equips fundadors).Però si això no passa no ha de patir pas; que sàpiga què, la samarreta que pràc-ticament l’embolcallava el dia que, essent un nadó, el van convertir en el soci més petit del club, és un sentiment de pertinença tan gran, que res ni ningú no el pot dissoldre. És la força imparable que el farà anar sempre endavant.

Rafael V

allbona

Nacho Umbert: “Estic obsessionat a fer cançons que perdurin en el temps”Portava 14 anys allunyat de la música, després de l’instant de glòria amb Paperhouse i el seu únic disc, Adiós, quan va sen-tir a Lambchop i va deci-dir que ell també volia fer això. i ho va fer amb raül Fernández Refree com a productor i ‘guia’ pel retornat cantautor. amb l’experiència que dóna l’edat, nacho umbert gau-deix del que fa ara. Des-prés d’Ay...(2010) i No os creáis ni la mitad (2011), umbert prepara un tercer disc. el proper 17 d’octu-bre tocarà al Palau de la música (bandautors).

SILVIA MANzANERA

Vas sentir un disc de Lambchop i vas voler tornar. Si que està malament el món de la música com per trigar 14 anys en fer-te sentir aquest sentiment?És raro. Durant aquell temps vaig desconnectar molt del tipus de música que escoltava (pop anglo-saxó) per endinsar-me en la brasi-lera i d’altres estils. I sí que és ve-ritat que aquell disc em va tocar, semblava que l’havien fet per mi. També hem posat una mica de li-teratura en la història...

Més enllà de l’anècdota, va ser un dels factors per fer-te tornar. Quins altres van ser decisius?Van ser un procés progressiu. També va ser clau un viatge per Brasil, on vaig conèixer un noi ho-

Silvia Manzanera

el MúSic nacHo uMbert deSpréS de l’entreviSta a la plaça rovira

landès que portava una guitarra. Quan vaig tornar a Barcelona em vaig comprar una. Mai m’havia sentit músic, però la música em fa

flipar, té un component emocio-nal que no té l’altra professió a la que em dedico, el disseny d’inte-riors. I aquest estat emocional és el motor per seguir fent cançons.

I explicar històries.Faig discos perquè tinc coses a dir i perquè les vull compartir. I aquí l’edat és un plus, amb 40 anys tens un background i una trajec-tòria vital que t’ajuda a l’hora d’es-criure. Abans em feien vergonya les lletres que feia. Amb els anys aprens a deixar de banda certes

frivolitats i passes moltes pàgines. Estic obsessionat amb fer que les cançons perdurin, que puguin funcionar d’aquí a 15 anys. Sé que aspiro a molt...

El tema No os creáis ni la mitad és autobiogràfica. Sempre utilit-zes aquest recurs en les lletres?Em servia per enllaçar amb el pri-mer disc. Però tot eren històries inventades. Ara sí que estic treba-llant en cançons més personals, so-bre la meva família, i m’he imposat buscar arrels i dades històriques.

Per què vas escollir Refree com a productor?L’única referència que tenia era la discogràfica de Paperhouse, Aqua-rela, i ells em van posar en contac-te amb el Raül. Estava tan segur de mi mateix que vaig enviar-li una maqueta només amb melo-dies; pensava que era l’hòstia. I vaig haver d’enviar-li un altre amb lletra. I el tercer el farem junts. M’aporta moltes coses, perquè jo només ser fer cançons.

amb Gràcia...

Amb Gràcia... Visc a Providèn-cia amb Alegre de Dalt. Esmor-zo a casa i després vaig a comprar al mercat de l’Estrella. Treballo a casa així que també dino aquí. Ara porto un temps que m’he posat a cuinar i m’agrada molt. Faig un cafè amb algun amic a Rovira. Vaig als Verdi o al vi-deoclub Estrella (Travessera de

Dalt). A sopar a la Gata Maula i a fer el vermut a la bodega Ca-sas (Providència amb Escorial). Abans anava molt al Bonobo però ara prefereixo anar a casa d’amics que tenen terrassa.

Un desig... Que Gràcia no es desnaturalitzi i que mantingui el seu comerç.